El dimoni del mas del Pi

F. Xavier Ferrero Calatayud Una vegada, fa molts anys, va passar un cas un poc estrany i misteris en Moixent, un dels poblets muntanyencs i allunyats de la Vall de Montesa. Si visiteu esta bonica vila, veureu que del poble ix un cam estret, ombrvol i encarrerat que va ascendint, poquet a poc, entre penyes calcries esguitades de matoll, cap al ortitxol, un pas de muntanya que uneix la !ostera amb les terres de la Vall d"#lbaida. #ll dalt, tot $s solitud i silenci. # una vora del cam, %i %a un estany d"aig&es verdoses i t'rboles on es reflecteix un xicotet bosc de pins. #quell lloc l"anomenen el (osquet i des d"all es divisa un mas, la !asa del i, una construcci envoltada de noguers i pins on diuen que els va apar'ixer el dimoni al )uiquet i la )uiqueta, el matrimoni que s"encarregava de mantenir*la per abs'ncia del amos que vivien a Val'ncia. !onten que una nit de setembre es va acostar al mas un cavaller. #nava endolat, vestit amb capa llarga, barret d"ala ampla i embo+at fins els ulls. !avalcava damunt d"un ros, tamb$ negre, per la sendera que ascendia fins la casa. ,l matrimoni prenia la fresqueta a la porta del mas i el )uiquet escolt ben prompte el colpeig de les closques del cavall. * Bona nit *va saludar l"estrany a la usan+a del pas. * Podrien acompanyar-me al cementeri vell? Vinc de molt lluny i voldria visitar la tomba del meu germ que va morir fa molt de temps. ,l desconfiat matrimoni va afirmar, no massa conven+ut, que l"acompanyarien. Veges que %avien de fer--* B, lacompanyar. em en fer-se de dia, el portar all!. er. una gelor li corregu$ al )uiquet per l"esquena quan va escoltar que el cavaller deia/ * "o, acompanyem esta nit. #ra matei$. #l )uiquet no li va fer massa grcia aquella idea i es va negar a dur*lo, per., finalment, amb dinerets pel mig, va accedir a portar*lo fins el cementeri abandonat. #ix $s que el masover davant, damunt d"una somera vella, i el cavaller darrere, a cavall del male0t animal, tiraren per un cam de ferradura que se l"engolia una pinada.

1"oratge comen+ava a canviar. Un ventet de llevant va comen+ar a bufar i feia pressagiar aigua. 1es copes del pins es movien a la merc$ dels corrents i semblaven figures fantasmals retallades sobre el cel il.luminat per una lluna plena que quedava tapada i descoberta, de volta en tant, segons antoixava als n2vols negres, carregats d"aigua. Mentre anaven cavalcant el )uiquet no es refiava gens del que duia darrere i se"l mirava de re&ll. arlaven poc i si li feia alguna pregunta, aquell li contestava amb respostes curtes. 3S, no, no %o s$4. er fi, arribaren a una repla+a coronada per un parell de garrofers que, de nit, escampaven les branques com si foren bra+os m.bils. 5avall dels arbres, %i %avia lloses, mig entortides unes, mig endre+ades altres, que trencaven el relleu pla del lloc. 6avien arribat al cementeri. ,n aquell moment es va posar a ploure. ,l cavaller descavalc. )uiquet esperava damunt de la somera. 1"%omens era alt i corpulent. Va avan+ar cap a les tombes, es va agenollar i va estar*se quiet, resant davant d"una tomba. )uiquet, mentre tant, es fartava d"esperar i, m$s encara, veient com la plu7a anava mullant*lo com un mussol en la branca d"un arbre. !om aquell que no %o vol va i es posa a llampegue7ar i a caure unes espurnes 3d"a xavo4. ,l cel s"enllumenava. 1a nit, per uns instants, es convertia en dia i la muntanya es tornava m$s fer$stega, si cal, amb tant de llampec. ,n una d"aquelles va i el )uiquet mira cap on estava el cavaller i s"adona que davall de la capa d"aquest li assomava un cosa estranya. otser fora una branca o una rel damunt de la qual s"%avia agenollat el misteris personatge. Una altre llamp va sorprendre els ulls i el cor del masover. #ll. que veia era una cua peluda que es bellugava com un cuc. 8o va tardar massa a endevinar qu' era all. que tenia al davant. Un $sser amb ullals esmolats, blanqussims, com si foren de llop. Una espessa i abundosa bromera li sortia per la bocassa. 1es mans semblaven dalles llargussimes, coronades per uns ditassos ossuts. ,ls ulls, dues brases enceses en la nit. 1es cames no eren cames. ,ren potes de cabrit o de boc. #l )uiquet nom$s li calia fer una cosa/ !rrer--Va comen+ar una desesperada carrera cap el mas on l"esperava la seua esposa. ,l dimonis, amb una veuarra profunda i cavernosa, l"amena+ava comdemnant*lo a emportar*se la seua nima a l"infern. * "o cal que c%rregues, &uiquet, que meres presa fcil. 'ua, 'ua, 'ua....( - #rri, Perico, arri... -bramava el camperol quasi sense veu.

,l )uiquet va arribar al mas del i molt apurat, tan apurat que, en escoltar la )uiqueta els crits del seu marit, va obrir la porta i se n"entraren ell i la somera dins de la casa sense descavalcar. ,l diable els xafava els talons i quan la )uiqueta va tancar la porta es va escoltar un fort esclafit i all. es va empudegar amb una bafarada d"olor a sofre. 1"endem, en fer*se de dia, el )uiquet i la )uiqueta, encara grocs com una llima per l"ensurt de la nit anterior, obriren la porta del mas. !inc ungles carbonit9ades quedaven clavades dins de la dura fusta de mobila. Si per casualitat vos acosteu per aquell indret, no vos estranyeu de veure les restes mascarades de cinc dits que perduren a trav$s dels anys. Sembla un altre testimoni del dimoni muntanyenc, perqu' %eu de saber que conec m$s malifetes d"aquesta criatura abillada i enrabosada que en altra ocasi vos contar$. :ranscriptor/ ;. <avier ;errero !alatayud. roced'ncia/ opular.