Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

1. IMPLICACI ACTIVA EN EL CENTRE EDUCATIU La meva implicaci al centre educatiu ha estat molt activa durant totes les setmanes del prcticum. Aix, durant la primera fase dintervenci he pogut participar a diverses reunions per tal de conixer amb profunditat quin s el model organitzatiu de lEscola Pia de Sant Antoni (EPSA). El meu paper en aquestes reunions ha estat el dindagar i entendre com funciona el centre i quines sn les persones responsables de cada rea de responsabilitat. Entre les diverses reunions que he fet en destaco les segents: 1) Dues reunions amb el director pedaggic de secundria del centre, en Roger Bernet (04/12/13 i 05/12/13), en qu va situar l'Escola Pia dins la Fundaci Pare Joan Profits i va exposar l'ideari de centre, aix com el seu projecte educatiu. A la primera reuni el director va explicar la composici i origen dels prop de 1.800 alumnes que t el centre. Tamb va mostrar l'organigrama del centre i els seus rgans de direcci, que bsicament sn la direcci, la coordinaci de Batxillerat, la coordinaci del segon cicle de l'ESO, la coordinaci del primer cicle de l'ESO i el departament d'orientaci psicopedaggic, dins l'mbit formal. Pel que fa a l'educaci de l'mbit no formal caldria destacar la coordinaci de pastoral-UNESCO i la coordinaci de les extraescolars. En aquesta reuni tamb es va desglossar com estava distribuit el claustre del centre i els deu seminaris en qu es reuneixen mensualment. A la segona reuni es varen explicar quins sn els recursos educatius que disposa el centre. D'aquesta reuni destacaria el model singular de tutoria en qu s'aposta per fer dues tutories grupals per setmana en qu els delegats tenen un paper protagonista dinamitzant les inquietuds dels companys del grup classe. Inquietuds que desprs sn traslladades als respectius coordinadors de cicle. A ms, hi ha un acompanyament personalitzat que va fent el/la tutor/a amb cada alumne i les seves famlies al llarg del curs. Tamb cal destacar el treball competencial, diversificat i per projectes en algunes rees (com s el cas del seminari de cincies i de llenges), aix com el servei de mediaci. 2) Reuni 05/12/13 amb la coordinadora del departament d'orientaci piscopedaggic, la Carme Baqu. Aquest servei est assistit per dues pedagogues, una psicloga i dues psicopedagogues i treballa estretament amb l'EAP del Districte de Ciutat Vella. Ofereix assistncia i seguiment als alumnes amb ms dificultats d'aprenentatge en diferents mbits. El servei ofereix des d'un senzill acompanyament setmanal de l'agenda per aquells alumnes amb pocs hbits d'estudi, passant per formular plans d'acci tutorials en qu es fan programacions individualitzades per alumnes amb necessitats educatives especials (tinguin o no un PI dictaminat per l'EAP). Des del departament tamb es coordina els desdoblaments i el refor escolar a cincies i llenges durant el primer cicle de l'ESO, el programa de diversificaci escolar de segon cicle de l'ESO (projecte Ulisses), es fa un treball compartit amb la coordinaci dels PQPI i tamb es coordina l'aula d'acollida. 3) Reuni 04/12/13 de l'equip directiu del centre on hi eren el director pedaggic de secundria del centre (Roger Bernet), la coordinadora de Batxillerat (Clara Gonzlez), la coordinadora del segon cicle de l'ESO (Roser Rosell), el coordinador del primer cicle del l'ESO (Sergi Lpez), la coordinadora del PQPI (Marta Rosa), la coordinadora del departament d'orientaci psicopedaggic (Carme Baqu), la coordinadora de pastoral-UNESCO (Greta Bay) i el coordinador de les extraescolars (David Magr). En aquesta reuni, que s setmanal, es varen coordinar diferents projectes de centre entre el primer i segon cicle de l'ESO i es va fer programaci d'activitats de la setmana. 4) Reuni 28/11/13 amb el coordinador del Casal de l'EPSA, el David Magr,des d'on es coordina tota l'activat extracurricular -menjador, extraescolars, reforos... Aquesta coordinaci es fa amb el departament d'orientaci psicopedaggica de secundria, aix com amb la coordinadora de l'equip de Pastoral-UNESCO. En aquesta reuni vaig poder observar la quantitat de recursos que

Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

disposa el centre per atendre la diversitat de l'alumnat, ja que s'empra aquest recurs per facilitar que alumnes amb dificultats d'aprenentatge puguin disposar d'ajuda externa a l'escola. 5) Reuni del 27/11/13 amb la coordinadora de pastoral-UNESCO, Greta Bay, en qu va explicar els diferents projectes que disposa el centre per educar valors (ecologia, pau i solidaritat) aix com pel creixement de la interioritat dels alumnes (creixement emocional i espiritual). Daltra banda, tamb he assistit a nombroses reunions del claustre del primer cicle de lESO i del seminari de cincies, ja que aquests han estats els dos espais principals de la meva intervenci docent: Cincies de la Naturalesa a primer cicle de lESO i Biologia a 2n de Batxillerat. A ms tamb hem compartit la tutoria de 2n ESO D amb el Xavi Muoz. Daquestes reunions en destacaria el segent: 6) Les reunions mensuals del primer cicle de lESO de dimecres a la tarda, en qu es reuneixen el director de cicle amb els tutors de 1r i 2n de lESO i la resta de professors del cicle, i les reunions setmanals de tutors de 2n ESO dels dijous al migdia, en qu es reuneixen el Sergi Lpez, com a director de cicle, i els quatre tutors de 2n ESO (la Gemma Tugues, la Izaskum Argem, el Jordi Serra i el Xavi Muoz). En aquestes reunions hem calendaritzat i coordinat les principals activitats a desenvolupar: preparacions reunions de delegats de curs, sortides, reprogramacions, crdit de sntesi, activitats de final de trimestre... El meu paper ha intentat ser el mxim actiu possible. Aix he assumit alguna classe de substituci, he anat com a professor acompanyant a alguna sortida (el Museu Blau el 05/02 i al Cosmocaixa el 19/03), hem hagut de proposar (juntament amb la Maria Alberdi) la sortida al Pant de Vallvidrera que vrem fer noms amb els alumnes de 2n ESO D el 31/03 i he participat activament a la preparaci i desenvolupament de lexcursi de final de trimestre a lermita de Sant Medir l11/04. En aquest sentit he de dir que el fet de fer quatre sortides amb els alumnes mha ajudat a conixer els alumnes amb ms profunditat que si noms hagus estat una relaci a laula. 7) Les reunions mensuals del seminari de Cincies de dimecres a la tarda. Daquestes destacaria la del 27/11/2013 en qu ens vrem reunir lequip docent que duem a terme el projecte dExperimentals de primer cicle de lESO per validar i compartir com s'est desenvolupant la unitat didctica que sha posat en funcionament per tots els 1r d'ESO, aix com la prova a 2n ESO D. En aquesta reuni vrem poder aportar material que sens havia lliurat al mster per tal denriquir un xic ms la unitat didctica. 8) Tamb vull destacar les reunions de pre-avaluaci i avaluaci a les que he pogut assistir. Vaig trobar molt interessant la reuni de pre-avaluaci de 1r ESO D (grup al que tamb he pogut fer alguna sessi a laula). Aquesta reuni en qu hi entren tots lequip docent que fan classe en aquell grup es fa un mes abans de lavaluaci trimestral. En aquest cas la la Sandra Mart, com a tutora del grup, va exposar quines eren les propostes de millora que shavien adoptat en relaci a lanterior trimestre i quines es podien adoptar de cara a la resta del curs, tant pel conjunt del grup classe com pels casos dalumnes amb ms dificultats daprenentatge. Vaig trobar que era una reuni molt til perqu la resta de lequip pogussim entendre millor com funcionava el grup, aix com els seus integrants. Ms tard vaig poder anar a la reuni davaluaci del mateix grup i vaig poder observar com es desenvolupava una sessi daquest tipus, en qu es va parlar de com est evolucionat cadascun dels alumnes del grup i es va mirar de trobar solucions personalitzades per a cadascun dells. El fet de fer-ho un parell de dies abans de lavaluaci de 2n ESO D, que era el grup en qu estava impartint classe, em va ajudar molt a poder intervenir a la sessi davaluaci daquest grup, que es va fer el divendres 14 de mar. Aix a la reuni davulaci de 2n ESO D vaig opinar quan va ser necessari. En aquesta reuni davaluaci vaig poder explicar la proposta de carta de comproms que hem dut a terme a laula de Cincies per aquells alumnes amb ms dificultats daprenentatge. La proposta va ser ben rebuda i potser simplantar en altres matries ja que hi ha certs alumnes a qui els ha motivat molt aquesta

Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

nova manera de treballar. En canvi, lavaluaci amb els de 2n de Batxillerat va ser molt ms freda i executiva, ja que noms es parlava de les notes. 9) Alguns dijous hem fet la vigilncia del pati del primer cicle de lESO juntament amb el Xavi Muoz. En aquestes vigilncies he pogut observar quines sn les relacions damistat que estableixen els alumnes entre ells, aix de quins sn els seus hobbies de preferncia, ja sigui per la simple observaci o per lintercanvi que sestableix amb els alumnes a lhora del pati. 2. ACTITUD PERSONAL EMPTICA ENVERS A L'ALUMNAT I EL PROFESSORAT Abans davaluar aquesta competncia voldria fer una observaci: crec que he tingut molta sort de poder fer el prcticum al costat dalg que sestima la seva professi i que s feli i se sent realitzat exercint de professor de cincies. Estic convenut que aix ha perms que tot hagi estat molt ms fcil i fluid. El fet que el primer dia el Xavi ens digus que els alumnes amb els que anvem a tractar tamb sn els teus alumnes i que realment et faci sentir que aix s aix tempodera molt i et permet volar molt amunt. Dit aix, penso que he aprofitat loportunitat que se mha ofert i crec haver respost les expectatives del que sespera dun alumne que fa el prcticum en un centre de secundria. Crec haver mostat molt inters per fer-ho el millor possible, amb una actitud vital, emprenadora i el mxim de creativa vers lalumnat, els companys de claustre i la resta de professionals del centre on he fet el prcticum. Com a exemple diria lhaver entomat (juntament amb la Maria) la preparaci i impartici de la sntesi de la unitat didctica de la tectnica de plaques de 2n ESO mitjanant unes slowmations, tot just arribar al centre. El resultat va ser brillant per part dels alumnes, tal i com es pot observar en aquest enlla. La relaci amb els alumnes de 2n ESO D tamb ha estat molt mgica. Crec que lhaver pogut compartir nou hores amb el grup classe cada setmana (tres hores de cincies + quatre de matemtiques + dues hores de tutoria) ha possibilitat que els haguem conegut en profunditat i que la relaci hagi estat cada cop ms fluida. Tamb el fet que haguem estat tres professors a laula (el Xavi, la Maria i jo) ha perms que latenci que hem fet tant al conjunt com a cadascun dels alumnes hagi estat de molta ms qualitat, donat que la rtio era dun professor per cada 10 alumnes. Aix ha perms dur a terme una atenci ms individualitzada quan ha calgut, que shagi pogut acompanyar a aquells alumnes amb ms dificultats daprenentatge, que shagin pogut respondre a preguntes que shan formulat de manera individualitzada. El poder treballar daquesta manera tan privilegiada ha perms que haguem pogut proposar una alternativa dintervenci a laula per aquells alumnes amb ms dificultats daprenentatge a laula de cincies. Aquesta ha consistit en parlar amb ells, conixer les seves dificultats i signar una carta de comproms en qu els alumnes es comprometien a treballar i nosaltres, com a professors, ens comprometrem a acompanyar-los en laprenentatge amb una atenci ms individualitzada i a aprovar-los en cas que treballessin. Aquesta nova manera de fer ha motivat a bona part daquells alumnes que normalment suspenien les Cincies. Tot plegat ha possibilitat que shagi produt una relaci professor alumne de complicitat per aprendre cincies. Levidncia ms clara s que els alumnes han demanat que continuem anant al centre i nosaltres hem respost que ho farem un dia a la setmana fins a final de curs. Daltra banda, amb els alumnes de 2n de Batxillerat, tot i que la intervenci ha estat ms curta, crec que tamb sha assolit una bona empatia. La proposta que es va dissenyar era diferent a la classe magistral a la que estaven acostumats. Aix va permetre trencar el gel inicial. A ms, just en el moment diniciar la intervenci estaven a lentrada dels segons trimestrals. Aix va fer que reajustssim la programaci prevista i vrem dilatar lliuraments, per tal que poguessin fer els treballs amb ms temps del previst inicialment. Crec que aix, juntament amb el fet que hem intentat ser propers, ha fet que la relaci amb lalumnat de Batxillerat tamb hagi estat fcil.

Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

3. ANLISI CRTICA I REFORMULACI DE L'ACTIVITAT DIDCTICO-PEDAGGICA La unitat didctica (UD) dEcologia de 2n dESO que hem programant contemplava dos cicles daprenentatge (CdA) sencers (exploraci didees prvies, introducci de conceptes, sntesi i aplicaci) dins una proposta de projecte educatiu en qu els alumnes havien de fer una proposta per divulgar lecosistema del pant de Vallvidrera entre joves de la seva edat. Considero que la programaci s molt competencial, a ms doriginal i creativa i que lalumnat lha gaudida molt. Crec que s un encert el fet de contextualitzar la UD dins una proposta educativa que comporta una sortida fora del centre i un repte per aplicar all aprs en un material divulgatiu. Per tant, considero que s una bona UD que pot ser vlida per impartir a daltres grups de 2n dESO. Tamb valoro com a molt positiu el fet dhaver introduit fins a tres sessions de prctiques al laboratori dins la UD perqu lalumnat hagi observat i identificat quins sn els productors, consumidors i descomponedors que existeixen al pant de Vallvidrera. Amb tot, crec que encara seria millor si es consideressin algunes millores com les que descric a continuaci: a) El problema que hi trobo a la UD s que t massa conceptes a introduir: espcie, poblaci, comunitat, ecosistema, bitop, biocenosi, factors bitics i abitics, relacions inter i intraespecfiques, relacions trfiques, productors, consumidors, descomponedors... i que s difcil no fer-ho de manera transmissiva si es vol fer tot en vuit sessions, tal i com es pretenia (i com de fet sha fet). Crec que hem acabat abusant massa de classes magistrals per introduir els conceptes. Si ara lhagus de tornar a impartir introduiria menys conceptes: reduiria part dels continguts dels factors abitics del 1r CdA i de les relacions especfiques del 2n CdA i deixaria ms temps per deixar pair els conceptes. El fet de carregar amb menys continguts crec que no interferiria en laprenentatge competencial, ans el contrari: crec que lafavoriria perqu ajudaria a lalumnat a transferir millor els coneixements apresos a daltres contextos. Tamb canviaria la manera dintroduir lecosistema. Ara faria que fossin ells mateixos qui, a partir de les imatges, descobrissin que aquest est format de bitop i biocenosi. b) Faria una gesti daula diferent, ja que finalment tampoc aquesta no ha estat tan diversa com hagus estat possible. Ara introduiria ms treball cooperatiu i menys el debat socrtic. Crec que daquesta manera aquells alumnes que es desmotiven fcilment a laula podrien haver participat ms. En aquest sentit valoro molt positivament el treball en grup dexperts que es va fer per treballar els ecosistemes perqu va implicar a tots els alumnes en lactivitat. Per tant, proposaria ms treball de grup dexperts i menys classe transmissiva. c) Una altra cosa que crec que caldria millorar seria la gesti multinivell. La programaci ja contemplava algun exercici en aquest sentit, sobretot per aquell alumnat que volgus anar ms enll, per crec que es podria pensar en proposar exercicis ms complexes per tal que aquest grup dalumnes no tingus la sensaci de massa fcil i/o de prdua de temps que a voltes mha semblat detectar. Daltra banda, tamb caldria rebaixar continguts per aquells alumnes amb ms dificultat daprenentatge, a qui la proposta pot haver semblat massa complicada en alguns moments de la unitat (principalment amb el tema de les relacions entre espcies i trfiques). Daltra banda, la seqncia didctica (SD) de Immunologia de Batxillerat tamb contemplava tot un CdA i crec que tamb ha complert el seu objectiu, ja que els alumnes han sortit amb la sensaci dhaver aprs immunologia. En aquest cas considero un encert haver fet una gesti daula molt diferent a la que estan acostumats perqu ha obligat a lalumnat a ser protagonistes del seu aprenentatge i no actors passius. Aquesta manera de procedir els ha costat, per al final el propi alumat ha reconegut que els ha perms aprendre duna altra manera. Daltra banda, considero com a molt positives les parts dautoregulaci que contempla la SD (correcci conjunta del mapa conceptual, abans de lliurar-a, aix com lautocorrecci i millora de la prova escrita), perqu crec que han ajudat molt a laprenentatge significatiu.

Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

Tamb valoro positivament el parell de canvis que es van fer un cop iniciada la SD. Duna banda, el canvi de prova escrita per tal dadequar-la ms al que es trobaran a les PAU. De laltra, la introducci duna prctica al laboratori per tal que lalumat pogus observar quines sn les cllules que intervenen en la resposta immunitria inespecfica. El fet de poder fer aquesta prctica tamb va ser molt ben rebuda i valorada per part de lalumnat. Amb tot, crec que es podria haver arribat al mateix port daprenentatge sense haver hagut de fer un treball en grup tant llarg. Al moment de la correcci es va veure clar que si noms shagus demanat presentar un mapa conceptual nhi havia prou per saber si lalumant shavia fet seu els conceptes claus de la immunologia innata. Per tant, de cara a una possible nova edici de la SD recomanaria no obligar fer el treball i aprofitar les preguntes que aquest contempla com a guia per a lelaboraci del mapa conceptual.

4. ORGANITZACI I GESTI DE L'ALUMNAT A lESO sha volgut treballar la inclusi i la diversitat daprenentatge existent a partir de la signatura de la carta de comproms que sha explicat anteriorment. Alhora, sha intentat fer una atenci el mxim dindividualitzada possible. En bona mesura aix ha estat aix, ja que a laula hi havia dos/tres professors a lhora. Daltra banda, quan sha treballat en grup a laula i al laboratori els alumnes han pogut treballar en els grups que han volgut. Amb tot, a lhora de fer el treball del projecte educatiu shan establert grups heterogenis, decidits pel professorat, per tal aquests que fossin el mxim dequilibrats (tant en actituds, procediments com coneixements) i perqu tothom shi pogus sentir cmode. Una riquesa que t la UD de lESO s que contempla fora activitats dautoavaluaci i coavaluaci per tal que lalumne pugui ser conscient del que aprn i com ho aprn. En aquest sentit crec que s important destacar que entre el 1r CdA i el 2n CdA vrem aprofitar una sessi de tutoria per debatre amb els alumnes si la manera daprendre que els estvem proposant els era til i qu podrem fer per millorar-la. Lalumnat va ser molt sincer i ens varen fer propostes de millora que vrem introduir al 2n CdA, tal i com el fet de realitazar lautoavalauci desprs de cada exercici i no al final del CdA. A lESO, a ligual que sha fet a Batxillerat shan compartit els objectius daprenentatge i les rbriques davaluaci, per tal que lalumnat spiga en tot moment on ha darribar i qu s el que se li demana. Tinc la sensaci que aquest compartir ha estat ms fcil a Batxillerat perqu potser estan ms pendents dels resultats finals que no pas lalumnat de lESO. La SD de Batxillerat tamb ha contemplat molt lautoregulaci. Aix, es va dedicar tota una sessi per compartir i corregir els diferents mapes conceptuals, abans que lhaguessin de presentar. Alhora tamb es varen resoldre dubtes del treball que havien de fer en grup. Tamb es va dedicar una sessi a corregir la prova escrita, un cop lalumnat ja lhavia pogut corregir a casa, per tal que poguessin veure el que havien fet b i qu s el que haurien dhaver fet tingut en compte per tenir b all en qu es varen equivocar. Aquestes dues sessions crec que varen ajudar a consolidar conceptes.

Anlisi competncies docents Dani Gmez-Oliv

5. ACTITUD OBERTA ENVERS A NOUS RECURSOS I A LA INNOVACI La innovaci pedaggica i didctica ha estat present en tot moment a lhora de dissenyar i implementar els CdA tant a lESO com a Batxillerat. A lESO, hem volgut plantejar un projecte educatiu perqu hem cregut que s un grup classe a qui li agraden els reptes i que els pot entomar. Ells mateixos ens ho varen demostrar durant les primeres setmanes dintervenci acompanyada amb la realitzaci de diferents slowmation (una eina que no havien fet servir mai), com a treball de sntesi de la part de geologia corresponent a les energies internes de la Terra. Per aix, vrem trobar adequat plantejar-los un projecte educatiu que suposava ls obligat de les TIC, en funci de les seves necessitats i voluntats. En efecte, el treball en grup shavia delaborar amb les TIC per el podien presentar en el format que ms els convingus, ja fos amb una presentaci power point, un prezi, un vdeo, un blog.... Daltra banda, a la programaci de Batxillerat tamb hem volgut innovar fent una proposta pedaggica que obligava a lalumnat a ser protagonista del seu propi aprenentatge. Aix no es varen introduir els conceptes per via transmissiva, sin que lalumant va treballar en parelles per tal que fossi ells mateixos qui adquirissin els continguts a travs de la visualitzaci de vdeos, pgines web i diferents blogs... Alhora, sels va demanar que elaboressin un mapa conceptual, que es recomanava fer amb el programa Cmaptools. Aquesta manera de treballar els va costar una mica perqu trencava rutines ms cmodes i passives, per finalment els va ajudar a aprendre de manera significativa.