MSTER DE FORMACI DE PROFESSORAT DE SECUNDRIA DE CINCIES

NATURALS

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM

Part 3. Analitzant la prpia intervenci
Daniel Gmez-Oliv i Casas

2013-2014

UNIVESITAT

POMPEU

FABRA

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 3 2

Posterior a la fase dintervenci autnoma: analitzant la prpia intervenci 1. Quines evidncies has recollit?

El material que he recollit per mesurar la motivaci de lalumne seleccionat per fer aquest cicle de recerca - acci ha estat el segent: 1. Apunts obtinguts de lentrevista individual que es va fer amb lalumne prvia a la intervenci a laula. En aquesta entrevista se li va explicar la proposta davaluaci alternativa, per tal que valors si lhi interessava. Se li va donar un parell de dies perqu la pogus reflexionar, tot i que a lentrevista lalumne es va mostrar illusionat i interessat per signar la carta de comproms, ja que la va veure com una oportunitat per aprovar la matria. 2. La carta de comproms signada l11 de mar amb lalumne en qu es mostra favorable a fer el treball que se li demani per tal daprovar lassignatura (annex I). El fet de disposar daquesta carta signada ha estat molt important al llarg de la intervenci, ja que ha estat una eina molt til en moments en qu lalumne sha mostrat desmotivat i amb poques ganes de treballar. 3. La graella dautoregulaci de lalumne (annex II) on ha pogut avaluar si estava duent a terme la feina encomanada. Aquesta graella se li donava al finalitzar la classe, sempre que es considerava adient. Lalumne havia de valorar si havia fet all que se li demanava amb una puntuaci que anava de 0 a 2. El 0 significava que no ho havia fet la tasca encomanada, l1 que ho havia fet a mitges i 2 que ho havia fet tot. Lalumne sabia que per poder aprovar la unitat didctica calia que la graella estigus plena de 2, amb ben pocs 1 i 0... Disposar daquesta graella ha estat un element clau per lalternativa proposada, ja que en ella es mostrava clarament quin era el grau de compliment de lalumne dall acordat. En el cas daquest alumne es veu clar que havia comenat entusiasmat (sempre shavia posat un 2 a la graella), per poc a poc es va anar desinflant fins que un dia va mostrar molt desmotivat a laula i no tan sols no va fer sin que no va deixar fer. Aquell dia no li vaig passar la graella perqu vaig preferir fer-ho de manera individual un cop estigus ms calmat. Aix, el dia segent em vaig reunir amb ell a soles i li vaig demanar que valors el que havia fet el dia anterior. Sense que jo li digus res es va posar un 0, fet que suposava que ell prenia conscincia que amb aquell tarann estava suspenent. Aquest fet va donar peu a poder parlar amb ms profunditat sobre qu es el que li passava. Em va dir que sestava avorrint molt a classe i sentia que les meves classes eren igual davorrides que les de la resta de professors. Li vaig transmetre que tot i que el seu sentiment era ben legtim el que no podia fer era interrompre la classe ni distreure els companys. I ho va entendre. Aquell dia tamb vaig prendre conscincia de la importncia dexplicitar b els compromisos a incloure en una carta daquest tipus, ja que ell entenia que no tenia per qu portar-se b ja que la carta no ho incloia explcitament. Amb tot, es va comprometre a no tornar a molestar, tot i que la carta no ho inclogus expressament. Alhora, es va illusionar quan li vaig comunicar que ja no quedaven ms classes daula i que a partir daleshores treballarem en grup, b al laboratori, b a laula dinformtica. De fet, el seu comportament va millorar fora des daleshores (la seva graella va tornar a tenir 2 i noms un 1, un dia que fiem treball dequip en qu sentia que ell no podia aportar massa).

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 3 4. La graella dobservaci i regulaci del professor (annex IV) per valorar si lalumme estava fent all que se li demanava. En parallel al que lalumne posava a la seva graella dautoregulaci jo tamb disposava duna graella semblant en qu anotava el que veia que anava fent. En general es pot dir que les meves anotacions concorden fora amb les seves. Pel que veig s una nano molt noble ja que et diu el que fa i el que no. 5. Al finalitzar cada classe tamb anotava si lhavia vist motivat o no. El que he observat s que es tracta dun noi que es motiva fcilment quan pot treballar al laboratori autnomament, tal i com ha succet en les darreres classes de la meva intervenci al grup - classe. En canvi li costa molt est atent en una altre tipus de classe ms tradicional, encara que noms es tracti de corregir exercicis, especialment quan sintrodueixen continguts duna certa complexitat que demanen un cert esfor intellectual. Tamb observo que baixa la seva motivaci quan ha de treballar en grup, ja que aix li costa. 6. La coavaluaci feta pels seus companys dequip (annex IV) desprs dhaver realitzat un treball a en grup. Els seus companys lhan valorat prou b ja que li han atorgat 21 punts sobre un total de 36; aix s gaireb el 60% de la puntuaci possible. On obt notes acceptables (un 50%) s en la seva capacitat de posar-se dacord amb els companys per prendre decisions i de proposar alternatives quan sorgeix un problema dins el grup, aix com en procurar de complir amb els terminis establerts, tot i les dificultats. Els companys valoren que sesfora per treballar, tot i que veuen que li costa fer-ho. On lavaluaci no s tan positiva s amb la seva responsabilitat, ja que es queixen que cal recordar-li tot sovint la feina que cal fer i que s poc autnom, aix com que ha gaireb no ha participat gaire en laportaci didees al treball en grup. 7. Notes de lentrevista individual realitzada al final de la intervenci. Lobjectiu daquesta entrevista era observar i recollir evidncies sobre si la lalumne tenia la sensaci que la intervenci plantejada durant aquest perode lhavia ajudat a motivar-se a la classe de cincies, aix com a aprendre els continguts de la matria decologia. Al seu torn, es va aprofitar per fer un retorn de quina havia estat la impressi per part del professorat de la seva implicaci a laula, aix com del seu grau daprenentatge dels continguts de la matria. Lentrevista va ser oral i les preguntes qualitatives (veure annex V). Daquest entrevista s rellevant destacar que lalumne tenia la impressi que ell havia acomplert amb els objectius de la carta de comproms, tot i que reconeixia que algun dia no havia fet el que li tocava i que fins i tot algun dia havia estat molestant a la resta de companys. De fet, la seva autoavaluaci era que es mereixia un b (un 6 sobre 10). Tamb cal significar que lalumne estava convenut que el fet dhaver signat la carta de comproms havia estat un factor clau per sentir-se segur i motivar-se ja que era conscient que laprovar depenia duna treball que ell es veia capa de fer. Veia que el tret diferencial daquesta carta de comproms (en relaci a daltres que havia signat al centre) era que aquesta tenia una contrapartida en positiu, que era el fet daprovar si feia tot all al que es comprometia. Va expressar que si tots els professors fessin el mateix a les altres matries ell treballaria per aprovar-ho tot. Alhora deia que sho havia passat b quan estaven al laboratori fent experiments o la sortida que vrem fer al pant de Vallvidrera, per que li va costar molt les classes assegut i sobretot aquelles en qu vrem donar molta informaci perqu no tenia temps dassimilar-les totes. Daltra banda, en quan a laprenentatge tamb tenia la sensaci dhaver aprs millor els continguts de la matria treballant daquesta manera. De fet, en una prova escrita de coneixements va treure un 7,5, fet que corrobora aquesta impressi. 3

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 3

2. Com contrastaries la teva hiptesi de partida amb les evidncies obtingudes?

La meva hiptesi de partida en aquesta recerca acci era la segent: si acordem amb els alumnes amb ms dificultats d'aprenentatge la manera com sels avaluar, podrem augmentar la seva motivaci per aprendre cincies. Abans de contrastar la hiptesi de partida amb les evidncies obtingudes voldria comentar que ara veig que la hiptesi lliga estretament (gaireb nivocament) la motivaci de lalumne a la possibilitat daprovar la matria i deixa de banda altres aspectes que tamb podien motivar lalumne com sn, per exemple, el tipus de gesti que es faci a laula per part del professorat, les tasques que sencomanen a lalumne, un tracte ms personalitzat i individualitzat a laula, lestabliment dun espai de confiana i tranquillitat dins el grup, el tenir sempre un s com a resposta... Per tant, veig que s difcil dir que tota la motivaci prov noms pel fet que lalumne pugui sentir que pot aprovar o no. Tanmateix, donat que el plantejament sha fet daquesta manera i que s molt difcil definir les fronteres don comena i acaba la motivaci per una o una altra cosa, continuo considerant vlida la hiptesi formulada. Dit aix, crec que en el cas destudi la hiptesi ha estat vlida ja que lalumne percep que signar la carta de comproms lha emps a estar ms motivat a classe de cincies que no pas si no lhagus signat. Amb tot, la impressi que ha donat als qui lhem observat s que la seva motivaci a laula es devia principalment a la gesti daula que es proposava i al que se li demanava que fes aquell dia. Aix s el que es desprn de les anotacions que shan anat fent al llarg de la intervenci a laula. De fet, el mateix alumne reconeix que els dies que les classes eren ms tradicionals (magistrals) i sintroduien continguts (ms cognitives) estava molt desmotivat (com aix era) i, en canvi quan sortem de laula (tal s el cas del dia de la sortida com del treball posterior a la sortida fet al laboratori) estava molt ms motivat perqu sentia que podia fer un treball ms experimental (tal i com va reconixer a la entrevista final). Amb tot, tamb s cert que lalumne ha fet lesfor de dur els treballs al dia i presentar els dossiers omplerts (ni que hagi estat a la seva manera), perqu sabia que amb aix es jugava la nota. En resum, es pot dir que la hiptesi s vlida ja que sha aconseguit augmentar la motivaci de lalumne pel fet dhaver acordat amb ell un comproms en qu shi jugava aprovar la matria. Tanmateix, aquest fet no ha estat suficient per tenir-lo motivat durant tot el perode, ja que en la motivaci de lalumne tamb hi juguen altres factors. Entre aquests factors consideraria aquells que tenen a veure amb la gesti emocional del seu moment vital. Segons els professionals psicopedaggics del centre es tracta dun adolescent que ara est rebotat perqu est prenent conscincia de la seva realitat: fill nic que no coneix la seva mare i amb un pare a qui no veu mai i que no li fa cas. Es pot dir que s una noi que prcticament viu al carrer per no haver destar sol a casa. Lequip professional del centre considera que aquesta realitat lest depassant (sospiten que pugui estar entrant en un procs depressiu) i aix fa que hi hagi dies que arribi al centre molt desmotivat per fer res, es tracti de la matria que es tracti.

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 3

3.

Quins aspectes han funcionat b de la teva proposta?

Un dels aspectes que considero que ms b ha funcionat s lhaver disposat duna carta de comproms. Crec que lalumne ha apreciat aquest tracte diferenciat (des de linici es va mostrar molt illusionat per la idea) i ha ents que si se li feia aquesta proposta davaluaci alternativa era perqu sel volia ajudar. En efecte, lalumne ha pogut sentir que tenia alg pendent dell i que li estava prestant una atenci diferenciada, com una mena dacompanyament individualitzat. Penso que en un moment com el que est passat el fet de sentir que alg el volia ajudar a aprovar ha estat un factor important que ha fet que lalumne hagi pogut sentir-se ms segur i ms confiat amb el que se li demanava, tal i com va manifestar a lentrevista final. Alhora penso que tenir una carta de comproms signada entre les dues parts ens ha perms reenganxar lalumne i lha obligat a resituar-se en els moments en qu sha mostrat ms desmotivat, ja que era molt conscient que aprovar depenia del grau en qu ell fes all al que shavia comproms. Daltra banda, una altra cosa que crec que ha anat molt b ha estat disposar duna graella dautoavaluaci perqu lalumne podia prendre conscincia de com estava evolucionant. En efecte, el fet que fos lalumne el que hagus davaluar el nivell dadopci dels compromisos al finalitzar cada classe, lajudava a prendre conscincia que aprovar depenia dell. Aix es va veure clarssim el dia que desprs de parlar amb ell es va posar un 0 (cosa que volia dir que no havia fet la feina encomanada). Merc a aix va ser possible reenganxar-lo a meitat de la unitat didctica, ja que va fer un acte conscincia que o es posava a treballar o seria ell mateix qui suspendria la matria per no treballar.

4.

Quins aspectes es podrem millorar?

Crec que un aspecte a millorar seria la manera de definir els compromisos a adoptar en la carta de comproms. Si ara hagus de tornar a fer una proposta per motivar aquest alumne a laula parlaria prviament amb ell duna manera ms extensament de com es va fer. Li demanaria que fos ell qui qui em dugus una proposta escrita en qu digus quines sn les coses que el motivarien a fer cincies, aix com les coses que creu que pot fer b. Fer-ho daquesta manera limplicaria molt ms perqu serien fruit de la seva prpia reflexi. Un cop fet lescrit parlaria amb ell sobre quins sn els punts que inclourem a la carta i, en cas que ell no els haguet considerat, el convenceria dincloure aspectes actitudinals, a ms dels procedimentals, ja que el que moltes vegades el perd tant la seva actitud a classe. Alhora penso que per aconseguir ms implicaci per part de lalumne la carta de comproms tamb hauria dincloure algunes responsabilitats concretes relacionades amb la matria, que caldria decidir amb ell, com podria ser fer dajudant de laboratori i/o responsable de material. Daquesta manera lalumne podria sentir que t un paper rellevant i penso que aix el podria motivar. Per ltim, intentaria definir millor com sarriba a laprovat i com es pot augmentar nota, a partir dhaver obtingut laprovat. Ara lalumne sent que es mereix un b noms pel fet dhaver fet all al que havia dhaver fet. Ttot i que s cert que sha esforat ms que no pas en altres matries, no s fcil valorar si el seu esfor ha estat tan gran com per anar ms enll de laprovat, que s que ha aconseguit. En aquest sentit, hagus estat millor concretar amb ms claredat des dun principi qu caldria haver fet per obtenir un b, com per exemple podria ser que tota la graella dautoregulaci estigus plena de 2, sense cap 1 ni cap 0.

Annex I. Carta de comproms educatiu

Les persones sotasignades, Xavier Muoz, Maria Alberdi i Daniel Gmez-Oliv i ___________________________ signem aquesta carta, la qual comporta els segents:

COMPROMISOS
Per part del professorat 1. En cas es complexin tots els compromisos saqu signats per part de lalumne els professors es comprometen a aprovar lassignatura Experimentals amb una nota de 5 (suficient). 2. En cas que lalumne mostri un gran inters en aprendre el que es faci a lassignatura i demostri que ha aprs all que es demana, aquesta nota pot augmentar fins assolir un 10 (excellent). 3. Fer un acompanyament a lalumne per validar conjuntamente el seu grau de comproms amb relaci a all acordat i signat aqu. Per part de lalumne 1. 2. 3. 4. 5. Fer els exercicis del dossier i del gui de prctiques. Lliurar els deures per fer a casa. Repassar els deures a classe quan shagi de fer. Assumir la feina acordada en el treball en grup. Omplir la graella en qu indicar el meu grau dassoliment de cadascun dels punts als que mhe comproms.

I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms.

Els docents

Lalumne

Signatures

Signatura

Barcelona, 11 de mar de 2014

Annex II. Graella dautoavaluaci de lalumne

Dia 10 (0) no (1) alguns (2) tots Dia 11 1

Dia 1

Dia 2

Dia 3

Dia 4

Dia 5

Dia 6

Dia 7

Dia 8

1. He fet els exercicis del dossier? 2. He lliurat els deures que tenem per fer a casa? 3. He repassat els deures a classe quan mho han demanat? 4. He fet la feina que hem acordat en el treball de grup? 2

Dia 9 2

Annex III. Graella de regulaci del professorat Alumne 1 2 2 2 2 2 2 2 1 2 2 0 2 2 2 0

(0) no

(1) alguns

(2) si

1. Exercicis ecosistema i factors abitics 2. Construint el nostre ecosistema 3. Deures 1r CdA 4. Regulaci 1r CdA 5. Exercicis relacions intra i interespecfiques 6. Deures relacions intra i inter 7. Exercicis regulaci relacions intra i inter 8. Exercicis relacions trfiques 9. Exercicis productors i consumidors 10. Deures 2n CdA 11. Regulaci 2n CdA 12. Dur a terme la tasca assumida en el grup 13. Prctiques 14. Prctiques 15. Treball en grup

EL DIARI DE RECERCA DEL PRCTICUM PART 3 Annex IV. Avaluaci de la feina de la resta de companys de grup 9

Correcte tems davaluaci (1 punt)

B (2 punts)

Excellent (3 punts)

Valoraci (cada tem es sobre 9 punts ja que eren 3 companys el que el coavaluaven)

Ha participat aportant idees i ha fet observacions oportunes.

Ha participat poc, no ha aportat gaire idees.

Ha participat molt activament aportant idees, fent observacions molt interessants per aconseguir uns resultats ptims.

5/9 possibles (56%)

Responsabilitat individual

Cal recordar-li sovint que ha de fer la feina. Molt poques vegades la fa de manera autnoma. Escolta i accepta el que diuen els /les altres companys/es. Ha hagut de crrer per lliurar les parts del treball en el termini estipulat.

Normalment fa la feina que li pertoca. Poques vegades cal recordar-li.

Sempre fa la part de la feina que t assignada. Mai cal recordar-li.

4/9 possibles (44%)

Presa de decisions

Escolta els /les companys/es i proposa alternatives.

Escolta els /les companys/es, argumenta les seves opinions i valora la dels altres. Ha ajudat a planificar adequadament la temporalitzaci del treball i ha complert amb els terminis.

6/9 possibles (67%)

Planificaci del temps

Ha procurat acomplir amb els terminis, tot i les dificultats.

6/9 possibles (67%)

TOTAL

21 / 36 possibles (58%)

Annex V. Entrevista final individual

A continuaci hi ha una relaci de les preguntes que shan realitzat durant lentrevista personal al final de la intervenci

Normalment tagraden les classes de cincies de la naturalesa? Tagrada la matria? Per qu s o per qu no? Com thas sentit amb aquesta nova proposta que hem fet durant aquest mes a laula de cincies? Quan thas sentit b qu s el que tha fet sentir b? Quan no thas sentit b, qu el que no tha fet sentir b? El fet de saber que si feies el que deia la carta de comproms estaries aprovat/da tha ajudat a poder anar a classe ms motivat/da per aprendre o has estat igual de motivat/da que sempre? Per qu?

Creus que has aprs alguna cosa treballant daquesta manera? Quina/es? Tagradaria continuar podent treballar daquesta manera a la matria de cincies? Tagradaria signar una carta de comproms de lestil amb la resta de matries? Per qu? Li recomanaries a un/a amic/ga signar una carta de comproms semblant? Per qu?