Resoluci de 19 de j uny de 2012 per la qual saprova el document per a

lorganitzaci i e l funcionament de les escoles i dels centres pblics

deducaci especial , i les instruccions de recollida de dades a efect es
estadstics, per al curs 2012-2013

El desplega ment de la Llei 12/20 09, del 10 de julio l, deducaci, e l del Decre t
102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius i el del Decret 155/2010,
de 2 de no vembre, de la direcci dels cen tres educatiu s pblics i del persona l
directiu professional docent aconsellen actualitzar el contingut dels documents per a
lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius.

Aix mateix, tots els centres han de continuar incorporant mesures p recises per
contribuir a lasso liment de lobjectiu de reducci a la meit at dels actu als ndexs de
fracs esco lar, dacord amb el qu e sestab leix en el Pla de Govern 2011-2014 .
Laplicaci de mesures sha de fer en el context dausteritat econmica que
caracteritza tots els sectors de lactivitat.

En conseqncia, sen s perjudici de les normatives especfiques que regule n
situacions particulars, i en virtut de l es atribucions que em confereix larticle 16 de la
Llei 13/1989, de 14 d e desembre , dorganitzaci, proce diment i r gim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya,


RESOLC:

Primer.- Aprovar el document per a lorgani tzaci i el funcio nament de les escole s i
dels centres pblics deducaci especial per al curs 2012-2013.

Segon.- Aprovar les instruccions de recollida de dades a efectes estadstics:

Instruccions de 19 de juny de 20 12 per a la recollida d e dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes
Instruccions de 19 de juny de 2 012 per a la recollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres

Tercer.- El document es pot consultar a http://educacio.gencat.cat/portaldecentre
(centres p blics de la Generalitat) i a http://educacio.gencat.cat/gestiocentre (centres
pblics da ltres titularita ts). Els directors dels centres nh an dinformar els diferents
sectors de la comunitat escolar i han de facilit ar-los laccs a les informacions que shi
contenen.

Quart.- Per a la seva aplicaci a lmbit de la ciutat de Barcelona, correspon al Consorci
dEducaci ladaptaci i el desenvolupament del contingut del document.


Barcelona, 19 de juny de 2012






M. Jess Mier i Albert
Secretria general




















Document per a lorganitzaci i el
funcionament de les escoles i dels centres
pblics deducaci especial

















Curs 2012-2013


Organitzaci i funcionament de les escoles i dels centres pblics
deducaci especial per al curs 2012-2013
Organitzaci i funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial
per al curs 2012-2013..................................................................................................... 3
I. Organitzaci general del centre................................................................................... 5
1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre................................ 5
2. El centre acollidor ................................................................................................... 6
2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes............................................ 6
2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes................. 7
3. Atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes ............................. 9
4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial................................................. 9
5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics.................. 10
6. Avaluaci de centre .............................................................................................. 10
7. Coordinaci entre primria i secundria............................................................... 11
8. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci.
Programaci general anual del centre. Memria anual ............................................ 12
II. Aspectes curriculars ................................................................................................. 14
9. Currculum i competncies bsiques.................................................................... 14
9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci................................................ 14
9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura.................................................... 14
9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat.................................. 15
10. Programacions didctiques ................................................................................ 15
11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) .................................. 16
12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament........................... 17
13. Ensenyament de la religi .................................................................................. 17
14. Avaluaci i promoci dels alumnes .................................................................... 18
III. Organitzaci del curs............................................................................................... 21
15. Calendari escolar................................................................................................ 21
16. Horari del centre ................................................................................................. 21
17. Activitats fora del recinte escolar ........................................................................ 22
18. Horari dels alumnes............................................................................................ 23
19. Horari dels professors......................................................................................... 24
19.1. Horari general dels mestres......................................................................... 24
19.2. Compatibilitats ............................................................................................. 24
19.3. Reduccions de jornada................................................................................ 25
19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per
reduccions de jornada........................................................................................... 25
19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin
entre 55 i 64 anys ................................................................................................. 25
19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans
unipersonals de direcci i de coordinaci............................................................. 26
19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci.............................. 26
19.8. Horaris especfics de professors en centres que desenvolupen un pla
d'autonomia de centre .......................................................................................... 27
20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes ........... 27
21. Mestres de religi ............................................................................................... 28
22. Professorat jubilat voluntari als centres educatius.............................................. 28
23. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa............... 29
IV. Zones escolars rurals.............................................................................................. 31
24. Mestres especialistes itinerants a les ZER......................................................... 31
25. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i de claustre
.................................................................................................................................. 32
V. Aspectes generals.................................................................................................... 33
26. Assistncia dels mestres .................................................................................... 33

3
26.1. Llicncies i permisos.................................................................................... 33
26.2. Vacances anuals.......................................................................................... 33
26.3. Substitucions ............................................................................................... 34
26.4. Encrrec de serveis ..................................................................................... 34
26.5. Registre d'absncies.................................................................................... 34
26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la
deducci proporcional d'havers ............................................................................ 35
26.7. Exercici del dret de vaga.............................................................................. 36
27. Aplicaci de la via disciplinria ........................................................................... 36
28. Gesti econmica dels centres........................................................................... 37
29. Gesti acadmica i administrativa...................................................................... 37
30. Recollida de dades a efectes estadstics............................................................ 38
31. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal ........................................ 38
32. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar........................ 38
33. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes........................................................... 39
34. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar .......................................................... 40
34.1. Biblioteca escolar......................................................................................... 40
34.2. Llibres de text .............................................................................................. 41
35. Beques i ajuts ..................................................................................................... 42
36. Seguretat i salut.................................................................................................. 42
37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident......... 43
37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars
(danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) ............ 44
37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar.............. 45
38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que afecten
alumnes que hi sn escolaritzats.............................................................................. 45
38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les renovacions
de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels menors a crrec....... 46
39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin
l'exercici professional de personal del centre ........................................................... 46
40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci de la
imatge....................................................................................................................... 47
40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet ................................... 47
41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors...................... 48
42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu. Implicaci i
participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills i en el
funcionament del centre ........................................................................................... 48
VI. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa..................................... 50
43. Formaci permanent del professorat .................................................................. 50
44. Innovaci educativa............................................................................................ 51
VII. Referents normatius.............................................................................................. 53
D. Documents.............................................................................................................. 58
A. Annexos .................................................................................................................141
A1. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a l'elaboraci
de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als centres - Annex ...........................141
A2. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a l'elaboraci
de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes - Annex .........................147
M. Models ...................................................................................................................153


4
I. Organitzaci general del centre
1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre
L'organitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis
rectors del sistema educatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de
juliol, d'educaci i s'ha de fer en el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius i pel Decret 155/2010, de 2 de
novembre, de la direcci de centres educatius pblics i de personal directiu
professional docent.
L'organitzaci general del centre ha d'orientar-se en funci del projecte de
direcci vigent com a concreci del projecte educatiu. D'acord amb la Llei
d'educaci i el Decret d'autonomia dels centres educatius, els centres pblics i
els centres privats sostinguts amb fons pblics estableixen en el seu projecte
educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte d'acci prioritria
de la instituci escolar. Aquestes fites han d'estar alineades amb l'objectiu
prioritari del Servei d'Educaci de Catalunya, que s desenvolupar al mxim les
capacitats de tots i cadascun dels seus alumnes, com a principi fonamentador
de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi social. Les programacions generals
anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme en relaci
amb aquesta prioritat.
El Decret d'autonomia dels centres educatius i el Decret de direccions sn el
marc normatiu reglamentari en qu s'ordena la presa de les decisions que han
d'adoptar els rgans competents de cada centre per tal de donar compliment al
que s'indica en el pargraf anterior. Tenint en compte l'objectiu prioritari
enunciat, els centres han de prendre en consideraci els aspectes segents:
L'adquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al
desenvolupament personal de l'alumne. En especial, l'assoliment de
l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, d'un bon nivell d'expressi i
comprensi orals, d'habilitats matemtiques bsiques i d'autonomia en
l'aprenentatge.
El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment
emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
En finalitzar l'ensenyament obligatori els currculums han de garantir el
ple domini de les llenges oficials catalana i castellana (vegeu-ne
orientacions i recordatoris en el document "Consolidaci de la llengua
catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un
projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic"). En la documentaci
que hagin d'expedir, els centres s'ajustaran al que determinen els
articles 16.4 i 16.5 de la Llei d'educaci.
La importncia de l'aprenentatge de, com a mnim, una llengua
estrangera, amb l'objectiu que els alumnes n'adquireixen les
competncies d'escoltar, llegir, parlar i escriure, d'acord amb el Marc
europeu com de referncia. Aix mateix, la seva progressiva introducci
en continguts d'rees no lingstiques a partir de l'educaci primria.

5
La detecci preco dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge, o amb
altes capacitats, i la seva adequada atenci metodolgica i
personalitzada. Els projectes educatius dels centres han de considerar
els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per fer possible
que tots els alumnes participin i aprenguin en els entorns escolars
ordinaris, sempre que aix sigui possible.
L's de les TIC i dels recursos digitals per afavorir la millora dels
processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix
com donar suport a la diversitat dels alumnes. Els alumnes han de
desenvolupar la competncia digital en tots els nivells educatius.
Les avaluacions censals de competncies bsiques de 6 d'educaci
primria, aix com l'avaluaci diagnstica, aportaran dades significatives
sobre el conjunt del sistema educatiu, sobre cada centre educatiu i sobre
cada alumne en particular. El retorn dels resultats a crrec del Consell
Superior d'Avaluaci permetr introduir, si escau, modificacions de
millora a tots els nivells.
D'acord amb les disposicions transitries primera i segona del Decret 102/2010,
de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el termini de quatre anys
des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, tots els centres han d'haver adaptat
les seves normes d'organitzaci i funcionament, i els centres pblics han
d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa tenint en compte el seu
projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcci, d'acord amb les
previsions d'aquest Decret.
2. El centre acollidor
Els centres han d'integrar, mitjanant el seu projecte educatiu i el projecte de
direcci vigent, tots els alumnes, amb independncia de les seves condicions
personals, la seva llengua, cultura, condici social i origen, en benefici de la
cohesi social.
2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes
Cal que el projecte educatiu del centre doni marc suficient per:
Preveure l'acollida dels professors nous i la de les famlies que
matriculen els seus fills per primera vegada en el centre i, especialment,
la de les famlies dels alumnes amb necessitats educatives especfiques.
Fomentar l'educaci intercultural en un marc de dileg i convivncia.
Promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci.
Coordinar degudament en el centre les actuacions en matria de
llengua, interculturalitat i cohesi social.

6
Coordinar degudament en el centre les actuacions per a l'atenci dels
alumnes amb necessitats educatives especfiques.
Dissenyar i desenvolupar estratgies i actuacions orientades a la millora
de la convivncia i a la gesti positiva dels conflictes.
Promoure el treball i l'aprenentatge en xarxa amb els diferents ens
educatius de l'entorn, amb la finalitat de compartir i desenvolupar un
projecte educatiu com. En el cas dels centres educatius que formen
part d'un Pla educatiu d'entorn (PEE), el centre haur de vincular els
objectius i les actuacions del PEE al Projecte educatiu, al Projecte de
direcci i a la Programaci general anual, respectivament.
Aprofitar les iniciatives i recursos del Pla catal d'esport a l'escola.
Promoure actuacions que afavoreixin en els alumnes el comproms cvic
i el servei a la comunitat.
El document "Desenvolupament del centre educatiu acollidor" s un document
informatiu que pot resultar til per desenvolupar les indicacions anteriors en un
context de projecte i plantejaments educatius de centre acollidor.
2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes
Quan un centre desenvolupa un projecte per consolidar el plurilingisme dels
alumnes amb accions d'impuls a les terceres llenges, correspon als mestres
implicats en el projecte:
Determinar amb l'equip directiu del centre els compromisos de
continutat, formaci i participaci que es deriven de la implicaci en el
projecte, que necessriament ha d'estar emmarcat en el Projecte
educatiu del centre i integrat en el seu Projecte lingstic. Aix mateix, la
sollicitud d'ajuts i subvencions per dur a terme projectes especfics
d'impuls a les llenges estrangeres requereixen l'aprovaci del consell
escolar.
Collaborar en el desplegament o actualitzaci del projecte lingstic,
conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci
de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb
l'assessorament puntual del coordinador o referent de llenges dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del
Consorci d'Educaci.
Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la
docncia i el treball conjunt amb la resta dels mestres, relatius a les
metodologies integrades de les llenges (i en especial de l'AICLE en
qualsevol llengua: "Content and Language Integrated Learning" i
"L'enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre").

7
Fer difusi en el centre dels materials elaborats per a l'impuls al
plurilingisme, aix com promoure'n el bon s i gestionar la visibililitat del
projecte en els espais virtuals del centre educatiu.
Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la
coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i el
coordinador o referent de llenges estrangeres dels serveis territorials o,
a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, les
activitats de recerca, de mobilitat, d'associaci escolar, d'aprofundiment
en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta de projectes,
d'acord amb la planificaci i el projecte lingstic del centre.
Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, al
web i als espais collaboratius del centre, en especial si el centre
participa en el programa de biblioteques escolars "Puntedu" o projectes
internacionals en diferents idiomes.
Totes aquestes accions tenen com a finalitat ltima l'increment de l'xit
educatiu dels alumnes, el desenvolupament professional dels mestres i la
promoci de les accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la
comunitat educativa.
En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional
(Comenius, eTWINNING o altre), que inicin un pla integrat de llenges
estrangeres (PILE) o que finalitzin un pla experimental de llenges estrangeres
(PELE), conv que el responsable d'aquests projectes coordini la planificaci,
la gesti i el seguiment amb els altres participants.
Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres pasos o de mestres
complementaris de llenges d'origen en horari extraescolar han de vetllar per
l'adequada acollida d'aquests mestres i per la coherncia de les seves activitats
en relaci amb el projecte lingstic del centre.
Els centres que realitzen activitats extraescolars en llenges estrangeres
curriculars han de procurar la integraci de les accions en els objectius del
projecte lingstic i la corresponent coherncia en els processos i les
metodologies emprades.
L'impuls al plurilingisme ha de respectar tamb les llenges prpies dels
l'alumnes, amb l'apreciaci de la seva riquesa cultural en l'mbit familiar. Els
centres que incorporen classes extraescolars d'altres llenges no curriculars
han de garantir la coordinaci dels seus mestres amb la resta del claustre i la
seva mxima implicaci en les activitats d'entorn, acollida i convivncia.
Els centres han de garantir que l'alumne que, en virtut d'un projecte
internacional en qu participa el centre (Comenius, Leonardo, etc.), marxa
temporalment a l'estranger, romangui matriculat en el centre d'origen i sigui la
seva comissi o junta d'avaluaci prenent en consideraci els resultats
d'avaluaci en el centre o centres estrangers qui l'avalu del curs
corresponent.

8
3. Atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes
L'atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i l'objectiu
d'assolir les competncies que els permetin el seu desenvolupament personal i
escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de l'educaci obligatria,
que cada centre ha de precisar en el seu projecte educatiu i que t
conseqncies en l'organitzaci de la seva activitat docent i en la prctica
professional dels mestres.
Ms especficament, l'atenci a la diversitat dels alumnes en un context
d'inclusi escolar condiciona:
L'acci tutorial.
El suport escolar personalitzat (vegeu ms endavant l'apartat 9.3,
"Competncies bsiques i suport escolar personalitzat").
L'adopci de mesures especfiques d'atenci als alumnes segons la
diversitat de necessitats educatives que presenten, entre les quals s'han
de destacar les derivades de situacions socioeconmiques desfavorides
i de la condici d'alumne nouvingut, les derivades de l'alumne amb
necessitats educatives especials, les derivades de la condici d'alumne
que pateix una malaltia prolongada, i les derivades de les altes
capacitats.
La manera com es coordinen en el centre les mesures adoptades en
matria d'atenci a la diversitat dels alumnes.
Les decisions a adoptar en la incorporaci d'alumnes procedents de
sistemes educatius estrangers.
En el document "Atenci a la diversitat a l'educaci infantil i primria" es
desenvolupen amb detall les orientacions i suggeriments en matria d'atenci a
la diversitat, referides als tems anteriors.
4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial
El projecte educatiu de cada centre d'educaci especial ha d'incloure els
elements metodolgics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes que
hi estan escolaritzats.
A ms, per a cada alumne s'ha de fer un pla individualitzat (PI) amb la
cooperaci de totes les parts implicades, que defineixi les tasques concretes de
cadasc (famlia, centre, alumne, mestre, serveis externs, etc).
El document "L'educaci bsica als centres d'educaci especial" inclou
indicacions relatives al currculum i a l'avaluaci.

9
5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics
El Departament d'Ensenyament promou el projecte per a la millora de la qualitat
dels centres educatius pblics (PMQCE), que t com a finalitat millorar els
resultats educatius, reduir l'aband escolar prematur i potenciar la cohesi
social en els centres educatius pblics.
Els equips directius dels centres que participen en aquests projectes elaboren i
apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acord amb el projecte de
direcci que n'ordena el desplegament i la seva aplicaci, un pla estratgic on
defineixen els objectius, les estratgies i les actuacions per aconseguir-los i
formalitzen amb el Departament un acord quadriennal. La concreci anual del
pla estratgic s, per a l'equip directiu d'aquests centres, l'element de
referncia fonamental per elaborar la programaci general anual.
D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, a mesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre (PAC)
finalitzin la seva vigncia, el Departament d'Ensenyament impulsar i prioritzar
acords de coresponsabilitat amb centres educatius per a l'aplicaci del projecte
educatiu d'acord amb el projecte de direcci, a fi que es desenvolupin
estratgies orientades a assegurar l'equitat i a millorar els resultats educatius
en entorns de caracterstiques socioeconmiques i culturals especialment
desfavorides o singulars, o projectes d'excellncia educativa que aportin
experincies de qualitat al sistema educatiu. Els centres aplicaran un pla
d'actuaci i retran comptes a la comunitat escolar i a l'Administraci educativa
de l'assoliment dels objectius, en els termes establerts en l'acord.
6. Avaluaci de centre
L'avaluaci, en les seves modalitats d'avaluaci interna o autoavaluaci i
d'avaluaci externa, s una eina per al coneixement i la millora constant del
servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se
n'obtenen, el conjunt d'actuacions d'avaluaci ha de proporcionar un
coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. L'avaluaci ha
de permetre relacionar els resultats amb els processos d'ensenyament i
aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa,
d'acord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa l'acci
educativa. L'avaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions
que contribueixi a l'increment de la qualitat educativa que reben els alumnes.
El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament inclou la planificaci i
l'aplicaci de tota l'activitat avaluativa que, d'acord amb el ttol XI de la Llei
d'educaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu,
avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva,
avaluaci de la funci docent, aix com la planificaci i l'aplicaci de
l'avaluaci de centre des d'una perspectiva que integra l'avaluaci interna i
l'avaluaci externa.
Les estratgies d'avaluaci de centre que actualment s'apliquen de manera
prioritzada sn l'avaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre.

10
L'avaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt,
tot i que no implica l'avaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta
avaluaci proporciona una visi panormica del centre. En particular,
l'avaluaci global diagnstica s'aplica en centres pblics que en el curs 2012-
2013 finalitzen un pla estratgic de centre. Tamb es podr aplicar en altres
centres, pblics o concertats, que es determini.
L'aplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues
finalitats: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora
i facilitar informaci al Departament d'Ensenyament perqu pugui decidir i
aplicar poltiques educatives ms eficients.
Els indicadors de centre tenen carcter sinttic i faciliten informaci mesurable
d'un conjunt acotat de variables educatives que s'actualitza cada curs escolar i
que permet analitzar l'evoluci del centre i fer valoracions comparatives.
Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de
processos i de recursos, si b en el seu nivell d'aplicaci ms redut (indicadors
de nivell 1) no es consideren els processos. Tamb inclouen els resultats de les
proves d'avaluaci externa que s'apliquen als centres. La informaci referida a
aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar l'evoluci del centre
com per interpretar, explicar i millorar els processos d'ensenyament i
aprenentatge i els seus resultats.
El curs 2008-2009 es va iniciar l'aplicaci generalitzada dels indicadors de
centre. L'aplicaci d'aquests indicadors cada curs permet disposar d'informaci
acumulada per valorar si les millores sn consistents.
7. Coordinaci entre primria i secundria
Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes entre l'etapa
d'educaci primria i la d'educaci secundria obligatria, els equips directius
dels instituts i de les escoles d'on procedeixi l'alumne planificaran la realitzaci
de les sessions de coordinaci necessries per tal d'assegurar la continutat i la
coherncia del procs educatiu i de l'itinerari formatiu de l'alumne, acordant
criteris d'actuaci comuns i compartits.
Entre els aspectes rellevants que la coordinaci entre centres vinculats hauria
d'incloure, figuren els relatius a:
Coneixement de l'alumne (desenvolupament personal, situaci familiar,
capacitats i habilitats bsiques).
Concreci i desenvolupament del currculum (prioritzaci d'objectius i
continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris d'avaluaci
dels alumnes).
Organitzaci del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d'escola
inclusiva.

11
Treball conjunt d'escola i institut per establir els criteris per a l'elaboraci
de les activitats de refor d'estiu dels alumnes de 6 d'educaci primria
que no han superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i
matemtiques.
Seguiment del procs d'adaptaci a l'institut dels alumnes de 1r d'ESO.
En el trasps d'informaci dels alumnes, les escoles han de lliurar, a petici de
la direcci del centre d'educaci secundria, una cpia de l'historial acadmic,
de l'informe individualitzat i de l'informe dels resultats de la prova d'avaluaci de
6 d'educaci primria. Per facilitar una adequada atenci als alumnes que
s'incorporen a l'educaci secundria, cal que aquest trasps d'informaci es
faci abans del 30 de juny, comptant amb la collaboraci de l'EAP en el trasps
d'informaci referida als alumnes amb necessitats educatives especials.
En la informaci de trasps al centre de secundria tamb s'inclour la relaci
dels alumnes que han de fer les activitats de refor d'estiu i una cpia de les
activitats encomanades. Aquestes activitats es tindran en compte en l'avaluaci
inicial de 1r d'ESO. Al web "Currculum i organitzaci" trobareu Orientacions per
a les activitats de refor d'estiu.
Els equips directius dels centres vinculats determinen l'estructura de la
coordinaci i la planifiquen. Amb aquests efectes, es podran formular, si escau,
propostes de formaci conjunta dels professors per incorporar al Pla de
formaci permanent de zona.
En la programaci de les seves activitats, i especialment en les del primer
trimestre del curs, s'ha de preveure la realitzaci d'entrevistes entre els tutors
del darrer cicle de l'educaci primria i els tutors del primer curs de l'educaci
secundria obligatria del centre o centres vinculats, per tal de completar la
informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus aprenentatges.
Les actuacions previstes en el marc de la coordinaci entre primria i
secundria formen part de la programaci general anual dels centres afectats.
8. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci.
Programaci general anual del centre. Memria anual
Els centres educatius han de determinar les seves normes d'organitzaci i
funcionament, d'acord amb el que s'estableix al captol III del ttol I del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius. Aquestes normes han de
permetre organitzar, en el dia a dia, el treball educatiu i de gesti, orientat a
assolir els objectius del projecte educatiu.
L'objectiu de millora dels resultats aconsella que les direccions dels centres
n'impulsin la seva actualitzaci i aprovaci pel consell escolar, durant el curs
2012-2013.
El projecte de direcci ordena el desplegament i l'aplicaci del projecte
educatiu del centre, i orienta i vincula l'acci del conjunt dels rgans

12
unipersonals i collegiats del centre, d'acord amb l'article 31 del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius, i els articles 23, 24 i 25 del
Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal
directiu professional docent.
El projecte de direcci ha d'establir les lnies d'actuaci prioritries que s'han de
desenvolupar durant el perode de direcci i es concreta, cada curs, mitjanant
les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius
formulats al projecte.
Els centres educatius han d'elaborar la programaci general anual, que s la
concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el
funcionament del centre per al curs, incloses, si escau, les concrecions
relatives als projectes, el currculum, les normes i tots els plans d'actuaci
acordats i aprovats, aix com els serveis que es presten en tot l'horari escolar.
La programaci general anual ha d'explicitar les lnies d'actuaci prioritries, les
actuacions que es duran a terme, els recursos, els responsables i els
mecanismes de seguiment de la seva implantaci, aix com els indicadors i
procediments per a l'avaluaci dels resultats, a partir dels indicadors del
projecte de direcci i del projecte educatiu.
La programaci general anual del centre ha de ser coherent amb el projecte
educatiu i amb el projecte de direcci, i s'ha de sotmetre a l'aprovaci del
consell escolar i, pel que fa a les activitats educatives, a l'aprovaci prvia del
claustre.
La memria anual recull el resultat de l'avaluaci de l'assoliment dels objectius
previstos en la programaci general anual del centre. Correspon al consell
escolar avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
La direcci del centre ha de garantir que la comunitat escolar s informada del
contingut de la programaci general anual i del resultat de la seva avaluaci.

13
II. Aspectes curriculars
9. Currculum i competncies bsiques
Per a l'organitzaci del currculum del segon cicle de l'educaci infantil sn
d'aplicaci el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix
l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC
nm. 5216, de 16.9.2008) i l'Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci del
segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009).
Al portal XTEC, secci Currculum i orientaci > Educaci infantil hi ha un recull
de recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquest cicle.
Per a l'organitzaci del currculum de l'educaci primria sn d'aplicaci el
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) i
l'Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment
i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria
(DOGC nm. 5155, de 18.6.2008).
Al portal XTEC, secci Currculum i orientaci > Educaci primria, hi ha un
recull de recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquesta etapa.
9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci
En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius
que garanteixen l'assoliment de les competncies bsiques i determinar
l'atenci que cal donar, des de cada una de les rees, a les competncies que
tenen un carcter ms transversal.
El portal XTEC, apartat Currculum i Orientaci > Educaci primria, ofereix
recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de
l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes.
En el curs 2012-13 les proves d'avaluaci de l'educaci primria (6 curs)
s'aplicaran els dies 8 i 9 de maig de 2013. Per aquest motiu, el centre no
programar per als alumnes de 6 curs cap activitat que s'hagi de fer fora del
centre durant aquests dies. Hi ha informaci complementria a la pgina web
del Departament d'Ensenyament creada a aquest efecte: "Prova d'avaluaci de
sis curs d'educaci primria Departament d'Ensenyament".
Aix mateix, entre el 15 i el 26 d'octubre de 2012 s'aplicar als alumnes de 5
curs d'educaci primria la prova d'avaluaci diagnstica que preveu l'article 21
de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura
Atesa l'ofensiva de pas a favor de l'xit escolar, establerta al Pla de Govern,
que t com objectiu reduir a la meitat el fracs escolar, es considera la

14
competncia comunicativa lingstica i audiovisual com a eix vertebrador de
tots els aprenentatges.
Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procs d'aprenentatge de la
llengua, la lectura i l'escriptura al llarg del segon cicle d'educaci infantil i de
l'etapa d'educaci primria. L'assoliment d'aquestes competncies s la clau
per a l'aprenentatge de totes les rees del currculum.
L'equip directiu del centre ha d'assegurar la coherncia metodolgica i didctica
que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura.
Al portal XTEC, a l'apartat Currculum i orientaci hi ha un recull de recursos i
materials relatius als processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.
La lectura i l'escriptura sn factors fonamentals per a l'aprenentatge i han
d'estar incloses en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en
organitzar la seva prctica docent, han de garantir una mitjana mnima de 30
minuts diaris destinats a la lectura.
9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat
Els objectius prioritaris que s'indiquen en l'apartat "Objectius prioritaris del
sistema i projecte educatiu de centre" es formulen en aplicaci del principi de la
qualitat de l'educaci [art 2.1.g) de la Llei d'educaci] amb la finalitat de fer
possible l'assoliment de les competncies bsiques i la consecuci de
l'excellncia, en un context d'equitat.
En particular, en aquest i en els prxims cursos s prioritari dedicar els esforos
a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, de la comprensi i l'expressi orals,
la comprensi lectora i l'expressi escrita, les habilitats matemtiques i les
llenges estrangeres, atenent, entre altres, el que preceptua la Llei d'educaci
en matria de drets dels alumnes (article 21), capacitats a desenvolupar
mitjanant el currculum (article 52), atenci a la diversitat de ritmes
d'aprenentatge dels alumnes (article 57.6 i 7) i criteris per a l'organitzaci
pedaggica dels centres (articles 77, 79, 82 i 83), d'acord amb l'objectiu de
l'escola catalana de desenvolupar un model de qualitat que afavoreixi l'xit
escolar.
En aquest context, les escoles han d'organitzar els seus recursos humans per
tal de dedicar-los, parcialment, a les tasques de suport escolar personalitzat
(SEP), Vegeu, en aquest respecte, la Resoluci de la Direcci General de
l'Educaci Infantil i Primria que dna instruccions per a l'organitzaci del
Suport Escolar Personalitzat en els centres d'educaci infantil i primria per al
curs 2012-2013.
10. Programacions didctiques
La programaci s la planificaci de la tasca educativa adreada als alumnes
de cada cicle de l'etapa i per a cada rea o mbit de coneixements, i comporta
la concreci, distribuci i temporitzaci al llarg de cada cicle dels objectius,

15
continguts i criteris d'avaluaci, decisions que s'han de prendre en el centre en
el marc del projecte educatiu i del que estableixen els articles 14 i 17 del Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686,
de 5.8.2010).
En la programaci, l'avaluaci no pot quedar limitada a la identificaci del que
s'ha aprs. S'ha de programar tamb l'avaluaci formativa, com a mitj per
regular els aprenentatges, identificant les dificultats i els errors i posant els
suports necessaris per superar-los.
Aix mateix, en les programacions didctiques s'han d'incloure les opcions
metodolgiques, organitzatives i d'atenci a la diversitat de tots els alumnes,
aix com les connexions entre les diferents rees, amb la finalitat de garantir
l'assoliment de les competncies bsiques.
La programaci ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l'etapa. S'ha de
formalitzar per escrit, com a complement del projecte educatiu. En tots els
casos ha de contenir annexat el material curricular, necessari per tal que sigui
aplicat en un moment de substituci de curta durada; aquest material ha d'estar
a disposici de l'equip directiu de manera avanada.
La direcci del centre, per la millor organitzaci de les substitucions de curta
durada i per garantir l'atenci educativa adequada dels alumnes, preveur
entre altres, les segents actuacions:
Disposar de material didctic estandarditzat per rees i nivells consistent
en activitats que els alumnes hagin de realitzar en cas d'absncia del
mestre. Posteriorment, el material lliurat als alumnes es far arribar al
mestre absent per tal que el tingui en compte en el procs d'avaluaci de
l'alumne.
Cada mestre ha d'elaborar material complementari de refor o
d'ampliaci de les matries que imparteix en cadascun dels cursos.
Els centres educatius disposen d'orientacions i d'informaci complementria
per a l'elaboraci de les programacions al portal XTEC a l'apartat Currculum i
orientaci, en els documents segents:
El desplegament del currculum i la programaci al segon cicle de
l'educaci infantil
Desplegament del currculum a l'educaci primria
Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi
pedaggica a l'educaci bsica
11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples
recursos per a l'acci didctica i per a l'aprenentatge dels alumnes, esdevenen

16
un element de motivaci i de dinamitzaci per a l'adquisici de les
competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i
millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, s a dir, esdevenen
tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).
Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s
necessari un Pla TAC especfic que formi part del projecte educatiu del centre.
El Pla TAC ha d'establir unes directrius clares per a l's eficient de les
tecnologies, assegurar la competncia digital dels alumnes, la integraci
curricular i l's inclusiu dels recursos digitals i la innovaci metodolgica.
Correspon a la direcci del centre definir les frmules que es considerin ms
adequades per garantir la coordinaci ptima dels usos de les tecnologies en
tots els seus vessants organitzatius, pedaggics o tcnics. Es recomana
l'establiment de mecanismes de coordinaci collegiada on cadascun dels
membres es responsabilitzi d'aspectes concrets. El tipus de coordinaci TAC
ha de quedar reflectit en el projecte educatiu i en el de direcci.
La persona responsable de la coordinaci TAC del centre ha de respondre,
davant de la direcci, de les funcions que s'assignin al centre en relaci amb
les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement.
En el document "Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC"
s'enumeren, a ttol orientatiu, les funcions bsiques que ha d'exercir la persona
responsable de la coordinaci TAC i la planificaci d'accions per promoure i
garantir l's de la tecnologia per a l'aprenentatge.
12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament
Quan se'n presenti la necessitat, els equips directius han d'adoptar les mesures
organitzatives pertinents per prestar l'atenci individualitzada en castell en el
primer ensenyament a qu fa referncia l'article 11.4 de la Llei d'educaci, de
manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat
dels aprenentatges dels alumnes afectats. La direcci del centre ha de
comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
d'Educaci les necessitats derivades de l'organitzaci de l'atenci
individualitzada en castell en el primer ensenyament que no puguin ser ateses
amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, el Consorci d'Educaci han de prendre les mesures que considerin
adequades per atendre-les.
13. Ensenyament de la religi
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu
per als alumnes i s d'oferta obligatria per als centres.
Per als alumnes de l'educaci primria ser d'aplicaci el que es disposa en el
Decret 142/2007, de 26 de juny. Correspon a cada equip directiu adoptar les
mesures organitzatives pertinents per tal que els alumnes rebin la deguda
atenci educativa si llurs pares o tutors legals no han optat perqu cursin

17
ensenyaments de religi, a fi que l'elecci d'una opci o de l'altra no suposi cap
mena de discriminaci. Aquesta atenci no comportar en cap cas
l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet
religis, ni a qualsevol rea de l'etapa. Els criteris organitzatius que el centre
segueixi seran coneguts pels pares o tutors legals i estaran inclosos en el
projecte educatiu del centre.
La manifestaci de l'opci per rebre ensenyament de la religi s totalment
voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativa
alternativa. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per rebre l'ensenyament
de la religi a l'alumne de nou ingrs en el centre mitjanant el full de
preinscripci o una declaraci d'acord amb el model "Declaraci sobre l'opci
per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per als
alumnes de nou ingrs en el centre". Els pares o tutors legals dels alumnes, per
iniciativa prpia, poden modificar l'opci feta comunicant-ho per escrit a la
direcci del centre abans de l'inici del curs.
Els mestres de la plantilla del centre que ho vulguin tindran prioritat per impartir
l'rea de religi. Les persones interessades hauran de comunicar-ho a la
direcci del centre abans de finalitzar el mes de maig, per tal que puguin ser
proposades per les autoritats religioses corresponents, d'acord amb el que hi
ha establert respecte a aquesta qesti. Quan en les previsions per al curs
segent no hi hagi prou mestres de la plantilla per impartir l'rea de religi a
tots els alumnes interessats, la direcci del centre ho ha de comunicar, abans
de finalitzar el mes de maig, als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, a fi que es puguin assignar els professors que hagin
d'impartir aquests ensenyaments.
14. Avaluaci i promoci dels alumnes
En el segon cicle de l'educaci infantil, el procediment d'avaluaci dels alumnes
i els documents i requisits formals del procs es regulen per l'Ordre
EDU/484/2009, de 2 de novembre (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009).
En l'educaci primria, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els
documents i requisits formals del procs es regulen per l'Ordre EDU/296/2008,
de 13 de juny (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008).
En el cas dels alumnes que acaben el cicle inicial sense haver assolit les
competncies bsiques en lectura i escriptura, necessries per a la seva
participaci en les activitats habituals del cicle mitj, es valorar la convenincia
que els alumnes puguin estar un curs ms al cicle inicial amb un pla
individualitzat o amb les adaptacions i suports per tal que puguin assolir
aquestes competncies abans de passar al cicle mitj.
L'avaluaci dels alumnes ha de ser contnua i global. La finalitat que es
persegueix amb l'avaluaci s detectar les dificultats tan bon punt es
produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessries a fi que
l'alumne pugui continuar amb xit el seu procs d'aprenentatge.

18
Els criteris generals d'avaluaci (article 2 de l'Ordre EDU/484/2009 i de l'Ordre
EDU/296/2008), concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran en
l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne passa de cicle, han de
ser pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i els alumnes.
L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el
seu rendiment cap a l'xit escolar, i ha de poder prendre, amb l'ajut dels
mestres, decisions per millorar. De la mateixa manera, les famlies han de tenir
informacions sobre el procs d'aprenentatge dels seus fills i rebre orientacions,
en el marc de la carta de comproms educatiu, per ajudar-los a millorar, amb
pautes de treball per a l'alumne a aplicar en l'mbit familiar, i amb el seguiment
d'aquest treball per les famlies.
Els informes escrits a les famlies (article 7 de l'Ordre EDU/484/2009 i de
l'Ordre EDU/296/2008) sn un element habitual de comunicaci entre aquestes
i el centre. De manera general, els resultats han d'acompanyar-se
d'orientacions qualitatives que permetin a les famlies i als alumnes trobar, en
collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar-ne els
aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden
vehicular per mitj d'entorns virtuals, que s'han mostrat com una eina molt
efectiva de comunicaci entre l'equip docent i les famlies.
Per als alumnes que passen de cicle sense haver assolit els objectius de
l'anterior, caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la
consolidaci d'aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives
per han d'incidir fonamentalment en les estratgies didctiques i
metodolgiques i en el procs d'avaluaci de l'alumne. En qualsevol cas, s'ha
d'avaluar contnuament el progrs en l'assoliment dels objectius dels cicles
anteriors i, consegentment, s'han de revisar constantment les estratgies ms
convenients per detectar i atendre les dificultats al ms aviat possible.
Per a aquells alumnes de l'etapa d'educaci primria que no han assolit els
objectius del cicle es pot decidir la repetici de curs en qualsevol dels tres
cicles i per una sola vegada en tota l'educaci primria (article 6.4 de l'Ordre
EDU/296/2008), tenint sempre present que caldr establir les mesures
educatives necessries per afavorir la consolidaci d'aquests aprenentatges.
Aix mateix, a partir de l'anlisi dels resultats globals del grup i del centre, i dels
resultats de les proves d'avaluaci facilitades pel Departament d'Ensenyament,
es prendran, si escau, decisions de millora sobre els objectius i les estratgies.
Avaluaci de 6 i activitats de refor d'estiu
Es garantir que el cap d'estudis o un altre membre de l'equip directiu assisteixi
a les reunions finals d'avaluaci de 6. Aquest s el curs on es recullen els
aprenentatges de tota l'etapa i cal vetllar perqu l'alumne que en acabar
l'educaci primria no tingui assolits els nivells bsics de les rees
instrumentals romangui en l'etapa un any ms, si no ho ha fet abans.

19
L'equip de mestres del cicle superior ha de garantir que l'alumne de 6 que en
el curs segent inici l'etapa d'educaci secundria i no hagi superat
satisfactriament alguna de les rees de llengua i matemtiques, realitzi durant
l'estiu activitats de refor d'aquestes rees. (Al portal XTEC, secci "Currculum
i orientaci" trobareu Orientacions per a les activitats de refor d'estiu.) Els
mestres han de facilitar aquestes activitats a les famlies a la vista dels resultats
de les proves d'avaluaci de 6 d'educaci primria i els continguts treballats al
llarg del curs 2012-2013 en les rees de llengua i en l'rea de matemtiques.
A l'inici de curs 2013-2014 l'alumne ha de lliurar les activitats de refor d'estiu al
tutor de 1r d'ESO per tal que es tinguin en compte en l'avaluaci inicial i en les
posteriors actuacions de refor.

20
III. Organitzaci del curs
15. Calendari escolar
Tots els centres han d'atenir-se al calendari escolar per al curs 2012-2013
aprovat amb carcter general per a tots els centres educatius de nivell no
universitari per l'Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny (DOGC nm. 6149, de
14.6.2012).
16. Horari del centre
Correspon al consell escolar de cada escola decidir el marc horari per a
l'educaci infantil i el marc horari per a l'educaci primria, respectant les
prescripcions de l'Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny (DOGC nm. 6149, de
14.6.2012), del calendari escolar, i tenint en compte les caracterstiques de
l'escola i dels alumnes i els acords conjunts que es prenguin en relaci amb els
centres del municipi.
L'organitzaci horria de l'escola ha de garantir la millor atenci als alumnes i
preveure prou temps per a les diferents reunions de coordinaci de l'equip de
mestres.
Correspon a la direcci la concreci dels horaris, escoltat el claustre i tenint en
compte les prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcci, la
normativa vigent i les indicacions de carcter general que s'inclouen en aquest
document i en els altres que s'hi esmenten.
El consell escolar ha de vetllar per l'organitzaci del perode de temps de
l'horari escolar, que s'inicia en obrir les portes d'entrada al recinte escolar i
finalitza quan es tanquen a efectes de les activitats incloses en la programaci
general anual del centre, en concordana amb el que estableix l'article 148.3.j)
de la Llei d'educaci, l'Ordre del calendari escolar i les necessitats especfiques
de l'escola.
Els centres han d'adoptar mesures d'acord amb la seva prpia estructura, per
tal d'atendre les substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han
d'integrar a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
D'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius, la direcci del centre podr modificar amb carcter transitori
i provisional l'assignaci de grups i la distribuci de les hores lectives d'un
professor, per tal que pugui atendre hores de classe que quedarien sense
impartir. Aquesta modificaci podr afectar tamb la distribuci de les hores
complementries d'horari fix.
Inici de curs per als alumnes que comencen el segon cicle d'educaci infantil
Si l'escola considera convenient programar, per als alumnes que inicien el
segon cicle d'educaci infantil, un comenament de curs diferent del previst
amb carcter general, a fi de facilitar una adaptaci correcta dels infants a

21
l'escola, n'ha de demanar l'autoritzaci als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci, tal com s'estableix en l'Ordre del calendari
escolar.
Marges de tolerncia en l'horari d'entrada d'alumnes
Correspon a cada escola, en les seves normes d'organitzaci i funcionament,
determinar quins sn els marges horaris mxims per permetre l'entrada dels
alumnes a l'escola ms enll de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat escolar,
fent sempre excepci dels casos en qu s'addueixi una ra que la direcci del
centre consideri suficientment justificada.
Activitats no lectives
Sens perjudici del temps dedicat al suport escolar personalitzat i fora de l'horari
lectiu destinat a l'ensenyament reglat, l'escola pot programar activitats
complementries i extraescolars. La realitzaci d'aquestes activitats, que seran
de carcter voluntari, no pot comportar, als alumnes que no hi participin,
discriminaci o modificaci de l'horari lectiu o del calendari escolar.
s social dels centres
Les dependncies del centre poden ser utilitzades, normalment fora de l'horari
escolar i, excepcionalment, dins l'horari escolar, d'acord amb els requisits i el
procediment que s'estableixen en els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
Horaris dels centres amb alumnes usuaris de transport escolar
Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del transport escolar s'han
d'establir de manera que s'ajustin amb els del servei de transport. Correspon a
la direcci dels serveis territorials determinar, amb l'audincia prvia dels
consells comarcals que tinguin delegada la gesti del servei de transport,
l'horari dels centres educatius amb alumnes usuaris del servei de transport
escolar.
17. Activitats fora del recinte escolar
Programaci
La programaci de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o
que pel seu carcter general impliquin l'alteraci de l'horari habitual, s'ha
d'incloure en la programaci general anual del centre o s'ha de preveure amb
prou antelaci i ser aprovada pel consell escolar. En el marc d'aquesta
programaci, les activitats especfiques les ha d'autoritzar el director del centre.
Acompanyants en les sortides
La relaci mxima d'alumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de
ser la segent: segon cicle d'educaci infantil, 10/1; cicle inicial i cicle mitj

22
d'educaci primria, 15/1; cicle superior d'educaci primria, 20/1. En cas que
les activitats es prolonguin ms d'un dia, les relacions mximes
alumnes/mestres o acompanyants sn de: segon cicle d'educaci infantil, 8/1;
cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria, 12/1; cicle superior d'educaci
primria, 18/1. Excepcionalment, el consell escolar del centre, amb motivaci
adequada i valorades les implicacions de seguretat i protecci a la infncia,
podr, per a una activitat concreta, acordar el canvi d'aquestes relacions
mximes. Sense l'acord explcit i motivat per a una activitat concreta, s'haur
d'aplicar la relaci establerta amb carcter general. En tot cas, no es poden fer
sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un
dels quals ha de ser necessriament mestre, llevat d'aquelles sortides en qu el
consell escolar determini altres condicions que exigeixin una rtio superior en el
nombre d'acompanyants.
Per a alumnes amb necessitats educatives especials, correspon al centre
adaptar les relacions esmentades en el pargraf anterior a les caracterstiques
especfiques dels alumnes.
Comunicaci als serveis territorials
Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el
centre s'han de comunicar prviament als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci.
Autoritzaci als alumnes
Als alumnes que participin en activitats fora del centre els caldr l'autoritzaci
escrita dels seus pares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual
sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, d'acord amb
el que estableixi el consell escolar.
Cal garantir sempre que les famlies reben la informaci adequada sobre l'abast
de l'activitat organitzada fora del centre en que participin els alumnes. Caldr
una autoritzaci especfica per a les sortides que impliquin pernoctar fora del
domicili familiar i per a les sortides que impliquin activitats que requereixin
coneixements no inclosos en l'ensenyament curricular.
18. Horari dels alumnes
L'horari de classes dels alumnes s el corresponent a l'horari propi del procs
d'ensenyament i aprenentatge del currculum establert, incls, si escau, el
temps dedicat al suport escolar personalitzat. Aquest horari inclou el temps
d'esbarjo, que es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu
de l'alumne i, per tant, s'hi han de respectar tamb els principis del projecte
educatiu. El temps d'esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribuci
horria aprovada pel consell escolar.
L'assistncia de l'alumne al centre s obligatria [art. 22.1.a) de la Llei
d'educaci]. L'escola ha de disposar de mecanismes efectius per tal de
controlar l'assistncia a classe i garantir la comunicaci de les absncies no

23
justificades als pares o tutors legals dels alumnes. En el cas d'absncies
repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos en el centre,
s'ha de procurar en primer lloc la soluci del problema amb l'alumne i el pare,
mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de sollicitar la collaboraci dels professionals
dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. (Vegeu tamb el
document "Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten
alumnes escolaritzats en el centre".)
19. Horari dels professors
19.1. Horari general dels mestres
Els mestres tenen l'horari laboral setmanal establert amb carcter general per
als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment s de 37
hores i 30 minuts. La distribuci setmanal d'aquestes hores s la segent:
Docncia: 25 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe,
activitats de suport escolar personalitzat i altres activitats de suport,
atenci a la diversitat, activitats de tutoria individual i de grup, substituci
d'absncies de curta durada i activitats directives i de coordinaci amb
les dedicacions previstes per a l'exercici d'aquestes funcions.
Activitats d'horari fix: 5 hores d'activitats complementries al centre,
dintre de les quals s'inclouen, entre altres, hores de coordinaci,
reunions, activitats relacionades amb la tutoria, atenci als pares o tutors
dels alumnes, activitats de collaboraci amb altres professionals i treball
en equip. En aquestes activitats, quan les circumstncies del centre aix
ho demanin i prioritzant les necessitats d'atenci de l'alumne, s'inclour
la custdia d'alumnes.
Altres activitats relacionades amb la docncia: 7 hores i 30 minuts per a
preparaci de classes, correccions, formaci permanent, reunions
pedaggiques, preparaci de programacions, etc., que no s'han de fer
necessriament al centre.
L'horari de les activitats programades i aprovades pel consell escolar a qu fa
referncia l'apartat "Horari del centre" ha de respectar la jornada laboral
setmanal de 37 hores i 30 minuts i t per als mestres la mateixa obligatorietat
que l'horari habitual de feina. Dintre de l'esmentat horari total la direcci podr
encarregar a un mestre activitats fora del seu horari personal de compliment al
centre. En el cas que se superi el total de la jornada laboral setmanal, l'escreix
de dedicaci horria es podr compensar, a criteri de la direcci del centre,
amb hores no lectives d'activitats complementries al centre.
19.2. Compatibilitats
Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament l'autoritzaci
de compatibilitat corresponent, d'acord amb el que estableix la Llei 21/1987, de
26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administraci de
la Generalitat.

24
19.3. Reduccions de jornada
El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i situacions
que es detallen en el document "Supsits en qu els funcionaris docents poden
demanar una reducci de jornada". Aquestes reduccions de jornada sn
incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica,
retribuda o no, durant la jornada objecte de la reducci.
Aix mateix, els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una
reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci
proporcional de retribucions, d'acord amb el que disposen el Decret 223/2002,
de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci ENS/749/2012,
de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de 26.4.2012), sobre el procediment de
reducci de jornada per al personal funcionari docent per al curs 2012-2013.
19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per
reduccions de jornada
Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a les reduccions de
jornada amb les exigncies organitzatives de cada centre, derivades del dret a
l'educaci de l'alumne, i amb l'objectiu de planificar-ne adequadament el
funcionament i garantir la continutat pedaggica dels alumnes, cal minimitzar
l'impacte de les reduccions de jornada en la prestaci correcta del servei
docent. Amb aquests efectes, s'han de seguir les instruccions segents:
1. L'horari setmanal de dedicaci al centre dels mestres que tinguin
concedida una reducci de jornada ha d'incloure activitats lectives i
complementries setmanals proporcionalment a la jornada laboral. Qui
s'aculli a una reducci de jornada haur d'assistir a totes les reunions de
claustre, de coordinaci de cicle o d'rea, d'avaluacions i d'altres que
siguin preceptives i degudament convocades.

2. A sollicitud de la persona interessada, la seva dedicaci en el centre
podr distribuir-se en 3, 4 o 5 dies, quan ho permeti l'organitzaci horria
del centre. Aix mateix, es concedir als funcionaris la part de la jornada
que convingui als seus interessos personals quan sigui compatible amb
les necessitats del servei i en funci del nombre de jornades concedides
i dels substituts nomenats per cobrir-les.
Vegeu la Resoluci ENS/749/2012, de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de
26.4.2012), sobre el procediment de reducci de jornada per al personal
funcionari docent per al curs 2012-2013.
19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que
tinguin entre 55 i 64 anys
Els funcionaris docents que tinguin entre 55 i 58 anys poden sollicitar una
reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al
centre. Les 5 hores d'horari fix setmanal d'activitats complementries al centre
passen a 3 hores.

25
Els funcionaris docents que tinguin entre 59 i 64 anys poden sollicitar la
reducci de dues hores de la jornada lectiva setmanal.
Les activitats setmanals assignades en substituci de les dues hores de
reducci lectiva o complementria s'incorporen a l'horari setmanal que no s'ha
de fer necessriament al centre, que passar a ser de 9 hores i 30 minuts
d'activitats.
Vegeu la Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, per la qual es dicten
instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de dues hores
d'activitats complementries setmanals de presncia al centre per al personal
funcionari docent que tingui entre 55 i 58 anys i de reducci de dues hores
lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 59 i 64
anys per al curs 2012-2013, i les condicions especfiques de l'horari setmanal
d'aquest personal (DOGC nm. 6127, de 14.5.2012).
19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans
unipersonals de direcci i de coordinaci
En el cmput de plantilles, els centres disposen del nombre global dhores
lectives dedicades a la gesti que sindica a continuaci:
1 lnia 2 lnies 3 lnies
rgans unipersonals de direcci 25 h 35 h 41 h
rgans unipersonals de coordinaci 10 h 15 h 15 h
Els rgans unipersonals de direcci i de coordinaci dedicaran una part del seu
horari lectiu a les tasques prpies del seu crrec en la quantia explicitada en les
normes dorganitzaci i funcionament del centre, segons les responsabilitats
assignades i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla
assignada al centre.
Lassignaci del nombre de crrecs i dhores reconegudes com a lectives per a
lexercici de funcions dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci en
els instituts escola en funcionament el curs 2011/12 sha dajustar al que
sindiqui per a cadascun dells en instruccions especfiques que tindran carcter
transitori mentre no entri en vigor i sapliqui la regulaci de la matria derivada
del desplegament reglamentari de la Llei deducaci. En tot cas, les
assignacions sestabliran en funci de loferta educativa de cada institut escola i
mantindran la proporcionalitat adequada a laplicaci dels criteris generals de
determinaci dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci de les
escoles i dels instituts.
19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci
Lapartat 4 de lAcord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no universitari
en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre
de 2005, aprovat per Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic
per la Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006),

26
estableix que tots els membres dels equips directius hauran de fer 35 hores
setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es
facin fora del centre. Aquesta dedicaci especial no cal que sespecifiqui en
horari fix, sin que es fa constar de manera global en la dedicaci horria
individual.
La dedicaci horria del professorat que pertany a lequip directiu ha de garantir
la presncia al centre dun crrec directiu durant lhorari de classes. En el mes
de juliol, mentre el centre romangui obert per ra de les tasques organitzatives,
acadmiques, administratives i datenci al pblic prpies daquest mes, hi
haur dhaver necessriament un membre de lequip directiu en el centre. Un
cop concloses totes les activitats abans esmentades, la direcci del centre,
dacord amb la programaci general anual dactivitats aprovada en el consell
escolar, pot disposar-ne el tancament fins al final del perode de vacances
dagost.
19.8. Horaris especfics de professors en centres que desenvolupen un pla
d'autonomia de centre
En els centres que desenvolupin un pla dautonomia de centre (centres PAC) i
que voluntriament sacullin a la modalitat organitzativa de responsabilitats
especfiques de coordinaci, els professors que corresponguin tenen el rgim
de dedicaci horria i de complement retributiu establerts en l'Acord de Govern
GOV/112/2009, de 30 de juny (DOGC nm. 5420, de 14.7.2009).
20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes
Correspon a la direcci del centre l'assignaci dels mestres als diferents cicles,
cursos i rees [article 10.1 b) del Decret 155/2010, de la direcci dels centres
educatius pblics]. Aquesta assignaci s'ha de fer segons el que disposin les
normes d'organitzaci i funcionament del centre, tenint en compte les
especialitats dels mestres i ajustant-se al que determinen els articles 92 i 93 i la
disposici addicional setena de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig,
d'educaci.
La presncia de mestres especialistes a l'escola permet a la resta de mestres
disposar d'hores lectives per potenciar l'atenci a la diversitat i l'acci tutorial i
aprofundir el treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir de
l'anlisi dels seus resultats educatius i dels resultats de les proves
diagnstiques.
Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com l'educaci
infantil i l'educaci especial, han de ser assignades preferentment als mestres
que disposin de l'especialitat corresponent. En la mesura en qu l'organitzaci
del centre ho requereixi, la direcci pot assignar rees d'especialitat a mestres
no especialistes del centre, sempre que comprovi que tenen l'adequada
titulaci, formaci o experincia.
D'acord amb els criteris establerts pel centre, els mestres especialistes poden
intervenir al segon cicle d'educaci infantil.

27
La direcci de l'escola ha d'assegurar que els mestres especialistes facin
prioritriament les tasques docents prpies de la seva especialitat i desprs la
docncia en altres rees, les tasques de tutor i les prpies de la condici de
mestre. La presncia de mestres especialistes ha de permetre una adequada
coordinaci, el suport tcnic i educatiu i l'assessorament als altres membres del
claustre, aix com l'assessorament de les programacions que elaborin els
equips de mestres de cada cicle, en els aspectes relacionats amb la seva
especialitat.
En el document "Criteris per a l'assignaci de tasques a mestres especialistes
en un context inclusiu" s'indiquen orientacions per a la major eficincia de l's
del recurs pedaggic que comporta la disponibilitat de determinats mestres
especialistes en el centre (mestres especialistes en educaci especial, mestres
especialistes en audici i llenguatge i mestres d'unitats de suport a l'educaci
especial) en relaci amb les prctiques inclusives.
21. Mestres de religi
Els mestres de religi amb dedicaci completa gaudiran de la mateixa
dedicaci horria setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents
del nivell educatiu corresponent. Quan la jornada de treball sigui parcial,
s'ajustar proporcionalment l'assignaci d'horari lectiu i complementari.
En el cas que un mestre de religi imparteixi docncia en ms d'un centre
pblic, es comptaran fins a dues hores en concepte d'itinerncia. Aquesta
reducci es considera inclosa en el total d'hores de contracte i s'efectua sobre
les hores no lectives de permanncia en els centres. Les direccions dels
diferents centres on hagi estat destinat el mestre de religi s'han de coordinar
per garantir que la persona interessada pugui compatibilitzar els horaris.
Els mestres de religi de centres pblics tenen la consideraci plena de
mestres del centre i, com a tals, sn membres del claustre i tenen la possibilitat
de pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels que estiguin
explcitament assignats a funcionaris. En tot cas, la dedicaci a l'exercici
d'aquestes responsabilitats no pot implicar l'augment de la plantilla de religi
assignada al centre.
22. Professorat jubilat voluntari als centres educatius
L'article 105.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, estableix que
l'Administraci educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experincia
professional del professorat jubilat i dels inspectors d'educaci jubilats que ho
desitgin per mitj de llur incorporaci als centres i als serveis educatius.
D'altra banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya i el mateix Pla de
l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PNAV) posen de manifest que
el voluntariat s una manifestaci solidria i gratuta de la ciutadania que es du
a terme dins del marc d'una organitzaci estable i democrtica sense afany de
lucre i que comporta un comproms d'actuaci a favor de la societat, les
persones i l'entorn.

28
Per tot aix, la collaboraci dels docents jubilats ha de ser voluntria, sense
compensaci econmica, i no ha de suplir mai un lloc de treball remunerat. Les
persones voluntries efectuaran aquesta collaboraci dins del marc d'una
organitzaci que estar obligada a contractar una plissa d'assegurana que
garanteixi la cobertura de la responsabilitat civil derivada de la presncia i
actuaci d'aquests docents jubilats en els centres i serveis educatius.
Quan l'acci del voluntari sigui de suport als alumnes i es faci dins de l'horari
lectiu, aquesta actuaci es dur a terme sempre conjuntament amb el docent
responsable.
Caldr, en tots els casos, que el consell escolar aprovi l'acci i s'inclogui en la
programaci general anual.
Els centres educatius que gaudeixin de la collaboraci dels docents jubilats
hauran de garantir el correcte desenvolupament del servei entre tots els agents
que hi intervenen i respectar els lmits de les atribucions respectives.
23. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa
s personal d'administraci i serveis del centre:
el personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal
administratiu)
Sn professionals d'atenci educativa, quan escaigui:
el personal auxiliar d'educaci especial
el personal educador d'educaci especial
el personal tcnic especialista en educaci infantil
el personal fisioterapeuta
el personal integrador social
En el document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als
professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del Departament
d'Ensenyament" s'expliciten, per a cadascun dels tipus de personal i de
collectiu que poden prestar serveis en centres pblics, els aspectes especfics
referits a les funcions i la jornada i horari del personal. Aix mateix, es fan
constar altres aspectes comuns a tot aquest personal referents a:
Vacances
Permisos i llicncies
Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)

29
Formaci del personal
Serveis extraordinaris
Control horari. Deducci proporcional de retribucions. Aplicaci de la via
disciplinria en supsits d'absncia i impuntualitat no justificats
Exercici del dret de vaga
Participaci en els centres educatius i llars d'infants

30
IV. Zones escolars rurals
La normativa vigent recull la consideraci d'una zona escolar rural (ZER) com a
centre educatiu nic, sense que les diferents escoles que la integren perdin la
seva identitat ni la condici de centres.
L'especificitat de les zones escolars rurals (ZER) determina que, a ms dels
aspectes generals d'aplicaci a totes les escoles, disposin d'indicacions
especfiques en relaci amb la seva organitzaci i funcionament.
El personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal administratiu)
amb funcions de suport en la zona escolar rural ha de prestar els seus serveis
a l'escola i localitat on se n'hagi establert la seu, sens perjudici de desenvolupar
les funcions que li sn prpies respecte de totes les escoles que constitueixin la
ZER, amb els mitjans que estiguin al seu abast, especialment les tecnologies
de la informaci i la comunicaci.
24. Mestres especialistes itinerants a les ZER
Ats que una de les caracterstiques de l'escola rural s la intervenci de
mestres especialistes itinerants, prevista i organitzada des del comenament
del curs, cal que en la programaci general anual de la ZER consti
l'organitzaci del temps lectiu de tots els mestres de la ZER.
Els mestres itinerants, un cop cobertes les necessitats docents derivades de la
seva condici de mestre especialista, si disposen d'hores lectives les dedicaran
a les activitats de docncia prpies de la seva condici de mestre,
complementant, ajudant i donant suport a l'actuaci dels altres mestres.
La programaci i la distribuci de les activitats de carcter no especialista del
mestre itinerant estan en funci de les necessitats dels alumnes de cada
escola, d'acord amb el projecte educatiu de la ZER i seguint criteris d'eficincia
en l's dels recursos per part de la direcci de la ZER.
La direcci de la ZER, conjuntament amb la direcci de cada escola, ha
d'aplicar criteris d'eficincia en la gesti de l's de recursos i vetllar, en la
confecci de l'horari setmanal dels mestres, perqu els mestres especialistes
itinerants concentrin la seva docncia cada dia en una sola escola, evitant els
desplaaments dins d'una mateixa jornada per tal de provocar el mnim impacte
en la jornada laboral d'aquests mestres.
Quan, per circumstncies excepcionals, algun mestre itinerant hagi d'exercir
docncia un mateix dia en diverses escoles de la ZER i s'hagi de desplaar
entre elles, la direcci de la ZER pot computar-li els desplaaments entre
escoles dins de l'horari fix, preferentment no lectiu.

31
25. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i
de claustre
L'especificitat de les ZER comporta la necessitat de preveure la distribuci de
responsabilitats directives entre la ZER i cadascuna de les escoles que en
formen part.
En la previsi dels efectius de la plantilla, es computen hores lectives per
dedicar-les a la gesti d'acord amb els criteris segents:
fins a 25 hores setmanals per als rgans de govern unipersonals de la
ZER, (director, cap d'estudis i secretari de la zona escolar rural)
5 hores, entre direcci i secretaria, a les escoles amb una plantilla de 4 o
ms mestres
3 hores de direcci a les escoles amb una plantilla d'1-3 mestres
Les ZER, en les seves normes d'organitzaci i funcionament, poden dissenyar
models organitzatius singulars en relaci amb la gesti de les hores assignades
per a l'exercici de les tasques de direcci i de coordinaci, per donar resposta a
les seves necessitats per al desenvolupament del projecte educatiu de la zona
escolar rural.
La direcci de la ZER, amb l'aprovaci del consell escolar de la ZER, pot
determinar que les reunions del claustre de mestres puguin ocupar l'horari
lectiu de tarda dels alumnes, fins a un mxim de dues tardes mensuals. Les
hores lectives corresponents es faran dins de la mateixa setmana, com a
ampliaci de l'horari ordinari, i es garantir la realitzaci, per cada mestre, de
les hores lectives setmanals establertes.
Els desplaaments per a reunions de claustre i coordinaci comptabilitzaran
dins l'horari no lectiu de permanncia obligada a l'escola.

32
V. Aspectes generals
26. Assistncia dels mestres
L'equip directiu de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un
sistema de control d'assistncia i de puntualitat dels mestres i altre personal del
centre dependent del Departament d'Ensenyament. Aquest sistema ha de
formar part de les normes d'organitzaci i funcionament del centre. Ha
d'incloure tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no
fix.
Els mestres estan obligats a complir l'horari establert a l'apartat 19.1 i el
calendari d'activitats establert en la programaci general anual del centre.
Tamb estan obligats a assistir als claustres, a les reunions dels mbits de
coordinaci que correspongui i a les altres reunions extraordinries no previstes
en la programaci general anual del centre que siguin degudament convocades
per la direcci.
Les faltes d'assistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits.
26.1. Llicncies i permisos
En el document "Llicncies i permisos del personal docent" s'especifiquen els
continguts rellevants, en matria de llicncies i permisos, de les normes que els
regulen, aix com els aspectes de procediment que sn associats a la seva
petici i concessi. Per altra banda, els permisos de fins a sis dies l'any
previstos en el segon apartat de l'article 96 del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, i els
dies de lliure disposici establerts a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut
bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007), dels funcionaris
docents, es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars
intercalats en el curs en els quals no s'exigeix la seva presncia al centre, ja
que durant el perode lectiu no es pot garantir que "la mateixa unitat orgnica
on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a
la mateixa organitzaci les tasques del funcionari o funcionria al qual es
concedeix el perms", condici a la qual la Llei subordina la concessi del
perms.
26.2. Vacances anuals
Les vacances anuals es fan durant el mes d'agost. Les vacances anuals
retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o
la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui
inferior a l'any. En el cmput dels dies de vacances, els dissabtes no tenen la
consideraci de dies hbils.

33
26.3. Substitucions
Amb carcter general, es nomenar personal substitut quan hagin
transcorregut deu dies lectius des de l'inici de la situaci que justifica el
nomenament, per tal de donar compliment al Reial decret llei 14/2012, de 20
d'abril, de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica en l'mbit
educatiu (BOE nm. 96, de 21.4.2012). Durant el perode de deu dies lectius
anterior al nomenament del substitut els alumnes hauran de ser atesos amb els
recursos propis del centre.
Aix no obstant, quan en un mateix centre hi hagi simultniament diverses
incidncies, es cobriran les substitucions d'acord amb la prioritzaci segent:
1. Centres d'educaci especial

2. Zones escolars rurals, centres d'atenci educativa preferent (CAEP) o
anlegs

3. Escoles de menys de 20 mestres

4. Escoles de 20 o ms mestres
A l'inici de curs, el Departament d'Ensenyament dictar unes instruccions per al
desplegament d'aquest apartat, i que habilitaran els directors dels centres per
assignar als substituts la dedicaci horria corresponent.
26.4. Encrrec de serveis
En inters del centre, el director pot assignar un encrrec de serveis a
qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions segents:
Que hi hagi l'acord del docent afectat.
Que s'organitzi el sistema adequat d'atenci als alumnes durant el
perode que duri aquest encrrec de serveis.
Els encrrecs de serveis s'han de comunicar al claustre i quedar registrats en el
centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci. En cap cas no poden superar
els cinc dies lectius a l'any per docent, llevat que es refereixin a activitats de
formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin l'horari lectiu
dels alumnes.
26.5. Registre d'absncies
Les direccions dels centres han de disposar d'un registre d'absncies, que s'ha
de mantenir al dia i en el qual s'ha d'explicitar el motiu de l'absncia segons la
classificaci segent:
Accident laboral sense baixa

34
Encrrec de serveis
Absncia justificada
Fora major
Formaci
Malaltia sense baixa / accident laboral
La direcci del centre ha d'arxivar i tenir a disposici de les persones afectades,
de la Inspecci d'Educaci i del consell escolar la documentaci interna
emprada per fer el control d'absncies, els justificants presentats i les relacions
mensuals acumulatives corresponents al curs (on han de constar les faltes dels
mesos anteriors del mateix curs acadmic).
Totes les absncies, justificades o no, s'han de donar a conixer a les persones
afectades, les quals han de poder presentar-hi allegacions.
Es recorda que l'absncia del centre motivada per la participaci en els
tribunals de les proves d'accs a la universitat (PAU) requereix l'autoritzaci de
la direcci del centre.
26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la
deducci proporcional d'havers
Quan es produeixi una absncia o una impuntualitat de personal docent, la
direcci del centre ho anotar a laplicaci informtica disponible amb aquests
efectes (s'especificaran les hores en el cas que l'absncia sigui inferior a tota la
jornada, i s'especificaran els dies si l'absncia s de tota la jornada) i, si no hi
havia perms concedit, ho notificar immediatament a la persona interessada
mitjanant el model corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicaci,
amb acusament de recepci, i li donar 5 dies hbils per tal que justifiqui la falta
dassistncia o de puntualitat o presenti a la direcci qualsevol altra allegaci
que consideri convenient.
Transcorregut el termini de 5 dies, la direcci del centre modificar a
justificada la qualificaci de labsncia o en confirmar el carcter
dinjustificada, segons correspongui, a laplicaci informtica. En aquest
segon cas, obtindr de la mateixa aplicaci la resoluci, que com a director/a
haur de signar i notificar a la persona afectada, sobre la deducci dhavers
que se li aplicar, amb carcter no sancionador (article 30.1 de la Llei 7/2007,
de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic).
Dins dels 10 primers dies del mes en curs, la direcci ha de trametre als serveis
territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal docent
dependent del Departament dEnsenyament sobre el qual ha ems resoluci de
deducci proporcional dhavers per absncies o impuntualitats injustificades del
mes anterior amb els efectes daplicar la corresponent deducci a la nmina.
Aquesta tramesa es fa mitjanant laplicaci informtica abans esmentada. En

35
tot cas, la direcci del centre ha de conservar, degudament arxivats, els
comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades amb els acusaments
de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquelles hagin
pogut presentar.
Per al ccul del valor/hora aplicable en la deducci es prendr com a base la
totalitat de retribucions ntegres mensuals que percebi la persona, dividida
entre el nombre de dies del mes corresponent, i al seu torn aquest resultat pel
nombre d'hores que la persona tingui l'obligaci de complir de mitjana cada dia
amb els perodes de paga extraordinria.
Aquesta deducci proporcional de retribucions no t carcter sancionador i
s'aplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre d'acord
amb el que s'estableix a l'apartat "Aplicaci de la via disciplinria".
26.7. Exercici del dret de vaga
En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir l'aplicaci
telemtica d'introducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta
aplicaci ha de confeccionar la relaci d'incidncies derivades de l'exercici del
dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb
acusament de recepci, a les persones interessades (model "Comunicaci de
falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de
cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de
trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga
per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en
la nmina, i arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes.
Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci dels havers
que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries.
27. Aplicaci de la via disciplinria
Quan la direcci del centre consideri que s procedent l'aplicaci de la via
disciplinria, s'ha de distingir entre les dues situacions segents:
A. Personal amb vinculaci administrativa
Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus,
ser d'aplicaci el procediment sumari que el Departament ha adaptat al
context dels centres educatius pblics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de
novembre (DOGC nm. 5756 de 16.11.2010).
Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o
molt greus, la direcci del centre ha de fer la pertinent proposta d'incoaci
d'expedient disciplinari i la tramitar als serveis territorials d'ensenyament
o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.

36
B. Professorat de religi i altres docents amb vinculaci laboral
En aquest cas s'estar al que es preveu per al personal laboral en el
document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als
professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del
Departament d'Ensenyament".
D'altra banda, cal tenir en compte, respecte als supsits d'absncia, retards i
impuntualitats no justificades dels professors amb vinculaci administrativa, que
una vegada efectuada la tramitaci de la retenci proporcional d'havers sense
carcter sancionador, si el director del centre constata que es donen, al mateix
temps, circumstncies que sn objecte de la via disciplinria, se seguir el
procediment per a faltes lleus, greus o molt greus establert anteriorment.
Tanmateix, cal recordar que la sanci de descompte dhavers prevista a
larticle 9, apartat h, i a l'article 13 del Reglament de rgim disciplinari de la
funci pblica de l'Administraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995,
de 27 de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures
fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en
establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012).
28. Gesti econmica dels centres
Els centres educatius pblics del Departament dEnsenyament han dajustar la
seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), el Decret 102/2010, de 3 dagost,
dautonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010), lOrdre de
16 de gener de 1990 (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990), la Resoluci de 19
dabril de 2006 (FDAADE nm. 1092, dabril de 2006) i les altres instruccions
que shagin donat en la seva aplicaci.
La gesti econmica del servei de menjador es regir, a ms, pel que estableix
el Decret 160/1996, de 14 de maig (DOGC nm. 2208, de 20.5.1996).
Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzaran el
programari SAGA per a l'elaboraci, la gesti i la posterior liquidaci del
pressupost, d'acord amb el que s'estableix a les Bones prctiques de gesti
econmica.
Aix far possible que es pugui obtenir la informaci necessria per fer un
seguiment de l'evoluci del pressupost i emprendre, tant per part del centre
com de l'Administraci Educativa, accions de millora en relaci amb la gesti
diria del pressupost del centre.
29. Gesti acadmica i administrativa
Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzen el
programari SAGA (Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica) per a la gesti
academicoadministrativa.

37
30. Recollida de dades a efectes estadstics
Els centres educatius han de lliurar al Departament d'Ensenyament les dades
de matriculaci, d's de serveis, si escau, i d'altres, d'acord amb el Pla
Estadstic, el Programa anual d'actuaci estadstica vigents i les instruccions
per a la recollida de dades per a l'elaboraci de l'estadstica referent als
alumnes i als centres.
La informaci s'obtindr del Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica
(SAGA).
31. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal
D'acord amb el que disposa l'article 138 de la Llei 12/2009, d'educaci, i la
resta de legislaci aplicable, l'Administraci educativa respon de les possibles
responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments
judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestaci de les fiances
corresponents.
L'Administraci educativa vetlla, en tot moment, perqu els professors disposin
d'una defensa adient, quan arran d'una denncia, demanda o querella per
actuacions i/o omissions en l'exercici de les seves funcions, necessitin
assistncia lletrada, sempre que els interessos dels defensats i els de la
Generalitat no siguin oposats o contradictoris. Se seguiran, en aquest sentit, els
criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del
Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels
Serveis Jurdics de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm.
3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que s'assignen al Gabinet Jurdic de la
Generalitat de Catalunya hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per
actes o omissions comesos en l'exercici del seu crrec, dels quals puguin
derivar-se responsabilitats per a la instituci o per al funcionari.
32. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar
En el marc de la Llei d'educaci (especialment dels articles 30 a 38), el Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius determina que les
normes d'organitzaci i funcionament del centre han de ser coherents amb el
fet que l'aprenentatge i la prctica de la convivncia sn elements fonamentals
del sistema educatiu. Tamb han d'incorporar les mesures de promoci de la
convivncia establertes en el centre, aix com els mecanismes i frmules per a
la prevenci i resoluci de conflictes.
D'acord amb l'article 32 de la Llei d'educaci, els centres poden resoldre,
mitjanant els processos de mediaci establerts als articles 23 a 28 del Decret
279/2006, que continuen vigents, els conflictes generats per conductes dels
alumnes contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a
la convivncia del centre, llevat de les excepcions previstes en l'article 25 del
Decret 279/2006. Tamb es pot oferir la mediaci com a estratgia de
reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura correctora o una

38
sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima
escolar, d'acord amb l'article 30.5 de la Llei d'educaci.
L'aplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de
convivncia del centre ha de seguir el procediment establert en la normativa
vigent. No podran imposar-se sancions per conductes greument perjudicials per
a la convivncia del centre sense la instrucci prvia d'un expedient segons la
forma indicada en l'article 25 del Decret d'autonomia dels centres educatius.
Les mesures correctores i les sancions s'han d'ajustar al que estableixen els
articles 34 a 37 de la Llei d'educaci.
Cada centre gestiona les situacions potencialment conflictives tenint en compte
els criteris pedaggics del seu projecte educatiu en el marc del que estableix el
ttol III de la Llei d'educaci i el que s'indica en els pargrafs anteriors. Pot
comptar tamb amb l'assessorament dels professionals dels serveis educatius
i, si escau, de la Inspecci d'Educaci. En casos particularment complexos o
que no es poden resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la
comunitat educativa pot adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia
Escolar del Departament d'Ensenyament (telfon 935.516.968 i adrea
electrnica info.ensenyament@gencat.cat), que ofereix assessorament
telefnic, i tamb presencial en el cas que els serveis territorials ho considerin
necessari.
33. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes
El carcter propi de l'escola pblica, definit a l'article 93 de la Llei d'educaci,
comporta, entre altres aspectes, la definici de l'escola pblica com a inclusiva.
Les escoles i els centres d'educaci especial han de promoure la igualtat
d'oportunitats de nenes i nens, incorporar la perspectiva de gnere a l'acci
educativa, prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per ra
de gnere, potenciar el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i
generar nous i millors models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests
principis, en desenvolupament del carcter propi de l'escola pblica, han
d'informar el projecte educatiu del centre, amb la corresponent incidncia en les
programacions d'aula i en les activitats educatives.
En el desenvolupament del procs educatiu els centres han de garantir
especialment:
La promoci d'un llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament
ambds sexes.
L's no sexista dels espais educatius del centre.
La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que
promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes.
La importncia de la realitzaci de les tasques de cura envers les
persones i la llar, indistintament per part d'ambds sexes.

39
La potenciaci d'una educaci afectiva que afavoreixi la construcci
d'una sexualitat positiva i saludable.
La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments
i actituds de carcter sexista i d'orientaci afectivosexual.
D'acord amb el que s'estableix en l'article 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3
de maig, d'educaci, els consells escolars de centre han de designar una
persona d'entre els seus membres per impulsar mesures educatives que
fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament
d'Ensenyament proporciona accions de formaci amb les persones designades
per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en condicions ptimes. La
constituci al centre d'una comissi de coeducaci, poltiques de gnere i
d'igualtat d'oportunitats pot afavorir la implementaci d'actuacions coeducatives
i la implicaci de la comunitat educativa.
El Departament d'Ensenyament impulsa programes de coeducaci. A la pgina
web http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio es poden trobar recursos
digitals, experincies i prctiques de referncia de centres en relaci amb la
coeducaci, bibliografia especfica adreada al personal docent i als alumnes i
enllaos d'inters de diferents institucions i associacions que treballen aquesta
temtica.
34. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar
34.1. Biblioteca escolar
La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de
la Llei d'educaci), s un recurs ms per a l'assoliment dels objectius del
projecte educatiu de cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar s'han de
preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu, i les activitats
planificades en relaci amb la biblioteca i els serveis que ofereix a la comunitat
escolar formen part de la programaci general anual del centre.
La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un centre de recursos que
cont documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca.
s un servei per al desenvolupament del currculum i dels altres aspectes del
projecte educatiu de centre adreat als professors, als alumnes i a tota la
comunitat escolar. La seva missi s facilitar l'accs i difondre els recursos
d'informaci afavorint els processos de creaci del coneixement.
La biblioteca s un recurs fonamental per a l'adquisici de les competncies
bsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les rees,
matries i etapes educatives. Esdev, doncs, un element clau per a l'assoliment
de la competncia informacional, el foment de la lectura i l'adquisici
d'aprenentatges autnoms.
La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats
d'usuaris utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i s'integra
als entorns virtuals d'aprenentatge i als sistemes d'informaci del centre.

40
D'aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai fsic i
esdev una biblioteca que cont, tamb, espais virtuals per a la consulta i per a
la comunicaci.
La biblioteca escolar estableix canals de coordinaci amb els serveis educatius,
la biblioteca pblica i altres organismes de l'entorn, especialment en els centres
on es desenvolupa un pla educatiu d'entorn.
El funcionament, l'expansi i la dinamitzaci de la biblioteca escolar al servei de
l'aprenentatge i el coneixement giren a l'entorn de quatre mbits:
L'organitzaci de la informaci i del fons documental
El pla de lectura del centre
La competncia informacional
La dinamitzaci dels seus serveis i recursos
Al portal XTEC, en el programa biblioteca escolar "puntedu", hi ha informaci
addicional amb orientacions sobre l'organitzaci i el funcionament de la
biblioteca escolar.
Tot i que els centres disposen d'autonomia per decidir la millor manera de
garantir l'eficincia i l'eficcia en l's del recurs de la biblioteca escolar, es
recomana que en cada centre es designi una persona de l'equip docent que
coordini la seva utilitzaci i se'n responsabilitzi expressament. Aix mateix, es
recomana la creaci d'una comissi de biblioteca, amb les segents funcions,
entre altres:
Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca, d'acord amb el
projecte educatiu i les normes d'organitzaci i funcionament.
Identificar les necessitats lectores i d'informaci dels diferents sectors de
la comunitat escolar i donar-ne resposta.
Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb la Programaci
general anual del centre.
Donar suport i fer difusi dels projectes i activitats que es desenvolupen
des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.
34.2. Llibres de text
Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen autoritzaci prvia
del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableix la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
L'elecci dels llibres de text i d'altres materials didctics correspon al centre
educatiu en el marc de l'exercici de l'autonomia pedaggica. Correspon als

41
professors del centre vetllar perqu els materials seleccionats siguin adients a
l'edat dels alumnes i al currculum establert.
Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i
literatura i els de llenges estrangeres, han de ser normalment en catal (art.
11.2 de la Llei d'educaci). A la Vall d'Aran seran en arans denominaci que
pren l'occit a l'Aran aquells que les disposicions especfiques estableixin.
Amb carcter general, els llibres de text no es poden substituir abans de
transcrrer un perode mnim de quatre anys. Abans d'aquest termini, noms en
casos excepcionals i per raons plenament justificades, la direcci dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci, amb informe previ de la Inspecci d'Educaci, pot autoritzar-ne la
substituci. En el cas dels centres educatius que participen en el projecte
eduCAT 2.0, aquestes pautes no sn d'aplicaci en els nivells educatius dels
centres que, en el marc del projecte, fan servir llibres de text electrnics o altre
material digitalitzat.
D'acord amb la normativa vigent, els centres educatius han de fer pblica,
abans del 30 de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs
segent, per cursos i indicant-ne el ttol, l'autoria, l'editorial i l'ISBN.
S'ha de tenir en compte que els professors i els centres educatius poden
reproduir, distribuir i comunicar petits fragments de material publicat, excepte
llibres de text, sense necessitat de l'autoritzaci dels autors, d'acord amb la
redacci actual del text refs de la Llei de propietat intellectual. En canvi, la
reproducci de llibres de text sense autoritzaci dels autors s estrictament
prohibida per les lleis.
35. Beques i ajuts
Anualment es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts de suport a
l'estudi.
El Departament d'Ensenyament ofereix informaci sistemtica i anticipada de
les diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi mitjanant el web del
Departament d'Ensenyament (Serveis i trmits > Beques).
Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les
convocatries de beques i ajuts a l'estudi, destinades als alumnes, els arribi
amb prou antelaci, a fi que puguin presentar la sollicitud dins del termini
establert en cada convocatria.
36. Seguretat i salut
En el document "Qestions relatives a seguretat i salut" s'indiquen els detalls
pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre salut i prevenci
de riscos laborals als centres educatius, en tant que centres de treball i llocs
que reuneixen, a ms, un determinat nombre d'alumnes.

42
Aquests aspectes es refereixen a:
Farmaciola.
Administraci de medicaments als alumnes.
Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme.
Materials (educaci infantil i primria).
Programa Salut i Escola (educaci secundria).
Manipulaci d'aliments.
Seguretat alimentria i nutrici en l'ambient escolar.
Plans d'emergncia. Simulacre.
Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci.
Control de plagues en els centres.
Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics.
Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius.
El document es refereix, en alguns passatges, a tots els centres, i en alguns
altres, quan aix s'especifica, noms a les escoles i als centres pblics.
Al web "Salut a l'escola" hi ha orientacions sobre com resoldre els problemes
de salut ms freqents que es presenten en l'mbit escolar.
37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o
incident
s un dret dels ciutadans la possibilitat de presentar, davant el Departament
d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci d'Educaci, una
reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets
dels alumnes amb els requisits legalment previstos, i tenint en compte que el
dret a reclamar prescriu al cap d'un any que s'hagi produt el fet lesiu, o des de
la guarici en el cas de danys de caire personal o psicolgic, o des de la
determinaci de l'abast de les seqeles. La resoluci de la reclamaci
correspon al Departament d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, segons l'article 6.2. dels seus estatuts.
Els alumnes fills de collectius que pertanyin a la Mutualitat General de
Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE), en cas de necessitar assistncia
sanitria d'urgncia hauran de dirigir-se, en primera instncia, als facultatius de
l'entitat a la qual es troben adscrits o als serveis d'urgncia que constin en el
catleg de serveis de la seva mutualitat. Els que, per decisi prpia o dels seus

43
familiars, utilitzin altres mitjans no concertats per MUFACE, hauran d'abonar,
sense dret a reintegrament per part d'aquella, les despeses que puguin
ocasionar-se, llevat dels supsits i amb els requisits establerts en el concert per
a l'assistncia urgent de carcter vital. Per a ms informaci podeu consultar
http://www.muface.es/content/atencion-de-urgencia.
37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de
particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns
materials)
D'acord amb el que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual
s'aproven les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i la gesti que
han de fer els centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en
determinats casos d'accidents o incidents (DOGC nm. 1225, de 29 de
novembre), modificada per l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 (DOGC nm. 1510,
de 25 d'octubre), el professor o altres professionals d'atenci educativa que es
trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementria en
la qual tingui lloc un accident, hauran d'atendre la situaci produda amb els
mitjans de qu puguin disposar, actuant en tot moment amb diligncia i
conformement al que estableix la normativa vigent.
El director del centre ha de comunicar els fets, al ms aviat possible, a la
direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del
Consorci d'Educaci, a fi que l'rgan competent pugui prendre les mesures
adients de protecci de l'alumne accidentat, si escau, i assabenti el pare, la
mare o els seus tutors legals, o les persones perjudicades (tercers), dels fets
ocorreguts i del procediment establert per reclamar en via administrativa.
Per iniciar el procediment de reclamaci de responsabilitat patrimonial en via
administrativa, l'interessat, o el pare, la mare o els tutors legals de l'alumne, ha
de presentar un escrit de reclamaci davant la direcci dels serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci d'Educaci. Cal que
els particulars adjuntin a l'escrit documentaci acreditativa del seu dret i un
detall sobre l'estimaci del perjudici ocasionat. En el cas d'accidents soferts per
alumnes, els interessats presentaran una fotocpia del llibre de famlia o del
document judicial que acredita la representaci legal del menor, el certificat
mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que
es puguin originar, en ocasi de l'accident, i qualsevol altra documentaci que
considerin pertinent.
El director del centre ha d'emetre un primer informe descriptiu de la possible
lesi en els bns o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin les
circumstncies que puguin donar lloc a responsabilitat civil de l'Administraci,
l'ha de traslladar per via urgent a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat
de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci.
El director del centre, amb l'assistncia deguda, haur d'elaborar posteriorment
un informe detallat dels fets i de les circumstncies relacionades amb l'accident
i trametre'l sense demora a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. Per a l'elaboraci d'aquest

44
informe, el director ha de tenir en compte la versi dels fets donada (i ratificada
posteriorment per escrit) pel professor o la persona que tenia encarregada la
direcci, la vigilncia o la custdia de l'alumne en el moment de produir-se
l'accident, i les informacions verbals o documentals de qu pugui disposar.
L'Administraci resol l'expedient en el termini mxim de sis mesos, en notifica
la resoluci al reclamant i, si escau, tramita l'abonament de la indemnitzaci
corresponent.
37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar
Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre
(excursions, colnies, viatges) es produeixi una situaci d'emergncia (mort,
accident greu) cal trucar al 112 per tal que el Servei d'Emergncies Mdiques
(SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situaci. El director del
centre s l'interlocutor del SEM durant la situaci d'emergncia. La intervenci
dels professionals del Departament d'Ensenyament (EAP i professors
d'orientaci educativa) dna suport a l'equip del SEM que gestioni la intervenci
psicolgica.
Finalitzat el perode d'emergncia, l'EAP collabora amb la direcci del centre
en la normalitzaci de la vida escolar.
En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el
director del centre ho ha de sollicitar a la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci.
38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials
que afecten alumnes que hi sn escolaritzats
El document "Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que
afecten alumnes escolaritzats en el centre" recull indicacions i recursos per
atendre les situacions i supsits segents:
Absentisme d'alumnes.
Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles).
Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills.
Supsits d'actuaci de la policia o de la DGAIA.
Supsits de presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de
delicte o falta penal dins de les dependncies del centre.
Supsits de sospites probables o de constncia de maltractaments a
alumnes.
Les indicacions que s'estableixen tenen en compte que, en l'exercici de les
seves funcions en el marc de l'ordenament, la direcci del centre pblic s

45
autoritat competent per defensar l'inters superior de l'infant, tal com estableix
l'article 142.9 de la Llei d'educaci. Aix mateix, en el document es tenen en
compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i,
directament, la persona titular, pel fet de l'escolaritzaci de menors en el centre
educatiu.
38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les
renovacions de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels menors
a crrec
Segons el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el reglament
de la Llei orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la
seva integraci social, desprs de la reforma mitjanant la Llei orgnica 2/2009,
s'obliga a acreditar l'escolaritzaci dels menors a crrec en les renovacions de
les autoritzacions de residncia.
Els sollicitants amb menors a crrec s'han d'adrear als centres educatius on
aquests estiguin matriculats per obtenir el certificat que acrediti la seva
escolaritzaci.
Els centres educatius emetran aquest certificat segons el model normalitzat que
es pot descarregar al Portal de centre / Documentaci acadmica / Certificats
del centre / Pas 4: Elaborar el certificat, indicant que l'alumne est matriculat en
el centre, el pla d'estudis en qu est matriculat i que assisteix regularment a
les activitats docents.
El certificat el signaran el secretari i el director del centre educatiu, portar el
segell de centre i es lliurar en format paper al sollicitant.
39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que
qestionin l'exercici professional de personal del centre
Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta
serveis en un centre pblic del Departament d'Ensenyament han d'adrear-se a
la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones
que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que
sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets,
actuacions o omissions a qu es fa referncia.
El director del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor o
treballador afectat i, directament o per mitj d'altres membres de l'equip directiu
del centre, obtenir informaci sobre els fets exposats.
Obtinguda la informaci i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les
decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o
persones que han presentat la queixa la soluci adoptada o, si escau, la
desestimaci motivada, fent constar en l'escrit l'rgan al qual poden recrrer si
no queden satisfets per la resoluci adoptada. La documentaci generada ha
de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre.

46
El procediment detallat de tramitaci de les queixes sobre la prestaci del
servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre ha
d'explicitar-se en les normes d'organitzaci i funcionament del centre, atenent
el que estableix la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1.006, de maig
de 2004).
40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i
protecci de la imatge
En el document "Protecci de dades, d'imatges i de la propietat intellectual"
s'indiquen les normes vigents en aquestes matries i les precaucions que s'han
de prendre des dels centres en relaci, especficament, amb:
La captaci, s i difusi d'imatges dels alumnes i del personal del centre.
La publicaci de dades personals dels alumnes i del personal del centre.
La publicaci de materials la propietat intellectual dels quals correspon
als alumnes.
En tot cas, es recorda que per a la publicaci d'imatges, dades personals o
materials la propietat intellectual dels quals recau en els alumnes menors
d'edat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones
que n'exerceixen la ptria potestat. L'autoritzaci ha d'especificar de la manera
ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o
materials, la durada de l'autoritzaci i el mitj de difusi. Quan els alumnes sn
majors d'edat l'autoritzaci l'ha de signar directament l'alumne.
Aix mateix, es recorda que correspon a les direccions dels centres pblics i a
la titularitat dels centres privats adoptar les mesures adients per garantir la
seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del
centre i evitar-ne l'alteraci, la prdua i el tractament o l'accs no autoritzats.
40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet
Les eines i serveis de l'anomenat web 2.0 que permeten el treball collaboratiu i
la comunicaci entre usuaris s'estan estenent en els centres educatius per al
treball acadmic, ateses les seves grans potencialitats per desenvolupar la
competncia digital dels alumnes. Per a la utilitzaci d'aquests entorns cal, en
molts casos, un registre previ amb la consegent cessi de dades de carcter
personal.
El supsit esmentat a l'apartat anterior s regulat a l'article 13.1 del Reial decret
1720/2007, de 21 de desembre, que admet la validesa del consentiment del
tractament de les dades de carcter personal atorgat per les persones majors
de 14 anys, mentre que per a les menors d'aquesta edat cal el consentiment de
les persones que n'exerceixen la ptria potestat.
Aix, doncs, per tal que els alumnes menors de 14 anys es puguin donar d'alta
per a l's de serveis Internet, encara que siguin aplicacions educatives

47
d'aquests serveis, cal una autoritzaci dels pares o tutors legals que especifiqui
quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat
per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el
model "Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i
recursos digitals a Internet per treballar a l'aula".
Amb alumnes de 14 o ms anys que sn encara menors d'edat es recomana
informar els pares o tutors legals de quins serveis s'utilitzaran i amb quina
finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari.
Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model "Comunicaci relativa als alumnes
de ms de 14 anys, per menors d'edat: s de serveis i recursos digitals a
Internet per treballar a l'aula".
41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors
L'adrea de correu XTEC t el carcter de correu corporatiu del Departament
d'Ensenyament en la seva comunicaci amb els centres i serveis educatius i
amb els professors. Els responsables dels centres i serveis educatius han
d'atendre amb regularitat aquesta bstia de correu electrnic.
El servei de correu electrnic de la XTEC s d's preferent en l'entorn
professional dels docents dels centres pblics i privats sostinguts amb fons
pblics.
42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu.
Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu
dels seus fills i en el funcionament del centre
A. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu
La carta de comproms educatiu s una eina que facilita la cooperaci entre les
famlies i el centre educatiu i ha d'expressar els compromisos que s'avenen a
adquirir per garantir la cooperaci entre les seves accions educatives en un
entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les
activitats educatives, d'acord amb l'article 7 del Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius i l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de
juliol, d'educaci.
Els continguts comuns de la carta s'han de formular amb la participaci de la
comunitat escolar, especialment els professionals de l'educaci i les famlies, i
els ha d'aprovar el consell escolar.
El centre i la famlia hauran de formalitzar la carta de comproms amb els seus
continguts comuns en el moment de la matrcula. Aquest document anir signat
pel pare, mare o tutor legal de l'alumne i pel director del centre educatiu pblic
o pel titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les
normes d'organitzaci i funcionament del centre.
D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de
comproms educatiu ha de fer referncia al seguiment de l'evoluci dels

48
alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu
pugui ser una eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de l'alumne, s
convenient afegir als continguts comuns de la carta altres continguts especfics
addicionals per al seguiment de cada alumne. Per aix, els centres educatius,
d'acord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una
addenda de continguts especfics addicionals on, un cop detectades les
necessitats de cada alumne, s'especifiquen les mesures que es duran a terme
per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els
compromisos que cada famlia i el centre s'avenen a adquirir en relaci amb
aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme.
Aquesta addenda, que ha de ser signada pel pare, mare o tutor legal de
l'alumne i pel tutor del centre, pot ser signada tamb per l'alumne a partir del 1r
curs de l'educaci secundria obligatria, es formalitza durant el primer
trimestre de curs i t una revisi anual, com a mnim.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de
continguts especfics signades, n'ha de quedar constncia documental al centre
i a la famlia.
Per a ms informaci, vegeu el document "Orientacions per a l'elaboraci de la
carta de comproms educatiu".
B. Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels
seus fills i en el funcionament del centre
La implicaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills s
imprescindible per assolir l'xit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar
i social de l'alumne.
En el web Famlia i Escola: Junts x l'Educaci, el Departament d'Ensenyament
ofereix a les famlies informaci sobre el procs escolar dels seus fills i
orientacions i recursos per facilitar la seva tasca educadora.
Aix mateix, posa a l'abast dels centres l'aplicaci Escola i Famlia: Junts x
l'Educaci, una eina de suport amb orientacions i recursos per promoure la
implicaci de la famlia en el procs educatiu dels seus fills i la participaci en el
funcionament del centre. L'aplicaci cont les segents lnies d'intervenci:
acollida a les famlies, carta de comproms educatiu, informaci i comunicaci,
participaci en el seguiment escolar dels fills i en el funcionament del centre, i
formaci per a les famlies.
D'altra banda, cal tamb que els centres educatius facilitin la participaci de les
associacions de mares i pares (AMPA) en el projecte educatiu i en el
funcionament del centre, i afavoreixin les seves actuacions tot habilitant espais
per a les seves activitats i reunions. Tamb els han d'oferir la possibilitat de
difondre la seva informaci en els taulers o sistema d'anuncis del centre i els
han de garantir els contactes necessaris amb la direcci.

49
VI. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa
43. Formaci permanent del professorat
La formaci del professorat ha de contribuir a la millora dels resultats i dels
processos educatius dels alumnes, mitjanant l'enfortiment de les
competncies professionals dels docents i el suport als projectes educatius dels
centres.
El Departament d'Ensenyament ha establert un conjunt de lnies de formaci
permanent que tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats de
formaci dels centres educatius i dels docents. Vegeu el document: "Lnies de
formaci en relaci amb el personal adscrit als centres".
Plans de formaci de zona
El Departament d'Ensenyament planifica i gestiona la formaci de mestres i
professors d'un mbit territorial determinat mitjanant els plans de formaci de
zona (PFZ). Les comissions de formaci permanent, presidides per la Inspecci
d'Educaci i gestionades pels centres de recursos pedaggics, programen les
diverses activitats especificant-ne els objectius, la metodologia i la proposta
d'avaluaci de l'aprofitament.
Totes les activitats de formaci permanent es duen a terme dins l'horari laboral
no lectiu dels professors, llevat dels casos excepcionalment autoritzats per la
direcci general que correspongui.
L'avaluaci positiva de l'aprofitament de l'activitat s condici necessria per
obtenir la certificaci.
Formaci en centre
El Departament d'Ensenyament considera prioritria la formaci en centre com
a eina de suport i enfortiment del projecte educatiu del centre. T com a finalitat
principal l'increment de l'xit educatiu dels alumnes.
La formaci en centre es podr realitzar segons diferents modalitats, per se'n
prioritzaran dues:
Assessorament a centre, d'acord amb els criteris de prioritzaci que
estableixin els serveis territorials, o el Consorci d'Educaci de Barcelona,
i la Inspecci d'Educaci.
Formaci interna de centre: modalitat de formaci en centre que el
Departament d'Ensenyament impulsar, a partir del curs 2012-2013, per
afavorir la millora del plantejament metodolgic dels mestres i
professors, aprofitant la seva experincia i saber. S'organitzar,
preferentment, a l'entorn de les competncies comunicatives i
matemtiques, fent incidncia en l'orientaci educativa i l'acci tutorial
com a element transversal i vertebrador del procs educatiu.

50
Tota la informaci relacionada amb la formaci permanent del professorat es
pot consultar a la pgina web de "Formaci".
44. Innovaci educativa
El Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableixen els articles 84 i
85 de la Llei 12/2009, d'educaci, t previst, al llarg del curs 2012-2013,
engegar un conjunt d'actuacions per identificar centres educatius de referncia,
per tal de potenciar el seu reconeixement i la seva difusi.
Les iniciatives que desenvolupen els centres en l'mbit de la innovaci han
d'estar integrades en el seu projecte educatiu, han de tenir voluntat de
continutat i de consolidaci en el temps i han d'estar orientades a la millora de
l'xit escolar.
L'abast i origen d'aquestes iniciatives permet distingir-ne tres tipologies:
Prctiques educatives de referncia: sn iniciatives dels professors
vinculades a la millora metodolgica a l'aula i que han obtingut una
avaluaci positiva per part de la Inspecci d'Educaci d'acord amb els
protocols establerts.
Projectes d'innovaci educativa: sn prctiques educatives de referncia
que impliquen tot el claustre de professors i consoliden en el centre
processos sistematitzats i dinmiques de millora contnua.
Programes d'innovaci educativa: sn iniciatives institucionals del
Departament d'Ensenyament que despleguen actuacions especfiques
amb la finalitat de millorar el sistema educatiu d'acord amb les seves
necessitats i prioritats.
El Departament d'Ensenyament desenvolupa, en collaboraci amb altres
departaments, institucions o entitats, diferents programes d'innovaci educativa
als quals els centres s'adhereixen a petici prpia o del Departament. Alguns
d'aquests programes, impulsats per la Direcci General d'Educaci Infantil i
Primria i la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat,
sn:
Programa d'Escoles Verdes, en collaboraci amb el Departament de
Territori i Sostenibilitat
Comunitats d'Aprenentatge, conjuntament amb les universitats catalanes
Programa Salut Integral (SI), en collaboraci am la Fundaci SHE
(Science, Health and Education)
Emprenedoria a l'escola (EL'E):

51
o Programa Emprendre a la meva escola (EME), projecte que
promou la Fundaci del Mn Rural

o Cultura emprenedora a l'escola, projecte que promou la Diputaci
de Barcelona

Xarxa de Competncies Bsiques, formada per escoles i instituts que
configuren un espai de formaci i intercanvi.

52
VII. Referents normatius
Llei d'educaci
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (LEC) (DOGC nm. 5422, de
16.7.2009), modificada per la Llei 11/2011, del 29 de desembre (DOGC
nm. 6035, de 30.12.2011)
Organitzaci del curs
Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i
regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006). Derogats l'article 4 i el ttol
IV.
Decret 75/2007, de 27 de mar, pel qual s'estableix el procediment
d'admissi de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb
fons pblics (DOGC nm. 4852, de 29.3.2007) modificat pel Decret
10/2012, de 31 de gener (DOGC nm. 6058, de 2.2.2012)
Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny, per la qual s'estableix el calendari
escolar del curs 2012-2013 per als centres educatius no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012)
Currculum
Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els
ensenyaments mnims de l'educaci primria (BOE nm. 293, de
8.12.2006)
Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els
ensenyaments mnims del segon cicle d'educaci infantil (BOE nm. 4,
de 4.1.2007)
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)
Decret 181/2008, de 9 setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5216,
de 16.9.2008)
Avaluaci d'alumnes
Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s'estableixen els
elements dels documents bsics d'avaluaci de l'educaci bsica
regulada per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, aix com
els requisits formals derivats del procs d'avaluaci que sn necessaris
per garantir la mobilitat de l'alumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007)
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en
l'educaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008)
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci del segon cicle de
l'educaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)

53
Educaci especial
Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a
l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de
28.11.1997)
Centres
Ordre de 16 de gener de 1990, de desplegament del Decret 235/1989,
de 12 de setembre, que regula el procediment per dur a terme
l'autonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no
universitaris del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 1250, de
2.2.1990)
Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els
requisits mnims dels centres que imparteixen ensenyaments de segon
cicle de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria
(BOE nm. 62, de 12.3.2010). El Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril,
deroga els apartats 3 i 4 de l'article 13.
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
(DOGC nm. 5686, de 5.8.2010)
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres
educatius pblics i del personal directiu professional docent (DOGC
nm. 5753, d'11.11.2010)
Mestres
Acord GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual s'adopten mesures
excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent
de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2011-2015 (DOGC
nm. 5877, de 12.5.2011)
Acord GOV/29/2012, de 27 de mar, d'aplicaci de mesures
excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent
de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2012-2015 (DOGC
nm. 6099, de 30.3.2012)
Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, sobre el procediment de
reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de
presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i
58 anys, i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal
funcionari docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2012-2013, i
les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal
(DOGC nm. 6127, de 14.5.2012)
Personal d'administraci i serveis (PAS)
Decret legislatiu 1/1997, 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un
Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a
Catalunya en matria de funci pblica (DOGC nm. 2509 / Annex de 3
de novembre de 1997)

54
Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del
personal funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat (DOGC
nm. 6139, de 31.5.2012)
VI Conveni collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008
Projecte lingstic
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de
9.1.1998). Vegeu tamb el ttol II de la Llei 12/2009, d'educaci.
Projectes d'innovaci educativa
Resoluci EDU/602/2009, d'11 de mar, per la qual s'aproven les bases
generals i especfiques que regulen diversos programes i els projectes
que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals s
titular el Departament d'Educaci, i s'obre la convocatria de selecci
per a l'any 2009 (DOGC nm. 5336, d'11.3.2009)
Ordre EDU/123/2010, d'1 de mar, per la qual s'aproven les bases
generals de les lnies de subvencions i projectes del Departament
d'Educaci i les bases especfiques dels programes que les integren, i
s'obre la convocatria pblica per a l'any 2010 (DOGC nm. 5582, de
8.3.2010), modificada per l'Ordre EDU/463/2010, de 27 de setembre
(DOGC nm. 5727, de 4.10.2010), i per l'Ordre EDU/341/2010, de 10 de
juny (DOGC nm. 5653, de 18.6.2010)
Plans estratgics
Articles 9 i 10 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen
els plans estratgics dels centres docents sostinguts amb fons pblics
(DOGC nm. 3401, d'1.6.2001). Vegeu tamb la disposici transitria
sisena del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius.
Resoluci EDU/2641/2008, de 4 d'agost, per la qual es dna publicitat
als centres que documentalment han formalitzat amb el Departament
d'Educaci un pla estratgic per al desenvolupament de l'autonomia de
centre, i als centres que han estat autoritzats a desenvolupar un pla de
millora, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm.
5205, de 29.8.2008)
Resoluci EDU/197/2009, de 4 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament
d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats
educatius i la cohesi social per al curs 2008-2009, i es fixa el calendari
per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic amb el Departament
d'Educaci per al desenvolupament d'un pla de millora i autonomia del
centre educatiu durant els cursos 2009-2013 (DOGC nm. 5317, de
12.2.2009)
Resoluci EDU/2971/2009, de 13 d'octubre, per la qual es dna
publicitat als centres que documentalment han formalitzat, amb el
Departament d'Educaci, un pla estratgic per al desenvolupament de

55
l'autonomia de centre, i es crea la comissi de seguiment dels plans
(DOGC nm. 5495, de 30.10.2009)
Resoluci EDU/380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que estan fent el disseny del Pla estratgic per a la millora
dels resultats educatius i la cohesi social com a objectius prioritzats pel
Departament d'Educaci, i es fixa el calendari per a la formalitzaci
documental del Pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci
de l'autonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 2011-
2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010),
modificada per la Resoluci EDU/839/2010, de 19 de mar (DOGC nm.
5597, de 29.3.2010)
Resoluci EDU/381/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat
dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament
d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats
educatius i la cohesi social per al curs 2009-2010, i es fixa el calendari
per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic per a la millora de la
qualitat i la promoci de l'autonomia del centre educatiu durant els
cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm.
5571, de 19.2.2010), modificada per la Resoluci EDU/838/2010, de 19
de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010)
Seguretat i salut
Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de
substncies que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de
7.8.1985). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE
nm. 269, de 10.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi
actualitzada.
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament
dels serveis de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997)
Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les
disposicions mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm.
97, de 23.4.1997)
Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya (DOGC nm.
2401, de 29.5.1997). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Decret 312/1998, d'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de
Prevenci de Riscos Laborals per al personal al servei de l'Administraci
de la Generalitat (DOGC nm. 2784, d'11.12.1998)
Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci
de Riscos Laborals del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 3152,
d'1.6.2000)
Decret 32/2005, de 8 de mar, pel qual es regula la senyalitzaci de les
limitacions en la venda de begudes alcohliques (DOGC nm. 4340, de
10.3.2005)
Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del
tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la
publicitat dels productes del tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005),
modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de
31.12.2010)

56

57
Resoluci de 28 de desembre de 2005, de la Secretaria General per a
l'Administraci Pblica, per la qual es dicten instruccions quant a
l'aplicaci, en els llocs de treball de l'Administraci General de l'Estat i
dels Organismes Pblics dependents o relacionats, de la Llei 28/2005,
26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i
reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels
productes del tabac (BOE nm. 311, de 29.12.2005)
s d'imatges
Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a
la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de
14.5.1982)
Protecci de dades
Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE nm.
281, de 24.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text
refs de la Llei de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22.4.1996).
Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada.
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de
carcter personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999)
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el
Reglament de desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 17,
de 19.1.2008)



Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten
alumnes escolaritzats en el centre

Aquest document cont els apartats segents:

A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que
presten el Servei dEducaci de Catalunya)
B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre (escoles)
C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills
(orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de
Catalunya)
D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els
centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o
falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres
que presten el Servei dEducaci de Catalunya)
F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha
estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten
el Servei dEducaci de Catalunya)


A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que
presten el Servei dEducaci de Catalunya)

Labsentisme prpiament dit s la no-assistncia reiterada i no justificada de lalumne
en edat descolaritzaci obligatria al centre educatiu en qu est matriculat, tot i que
hi ha altres realitats, que sovint sinclouen dins aquest terme, com labandonament, la
no-escolaritzaci o la desescolaritzaci.

Cada centre dissenya i implementa estratgies i actuacions per a la prevenci, la
diagnosi i lactuaci preco contra labsentisme escolar. Aquestes actuacions es duen
a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament dEnsenyament i
els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la prevenci i detecci de
labsentisme, anlisi de factors de risc, protocols dintervenci, mesures pedaggiques
per garantir lxit en el retorn de lalumnat absentista al centre, mesures organitzatives
i metodolgiques per millorar lassistncia a classe i processos de reflexi sobre els
resultats obtinguts. Les orientacions del Departament dEnsenyament es poden trobar
a Projecte de convivncia, al web de la XTEC.

En detectar un cas dabsentisme escolar, el centre educatiu sha de posar en contacte
amb el pare, mare o tutor legal per tal dinformar-los de la situaci i recordar-los
lobligaci de vetllar per lescolaritzaci correcta dels fills.

Si daquestes actuacions no en resulta la rectificaci del comportament absentista, la
direcci del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situaci dabsentisme als
serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia
arxivada al centre a disposici de la Inspecci dEducaci.

Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situaci dabsentisme, la
direcci del centre educatiu nha dinformar la direcci dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci, per tal que, si escau, ho posi
en coneixement de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
(DGAIA).
Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre 1/5



En el cas dalumnes illocalitzables que consten com a matriculats al centre educatiu,
per que no es pot contactar amb la famlia, la direcci del centre ninformar la
direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci
dEducaci, per comprovar un possible canvi de matrcula no notificat i determinar, si
escau, donar de baixa dofici a lalumne. El director del centre ninformar tamb als
serveis socials perqu facin les actuacions oportunes.

El procediment detallat dactuaci en situacions dabsentisme de lalumne sha
dexplicitar en les normes dorganitzaci i funcionament del centre.

A ms de les mesures de carcter estrictament educatiu que tingui determinat cada
centre per a l'etapa obligatria, els casos de no-assistncia injustificada en els nivells
no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a larticle 37 de la Llei
deducaci, sens perjudici del que sindica a lapartat Anullaci de matrcula i
matrcula extraordinria en el batxillerat del document per a lorganitzaci i el
funcionament dels centres deducaci secundria.


B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre
(escoles)

El centre pblic ha dexposar en un lloc visible lhorari mxim de recollida dels alumnes
i ha de determinar la persona o persones que es faran crrec dels alumnes un cop se
superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas un alumne no es pot deixar
sol.

Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels alumnes
un cop acabat lhorari escolar, es procurar contactar amb la famlia o els tutors legals
de lalumne. Un cop esgotats, sense efecte, els intents de comunicaci amb la famlia
o amb els tutors legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de
lescola que fins aquell moment hagi estat a crrec de lalumne comunicar
telefnicament la situaci a la gurdia urbana o policia local i hi acordar la frmula per
lliurar-lo a la seva custdia.

La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia, en la mesura que
comporti una manca dassumpci de les responsabilitats de custdia dels menors que
li correspongui, sha de tractar de manera similar als supsits dabsentisme. En darrer
terme, la direcci del centre ha de comunicar per escrit la situaci als serveis socials
del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia arxivada al centre, a
disposici de la Inspecci dEducaci.

A criteri de la direcci del centre, si no sha solucionat efectivament la reiteraci de
recollides tardanes desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la
direcci del centre ninformar la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci.


C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills
(orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de
Catalunya)

En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals dalumnes
menors dedat, cal tenir en compte els criteris segents:

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre 2/5



1. Com a regla general

No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades
entre els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers
aquests.

Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les
relacions esmentades.

2. Com a qestions especfiques

Cap persona, sigui o no funcionria, no est obligada a proporcionar
informes dels alumnes, a petici dun advocat. Cal exigir loport
requeriment judicial.

Els pares, si no han estat privats judicialment de la ptria potestat, tenen
dret a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills.

Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat shan de sotmetre al
rgim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjanant sentncia
judicial.

Les decisions de canvi de centre dun alumne corresponen a les persones
qui en tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta sexerceix per ambds
progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de laltre, i
sn vlids els actes que faci un dells segons ls social i les circumstncies.
En cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge.

Els infants ms petits han de ser lliurats, a lhora de la sortida, als pares que
en tinguin atribuda la guarda i custdia o a les persones que en tinguin
lencrrec.

Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris que shan expressat
anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.


D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els
centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya)

En el supsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependncies dun
centre educatiu, cal tenir presents els criteris dactuaci segents:

1. Si demanen endur-se algun alumne, cal el segent:

Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que nordena
lactuaci.
Avisar els pares o tutors legals, si lalumne s menor dedat, per tal que
acompanyin el fill. Si no s possible comptar amb els pares o tutors
legals, els menors han de ser acompanyats pel tutor o per un altre
professor.

2. Si demanen identificaci o dades dalgun alumne, cal el segent:
Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre 3/5




Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
Que la petici sefectu amb la motivaci deguda, que acrediti la relaci
amb els supsits exposats, deixant constncia de la petici. Es
considera admissible un requeriment judicial o de la fiscalia i tamb una
ordre o un ofici expedit per la prpia autoritat policial que estigui al
crrec de les actuacions.

Si no es compleixen prviament les actuacions precedents, no es pot lliurar cap
alumne a la policia ni proporcionar dades que aquesta solliciti, llevat que els agents de
policia es trobin davant una situaci durgncia perqu lalumne intenta fugir o cometre
alguna illicitud penal dins el centre.

Menors en situaci de desemparament. En el supsit que es presentin al centre
funcionaris de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA) per
recollir un menor que ha estat declarat en situaci de desemparament per resoluci
administrativa de la DGAIA, els funcionaris han dacreditar-se i lliurar al centre una
cpia de lautoritzaci emesa pel cap del servei territorial dAtenci a la Infncia i
lAdolescncia en qu consti la referncia de la resoluci esmentada. En aquest
supsit, el centre lliurar el menor als funcionaris i conservar una cpia de
lautoritzaci presentada, aix com de les dades de lacreditaci dels funcionaris que
hagin dut a terme la recollida.

En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu
ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci
entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci,
notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i
adolescent en lmbit educatiu.


E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte
o falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres
que presten el Servei dEducaci de Catalunya)

En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne ha
coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic destupefaents) o constitutiu de
falta penal (p. ex. agressi), cal el segent:

Incoar des de la direcci lexpedient corresponent a lalumne per escatir les seves
responsabilitats, dacord amb larticle 37 de la Llei deducaci, sens perjudici de
les mesures cautelars que es puguin adoptar.

Denunciar el cas davant la policia.

En el supsit que els indicis de la presumpta comissi dun delicte o duna falta penal
es desprenguin de la tramitaci dun expedient incoat per la direcci del centre, cal
actuar dacord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:

Un cop determinats els fets a lexpedient, cal que linstructor nelabori un informe i
que la direcci o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.


Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre 4/5


Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre 5/5


El mateix informe sha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci.

En el cas daldarulls de control difcil o impossible, produts per alumnes o terceres
persones dins el centre, la direcci del centre pblic (o, si escau, qui tingui poders
suficients de la titularitat del centre privat) ha davisar la policia a fi de restablir lordre
pblic.


F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha
estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten
el Servei dEducaci de Catalunya)

Dacord amb el Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres
maltractaments greus a menors, cal actuar de la manera segent:

1. Quan hi hagi sospites dun probable maltractament o abs sexual sobre un
menor, cal que la direcci del centre ho comuniqui a la Direcci General
dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, DGAIA (av. del Parallel, 52, 08001,
Barcelona) o a Infncia Respon (tel. 900 300 777) i a la fiscalia de menors, i
doni compte daquesta actuaci als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci.

2. Quan hi hagi certesa dabs sexual o de maltractament sobre un menor cal que
la direcci del centre es posi en contacte amb lhospital de referncia de la
zona, que ho comuniqui simultniament a la Direcci General dAtenci a la
Infncia i lAdolescncia i a la fiscalia de menors o al jutjat de gurdia, i que
doni compte daquestes actuacions als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci dEducaci.

En ambds casos el centre educatiu ha dinformar la famlia del menor de les
actuacions que es facin.

En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu
ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci
entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci,
notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i
adolescent en lmbit educatiu.




Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

Aquest document cont els apartats segents:

A. Acci tutorial
B. Atenci a la diversitat
B.1. Comissi d'atenci a la diversitat
B.2. Plans individualitzats
C. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials
C.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
C.2. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educaci
especial
D. Atenci als alumnes nouvinguts
D.1. Acollida i integraci
D.2. Aula d'acollida
D.3. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts
D.4. Avaluaci dels alumnes nouvinguts
D.5. Professors tutors de l'aula d'acollida
D.6. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
E. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades


A. Acci tutorial

Lacci tutorial (article 15 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius)
comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes en els termes que
sestableixen en el projecte educatiu i les normes dorganitzaci i funcionament del
centre, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de la seva personalitat i
prestar-los lorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la
maduresa personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i
deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu dels fills, els centres han
destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies que es preveuen a
la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar
i personal dels fills (article 57.7 de la Llei deducaci).

Lacci tutorial incorpora elements que permeten la implicaci dels alumnes en el seu
procs educatiu. En particular, contribueix al desenvolupament duna dinmica positiva
en el grup classe i a la implicaci dels alumnes i de les famlies en la dinmica del
centre. Lacci tutorial integra les funcions del tutor i les actuacions daltres
professionals i rgans (mestres, equips de cicle, comissions, etc.).

En leducaci primria, una de les hores disponibles per completar lorganitzaci del
currculum es pot destinar al desenvolupament dactivitats dacci tutorial amb el grup
classe.

En el seguiment de lalumne, sha de vetllar especialment per lassoliment progressiu
de les competncies bsiques, per la detecci de les dificultats de lalumne en el
moment en qu es produeixin i per la coordinaci (per prendre les mesures
necessries perqu aquest pugui continuar el procs daprenentatge) de tots els
mestres que incideixen en un mateix alumne.

Tamb s propi de la tutoria, i sens perjudici de la capacitat dautoorganitzaci del
centre, la realitzaci ordinria dentrevistes i reunions amb pares o tutors legals, el
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 1/10

seguiment de la documentaci acadmica i la coordinaci de lelaboraci
dadaptacions de la programaci a les necessitats i a les caracterstiques de lalumne.

Per tal de garantir la continutat de lacci tutorial s convenient que el tutor sigui el
mateix al llarg de cada cicle.

Lorganitzaci del centre ha de preveure, normalment a travs de lequip docent de
cada cicle, la planificaci, la coordinaci i la coherncia de les actuacions tutorials al
llarg de tota letapa, el seguiment de la seva aplicaci i lavaluaci dels resultats que
shi obtenen.


B. Atenci a la diversitat

Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes sha de plantejar des de la
perspectiva global del centre i nha de formar part de la planificaci, i de facilitar tant
com sigui possible la participaci dels alumnes en entorns ordinaris.

Les mesures datenci a la diversitat shan de planificar atenent a tres nivells de
concreci:

Les programacions generals de les matries o rees i de les altres activitats del
centre han de procurar que hi puguin participar amb aprofitament el nombre
ms gran possible dalumnes.

Preveure activitats addicionals, dins o fora de laula, segons escaigui, per a
grups dalumnes o alumnes individuals que en algunes matries o en aspectes
conductuals puguin manifestar dificultats. Cal la intervenci tan bon punt
sidentifiquen aquestes dificultats, ats que lactuaci preventiva s la que t
ms possibilitats dxit. Sha de fer una previsi temporal daquest suport i sha
de retirar tan bon punt lalumne hagi superat les dificultats que lhan motivat. A
les escoles, aquest tipus de suport semmarca i sorganitza dacord amb la
resoluci que dna instruccions per a lorganitzaci del suport escolar
personalitzat.

Preveure activitats intensives i programades de forma personalitzada per fer
dins o fora de laula ordinria, segons escaigui, per a lalumne pel qual les
actuacions plantejades en els dos punts anteriors no siguin suficients per
aconseguir el progrs en els seus aprenentatges, o que requereix una actuaci
intensiva en els aspectes conductuals, ja sigui per condicions vinculades a la
discapacitat intellectual i del desenvolupament o per altres circumstncies que
ho aconsellin. Per a aquests alumnes, en principi, sha delaborar un pla
individualitzat (PI).


s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de
secundria per tal de facilitar el coneixement de les caracterstiques dels alumnes que
sincorporen a la secundria.

Per als alumnes de letapa deducaci primria que no han assolit els objectius del
cicle es pot decidir la repetici de curs en qualsevol dels tres cicles i per una sola
vegada en tota letapa (art. 6.4 de lOrdre EDU/296/2008), tenint sempre present que
caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci
daquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives, per han dincidir
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 2/10

fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs
davaluaci.

A ms dels professionals que tenen assignades funcions de suport, els centres han
dutilitzar hores dels professors que quedin disponibles, un cop cobertes les
prescripcions curriculars dels diferents cicles, per al suport educatiu personalitzat als
alumnes que presentin ms necessitats.

A fi daplicar mesures metodolgiques i dorganitzaci per atendre la diversitat dels
alumnes, els centres que estan situats en entorns socials i econmics desfavorits i,
per tant, que imparteixen ensenyaments a un nombre elevat dalumnes que tenen
especials dificultats per assolir els objectius generals a causa de les seves condicions
socials i culturals han de fer un s adequat dels recursos humans de qu disposen i,
en aquest sentit, poden organitzar grups dalumnes amb una rtio inferior a lestablerta
amb carcter general.

B.1. Comissi d'atenci a la diversitat

A fi de planificar, promoure i fer el seguiment dactuacions que es duguin a terme per
atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, s til constituir en cada
centre una comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent, presidida, en els
centres pblics, pel director o un altre membre de lequip directiu i en els centres
privats per qui designi el titular, amb criteris danalogia.

Llevat que el centre naprovi una altra composici equivalent, a la comissi datenci a
la diversitat conv que hi siguin:

el director o un altre membre de lequip directiu,

els mestres deducaci especial i, si escau, els mestres daudici i llenguatge,

una persona amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i
cohesi social del centre,

els coordinadors de cicle o altres professors que el centre consideri convenient,

els professionals de la USEE, si escau,

la persona professional de lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica
(EAP) que interv en el centre.

Corresponen a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris i prioritats
per a latenci a la diversitat dels alumnes, lorganitzaci, ajustament i seguiment dels
recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de
levoluci dels alumnes amb necessitats educatives especials i especfiques i la
proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi
el centre mateix.

La Llei deducaci estableix, en larticle 91, que entre els elements que ha de contenir
el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi dels alumnes, a ms
de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com sn les prioritats i els
plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 3/10

El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci
primria, tamb preveu, a larticle 18.3, que cada centre ha destablir els principis per a
latenci a la diversitat dels alumnes.

B.2. Plans individualitzats

Un pla individualitzat (PI) s una eina per a la planificaci de mesures, actuacions i
suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.

Larticle 5.2 de lOrdre EDU/296/2008 estableix que un pla individualitzat per a un
alumne sha delaborar quan es consideri que, per al seu progrs, sn insuficients les
adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o
ampliaci previstes.

El tutor s el coordinador responsable de lelaboraci i seguiment del pla.

Lequip docent, coordinat pel tutor i pels professionals que participen en latenci
educativa de lalumne, elabora el pla individualitzat. La comissi datenci a la
diversitat o rgan equivalent ha de promoure les mesures dinformaci general, ajuda i
assessorament al tutor coordinador del pla i a lequip de professors per a la seva
elaboraci i aplicaci.

Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer a partir dun dictamen descolaritzaci,
dun informe psicopedaggic o a demanda del tutor, o dun altre docent, si identifiquen
que no sn suficients per al progrs dun alumne les mesures datenci a la diversitat
que shan planificat a la programaci general anual i al suport escolar personalitzat.

Per als alumnes que tenen un dictamen descolaritzaci motivat per condicions
vinculades a discapacitats intellectuals i del desenvolupament sha delaborar un pla
individualitzat durant els dos primers mesos del curs. Si la comissi datenci a la
diversitat o rgan equivalent valora que no s necessari, perqu la discapacitat no
afecta el procs daprenentatge de lalumne, se nha de deixar constncia per escrit.

Per elaborar-lo podeu consultar el web de la XTEC (Currculum i orientaci > Atenci a
la diversitat).

Si levoluci de lalumne ho aconsella, es pot finalitzar un pla individualitzat en
qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor de
lalumne o del coordinador del pla, i amb lacord de lequip que el porta a terme i un
cop sha escoltat la famlia.

Si la famlia o tutors legals solliciten raonadament la finalitzaci del PI, el tutor-
coordinador i la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent valorar la
sollicitud i informar el director de la convenincia de continuar o no amb el pla
individualitzat de lalumne. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla
individualitzat lha de prendre i signar el director, amb constncia del coneixement de
la famlia en el document del pla i en lexpedient acadmic de lalumne.


C. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials

Les escoles han de prioritzar que els mestres deducaci especial i els mestres
daudici i llenguatge facin atenci directa als alumnes amb necessitats educatives
especials vinculades a la discapacitat intellectual i del desenvolupament a laula
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 4/10

ordinria sempre que sigui aconsellable, i portant a terme les actuacions intensives
personalitzades que es preveuen al pla individualitzat de lalumne.

Per a lalumne que necessiti suport deducadors deducaci especial, auxiliars
deducaci especial o vetlladors, el tutor de lalumne ha de facilitar per escrit a aquests
professionals lhorari, lloc i les activitats que han de fer i fer-ne la supervisi i
ajustaments necessaris al llarg del curs. El suport daquests professionals
sincrementar, disminuir i suprimir en funci de levoluci de lalumne, sobretot en
els aspectes dautonomia personal i de la conducta que li permetin participar de
manera ms autnoma en les activitats previstes al centre i a laula.

La documentaci acadmica dels alumnes amb necessitats educatives especials s la
mateixa que per a la resta dels alumnes.

Els resultats de les avaluacions han de referir-se als continguts que es preveuen al pla
individualitzat; a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci cal que es resumeixi la
informaci que sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne.

Lavaluaci contnua dels alumnes que cursin PI sha de fer dels aprenentatges,
habilitats, rees o matries que cursi lalumne. La informaci que es facilita a les
famlies en els informes escrits i en les entrevistes ha dincloure prioritriament els
resultats daquesta avaluaci.

Si lalumne no cursa determinades matries, aquestes no shan de qualificar a les
actes davaluaci ni a lexpedient de lalumne, per s cal fer-hi constar el motiu i
informar els pares que es procedir daquesta manera a efecte dexpedient acadmic.


C.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)

Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn recursos per facilitar latenci
educativa i promoure la participaci en entorns escolars ordinaris als alumnes amb
discapacitats intellectuals i del desenvolupament.

Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre 10 alumnes i com a
mnim 5 dels esmentats en el pargraf anterior. Han de donar suport als professors del
grup ordinari mitjanant lelaboraci de materials especfics o adaptats que facilitin la
participaci daquests alumnes en les activitats generals del grup i la concreci
destratgies per fer possible la seva participaci a laula ordinria. Tamb els
correspon lacompanyament, quan calgui, daquests alumnes en les activitats a laula
ordinria. Aix mateix, faran activitats especfiques, individuals o en grup redut quan
els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin indispensable.

Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part
dun grup ordinari a efecte de matrcula. Els tutors daquests alumnes sn els docents
de les USEE i en la presa de decisions referides a aquests alumnes hi han de
participar els tutors i els equips docents.

Els alumnes atesos pels professionals de la USEE tenen com a marc curricular de
referncia, pel treball de les seves habilitats acadmiques, el mateix que la resta
dalumnes de la seva edat o del grup ordinari de referncia i, si cal, ladquisici de les
habilitats adaptatives segents: comunicaci, cura personal, hbits dhigiene, viure en
comunitat, salut i higiene, i oci i treball. Les adaptacions que es facin per a cada
alumne cal determinar-les en el pla individualitzat. Lequip docent s qui estableix els
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 5/10

criteris per a latenci i lavaluaci daquests alumnes, seguint els criteris de centre
acordats per la comissi datenci a la diversitat.

El docent de la USEE aporta a la junta davaluaci tota la informaci sobre levoluci
de lalumne, i els elements per a la valoraci dels aprenentatges i el procs de
maduresa. Aix mateix, tots els professors que imparteixin docncia a lalumne hi han
daportar les valoracions corresponents.

Les unitats de suport a leducaci especial esmentades en aquest apartat inclouen
tamb les unitats definides deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de
25 de novembre, sobre latenci educativa als alumnes amb necessitats educatives
especials.

C.2. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educaci especial

Dacord amb la Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les
normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2012-
2013 (DOGC nm. 6077, de 29.2.2012), els alumnes que sescolaritzin de manera
compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial es matricularan al
centre en el qual sestiguin ms temps, segons la resoluci de la direcci dels serveis
territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest
centre tindr la custdia de la documentaci acadmica corresponent.

Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres
educatius que atendran lalumne. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat
de les actuacions, cal que abans de linici daquesta modalitat descolaritzaci i no
ms tard de dos mesos desprs de comenar el curs escolar els professionals
dambds centres que participen en latenci educativa de lalumne (i, si cal, demanant
suport a lEAP) concretin latenci que es donar a lalumne en un pla individualitzat
prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment
i lavaluaci (per a ms detalls daquests plans, vegeu lapartat daquest document
corresponent als plans individualitzats) i es facin els ajustaments horaris que
corresponguin. Tal com sestableix en larticle 21.2 de la Resoluci ENS/315/2012,
aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumne entre els dos centres
durant lhorari lectiu.

El seguiment de levoluci de lalumne i de lajustament del seu pla individualitzat, i la
introducci, si escau, de modificacions en latenci educativa, sha de fer
conjuntament, i com a mnim, per un professional de cada centre. El coordinador del
pla individualitzat ha de ser un mestre o un professor del centre on lalumne est
matriculat. Els professors i els professionals dambds centres que atenguin lalumne
han daportar a lequip docent informaci sobre els seus aprenentatges.

El director del centre on lalumne est matriculat s qui aprova el pla individualitzat.


D. Atenci als alumnes nouvinguts

Es considera alumne nouvingut aquell que sha incorporat per primera vegada al
sistema educatiu, en un moment posterior a linici de leducaci primria, en els darrers
vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan shi ha incorporat en els darrers trenta-
sis mesos i procedeix dmbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 6/10

Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar larribada a un
entorn social i cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per
tal que puguin sentir-se ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i
cultura. Cal organitzar els recursos i estratgies adequats perqu, al ms rpidament
possible, puguin seguir amb normalitat el currculum i adquirir lautonomia personal
dins lmbit escolar o social.

El centre ha de donar-los una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la
llengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquests alumnes,
i establir els criteris metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a
les aules ordinries des del primer moment.

Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les
necessitats educatives daquests alumnes, aix com els trets tcnics de les formes
organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.

D.1. Acollida i integraci

Lacollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres
responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi
treballen. Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa als alumnes
nouvinguts, correspon al centre educatiu el segent:

Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a
Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a
labast, tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs
dintegraci escolar i social de lalumne al centre, assoliment dels
aprenentatges

Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats
de lalumne (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials). El centre pot
utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia dun traductor o intrpret
quan lalumne i la seva famlia desconeguin les dues llenges oficials a
Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en
sessions individuals o en grup. Els centres educatius disposen dun espai web
que el Departament ha habilitat al portal XTEC, amb informaci seleccionada i
actualitzada sobre aquesta temtica.

Fer lavaluaci inicial de lalumne utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci
prvia, en la mesura que sigui possible.

Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que
correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim.

Garantir el trasps dinformaci al tutor i a lequip docent.

Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels
processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar
lorientaci escolar i/o laboral necessria.




Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 7/10

D.2. Aula d'acollida

En els centres que disposin daquest recurs, laula dacollida ha desdevenir un punt de
referncia i un marc de treball obert amb una constant interacci amb la dinmica del
centre, que permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge
intensiu de la llengua catalana i proporciona a lalumne nouvingut una atenci
adequada a les necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement
del treball del grup classe al qual estigui adscrit.

La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels
aprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del
treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positives, sempre tenint com a
punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les rees en
les millors condicions possibles.

s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les rees que lalumne
nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de lassistncia
vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacci amb la
resta dels alumnes del grup classe per facilitar el seu procs de socialitzaci. Cap
alumne no ha destar totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci
recomanable seria que hi estigus la meitat del seu horari lectiu. El pas de lalumne
nouvingut a laula ordinria demana molta coordinaci i una atenci educativa que
incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, per amb el suport
suficient per assegurar lxit escolar.

Pel carcter obert de laula, els alumnes han de poder incorporar-shi en qualsevol
moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci dun alumne a laula
ordinria en el moment que es consideri ms adient.

El nombre de mestres que interv a laula dacollida ha de ser redut.

El recurs "aula dacollida" ha destructurar-se de manera flexible, en funci de les
necessitats dels alumnes que ha datendre i tenint en compte la cultura organitzativa
de cada centre. Aix implica la possibilitat datendre alumnes en grups diversos, en
funci de la seva escolaritzaci prvia, la llengua dorigen o altres caracterstiques que
puguin determinar necessitats educatives especfiques diferenciades. Es recomana
que el nombre mxim dalumnes que treballa simultniament en cada grup se situ a
lentorn dels 10 alumnes. s important recordar que lusuari habitual de laula dacollida
ha de ser lalumne nouvingut que sha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del
tercer curs deducaci primria.

Conv que els professors de laula dacollida tinguin experincia docent i domini de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dentre aquests professors, el director
del centre en nomenar el tutor responsable. Si cal, es preveu un assessorament i un
pla de formaci especfic per als professors.

Correspon al tutor del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment dels
alumnes, vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies
bsiques de lalumne que assisteix durant una part del seu horari escolar a laula
dacollida i per la coordinaci, a aquest efecte, amb el tutor daquesta aula.




Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 8/10

D.3. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts

Laprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats de
lalumne que, sense conixer-la, sincorpora als centres educatius de Catalunya. Per
aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a lensenyament de la
llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne
laprenentatge.

Lespecificitat del procs daprenentatge daquest alumne, sovint incorporat durant el
curs escolar i amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats, procedncies i
processos descolaritzaci previs, i especialment el fet de compartir el temps escolar
entre laula dacollida o altres estructures de suport i laula ordinria, fa necessria
lelaboraci dun pla individualitzat. (Vegeu el protocol orientatiu al model Elaboraci
de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en letapa deducaci primria.)

El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicial de
lalumne nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha
destablir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs
dacceleraci del seu aprenentatge, la qual cosa li ha de permetre incorporar-se
plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del grup classe de referncia.
I tot aix sha de fer tenint en compte la diversitat dels alumnes, la coresponsabilitat de
tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicaci de criteris de
coherncia, pel que fa a la planificaci curricular de les rees.

El pla individualitzat per a lalumne nouvingut ha dexplicitar les seves caracterstiques
o la situaci, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu
es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci dels aprenentatges.
Cal preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per
als alumnes amb una escolaritzaci prvia deficient.

D.4. Avaluaci dels alumnes nouvinguts

Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes nouvinguts sha de dur a
terme amb relaci als objectius del pla individualitzat i a les adaptacions que shan fet
del currculum. Lavaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi
global del seu progrs daprenentatge, integrant les aportacions i les observacions
efectuades en cada una de les rees.

D.5. Professors tutors de l'aula d'acollida

El tutor de laula dacollida s el referent ms clar per a lalumne nouvingut, per s
responsabilitat de tota la comunitat escolar la resposta que sofereix a aquest alumne
perqu sintegri plenament al centre.

s desitjable que el tutor de laula dacollida sigui un professor estable en el centre.
Excepcionalment, la designaci pot recaure en un mestre o professor que hi exerceix
transitriament o provisionalment, quan aix ho decideixi motivadament la direcci del
centre.

La jornada lectiva del tutor de laula dacollida sha de dedicar fonamentalment a la
docncia amb els alumnes nouvinguts.

Corresponen al tutor de laula dacollida, amb les adaptacions i matisacions
especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 9/10

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria 10/10

Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci del plans individualitzats i,
si escau, de les adaptacions curriculars, dacord amb les necessitats educatives
de cada un dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge.

Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les
seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar
processos i resultats.

Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la
llengua.

Facilitar, en la mesura que sigui possible, laccs dels alumnes nouvinguts al
currculum ordinari.

Promoure la integraci dels alumnes nouvinguts a les aules ordinries de
referncia.

Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el
procs educatiu dels alumnes nouvinguts.

Coordinar-se amb els professionals especialistes dels serveis educatius.

Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci, per
coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la
coherncia educativa.

D.6. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers

La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en
qualsevol dels cursos de leducaci primria sha de fer tenint com a referents ledat i
els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs
dacollida.


E. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades

Latenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis
en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb
llits de pediatria, on sels oferiran activitats especfiques adaptades lestat clnic i al
temps destada. Lobjectiu daquesta atenci s fomentar el desenvolupament integral,
donar continutat al procs daprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin
rebut lalta mdica.

Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne podr
rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldr garantir que el
tutor del centre on est matriculat faci el seguiment de la seva evoluci.

La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007),
aprova les instruccions per establir el procediment per tal que lalumne que pateixi
malalties prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professors
del Departament dEnsenyament.


Consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com a
eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

El projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el marc del seu projecte
educatiu sha dajustar al que estableixen els articles 10, 11 i 16 de la Llei deducaci,
de 10 de juliol, i larticle 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, dautonomia dels
centres educatius.

Per assegurar la consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com
a eix vertebrador del projecte educatiu plurilinge, cal tenir ben presents les
orientacions i els recordatoris segents:

En el projecte lingstic hi ha dhaver constncia explcita de ls de la llengua
catalana (i, si escau, de larans) en qualitat de llengua prpia de Catalunya, com
a llengua vehicular i d'aprenentatge que cal emprar normalment en les activitats
internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites,
exposicions dels professors, material didctic, llibres de text i activitats
d'aprenentatge i d'avaluaci, aix com reunions, informes i comunicacions.

Cal establir en el projecte criteris i pautes d's lingstic favorables a la llengua
catalana per a tots els membres de la comunitat educativa, de manera que les
activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn siguin
normalment en llengua catalana (o, en arans, a lAran), sens perjudici del que
determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei deducaci.

Sha explicitar en el projecte lingstic el tractament de les llenges oficials i de
les llenges estrangeres en el currculum. Aix mateix els centres que
desenvolupin accions dimpuls a terceres llenges tamb cal que en facin
explcits els objectius.

En les escoles i altres centres que imparteixen educaci primria, shi ha
dorganitzar, en el primer cicle, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en catal,
i introduir la llengua castellana al primer curs del cicle inicial en lmbit oral per
arribar, al final d'aquest cicle, a transferir al castell els aprenentatges assolits.

A leducaci primria, sha de configurar en una sola rea les dues llenges
oficials a Catalunya a fi d'evitar repeticions i afavorir-ne la transferncia
d'aprenentatges, tot preveient que les estructures lingstiques comunes, que es
shan de fer en catal, serveixin com a base per a l'aprenentatge de les dues
llenges. Per fer-ho possible, el centre pot decidir distribuir entre els cicles de
letapa les hores de les rees de llengua que sestableixen en l'annex 3 del
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria, respectant-ne lassignaci horria global.

Cal preveure que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica, com a
base de tots el aprenentatges, s responsabilitat de totes les rees del currculum
en totes les etapes educatives.

Sha de garantir que les metodologies i els agrupaments dels alumnes, que
correspon establir al centre, afavoreixin les interaccions per millorar
l'aprenentatge i l's de la llengua catalana i shan de potenciar les activitats d's
de la llengua no directament relacionades amb l'activitat ordinria dels centres.
Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador 1/2
d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador 2/2
d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

Cal ajustar l'enfocament metodolgic de l'ensenyament i l'aprenentatge de les
llenges catalana i castellana a la realitat sociolingstica dels alumnes del
centre.

Cal incorporar la possibilitat d'impartir continguts d'rees no lingstiques en
castell o en una llengua estrangera o, alternativament, utilitzar aquestes
llenges en la realitzaci d'activitats previstes en la franja horria de lliure
disposici. Aquestes hores poden comptar com a curriculars de les respectives
llenges. A efecte de complir lhorari mnim de cada llengua a leducaci primria,
es pot computar la suma de les hores assignades especficament a cada llengua
ms les hores destructures lingstiques comunes que s'estableixen en l'annex 3
del Decret 142/2007, abans esmentat. En tot cas, els llibres de text i material
didctic usats han de ser normalment en llengua catalana.

Cal tenir com a objectiu fonamental que tots els alumnes assoleixin una slida
competncia comunicativa i que en acabar l'educaci obligatria puguin utilitzar
normalment i correcta el catal i el castell (o, en el cas de la Vall d'Aran, les tres
llenges oficials) i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llenges
estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte lingstic.

Cal assegurar, en els centres que correspongui, que els infants els pares o
tutors dels quals sollicitin que els fills rebin l'ensenyament en llengua castellana
en el primer ensenyament siguin escolaritzats en aquesta llengua mitjanant
latenci i el suport material individualitzats (article 11.4 de la Llei deducaci).
Aquests centres s'han d'organitzar per prestar aquesta atenci, de manera que
es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels seus
aprenentatges. El director del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades
d'aquesta organitzaci que no puguin ser ateses amb els recursos propis del
centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci
han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les.


Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un
context inclusiu

A. Mestres especialistes en educaci especial i mestres especialistes en audici
i llenguatge

Aquests professionals han de donar suport als professors en la planificaci i el
desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tots els
alumnes en les activitats a laula ordinria i per assegurar que tots progressin en els
aprenentatges. Tenen assignades funcions com ara les segents:

Identificar, amb la collaboraci de lEAP, les necessitats de suport especfic
dels alumnes i collaborar en la concreci del pla dintervenci.

Collaborar amb els tutors en lelaboraci dels plans individualitzats, quan
lalumne ho requereixi, i en la preparaci dactivitats i materials didctics que
facilitin laprenentatge daquests alumnes i la seva participaci en les activitats
del grup classe ordinari.

Donar suport en la participaci daquests alumnes en les activitats
daprenentatge dins del grup classe ordinari.

Impartir les activitats i programes especfics que requereixin.

Collaborar en el seguiment i lavaluaci daquests alumnes.

Latenci daquests alumnes per part dels mestres especialistes en educaci especial
ha facilitar-los oportunitats perqu participin en els entorns i activitats amb la resta dels
companys. Tanmateix, quan sigui necessari, sha de treballar amb grups reduts
dalumnes, en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament.

Dacord amb la preparaci especfica respectiva, en els centres que tinguin dos
mestres deducaci especial, latenci als alumnes que presentin dificultats de
comunicaci, de parla o de llenguatge relacionades amb retards del desenvolupament
o amb dificultats cognitives sha datribuir prioritriament al mestre que disposi de
formaci despecialista en audici i llenguatge (diplomatura o postgrau equivalent
acreditat oficialment). Per a la presa de decisions sobre les actuacions que calgui dur a
terme amb cada alumne, lescola pot disposar de lassessorament dels professionals
dels serveis educatius i, si escau, del CREDA de lrea territorial.

En els centres deducaci especial, els mestres especialistes en educaci especial han
de centrar la intervenci en els mbits segents:

Impartir els ensenyaments.

Exercir la tutoria dun grup dalumnes.

Collaborar amb els diferents especialistes del centre per tal dassegurar una
atenci educativa coordinada.

Collaborar amb altres professionals que intervenen en latenci als alumnes
del centre.

Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu 1/2

Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu 2/2
Coordinar lescolaritzaci compartida dels alumnes amb els centres ordinaris
que correspongui.

B. Mestres dunitats de suport a leducaci especial (USEE)

En els centres que disposin dunitats de suport a leducaci especial, els professionals
assignats a aquestes unitats han de centrar prioritriament la seva intervenci a
desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible, laprenentatge i la
participaci dels alumnes en les activitats de laula ordinria i del centre. Tanmateix,
quan sigui necessari, es pot donar suport als alumnes en situacions de grups reduts i
en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament dalumnes.

En aquest context, correspon als professionals de la USEE:

Elaborar el pla individualitzat de lalumne ats pels professionals de la USEE, el
qual pla ha destablir prioritats educatives, estratgies per facilitar la participaci
de lalumne en les activitats de laula ordinria i del centre, activitats datenci
individual o en grup redut, criteris de seguiment i davaluaci i qualsevol altre
aspecte relacionat amb lespecificitat del pla que es consideri convenient.

Elaborar materials especfics que facilitin laprenentatge i la participaci dels
alumnes en les activitats del grup ordinari.

Acompanyar els alumnes en la participaci en les activitats de laula ordinria.

Impartir les activitats especfiques, individuals i en grup redut que els alumnes
de la unitat requereixin.

La tutoria individual dels alumnes que atn.

En tot cas, cal tenir present que el suport despecialistes t la finalitat de proporcionar
als alumnes amb necessitats educatives especials condicions adequades per al
progrs en ladquisici de les capacitats i les competncies bsiques establertes en el
currculum de letapa i per a la seva participaci en les activitats generals de les aules
ordinries i del centre.



Desenvolupament del centre educatiu acollidor

Aquest document cont els apartats segents:

A. Aspectes generals del centre educatiu acollidor
B. L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia
C. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci
D. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi
social en el centre
E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia
F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria
G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE)


A. Aspectes generals del centre educatiu acollidor

En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi cal preveure
lacollida dels professors nous i la de les noves famlies que hi matriculen els seus fills
per primera vegada. En aquest sentit, en el projecte educatiu i en altres documents
dorganitzaci i gesti del centre conv tenir-hi en compte:

El projecte educatiu del centre acollidor ha de servir per potenciar una educaci
per a la cohesi social, basada en ls normal de la llengua catalana com a
instrument de comunicaci en un context multilinge i disposar dalgun indicador
de progrs en aquest sentit. El reconeixement d'aquest context multilinge
garanteix la igualtat doportunitats i el dret a la diferncia de tots els alumnes.

s en el projecte lingstic, en el si del projecte educatiu, on es pot establir un
tractament de les llenges que doni resposta a la situaci sociolingstica dels
alumnes, que vetlli per ls del catal com a vehicle normal densenyament i
aprenentatge i com a llengua normal de relaci en els diversos mbits.

Les normes dorganitzaci i funcionament dun centre acollidor sn el lloc adient
per recollir els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa
pel que fa a ls de la llengua, tot respectant la diversitat i la igualtat doportunitats
i la convivncia, i per articular lorganitzaci dels recursos que han de fer possible
lassoliment, en el centre, dels objectius lingstics i de convivncia.

Lacollida i la integraci del conjunt de la comunitat escolar (alumnes, professors,
famlies) comporten un conjunt sistemtic dactuacions que afavoreixin la plena
incorporaci de tothom a la vida i a la dinmica ordinria del centre i del seu
entorn i la determinaci de protocols especfics per als alumnes amb necessitats
educatives especfiques i/o amb risc dexclusi social. Aquests protocols han
doferir una resposta educativa coherent a partir duna avaluaci acurada de les
necessitats dels alumnes (socioafectives, pedaggiques, econmiques...) i una
planificaci dels recursos necessaris per garantir la igualtat doportunitats en la
consecuci de lxit escolar.

La planificaci de lacci tutorial en el centre acollidor ha de contribuir a garantir
lacompanyament educatiu dels processos identitaris i dintegraci escolar i social
de tots els alumnes.
Desenvolupament del centre educatiu acollidor 1/8


La programaci general anual del centre acollidor ha dincloure normalment actuacions
que garanteixin ls de la llengua catalana entre els membres de la comunitat
educativa, la convivncia i la cooperaci entre alumnes de diferents cultures, la igualtat
doportunitats dels alumnes socioculturalment desfavorits i la implicaci i la interacci
amb lentorn. Entre aquestes actuacions no shan de descartar activitats de formaci
permanent que facilitin lassoliment dels objectius lingstics i de convivncia del
centre.


B. L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia

Leducaci intercultural s una resposta pedaggica a lexigncia de preparar la
ciutadania perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica. T com
a finalitat ltima la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en un
marc de valors compartits per a la convivncia. Leducaci intercultural promou espais
dinclusi basats en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns que
ajudin a conviure en una mateixa comunitat. Tamb promou ls de la llengua catalana
en un marc plurilinge com un element de cohesi i igualtat doportunitats.

s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor que tots els alumnes
desenvolupin, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds
que els han de capacitar per construir un model de societat obert, democrtic,
respectus i cohesionador.

Lassoliment daquest objectiu es veu afavorit si el centre educatiu

desenvolupa la conscincia digualtat:

- afavoreix ladquisici duna conscincia digualtat en dignitat de tots els
ssers humans per damunt de qualsevol diversitat;
- afavoreix ladquisici duna autoestima personal, cultural i acadmica positiva
de tots els alumnes;
- genera altes expectatives per a tothom;
- afavoreix la integraci escolar i social de tots els alumnes i les seves famlies,
vetllant per obtenir el mxim rendiment escolar de tots els alumnes, la seva
participaci en lmbit escolar i en les activitats de lentorn;
- garanteix la competncia lingstica del catal i promou el seu s com a
element necessari per garantir la igualtat doportunitats;
- utilitza metodologies i activitats inclusores a laula.

promou el respecte a la diversitat:

- treballa la interculturalitat des de les rees del currculum;
- valora els aspectes positius i les aportacions de totes les cultures;
- respecta les diferents formes dentendre i dafrontar la vida;
- en el marc del Programa daprenentatge permanent (PAP) de la Comissi
Europea, fomenta actituds dobertura i dempatia que facilitin lenriquiment
personal i cultural;
- fomenta el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses
cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets
dels Infants;
Desenvolupament del centre educatiu acollidor 2/8

- afavoreix la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball
competencial i integrat de continguts i llenges;
- supera prejudicis respecte a persones i grups dtnies diferents;

- desenvolupa un esperit crtic i constructiu que permeti analitzar els aspectes
positius i negatius tant de la prpia cultura com de les dels altres.


potencia la cultura del dileg i la convivncia:

- educa en el dileg i la resoluci positiva dels conflictes;
- ressalta aquells elements que ens fa ms iguals que diferents;
- comparteix valors que facilitin la convivncia;
- promou la relaci, la comunicaci, lintercanvi, la cooperaci i la convivncia
entre tots els alumnes a travs de les activitats escolars quotidianes;
- potencia les habilitats socials que faciliten una convivncia harmnica;
- desenvolupa els processos dautoregulaci de la conducta que impliquen el
respecte i la tolerncia envers les diferncies;
- aconsegueix la integraci socioafectiva de tots els alumnes.

acompanya en el procs de construcci identitria:

- reconeix i facilita una singularitat formada per pertinences i identificacions
mltiples i simultnies;
- treballa i refora lautoestima dels infants i joves, de manera que no es vegin
obligats a donar explicacions o refugiar-se en replegaments i/o confrontacions
identitries;
- reconeix i valora totes les llenges presents al centre i les diverses cultures i
prctiques familiars;
- dna a conixer i comparteix el patrimoni cultural catal;
- promou la participaci i larrelament al territori i a Catalunya;
- destaca ms all que tenim en com que no pas all que ens diferencia.

respecta la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permet ls de
vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari,
sempre que no impossibilitin:

- la realitzaci de totes les activitats curriculars,
- la comunicaci interpersonal,
- la identificaci personal,
- la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre tolerar els smbols que exalten la
xenofbia o el racisme, o que promouen qualsevol tipus de violncia.


C. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci

Promoure l'equitat en un centre educatiu s afavorir la igualtat en les possibilitats per
al ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de
qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu, cal que els centres cren
les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedir a una educaci
de qualitat. Aix es pot aconseguir si el centre est especialment amatent a:
Desenvolupament del centre educatiu acollidor 3/8


Garantir la integraci escolar i social de tots els alumnes, amb una atenci
especial als alumnes amb ms risc dexclusi social, i vetllar per obtenir-ne el
mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totes les eines
disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats daquests
alumnes.

Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne un
seguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies
del centre per acollir els alumnes amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les
expectatives dels professors envers aquests alumnes i a la capacitat del centre
d'activar accions positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball
coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn implicats.

Detectar les necessitats especfiques dels alumnes (fsiques, cognitives, afectives
i relacionals, i socials), preveuren la tutoria adequada i vetllar pels aspectes
afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en els alumnes ms
vulnerables o amb risc dexclusi.

Vetllar per la no-discriminaci dels alumnes per raons econmiques, facilitar la
informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques que tenen a
labast i promoure que tots els alumnes disposin del material escolar necessari i
tinguin accs a les activitats complementries i extraescolars programades pel
centre.

Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el
desenvolupament, si escau, d'un pla educatiu d'entorn. La continutat educativa
es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixit associatiu i
institucional de la localitat.


D. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i
cohesi social en el centre

Correspon al centre educatiu adoptar les mesures necessries per tal de potenciar les
actuacions planificades en matria de llengua i cohesi social. Laplicaci de les
mesures sha de fer de manera coordinada amb la resta de lactivitat educativa del
centre. En aquesta coordinaci conv tenir especialment en compte:

La promoci, en tota la comunitat escolar, dactuacions per a la sensibilitzaci,
foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix
vertebrador dun projecte educatiu plurilinge.

Lassessorament a l'equip directiu en lactualitzaci del projecte educatiu i altres
documents dorganitzaci del centre i en la gesti de les actuacions que fan
referncia a lacollida i integraci dels alumnes nouvinguts, a latenci als
alumnes en risc dexclusi i a la promoci de ls de la llengua, leducaci
intercultural i la convivncia en el centre.

Limpuls dactuacions en el centre, i en collaboraci amb lentorn, per potenciar
la convivncia mitjanant ls de la llengua catalana i leducaci intercultural,
afavorint la participaci dels alumnes i garantint-ne la igualtat doportunitats.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor 4/8

La definici destratgies datenci als alumnes nouvinguts i/o en risc dexclusi,
lorganitzaci i optimaci dels recursos i la coordinaci de les actuacions dels
professionals externs que hi intervenen.

Les actuacions que es deriven de lexistncia del pla educatiu dentorn en qu el
centre shagi implicat.


E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia

Sn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres de
Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes
existents.

El Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
primria preveu a l'article 18.3 que cada centre ha destablir els principis per elaborar
el pla de convivncia del centre integrat en el seu projecte educatiu. El Decret
143/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria
obligatria fa la mateixa previsi en relaci amb els centres que imparteixen aquesta
etapa educativa.

D'altra banda, el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius
(article 23 i segents) continua en la lnia marcada per regulacions anteriors i, molt
especialment, per larticle 30.1 de la Llei deducaci, que estableix que laprenentatge
de la convivncia s un element fonamental del procs educatiu. En aquest sentit, el
decret dautonomia dels centres refora el carcter educatiu que han de tenir els
processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir
conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament
personal com el deure daprendre i de mantenir actituds de responsabilitat per resoldre
conflictes de convivncia.

El Projecte de convivncia s un document que reflecteix les accions que el centre
educatiu desenvolupa per tal de capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat
educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva
de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al
centre o a lentorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits
dintervenci afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i
hbits relacionals.

El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte
educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no
respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la
comunitat educativa.

El Departament dEnsenyament posa a labast de tots els centres una eina de suport
informtic amb instruments de diagnosi, orientacions, recursos i protocols (de
conflictes greus, assetjament escolar) per tal de facilitar lelaboraci del Projecte de
convivncia de centre. Els centres hi poden accedir mitjanant el seu codi de centre o
b veuren el contingut a Projecte de convivncia, document que poden trobar en la
pgina de lXTEC. Aix mateix, el Departament dEnsenyament t a disposici dels
centres la carpeta de la convivncia en els centres deducaci infantil i primria
(setembre 2007) i la carpeta de la convivncia en els centres docents densenyament
Desenvolupament del centre educatiu acollidor 5/8

secundari (maig 2003). Aquests recursos, estan inclosos a laplicaci informtica del
Projecte de convivncia.

F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria

El centre educatiu ha destendre la seva acci educadora ms enll del centre, en
cooperaci amb lAjuntament, i ha daprofitar tots els recursos per assegurar la
continutat i la coherncia educativa dels infants i els joves. s la manera de construir
una escola arrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que
treballa en xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta. Per aix
s molt convenient:

desenvolupar en equip pluridisciplinari el treball de tots els professionals que
intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i
coherent;

coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els
serveis educatius que hi intervenen;

potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu
de la localitat per aconseguir la continutat i coherncia educativa i fomentar la
integraci social dels alumnes i llurs famlies;

dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial als sectors
desfavorits;

fomentar la participaci dels alumnes en els processos de decisi del centre;

articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant
per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta
dactivitats esportives, culturals i de lleure;

facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al
desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la
participaci de tots els alumnes, amb una cura especial per als alumnes amb
ms necessitats;

afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.

All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal d'optimar els recursos
existents orientats a aconseguir una educaci integral per a tots els alumnes i
promoure la cohesi social, sespera un capteniment coherent del centre, caracteritzat
per:

sensibilitzar i formar els membres de la comunitat escolar en els principis i
objectius del pla educatiu dentorn;

facilitar la participaci dels membres de la comunitat escolar en els processos de
diagnosi de necessitats i de presa de decisions del pla educatiu dentorn;


Desenvolupament del centre educatiu acollidor 6/8

incloure en el projecte educatiu del centre els objectius compartits amb el pla
educatiu dentorn;

incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el
pla educatiu dentorn;

promoure, en el si del consell escolar o en un mbit equivalent, la creaci duna
comissi de centre que optimi la vinculaci entre els components de la comunitat
escolar per dinamitzar actuacions relacionades amb el pla educatiu dentorn;

fer conixer a la comunitat educativa les actuacions del centre respecte als
objectius del pla educatiu dentorn.

facilitar la participaci dels professors en les comissions del pla educatiu dentorn
i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions;

estimular la participaci dels alumnes i de les seves famlies en les actuacions i
activitats del pla educatiu dentorn, no noms com a beneficiaris, sin tamb com
a membres coresponsables;

coordinar-se i collaborar amb les entitats deducaci en el lleure i de lleure ms
properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al
desenvolupament de les seves activitats.


G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE)

El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament
dEnsenyament i la Secretaria General de l'Esport amb la finalitat de posar a l'abast de
tots els alumnes de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i esportives,
i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i
cvica dels infants i joves. La participaci dun centre en el PCEE es regeix per les
regles que sindiquen a continuaci.

Els directors dels centres educatius pblics que participen en el Pla catal desport a
lescola nomenen un coordinador del Pla entre els professors del claustre,
preferentment de lrea deducaci fsica, i faciliten el desenvolupament de les seves
funcions. En els centres de titularitat privada que participen en el Pla correspon al
titular, o a la persona en qui ho delegui, la designaci del coordinador del Pla. La
compensaci per la dedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent,
daquests coordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportaci
econmica complementria i nominal anual.

La funci principal daquest coordinador s dinamitzar i coordinar les activitats
esportives i culturals del PCEE i garantir-ne el lligam amb el projecte educatiu de
centre. Amb aquesta finalitat es relacionen, amb carcter indicatiu, les actuacions
segents:

elaborar el programa dactivitats;

collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor 7/8

Desenvolupament del centre educatiu acollidor 8/8
seleccionar i coordinar els dinamitzadors;

assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de
l'Esport o b altres dorganitzades pel Departament dEnsenyament;

gestionar la documentaci relativa al pla.

En el cas que el centre educatiu estigui implicat en un pla educatiu dentorn, el
coordinador del PCEE s el responsable immediat de garantir la coherncia de les
actuacions del PCEE amb els objectius del pla educatiu dentorn.



L'educaci bsica en els centres deducaci especial

Aquest document cont els apartats segents:

A. Currculum
B. Pla individualitzat
C. Avaluaci
D. Escolaritza ci compartida
E. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en
centres d'educaci especial


A. Currculum

Els centres deducaci especial han de prendre com a referent per a la seva
organitzaci i programaci la millora de les habilitats adaptatives definides en el
concepte de discapacitat intellectual i del desenvolupament:
- com unicaci
- cura personal
- hbits dhigiene
- habilitats acadmiques
- viure en comunitat
- salut i seguretat
- oci
- treball

La major o menor incidncia en cada una daquestes habilitats esta en funci de ledat
i les habilitats de cada alumne.

Pel que fa a les habilitats acadmiques, de manera general, cal adaptar lorganitzaci,
els continguts de les rees i les matries establertes en el Decret 142/2007 (educaci
primria) i el Decret 143/2007 (educaci secundria obligatria) i la metodologia,
especfica i personalitzada, a les necessitats educatives dels alumnes. Lorganitzaci
dels continguts acadmics pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i
adoptar, si escau, l'estructura dmbits.

En letapa deducaci secundria obligatria el centre pot elaborar les programacions
corresponents al tercer i al quart curs amb lestructura de programes de diversificaci
curricular, dacord amb el que determina larticle 14 del Decret 143/2007, pel qual
sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria.


B. Pla individualitzat

Cada alumne dun centre deducaci especial ha de tenir un pla individualitzat (PI) on
constin els objectius que ha dassolir, les actuacions i els suports previstos. Per a ms
informaci, consulteu els documents Atenci a la diversitat a leducaci infantil i
primria i Atenci a la diversitat a leducaci secundria obligatria.





L'educaci bsica als centres d'educaci especial 1/4

C. Avaluaci

La documentaci acadmica i els requisits formals de lavaluaci dels alumnes de
leducaci bsica en els centres deducaci especial es regeix per lOrdre Ordre
EDU/296/2008 i lOrdre EDU/295/2008, que determinen el procediment, els documents
i els requisits formals del procs davaluaci a leducaci primria i a leducaci
secundria obligatria, respectivament.

Els documents administratius que recullen les dades davaluaci en leducaci primria
sn els que determinen els articles 8 a 14 de lOrdre EDU/296/2008; i els que
corresponen a leducaci secundria obligatria sn als articles 18 a 23 de lOrdre
EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a la normativa
relacionada.

En cas que un alumne finalitzi letapa deducaci secundria obligatria en un centre
deducaci especial i assoleixi les competncies, els objectius i els continguts bsics
de letapa, el centre deducaci especial ha de sollicitar a la Direcci General
dEducaci Infantil i Primria lexpedici del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria. A aquests efectes, el centre ha de trametre als serveis territorials o al
Consorci dEducaci de Barcelona, en el cas de la ciutat de Barcelona, la sollicitud
dexpedici de ttol, acompanyada de la cpia del document didentitat i duna cpia
autenticada de lexpedient acadmic de lalumne. La Direcci General dEducaci
Infantil i Primria ha de dictar una resoluci en qu sautoritzi lexpedici del ttol, previ
informe de la Inspecci dEducaci, i ha defectuar els trmits pertinents per a
lexpedici.


D. Escolaritzaci compartida

Lescolaritat compartida dalumnes entre un centre deducaci especial i un centre
ordinari requereix la coordinaci entre els professionals dambds centres. A fi de
garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici
de curs, aquests professionals, conjuntament amb lEAP, concretin mitjanant un pla
individualitzat latenci que cal donar a lalumne -prioritats educatives, establiments en
qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci- i es facin els ajustaments
horaris que correspongui. Correspon al director del centre on lalumne est matriculat
aprovar el pla individualitzat. Tal com sestableix a larticle 21.2 de la Resoluci
ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les normes de preinscripci i
matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2012-2013, lescolaritzaci
compartida no pot comportar el trasllat de lalumne entre els dos centres durant lhorari
lectiu.

El seguiment de levoluci daquests alumnes i del seu pla individualitzat va a crrec,
almenys i conjuntament, dun professional de cada centre i del professional de lEAP
corresponent. El coordinador del pla individualitzat ha de ser un mestre o un professor
del centre on est matriculat lalumne. Els professors i els professionals dambds
centres que atenen lalumne han daportar la informaci sobre la seva evoluci i els
seus aprenentatges.

E. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en
centres d'educaci especial

a) Finalitat

L'educaci bsica als centres d'educaci especial 2/4

Els programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en
centres deducaci especial tenen per finalitat afavorir, a les persones que els
cursen, ladquisici dhabilitats funcionals que els facilitin participar, de la
manera ms autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar
la seva vida adulta. En aquests programes els continguts es treballen de
manera funcional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a
cada un dels objectius.

b) Alumnes

Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats
en centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i sistemtic
per adquirir les habilitats necessries per tal de funcionar amb la mxima
autonomia possible en la vida quotidiana.

c) Organitzaci

Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i fer servir
recursos didctics adequats a les caracterstiques personals i socials dels
alumnes. La finalitat daquests programes s facilitar la inclusi dels alumnes
en entorns el ms normalitzats possible.

En el projecte especfic de cada programa de diversificaci curricular per a la
transici a la vida adulta conv explicitar:

1. Els mbits curriculars que es treballen i les seves programacions, amb
els objectius, lorganitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment i
avaluaci dels alumnes.

2. La distribuci horria de les activitats dels alumnes i els professionals
que les impartiran.

3. Un pla individualitzat per a cada alumne que concreti:

La prioritzaci dobjectius per afavorir lassoliment de
competncies dautonomia i iniciativa personal.

Les adaptacions de lentorn que shan de considerar.

Els suports previstos.

4. La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha dincloure:

Informaci i contrast amb les seves aportacions.

Assessorament sobre recursos a labast.

Valoraci de les expectatives familiars.

Orientaci per preparar un pla de futur.

Temporitzaci del seguiment.

L'educaci bsica als centres d'educaci especial 3/4

L'educaci bsica als centres d'educaci especial 4/4
d) Acci tutorial

Lacci tutorial amb els joves que segueixen aquests programes ha de ser
constant en el decurs del procs educatiu i sha de caracteritzar per:

Identificar les manifestacions de lalumne i orientar-les degudament.

Donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin una millor
relaci amb lentorn.

Potenciar all que pot ajudar lalumne a identificar-se millor com a
persona adulta.

Collaborar i cooperar amb les famlies en lorientaci de la vida adulta
de lalumne un cop finalitzi la seva escolaritzaci.

e) Seguiment i avaluaci

El seguiment i lavaluaci dels alumnes que cursen aquests programes sha de
dur a terme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte
levoluci funcional de cada un amb relaci al seu pla individualitzat i amb
relaci a lassoliment de les competncies generals que preveu el programa.




Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

BLOC A: Suport als projectes educatius dels centres per a la millora dels
resultats educatius

1. Millora dels resultats educatius de tots els alumnes i de la convivncia en els
centres, mitjanant laplicaci dels currculums competencials i lenfortiment dels
aprenentatges clau

Desenvolupament competencial del currculum i aprenentatges clau,
especialment en llengua i matemtiques:
- Definici de criteris per analitzar i millorar activitats de lectura i promoure
lensenyament explcit de les estratgies i habilitats lectores (Impuls de la
lectura) en entorns analgics i digitals.
- Estratgies daula, materials i recursos, inclosos els digitals, que potencin
el treball matemtic i laplicaci dels coneixements i les habilitats
adquirides.
- La biblioteca escolar com un espai de suport al currculum.

Actualitzaci del programa dimmersi lingstica, adaptant-lo a la nova realitat
sociolingstica dels alumnes, i la seva continutat a lensenyament secundari
des de la perspectiva del tractament integrat de llengua i continguts.

Millora de la competncia comunicativa dels alumnes en llenges estrangeres
i extensi de la metodologia AICLE.

Desenvolupament, seguiment i avaluaci de la competncia digital dels
alumnes com a competncia transversal.

Participaci en projectes internacionals en el marc dels programes
daprenentatge permanent i de les altres accions impulsades per la Uni
Europea.

Aplicaci destratgies i recursos per millorar la identificaci preco i la
intervenci educativa en el cas dalumnes amb discapacitats, trastorns
daprenentatge i altes capacitats.

Enfortiment dels projectes de convivncia com a eina de millora del clima
escolar i lxit educatiu.

Promoci duna educaci que potenci la igualtat real doportunitats i
leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe, i integraci de
manera explcita i amb continguts daprenentatge de la perspectiva de gnere.

2. La funci tutorial i lorientaci com a eina clau per a lacompanyament dels
alumnes en el procs de creixement personal i la millora del clima de centre
Lorientaci educativa, acadmica i, en el cas de secundria, professional,
com a eina de millora dels alumnes des de la perspectiva acadmica, social i
de lorientaci professional.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres 1/4

Lacci tutorial i lorientaci personal com a acci educativa que complementa i
enriqueix la tasca docent orientadora i estableix espais de coresponsabilitaci
escola-famlia.

Lorientaci tutorial com a eina per millorar la convivncia.

La formaci per a la gesti de les prctiques en centres de treball dels
alumnes de formaci professional com a eina dinserci laboral.

El foment de lautoformaci integrada, entesa com una metodologia que
fomenta lautoregulaci dels alumnes completant el treball a laula amb el
treball autnom orientat, en els ensenyaments dadults.


3. Participaci de la comunitat educativa i relacions amb lentorn

Desenvolupament dels plans educatius dentorn i altres projectes educatius
comunitaris.

Promoci del treball i laprenentatge en xarxa com una eina per elaborar
projectes comunitaris i construir una acci contnua i coherent entre els
diferents agents educatius dun territori.

Desenvolupament del servei comunitari (voluntariat) i les accions de
comproms cvic que faciliten laprenentatge en lexercici actiu de la ciutadania.

Enfortiment de les comunitats daprenentatge com a projecte per aconseguir
lxit educatiu per a tothom i la millora de la convivncia.

Potenciaci de recursos i estratgies per a la dinamitzaci dels espais de
comunicaci i de participaci de la comunitat educativa.

4. Recursos i estratgies per millorar la capacitat i la competncia dels equips
docents per dur a terme una adequada atenci a la diversitat dels alumnes amb
necessitats educatives especfiques en relaci amb:

Avaluaci psicopedaggica per a la identificaci de necessitats educatives i
elaboraci de propostes dintervenci.

Intervenci educativa per afavorir laprenentatge dels alumnes amb trastorns
de conducta, trastorns daprenentatge i discapacitats.

Inclusi digital: accessibilitat dels recursos educatius i dels entorns de treball
digitals.

Incorporaci al nostre sistema educatiu dels alumnes d'incorporaci tardana,
tant des del punt de vista lingstic com emocional: aules d'acollida i itinerari
d'incorporaci a laula ordinria.

Educaci intercultural com a resposta pedaggica per preparar la ciutadania
perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica.

5. Impuls per a la direcci i el lideratge dels centres pblics per a una gesti i
organitzaci afavoridores de lxit educatiu dels alumnes
Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres 2/4

Formaci inicial, permanent dactualitzaci i professionalitzadora per a la
direcci i el lideratge dels centres pblics.

Formaci en qualitat i millora contnua adreada als centres de formaci
professional i de rgim especial per a la millora de la gesti en el cam de
lexcellncia.

6. Coordinaci de centres com a eina afavoridora dun model de treball i
daprenentatge en xarxa

Propostes de formaci orientades a la coordinaci i lintercanvi entre persones
responsables en algun mbit de gesti dels centres educatius.

Enfortiment de les xarxes de treball intercentres que afavoreixin lintercanvi
dexperincies i la transferncia entre centres i el sistema.

Grups de treball interprofessionals en el marc dels plans educatius dentorn.

BLOC B: Millora de les competncies professionals dels professors per a la seva
prctica docent i de laltre personal adscrit als centres educatius

7. Suport als professors novells amb la finalitat dacollir-los, acompanyar-los i vetllar
pel seu creixement professional

8. Capacitaci i actualitzaci metodolgica, cientfica, tcnica i didctica

Formaci i actualitzaci lingstica dels professors.

Formaci i actualitzaci dels professors per afavorir, almenys, el domini duna
llengua estrangera.

Competncia comunicativa, metodolgica i didctica, en lmbit del
plurilingisme, de les llenges estrangeres curriculars.

Formaci especfica dels professors de formaci professional, programes de
qualificaci professional inicial (PQPI), ensenyaments de rgim especial i
educaci dadults.

Programa dactualitzaci cientfica, tcnica i didctica.

Salut docent i prevenci de riscos laborals.

Competncia digital dels professors com a competncia transversal per a la
prctica docent en les seves dimensions tecnolgica, comunicativa,
metodolgica, axiolgica i per al desenvolupament professional.

BLOC C: Millora de les competncies professionals de les persones formadores,
els serveis educatius i la Inspecci dEducaci

9. Formaci de persones formadores en coherncia amb les prioritats de formaci

Formaci com a eina de canvi associada a lxit escolar dels alumnes.
Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres 3/4

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres 4/4

Disseny, organitzaci i avaluaci de la formaci (transferncia i impacte).

Potenciaci de la competncia digital docent dels equips de persones
formadores com a competncia transversal.

10. Formaci adreada als serveis educatius i a la Inspecci dEducaci

Millorar la competncia dels professionals dels serveis educatius:

En relaci amb lavaluaci psicopedaggica dels alumnes i amb
lassessorament als centres i als professors per avanar en latenci de la
diversitat a laula i, preferentment, en latenci als alumnes amb transtorns
daprenentatge, transtorns de conducta, altes capacitats o necessitats
educatives especfiques.

En relaci amb lenfortiment del perfil dels gestors de la formaci i la seva
capacitat per avanar en processos davaluaci de la transferncia i limpacte
de la formaci als centres i a les aules.

En relaci amb els processos de tractament integrat de llengua i continguts
(immersi a infantil, primria i secundria) i amb el treball de la comprensi
lectora.

Formaci de la Inspecci dEducaci.


Llicncies i permisos del personal docent

A. Llicncies

Les llicncies estan regulades en larticle 95 del text nic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (Decret
legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509, annex, de 3.11.1997).

Es concedeixen per les causes segents:

Per cursar estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball,
sempre que hi hagi un informe favorable del director del centre.

Per a assumptes propis, sense retribuci, la durada acumulada dels quals no pot
excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys, en qu cal la conformitat del
director del centre.

Per malaltia.

Per exercir funcions sindicals.

Concedeix les llicncies el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,
l'rgan competent del Consorci d'Educaci.

A fi dagilitar la tramitaci de les llicncies per malaltia, el director del centre ha de
vetllar perqu les comunicacions de baixa, confirmaci i, si escau, alta mdica siguin
trameses als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci,
amb la mxima urgncia. A aquest efecte, el director del centre ha de comunicar per
correu electrnic o per fax la reincorporaci dels professors al centre el mateix dia que
ho facin. Cal que tots aquests comunicats tinguin tots els apartats emplenats
degudament.

Totes les comunicacions de baixes per malaltia, infantament, accident o risc durant
lembars han de contenir necessriament el nom complet, el NIF i el telfon de la
persona, aix com la durada prevista de la baixa i distinci entre si s motivada per
malaltia comuna, part, accident, etc.

Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci de baixa, ho ha de
comunicar al director del centre on est adscrit. Sens perjudici daix, els comunicats
shan de presentar, com a molt tard, lendem de la seva expedici al director del
centre.

Tamb el personal funcionari adscrit a MUFACE que estigui acollit a lassistncia
sanitria de la Seguretat Social ha de presentar els comprovants de baixa i alta mdica
en els impresos de MUFACE, signats pel metge corresponent de la Seguretat Social.

Les llicncies per malaltia del personal funcionari adscrit a MUFACE poden ser
revisades dacord amb la Resoluci de 16 dabril de 2009 de la Secretaria General del
Departament dEducaci, per la qual saproven les instruccions per a laplicaci dun
programa especfic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingncies
comunes del personal funcionari del Departament dEnsenyament de la Generalitat de
Catalunya que pertany al rgim especial de la Seguretat Social i a la Mutualitat
General de Funcionaris Civils de lEstat (MUFACE). Les llicncies per malaltia es
Llicncies i permisos del personal docent 1/4

donaran per finalitzades quan la MUFACE informi la no-justificaci de la situaci
dincapacitat temporal o per esgotament de la durada mxima daquesta situaci.

Les situacions de baixa per incapacitat temporal del personal adscrit al rgim general
de la Seguretat Social es poden revisar dacord amb el programa especfic de
revisions i avaluaci de les incapacitats per contingncies comunes dels empleats
pblics de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa est regulat per la Instrucci
1/2004, de 18 doctubre, del director general de la Funci Pblica.



B. Permisos

Els permisos es concedeixen per les causes segents:

a) El progenitor que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un
perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a
la data de naixement o a larribada del menor adoptat o acollit a la llar
familiar, en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o
acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta
de dos fills i, a quinze dies, si en sn tres o ms.

b) Per trasllat de domicili sense canvi de localitat, un dia; amb canvi, fins a
quatre dies.

c) Per assistir a exmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres
proves definitives davaluaci, alliberadores de matria, en els centres
esmentats, el temps indispensable per fer-les.

d) Per al compliment dun deure inexcusable de carcter pblic o personal
(la causa ha de justificar-se per escrit i el temps de perms ha de ser
lindispensable per al compliment del deure).

e) Per ra de matrimoni dun familiar fins al segon grau dafinitat o
consanguinitat, un dia. Aquest perms s ampliable a dos dies si el
matrimoni t lloc fora de Catalunya.

f) Per a exmens prenatals i tcniques de preparaci al part, durant el
temps necessari per dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci
prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada laboral. Les parelles
que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret
a absentar-se del lloc de treball per dur a terme els trmits
administratius fets a Catalunya que requereixi ladministraci competent,
durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer
dins la jornada laboral.

g) Per assistir a activitats de formaci del Departament dEnsenyament, si
aix ho disposa la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. Aix inclou la
possibilitat dassistncia a jornades de formaci durant un mat, dins
lhorari lectiu.

h) Els funcionaris amb fills amb discapacitat poden gaudir conjuntament
dun perms retribut per assistir a reunions de coordinaci ordinria amb
Llicncies i permisos del personal docent 2/4

finalitats psicopedaggiques amb el centre deducaci especial o
datenci preco on rebi tractament el fill, o b per acompanyar-lo si ha
de rebre suport addicional en lmbit sanitari. Aix mateix, el funcionari
pot gaudir de dues hores de flexibilitat horria diria que li permeti
conciliar els horaris del centre deducaci especial, o altres centres on el
fill amb discapacitat rebi atenci, amb els horaris del propi lloc de treball,
tenint en compte la situaci del domicili familiar i el marc horari del
centre.

i) Per la mort, laccident, la malaltia greu o lhospitalitzaci dun familiar
fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies laborables si
lesdeveniment es produeix al mateix municipi i, fins a quatre dies, si s
en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment,
i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis
dies laborables.

j) Per matrimoni, o per inici de convivncia, en el cas de les unions
estables de parella, quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o
convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data
del casament o de linici de la convivncia.

k) Per maternitat, adopci o acolliment, setze setmanes ininterrompudes,
que sn ampliables, en els casos de part, acolliment o adopci mltiple,
a dues setmanes ms per cada fill a partir del segon i de les quals en
pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. El perms per adopci o
acolliment sampliar en dues setmanes ms en el supsit de
discapacitat del menor adoptat o acollit. Si es tracta duna adopci
internacional, el perms pot comenar fins a sis setmanes abans.

l) Els funcionaris amb un fill de menys de nou mesos tenen dret a un
perms per lactncia duna hora diria dabsncia del treball, la qual es
pot dividir en dues fraccions de trenta minuts, dacord amb el que
estableix larticle 14 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de
conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de
les administracions pbliques de Catalunya. En els casos de part,
adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les
quals es poden dividir en dues fraccions duna hora. El perode del
perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada
mxima de vint setmanes. A petici de la persona interessada, les hores
del perms de lactncia es poden compactar per gaudir-ne en jornades
senceres de treball, de setze dies consecutius, sempre que es
gaudeixin a continuaci del perms de maternitat i tenint en compte les
necessitats del servei.

m) El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per
maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes
consecutives des del finiment del perms per naixement del fill, des de la
resoluci judicial per la qual es constitueix ladopci o a partir de la
decisi administrativa o judicial dacolliment, i fins que finalitza el perms
per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment daquest
perms. El progenitor duna famlia monoparental, si t la guarda legal
exclusiva del fill, tamb pot gaudir daquest perms a continuaci del de
maternitat.

Llicncies i permisos del personal docent 3/4

Llicncies i permisos del personal docent 4/4
n) En el cas de naixement dun fill prematur o que hagi de ser hospitalitzat
a continuaci del part, satorga un perms equivalent al temps
dhospitalitzaci fins a un mxim de tretze setmanes. Aquest perms
sinicia a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena
setmana posterior al part, a ladopci o a lacolliment. Si el perode del
perms de maternitat, de paternitat o datenci de fills prematurs
coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la
persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El
cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del
perms.

o) Per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable,
excepcionalment, fins a tres mesos ms, es poden concedir permisos
sense retribuci. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de
compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del perms.

p) Les dones vctimes de situacions de violncia de gnere que, per
aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que
aquestes faltes dassistncia es considerin justificades dacord amb el
que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents.
Aix mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horria que, dacord
amb cada situaci concreta, siguin necessries per a seva protecci o
assistncia social.

q) Permisos de flexibilitat horria recuperable: els directors dels centres
educatius pblics poden autoritzar permisos dabsncia del lloc de
treball dun mnim duna hora i un mxim de set per a visites o proves
mdiques del cnjuge i dels ascendents i descendents fins al segon
grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els
docents responsables dels fills. El temps dabsncia lha de recuperar la
persona afectada en el termini dun mes a partir del dia en qu gaudeix
del perms. En el cas que aquests permisos hagin de ser peridics, cal
ajustar lhorari setmanal del personal docent que en gaudeixi, tenint en
compte les necessitats de la prestaci del servei educatiu.

r) En els casos dadopci o acolliment internacional, si s necessari el
desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, es t
dret a un perms de fins a dos mesos de durada, que es pot gaudir de
manera fraccionada, i durant aquest perode es perceben exclusivament
les retribucions bsiques.

Els permisos regulats en els punts a), b), c), d), e), f), g), h), i), p), q) els concedeix el
director del centre. Shan de sollicitar prviament en els casos b), c), d), e), f), g). Si el
deure de carcter personal esmentat en el punt d) es pot entendre de fora major,
sense possibilitat de ser sollicitat prviament, el director podr qualificar-lo com a tal,
ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per escrit. En aquest cas,
correspon al director del centre apreciar el carcter justificat de labsncia, atenent la
singularitat o reiteraci de la situaci produda i les altres circumstncies que consideri
oport de tenir en compte.

La resta de permisos (j, k, l, m, n, o, r) els concedeix el director territorial o, a la ciutat
de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci.

orientacions
per a lelaboraci
de la carta de
comproms educatiu
juny de 2012
2
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Introducci
La implicaci de les famlies en el procs educatiu dels lls i lles s un element impres-
cindible per assolir lxit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar i social de
lalumne o alumna. En aquest sentit, la carta de comproms educatiu ha de ser una eina
que faciliti la cooperaci entre les accions educatives de les famlies i lacci educativa del
centre educatiu.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci estableix explcitament els drets, les llibertats
i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat escolar (alumnat,
famlies, professorat i altres professionals que intervenen en el procs educatiu) i deter-
mina els principis que orienten lorganitzaci del sistema per satisfer el dret a leducaci
per mitj de la cooperaci entre els diversos agents educatius.
Larticle 20 de la Llei deducaci deneix la carta de comproms educatiu, en el marc del
projecte educatiu del centre, com el document que expressa els objectius necessaris per
assolir un entorn de convivncia i respecte pel desenvolupament de les activitats educa-
tives i els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb
els principis que la inspiren. Aquest mateix article indica que, per mitj de la carta de
comproms educatiu, sha de potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels lls
i lles.
Larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius indica
que la carta s formada per uns continguts comuns que shan de formular de manera
participativa entre els diferents membres de la comunitat escolar, especialment els profes-
sionals de leducaci i les famlies, i sn aprovats pel consell escolar.
El centre i la famlia han de formalitzar la carta de comproms amb els continguts comuns
en el moment de la matrcula. Aquest document lhan de signar el pare, mare, tutor o tu-
tora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu pblic o la persona titular
del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes dorganitzaci i
funcionament del centre.
Daltra banda, i dacord amb larticle 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms
educatiu ha de fer referncia com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes. En
aquest sentit, i amb la nalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una eina
ms efectiva en el seguiment individualitzat de lalumne o alumna, s convenient afegir
als continguts comuns de la carta altres continguts especcs addicionals per al segui-
ment de cada alumne o alumna. Per aix, els centres educatius, dacord amb cada fam-
lia, poden completar cada carta de comproms amb una addenda de continguts especcs
addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne o alumna, sespeci-
quen les mesures que es duran a terme per millorar el seu rendiment escolar i la seva in-
tegraci escolar i social, els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en
relaci amb aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme.

Aquesta addenda, que han de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de lalumne o
alumna i el tutor o tutora del centre, la pot signar tamb lalumne o alumna a partir del
1r curs de leducaci secundria obligatria. Laddenda amb els continguts especcs
3
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
addicionals sha de formalitzar durant el primer trimestre de curs i ha de ser objecte, com
a mnim, duna revisi anual.
Leducaci de les persones s un procs complex i dinmic on conueixen lacci de la
famlia, lescola i lentorn. La coherncia educativa entre els diferents agents implicats
en leducaci exigeix una interacci i treball en xarxa entre ells. En aquest sentit, amb la
nalitat dafavorir lxit educatiu, resulta imprescindible la relaci i el dileg entre les fa-
mlies de lalumnat i els professionals de leducaci. Les funcions educadores de la
famlia i del professorat sn complementries i requereixen el comproms mutu per acon-
seguir lobjectiu de formar persones autnomes, responsables i actives en la societat.
Leducaci s el resultat de lesfor conjunt de les famlies i de la instituci escolar. Les fa-
mlies, que intervenen en el procs educatiu, tant a lescola com a la llar, aporten als lls i
lles els valors, les altes expectatives i lactitud positiva davant laprenentatge necessari
perqu lalumne o alumna percebi la importncia de leducaci i assoleixi de forma pro-
gressiva el protagonisme en el procs educatiu.
La carta de comproms educatiu formalitza la coresponsabilitat entre el centre educatiu i
les famlies per dur a terme una acci coherent i coordinada en el desenvolupament
personal, acadmic i social de cada infant i jove. La carta de comproms educatiu s
linstrument que estableix el marc de comunicaci en qu sn possibles les aliances i les
complicitats entre la famlia i el centre.
Cada centre ha de concretar la seva carta de comproms educatiu, respectant els drets i
les llibertats de les famlies que es preveuen en la legislaci vigent. Els centres han de
formular els continguts de la carta segons els principis, objectius, criteris i valors del seu
projecte educatiu.
4
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Normativa de referncia
Estatut dautonomia de Catalunya (2006)
Article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci
Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC 5422, de 16 de juliol de 2009)
Article 20. Carta de comproms educatiu
Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC 5686, de 5
dagost de 2010)
Article 7. Carta de comproms educatiu
Altres documents de referncia
Carta europea de drets i deures dels pares i mares (EPA 1996)
Recomanaci 1501 del Consell dEuropa (2001)
Finalitats
La nalitat de la carta de comproms s potenciar la comunicaci, la participaci, la impli-
caci, el comproms i la coresponsabilitat entre els centres i les famlies en leducaci
dinfants i joves. Amb el comproms formalitzat de la famlia i el centre es pretn potenciar
la complicitat educativa i garantir un entorn de convivncia en el marc del projecte educatiu.
Aquesta carta ha de contribuir, entre altres, a les nalitats segents:
Millorar la informaci i la comunicaci entre el centre i les famlies.
Compartir amb lalumnat i amb les famlies els principis i els continguts del projecte
educatiu del centre i, si escau, els projectes educatius de lentorn.
Facilitar a lalumnat i a les famlies lexercici dels seus drets i el compliment dels deures.
Vincular el centre i la famlia, mitjanant el comproms i lacci tutorial.
Potenciar el sentiment de pertinena de lalumnat i de les famlies a la comunitat edu-
cativa.
Impulsar frmules organitzatives que afavoreixin la implicaci de les famlies en el fet
educatiu.
Afavorir una acci coherent dels agents educatius que intervenen en el procs educatiu
i que contribueixen al desenvolupament integral de la personalitat.
Facilitar la implicaci la famlia en ladopci de les mesures educatives alternatives o
complementries que sescaiguin per atendre les necessitats especques de lalumnat.
Fomentar la convivncia i el bon clima escolar.
Implicar la famlia en lxit acadmic, personal i social i tamb en el comproms cvic dels
infants i joves.
5
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Continguts
Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu han dexpressar els objectius
i les estratgies necessries per assolir el desenvolupament dels processos educatius en
un clima de convivncia, de respecte i de responsabilitat.
Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu shan de formular en el marc del
projecte educatiu i, per tant, dacord amb el carcter propi del centre (els trets, principis i
valors que lidentiquen) i les normes dorganitzaci i funcionament. Tamb ha de tenir en
compte les caracterstiques de lentorn social i letapa educativa.
Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres edu-
catius, els compromisos entre les famlies i el centre shan de referir, com a mnim, a:
lacceptaci dels principis educatius del centre;
el respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies en el marc dels prin-
cipis i valors educatius establerts per les lleis;
ladopci de mesures correctores en matria de convivncia;
la comunicaci entre el centre i la famlia.
Aquests compromisos tamb es poden referir a:
els diferents tipus i canals de participaci de les famlies al centre;
els valors i normes de convivncia del centre;
les normes dorganitzaci i funcionament del centre.
Els compromisos que es formalitzin en la carta han de partir de la prioritzaci dels valors
que, dacord amb el projecte educatiu, el centre vol impulsar en la formaci de lalumnat.
Amb carcter general, leducaci en lesfor i la responsabilitat en la sociabilitat i en
lautonomia personal sn valors especialment rellevants que cal considerar i adequar a cada
etapa i nivell educatius.

Pel que fa als continguts especcs addicionals, shan dadaptar a cada alumne o
alumna i a cada famlia segons les seves necessitats. En aquest sentit, es fa necessari
establir un marge de temps entre la signatura de la carta de comproms i la signatura dels
compromisos especcs addicionals perqu es puguin detectar les necessitats i poder
aix adquirir els compromisos amb coneixement. A ms, cal fer el seguiment i revisi del
contingut dels compromisos especcs addicionals de manera peridica entre la famlia i
el centre. Els continguts especcs de la carta shan de revisar com a mnim anualment.
Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres edu-
catius, els continguts especcs addicionals de la carta de comproms shan de referir,
com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes.
Aquests continguts tamb es poden referir a:
lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats de lalumne o alumna;
les mesures educatives que el centre educatiu proposa per donar suport a lespeci-
citat de lalumne o alumna;
6
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
els acords sobre les mesures o estratgies de collaboraci amb les famlies;
les mesures de suport a casa que les famlies poden dur a terme;
les expectatives de les famlies sobre els seus lls i lles;
el seguiment de les mesures pactades;
les activitats de lleure educatiu per promoure el desenvolupament integral, la integraci
social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic de lalumnat;
els hbits educatius;
a lESO, laddenda a la carta de comproms amb els compromisos especcs addi-
cionals ha de preveure, a ms, la coresponsabilitat entre el centre i la famlia en el
procs dorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional de lalumne
o alumna per poder assolir la maduresa personal, la presa de decisions i la integraci
social.
Procs delaboraci
Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia i dacord amb el seu projecte
educatiu i els projectes educatius de lentorn, elaborar el model de carta de comproms
amb les famlies i, al consell escolar, aprovar-la.

En lelaboraci dels continguts comuns de la carta de comproms, cal comptar amb la
sensibilitzaci o participaci, si escau, de lalumnat i la participaci del professorat, de
les famlies i de la resta de la comunitat educativa. Correspon a la direcci del centre im-
pulsar les mesures organitzatives necessries per fer efectiu aquest procs participatiu.
Els continguts especcs addicionals els elabora lequip docent sota el lideratge del tutor o
tutora de lalumne o alumna, la famlia i, si escau, lalumne o alumna.
Difusi
Un cop saprovi la carta de comproms, cal fer-ne difusi a les famlies, amb la nalitat de
compartir els continguts i la importncia daquest comproms i potenciar alhora que en
facin partcips els lls i les lles.
Les estratgies per difondre la carta poden ser diverses; la direcci, dacord amb el con-
sell escolar, ha doptar, amb la nalitat darribar a totes les famlies, per diferents models
de comunicaci, adequant-se a la diversitat de famlies i a les caracterstiques del centre.
A ms, amb la nalitat de sensibilitzar lalumnat de la importncia de la carta de com-
proms educatiu, pot ser convenient planicar actuacions i dinmiques de treball concretes
amb lalumnat sobre els continguts de la carta en les sessions de tutoria.
7
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Signatura
La carta de comproms educatiu, amb els seus continguts comuns, lhan de signar el
pare, la mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu
pblic o la persona titular del centre privat concertat o qui en el seu nom disposin les
normes dorganitzaci i funcionament del centre.
La carta de comproms educatiu s preceptiva en els ensenyaments deducaci infantil i
deducaci bsica i s aconsellable en la resta densenyaments. Sha de formalitzar, amb
els seus continguts comuns, en el moment de la matrcula i pot ser objecte de revisi
peridica si ambdues parts ho acorden. Els continguts comuns de la carta shan dactua-
litzar i signar, almenys, a linici de cada etapa educativa.
Laddenda de continguts especcs lhan de signar el pare, la mare, tutor o tutora legal
de lalumne o alumna, i el tutor o tutora del centre. A ms, tamb la pot signar lalumne o
alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria. Sha de signar durant el
primer trimestre de curs i ha de ser objecte duna revisi anual, com a mnim.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts
especcs signades, nha de quedar constncia documental al centre i a la famlia.
Seguiment dels acords
Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han destablir a qui correspon fer el
seguiment del compliment dels compromisos de la carta, responsabilitat que, normalment,
ha de recaure en el tutor o tutora de lalumne o alumna.
El centre i les famlies han de revisar peridicament el compliment dels compromisos
addicionals de laddenda de continguts especcs de la carta. Les modicacions que
sacordin shi han dincloure com a addenda i les han de signar la persona que tingui as-
signat fer el seguiment dels compromisos, en nom de la direcci del centre, i el pare, la
mare, el tutor o tutora legal de lalumne o alumna. A ms, tamb la pot signar lalumne o
alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria.
A ms, per poder valorar el funcionament de la carta i el valor afegit que representa
aquesta mesura, s aconsellable dur a terme una valoraci compartida entre les famlies
i el centre educatiu, i que quedi recollida en la memria anual del centre.
8
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
ANNEXOS
Orientaci de continguts comuns per a la carta
de comproms educatiu
Acceptaci dels principis educatius del centre
Per part del centre
Compartir informaci amb la famlia sobre lorganitzaci, les concrecions del currculum,
les opcions metodolgiques, els criteris datenci a la diversitat i davaluaci i de pro-
moci que es formulen en el projecte educatiu, i el carcter propi del centre, les normes
de funcionament i els serveis que shi ofereixen.
Oferir mecanismes efectius de participaci de la comunitat escolar en el govern del
centre a travs dels rgans collegiats.
Per part de la famlia
Respectar i collaborar en el desenvolupament del projecte educatiu del centre.
Instar el ll o lla que compleixi les normes del centre i que participi activament en
lassoliment dun clima positiu de convivncia.
Respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies
Per part del centre
Respectar les conviccions de la famlia, en el marc dels principis i valors educatius es-
tablerts en les lleis, i protegir la intimitat de lalumne o alumna.
Per part de la famlia
Respectar i promoure els valors reectits en el projecte educatiu del centre.
Adopci de mesures correctores en matria de convivncia
Per part del centre
Compartir amb les famlies els valors i normes de convivncia del centre, aix com les
mesures adoptades davant de qualsevol conicte.
Per part de la famlia
Respectar i promoure els valors i normes de convivncia del centre.
Fomentar en els lls i lles el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el
compliment de les normes.
Fomentar en els lls i lles la resoluci dialogada de conictes.
9
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Comunicaci entre el centre i la famlia
Per part del centre
Mantenir una comunicaci regular amb la famlia per informar-la de levoluci acad-
mica i personal de lalumne o alumna.
Comunicar a la famlia les inassistncies eventuals al centre i les incidncies que es
produeixin.
Informar les famlies de les activitats que es desenvolupin en horari escolar i extraescolar.
Atendre en un termini raonable (que cada centre ha de concretar dacord amb les seves
possibilitats) les peticions de reuni o entrevista de la famlia.
Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin levo-
luci de lalumne o alumna i del rendiment escolar, en particular per mitj de la tutoria.
Per part de la famlia
Comunicar al centre les informacions rellevants que puguin incidir en el procs den-
senyament i aprenentatge de lalumne o alumna.
Adrear-se directament al centre per contrastar discrepncies, coincidncies o sug-
geriments en relaci amb les activitats educatives i la formaci de lalumnat.
Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui el
centre.
10
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
Orientaci de continguts especcs addicionals
per a la carta de comproms educatiu
Seguiment de levoluci dels alumnes
Per part del centre
Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats o mbits de millora de
lalumne o alumna.
Oferir una educaci que estimuli les capacitats, competncies i habilitats de lalumnat,
que sigui adequada als diferents ritmes daprenentatge i en fomenti lesfor i el rendiment.
Informar la famlia de les tasques complementries que poden dur a terme per com-
plementar lacci educativa escolar.
Oferir mesures de suport a les famlies.
Acordar mesures especques educatives per millorar el rendiment escolar i el clima de
centre.
Informar la famlia dels criteris davaluaci, de levoluci dels aprenentatges i del desen-
volupament personal i social de lalumne o alumna.
Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de
lalumne o alumna al centre.
Proposar activitats de lleure per millorar la integraci social i el comproms cvic que
complementin el desenvolupament del procs educatiu de lalumne o alumna.
Informar del seguiment i dels resultats de les diferents mesures dutes a terme.
Per part de la famlia
Interessar-se per levoluci personal i els aprenentatges dels lls i lles.
Educar els lls i les lles en el deure de lestudi, acompanyar-los en lorganitzaci del
temps destudi a casa, proporcionar les millors condicions possibles per fer les tas-
ques escolars a casa i supervisar la preparaci dels materials necessaris per a lactivitat
escolar.
Implicar-se en els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat del ll o lla.
Garantir lassistncia diria al centre del seu ll o lla.
Conixer i collaborar en les mesures especques educatives per millorar el rendiment
escolar i el clima de centre.
Conixer el seguiment i els resultats de les diferents mesures dutes a terme.
Conixer i fomentar les propostes dactivitats de lleure i altres accions dintegraci social
i comproms cvic que complementin el desenvolupament del procs educatiu del seu ll
o lla.
11
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
Carta de comproms educatiu per a centres dinfantil,
primria i secundria: continguts comuns
Cal signar-la en formalitzar la matrcula.
Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................
(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................
..............................................................., reunits a la localitat de .........................
.........................., amb data ......................,
conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta
carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents:
COMPROMISOS
Per part del centre
1. Facilitar una formaci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de
lalumne o alumna.
2. Vetllar per fer efectius els drets de lalumne o alumna en lmbit escolar.
3. Oferir un entorn basat en el respecte i la convivncia de manera recproca (alumne/a-
mestre/a i mestre/a-alumne/a).
4. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia i de lalumne o
alumna.
5. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament
del centre.
6. Informar la famlia i lalumne o alumna dels criteris que saplicaran per avaluar el ren-
diment acadmic, fer-ne una valoraci objectiva i, si escau, explicar a la famlia els
resultats de les avaluacions.
7. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la fre-
qncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci acadmica i
personal de lalumne o alumna.
8. Donar valor afegit a la cultura de lesfor, a la responsabilitat en la sociabilitat i a lauto-
nomia personal.
9. Implicar els infants i/o els joves i fer-los partcips actius, tant en el seu procs daprenen-
tatge com en altres aspectes relacionats amb la vida del centre.
10. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin
levoluci de lalumne o alumna i del rendiment escolar per mitj de la tutoria.
11. Facilitar espais formatius i de relaci per a les famlies.
12. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies.
13. Afavorir les tasques i les funcions de lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar
la participaci de les famlies en aquesta associaci i la creaci i suport inicial a lasso-
ciaci all on no existeixi.
14. Comunicar a la famlia les inassistncies no justicades de lalumne o alumna al centre,
i qualsevol altra circumstncia que sigui rellevant per al seu desenvolupament aca-
dmic i personal.
15. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar i extra-
escolar (cal que cada centre concreti quines sn aquestes activitats).
12
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
16. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les
seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia
(sha de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia
amb lhorari del centre).
17. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis
socials...) en el treball conjunt en temes deducaci, infncia i joventut.
18. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els
quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.)
Per part de la famlia
1. Respectar el carcter propi del centre i reconixer lautoritat del professorat i, ms
especcament, la de lequip directiu i dipositar la conana en els professionals de
leducaci.
2. Compartir amb el centre leducaci del ll o lla i desenvolupar i afavorir les compli-
citats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre.
3. Instar el ll o lla a respectar les normes especques de funcionament del centre, en
particular, les que afecten la convivncia escolar i el desenvolupament normal de les
classes.
4. Promoure i valorar la cultura de lesfor i linters per a laprenentatge.
5. Fomentar el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el compliment de
les normes en els lls i lles.
6. Fomentar el respecte i la resoluci dialogada de conictes.
7. Facilitar al centre les informacions del ll o lla que siguin rellevants per al procs
daprenentatge.
8. Comunicar al centre educatiu qualsevol situaci que posi en perill la integritat fsica o
psicolgica, i/o suposi la vexaci i humiliaci de qualsevol alumne o alumna o membre
de la comunitat educativa.
9. Fer el seguiment i tenir cura que el ll o lla compleixi el deure bsic de lestudi i
dassistncia regular i puntual a les activitats acadmiques, i tamb perqu faci a casa
les tasques encomanades pel professorat.
10. Ajudar el ll o lla a organitzar el temps destudi a casa i a preparar el material per a
lactivitat escolar.
11. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o sug-
geriments en relaci amb laplicaci del projecte educatiu en la formaci del ll o lla.
12. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les famlies.
13. Informar i compartir amb el ll o lla el contingut daquests compromisos.
14. Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui
el centre.
15 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els
quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.)
I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu.
El centre La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)
Signatura Signatura
......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)
13
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
Addenda de compromisos especcs addicionals
de la carta de comproms educatiu per a centres
dinfantil, primria i secundria
Cal signar-la un cop iniciat el curs i, com a mnim, una vegada durant el curs escolar.
Les persones sotasignades
1
, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................
(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................
..............................................................., reunits a la localitat de .........................
.........................., amb data ......................,
conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta
addenda de continguts especcs addicionals, la qual comporta els segents:
COMPROMISOS
Per part del centre
1. Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats especques de lalumne
o alumna.
2. Adoptar mesures educatives adients per atendre les necessitats especques de
lalumne o alumna i mantenir-ne informada la famlia. (Cal que cada centre concreti
quines sn aquestes mesures especques.)
3. Valorar conjuntament amb la famlia i, si escau, amb lalumne o alumna les mesures
especques acadmiques i actitudinals adoptades i recollir els seus suggeriments.
4. Concretar i dur a terme les mesures especques adoptades.
5. Informar i compartir amb la famlia el seguiment de les mesures adoptades.
6. Fer una valoraci objectiva del rendiment acadmic i explicar a la famlia els resultats
de les avaluacions.
7. Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de
lalumne o alumna al centre.
8. Informar les famlies de les mesures de suport educatiu de lentorn per al desenvolu-
pament integral, la integraci social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic
de lalumne o alumna. (Cal que cada centre especiqui quines sn aquestes mesu-
res de suport educatiu de lentorn.)
9. Revisar conjuntament amb la famlia el compliment daquests compromisos i, si escau,
el contingut, en el termini de ..................
10. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els
quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.)
Per part de la famlia
1. Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del ll o lla en
funci de les necessitats detectades.
2. Valorar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el ll o lla, les mesures espec-
ques acadmiques i actitudinals adoptades i, si cal, aportar suggeriments.
1. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.
14
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
3. Respectar les mesures correctores establertes i atendre el seu compliment.
4. Donar suport en el compliment de les mesures especques proposades pel centre
educatiu.
5. Atendre en un termini raonable (cal concretar-lo amb cada famlia dacord amb les
seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli el centre.
6. Revisar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el ll o lla, el compliment daquests
compromisos i/o continguts, en el termini de ..................
7. .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els
quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.)
Per part de lalumne o alumna
2
1. Millorar i/o consolidar els bons resultats acadmics.
2. Mostrar i valorar la cultura de lesfor i linters per aprendre.
3. Respectar i collaborar en el compliment de les mesures especques acadmiques i
actitudinals proposades pel centre.
4. Mostrar constncia en el compliment dels acords.
5. Revisar conjuntament amb el centre i amb la famlia el compliment daquests compro-
misos i/o continguts, en el termini de ..................
I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu
3
.
El centre La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)
Signatura Signatura
......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)
2 i 3. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.
15
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
Carta de comproms educatiu per a llars dinfants:
continguts comuns
Cal signar-la en formalitzar la matrcula.
Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms),
.................................................................. (crrec) del centre educatiu
..............................., i ....................................
(nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................
..............................................................., reunits a la localitat de .........................
.........................., amb data ......................,
conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta
carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents:
COMPROMISOS
Per part de la llar dinfants
1. Facilitar una atenci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de
linfant. Vetllar pel seu procs daprenentatge i per fer efectius els drets dels infants en
lmbit escolar.
2. Promoure uns hbits saludables higinics i alimentaris dels infants.
3. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia.
4. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament
del centre.
5. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar.
6. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la fre-
qncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci dels infants.
7. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin el
desenvolupament dels infants i el seu creixement personal.
8. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies.
9. Facilitar lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar la participaci de les fam-
lies i el suport inicial a lassociaci all on no existeixi.
10. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les se-
ves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia (sha
de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia amb
lhorari del centre).
11. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis
socials...) en el treball conjunt en temes deducaci i infncia.
12. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir.)
Per part de la famlia
1. Respectar el carcter propi del centre i les normes dorganitzaci i funcionament de la
llar dinfants.
2. Compartir amb el centre leducaci del ll o lla i desenvolupar i afavorir les compli-
citats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre.
3. Facilitar al centre les informacions del ll o lla que siguin rellevants per al procs
daprenentatge.
16
ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU
E
X
E
M
P
L
E
4. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les fa-
mlies.
5. Atendre, en un termini raonable, les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli
leducador/a de la llar dinfants.
6. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o sug-
geriments en relaci a latenci i a la formaci del ll o lla.
7 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir.)
I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu.
El centre La famlia
(pare, mare, tutor o tutora)
Signatura Signatura
......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

Pla TAC de centre

La integraci plena de les tecnologies TIC en un centre educatiu es pot enfocar com
un procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seus
integrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu, organitzatiu i
tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s
necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini, com a instrument per formalitzar
la governana de la tecnologia en el marc del Decret 102/2010, dautonomia dels
centres educatius, i del projecte educatiu de centre.

El Pla TAC de centre s un instrument per a la planificaci i governana de la
tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del seu projecte educatiu. Els
objectius del Pla TAC de centre sn, entre daltres:
Planificar el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatiu,
administratiu i comunicatiu.
Promoure lassoliment de la competncia digital per part de tots els alumnes.
Promoure lassoliment de la competncia digital docent per part de tots els
professors.
Impulsar els usos curriculars de les TAC, i fer-ne el seguiment i lavaluaci.
Assignar responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.
Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment
en all que sestableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci
de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI).
Establir criteris per a la definici de les prioritats de dotaci dels recursos
tecnolgics i dassessorament i de formaci dels docents.
Establir la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).


Per facilitar-ne la redacci i el desplegament, el Departament dEnsenyament posa a
disposici dels centres educatius una aplicaci informtica especfica que es pot trobar
al Portal de centres del Departament. Es recomana emplenar les dades amb
periodicitat anual per poder valorar lassoliment de les fites establertes.

Responsable TAC de centre

En funci de les responsabilitats assignades en les normes dorganitzaci i
funcionament del centre, i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla
assignada al centre, la direcci ha de determinar la dedicaci dhores lectives i/o
complementries dels rgans unipersonals de coordinaci per a les tasques prpies de
cada crrec.
La coordinaci tecnolgica del centre educatiu se centra en la figura de la persona
responsable TAC, amb una dedicaci setmanal variable en funci del nombre dunitats
del centre.
Les principals funcions del crrec de responsable TAC de centre sn les segents:

Promoure el Pla TAC i fer-ne el seguiment en el marc del projecte educatiu de
centre.
Assessorar el professorat en ls didctic de les TAC, aix com orientar-lo sobre la
formaci en TAC, amb la collaboraci dels serveis educatius de la zona.
Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC 1/2

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC 2/2
Vetllar per l'aplicaci dels estndards tecnolgics del Departament i pel
manteniment de les installacions i dels equipaments informtics i telemtics del
centre.
Fer el seguiment dels serveis de suport TIC, mitjanant les aplicacions disponibles a
l'efecte, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i dassistncia
tcnica.
Assessorar la direcci, el professorat i el personal dadministraci i serveis del
centre en ls de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministrativa del
Departament dEnsenyament.
Vetllar per lacompliment de la reglamentaci normativa i dels estndards
tecnolgics segents:

- Utilitzar preferentment programari i recursos digitals en catal, dacord
amb el que estableix lart. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
poltica lingstica.
- Vetllar per l'aplicaci de les poltiques de privacitat i seguretat per a les
dades i les infraestructures digitals del centre educatiu.
- Tenir cura dels criteris daccessibilitat per seleccionar els recursos
digitals als espais web del centre.
- Incorporar la identificaci grfica adaptada al Programa didentificaci
visual de la Generalitat de Catalunya als espais web del centre.
- Vetllar perqu tot el programari installat en cadascun dels ordinadors
del centre compti amb la llicncia legal d's corresponent.
- Utilitzar formats basats en estndards oberts per a lintercanvi de
documents electrnics.
- Tenir cura que els materials digitals difosos pel centre que siguin
accessibles en lnia respectin els drets dautoria i les llicncies ds
dels diferents elements que els integren (imatges, esquemes, textos,
udio, vdeo, etc.). La publicaci de continguts que el mateix centre
genera que es vulguin compartir i difondre a la xarxa sha de fer amb
ladopci de llicncies Creative Commons.
- Aquelles altres funcions que el director del centre li encomani dacord
amb les directrius del Departament dEnsenyament.


Comissi TAC de centre

Addicionalment, s convenient que a cada centre es constitueixi una comissi TAC,
que ha destar integrada per la persona responsable TAC del centre i per professorat
de diferents cursos, cicles, departaments o seminaris, per tal de:

concretar i desplegar el pla TAC,
coordinar la integraci de les TAC en les programacions curriculars,
vetllar pel desplegament curricular de la competncia digital de lalumne,
promoure ls de les TAC en la prctica educativa a laula,
vetllar per loptimitzaci de ls dels recursos tecnolgics del centre,
dinamitzar la presncia a Internet del centre (portal, EVA, bloc, etc.).


Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

A. Alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material
que elaboren

Laccs de tots els centres educatius a Internet i ls de les tecnologies per a
laprenentatge i el coneixement faciliten que molts centres disposin dels seus propis
webs i de mitjans de reproducci digitals, mitjanant els quals lactivitat educativa va
ms enll dels estrictes lmits fsics de les aules i pot ser compartida per les famlies,
lentorn i les comunitats daprenentatge darreu. En conseqncia, la imatge o altres
dades que poden identificar els alumnes sn presents a la xarxa.

Per a la publicaci dimatges, dades personals o materials, la propietat intellectual
dels quals recau en els alumnes menors dedat, cal disposar de la corresponent
autoritzaci signada per les persones que nexerceixen la ptria potestat. Lautoritzaci
ha despecificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les
dades, imatges o materials, la durada de lautoritzaci i el mitj de difusi. Quan els
alumnes sn majors dedat, lautoritzaci lha de signar directament lalumne.

A.1. Imatges

Ats que el dret a la prpia imatge est reconegut en larticle 18.1 de la Constituci i
regulat per la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat
personal i familiar i a la prpia imatge, i que el dret a lautodeterminaci informativa
tamb est reconegut en el text constitucional en larticle 18.4 i regulat per la Llei
orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, es
fa necessari que, abans de publicar a les pgines web dels centres educatius o en
revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges dalumnes on
aquests o aquestes siguin clarament identificables o altres dades personals
susceptibles de ser tractades informticament, shagi obtingut el consentiment del
pare, mare o tutors legals. En els alumnes majors dedat, el consentiment lha de donar
el mateix alumne.

Per facilitar lobtenci daquest consentiment, el centre ha dinformar el pare, la mare o
els tutors legals dels alumnes menors dedat afectats i directament els alumnes
majors dedat quan escaigui de la possibilitat de publicar, al web del centre o en
revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges o dades
personals de l'alumne en activitats lectives, complementries o extraescolars, i els ha
de lliurar un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicaci
daquestes. Amb aquesta finalitat, es disposa dels models Autoritzaci relativa als
alumnes: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que
elaboren (menors dedat) i Autoritzaci relativa als alumnes: s dimatges, publicaci
de dades de carcter personal i de material que elaboren (majors dedat) que els
centres han de demanar que siguin emplenats i signats pel pare, la mare o els tutors
legals de qualsevol alumne (o directament per lalumne si s major dedat) quan, amb
posterioritat, hagi de sortir en imatges al web del centre o en revistes o publicacions
d'mbit educatiu editades pel centre.

Aquest consentiment no inclou lautoritzaci dimatges clarament identificables, que
sobtenen per qualsevol altre sistema de captaci dimatge (filmacions, fotografies,
etc.) i que est destinat a ser reprodut en televisi, revistes no elaborades pel centre,
publicacions publicitries, llibres o qualsevol altre mitj de difusi pblica.

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual 1/2

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual 2/2
Dacord amb la Llei orgnica 1/1982, el dret a la prpia imatge no impedeix la
informaci grfica sobre un esdeveniment pblic quan la imatge duna persona
determinada aparegui com a merament accessria. En aquest sentit no cal el
consentiment exprs dels interessats o representants legals per a la captaci
dimatges quan aquestes tinguin carcter accessori dintre de lesdeveniment o quan
les persones que hi apareguin no es puguin identificar.

La direcci del centre pblic i la titularitat del centre privat sn responsables nicament
dall que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol captaci dimatge efectuada
dins del recinte del centre requereix lautoritzaci prvia del director o del titular,
autoritzaci que ha de quedar acreditada degudament. Si les imatges identifiquen
persones, s necessari obtenir el consentiment exprs de les persones afectades o
dels representants legals, en qu cal explicitar la finalitat concreta de la captaci. El
director i, si escau, el titular del centre privat no s responsable de les captacions
dimatges efectuades en espais pblics externs al centre.

A.2. Dades personals

Pel que fa a la protecci de dades de carcter personal, cal tenir en compte que
larticle 13 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, admet la validesa del
consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat pels majors de
14 anys, mentre que per als menors daquesta edat cal el consentiment de les
persones que nexerceixen la ptria potestat. Aquesta modulaci de la minoria dedat
sestn tamb a lautoritzaci del dret dimatge esmentat anteriorment.

A.3. Edici de materials en blogs i espais web del centre

Per a ledici, amb finalitat de desenvolupar l'activitat educativa, de materials elaborats
per l'alumne en blogs, altres espais web i altres espais de comunicaci del centre, cal
la cessi corresponent del dret de comunicaci pblica expressat per escrit de les
persones que exerceixen la ptria potestat de lalumne, si s menor dedat, o
directament de lalumne si s major dedat. La Llei de propietat intellectual no admet
cap mena de modulaci daquest requisit segons ledat del menor. La cessi del dret
de comunicaci pblica sha defectuar encara que lautor en qesti no aparegui
clarament identificat, i sestn a realitzacions com ara els treballs i projectes de recerca
i altres de similars. Per tant, cal informar les famlies (i directament lalumne major
dedat) de les activitats que es prevegi publicar en lnia i obtenir-ne la corresponent
autoritzaci signada.


B. Aspectes generals de la protecci de dades personals en els centres
educatius

Per donar compliment a la disposici addicional 14 de la Llei deducaci, en el marc de
la legislaci sobre protecci de dades de carcter personal, el Departament
dEnsenyament prepara normes i posa a disposici dels centres orientacions
especfiques que es poden consultar al Portal de centre del Departament
dEnsenyament. En aquestes normes es distingeixen els fitxers de dades que
correspon custodiar al Departament i els fitxers que ha de custodiar cada centre.

En tot cas, correspon al director dels centres pblics i al titular dels centres privats
adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter
personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne lalteraci, la prdua i el
tractament o laccs no autoritzats.

Qestions relatives a seguretat i salut


Aquest document sestructura en els apartats segents:

Salut als centres educatius

A. Farmaciola
B. Administraci de medicaments als alumnes
C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme
D. Materials (educaci infantil i primria)
E. Programa salut i escola (educaci secundria)
F. Manipulaci daliments
G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar

Prevenci de riscos laborals

H. Plans demergncia. Simulacre
I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci
J. Control de plagues en els centres
K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics
L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius


El document es refereix, de vegades, a tots els centres, i en daltres, quan aix
sespecifica, noms a les escoles i altres centres pblics.


Salut als centres educatius

A. Farmaciola

En cada centre hi ha dhaver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement
fresc i sec, a labast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als
alumnes i prxima a un punt daigua.

Tamb, a prop de cada farmaciola, i en un lloc visible, hi ha dhaver la fitxa de
situacions demergncia i les instruccions bsiques de primers auxilis i de contingut de
la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament
dEnsenyament facilita als centres mitjanant el document La farmaciola escolar". I
tamb hi ha dhaver la fitxa de situacions demergncia.

El contingut de les farmacioles sha de revisar peridicament per tal de reposar el
material i controlar-ne les dates de caducitat.


B. Administraci de medicaci als alumnes

El Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria han recomanat introduir el
paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya amb unes
recomanacions ds del medicament.

Qestions relatives a seguretat i salut 1/8

Per poder administrar aquest medicament en els casos exposats a les recomanacions,
cal tenir lautoritzaci del pare, mare o tutor legal, que el centre educatiu ha de
demanar en el moment de la inscripci de lalumne al centre.

Per poder administrar medicaments als alumnes cal que el pare, mare o tutor legal
aporti una recepta o informe mdic on consti el nom de lalumne, la pauta
dadministraci i el nom del medicament que ha de prendre. Aix mateix, el pare, mare
o tutor legal ha daportar un escrit on es demani i sautoritzi el personal del centre
educatiu a administrar al fill el medicament prescrit, sempre que sigui imprescindible la
seva administraci en horari lectiu dacord amb la pauta esmentada.

s convenient que el centre mantingui en un nic arxiu les receptes o informes mdics
i els escrits dautoritzaci i prevegi qui ha dadministrar el medicament i, en absncia
daquesta persona, a qui correspon de fer-ho.

El personal del centre podr administrar un medicament noms en els casos en qu
ho pogus fer el pare, la mare o el tutor legal sense una formaci especial; en cas
contrari, si el medicament lha dadministrar personal amb una formaci determinada,
cal que el centre es posi en contacte amb el centre dassistncia primria ms proper.


C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme

Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que
poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol
(DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC
nm. 1445, de 22.5.1991), i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de
22.7.1998).

La Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de 31.12.2010), modifica la Llei
28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i
reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de
tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), que va implantar mesures adreades a la
prevenci de les patologies derivades del consum de tabac.

Aquestes mesures fan referncia al consum i la venda de tabac, a laugment dels
espais sense fum i a la limitaci de la disponibilitat i accessibilitat als productes de
tabac. Aquesta Llei insisteix especialment en el paper modlic dels professionals
docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i
prevenci mitjanant el foment destils de vida sense tabac.

Dacord amb tota la normativa esmentada, s prohibida la venda i el subministrament
de productes derivats del tabac, i tamb fumar en totes les dependncies dels centres
educatius i altres centres de treball del Departament dEnsenyament. La prohibici de
fumar s absoluta i afecta totes les persones que estiguin a linterior i als accessos de
qualsevol dels recintes esmentats. La normativa no permet que els centres educatius
pblics, els serveis educatius i altres centres de treball dependents del Departament
dEnsenyament tinguin rees habilitades per a fumadors.

Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en els centres
educatius. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus
dalcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica.

Qestions relatives a seguretat i salut 2/8

En el marc de les seves funcions, el director del centre pblic i el titular del centre
privat ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i per la
creaci i el manteniment duna cultura organitzativa que promogui un ambient
saludable lliure de fum. Aix mateix, correspon al consell escolar lavaluaci del
compliment daquestes mesures en el marc de les seves funcions davaluaci del
desenvolupament de lactivitat del centre.

Lincompliment de la normativa ha de ser advertit degudament i, si escau, sancionat,
dacord amb lordenament.

Per a ms informaci, consulteu lapartat Prevenci del tabaquisme del web del
Departament dEnsenyament.


D. Materials (educaci infantil i primria)

Tots els materials emprats als centres educatius han de reunir els criteris de qualitat i
seguretat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos ldics, les
joguines i el material ds fungible han destar identificats amb el marcatge CE de
conformitat. Shan de mantenir arranjats en un espai per a lemmagatzematge i en bon
estat de netedat i seguretat per evitar riscos dinfecci, malaltia i contaminaci i
garantir les condicions higienicosanitries.

Tant lequipament com el mobiliari han destar adaptats a les edats i caracterstiques
dels usuaris, i shan devitar cantoneres i materials de risc o estellables.


E. Programa salut i escola (educaci secundria)

Leducaci per a la salut t un paper fonamental en el desenvolupament de la infncia i
ladolescncia. Els infants i els joves necessiten eines per mantenir actituds positives
envers lafectivitat i la sexualitat, per poder afrontar situacions de risc vinculades amb
la salut i per desenvolupar conductes saludables.

El Programa salut i escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut
i el dEnsenyament, t per objectius millorar la salut dels adolescents mitjanant la
realitzaci daccions deducaci i promoci de la salut, atendre de manera preco
problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, potenciant la
collaboraci entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitria
presents al territori.

El Programa salut i escola preveu dues lnies bsiques dactuaci:

Potenciar el desenvolupament dactivitats deducaci i promoci de la salut en els
mbits prioritaris dintervenci del Programa: salut alimentria, salut emocional,
salut afectiva i sexual, consum de drogues, i tabac i alcohol.

Facilitar laccs dels joves a informaci i assessorament en temes relacionats
amb la salut mitjanant la consulta oberta.


El Departament de Salut assigna a cada centre deducaci secundria un professional
de referncia de lequip datenci primria de la zona i facilita el suport dels serveis
Qestions relatives a seguretat i salut 3/8

sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), programa
datenci a la salut sexual i reproductora (PASSIR) i centres datenci de
drogodependncies (CAS).

Correspon als professionals sanitaris de referncia:

donar suport als professors en la planificaci i el desenvolupament dactivitats
deducaci i de promoci de la salut,

atendre les demandes dinformaci i dorientaci dels alumnes,

coordinar amb el professorat i lEAP possibles intervencions amb els alumnes,

gestionar, si escau, derivacions als serveis sanitaris especialitzats.

Els centres educatius han de coordinar els continguts deducaci per a la salut que es
desenvolupin en el marc del currculum de diferents matries i planificar activitats
especfiques de promoci de la salut tenint en compte els temes prioritaris del PSiE i
les necessitats que es detectin en la consulta oberta. En la planificaci i el
desenvolupament de les activitats deducaci i de promoci de la salut es pot comptar
amb la collaboraci de personal sanitari. Cal que cada centre estableixi els
mecanismes de coordinaci entre els professors i el personal sanitari per dur a terme
aquestes actuacions. s convenient que cada centre designi un professional docent
com a referent de salut i, per tant, del PSiE.

Conv que lambient i les interrelacions del centre siguin propicis al desenvolupament
dhbits i conductes saludables. La participaci dels diferents agents implicats
professors, alumnes, famlies, entorn social (barri, municipi) afavorir lefectivitat de
les actuacions que es duguin a terme.

La consulta oberta sha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de
confidencialitat, procurant que interfereixi al mnim en lhorari de les classes. Lhorari
de la consulta oberta sha dincloure en la programaci general anual del centre.

La confidencialitat de la consulta s clau per establir la confiana amb els alumnes.
Quan es detectin situacions de risc cal ajudar els adolescents a comprendre la
necessitat dinformar les famlies i fer lacompanyament en aquest procs. Si es
detecta alguna situaci de risc per a la vida de ladolescent o per a tercers, una
malaltia mental que impliqui prdua de les capacitats cognitives, una malaltia greu o
una decisi que pugui perjudicar clnicament la persona, caldr comunicar-ho a la
famlia.

A linici de curs el centre pblic deducaci secundria ha dinformar els alumnes i les
famlies del servei de consulta oberta i presentar als alumnes la persona que dur a
terme el servei. Es facilitaran dptics informatius per als alumnes i les famlies en tots
els centres deducaci secundria (pblics i privats concertats). Tamb s important
facilitar a les AMPA la planificaci dactivitats adreades a les famlies.

El Departament dEnsenyament facilita formaci i materials didctics per al
desenvolupament dels temes prioritzats en el PSiE: a lapartat del web de Salut a
lescola es poden trobar recursos didctics i experincies de centres educatius, i tamb
enllaos dinters dinstitucions que treballen aquesta temtica.

Qestions relatives a seguretat i salut 4/8

Totes les actuacions que shan esmentat en aquest apartat cal que es prevegin en la
programaci anual del centre. La valoraci que sen faci a final de curs en la memria
anual del centre ha de referir-se, com a mnim, al desenvolupament de les activitats de
promoci de la salut i al funcionament, si escau, de la consulta oberta.


F. Manipulaci daliments

Lelaboraci daliments en un centre per part dels alumnes, les famlies o els
professors, com a activitat de la programaci anual aprovada pel consell escolar, sha
de fer tenint en compte les normes bsiques dhigiene alimentria establertes per
lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria a Quatre normes per preparar aliments
segurs.

En tot cas, cal evitar les elaboracions amb ou cru o amb nata i, en cas dalumnes amb
allrgies, noms es poden usar materials i aliments que no continguin els allerggens
que cal evitar. Podeu consultar la publicaci Allrgies alimentries i al ltex. Guia per
a lescola


G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar

La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici (BOE nm. 160, de
6.7.2011) a larticle 40, regula les mesures especials dirigides a lmbit escolar.

Pel que fa a la mesura 3, segons la qual les autoritats competents han de vetllar
perqu els menjars que se serveixin en escoles infantils i centres escolars siguin
variats, equilibrats i adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup dedat, el
Departament dEnsenyament i el Departament de Salut, coordinadament, ofereixen a
tots els centres educatius de Catalunya la possibilitat de sollicitar un informe
davaluaci de les programacions de mens escolars (PReME. Revisi de
programacions de mens escolars). Aquests informes estan elaborats per un equip de
dietistes i nutricionistes.

Pel que fa referncia a les mesures 4 i 5, segons les quals les escoles infantils i els
centres escolars han de proporcionar a les famlies la programaci mensual dels
mens, el Departament dEnsenyament conjuntament amb el Departament de Salut
ofereixen a les escoles recomanacions sobre com informar les famlies de la
programaci mensual dels mens i poder elaborar mens adaptats, en cas que es
puguin portar a terme, o facilitar la conservaci i escalfament dels mens que els
alumnes portin preparats des de casa:

Guia de lalimentaci saludable a letapa escolar (2012)
Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius

Pel que fa a la mesura 6, segons la qual no es permet la venda daliments i begudes
amb alt contingut en cids grassos saturats, cids grassos trans, sal i sucres, i en
espera que sestableixin per reglament els continguts esmentats, els centres han
datendre les Recomanacions sobre mquines expenedores daliments i begudes
(MEAB) en els espais per a infants i joves de Catalunya.

Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius

Qestions relatives a seguretat i salut 5/8

Pel que fa a la mesura 7, que qualifica les escoles infantils i els centres escolars
despais protegits de publicitat, qualsevol campanya o patrocini que vulgui incidir en
lmbit escolar ha danar acompanyada dun certificat del Departament dEnsenyament
que acrediti que la campanya compleix els requisits als quals obliga la mesura 7 de
larticle 40 de la llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici.

Aix mateix les mquines expenedores daliments i begudes ubicades en centres
educatius han de ser neutres i no han de tenir cap marca publicitria.

Per a ms informaci, consulteu lapartat Normativa sobre salut i escola al web de la
XTEC.


Prevenci de riscos laborals

H. Plans demergncia. Simulacre

La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix lobligaci dadoptar
les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci dels treballadors i dels
alumnes. Aquestes mesures shan de comprovar peridicament.

Per aquest motiu, tots els centres han delaborar, revisar i actualitzar peridicament el
pla demergncia. Cal utilitzar el manual "Pla demergncia del centre educatiu", editat
pel Departament dEnsenyament.

Els centres pblics, a linici de curs, han de comprovar que el pla demergncia est
actualitzat i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre (devacuaci o de
confinament) durant el primer trimestre del curs escolar. Aquest simulacre sha de
planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre,
incloses les que es fan en horari de menjador, en el cas que els alumnes romanguin al
centre dins daquesta franja.

En els centres pblics, una vegada fet el simulacre, el director del centre ha de fer
arribar a la direcci dels serveis territorials o a la gerncia del Consorci dEducaci de
Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual
Pla demergncia del centre docent degudament emplenades i tres cpies dels
plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any.

Si el centre comparteix les installacions amb altres entitats o persones pbliques o
privades, shi ha de coordinar, en relaci amb el pla demergncia.


I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci

Dacord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la
direcci del centre educatiu pblic del Departament ha de notificar als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, qualsevol accident o
incident laboral que hagi sofert el personal que treballa en el centre, sen segueixi o no
una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci sha de fer dacord amb el model
"Full de notificaci daccident, incident laboral o malaltia professional, degudament
formalitzat: una cpia de la tramesa sha de lliurar a la persona afectada i una altra
s'ha de conservar a larxiu del centre.

Qestions relatives a seguretat i salut 6/8


J. Control de plagues en els centres

Des del Departament dEnsenyament se segueixen les lnies dactuaci de control
integrat de plagues urbanes, amb la finalitat dintegrar totes les mesures possibles que
afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a
lentorn. Les mesures de control per a possibles plagues shan daplicar quan siguin
estrictament necessries. Quan shagin de dur a terme, cal seguir les indicacions
segents:

En els centres pblics, a les instruccions emeses des del Servei de Prevenci de
Riscos Laborals, que es poden trobar a la intranet del Departament
dEnsenyament (Serveis al personal > Seguretat i salut laboral > Control de
plagues), que shan elaborat dacord amb els criteris dactuaci que recomana la
Direcci General de Funci Pblica del Departament de Governaci i Relacions
Institucionals.
En tots els centres, als mtodes de control de plagues, que dicta el Departament
de Salut.


K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics

En totes les escoles pbliques (amb lexcepci de les escoles de tipologia I i J), en els
centres pblics deducaci especial, en les ZER, en els instituts, en les escoles oficials
didiomes, en les escoles darts plstiques i disseny i tamb en els centres i aules de
formaci dadults amb 10 o ms docents de plantilla, el director ha de designar una
persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals i comunicar-ne la
designaci a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la
gerncia del Consorci d'Educaci.

La designaci ha de recaure, sempre que sigui possible, en funcionaris docents en
servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap daquests no
hi opta i sen t constncia expressa, podr ser nomenat qualsevol altre docent que
imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.

Correspon al coordinador de prevenci de riscos laborals promoure i coordinar les
actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. Les funcions que t sn les
segents:

Coordinaci de les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com la
promoci i el foment de linters i la cooperaci dels treballadors en lacci
preventiva, dacord amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos
Laborals i les instruccions de la direcci del centre.
Collaboraci amb el director del centre en lelaboraci del pla demergncia, i
tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres.

Revisi peridica de la senyalitzaci del centre amb la finalitat dassegurar-ne
ladequaci i la funcionalitat.

Revisi peridica del pla demergncia per assegurar-ne ladequaci a les
persones, els telfons i lestructura.

Qestions relatives a seguretat i salut 7/8

Qestions relatives a seguretat i salut 8/8
Revisi peridica dels equips contra incendis, com a actuaci complementria
a les revisions oficials.

Promoci i seguiment dactuacions dordre i neteja.

Suport al director del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials o al
Consorci d'Educaci de Barcelona el "Full de notificaci daccident, incident
laboral o malaltia professional.

Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos
Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.

Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos
Laborals en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.

Coordinaci de la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci
de riscos laborals.

Collaboraci amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per al
desenvolupament, dins el currculum de lalumne, de continguts de prevenci
de riscos.

El Departament d'Ensenyament ofereix cursos de seguretat i salut laboral de nivell
bsic (30 hores) a fi que les persones designades per coordinar la prevenci de riscos
laborals en els centres pblics estiguin formats en la matria. Els directors dels centres
han dafavorir i possibilitar aquesta formaci als coordinadors. A ms, les seccions de
prevenci de riscos laborals dels serveis territorials o del Consorci dEducaci de
Barcelona organitzen sessions informatives amb els coordinadors de prevenci de
riscos laborals.


L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius

Des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals sestableixen els procediments, les
instruccions i notes de prevenci de diferents mbits de la seguretat laboral, que es
poden trobar a la intranet del Departament dEnsenyament (Intranet>Seguretat i salut
laboral) i al Portal de Centre (Intranet>Accs al Portal de Centres>Seguretat):

A fi deliminar, o si ms no minimitzar, els riscos en la manipulaci de productes
qumics i/o de mostres biolgiques, aix com de les eines, els instruments, les
mquines i altres elements dels equips de treball en laboratoris i tallers, i per tal de
donar compliment a les normatives vigents, shan establert pautes de treball que
permeten integrar les bones prctiques laborals i ambientals en els laboratoris i tallers
del centre. En particular, cal prestar una atenci especial a les que fan referncia a
letiquetatge, lemmagatzematge, la manipulaci dels productes qumics i la gesti dels
residus que shi generen.



Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als
professionals datenci educativa i de suport a la docncia del
Departament dEnsenyament

En els termes que preveu larticle 108 de la Llei deducaci, els centres educatius
poden disposar de personal dadministraci i serveis i professionals datenci
educativa, els quals han dajustar lexercici de llur professi al que estableixen la
normativa laboral i la resta de normativa aplicable. Aix mateix, larticle 86 de la
mateixa llei, preveu que els serveis educatius puguin estar integrats per professionals
de suport a la docncia.

Aquest document cont, per a cadascun dels collectius que presta serveis en els
centres i serveis educatius i les llars dinfants:

A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball de cada
collectiu

B. Aspectes comuns a tot el personal

A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball

A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius
(personal funcionari i inter)

A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels centres educatius
A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels serveis educatius
A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius

A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i
serveis educatius (personal funcionari i inter)

A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius
A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis
educatius en aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de
lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la
Generalitat de Catalunya 2012-2014
A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar
dadministraci.

A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de
suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis
educatius

A.3.1. Personal auxiliar d'educaci especial (personal laboral)
A.3.2. Personal educador d'educaci especial (personal laboral)
A.3.3. Personal integrador social (personal laboral)
A.3.4. Personal tcnic especialista en educaci infantil (personal laboral).
A.3.5. Personal fisioterapeuta (personal laboral)
A.3.6. Personal assistent social (personal funcionari i inter)
A.3.7. Personal audioprottic (personal laboral)
A.3.8. Personal netejador dels centres educatius (personal laboral)


Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 1/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament



A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les
llars dinfants (personal laboral)

A.4.1. Director de les llars dinfants
A.4.2. Personal educador de les llars dinfants
A.4.3. Personal de cuina de les llars dinfants
A.4.4. Personal de manteniment de les llars dinfants
A.4.5. Personal ajudant de cuina i personal netejador de les llars dinfants

A.5. Jornada i horari dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis
de les llars dinfants (personal laboral)

B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia

B.1. Vacances
B.2. Permisos i llicncies
B.3. Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)
B.4. Formaci del personal
B.5. Serveis extraordinaris
B.6. Control horari
B.7. Deducci proporcional de retribucions
B.8. Aplicaci de la via disciplinria
B.8.1 Personal amb vinculaci administrativa (funcionari o inter)
B.8.2 Personal amb vinculaci laboral
B.8.3 Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada
B.9. Exercici del dret de vaga
B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants


A. Aspectes especfics referents a les funcions i la jornada i horari de treball de
cada collectiu

A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius
(personal funcionari i inter)

A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius

Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius:
la gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes;
la gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, historials
acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions,
diligncies...;
la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre.

A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius

Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius:
la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del servei educatiu;
donar suport administratiu al funcionament i lestructura del servei educatiu i
tamb a lequip de direcci.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 2/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius

Correspon al personal subaltern dels centres educatius:
la cura i el control de les installacions, els equipaments, el mobiliari i el material
del centre i la comunicaci a la secretaria de les anomalies que es puguin
detectar quant al seu estat, s i funcionament;
lencesa (posada en funcionament) i el tancament de les installacions daigua,
llum, gas, calefacci i aparells que escaiguin, i la cura del seu correcte
funcionament, aix com la posada en funcionament daparells per a la seva
utilitzaci (fotocopiadores, material audiovisual, etc.);
lobertura i el tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis,
installacions esportives i altres espais del centre, i la cura i custdia de les claus
de les diferents dependncies;
el control dentrada i sortida de persones al centre i la seva recepci i atenci,
aix com la primera atenci telefnica i la derivaci de trucades;
la cura i el control del material (recepci, lliurament, recompte, trasllat...).
el trasllat de mobiliari i daparells que, pel volum i/o pes, no requereixin la
intervenci dun equip especialitzat;
la fotocpia de documents i el seguiment de les fotocpies que sefectuen en el
centre, i la utilitzaci del fax (enviament i recepci de documents);
la realitzaci denquadernacions senzilles, transparncies, etc., sobre material
propi de lactivitat del centre;
la collaboraci en el manteniment de lordre dels alumnes en les entrades i
sortides;
la intervenci en els petits accidents dels alumnes, segons el protocol dactuaci
del centre;
la recollida i distribuci dels justificants dabsncia dels alumnes i collaboraci en
el control de la puntualitat i labsentisme dels alumnes;
la participaci en els processos de preinscripci i matriculaci del centre:
lliurament dimpresos, atenci de consultes presencials i derivaci, si escau;
la recepci, classificaci i distribuci del correu (cartes, paquets...);
la realitzaci dencrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i el
funcionament propis del centre (trmits al servei de correus...);
la realitzaci de tasques imprevistes per evitar la pertorbaci del funcionament
normal del centre, en absncia de les persones especialistes i/o encarregades.

Per als collectius esmentats, el director del centre pot determinar, segons les
necessitats i caracterstiques del centre, la realitzaci de funcions i tasques similars o
relacionades amb les anteriors.

A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i
serveis educatius (personal funcionari i inter)

A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius

La jornada i lhorari de treball del personal auxiliar dadministraci (o administratiu), del
personal subaltern i altre personal funcionari adscrit als centres i serveis educatius sn
els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball
del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm.
6139, de 31.5.2012), sens perjudici de les adaptacions que, per necessitats dels
centres i dacord amb la seva activitat, calgui fer per garantir-ne el funcionament
adequat. En la determinaci dels horaris, que seran autoritzats pels serveis territorials
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 3/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


o, a la ciutat de Barcelona, pel Consorci d'Educaci, shi han de tenir en compte els
objectius de millora i ampliaci de lhorari datenci al pblic, aix com loptimaci de la
disponibilitat del temps del personal.

Els centres i serveis educatius, d'acord amb els criteris de plantilla determinats pel
Departament, poden disposar de personal auxiliar dadministraci a jornada completa
o a jornada parcial (mitja jornada). En rgim de jornada completa, la jornada laboral s
de 37 hores i 30 minuts en jornada ordinria, i de 35 hores en perode destiu (entre l1
de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos), de treball efectiu en cmput setmanal
de dilluns a divendres. En rgim de jornada parcial (mitja jornada), aquesta s de 18
hores i 45 minuts en jornada ordinria i de 17 hores i 30 minuts en perode destiu
(entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos).

Durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds
inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal s
equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquests perodes per 7 hores
diries.

A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis educatius en
aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de lorganitzaci i loptimitzaci del
personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 2012-2014

Dacord amb el previst a la disposici transitria cinquena de la Llei 5/2012, de 20 de
mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les
estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012), s daplicaci al
personal inter la reducci del 15 % de la jornada prevista a lAcord del Govern de 27
de mar de 2012, pel qual saprova el Pla docupaci per a la racionalitzaci de
lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat
de Catalunya 2012-2014 (DOGC 6098, de 29.3.2012).

A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar dadministraci

Es pot compatibilitzar, prvia autoritzaci, el desenvolupament de dos llocs de treball
de mitja jornada del cos auxiliar administratiu en dos centres o serveis educatius; en
aquest supsit la jornada laboral s lestablerta per al personal que fa la jornada
completa. La determinaci de lhorari a realitzar pel personal requereix lacord del
director dels centres implicats i, en cas de discrepncia, han de dirimir els serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci. La tramitaci de la
documentaci per a l'autoritzaci de la compatibilitat dels dos llocs de treball la fa el
centre educatiu que tingui un nombre ms elevat dalumnes, llevat que hi hagi acord
en un altre sentit. Amb tot, cada director ha dactuar com a cap de personal durant el
temps que el personal romangui en el seu centre.

A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de
suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis
educatius (personal laboral)

A.3.1. Personal auxiliar d'educaci especial

Correspon al personal laboral de la categoria professional auxiliar d'educaci especial:
ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaaments
per l'aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitj de
mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 4/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


ajudar els alumnes en aspectes de la seva autonomia personal (higiene,
alimentaci...) a fi de garantir que puguin participar en totes les activitats;
fer els tractaments especfics dels alumnes en el centre educatiu.

La jornada ordinria del personal auxiliar deducaci especial s de 37 hores i 30
minuts setmanals, en rgim de jornada partida, amb una interrupci mnima d'una hora
per dinar. L'horari s'ha dadaptar a les necessitats d'atenci dels alumnes i a l'horari de
funcionament del centre.

A.3.2. Personal educador d'educaci especial en centres pblics

Correspon al personal laboral de la categoria professional educador deducaci
especial en centres pblics:
donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials perqu puguin
participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, aix com aplicar
programes de treball preparats pel tutor o especialistes i participar en lelaboraci
i aplicaci de tasques especfiques relacionades amb: autonomia personal,
adquisici dhbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments,
estimulaci sensorial, habilitats de vida, transici a la vida adulta i preparaci per
al mn laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris i centres deducaci
especial...;
participar en laplicaci del projecte educatiu del centre;
conixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la
millor manera possible la seva tasca de collaboraci amb els mestres tutors i els
especialistes;
proporcionar als mestres tutors i especialistes elements dinformaci sobre
lactuaci de lalumne, a fi dadaptar i millorar el seu procs daprenentatge.

La jornada ordinria del personal educador deducaci especial en centres pblics s
de 37 hores i 30 minuts setmanals, distribudes de la manera segent:
25 hores datenci directa als alumnes en horari lectiu;
8 hores per a reunions, coordinaci i altres activitats incloses en el projecte
educatiu de cada centre;
4 hores i 30 minuts de preparaci, formaci i reciclatge i altres activitats
relacionades amb les seves funcions que no shan de fer necessriament al
centre.

A.3.3. Personal integrador social

El personal de la categoria professional integrador social collabora en el
desenvolupament dhabilitats socials i dautonomia personal en alumnes que es troben
en situaci de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famlies i
els agents socials de lentorn. Correspon al personal integrador social:
desenvolupar habilitats dautonomia personal i social amb alumnes en situaci de
risc;
participar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats dintegraci social;
afavorir relacions positives de lalumne amb lentorn;
collaborar en la resoluci de conflictes;
intervenir en casos dabsentisme escolar;
acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars;
donar suport a les famlies en el procs dintegraci social dels joves i infants;
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 5/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


collaborar en lorganitzaci dactivitats de dinamitzaci de ls del temps lliure i
de sensibilitzaci social.

Els integradors socials han de concretar, conjuntament amb lequip docent que
correspongui, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, en qu
sespecifiquin els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre
que sigui possible el seu desenvolupament en lentorn de laula ordinria.

Els integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres
professionals que intervenen en l'atenci a aquests alumnes. Cada centre ha de definir
els marcs per a aquesta coordinaci i les pautes d'intervenci amb el tutor de l'alumne.

El pla de treball de l'integrador social i la valoraci dels resultats han de formar part,
respectivament, de la programaci general i de la memria anual del centre.

La jornada ordinria del personal integrador social s de 37 hores i 30 minuts
setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 19 hores i es distribuiran de la
manera segent:
30 hores datenci directa als alumnes i coordinaci amb professionals externs;
5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de
claustre, de cicle o de nivell, entrevistes amb les famlies, elaboraci de
material...;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de
formaci externes que no han de fer-se necessriament en el centre.

Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball,
determinar la distribuci horria daquests professionals.

A.3.4. Personal tcnic especialista en educaci infantil

El personal laboral de la categoria professional tcnic especialista en educaci infantil
collabora amb els mestres tutors del primer curs del segon cicle de l'educaci infantil
en el procs educatiu de lalumne, principalment en el desenvolupament dhbits
dautonomia i en latenci a les necessitats bsiques dels infants. Correspon al
personal tcnic especialista en educaci infantil:
participar en la preparaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i
aprenentatge: organitzaci de laula, elaboraci de materials didctics, suport al
desenvolupament de les sessions;
collaborar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i
aprenentatge dhbits dautonomia de lalumne;
dur a terme activitats especfiques amb alumnes pautades pel mestre tutor;
collaborar en les activitats datenci a les necessitats bsiques dels infants;
participar en processos dobservaci dels infants.

Els tcnics especialistes en educaci infantil han de participar en les reunions de cicle i
de nivell i en les activitats de formaci que tinguin relaci amb les seves funcions i
poden participar en les entrevistes amb les famlies, sempre amb la presncia del
tutor.

La jornada ordinria del personal tcnic especialista en educaci infantil s de 37
hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores, amb la
distribuci segent:
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 6/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


25 hores datenci directa als alumnes;
5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle,
de nivell i de claustre, entrevistes amb les famlies, elaboraci de materials;
5 hores de collaboraci en lacollida dels alumnes deducaci infantil a linici i a la
finalitzaci de la jornada escolar o en la realitzaci de tasques socioeducatives
relacionades amb els hbits i actituds personals en el temps de migdia;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de
formaci externa, que no shan de fer necessriament al centre.

Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball,
determinar la distribuci horria daquests professionals. El pla de treball dels tcnics
especialistes en educaci infantil ha de formar part de la programaci general anual
dels centres.

A.3.5. Personal fisioterapeuta

Correspon al personal laboral de la categoria professional fisioterapeuta:
fer, tenint en compte el diagnstic mdic, la valoraci motriu de lusuari per tal
destablir-ne el grau dafectaci;
elaborar els programes de recuperaci i adaptaci per millorar lautonomia
personal, i dur a terme el tractament especfic que l'alumne requereix;
informar i assessorar les famlies, si escau, i collaborar amb altres professionals,
serveis i especialistes.

La jornada ordinria del personal fisioterapeuta s de 37 hores i 30 minuts setmanals,
que es distribueix de manera general en:
35 hores, que es programaran de manera presencial i en horari fix, distribudes
de manera flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i possibilitar les
activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari es podran programar
fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa als alumnes i, si
escau, el temps per a desplaaments entre centres de treball.
Les 2 hores i 30 minuts restants es dedicaran a activitats de formaci i a la
preparaci individual dactivitats.

A.3.6. Personal assistent social / diplomat en treball social

Correspon al personal del cos de diplomatura, assistncia social:
lavaluaci de les necessitats educatives dels alumnes, vinculades a lentorn
social i familiar i la collaboraci en la planificaci dactuacions que afavoreixin la
seva participaci en contextos de desenvolupament i aprenentatge en lentorn
escolar i social;
la informaci i assessorament a les famlies; orientaci sobre serveis i recursos
per acompanyar processos descolaritzaci;
el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives vinculades a condicions
socioculturals desfavorides, de manera especial en els moments de canvis
detapa i en el procs de transici a la vida activa (inserci laboral i social);
lassessorament als centres i als professors en la identificaci de necessitats
educatives dels alumnes vinculades a lentorn social i familiar, i la collaboraci
en la planificaci dactuacions de resposta educativa en lentorn escolar, familiar i
social;
la participaci en projectes de centre per donar resposta a les necessitats socials
dels alumnes i les seves famlies (comissions socials, gabinets de risc social...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 7/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


la collaboraci amb les administracions en la planificaci i loptimitzaci dels
recursos educatius del sector i en temes relacionats amb lescolaritzaci dels
alumnes;
el treball en xarxa i la collaboraci amb les institucions i serveis de la zona per
detectar necessitats i establir criteris comuns dactuaci.

La jornada i lhorari de treball del personal del cos de diplomatura, assistncia social,
sn els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de
treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC
nm. 6139, de 31.5.2012).

A.3.7. Personal audioprottic

Correspon al personal laboral de la categoria professional daudioprottic:
dur a terme la valoraci de la capacitat auditiva dels alumnes amb diagnstic
mdic de disminuci auditiva, per tal de conixer el grau de prdua
neurosensorial i/o conductiva crnica;
prescriure i adaptar les prtesis auditives;
informar i assessorar les famlies i collaborar amb tots els professionals que
participen en el procs daprenentatge, aix com amb els serveis i especialistes
externs al centre educatiu.

La jornada ordinria del personal audioprottic s de 37 hores i 30 minuts setmanals,
que es distribueix de manera general en:
35 hores que shan de programar de manera presencial i en horari fix,
distribudes de forma flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i
possibilitat les activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari, es
poden programar fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa
als alumnes i, si escau, el temps per desplaaments.
Les 2 hores i 30 minuts restants shan de dedicar a activitats de formaci i a la
preparaci individual dactivitats.

A.3.8. Personal netejador dels centres educatius

Correspon al personal laboral de la categoria professional netejador la neteja i higiene
del centre i de les seves dependncies, aix com del mobiliari, els estris i els lavabos.

La jornada ordinria de treball del personal netejador s de 37 hores i 30 minuts
setmanals. Lhorari de treball sha destablir atenent a les necessitats del centre, tenint
en compte que si tot el servei o una part daquest es presta entre les 10 del vespre i
les 6 del mat, es percep el plus de nocturnitat corresponent, en els termes que preveu
el conveni collectiu nic.

A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les
llars dinfants (personal laboral).

A.4.1. Director de la llar dinfants
Corresponen al director de la llar les funcions segents:
a. La gesti, lorganitzaci i la planificaci de la llar, que t com a finalitat bsica
afavorir el desenvolupament integral de cada infant ats.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 8/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


b. La direcci, la coordinaci i el control del personal que tingui assignat la llar
dinfants, i la distribuci de les tasques, a fi de garantir el bon funcionament de
la llar dinfants. A ms, actua com a dinamitzador i animador de lequip
educatiu, dacord amb els programes formatius que shi estableixin.
c. El manteniment de les relacions necessries amb els familiars dels infants
atesos, i amb altres professionals i serveis en relaci amb leducaci i el
desenvolupament dels infants.
d. Latenci directa als infants.
Les hores destinades a les tasques a), b) i c) shan de determinar en funci del nombre
de grups que tingui la llar dinfants. Es comptabilitzen normalment 3 hores setmanals
per cada grup dinfants, amb un mnim de 15 hores per setmana.

A.4.2. Personal educador de les llars dinfants
Corresponen al personal laboral de la categoria educador de llars d'infants, les
funcions segents:
Atendre directament els infants, com a responsable del grup assignat, en llur
desenvolupament de la personalitat individual i social, tant en el camp fsic com
psquic i social i de llur higiene personal, vestit i alimentaci. Atendre, aix
mateix, la vigilncia i custdia dels infants en el cas de sortides programades
pel centre.
Formar part de lequip educatiu participant en lelaboraci, lexecuci i
lavaluaci dels projectes que sestableixin en el pla general de funcionament
del centre.
Programar, desenvolupar i avaluar els processos educatius i datenci als
infants.
Mantenir una relaci peridica amb els familiars dels infants, proporcionant-los
orientaci i suport, aix com amb altres professionals i serveis educatius
relacionats amb leducaci i el desenvolupament dels infants.
Supervisar i avaluar el personal en prctiques adscrit a laula.
El personal educador est obligat a assistir a les reunions de lequip educatiu i a totes
les reunions convocades pel director.

A.4.3. Personal de cuina de les llars dinfants
Correspon al personal laboral de la categoria professional oficial de primera, cuiner,
adscrit a la llar dinfants, ser el responsable de la cuina. Aquest personal s'encarrega,
sota les directrius del director de la llar i amb lajut del personal adscrit a les seves
ordres, de la preparaci, manipulaci i control dels aliments servits a la llar dinfants i
de tenir cura dels diferents rgims alimentaris que, per prescripci mdica, shagin de
preparar per als infants. Collabora en les festes i sortides que es facin a la llar
dinfants, preparant mens apropiats, i es responsabilitza de la custdia, provisi,
emmagatzematge i conservaci dels aliments, aix com de la neteja dels estris de la
cuina i del seu paviment.



Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 9/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


A.4.4. Personal de manteniment de les llars dinfants
Sota les directrius del director de la llar dinfants, correspon al personal laboral de la
categoria professional oficial de primera, manteniment, adscrit a la llar, fer funcions
que requereixen una prctica concreta o coneixements generals d'ofici. Aquest
personal fa feines prpies de paleta, pintor, fuster i altres, necessries per al
manteniment de l'edifici i de l'exterior; aix mateix, fa installacions no complexes per al
suport de les activitats educatives programades a la llar. Tamb t cura dels accessos
a la llar.

A.4.5. Personal ajudant de cuina i netejador de les llars dinfants
Correspon al personal laboral de la categoria professional ajudant de cuina i netejador,
sota les directrius del director de la llar o del cuiner, fer tasques de menjador, de
repartidor i bugaderia i llenceria, aix com encarregar-se de la neteja de les
dependncies de la llar i tamb de la maquinria i els estris de cuina.

A.5. Jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i dadministraci
i serveis de les llars dinfants (personal laboral)
El calendari laboral del personal de les llars dinfants per al curs 2012-2013 comprn
des de l1 de setembre de 2012 fins al 15 de juliol de 2013. La jornada de treball durant
aquest perode es desenvolupar entre les 9 i les 17 hores, llevat dels perodes
compresos entre l1 i l11 de setembre de 2012 i entre l1 i el 15 de juliol de 2013, en
els quals lhorari de treball ser de 9 a 14 hores. Els dies en qu no hi ha atenci
directa als infants es dediquen a lorganitzaci del curs, la planificaci de lacci
educativa i la formaci del personal.


B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals
datenci educativa i de suport a la docncia

B.1. Vacances

El perode de gaudiment de les vacances est subjecte a les necessitats del servei i
amb carcter general es fa coincidir amb el perode dinactivitat del centre o servei.

Les vacances anuals retribudes sn dun mes de durada per cada any complet de
servei, garantint en tot cas 22 dies hbils (23 dies hbils si s en perodes fraccionats)
o els que corresponguin proporcionalment si el temps de servei s inferior a lany.

Les vacances shan de gaudir durant lany natural. No obstant aix, si el perms de
maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs coincideix amb el perode de
vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el perms, fins i tot si sha
acabat lany natural, cas en qu es podran gaudir durant lany segent en el moment
que es reincorpori del perms. Tamb en cas de baixa per incapacitat temporal que
impedeixi el gaudiment de les vacances durant lany natural es podran gaudir en el
moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut ms de
18 mesos a partir del final de lany en qu shagin originat. Sexceptuen els casos en
qu la incapacitat temporal es produeix mentre ja sestan gaudint les vacances.



Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 10/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament



B.2. Permisos i llicncies

Als efectes del gaudiment dels permisos i llicncies el personal ha atenir-se al que
preveu el Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, per qual saprova la refosa en un
Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria
de funci pblica; la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida
personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de
Catalunya; el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del
personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de
31.5.2012) i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, en all
que sigui daplicaci. Respecte al personal laboral, cal tenir en compte tamb el que
sestableix en el VI Conveni collectiu nic.

Les sollicituds han de tramitar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci, amb una antelaci mnima al seu gaudiment de set dies. En tots
els casos, la sollicitud corresponent requereix el coneixement previ i tamb el vistiplau
del director del centre quan la seva concessi estigui subjecta normativament a les
necessitats del servei.

B.3. Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies)

El personal afectat ha dadrear els comunicats de baixa i alta mdica i altres
incidncies al centre dadscripci on presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los
de manera immediata als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
dEducaci. En cas que afectin personal substitut, caldr comunicar-ho telefnicament
o per correu electrnic als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
dEducaci, sens perjudici de la seva tramitaci immediatament posterior. Quan els
comunicats o incidncies es produeixin en perodes dinactivitat del centre, el personal
haur de tramitar-les directament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci.

B.4. Formaci del personal

La formaci del personal t com a objectiu promoure el desenvolupament de les
persones i de les seves competncies professionals i contribuir a lassoliment dels
objectius organitzatius i estratgics del Departament i a la millora del servei pblic.

La formaci que el personal requereix per al correcte desenvolupament de les funcions
i tasques assignades s un dret i un deure. En aquest sentit, dacord amb la normativa
vigent, el personal t dret a 40 hores de formaci anuals. El personal disposa duna
oferta mplia dactivitats formatives en diferents modalitats (presencial, semipresencial
i virtual) i perodes (preferentment durant el mes de juliol per als professionals
datenci educativa).

Per al personal adscrit als centres educatius sofereix una formaci inicial virtual,
oberta durant tot el curs acadmic, amb itineraris personalitzats en funci del perfil
professional, amb guiatge i assessorament duna persona tutora.

B.5. Serveis extraordinaris

Excepcionalment, i noms quan en sigui prviament autoritzada, el director del centre
pot requerir el personal fora de lhorari establert, si hi concorren necessitats del servei
com a conseqncia de la seva activitat. En aquest cas el personal t dret a la
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 11/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


compensaci horria que correspongui. Els criteris de compensaci horria sn els
segents:
1 hora normal (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada
del treballador): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei,
1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45
minuts normals, lliures de servei,
1 hora nocturna (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada
ordinria entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent,
si escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei.

B.6. Control horari

La responsabilitat del control de la jornada i lhorari correspon al director del centre o
servei educatiu. Cada centre ha destablir un sistema de control dassistncia i de
puntualitat i ha darxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans
que correspongui del Departament d'Ensenyament la documentaci interna emprada
per fer el control dabsncies, i tamb els justificants presentats.

B.7. Deducci proporcional de retribucions

La diferncia en cmput mensual entre la jornada reglamentria de treball del personal
i la realitzada efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducci
proporcional de retribucions. Aquesta deducci de retribucions no t carcter
sancionador i saplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre
dacord amb el que sestableix a lapartat Aplicaci de la via disciplinria (B.8).

Quan es produeixi una absncia o una falta de puntualitat del personal i no hagi estat
degudament justificada, el director del centre ho ha de notificar immediatament a la
persona interessada (model Notificaci individual de faltes dassistncia i de
puntualitat no justificades del personal), amb acusament de recepci, i li donar cinc
dies hbils per tal que justifiqui la falta dassistncia o de puntualitat o per presentar al
director qualsevol altra allegaci que consideri convenient.

Transcorregut el termini de cinc dies i, en tots els casos, abans de la tramesa a qu es
refereix el pargraf segent, si labsncia o falta de puntualitat no ha resultat
justificada, el director ha de signar la resoluci de deducci proporcional de
retribucions i notificar-la a la persona afectada. Amb aquests efectes, es disposa del
model Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen les retribucions per
absncies o impuntualitats no justificades. Cal tenir en compte la formalitzaci del
model de resoluci corresponent, en funci de la vinculaci del personal, funcionarial o
laboral.

Dins dels deu primers dies del mes en curs, el director ha de trametre als serveis
territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal dependent del
Departament dEnsenyament amb absncies o impuntualitats del mes anterior que no
hagin resultat justificades (model Comunicaci dabsncies i impuntualitats no
justificades als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes
daplicar la deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador),
acompanyada de cpia de les resolucions emeses i notificades, als efectes daplicar la
corresponent deducci automtica de retribucions a la nmina. En tot cas, el director
del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions
lliurades a les persones afectades, amb els acusaments de recepci, aix com les
allegacions i altra documentaci que aquelles hagin pogut presentar.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 12/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament



B.8. Aplicaci de la via disciplinria

Quan el director del centre consideri que cal aplicar la via disciplinria, sha de distingir
entre les situacions segents.

B.8.1. Personal amb vinculaci administrativa (funcionari i inter)

Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, cal aplicar el
procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius
pblics per lOrdre EDU/521/2010, de 2 de novembre (DOGC nm. 5755, de
16.11.2010).

Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el
director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i
lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci de Barcelona.

B.8.2. Personal amb vinculaci laboral

Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus,
el director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i
lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci dEducaci de Barcelona.

B.8.3. Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada

En els supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada, si una vegada
efectuada la deducci proporcional de retribucions sense carcter sancionador que es
preveu a lapartat B.7, el director del centre constata que es donen, al mateix temps,
circumstncies que poden ser objecte de sanci disciplinria, cal seguir el procediment
per faltes lleus, greus i molt greus establert anteriorment en cada cas. Cal tenir en
compte que la sanci de deducci proporcional de retribucions per faltes de puntualitat
i assistncia, prevista als articles 9.h) i 13 del Reglament de rgim disciplinari de la
Funci Pblica de lAdministraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27
de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals,
financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments
turstics (DOGC. 6099, de 30.03.2012).


B.9. Exercici del dret de vaga

En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir laplicaci telemtica
dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de
confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part
del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les
persones interessades (model "Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el
dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions.

Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal
que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci
automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i
les allegacions rebudes.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 13/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament


Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals 14/14
datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci de les retribucions
que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries.

B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants

Els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis dun centre
formen part de la comunitat escolar, tenen el dret i el deure de participar en la vida del
centre i han de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre. Aquest
personal est representat en el consell escolar del centre en els termes establerts a
larticle 45 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, i el
director del centre pot convocar a les sessions del claustre els professionals datenci
educativa destinats al centre perqu informin amb relaci a lexercici de les funcions
establertes a larticle 146 de la Llei deducaci.

Mentre el Departament no estableixi ladaptaci del Decret 102/2010, de 3 dagost,
dautonomia de centres educatius a les llars dinfants tal com preveu la disposici
addicional desena del Decret esmentat, la participaci del personal en el control i
gesti de la llar dinfants es regeix pel que es determina a larticle 18 del Decret
282/2006, de 4 de juliol (DOGC 4670 de 6 de juliol), amb el benents que el consell de
participaci de la llar ha passat a denominar-se consell escolar de la llar a partir del dia
dentrada en vigor del Decret 102/2010 abans esmentat.



Supsits en qu els funcionaris doc ents poden demanar una reducci de
jornada

El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i les situacions que es
detallen a continuaci, dacord amb el que disposen la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de
mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de
les administracions pbliques de Catalunya, modificada per la Llei 5/2012, del 20 de
mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les
estades en establiments turstics i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de
lempleat pblic, modificada per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos
generals de lEstat per a lany 2011.


A. Reducci per tenir cura dun fill menor de sis anys. La reducci es pot sollicitar
sempre que la persona sollicitant tingui la guarda legal del menor. La reducci
que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una
percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

Es pot optar pel dret a gaudir de la compactaci de la reducci dun ter o de la
meitat de la jornada per jornades consecutives senceres des del moment en
qu es reincorpori a la feina desprs del perms de maternitat o de la setzena
setmana posterior al part, ladopci o lacolliment o desprs del perms de
paternitat.

Es t dret a la compactaci sempre que la persona beneficiria no estigui
privada de la guarda legal del menor per resoluci judicial. El perode de
compactaci no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni
per cap altre supsit. Quan el perode de gaudiment de la compactaci
coincideixi totalment o parcialment amb el perode de vacances durant el mes
dagost, el cmput del perode de compactaci queda interromput fins al
finiment del perode de vacances.

La concessi de la reducci de jornada s incompatible amb lautoritzaci de
compatibilitat. Les autoritzacions concedides resten suspeses dofici fins al
finiment del termini de la reducci.

Els fills successius donen dret a un nou perode de reducci de jornada que
posa fi al perode de qu sestigui gaudint.

Un cop iniciada la compactaci no shi pot renunciar. La persona sollicitant en
gaudeix per a tot el perode sense interrupcions.

El fet de compactar el primer any de reducci suposa una minoraci,
proporcional al temps compactat, del temps que resta de reducci de jornada
i/o, si sescau, la regularitzaci econmica que correspon. Aquesta
compactaci comporta, en qualsevol cas, el manteniment de les retribucions
del 80% o del 60%, una vegada finalitzat el perode de reducci de jornada,
durant el perode de temps necessari per a equiparar les retribucions
percebudes i les jornades realitzades a les duna situaci en qu no shagi
compactat el primer any de la reducci de jornada.

B. Reducci per tenir cura dun fill menor de dotze anys. Sens perjudici del que
estableix lapartat anterior, les persones que per ra de guarda legal tenen cura
Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada 1/2

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada 2/2


C. directa dun fill menor de dotze anys poden gaudir duna reducci dun ter o de
la meitat de la jornada, amb la reducci proporcional de les retribucions.

D. Reducci per tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o
sensorial que no fa cap activitat retribuda. La reducci es pot demanar sempre
que es tingui la guarda legal de la persona discapacitada. La reducci que es
pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una
percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

E. Reducci pel fet de tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de
consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda del 65%
o ms o amb un grau de dependncia que li impedeix ser autnom, o que
requereix dedicaci o atenci especial. La reducci que es pot demanar s dun
ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60%
de la retribuci ntegra, respectivament.

F. Reducci per fer efectiva la protecci o el dret a lassistncia social ntegra
duna dona vctima de violncia de gnere. La reducci que es pot demanar s
dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del
60% de la retribuci ntegra, respectivament.

G. Reducci per discapacitat legalment reconeguda quan, per aquest motiu, sha
de rebre tractament en centres pblics o privats en horari laboral. La reducci
que es pot demanar en la jornada laboral s lequivalent al temps que la
persona afectada ha de dedicar al tractament, amb percepci de les
retribucions ntegres.

H. Reducci de jornada de com a mnim la meitat de la jornada de treball per tenir
cura dun fill menor de 18 anys durant lhospitalitzaci i el tractament continuat
del menor afectat per cncer o qualsevol malaltia greu que implica la necessitat
de tenir-ne cura de manera directa, contnua i permanent, amb la percepci de
les retribucions ntegres.

Totes aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de
qualsevol activitat econmica.


Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

INSTRUCCIONS de 19 de juny de 2012 per a la r ecollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres

Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de
lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de
maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de
desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012.

Per a lelaboraci daquesta estadstica el Departament dEnsenyament disposa ja de
les dades dels professors dels seus centres obtingudes dels fitxers de gesti i de les
dades dels alumnes obtingudes de la matrcula mecanitzada. Malgrat aix, el
Departament no t totes les dades necessries per a lelaboraci de lestadstica
prevista en el Programa anual per al 2012.

Les dades que els centres han de lliurar sobtindran a partir duns formularis
accessibles des dInternet.

Per portar a terme aquesta recollida de dades es dicten les instruccions segents:


Primera

Aquestes instruccions afecten els centres que imparteixen:

Educaci infantil exclusivament: centres pblics i privats.
Educaci infantil i primria: centres privats i aquells centres pblics la titularitat
dels quals no s del Departament dEnsenyament.
Educaci especial especfica: centres pblics i privats.
Educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius): centres pblics i
privats.
Arts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny: centres pblics i privats.
Msica: centres pblics i privats.
Dansa: centres pblics i privats.
Idiomes: escoles oficials.
Art dramtic.
Conservaci i restauraci de bns culturals.
Ensenyaments esportius: centres pblics i privats.
Educaci dadults: centres pblics i privats.
Estudis de sistemes educatius estrangers.
Ensenyaments a distncia.


Segona

Segons el que disposa larticle 34 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, dEstadstica
de Catalunya, s obligatori subministrar la informaci necessria per elaborar les
estadstiques dinters de la Generalitat.

Els centres educatius han demplenar els formularis que els corresponen segons els
nivells que imparteixin.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

Tercera

Els centres pblics i privats que imparteixen exclusivament educaci infantil han
demplenar el formulari, a efectes estadstics, amb dades referents a:

Unitats per cursos
Unitats concertades/subvencionades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal educador o docent segons:
Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Altre personal del centre:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Necessitats educatives especials
Nacionalitat
Llengua estrangera que estudien


Quarta

Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci primria han demplenar el formulari amb
dades referents a:

Unitats per cursos
Unitats concertades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques
Promoci dels alumnes de 6 de primria
Personal docent segons:
Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Nivell que imparteixen
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General


Cinquena

Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci
secundria i/o ensenyaments darts plstiques i disseny i/o estudis superiors de
disseny no caldr que emplenin la major part de dades del formulari. El programari
SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les
dades davaluaci dels alumnes. El director o directora del centre ha de verificar que
les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu
es comunicar quan estar operativa aquesta funci.

A ms, el centre haur demplenar les dades que no shagin exportat del programari
com:

Grups per nivells
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques


Sisena

Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o
estudis superiors de disseny han demplenar el formulari amb dades referents a:

Grups per nivells
Grups concertats
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques
Personal docent segons:
L loc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Nivell que imparteixen
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Avaluaci dels alumnes

Setena

Els centres pblics i privats especfics deducaci especial han demplenar el formulari
amb dades referents a:

Unitats per nivells
Unitats concertades
Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal docent segons:
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

Lloc que ocupen
Sexe
Dedicaci
Titulaci
Edat
Crrecs directius
Nacionalitat
Personal tcnic segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Tipus de discapacitat
Tipus dassistncia al centre deducaci especial
Nacionalitat
Alumnes de programes adaptats de garantia social segons la famlia professional


Vuitena

Els centres pblics i privats que imparteixen ensenyaments de rgim especial
didiomes, msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i
ensenyaments esportius han demplenar el formulari amb dades referents a:

Personal docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Sexe
Curs
Edat
Especialitat
Graduaci (finalitzaci destudis)

Novena

Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci
dadults no caldr que emplenin la major part del qestionari.

El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al
qestionari les dades de matrcula. El director del centre ha de verificar que les dades
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es
comunicar quan estar operativa aquesta funci.

A ms, el centre haur dacabar de completar algunes dades referents a lavaluaci.


Desena

Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament
dEnsenyament que imparteixen educaci dadults han demplenar el formulari amb
dades referents a:

Personal docent segons:
Titulaci
Sexe
Dedicaci
Edat
Nacionalitat
Personal no docent segons:
Tipologia
Sexe
Dedicaci
Alumnes segons:
Sexe
Edat
Tipus densenyament
Nacionalitat
Alumnes que han superat estudis

Onzena

Els centres privats que imparteixen plans destudis estrangers han demplenar el
formulari amb dades referents a:

Serveis escolars: menjador, residncia i transport
Personal docent segons:
Sexe
Dedicaci
Edat
Nacionalitat
Alumnes segons:
Edat
Sexe
Necessitats educatives especials
Nacionalitat
Llengua estrangera que estudien


Dotzena

El centre que imparteix ensenyaments a distncia ha demplenar el formulari amb
dades referents a:

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

Alumnes segons:
Sexe
Nacionalitat
Ensenyame nt
Curs
Modalitat/especialitat
Avaluaci


Tretzena

Els formularis shan demplenar abans del 31 doctubre de 2012.

Els centres que imparteixen formaci permanent dadults i ensenyaments esportius
emplenaran els formularis durant el segon trimestre del curs acadmic. Sinformar per
correu electrnic de la data dobertura de laplicaci.

Les escoles oficials didiomes emplenaran un altre formulari amb dades referents al
segon quadrimestre.

El centre que imparteix ensenyaments a distncia emplenar un segon formulari amb
les dades referents al segon quadrimestre i un tercer formulari amb les dades del
tercer trimestre de GESO.

Catorzena

El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci,
Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats
estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les
caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2012, de 27
de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany
2012.





Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

INSTRUCCIONS de 19 de juny 2012 per a la recollida de dades per a
lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes

Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de
lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de
maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de
desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012.


Primera

1.1. Els centres educatius que imparteixen educaci infantil i primria, educaci
secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius), programes de qualificaci
professional inicial, ensenyaments darts plstiques i disseny i estudis superiors
de disseny han de lliurar el fitxer informtic de dades que es descriu en aquest
document.

1.2. La direcci dels centres ha de comprovar que els fitxers de dades sajusten a les
especificacions daquest document.

1.3. Tots els centres han de fer tramesa de les dades de matrcula actualitzades de
tots els alumnes del centre.

1.4. El Departament dEnsenyament proveir els centres de les instruccions adients
per a la creaci, la verificaci i la transmissi dels fitxers.


Segona

Els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats han de lliurar al
Departament dEnsenyament, abans del 31 doctubre de 2012, les dades dels alumnes
que cursen educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria, batxillerat,
cicles formatius de formaci professional, cicles formatius de formaci especfica darts
plstiques i disseny i estudis superiors de disseny.


Tercera

3.1. El Departament dEnsenyament, mitjanant els procediments adients,
comprovar ladequaci de les dades a les especificacions que sindiquen a
continuaci i, si escau, informar els centres de les dades errnies perqu les
esmenin.

3.2. Les dades dels alumnes sintegraran en el fitxer Alumnat matriculat, descrit en
lannex 2 de lOrdre ENS/125/2011, de 13 de maig, dactualitzaci dels fitxers
que contenen dades de carcter personal gestionats pel Departament
dEnsenyament.


Quarta

El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci,
Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les
caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2011, de 27
de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany
2012.


Descripci del fitxer

Cada centre ha delaborar un nic fitxer amb les dades dels alumnes dacord amb la
descripci que sindica a continuaci.

Nom del fitxer: CENTRE8.TA1, on CENTRE8 s el codi que t assignat el centre.

Format: ASCII de registre fix.

Contingut: Cont les dades dels alumnes i t una longitud de 354 posicions. Els camps
mantenen la seva longitud encara que estiguin en blanc. Entre camp i camp no hi ha
dhaver cap carcter ni cap espai en blanc.


Nmero dordre, nom i descripci dels camps:


1. NOM NOM DE LALUMNE. s un camp de 15 posicions on sha descriure el nom
de lalumne. Si el primer cognom cont partcules, es posaran a continuaci
del nom.
2. COGNOM1 PRIMER COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el primer cognom de
lalumne. Si el cognom cont partcules que el separen del nom, es posaran
al darrere del nom.
3. COGNOM2 SEGON COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el segon cognom de
lalumne, si en t.
4. TIPUS_DOC TIPUS DE DOCUMENT. Camp duna posici per indicar el tipus de
document didentificaci de lalumne (DNI, NIE, passaport). Es codificar
segons sindica al document GUIA-MAT.
5. DOCUMENT NMERO DE DOCUMENT. s un camp de 14 posicions on es consignar
el nmero del document de lalumne. Shi han dindicar tant els nmeros
com la lletra, si en t (els DNI i NIE han de portar la lletra de manera
obligatria). No shi han dincloure espais en blanc ni cap signe de
puntuaci.
Per als alumnes de nacionalitat espanyola a partir dels 16 anys, ser
obligatori indicar-ne el DNI i es validar que aquest sigui correcte.
Per als alumnes daltres nacionalitats a partir dels 16 anys, ser obligatori
indicar-ne el NIE o el passaport i es validar que el codi sigui correcte en el
cas del NIE.
6. LLIURE s un camp de 6 posicions que sha de deixar en blanc.
7. ADRECA ADREA. Camp de 30 posicions on sha descriure ladrea actual de
lalumne sense fer-hi constar el municipi ni el codi postal.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

8. CODIMUN CODI MUNICIPAL. Camp de 5 posicions que indica el municipi de ladrea
actual de lalumne. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE.
Vegeu la taula 6 del document GUIA-MAT.
9. CP CODI POSTAL. Camp de 5 posicions per escriure-hi el codi postal
corresponent a ladrea actual de lalumne.
10. TELEFON Camp de 9 posicions per indicar el telfon que dna lalumne o la famlia de
lalumne.
11. DATANAIX DATA de NAIXEMENT de lalumne. s un camp de 6 posicions amb el
format: DDMMAA.
12. SEXE Camp duna posici: H per a homes i D per a dones.
13. NACIONALIT NACIONALITAT. Camp de 3 posicions que indica la nacionalitat de
lalumne, codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT.
Si es deixa en blanc, sentn que s espanyol.
14. CIP Camp de 14 posicions on sha dintroduir el Codi dIdentificaci Personal
(CIP) de la Targeta Sanitria Individual (TSI) de lalumne. Si no es disposa
daquesta dada, el camp es deixar en blanc.
15. DEFICITS Camp duna posici per indicar la causa principal de les possibles
necessitats educatives especfiques de lalumne. Es codificar segons
sindica al document GUIA-MAT.
En el cas dalumnes amb ms duna causa de necessitat educativa
especfica, shi indicar la dominant. Els documents acreditatius shan
dindicar en el camp ACI.
16. DATAMAT DATA DE MATRCULA. Camp de 6 posicions per indicar la data en qu
lalumne es matricula per al curs 2012-2013. En format DDMMAA.
17. CENTRE CODI CENTRE. Camp de 8 posicions per escriure-hi el codi del centre on
sha matriculat lalumne.
18. ANY ANY ACADMIC. Camp de 4 posicions per indicar lany acadmic; aix, el
curs 2012-2013 sindicar 2013.
19. REPETIDOR Camp duna posici per indicar si lalumne s la primera vegada que fa el
curs actual o si s repetidor.
Sentn per repetidor lalumne que fa el mateix curs que el cursat lany
anterior perqu no ha aprovat les matries necessries per passar de curs.
Sha de considerar repetidor lalumne que estigui en aquesta situaci tot i
que el pla destudis hagi canviat dun any a laltre. No saplicar aquest
concepte en els cicles formatius ni en el batxillerat nocturn.
Aix, aquest camp somplir amb una R en el cas que lalumne sigui
repetidor i es deixar en blanc en cas contrari.
Per a lalumne de batxillerat nocturn i cicles formatius aquest camp es
deixar sempre en blanc.
20. ACCES Camp de 4 posicions que es deixar en blanc.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

21. PLADESTUDI PLA DESTUDIS. Camp de 3 posicions que somple segons els estudis que
cursa lalumne. Vegeu la taula 1 de Pla destudis del document GUIA-MAT.
22. TIPUSENS TIPUS DENSENYAMENT. Camp de fins a 4 posicions que indica el tipus
especfic destudis que cursa lalumne. Sha domplir segons la taula 2 de
tipus densenyament (document GUIA-MAT). Si el codi t menys de 4
carcters, cal acabar domplir-lo amb blancs.
23. CURS CURS ACADMIC. Camp duna posici que indica el curs que fa lalumne,
dacord amb el que sindica en el quadre 1 de cursos segons el Pla destudis
del document GUIA-MAT.
Per a lalumne destudis estrangers, la indicaci del curs en qu es matricula
es fa segons ledat en data 31/12/2012. Vegeu el quadre 1 del document
GUIA-MAT.
Si lalumne no es matricula del curs sencer, aqu shi ha de fer constar el
curs ms alt entre totes les matries de qu es matriculi.
24. GRUP Camp duna posici que indica el grup al qual pertany lalumne. Es pot
omplir amb lletres o xifres. En cas que noms hi hagi un grup de cada curs,
somplir amb A.
Un grup s el conjunt dalumnes que reben lensenyament de totes les
matries obligatries comunes dun curs pels mateixos professors, en la
mateixa aula i amb el mateix horari.
Els centres deducaci primria que tenen alumnes de diferents cursos en
un mateix grup classe (grups mixtos) han de posar M en aquest camp.
25. TORN Camp duna posici que indica lhorari. Somple segons:
T a distncia
D dirn ordinari N nocturn
M intensiu de mat V intensiu de tarda
26. BLOC Camp que han dutilitzar els centres deducaci primria que tenen grups
mixtos, atenent les especificacions que es fan a la GUIA MAT.
27. SOLTES Camp duna posici que indica que un alumne de batxillerat no es matricula
del curs complet, sin que es matricula noms de les matries que li
manquen per aconseguir el ttol.
S Per a alumnes que no es matriculen de curs complet.
C Per a alumnes que es matriculen de curs complet.
28. 1R_IDIOMA PRIMER IDIOMA. Camp de 3 posicions per escriure, en el cas dhaver-hi
idioma en el curs, el codi corresponent segons la taula 3 del document
GUIA-MAT. Si no es cursa cap idioma, cal posar-hi NO.
29. OP_ANT Camp de 18 posicions, que cal deixar en blanc.
30 a 36. SOLPEN1 a SOLPEN7. Camps de 3 posicions per escriure-hi les matries pendents
de cursos anteriors o b les matries soltes de les quals es matricula
lalumne. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.
37. 2N_IDIOMA IDIOMA OPTATIU. Camp de 3 posicions per indicar el codi de lidioma que
cursa lalumne, a ms del que consta com a obligatori en el pla destudis.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no en fa, poseu-hi
NO. En el cas del batxillerat, el segon idioma shaur domplir amb els codis
de les matries optatives del batxillerat a la taula 3 del mateix document.
38. F_RELIGIO FORMACI RELIGIOSA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si
lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria de religi.
Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT.
39. OP_ED_FIS ENSENYAMENT FSICA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si
lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria deducaci
fsica. Shi posar S si en fa i N en cas contrari. Cal deixar-lo en blanc si
lalumne ja en fa obligatriament.
40. ASSEGURAN EXEMPT DASSEGURANA ESCOLAR. Camp duna posici que indica si
s exempt dassegurana escolar. Es codifica amb E per a lalumne exempt
dassegurana i es deixar en blanc per a la resta.
41. PROC_AC PROCEDNCIA ACADMICA. Camp duna posici on sha dinformar la
titulaci que sha presentat per accedir a determinats nivells educatius.
Noms sha domplir per als estudis postobligatoris atenent la codificaci
que sespecifica al document GUIA MAT. La resta de nivells educatius
deixaran en blanc aquest camp.
42. PAIS_RESI PAS DE RESIDNCIA. Camp de 3 posicions per indicar el codi del pas de
residncia. Si est en blanc correspon a Espanya. Es codifica segons la
taula 4 del document GUIA-MAT.
*43. CONVOC CONVOCATRIA 2n DE BATXILLERAT. Camp duna posici per indicar la
convocatria en qu es matricula lalumne. Pot ser 1, 2, 3, 4, 5
44. PAU_ANT Camp de 14 posicions que es deixar en blanc.
45. ACI Camp per indicar la documentaci que lalumne ha aportat si ha acreditat,
mitjanant un document de lEAP corresponent, que ha de ser subjecte
dadaptaci curricular individualitzada. Vegeu el document GUIA-MAT.
Aquest camp completa la informaci recollida en el camp DFICITS,
referent a la causa de les necessitats educatives especfiques. Ha destar en
blanc per als alumnes que no en tenen cap.
46. ENSCAST ENSENYAMENT EN CASTELL. Camp duna posici per indicar si lalumne
deducaci infantil o primria ha de rebre atenci individualitzada en
castell.
47. C_MUNNAIX. CODI MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de cinc posicions per indicar-hi el
codi INE del municipi de naixement de lalumne. Somple segons la Taula de
Codis de Municipis de lINE. Els codis dels municipis de Catalunya estan
identificats a la taula 6 del document GUIA MAT. En el cas dels municipis
estrangers aquest camp somplir amb 99999 i el nom del municipi
sindicar en el camp N_MUNNAIX.
48. N_MUNNAIX. NOM DEL MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de trenta posicions per
indicar-hi el nom del municipi de naixement de lalumne estranger. Per a la
resta, cal deixar-ho en blanc.
49. PAIS_NAIX. PAS DE NAIXEMENT. Camp de 3 posicions per indicar el pas de
naixement de lalumne. Si est en blanc correspon a Espanya. Codificat
segons la taula 4 del document GUIA-MAT.
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Secretaria General

50. PROV_NAIX. PROVNCIA DE NAIXEMENT. Camp de 2 posicions per indicar la provncia
espanyola on va nixer lalumne. Codificat segons la taula 5 del document
GUIA-MAT.
51. ERROR Camp ds intern del programa. Cal deixar-lo EN BLANC.





















Nota:
Els camps senyalats amb * davant del numeral han demplenar-los noms els alumnes que han de fer les
PAU.


M. Models
Els models, en format pdf emplenable, es poden consultar al cercador de
lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius.
M1. Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en l'etapa
d'educaci primria - Model
M2. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci
educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre - Model
M3. Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no justificades
del personal - Model
M4. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions
per absncies o impuntualitats no justificades (personal funcionari) - Model
M5. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions
per absncies o impuntualitats no justificades (personal laboral) - Model
M6. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades als serveis
territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes daplicar la
deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador - Model
M7. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de
Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta
dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal amb
vinculaci administrativa) - Model
M8. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de
Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta
dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal laboral) -
Model
M9. Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga -
Model
M10. Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional -
Model
M11. Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de
carcter personal i de material que elaboren (menors d'edat) - Model
M12. Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i
recursos digitals a Internet per treballar a l'aula - Model