Qu llegeixen els no-lectors?

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

Mireia Manresa
Universitat Autnoma de Barcelona

La quantitat de textos literaris que llegeixen els individus permet delimitar una franja de lectors que presenta caracterstiques similars. Des de la perspectiva dels hbits de lectura, el lector feble s aquell que llegeix pocs textos literaris o que ho fa poc sovint. A larticle, saprofundeix en les caracterstiques daquests lectors i saporten dades sobre els efectes de la intervenci educativa en els joves que llegeixen pocs textos. Aix sha fet resseguint els resultats duna recerca que va recollir i analitzar totes les lectures de vuitanta adolescents durant els seus tres primers anys de secundria obligatria (Manresa, 2009). Segons la caracteritzaci daquests tipus de lectors, shi proposen pautes per realitzar la intervenci escolar i, finalment, shi plantegen algunes reflexions sobre el canvi dhbits del lector feble a travs de les pantalles. Portrait of a sporadic reader: from the reading desert to the oasis The quantity of literary texts read by people enables us to mark out a range of readers with similar characteristics. From the perspective of reading habits, a sporadic reader reads few literary texts or only reads them infrequently. This article looks at the characteristics of these readers and provides data on the effects of educational action on young people who read few texts following the results of research on books read by eighty teenagers during their first three years at secondary school (Manresa, 2009). By characterising these kinds of readers, we set out guidelines for school action and finally give some pointers for changing sporadic readers habits through screens.

Paraules clau: hbits lectors, adolescents, formaci literria, lector feble.

Keywords: reading habits, teenagers, literary training, sporadic readers.

El lector literari feble

La maduresa assolida per la sociologia de la lectura a travs dels estudis sobre hbits lectors, que van iniciar el seu bagatge durant les dcades de 1920 i 1930 i que van anar derivant cap a recerca qualitativa, permet, en aquest moment, que hi hagi un cert nivell de sofisticaci per atendre aspectes qualitatius sobre els lectors i per afinar la informaci sobre tipus de lectors cada cop ms delimitats. Aix, el coneixement sobre lobjecte 12

destudi es va eixamplant a mesura que shi investiga. Aquest article hi vol collaborar des de la caracteritzaci dun tipus de lector determinat, el lector literari feble. Tradicionalment, la sociologia de la lectura ha considerat el lector feble1 des de parmetres quantitatius a travs del nombre de textos llegits o de la freqncia de lectura en un temps delimitat. Segons aquests parmetres, els lectors febles sn els que llegeixen pocs textos literaris en un perode de temps determinat o que ho fan poc

Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | p. 12-24 | gener 2011

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

sovint, de manera que no tenen cap hbit de lecproblema es presenta quan no coincideixen els tura slid que els permeti haver llegit diversitat barems establerts per considerar qui sn els lecde textos literaris. tors febles. Per exemple, en estudis del nostre Aquesta definici, per, presenta certs context proper, hi trobem una diversitat de inconvenients, perqu pressuposa que no hi ha barems i de classificacions tan gran com inveslectors que llegeixin poc i que, alhora, siguin lectigacions existents: des de categoritzar els lectors de qualitat, i perqu implica, tamb, que els tors segons si sn freqents, ocasionals o no lectors lectors que llegeixen molt sn, per definici, lec(Cide, 2003), fins a classificacions com aquesta: tors slids o bons lectors. De fet, alguns dels que lector empedret, habitual, mitj, espordic o no sn considerats lectors febles segons aquest parlector (Grupo Lazarillo, 2004), a cadascun dels metre poden ser experts en un tipus de lectura no quals satorguen valors diferents. Aix, el lector cannica, com mostren Aliagas (vegeu p. 45-57, ocasional per a uns seria aquell que llegeix algun en aquest mateix monogrfic) o Cassany i cop al trimestre, mentre que el lector espordic Hernndez (vegeu p. 25-34, en aquest mateix per a uns altres seria el que llegeix algun cop, de monogrfic), i alguns dels joves classificats com a manera molt excepcional, sense atorgar cap valor bons lectors pel nombre de textos que llegeixen concret a la categoria. sn, com mostra Manresa (2010), una falsa elit, Tots els estudis coincideixen, per, a assenyaperqu presenten moltes febleses, com ara lar una franja baixa de lectura que sol estar molt lencasellament en un tipus de textos determinats. poblada. Assumint les limitacions i les ambigiAra b, la quantitat de lectura que llegeix un inditats esmentades, i entenent que es tracta duna vidu, si b ofereix una informaci parcial i limitaconvenci que permet agrupar els lectors que da, permet marcar una franja de lectors que, tenen caracterstiques similars, en aquest article dentrada, t una experincia i uns referents literaprendrem com a criteri la categoritzaci de diferis limitats que els debiliten a lhora denfrontar-se rents tipus de lectors feta per Manresa (2009) en a determinats tipus de textos complexos, extensos una investigaci que va recollir i analitzar totes i vinculats amb uns referents imprescindibles de les lectures literries de vuitanta nois i noies conixer per comprendre profundament el sentit durant els seus tres primers anys a lESO.3 de les obres. Aquesta investigaci presenta certs avantatSi la definici del lector feble, com hem vist, ges respecte a la tradici destudis sobre hbits lecpresenta certes ambigitats, la mateixa pretensi tors que es basen en lautopercepci dels de classificar tamb porta assoenquestats, ats que permet ciats alguns problemes implclassificar tipus de lectors La quantitat de lectura cits. Lun s establir la frontera a segons el nombre de llibres lleque llegeix un individu partir de la qual un lector es gits realment en un temps deterpermet marcar una considera feble. Qu vol dir lleminat. Segons les dades que sen franja de lectors que, gir poc o fer-ho poc sovint? Els poden extreure, establim que els dentrada, t una estudis sobre hbits lectors lectors febles sn, per a nosaltres, experincia i uns acostumen a classificar els lecels joves que llegeixen entre cap tors per franges quantitatives i cinc llibres per any triats per referents literaris de lectura (freqncia o b ells mateixos en el seu temps limitats nombre de llibres llegits).2 El doci (un 45% de la mostra).
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

13

Qu llegeixen els no-lectors?

des a millorar els hbits lectors, proposarem alguLestudi permet diferenciar entre les lectures fetes nes pautes escolars per atendrels i, finalment, per prpia voluntat, triades pels joves fora de farem algunes consideracions sobre els canvis les aules, i les lectures provinents de la recomanaci que sestan produint en un moment en qu la escolar; ofereix, tamb, resultats sobre levolupantalla est ocupant una bona part del temps ci del lector feble amb el pas dels anys a secunlliure daquests nois i noies. dria, a ms de mostrar alguns dels efectes que produeix una intervenci escolar dextensi de la lectura, concretament, un projecte doferta de lecUn desert de referents literaris tura que complementava la prescripci obligatria trimestral en els lectors febles. Totes aquestes Empesos per la necessitat dintervenir prioritinformacions seran utilitzades en aquest treball. riament en el segment de poblaci que llegeix Sabem que els joves que llegeixen poca literapoc, en lltima dcada molts estudis dhbits lectura segurament sapropen a uns altres tipus tors shan centrat en el lector feble4 per ampliardescrits i exerciten i desenvolupen moltes habilitats ne la descripci i facilitar, aix, la intervenci i estratgies de lectura que els faran lectors educativa (Worthy i Mckool, 1996; Guthrie i experts en determinats mbits socials i professioaltres, 1997; Moss, 1999, citats per Baribeau, 2004). Aquests estudis shan aproximat al lector nals. Sabem, tamb, que aquests lectors llegeixen feble des de la perspectiva de lactitud cap als texcada cop ms a la pantalla determinats textos que tos. Els denominen reluctant reader, en angls, o els fan esdevenir hbils en una lectura rpida, selecrcalcitrants, en alguns estudis francesos, i es tiva i fragmentada. Estem en un moment de transrefereixen a aquells lectors que no tenen ganes de formacions que fan pensar que els hbits de llegir llegir, que sn reticents a la lectura.5 Els resultats literatura no shan traspassat encara totalment a les daquestes recerques mostren, principalment, que pantalles. De moment, no sembla gaire possible es tracta dalumnes que no tenen cap inters per que la lectura a Internet vari substancialment la la lectura que els proposa lescola i que es cansen proporci de nois i noies que trien llegir textos amb les activitats que els fan fer els ensenyants amb literaris que, per les seves caracterstiques, no poden els textos. Sn joves que, fins i tot, llegeixen de ser substituts per uns altres textos que no els proporcionin la mateixa experincia de lectura (lestudi manera poc atenta en el temps de lectura indiviPisa mostra, per exemple, la relaci entre llegir dual a les aules. textos llargs i de ficci i els En el seu temps doci, els bons resultats en competnnois llegeixen principalment Els joves que llegeixen cia lectora). cmics, revistes i narracions poca literatura segurament Fetes aquestes primeres dhorror, dhumor i de cinsapropen a uns altres consideracions sobre el leccia-ficci; els agrada, tamb, tipus descrits i exerciten tor literari feble, dedicarem la premsa esportiva i tenen i desenvolupen moltes aquest treball a caracteritzarpreferncia pels textos habilitats i estratgies de lo ms a fons: examinarem illustrats i per la no-ficci, les seves caracterstiques pels textos breus i informalectura que els faran lectors principals, mostrarem com tius, que llegeixen a Internet experts en determinats lafecten les intervencions perqu els produeix una mbits socials i professionals escolars de lectura adrearetroacci immediata. Les 14
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

noies prefereixen textos realispassa a una bona proporci Per a tots els lectors tes, revistes de moda, llibres dels lectors que hem considerat breus, illustrats i amb mots febles en el perode que va de febles, la seva tria dels fcils; els agrada dedicar el seu primer fins a tercer dESO:7 un textos es basa en el 30% daquests joves passen a temps doci a la televisi i a nombre de pgines i en ser no-lectors, a no llegir literaInternet per intercanviar idees. la quantitat dimatges tura en lespai doci. El gruix Per a tots els lectors febles, la dadolescents que no llegeix texseva tria dels textos es basa en el tos literaris fora de les aules passa dun 14% a prinombre de pgines i en la quantitat dimatges. mer dESO a un 45% a tercer. Actualment, per, aquesta lectura est derivant cap I resulta interessant observar que, entre els al que troben a la pantalla i, per tant, s possible que lectors febles, shi produeixen diferncies els productes i els escrits que llegeixen a la xarxa devoluci: mentre els lectors que sn a la franja estiguin substituint les seves preferncies lectores ms baixa de lectura (un o dos llibres) mantenen damunt del paper. Sn joves que no estableixen cap aquest ritme amb el pas dels anys, els que en llerelaci entre els resultats escolars i lhabilitat de llegeixen entre tres i cinc van passant progressivagir, i manifesten que la biblioteca escolar cont lliment a ser no-lectors, la qual cosa mostra que bres vells, colleccions que no connecten amb els aquests tres, quatre o cinc llibres sn espordics, seus interessos i on lambient no s agradable. fruit de les circumstncies del moment, i no forEn lestudi en qu ens basem en aquest artimen part dun hbit de lectura solidificat que percle,6 que permet analitzar levoluci que segueixen els lectors de la mostra i els ttols que van meti augmentar les ganes de llegir. llegir durant tres anys en el seu temps doci, shi observen unes altres febleses que cal tenir en Limitacions en la tria dels textos compte, com ara: la fragilitat extrema daquests La majoria dadolescents que llegeixen pocs texlectors i la prdua progressiva de lhbit de llegir tos literaris ho fan empesos per all que llegeixen de manera constant; les limitacions en la tria dels els companys. El lector feble llegeix textos que li textos; la incapacitat progressiva de llegir de siguin tils per no sentir-se excls de la comunimanera continuada, i la poca solidesa per ubicar tat de lectors que t al voltant. Aix, la majoria lleel que llegeixen i fer-ne valoracions argumentageix nicament els llibres de moda del moment. des a travs de les caracterstiques dels textos. Aix es reflecteix de manera clara en lanlisi dels Vegem-ho amb detall. textos que llegeix: un 58% dels lectors febles trien per llegir noms obres molt conegudes internaFragilitat i prdua progressiva de lhbit cionalment, com ara Harry Potter en el seu moment. Molts daquests lectors decideixen llegir La poca solidesa de lhbit de llegir textos literael que coneixen perqu no tenen un hbit lector ris produeix que aquests lectors febles tinguin que els permeti diversificar la seva tria. Aix, per una evoluci a la baixa i que passin a esdevenir exemple, trobem lectors que llegeixen noms un no-lectors. En general, el pas per les aules no fa o dos llibres meditics per any. que augmentin ni que senforteixin els seus hbits Daltra banda, s interessant assenyalar que de lectura literria a travs de la lectura obligatels lectors febles busquen llegir productes que els ria. Al contrari, com ms anys sestan a les aules, facilitin la lectura, que siguin familiars per a ells, menys inters tenen pels textos literaris. I aix
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

15

Qu llegeixen els no-lectors?

perqu segueixen un mateix patr estructural, uns mateixos tipus de personatges o una trama amb llocs comuns, com ara les sagues o els textos literaris que tenen associats productes audiovisuals.
Incapacitat progressiva per llegir de manera continuada

Si no llegeixen, cada cop tenen menys ganes de llegir, tal com hem dit, per, a ms, aix afecta la seva capacitat de concentraci i de lectura continuada durant un temps que permet que senganxin als textos. En la recerca en la qual ens estem basant, on soferia la possibilitat de llegir escrits optatius i seleccionats pels mateixos nois i noies a les aules, es va observar un percentatge, baix, de lectors que tenien moltes dificultats per llegir ms de cinc minuts seguits. Alguns daquests, amb el pas del temps, no es movien del seu nivell de lectura dun llibre o cap per curs.
Poca solidesa per ubicar el que llegeixen i per fer-ne valoracions

Quan els lectors febles es refereixen als llibres que llegeixen, ho fan de manera poc precisa, valorant-ne aquells aspectes que poden tenir relaci amb la seva vida quotidiana i sense fer referncia als elements literaris, perqu el llibre no forma part dels seus referents immediats. De les dades que analitzem, se La poca solidesa nextreu que els lectors que de lhbit de llegir tenen ms experincia de textos literaris llegir manifesten opinions produeix que ms sofisticades sobre els textos i basades en les aquests lectors caracterstiques dels profebles tinguin ductes que llegeixen: un una evoluci a la 33% dels lectors forts baixa i que passin manifesten opinions relaa esdevenir cionades amb els textos no-lectors davant de l11% de lectors febles que ho fan. 16

Aix doncs, el problema principal Lescola pot daquests lectors s la exercir de fragilitat que mostren corrector com a lectors literaris: quantitatiu a lhbit feble de lectui qualitatiu per ra literria, shi afegeix a determinats que van abandonant tipus de lectors progressivament la lectura daquests tipus de textos, justament per aquesta feblesa de lhbit que no permet solidificar. I aquest fet condueix a limitacions pel que respecta a la tria dels textos, provoca la prdua dinters i de capacitat de concentraci per la lectura literria i fa que no puguin compartir la seva experincia lectora, perqu no tenen bases slides per referir-se al que llegeixen. El desert de referents literaris arrossega, doncs, els lectors a un cmul de febleses que impedeixen la formaci dun hbit de llegir literatura que es vagi solidificant amb el temps, malgrat lallargament de lescolaritzaci obligatria.

Un possible oasi en el context escolar

Baribeau (2004) afirma que hi ha lectors que sn refractaris als estmuls escolars de lectura. Si b s cert que hi ha una proporci de joves que es consoliden com a no-lectors de textos literaris, com hem afirmat ms amunt, tamb es constata, observant els resultats dalguns estudis que han investigat aquest aspecte, que molts daquests lectors reaccionen positivament als programes de lectura escolars que pretenen augmentar lhbit de llegir i fins i tot els agraeixen. Si conixer les caracterstiques de diferents tipus de lectors s una bona via per plantejar-se la intervenci educativa, tamb ho s saber quins efectes produeixen algunes daquestes intervenArticles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

cions escolars en els lectors i, concretament, en els lectors febles que ens ocupen en aquest treball. Hi ha pocs estudis que shagin dedicat a investigar aquest aspecte. Un dels primers va ser el de Krashen (1993), que investigava lefecte positiu dun programa de lectura lliure a les aules (anomenat sustained silent reading) en les habilitats de lectura i en laprenentatge duna segona llengua. Lescola pot exercir de corrector quantitatiu i qualitatiu per a determinats tipus de lectors. En certa manera, alguns lectors troben a les aules un oasi de lectura enmig del desert de referents que hem mostrat anteriorment. Manresa (2009) va investigar els efectes dun programa de lectura lliure a lescola i aporta uns altres resultats tils per fer la intervenci educativa. En destaquem alguns: Vulnerabilitat o de loferta a la demanda. Es va comprovar que, quan hi ha textos a labast, els joves llegeixen. La mitjana de llibres llegits en un curs per alumnes que disposaven de molts textos per poder triar i llegir de manera voluntria era de 12,9, davant dels 7,3 de mitjana dels alumnes dun grup que no tenia la mateixa oferta de lectura (comptant les lectures obligatries es colars). Aix, les aules poblades de lliCrear un bres que es poden triar entorn on es i llegir de manera llegeixi i es voluntria fan lectors parli sobre ms assidus; fan augmentar, dalguna textos manera, la constncia diriament, lectora i lhbit de llede manera gir. I aix provoca la que la lectura disminuci del nomes converteixi bre de lectors febles. en una Alhora, tamb canvia lactitud cap als textos activitat pels efectes que t la quotidiana llibertat delecci.
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Prevenci de laband. Es va De la mateixa macomprovar nera que dismique, quan nueix el nombre de lectors febles, loferhi ha textos ta de textos i els a labast, espais de lectura els joves autnoma fan frellegeixen nar laband de la lectura literria. Lectors que deixen de llegir en el seu temps doci, senganxen a aquestes lectures escolars no obligatries. Compensaci del predeterminisme. Una de les constants en tots els estudis s la constataci que una proporci molt elevada de lectors febles prov dentorns familiars que tenen poc contacte amb lescrit (socioculturalment baixos). Aquest predeterminisme queda compensat si la instituci educativa ofereix ms textos dels habituals i espais per llegir de manera silenciosa i autnoma, activitat que molts nois i noies no han vist fer a casa ni poden fer habitualment. Ara b, lorigen sociocultural s un dels factors ms resistents a ser modificat i, per aquest motiu, no nhi ha prou amb intervencions puntuals i espordiques, sin que es necessiten actuacions constants en el temps durant tots els anys de lescolaritzaci. Ens referim a llegir i parlar sobre els textos cada dia a lescola (vegeu-ne un exemple aplicat en aules de primria, a Reyes, en aquest mateix monogrfic, p. 58-67). Influncia de lentorn immediat. Crear un entorn on es llegeixi i es parli sobre textos diriament, de manera que la lectura es converteixi en una activitat quotidiana fa que sinverteixin les inrcies i augmenti linters per llegir, tamb fora de les aules. En les nostres dades, el grup dalumnes on hi havia 17

Qu llegeixen els no-lectors?

ms lectors arrossegava a lala els lectors ms febles, mentre que en un grup on dominaven els no lectors es llegia molt menys en general. Daltra banda, en els grups que tenien oferta de lectura lliure a lescola augmentava la lectura fora de les aules; s a dir, augmentava lhbit de llegir.

La frustraci que pot provocar ensenyar literatura sense millorar els hbits de lectura t a veure amb la poca consistncia daquests ensenyaments

Aix, molts lectors febles poden deixar de formar part daquesta franja deserta de referents literaris si tenen a labast i de manera molt continuada textos literaris que connectin amb les seves experincies prvies i poden, daquesta manera, millorar i fins i tot eliminar les febleses que hem descrit ms amunt.

Una pauta per a la intervenci educativa

En els apartats anteriors, ens hem referit al lector feble segons el seu hbit de lectura literria, amb la intenci de mostrar que el domini de les caracterstiques dels lectors ajuda a planificar les intervencions educatives. Partim de la base que la millora de lhbit de llegir no noms afecta lextensi social de la lectura, sin que tamb forma part de la formaci del lector literari de manera indissociable. La frustraci que pot provocar ensenyar literatura sense millorar els hbits de lectura t a veure amb la poca consistncia daquests ensenyaments en el temps; resulta efmer basar laprenentatge literari en aspectes terics, duna banda, i poc efectiu, de laltra, per la manca de models i lallunyament dels adolescents del mn de referents literaris. Els docents han datendre molts lectors febles a les seves aules de secundria, tants com un 45% de mitjana durant la secundria. 18

Aquests professors poden saber, segons les nostres dades, que tenen a les aules, al final de lESO, al voltant dun 19% dalumnes que llegeixen entre tres i cinc llibres literaris triats per ells mateixos en el seu temps doci, aproximadament un 37% que en llegeixen entre un i dos. I poden saber que un 32% dalumnat no llegeix textos literaris. Un primer pas per dissenyar estratgies de millora dels hbits daquests nois i noies s conixer els tipus de lectors que hi ha a cada centre o aula i les proporcions que abasten. Sovint, afinar en les intervencions educatives no suposa inventar res de nou ni espectacular, sin analitzar la realitat i intervenir-hi adaptant-shi. Aquesta seria una tasca interessant per fer en el pla de lectura de centre, per exemple, a travs dun diagnstic extens i detallat. Un cop identificats els perfils lectors de cada context determinat, atendre aquests lectors febles suposa establir, en primer lloc, les prioritats i les necessitats bsiques, que poden sorgir de les relacions que sestableixen entre lexperincia lectora que viuen els joves fora de les aules i els objectius escolars de formaci del lector literari. Aquestes relacions tenen lloc en dues direccions: duna banda, es produeix dependncia de lescola i, de laltra, certs distanciaments. Tots dos fenmens ens aniran conduint per diverses estratgies per atendre el lector feble.
Dependncia de la lectura escolar

Hem assenyalat que els lectors febles van deixant de llegir literatura a mesura que passen els anys. Per tant, els textos literaris escolars van ocupant lespai de la lectura literria del seu univers lector
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

dels nois i les noies que no llegeixin i, alhoen temps doci, que va quedant desert. La majoria ra, que no sallunyi de la qualitat literria que dels lectors febles ocupen el seu temps de lectura ha doferir la instituci escolar. I ha de ser fora de les aules a llegir els textos que programa una oferta en diferents formats de lectura: lescola i ho fan per obligaci, de manera que imatge, cmics, narrativa breu, novella grabandonen lhbit de cercar un llibre i de llegir-lo fica, productes literaris digitals, textos que per prpia motivaci. comentin les obres que ells llegeixen, etc. Daquesta dependncia de lescola, en sorgei Espai de lectura autnoma. No noms s xen, segons el nostre parer, les prioritats i les necessari poblar les aules de textos, sin necessitats bsiques dels lectors febles, tal com els tamb oferir un temps per llegir de manera hem definit aqu: autnoma en el perode escolar per suplir Oferta mplia de lectura per facilitar laccs all que molts no fan o no poden fer fora de als textos. s imprescindible oferir la possiles aules. En aquests espais, shi detecten bilitat de llegir molt a les aules, de llegir molt moltes de les mancances que hem descrit ms del que suposa la lectura obligatria, ms amunt, perqu shi pot fer observaci perqu la majoria dels lectors febles no directa i molt propera a cada estudiant. s tenen aquesta possibilitat fora de classe, b una manera de conixer cadascun dels lecper motius econmics, de tradici familiar o tors que tenim a les aules. dimpossibilitat de triar els escrits per falta dhbit. Ens referim a poblar les aules Distanciament de la lectura escolar de textos cada dia durant tota lescolaritat obligatria. No es fan lectors de cap ms Aquests lectors es distancien de la tradici lectora manera. Hi ha molts centres que han escolar per les seves prefecomenat projectes en rncies de lectura persoaquest sentit, combiAquests lectors es distancien de nals; per les habilitats nant la lectura obligala tradici lectora escolar per lectores que adquireixen a tria amb altres tipus les seves preferncies de lectura travs de la lectura dels texde modalitats de lectupersonals; per les habilitats ra opcional o completos que trien de manera mentria, per encara autnoma per llegir, i per lectores que adquireixen a no s una estratgia les actituds i les maneres de travs de la lectura dels textos generalitzada. Aquesta llegir fora de lmbit acadque trien de manera autnoma oferta de textos pot ser mic. Daquestes tres ruptui per les actituds i les maneres planificada a travs de res amb lescola, en de llegir fora de lmbit diverses actuacions sorgeixen unes altres estraacadmic segons cada context. tgies que cal tenir en La dificultat principal compte: per als docents, per, Preferncies personals. s la selecci dels textos que formaran part Com hem dit, aquests lectors tendeixen a daquesta oferta de lectura que complementi triar com a lectures literries els best-sellers, les lectures obligatries trimestrals. Ha de els xits editorials i les modes del moment. La ser una oferta diversa, que sadapti als gustos via de distanciament entre aquests joves i la
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

19

Qu llegeixen els no-lectors?

Els joves oposen la lectura ordinria, funcional, a la lectura svia (Baudelot, Cartier i Detrez, 1999), experta i analtica, a la qual no poden accedir i de la qual se senten exclosos

lectura escolar no es produeix noms per la selecci de textos que es fa a les aules, que, segons els centres escolars pot ser ms o menys propera als gustos dels adolescents, sin per la noincorporaci de les caracterstiques daquests textos en els objectius escolars daprenentatge per ajudar-los a ubicar all que trien per llegir, per mostrar-los els referents literaris del que llegeixen i per guiar-los en la distinci entre diferents qualitats literries. En aquest sentit, cal afinar extremament en la selecci de les obres; pensar que aquests lectors necessiten guanyar seguretat en la lectura i, per tant, cal que tinguin a labast textos prxims a les seves experincies, tot ajudant-los, alhora, a progressar, construint un itinerari de lectures que vagi ampliant el seu bagatge. No ens referim a oferir-los el que ells ja llegeixen, sin textos que hi puguin tenir relaci i amb els quals se sentin cmodes, com ara les sagues, per exemple. Daltra banda, es podrien pensar estratgies per oferir ocasions a les aules de compartir punts de vista sobre aquests textos que ells trien per llegir. Habilitats lectores adquirides. Sn lectors que llegeixen textos breus, amb molta acci i dileg, amb imatges, llegeixen molts escrits de revistes i dInternet, en canvi, la lectura literria que es proposa a lescola s molt distant daquests tipus de textos que ells acostumen a llegir, s una lectura ms lineal, extensa, ms densa del que estan avesats a practicar. Sn necessaris, en aquest sentit,

els textos pont i tamb ajuts per comprendre millor els textos, com fan ells en el seu espai doci a travs de la lectura de sries o daltres recursos audiovisuals. Algunes estratgies per dur-ho a terme podrien ser la inclusi descrits amb imatge, com pot ser la novella grfica o els lbums illustrats complexos, per a adults, o b ls de les tecnologies de la informaci per dissenyar seqncies daprenentatge literari o b per crear espais per compartir els textos, a la manera dels frums en qu els adolescents participen a la xarxa. Actituds i maneres de llegir. On ms fortament es manifesta la ruptura entre les prctiques personals de lectura i les escolars s en la manera dencarar-se als textos. Els joves oposen la lectura ordinria, funcional, a la lectura svia (Baudelot, Cartier i Detrez, 1999), experta i analtica, a la qual no poden accedir i de la qual se senten exclosos. Si lescola planteja laproximaci als textos nicament des de lanlisi distanciada, es produeix un trencament; per si, al contrari, la instituci escolar no es proposa procurar laccs a aquesta lectura svia i distanciada, es pot produir un aband per la desmotivaci de no aprendre.

En aquest sentit, incorporar la conversa sobre els textos, la resposta dels lectors i la discussi literria a les aules de manera constant o b la recomanaci setmanal de les lectures fetes pot ajudar a avanar en la interpretaci del sentit de les obres segons el punt de partida dels alumnes. La tasca escolar de planificaci de la lectura esdev, doncs, un joc dequilibris complex entre laproximaci al lector i la necessitat de fer-lo progressar pel que fa a la comprensi i la interpretaci dels textos seguint els objectius escolars de formaci literria (per ampliar les estratgies escolars segons els tipus de lectors, vegeu Manresa, 2006).8
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

20

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

Una mirada al futur: entre el paper i la pantalla

El lector feble que hem descrit fins aqu segons la seva lectura literria en format paper, igual que la resta de joves amb qui conviu, llegeix textos a la pantalla, ja sigui a la xarxa o en dispositius de lectura electrnics. No sabem gaire, encara, sobre els efectes daquesta nova lectura en els hbits lectors literaris. Estem, certament, en un moment de crulla, en una etapa interessant de transici en la qual sest produint una transformaci i un enriquiment dels hbits lectors, en un perode dadaptaci i de canvis profunds en la producci literria, com tamb en la manera de llegir i daccedir als textos. Fa poc, Emilia Ferreiro afirmava, en un congrs sobre el mn del llibre, que, segons una recerca feta amb nens de cinc anys, la informaci s a la pantalla, mentre que la ficci es llegeix, encara, en format paper (Ferreiro, 2009), sobretot pel que respecta als infants. Estem convenuts, per, que aix ja no s ben b aix i que canviar de manera vertiginosa en els propers anys, especialment per part dels adolescents. Ens trobem en un moment en qu cal estar atents a les fusions que sestan produint de diferents conductes lectores, dhabilitats, de processos cognitius lectors, dusos de diferents suports i de diferents maneres daproximar-se i daccedir als textos literaris. En aquest sentit, cal fer-se preguntes i plantejar algunes hiptesis.
El temps dedicat a navegar per Internet fa variar el temps dedicat a llegir textos literaris?

Cal estar atents a les fusions que sestan produint de diferents conductes lectores, dhabilitats, de processos cognitius lectors, dusos de diferents suports i de diferents maneres daproximar-se i daccedir als textos literaris

comparatiu realitzat al Canad lany 2005 (Department of Canadian Heritage) ofereix alguna resposta sobre aquesta qesti. Segons lesmentat estudi, els efectes de la lectura a la xarxa es noten noms en algun tipus de lectura, concretament en la lectura de premsa i revistes i no en el temps dedicat a la lectura de llibres literaris impresos. Una recerca ms recent modifica aquests resultats (Scholastic, 2010): un 41% dels pares afirma que ls dInternet afecta negativament el temps que els infants i els joves dediquen a la lectura de llibres. Ara b, caldria afinar una mica ms i saber quins textos llegeixen, a la xarxa, els joves actuals. I es podria pensar que, a mesura que hi hagi ms productes literaris disponibles digitalitzats o directament digitals, naugmentar tamb el consum. Per, els lectors febles shi enganxaran?
Quins textos llegeixen a Internet? Quines habilitats desenvolupen llegint aquests textos?

Comencen a aparixer estudis que indaguen sobre aquesta qesti amb preguntes com aquesta: Creu que Internet influeix en la seva freqncia habitual de lectura?. Un estudi
Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Un estudi del Nominet Trust mostra que quatre de cada cinc joves usen la web per buscar informaci i consells i una tercera part afirma que tots els recursos que busca sn a la xarxa. En principi, tot mostra que els joves llegeixen moltssim a la xarxa, encara que sembla que 21

Qu llegeixen els no-lectors?

aquesta activitat no sigui voluntria ni un objectiu en ella mateixa. Segons un estudi del Pew Internet Project (2009) sobre els usos dInternet, un 83% dels joves es comunica pel Messenger, un 70% descarrega pellcules i vdeos, un 63% cerca informaci que li interessa, un 59% envia correus electrnics i en llegeix, un 44% busca informaci per fer treballs escolars, un 28% juga en lnia, un 20% participa en xats, un 12,9% compra per Internet i un 12,3% participa en frums. Aix doncs, el jovent llegeix, principalment, textos informals (xats i correus electrnics), conversacionals i poc connotatius, que es distancien de les caracterstiques dels textos literaris.
Els joves, llegeixen textos literaris a Internet i en dispositius electrnics?

Hem dit que llegeixen molts altres tipus de textos. Ara b, en una gran quantitat de les activitats que fan a travs de la xarxa, shi descobreixen trets dels textos literaris que els en fan aprendre determinades caracterstiques; per exemple: les histries dels jocs de vdeo, on es creen mons simblics parallels, prxims a la fantasia pica tan preferida pels joves actuals; aquests jocs possibiliten la memoritzaci de regles, el pensament lgic per resoldre enigmes i ladquisici dhabilitats narratives (Boyer i Lebrun, 2004). Pel que fa al llibre digital, sembla que, actualment, els qui sn lectors sn els que ms hi llegeixen, mentre que el lector feble en quedaria, de moment, excls. Ens serveix una ancdota per documentar-ho: una jove que observa un llibre digital que li han regalat es pregunta qu ms pot fer-hi, a banda de llegir-hi; quan sassabenta que noms s per llegir, lobjecte perd tot linters.9 Tamb es pot fer la hiptesi que una proporci dels joves actuals participen en frums sobre textos literaris i, sobretot, participen en la creaci 22

dhistries (fanfiction) de ficci i les comparteixen a la xarxa. En aquest sentit, la web, en aquests moments, ms que collaborar directament a la lectura literria en pantalla, tot i que cal estar atents als canvis en els propers mesos i anys, obre nous estils daproximaci a lobjecte literari a travs dels espais per compartir les lectures, un cam per explorar a les aules. La influncia de la xarxa en els hbits lectors literaris seria motiu, evidentment, dun altre article, i la llista de preguntes i dhiptesis podria ser molt ms extensa. Ara b, la dinmica que hem mostrat fins aqu seria la mateixa: conixer el lector i el que llegeix per poder dissenyar intervencions escolars afinades i efectives que permetin sofisticar i avanar la didctica de la lectura literria. Perqu, com afirma Ferreiro (2009): No correspon parlar ni dalfabetitzaci digital ni deducaci digital, parlo dalfabetitzaci a seques, la que correspon a la nostra circumstncia histrica, i en la nostra circumstncia histrica les tecnologies estan installades.

Notes
1. El terme lector feble prov de la sociologia francesa de la lectura, on existeix la convenci de considerar-lo com aquell que llegeix menys de deu llibres per any (Peroni, 2003). 2. No tenim espai, aqu, per reflexionar sobre el concepte dhbit lector, que pot ser ents de maneres ben diferents. Ressaltem, com fan uns altres autors, la importncia del temps constant de lectura com a element bsic. Lomas i Mata (2007, p. 10), per exemple, afirmen: [...] qu significa tenir un hbit lector? Llegir cada dia o cada setmana uns quants minuts? Inserir la lectura en les tasques quotidianes? Llegir trenta o cinquanta llibres cada any? Llegir novelles i poemes prioritriament? Llegir qualsevol tipus de text indeArticles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

Retrat del lector literari feble: del desert a loasi de lectura

3.

4.

5.

6.

7.

8.

pendentement de la qualitat o del format que tingui? Sigui quina sigui la resposta, o si s fcil precisar-la, el primordial s saber que, per la seva prpia naturalesa, un hbit s sempre un projecte en el temps. Des de la perspectiva de la formaci de lectors, per, interessa ampliar aquesta definici, entenent que la lectura continuada s una base rellevant, atenent tamb la qualitat daquests hbits en relaci amb la diversitat de textos que es llegeixen i amb la capacitat de saber contextualitzar i conceptualitzar sobre aquests textos. Les dades es van recollir a lIES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltr durant els cursos 2004-2005, 2005-2006 i 2006-2007. La mostra estava formada per tres grups classe que es van anar seguint des de primer fins a tercer dESO. Es van recollir tots els ttols que aquests nois i noies van llegir durant aquests tres anys, tant fora de lescola com per prescripci escolar. Hi ha pocs estudis que se centrin en les caracterstiques dels lectors forts. Un exemple s el de Manresa (2010), que en sistematitza algunes de les febleses. De Singly (1989), per exemple, en un dels primers estudis que es refereixen a diferents perfils de lectors, els classifica entre els gormands, els modestos i els que no tenen apetit (lector feble), segons actituds, hbits i gustos dels lectors. Cada cop que citem lestudi en el qual ens basem en el present treball, ens referim a Manresa (2009). Aquests resultats sn parallels a uns altres estudis, com ara el de Baudelot, Cartier i Detrez (1999). En aquesta recerca, en lequivalent francs al nostre tercer dESO, hi ha un 20% de no-lectors, que passen a ser un 30% al cap de tres anys. En la lnia de les propostes destratgies dintervenci a laula, val la pena citar el por-

tal del Ministeri dEducaci Leer.es, on hi ha propostes dactivitats de lectura, a ms de material teric dexperts en la formaci de lectors: http://leer.es/ 9. La Fundacin Germn Snchez Ruiprez ha iniciat una lnia de recerca sobre la lectura en dispositius electrnics a travs del projecte Territorio E-book. En aquesta adrea, shi poden llegir els plantejaments i els resultats de la recerca: www.territorioebook.com/principal/index.php. Tamb, de la mateixa Fundacin, es poden consultar unes altres informacions relacionades amb la lectura, a ms de notcies i bibliografia, a Lecturalab: www.lecturalab.org/.

Referncies bibliogrfiques
BARIBEAU, C. (2004): Les profils dadolescents lecteurs, a LEBRUN, M. (dir.): Les pratiques de lecture des adolescents qubcois. Quebec. Multimondes, p. 219-245. BAUDELOT, C.; CARTIER, M.; DETREZ, C. (1999): Et pourtant ils lisent... Pars. ditions du Seuil. BOYER, P.; LEBRUN, M. (2004): La lecture lcran, a LEBRUN, M. (dir.): Les pratiques de lecture des adolescents qubcois. Quebec. Multimondes, p. 123-145. CIDE (2003): Los hbitos lectores de los adolescentes espaoles. Madrid. CIDE. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. DEPARTMENT OF CANADIAN HERITAGE (2005): Reading and buying books for pleasure [en lnia]. Informe. <http://dsp-psd.pwgsc. gc.ca/Collection/CH44-61-2005E.pdf>. FERREIRO, E. (2009): La alfabetizacin y el mundo digital, a Congreso Internacional del Mundo del Libro. Mxic DF. FCE, p. 91-102. GRUPO LAZARILLO (2004): Lecturas y lectores en la ESO: Una investigacin educativa. Santander. Gobierno de Cantabria. Consejera de Educacin.

Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011

23

Qu llegeixen els no-lectors?

GUTHRIE, J.T. i altres (1997) : Engagement in reading for young adolescents. Journal of Adolescent & Adult Literacy, nm. 40(6), p. 438-446. KRASHEN, S. (1993): The power of reading: Insights from the research. Englewood. Libraries Unlimited. LOMAS, C.; MATA, J. (2007): La construccin del hbito de leer. Textos de Didctica de la Lengua y la Literatura, nm. 44, p. 9-18. MANRESA, M. (2006): Les obres literries completes a secundria: Del lector a la programaci [en lnia]. Llicncia destudis retribuda concedida pel Departament dEducaci. <http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?co di=1115>. (2009): Hbits lectors dels adolescents: Efectes de les actuacions escolars en les prctiques de lectura [en lnia]. Tesi doctoral. UAB. <www.tesisenxarxa.net/>. (2010): Los buenos lectores como minora: una falsa lite. Comunicaci presentada al 32 Congrs Internacional de lIbby [en lnia]. Setembre de 2010. <http://gretel.cat>. MOSS, G. (1999): Boys and non-fiction: cause or effect?. Literacy Today, nm. 21 [en lnia]. <www.literacytrust.org.uk>. PERONI, M. (2003): Historias de lectura: Trayectorias de vida y de lectura. Mxic. FCE. PEW INTERNET PROJECT (2009): Estudi consultable a: www.pewinternet.org. Algunes dades daquesta recerca es van publicar a La Vanguardia del 10 de gener de 2009 (suplement, p. 8-11). SCHOLASTIC (2010): Kids and family reading report: Turning the page in the digital age [en lnia]. Harrison Group. <www.scholastic. com/readingreport>. SINGLY, F. de (1989): Lire 12 ans: Une enqute sur les lectures des adolescents. Pars. Nathan. WORTHY, J.; MACKOOL, S.S. (1996): Students

who say they hate to read: The importance of opportunity, choice, and access, a LEU, D.J.; KINZER, C.K.; HINCHMAN, K.A. (ed.): Literacies for the 21st century: Research and practice. 45th Yearbook of the National Reading Conference, vol. 45, p. 245-256.

Referncies de lautora
Mireia Manresa Potrony Grup de Recerca en Literatura Infantil i Juvenil i Educaci Literria (GRETEL). Universitat Autnoma de Barcelona mireia.manresa@uab.cat Lnies de recerca: hbits lectors i didctica de la literatura.
Aquest article fou sollicitat per ARTICLES DE DIDCTICA DE LA LLENGUA
I DE LA

LITERATURA el mes de juny de 2010 i acceptat el mes doctubre

de 2010 per ser-hi publicat.

24

Articles de Didctica de la Llengua i de la Literatura | nm. 53 | gener 2011