1.

Introducci
1.1. Justificaci
Estem segurs que tots els alumnes de 2n de batxillerat estaran dacord amb que una de les parts ms difcils dels treballs de recerca s escollir el tema . Per aix, quan va arribar el temut dia que el nostre tutor ens digus que avem danar comen!ant a pensar amb el tema del treball de recerca, no sabia massa sobre qu" fer, molts temes em cridaven latenci# per no sabia si amb prou for!a com per dedicar$ i tant de temps com un treball com aquest requereix. %l cap duns dies donant$ i voltes, em va venir el cap que en lan& anterior, a lassignatura deducaci# fsica, en alguna sessi# avem 'ugat a un 'oc esportiu que avia creat en Paco (urtado, el nostre professor, i m avia agradat molt. %ix que, sense deixar de banda els altres possibles temes, sempre que pensava sobre qu" fer el treball em venia a la memria aquest 'oc, 'a que com ms i pensava ms veia que aquest tenia moltes possibilitats i a ms, agradant$me com magrada el m#n de lesport suposava una motivaci# extra. %ix que, quan 'a tenia bastant clar que volia encaminar el treball de recerca basant$me amb aquest 'oc, vaig anar a parlar amb el Paco (urtado per comentar$li la proposta) agafar aquell 'oc que avem treballat en algunes sessions i fer$ne daquest un esport duna manera semblant com *oaquim +ente, avia fet amb el seu esport, el - ootball a partir del .mate/, i a partir daqu vaig comen!ar 'a a anar tirant$lo endavant. %l principi, al fer un plante'ament sobre com seria el treball, volia fer moltes coses, masses. Per era millor que em centrs en una sola cosa i que es fes ben feta. Era molt important, definir qu" volia aconseguir i qu" necessitava per aconseguir$ o.

1.2. Objectius
0om 'a e comentat, per a realit,ar un treball, s molt important, saber on vols arribar, qu" vols aconseguir. En el meu cas, el que esperava 'o del treball era, b1sicament, aconseguir crear un esport, amb totes les caracterstiques que nivells, etc.4 a de complir, a partir del 'oc de partida, aquest esport, avia de ser din1mic, divertit i de f1cil adaptaci# a totes les situacions 2instal3lacions,

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

Per arribar a aquest ob'ectiu, est1 clar que no o podia fer directament sin# que avia de agafar una base terica perqu" l5esport tingus una co er"ncia i una altra part experimental 2en aquest cas, era 'ugar molt en el 'oc i anant$ i aplicant conceptes nous i observar4 Per aix, al final, el treball a quedat, podrem dir, distribu6t en unes quatre parts7 8a primera part, s la base terica, tracta sobre els esports col3lectius existents7 qu" s un esport col3lectiu, quines caracterstiques comunes tenen tots ells, etc. %questa part m a servit per a l ora de fer lsmac9$ball, tenir en conte tot lo apr"s. 8a segona part seria la d /experimentaci#/, que a consistit en totes les pr1ctiques, s a dir, anar practicant el 'oc$esport i anar veient que falla, que es pot millorar, etc. 8a tercera part s la comprovaci# que l5smac9$ball realment el podem considerar un esport col3lectiu, aquesta part no es podria fer sense les dues anteriors 8a quarta part s la de reglamentaci# de lesport i tampoc no es podria fer sense les dues primeres, o sigui, a partir de la teoria dels esports col3lectius i les conclusions de les pr1ctiques, van naixent les regles, normes... que constituiran el nou esport. 8a part ms complicada daquest treball va resultar ser la segona 2i de rebot la tercera i la quarta4, perqu" era molt difcil trobar un grup dunes 1: persones fix per poder disputar partits i partits 2i ms essent estiu4. Per sort, un cop comen!at el curs, tant el Paco, com la ;oem es van oferir per en algunes sessions seves, poder realit,ar les pr1ctiques, cosa que m a facilitat molt la tasca. <amb dir que en tot moment tots els alumnes que feien la pr1ctica, em van a'udar i van implicar$s i molt. =inalment comentar que malauradament una part del treball que tenia prevista, que era establir un paral3lelisme entre levoluci# del .mate/ al s ootball i la de lsmac9$ball no l e pogut fer 'a que no vaig poder contactar amb *oaquim +ente,.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2. Definici del terme joc i jugar

Els termes .'ocs / i .'ugar/ tenen un significat molt ampli i s per aix que no s f1cil fer$ne una definici# exacte, doncs el fet que aquestes paraules tinguin un car1cter tan polis"mic a portat molts problemes als investigadors. Per tant, vista la dificultat s a intentat explicar el ms important 2en l1mbit que ens interessa4 dels termes. >oncs b, si ens basem en les arrels etimolgiques 2s a dir, els orgens de les paraules4 dels mots .'oc/ i .'ugar/ podem veure que ambd#s deriven del terme llat locus locari. >aquest mot llat en deriven tots els mots pertan&ents al camp sem1ntic del 'oc, que no s#n pocs. >aqu podem comprovar el car1cter polis"mic de la paraula quan lusem col3loquialment. %ix, per tenir les coses clares agafarem en un inici les definicions del >iccionari ?eneral de la 8lengua 0atalana7 Joc: %cci# de 'ugar. Exercici recreatiu sotm"s a regles en el qual es guan&a o es perd. 2 i a moltes ms definicions, per aquesta es la que ens interessa4 Jugar: Passar el temps en alguna cosa que om fa amb el sol ob'ecte d5entretenir$se, de divertir$se a partir dalgun joc sotm"s a regles. 2com abans el segueixen varies definicions ms4 %l fet que aquests mots tinguin tantes entrades mostra labusiu @s generalit,at daquestes paraules, els usos ms comuns s#n7 *oc com a diversi# i entreteniment. *oc com activitat no seriosa, realit,ada amb certa facilitat. *oc com a activitat no @til, que es contraposa amb la vida seriosa i el treball. *oc com a activitat de car1cter est"tic o artstic. *oc com activitat relacionada amb lertic o sexual. *oc com activitat de destresa, ast@cia o at,ar, o les combinacions daquestes. *oc com exercicis realit,ats sense finalitat i sotmesos a certes regles. *oc com activitats de diversi# realit,ades per nens i en menor mesura, per adults.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

 *oc com activitats relacionades amb el mon de lart, b1sicament en els seu vessant ms creatiu7 poesia, dansa, teatre, pintura. %ix, 'a podem comen!ar a treure les primeres conclusions, podem considerar lactivitat l@dica o loci, com tota aquella activitat que no contribueix decisivament en la superviv"ncia de lanimal o de lesp"cie. %ra b, no tota lactivitat ociosa s 'oc. En definitiva i en una primera aproximaci# el concepte de joc podem dir el segAent7 1. El 'oc s una acci#, activitat, que forma part del repertori del comportament de l sser um1. 2. Bs una activitat sense un ob'ectiu exterior a ella mateixa 2directament4. C. Bs una activitat que causa plaer iDo diversi#, el que s laut"ntic .motor intern/ del 'oc. :. En ma'or o menor mesura existeix algun tipus de competici#. *a per acabar la definici# del terme en la seva vessant ms general, veurem uns quants intents 2molt encertats4 de definir el terme segons filsofs i estudiosos7 Huizinga, J. Joc: %ctivitat o ocupaci# volunt1ria, que s realit,ada dins de certs lmits establerts despai i temps, seguint unes regles lliurement acceptades, per incondicionalment seguides, que t el seu ob'ectiu en ell mateix i sacompan&a dun sentiment de tensi# i alegria/ Banchard i Cheska Joc: .El 'oc s un tipus dactivitat volunt1ria marcada per lmits temporals que ofereix un cert contingut de ficci#./ Jocs: .%ctivitats competitives en les quals i interv la destresa fsica, lestrat"gia i la sort, o qualsevol combinaci# daquests elements i igual com passa en lesport, solen desenvolupar$se en les mateixes condicions ambientals de loci/ Rssel Joc : .%ctivitat generadora de plaer que no es realit,a amb una finalitat exterior a ella, sin# en si mateixa/ %rribat a aquest punt s interessant laportaci# de +anc ard i 0 es9a diferenciant aix el concepte joc de les seves manifestacions reals que serien els jocs.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

3. Definici del terme joc esportiu

-ovint, a aquest concepte se li don el nom de .'oc preesportiu/ 'a que es podria confondre el terme .'oc esportiu/ amb un tipus desport com a tal, directament. +, com que el que ens interessa no s el terme usat sin# el concepte agafarem el terme .'oc esportiu/. En joc esportiu s aquella manifestaci# l@dica que compleix totes les caracterstiques dun 'oc per que a ms inclou un component desportivitat 2condici# fsica, coordinaci#, etc.4, essent aix7 1. Ena activitat sense un ob'ectiu exterior a ella mateixa 2directament4. 2. Bs una activitat que causa plaer iDo diversi#, el que s laut"ntic .motor intern/ del 'oc. C. En ma'or o menor mesura existeix algun tipus de competici#. :. Ena activitat que tot i que no requereix unes capacitats fsiques especfiques, aquestes influiran en el desenvolupament daquest. El joc esportiu es considera lantecessor de qualsevol esport, podrem dir que un esport s un 'oc esportiu molt perfeccionat i detallat en normes, estrat"gia, etc. El 'oc esportiu, s una activitat fsica que, com a 'oc que s segueix unes regles, ara b aquestes regles poden ser canviades segons les caracterstiques dels 'ugadors, despai o temps, etc. 0om el reglament, podem dir que tot el que engloba un 'oc pot variar segons la regi# on es faci, 'a que a partir duna base, els 'ocs poden anar evolucionant de maneres diferents. En exemple molt bo, s el .Fate/ un 'oc esportiu que quasi tot om, per no dir tot om, coneix. Bs un 'oc esportiu que s cert que parteix dunes normes comunes clares7 s an de .matar/ als rivals impactant$los$ i una pilota i que aquesta boti a terra i que aquest 'ugador eliminat ocupar1 una ,ona al darrere de lequip rival i etc. %ra b, si poden anar afegint un munt de normes noves com un camp de morts extra al lateral, dos pilotes, etc. G com em dit abans, no noms en les normes, sin# dep"n don es 'ugui 2em refereixo a lloc, no a regi#4, el camp aur1 dadoptar unes mides o unes altres, el terren& de 'oc pot ser diferent, etc. >una manera o altra, el 'oc esportiu, en aquest cas el .Fate/, sadapta .al que tenim/.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

Definici del terme esport

Hltimament, en la nostra societat i agut una generalit,aci# brutal de lesport. %vui en dia tot om fa .esport/. %questa massificaci# de lesport a portat a una generalit,aci# del concepte esport, perqu" exactament el terme esport que significaI 0om abans em fet amb el terme joc, comen!arem amb les arrels etimolgiques de la paraula. +, els experts afirmen que el terme .esport/ prov del terme proven!al7 deport. %quest mot, designava un con'unt dentreteniment que es feia en aquell temps a la Proven!a medieval7 'ustes po"tiques, 'ocs dingeni i exercicis corporals a laire lliure. +, el que realment ens interessa per, s el sentit actual del mot, per aix cercarem la definici# al Diccionario de la Lengua Espa ola. 1. m. %ctividad fsica, e'ercida como 'uego o competici#n, cu&a prJctica supone entrenamiento & su'eci#n a normas. 2. m. Kecreaci#n, pasatiempo, placer, diversi#n o e'ercicio fsico, por lo com@n al aire libre. En la primera entrada trobem el sentit actual mentre que en la segona conserva en part el significat del proven!al en part. >esprs de veure el significat donat pel Diccionario de la Lengua Espa ola s interessant observar com personatges al llarg del temps an definit aquest terme. Diem, C. !sport: .*oc portador de valor i serietat practicat amb entrega, sotm"s a regles, integrador i perfeccionador, ambici#s dels millors resultats/ Cieps-Unesco. !sport: .<ota activitat fsica amb un car1cter de 'oc, que adopta forma de lluita amb ell mateix , amb els altres o constitueix una confrontaci# amb elements naturals/ Blanchard i Cheska !sport: .%ctivitat fsica esgotadora, competitiva, i agressiva sotmesa a definicions i reglaments constrictius. Bs un component cultural amb pautes rituals, i en la seva composici# entren proporcions variables de 'oc, treball i oci. Es representa a ms, en les seves variants atl"tiques i no atl"tiques, segons la ma'or o menor quantitat desfor! fsic exigit per la seva pr1ctica/

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

=ins aqu, per no trobem gaires diferencies entre lesport i els jocs esportius. 8a principal diferencia rau en el fet que lesport est1 altament reglat i aquestes regles s#n immutables 2tot i que lgicament, amb el temps els esports van evolucionant4. G no noms les regles, sin# lespai on es 'uga, el temps que es 'uga... tot est1 estipulat i no es pot canviar. <otes aquestes normes es troben escrites al "!#$%&!'( de lesport. El fet que s agin de complir aquestes normes tant estipulades, requereix la figura dun controlador, l1rbitre. % part del reglament, en lesport sexperimenta una especialit,aci# molt elevada en la t"cnica dels moviments i en lestrat"gia per aconseguir lob'ectiu cosa que tampoc passa ens els 'ocs esportius. El fet que i agi aquesta especialit,aci# requereix la figura dun que ensen&i aquests conceptes iDo moviments, lentrenador. En exemple desport, pot ser el b1squet. %quest esport, tot i presentar adaptacions pels 'ugadors ms petits, a partir duna edat segueix unes normes concretes que es troben al Keglament de la =G+%. En el reglament i trobem totes les regles del 'oc, les restriccions, les mides del camp de 'oc, el terren&, el temps que dura el partit, etc. En contra dels 'ocs esportius, aqu an de ser els 'ugadors i lespai que sadapti a lesport i no al revs. %rribat aquest punt, podem treure unes quantes conclusions sobre el concepte .esport/7 1. 8esport es un g"nere particular del 'oc, posseint per tant, en part, les caracterstiques essencials del mateix7 activitat desinteressada, que causa diversi#, etc. 2. 8esport s un 'oc de car1cter actiu i altament competitiu. %quest car1cter competitiu s less"ncia de lesport. C. 8esport, a difer"ncia del 'oc, est1 altament institucionalit,at i reglamentat. :. En lesport, a difer"ncia del 'oc, existeix una elevada especialit,aci# t1ctica i t"cnica.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

"

).

!ls esports col*lectius

0om en tot, desports nexisteixen de varis tipus, nosaltres centrarem la nostra atenci# en els esports col3lectius, doncs el nostre pro'ecte es fonamenta en aquests. Per ser ms concrets, dintre dels esports col3lectius explicarem els esports col3lectius de cooperaci#$oposici#. %ix que per comen!ar, em de contestar a la pregunta7 Lu" s#n els esports col3lectiusI +, segons lopini# ms generalit,ada, lequip s una suma de 'ugadors, per tant, la qualitat de lequip dep"n de la qualitat individual de cada 'ugador membre. 8a qualitat dun 'ugador ve donada pel seu palmar"s. Per tant, segons aquesta primera visi# el millor equip ser1 aquell que tindr1 millors 'ugadors 2individualment4. -i e exagerat tant anteriorment, s per donar a entendre que en un equip, no 'uguen 'ugadors .al costat/ dels altres i 'a est1, sin# que 'uguen .'untament/ amb els altres. %ix que un partit s la confrontaci# de dos grups de .for!a/ 2en el cas que sigui un esport com el b1squet4. Per tant, els esports col3lectius s#n aquells en que els 'ugadors de lesport sorganit,en en un o ms grups anomenats equips. %quests equips, normalment seran rivals uns als altres i la qualitats daquests no dependr1 exclusivament de la qualitat individual dels integrants sin# tamb de la uni# de lequip.

!structura dels esports col*lectius

=eta aquesta breu introducci#, agafarem els esports col3lectius de cooperaci#$oposici#. <ots aquests esports, malgrat les diferenciacions que tenen, comunes b1siques segAents7 1. $+espai: s un terren& tancat, dunes dimensions ms o men&s grans, en linterior daquest espai s on es desenvolupa lesport. Per tant constitueix el lmit dacci# dels 'ugadors. 2. $+estrat,gia: s#n els tipus de conducte que pot usar el 'ugador per atacar o defensar. 3. $a comunicaci motriu: s el llenguatge que utilit,en els 'ugadors per a realit,ar les accions de cooperaci# iDo oposici#. compleixen les caracterstiques

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

. !l reglament:

varia segons cada esport, tot i que en tots es mantenen unes

caracterstiques comunes.

1. $+!-.%I 8espai dacci# on es desenvolupa qualsevol dels esports dequip posseeix unes caracterstiques constants. Bs tancat i les seves dimensions s#n estrictes i precises 2tot i que diferents en cada esport4. 8a superfcie de lespai est1 delimitada per lnies al terra. %quest espai s anomenat terren& de 'oc. %quest terren& de 'oc acostuma a estar dividit en subterren&s, .1rees/ o .,ones/. %questes ,ones s#n peculiars de cada esport i determinen el comportament motriu dels 'ugadors dins el terren& de 'oc. % part de les ,ones, sovint i poden intervenir obstacles 2com xarxes4, metes o ob'ectius 2porteries, cistelles, .postes/, etc.4, que distribueixen o divideixen el terren& de 'oc, que fan organit,ar de diferents maneres les accions. <ots els 'ugadors an de compartir aquest terren& de 'oc o b amb els compan&s o amb els rivals. 0om que els espais del terren&s de 'oc estan compartits per molts membres, diferenciarem els espais de la segAent manera7 a4 8espai 2terren& de 'oc4 com a dist1ncia a rec#rrer o a superar. b4 8espai 2terren&s de 'oc4 dividit en subespais diferenciats. c4 8espai 2terren& de 'oc4 com a meta o ob'ectiu a aconseguir.

%/ $+espai com a dist0ncia a recrrer o a superar <ot espai esportiu posseeix unes dimensions exactes on els 'ugadors s an de moure a rec#rrer. En 'ugador de b1squet aur1 de rec#rrer quasi tot el terren& de 'oc per passar de latac a la defensa mentre que un de futbol noms es mour1 per una ,ona per passar datac a defensa 2 abitualment4. %ix, la t1ctica de cada esport es basar1 en les dist1ncies sobre que es desenvolupen les accions.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1/ $+espai di2idit en subespais diferenciats 0ada 'ugador, mentre 'uga, es troba en uns subespais funcionalment units entre ells, aquests espais agafen un sentit propi a mida que va evolucionant el 'oc. -egons on es situen els 'ugadors, s#n assignades les posicions dels 'ugadors 2porter, defensa, pivot, etc4. aquestes ,ones existeixen7 3ones fi4es: %questes ,ones poden espais on el 'ugador no i pot estar, o sigui) ,ones pro ibides 2 la xarxa de volei, l1rea de M metres a andbol,etc4 o ,ones que faran que el 'ugador es comporti seguint unes certes normes 21rea datac en el volei, etc4 3ones 2ariables: -#n totes aquelles ,ones que existeixen en funci# de la distribuci# dels 'ugadors dins el camp7 o .ro5ibides: ,ones mbils que depenent don es troben els 'ugadors, la resta de 'ugadors no tenen la possibilitat destar$s i o de 'ugar$ i 2controlar la pilota4. o 6tilit7ables pels atacants: tots aquells espais lliures en que es poden moure i desmarcar els atacants per recol,ar el 'ugador amb pilota. o 3ones a defensar: -#n aquelles ,ones que en un cert instant, an de ser defensades correctament 8/ $+espai com a meta o objectiu a aconseguir Per guan&ar qualsevol partit es necessari marcar ms gols, punts que lequip rival, s a dir, aconseguir que la pilota aconsegueixi penetrar, tocar o passar un blanc concret. %quests blancs s#n espais fixes i s#n llocs preparats. Es poden tractar del terren& mateix 2com en el volei que la meta s aconseguir fer botar la pilota al terra del terren& de lequip rival4, o duna certa part del terren& de 'oc 2com en el rugb&4, o duns ob'ectes especialment dissen&ats 2porteries, cistelles, etc4. Entre

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1%

2.

$+!-("%(9#I%

-ovint, confonem els termes destrat"gia i t1ctica, per entendrem estrat"gia un concepte ms ampli. (o sigui, estrat"gia com tots els tipus de conducte que tenint en compte totes les eventualitats possibles i les seves conseqA"ncies pot utilit,ar el 'ugador i serveix per a indicar$li el que a de fer en qualsevol situaci# del 'oc. En canvi t1ctica s la realit,aci# de certes accions aplicades a determinades situacions generalment preestablertes 2 o sigui, situacions treballades anteriorment que es repeteixen expressament en una determinada situaci#4. %ix fa que la t1ctica exclogui la possibilitat de decisi# i iniciativa per part del 'ugador. Fa lo defineix amb tres frases el concepte t1ctica 2tot i que la seva visi# de la t1ctica s ms aviat la que tenim aqu destrat"gia47 1. Percepci# i an1lisis de la situaci# ens permet con"ixer la situaci# 2. -oluci# mental del problema ens permet comen!ar a realit,ar una acci#N C. soluci# motriu del problema suposa la soluci# pr1ctica 8es situacions, poden ser ofensives o defensives, i depenent de com siguin, les situacions busquen un final o un altre. $a defensa En el llenguatge corrent, la defensa comen!a amb la p"rdua de la pilota, sigui per aver anotat algun punt 2 o gol4, per aver fallat un punt, sigui per la p"rdua de la pilota a mans de ladversari o per cometre alguna falta. En un sentit ms ampli, la defensa s una acci# que dura constantment. Preveure las respostes de ladversari, assegurar lequilibri ofensiu son 'a accions que des de latac formen part duna defensa. Principis fonamentals duna defensa 1. Kecuperaci# de la pilota 2. Evitar la progressi# de ladversari cap a porteria o cap a la ,ona que li permet anotar punts.

C.

Protecci# de la porteria o de les ,ones properes al tir

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

11

-egons els ob'ectius que es busquen a la defensa, els sistema defensiu pot ser7 !n 7ona: %gafa com a refer"ncia la pilota, doncs tots els rivals es mouran en funci# de com circula la pilota. %ix aquesta defensa procurar1 ocupar espais per dificultar la circulaci# de la pilota. %ix si, sempre sense descuidar$se del rival amb possessi# de pilota . :ome a 5ome: >efensa essencialment basada sobre lindividu, estigui o no en possessi# de la pilota per procurar que el 'ugador no pugui rebre o que un cop tingui pilota, li costi despla!ar$ se. &i4t: Bs un sistema que combina la defensa en ,ona, per que busca defensar en concret un 'ugador i aquest s defensat ome a ome en tot moment. %ix permet que la circulaci# de pilota sigui ms lenta i que el 'ugador que es vol defensar exclusivament li costi molt poder rebre la pilota. El marcatge <otes les fases duna defensa es fonamenten en el marcatge. El marcatge es basa en loposici# del con'unt de defensors que per les seves respectives situacions i els seus moviments intenten evitar iDo paralit,ar les iniciatives i la realit,aci# de les accions ofensives dels adversaris 2lequip que ataca4. El marcatge pot suposar7 1. Gnterceptar la pilota en un error dels atacants. 2. %rravatar la pilota del peus o les mans del 'ugador adversari. C. =renar, retrassar o parar els moviments dels atacants fins a la ,ona o ob'ecte per anotar7 ocupant els espais lliures perseguint ladversari que ens a avan!at per intentar agafar$lo arraconant als adversaris cap a espais men&s perillosos bloque'ant els despla!aments dels atacants

:. Protegir amb el propi cos la tra'ectria de la pilota cap a la porteria, cistella...

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

12

$+atac 8atac comen!a amb la presa de possessi# de la pilota i ipot"ticament no auria dacabar fins que saconsegus un punt, gol... 2excepte en voleibol i esports amb xarxa4. % la realitat per sacaba quan es perd la possessi# de la pilota. 8atac es basa en els segAents principis7 0onservar la pilota quan s a recuperat Progressar cap al ob'ectiu perseguit %conseguir punt, gol... >urant latac tots el 'ugadors de lequip atacant an de tenir en compte7 8a posici# de la pilota Els espais lliures per a qualsevol ocupant 8a situaci# i el despla!ament dels defensors 8a situaci# del compan&s 8ob'ectiu a aconseguir

El desmarcatge 2en els 'ocs en que i a una oposici# compartint espai4 0om en la defensa, tot es fonamenta en el marcatge al 'ugadors rivals, en latac per poder aconseguir lob'ectiu de lesport es fonamenta en desmarcar$te del teu defensor 'a sigui7 Jugador amb pilota: intentar passar i alliberar$te del teu defensor Jugadors sense pilota: a part dalliberar$te del teu defensor, situar$te oportunament al terren&, de manera que facis possible els passes i facilitis la circulaci# de la pilota %questes accions de desmarcatge quan un comen!a a 'ugar a lesport s#n intu6tives i

improvisades. % mida que va augmentant lespecialit,aci# cap aquest esport, les accions continuades per poder$te desmarcar van seguint unes pautes seguides a seguir. %questes pautes o models per mouret en latac sanomenen 'ugades.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

13

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

14

3.

$% 8O&6'I8%8I; &O("I6

%ls partits de gent debutant a qualsevol esport, es pot sentir una gran comunicaci# verbal per voler dir el que es vol que facin els altres compan&s. En canvi, quan entrem en un grau despecialit,aci#, tot i que el llenguatge tamb s molt important 2en esports ms que daltres4, els 'ugadors fan servir una certa comunicaci# motriu, s a dir, en molts casos no caldr1 dir que vols que faci laltre, simplement segons els teus moviments els altres captaran com s an de moure en lespai. . $% "!#$%&!'(%8I; D! $+!-.O"(

<ots els esports col3lectius estan sotmesos a un reglament que determina molts aspectes de lactivitat motriu dels 'ugadors. 8a pilota 2mida, pes, forma, etc4, el temps de 'oc, i regles que condicionen el 'oc s#n elements a tenir en compte i que els 'ugadors an dassimilar com a factors molt importants que condicionaran la seva actuaci#. -i observem el reglament de diferents esports col3lectius, podrem observar que la ma'oria de les regles responen a plante'aments molt semblants, per aix podem agrupar$les en 1mbits dactuaci# com7 a4 >imensions del terren& de 'oc i material a usar. b4 8a composici# de lequip i les seves possibles substitucions 7 n@mero de 'ugadors que poden 'ugar, com i quan es poden efectuar els canvis, etc. c4 -obre la utilit,aci# dels espais 7 espais com a ob'ectius a aconseguir 2porteries, cistelles, ,ones, etc4, sub,ones diferenciades O,ones pro ibides o semipro ibides 2limitaci# de temps, per exemple4P, espais dactuaci# lliure, etc. d4 %rran del temps7 >uraci# del partit, temps m1xim de possessi# de la pilota per cada equip, temps en creuar certes ,ones,etc. e4 Kelacions entre els 'ugadors7 grau de contacte fsic perm"s o limitat, penalit,acions respecte aquestes faltes, llenguatge verbal perm"s entre aquests 'ugadors, etc. f4 Etilit,aci# del material 2pilota i en casos7 estics, raquetes, etc.47 Parts del cos amb les que es pot utilit,ar la pilota, formes de transportar la pilota iDo mane'ar$lo, etc. g4 81rbitre. El naixement d'un nou esport: l'smack-ball 15

M.

$<smac=>ball

En cop fet un cop dull pel m#n dels esports col3lectius i observar que certament tots els esports col3lectius segueixen aquest model, 'a ens centrem en el nostre ob'ectiu, crear l5esport a partir del 'oc que 'a tenem. +, comen!arem explicant les caracterstiques b1siques del 'oc esportiu en qAesti#7 %quest 'oc, s un 'oc esportiu col3lectiu format per dos equips els quals comparteixen espais, es tracta dun 'oc esportiu de cooperaci#$oposici#. 8es dimensions del camp en el qual es pot practicar aquest 'oc an de ser similars a les dun camp de futbol sala o d5 andbol. 8ob'ectiu daquest 'oc s introduir la pilota a dins la porteria 2fer gol4 ms cops que el rival impactant la pilota amb qualsevol part del cos que es trobi de cintura en amunt, sempre impactant, mai es podr1 retenir la pilota. Es 'uga amb una pilota esf"rica de voleibol o de caracterstiques similars. 0ada 'ugador, podr1 impactar com a m1xim C cops la pilota per cada cop que la rebi. El porter pot tocar lesf"ric amb qualsevol part del seu cos. +, daqu s des don partim, i a partir de les pr1ctiques que realit,arem anirem plante'ant nous dubtes i iptesis en cada una i al finalit,ar $la podrem extreuren unes quantes conclusions per anar construint de mica en mica lesport. $a intencionalitat del projecte 0om 'a s5 a comentat en la introducci#, s molt important saber qu" vols aconseguir. 8a intenci# envers aquest pro'ecte desport consistia primerament en que compls tot els requisits dun esport col3lectiu i un cop aix, es volia fer un esport din1mic, espectacular i molt important que fos un esport molt f1cil dadaptar a qualsevol situaci# perqu" tingui sortida en escoles o simplement pel carrer, s a dir que no sigui un esport que requereixi grans infraestructures per poder$lo gaudir.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1!

<amb es volia que fos un esport que enganxs, i est1 demostrat que perqu" aix passi, el 'oc a de ser competitiu,'a que la competici# s l5aut"ntic motor intern de tots els esports 'a existents. % ms, els esports que avui en dia triomfen s#n aquells que a part de ser competitius, les qualitats fsiques i tenen un grau de import1ncia elevat 2el desig a millorar fsicament per poder 'ugar millor a aquell esport causa un sentiment de superaci# que enganxa4. Per aix, en el nostre esport tamb em considerat que aix s important que succeeixi

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1"

?. !l nom
%l ora de triar vam agafar la paraula .-mac9ball/, aquest nom era el que i a li avia designat en Paco (urtado al 'oc. G, s que, agafa bastant less"ncia del 'oc. >oncs, el 'oc es basa en despla!ar la pilota sense retenir$la a les mans 2mentre et mous4. Per tal de no retenir la pilota i a dos solucions7 1. <ocs de voleibol. 2. 0olpe'ant la pilota amb una m1, com una bufetada 2per altra banda s#n v1lids a Qoleibol4 >oncs, b per donar nom a l5esport, em tingut en compte la segona manera de moure la pilota. .-mac9/, en angl"s significa7

-mac= OsmR9P &om 1 'cop( bufetada 2 'so( soroll sonor 3 2argot( ero6na )erb transitiu 1 donar una bufetada a 2 *amiliar picar 3 *igurat to smac= one<s lips@.relamir$se/ +erb *ig. to smac= of@ tenir un sabor a
0om 'a podem suposar, em agafat aquesta paraula amb el significat de lentrada 1. 8a

traducci# al catal1 podria ser7 .8a pilota colpe'ada/ o .8a pilota bufete'ada/. <anmateix, a Gnternet, es va trobar un esportD'oc dun grup de nois que 'a avia agafat aquest nom 2no cal entrar amb detalls sobre aquest4, per aix posarem un gui# entremig7 -mac9$ball.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1#

A.
0om 'a

8aracterBstiCues de l<smac=>ball
compleixen unes

em explicat anteriorment , tots els esports col3lectius

caracterstiques que els defineixen, b doncs, per comprovar si podem considerar lsmac9$ball com un esport em de comprovar que segueixi aquestes caracterstiques i, en el cas que no les segueixi, modificar quelcom per tal que les compleixi i passi a ser aix un esport col3lectiu7 1. $+!-.%I <enir un espai marcat on es desenvolupa lacci# era la primera caracterstica dels esports col3lectius. +, en l5smac9$ball, aix 'a i s 'a que lacci# es desenvolupa en un camp tancat de mides similars a les del futbol sala 2 les dimensions sespecificaran al Keglament4. % grans trets, aquest terren& de 'oc estar1 dividit en 1rees o ,ones . 0om en l andbol o el futbol, lob'ectiu o meta aconseguir ser1 la porteria. %questes 'a faran que el terren& de 'oc sorganit,i en funci# delles. <ot el terren& de 'oc estar1 compartit per tots els 'ugadors. %qu tamb diferenciarem el camp de 'oc en7 %4 8espai com a dist1ncia a rec#rrer o a superar En el cas de l5smac9$ball, aquest espai es podria resumir que s tot el camp, tot i que com s lgic, depenent de la posici# de cada 'ugador es mour1 ms per unes ,ones que per altres. +4 8espai dividit en subespais diferenciats Kespecte a les ,ones fixes en l5smac9$ball, no napareixen de pro ibides, simplement i a una ,ona al camp 2veure fig. 14 on els 'ugadors ofensius, noms i poden passar, s a dir, no es poden detenir dins aquella ,ona i tamb, si la reben dins daqu auran de rematar al primer toc. 0om a ,ones variables, tampoc no n i cap de pro ibida, simplement i a els espais lliures per ser utilit,ats pels atacants i ,ones de perill a vigilar pels defensors. 04 8espai com a meta o ob'ectiu a aconseguir Per guan&ar un partit s necessari marcar ms gols 2o fer ms punts4 que el rival. En aquest cas la meta a aconseguir per anotar un punt 2gol4 s la porteria 2mides especificades al reglament4.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

1$

2. $+!-("%(9#I% =iquem un exemple de cada fase 2general4 de lestrat"gia per comprovar que es compleixin7 1. .ercepci i an0lisis de la situaci ens permet con"ixer la situaci# Ex7 %cabes de rebre la pilota i veus que el teu defensor est1 especulant 2est1 separat de tu4. 2. -oluci mental del problema ens permet comen!ar a realit,ar una acci# Ex7 Per tal de fixar el 'ugador i poder$lo passar desprs amb una arrencada, optes per retenir la pilota uns instants. C. -oluci motriu del problema suposa la soluci# pr1ctica Ex7 Efectivament, retens la pilota, el defensor tem dun xut directe o duna passada cmode per tant sapropa a tu, en aquell instant arrenques i amb sort i una bona arrencada aur1s aconseguit superar el defensor 2ara vindria una altre situaci# que comen!aria de nou al punt 1 S Et veus amb angle de xut a porteria a una dist1ncia molt bona, etc.4 T %l mateix temps el defensor estar1 seguint les tres fases de lestrat"gia en cada acci#. $a defensa Firant la teoria, tornem a comprovar que en l5smac9$ball, es compleixen els C principis b1sics duna defensa dun esport col3lectiu de cooperaci#$oposici#7 1. Kecuperaci# de la pilota 2. Evitar la progressi# de ladversari cap a porteria o cap a la ,ona que li permet anotar punts. C. Protecci# de la porteria o de les ,ones properes al tir 0om que lesport s nou, encara no s a especialit,at en la defensa, tanmateix em agafat la defensa ome a ome tot i que sol tendir a defensa en ,ona 2ms aviat per la poca intensitat que per la intencionalitat defensiva4 El marcatge El marcatge s el principi b1sic de totes les defenses de qualsevol esport col3lectiu de cooperaci#$oposici#, i tamb de l5smac9$ball.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2%

1.

Interceptar la pilota en un error dels atacants. Gnterceptar una passada

dels atacants, en un mal xut i comen!ar a atacar. 2. %rra2atar la pilota del peus o les mans del jugador ad2ersari. Fentre la pilota es troba en laire 2entre toc i toc4 es pot prendre. 3. Drenar@ endarrerir o parar els mo2iments dels atacants fins a la 7ona o objecte per anotar: ocupant els espais lliures 0ol3locant$te amb un espai que s @til

ocupar per un 'ugador ofensiu i no deixar que aquest locupi. perseguint ladversari que ens a avan!at per intentar agafar$lo En cop

latacant t a superat intentar tornar$te a ficar entre ell i la porteria per impedir un avan! cmode. arraconant als adversaris cap a espais men&s perillosos Est1 clar que

com men&s angle de xut amb la porteria men&s perill#s ser1 aquell atacant, per tant, s bo anar fent anar latacant a ,ones on es quedi atrapat com podrien ser les cantonades 2ideal4 o simplement les lnies de fons o de banda. bloque'ant els despla!aments dels atacants 0ol3locant$te en la

tra'ectria dalgun 'ugador ofensiu i no deixal avan!ar amb el cos, tingui o no tingui pilota.

:. .rotegir amb el propi cos la trajectEria de la pilota cap a la porteria@ cistella...

$+atac 8atac en aquest esport es basa en els principis segAents7 0onservar la pilota quan s a recuperat. Progressar cap al ob'ectiu perseguit. %conseguir gol.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

21

>urant latac tots el 'ugadors de lequip atacant an de tenir en compte7 8a posici# de la pilota Els espais lliures per a qualsevol ocupant 8a situaci# i el despla!ament dels defensors 8a situaci# del compan&s 8ob'ectiu a aconseguir 2gol4

El desmarcatge 2en els 'ocs en que i a una oposici# compartint espai4 Jugador amb pilota: intentar passar i alliberar$te del teu defensor Jugadors sense pilota: a part dalliberar$te del teu defensor, situar$te oportunament al terren&, de manera que facis possible els passes i facilitis la circulaci# de la pilota. <otes les caracterstiques s#n comunes amb la resta desports de la seva classe.

3. $% 8O&6'I8%8I; &O("I6 0om vam comentar en la part terica, com ms sespecialit,a lesport va apareixen ms i ms comunicaci# motriu i la verbal tot i que s molt important, passa a un possible segon pla. >oncs aquesta caracterstica de moment no es don gaire 2tot i que al 'ugar$ i 'ugadors daltres esports com b1squet o andbol, aquesta i era ms present4, entenem que en el cas que sans especialit,ant en aquest esport la comunicaci# motriu, en espais... ans adquirint import1ncia. . $% "!#$%&!'(%8I; D! $+!-.O"( %nnex 1.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

22

F.

$!- ."I'8I.%$- "!#$!- D! $+-&%8G>1%$$ I $% -!H% !HO$68I;

+, com 'a em descrit anteriorment, lsmac9$ball parteix dunes normes b1siques que 'a existien en el 'oc. %ra b, com em passat daquelles limitacions i regles a les descrites al reglamentI G tamb, perqu" aquelles que em conservat regles s#n les que s#nI %bans de llegir aquest apartat, s oport@ aver$se llegit 'a l%nnex 1 2doncs aqu no

sespecifiquen les situacions que surten, simplement parla del perqu" an aparegut4.

$es dimensions del camp

8es dimensions del terren& de 'oc s#n les mateixes que les dun camp d andbol, 'a que volem que lsmac9$ball sigui un esport que es pugui adaptar a tots els llocs possibles 2pistes escolars, poliesportius, etc.4.

!l nombre de jugadors

En el 'oc de partida, no i avia un nombre de 'ugadors determinat per a 'ugar un partit. % partir de les pr1ctiques, vam veure que el nombre ideal era de M 'ugadors 2UV14, doncs eren suficients com per ocupar tots els bons espais que existeixen sense estar .atape6ts/ en el camp. % ms, al ser U 'ugadors 2a part del porter4, permetia que i agus molta interacci# per part de tots ells.

$es substitucions

%l ser un esport on els esfor!os que es realit,en s#n anaerbics, 'a que des de que la pilota est1 viva no existeix un moment de descans 2si es 'uga correctament4, l5entrenador podr1 efectuar els canvis que vulgui per permetre la recuperaci# del 'ugador, doncs si la regla sobre les substitucions fos com la del futbol, el 'ugadors, probablement no podrien rendir al m1xim durant tot el partit.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

23

!l temps de joc

%quest esport, s un esport molt din1mic, de molta intensitat fsica. Per aix em aplicat el temps com susa en el b1squet 2excepte en cas dempat4. >oncs creiem que al aver$ i quatre perodes facilitava el descans i era una bona manera destructurar el temps. El fet de parar el temps est1 clar que o apliquem pel fet que sin# el partit seria molt curt.

!l perBode e4tra i la ronda de penals

8a veritat es que volem que els partits no es poguessin quedar en empat. Per aix en el cas que aquest es doni es 'uga una prrroga a gol dor, per qu"I >oncs perqu" volem premiar lefectivitat, per aix el primer que marqus 'a semportaria la victria, ara b existia la possibilitat que cap equip es trobs encertat i que es tards molt temps a marcar aquest gol, per aix se li dona un temps de U minuts per aconseguir un gol. En cas que cap equip marqus es va aplicar la ronda de penals, doncs si una cosa es clara, s que de la ronda de penals sempre en surt un guan&ador. 2malgrat tot, els empats no s#n massa usuals en lsmac9$ball4

!l control de la pilota

8a intenci# daquest esport era basar$se amb moviments molt din1mics amb un cert grau de control que permets espectacularitat en les 'ugades. >oncs b, el com controlar la pilota s molt similar al del 'oc de partida. 8a pilota es podr1 controlar amb una part del cos que es trobi de cintura en amunt. %ix permetr1 que es pugui tenir un ma'or control de la pilota. Per avan!ar tenint el control de la pilota, no podrem retenir la pilota, tampoc podrem efectuar un bot usat a b1squet, doncs aquest tamb es consideraria retenci#. %ix, creiem que noms permetent lavan!ament mit'an!ant aquells tocs v1lids en voleibol donaran una rapidesa en el 'oc i tamb ser1 una innovaci# en la manera de controlar la pilota respecte la resta desports. >el 'oc base tamb em agafat la norma de limitar els tocs, doncs al limitar els tocs fa que lesport sigui ms din1mic i i agi una ma'or implicaci# directa de tots els membres de lequip.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

24

<anmateix, tres tocs per persona ens va semblar una mica 'ust. Per aix, en les pr1ctiques vam afegir un quart toc el qual va resultar favorable. 0om s lgic el porter pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos 2sempre que es trobi dins la seva 1rea4 'a que si una pilota va baixa pugui ser refusada amb els peus.

$a retenci de la pilota

En les pr1ctiques, tenint en compte lo descrit en el punt anterior, apareixia un problema. %quest era el fet que els defenses deixant un espai entre ells i els seus atacants dificultaven molt el 'oc. 0lar, el noms tenir quatre tocs i no poder retenir la pilota feia que latacant 'ust al rebre agus de efectuar els quatre tocs immediatament, per tant no donava temps7 $ $ % que la resta dels compan&s poguessin desmarcar$se amb perillositat. =ixar el defensor per iniciar un bon 1x1.

% ms, el 'oc sovint perdia molt el control i es tornava una mica boig. Per tant, per tal que aquestes dificultats fossin superades, vam aver dintroduir la retenci#. Per, quan podrem retenir$laI El que no volem, era que la pilota es pogus retenir sempre que es volgus 'a que llavors el 'oc perdria part de la seva ess"ncia, la velocitat del 'oc i la interacci# continua i r1pida de tots els membres dun equip. Per tant, mesurant els pros i els contres duna cosa i laltre, la possibilitat de poder retenir la pilota noms quan lacabaves d5entrar en contacte amb ella, ens va semblar ladequada i efectivament, posada en pr1ctica, realment, sense perdre less"ncia, el 'oc millorava tant per 'ugar$ i com per ser vist. <amb s important el fet de posar un lmit de temps en aquesta retenci#, perqu" noms serveixi per ficar cap, o per fixar el defensa, no per especular, 'a que el 'oc perdria els conceptes fonamentals. 0om s lgic, les millores que ens a ofert la retenci# de la pilota an estat7 $ <enir un temps per pensar abans dactuar, permetent que els compan&s es poguessin moure adequadament

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

25

=ixar el defensor7 daquesta manera, si un defensor no set fixa, pots efectuar un bon xut o una passada amb una estabilitat que et permetr1 afinar, per tant el defensor per impedir aix, vindr1 a defensar$te de ms a prop i aqu s quan intervindran les arrencades per poder$lo trencar. Bs a dir laparici# d1x1 potents.

En un moment que el 'oc est1 molt esvarat, retens la pilota per posar$ i cap i a partir daqu montes els moviments.

%questa aportaci# que sembla tant simple, realment va se la que va fer que el 'oc dons un pas de gegant a un esport.

$+0rea restringida

En el 'oc de partida, el camp de 'oc, no tenia cap 1rea ni ,ona que limits el 'oc, simplement i avia les lnies limtrofes i la de mig camp. %l no aver$ i, per exemple una 1rea pel porter, un 'ugador ofensiu podia estar$se molta estona davant a porteria esperant una passada. % ms, sense 1rea, no i avia refer"ncia sobre on col3locar$se i lequip ofensiu 'ugava molt desordenat. Per aix, en les pr1ctiques, al principi vam introduir una 1rea inspirada amb la d andbol, ms petita per amb les mateixes funcionsDlimitacions que la d andbol. 8a veritat, s que el 'oc encara va empit'orar ms 'a que es creava una lnia defensiva entorn de l1rea que el tampoc poder$la travessar 2estava pro ibit entrar a l1rea4 feia quasi impossible un bon 'oc ofensiu) el 'oc es tornava molt est1tic i era molt complicat aconseguir gol. Per aix, intentant, agafar coses de l1rea pro ibida, vam proposar una 1rea restringida 2 veure Keglament4. %l aplicar$la a les pr1ctiques, realment feia que els 'ugadors ofensius tinguessin una refer"ncia sobre on col3locar$se i a ms, mentre permetia els talls, feia que no poguessin quedar$se gaire estona prop de porteria.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2!

$a porteria com a meta a aconseguir

>entrada, 'a partem de la porteria en el 'oc de partida. G s que, si tants esports la tenen com a meta a aconseguir s per alguna cosa. En les pr1ctiques, vam proposar una nova manera daconseguir punt, s a dir canviar lob'ectiu a aconseguir, malgrat aix, vam considerar que la porteria feia ms bona funci#.

!l penal

Luan es comet una falta a un 'ugador que es troba en una posici# molt propicia per fer gol 2dins l1rea4, s lgic que lequip que la comet, es mereix una penalit,aci# ma'or que la duna simple falta, per aix agafant la regla del futbol vam aplicar$ o al 'oc.

$a falta de resoluci

(i a altres faltes que es cometen en el 'oc que tampoc es mereixen ser penalit,ades amb una oportunitat tant clara de gol com ns el penal. Per aix, basant$nos en part amb l oquei, vam fer crear una situaci# de 2x1 durant uns instants per faltes o penalit,acions que tot i que mereixen ms c1stig que una simple sac o xut de la lnia 21 o 24 no arriben a mereixes el penal.

$a pilota

8elecci# sobre quina pilota avia de ser la utilit,ada per 'ugar a lsmac9$ball era partint de com aquesta avia de ser utilit,ada. (avia de ser una pilota que bots for!a, que no fos molt dura 2per poder$la colpe'ar4 i duna mida considerable. Per sort, avui en dia 'a existeix una pilota que compleix totes aquestes caracterstiques, la pilota de voleibol. %quest ser1 la que susa en lesport.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2"

1I.

$a t,cnica de l<smac=>ball

0om en tots els esports, en lsmac9$ball i interv una certa t"cnica. <ot seguit, descriurem els moviments t"cnics ms b1sics i explicarem quan els farem servir7

1I.1. !l toc de dits El toc de dits, s un moviment t"cnic que 'a apareix en el voleibol. En lsmac9$ball, ens ser1 molt @til per a realit,ar bones centrades com per 'ugar entre lequip al primer toc

Per a realit,ar un toc de dits, la pilota s5impulsa amb una explosiva acci# de flexi# i extensi# dels dits, com si fos un amortiguador que absorbeix i repel3leix la pilota sense agafar$la ni sub'ectar$la. Els bra!os adquireixen una forma de rombe, amb els col,es oberts i els palmells de les mans mirant$se entre si, dits oberts i ndex apuntant als ulls 2aproximadament4. En el moment dextensi# de dits, tamb s an destirar els bra!os cap amunt. 8ideal s que noms faci falta utilit,ar els tres primers dits de cada m1.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2#

1I.2. !l toc de m0 bai4a <amb apareix en el voleibol. %quest toc, ens ser1 molt @til al ora de fer passades o centrades llargues un cop 'a em iniciat el moviment amb pilota. Per a realit,ar un toc de m1 baixa ideal, la posici# inicial a de ser amb els bra!os solts, separats, peus una mica ms oberts que l5ample de les espatlles, tronc cap a davant, cames i malucs una mica flexionats. -5estenen els bra!os davant del tronc, mans unides, entrant en contacte amb els avantbra!os, sense doblegar els col,es i tirar el cos cap amunt. 0om 'a s a dit, aquest s el toc de m1 baixa ideal, en realitat, mentre et trobis en 'oc mai et trobar1s amb aquesta posici# ideal, per sempre as dintentar a tendir a aquesta disposici#, tant com es pugui. !ls ser2eis o 4uts des de parat

Per treure una falta o un servei, farem servir el moviment t"cnic que susa en el voleibol per sacar. Es podr1 fer amb un sac de tennis 2per dalt4 o un sac des de baix El sac de tennis, es comen!a agafant la pilota amb les dos mans, tirant la pilota cap amunt per sobre del cap i quan aquesta comen!a a baixar per encara est1 per sobre del teu cap impactar$la amb el palmell de la m1. %mb aquest moviment es guan&a pot"ncia del llan!ament respecte laltre.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

2$

El sac des de baix, es comen!a tamb amb la pilota agafada. <ot seguit, la pilota passa a ser sub'ectada tan sols amb una m1 i laltre va agafar impuls. 8a pilota sempre a destar a laltura de la cintura aproximadament. El bra! que estava agafant impuls es mou cap endavant fins a arribar a impactar la bola. %mb aquest moviment, es guan&a precisi# en la passada. <ant un moviment com un altre, no noms seran utilit,ats per treure un servei o una falta. >oncs, si acabo de rebre la pilota i decideixo retenir$la, en el cas que la volgus passar o xutar directament sense despla!ar$me amb la pilota o podria fer utilit,ant aquests moviments. Pel xut de penal, tamb utilit,arem aquest moviment t"cnic.

!l 4ut al primer toc

En el cas que al rebre la pilota tu 'a et trobis en una bona posici# de xut i vols xutar sense retenir la pilota, o pots fer de qualsevol manera mentre no infringeixis les normes, tot i que una manera on guan&ar1s pot"ncia i podr1s xutar des duna posici# elevada ser1 mit'an!ant una rematada de voleibol. 8a rematada en andbol, es fa des de laire sempre, desprs de saltar, ara b, aqu no ser1 imprescindible aver saltat anteriorment 2no i a cap xarxa que et faci passar la pilota per sobre4. >oncs b, la rematada ser1 com la fase final dun sac de tennis.

8a resta de tocs que es poden fer, no reuneixen una t"cnica concreta, simplement an de complir amb les limitacions de lesport.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

3%

11. 8onclusions
>esprs d aver realit,at la part terica 'untament amb les pr1ctiques conclusions, moltes delles, diferents del que em pensava en un inici. +, per comen!ar, estudiant els esports col3lectius i les caracterstiques daquests, s a dir a partir de la base terica podem dir7 >intre del m#n dels esports, els esports col3lectius s#n uns del tipus que creen ms afici#. -egurament pel fet que cada partit que es disputa s un m#n, una lluita entre dos forces. % ms, en aquest tipus desports, cada partit pots trobar$te un nou espectacle, s a dir, els fets que succeiran depenen en tot moment de les reaccions dels adversaris, cap partit ser1 igual a un altre. <ot i que cada esport col3lectiu te la seva manera de controlar la pilota, d5aconseguir el punt, el terren& de 'oc pot variar de mides... l5ess"ncia de tots ells, s la mateixa, parteixen d5unes caracterstiques b1siques. El motor intern de tots els esports, s a part del propi plaer que et suposa realit,ar$ lo, la competitivitat que existeix. % l ora de crear el reglament, les conclusions sobre lsmac9$ball 'a plasmades, tot i aix, les que mereixen ser esmentades s#n7 8esport resultant, em pogut comprovar que compleix amb les caracterstiques que tots els esports col3lectius comparteixen i el mateix temps, mant less"ncia del 'oc de partida, s a dir un 'oc din1mic, r1pid, de molta interacci# de tots els membres de lequip, etc. 8smac9$ball, podr1 ser adaptat a qualsevol pista d andbol o futbol sala 'a existent, aix li auria de permetre una r1pida i f1cil introducci# a les escoles . % difer"ncia del que ens pens1vem, si b que s un esport que tot om pot 'ugar i gaudir, requereix unes certes qualitats t"cniques i fsiques per 'ugar$ i b, amb un cert nivell, aix amb part s positiu 'a que demostra que s un esport on si es volgus progressar s5 auria d5entrenar tant a nivell individual com a nivell d5equip. Bs a dir, no i an agut de ser e tret certes

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

31

s un esport on a partir d5un nivell b1sic 'a no es pot avan!ar, tens molt marge de millora, com en els grans esports. Kelacionat amb lo esmentat anteriorment, s un esport que al requerir una t"cnica una mica complicada, sempre que es vulgui 'ugar b, s5 auria d5introduir a partir d5una certa edat 'a que els tocs de voleibol s#n tocs que amb els nens petits els i costen. 8a tend"ncia dels 'ugadors, era anar al f1cil, s a dir, tocar la pilota a palme'ades i no tocs de dits,de ma baixa... a mida que vam anar fent ms pr1ctiques, per, van anar veient que realment usar aquests tocs en certes situacions era ms r1pid i precs. Bs un esport que a l5 ora de ser entrenat, permet moltes variants, cosa que pot facilitar molt el seu aprenentatge. Els esfor!os que requereix l5smac9$ball, s#n anaerbics, ara b, entre esfor! i esfor! existeix un descans. %mb esfor!os anaerbics vinc a dir que a difer"ncia d5altres esports com el futbol, des que la pilota est1 viva no i a un moment de descans per cap 'ugador 2si es 'uga correctament4, continus esfor!os curts per de gran intensitat, on tots els 'ugadors an de defensar i tots an d5atacar. El ser un esport on els esfor!os s#n anaerbics el partit a d5estar dividit en perodes per tal que els 'ugadors puguin tenir un temps de recuperaci#. %l poder fer el canvis sempre que es vulgui tamb t a veure amb els esfor!os que demana el 'oc ;o es donaven gaires faltes, possiblement perqu" el grau despecialit,aci# era poc i per tant no 'ug1vem amb contactes. <ot i que aquest esport 'a t el reglament fet, a mida que si ans 'ugant, es podrien o ms ben dit s5 aurien d5anar millorant tantes coses com fos possible. Podem concloure que l5smac9$ball es podria definir com un esport col3lectiu d5oposici#$ cooperaci# en qu" els dos equips comparteixen un mateix espai, aquests dos equips lluiten per un ob'ectiu com@, fer ms gols que el rival. En esport din1mic, innovador i divertit on tots els membres d5un equip interaccionen amb import1ncia amb totes les tasques del 'oc.

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

32

12. !l futur de l<smac=>ball

8a intenci# envers aquest pro'ecte, s fomentar tant com en la seva mesura sigui possible l5smac9$ball a les escoles, instituts, 'ornades, etc. <ant aviat com es pugui, ens ficarem amb contacte amb el Xavi +orr1s, qui coordina for!a les activitats esportives del patronat municipal d5esports per si s possible en les prximes 'ornades esportives que es celebren el maig i pot apar"ixer aquest esport per tal que la gent el comenci a con"ixer i per tal d5ampliar una mica la visi# dels nensDes i noisDes trencant aix amb el tpic del esports reis. <amb seria important pode5l proposar com una activitat als cursets d5Esportiueig que es celebren cada estiu a Ggualada o ampliar l5oferta de la can&a pirenaica en la modalitat de poliesportiu.

13.

1ibliografia

KEGY, *7 ,uegos - deportes alternati+os. 8leida. Editorial >eportiva %gonos, 1ZZM 8%-GEKK%, ?) 8%QE?%, P7 1%15 .uegos - *ormas .ugadas de iniciaci/n a los deportes de e0uipo. +arcelona. Paidotribo +8[YLEEY, >7 1niciaci/n a los Deportes de E0uipo. +arcelona. Ediciones Fartne, Koca, 1Z\M +E;<EY, *7 2eglament o*icial del s3ootball. +arcelona. *osep 0astro$Yapata. =%8]^_-]G, F) E;K`LEEY, E7 4prendiendo a .ugar. Fadrid. 8ibreria deportiva /Esteban -an, F./

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

33

1 .

Jebgrafia

Kegles de +asquetbol =G+%7 ttp7DDaaa.basquetcatala.catDrecursosDdocumentsDreglamentsDKE?8%-b2c0%<.pdf P1gina oficial del s ootball7 ttp7DDaaa.s oot$ball.comD Keglament oficial de voleibol 2cc1$2cc:7 ttp7DDaeb.educastur.princast.esDcprDnalondcaudalDmaterialesDmaterialesdefisicaDreglamentos DvoleibolDreglasb2cdeb2c'uegob2cdeb2cvoleibol. tm Keglament andbol7 ttp7DDaaa.fc andbol.catDpublicoD ome.asp

1).

%graKments

Primer agrair al tutor del treball, Paco (urtado, 'a que l5esport s5 a basat directament amb el 'oc que ell ens va proposar en algunes de les seves sessions i que m5 a a'udat a anar elaborant tant el treball com el reglament. <amb agrair tant a ell com tamb a la ;oem per deixar$me realit,ar la pr1ctica en algunes de les seves classes. <ot aquest treball no agus estat possible sense l5a'uda de tots aquells que an col3laborat en les pr1ctiques per aix agrair a tots aquells que d5una manera directa o indirecta externes al centre van assistir. =inalment, agrair l5%teneu Ggualad per deixar$me usar la seva pista per a realit,ar les pr1ctiques externes a les del centre. an col3laborat en elles7 tots aquells alumnes de 1r de +atxillerat i els compan&s que en pr1ctiques

El naixement d'un nou esport: l'smack-ball

34