Projecte Centre D'interpretació

PROJECTEDEXECUCIDEREHABILITACI
CENTREDINTERPRETACIDELPAISATGECULTURALDELESTANY
AJUNTAMENTDELESTANY(MOIANS)
TEGULA|ArquitecturaiPatrimoniCultural
JordiMorrosMartaUrbiola|Arquitectes
DanielGutirrez|ConsultordePatrimoniCultural
GENERDE2014
NDEX
I.MEMRIA
I.3.COMPLIMENTDENORMATIVES
I.3.1. RELACIDELANORMATIVAVIGENT
I.1.MEMRIADESCRIPTIVA
I.3.2. FUNCIONALITAT:UTILITZACI
I.1.1.DADESGENERALS
I.3.3. FUNCIONALITAT:ACCESSIBILITAT
I.1.1.1.Naturalesadelencrrec
I.3.4. FUNCIONALITAT:TELECOMUNICACIONS
I.1.1.2.Identificaciiagentsdelprojecte
I.3.5. FUNCIONALITAT:ACCSALSSERVEISPOSTALS
I.3.6. SEGURETATESTRUCTURAL
I.1.2.INFORMACIPRVIA
I.3.7. SEGURETATENCASDINCENDI
I.1.2.1.Antecedentsicondicionants
I.3.8. SEGURETATDUTILITZACIIACCESSIBILITAT
I.1.2.2.Caracterstiquesdelemplaamentilentorn
I.3.9. HABITABILITAT:SALUBRITAT
I.1.2.3.Antecedentshistrics
I.3.10. HABITABILITAT:ESTALVIDENERGIA
I.1.2.4.Dadesdeledificiexistent
I.3.11. PROTECCIENFRONTDELSOROLL
I.3.12. ECOEFICINCIA
I.1.3.DESCRIPCIDELPROJECTE
I.3.13. ENDERROCSIRESIDUSDOBRA
I.1.3.1.Descripcigeneraldelaintervenci
I.3.14. ORDENANCESMUNICIPALS
I.1.3.2.Adequacialanormativaurbansticavigent
I.3.15. RESTADEREGLAMENTSIDISPOSICIONS
I.1.3.3.Descripcigeomtrica
I.4.ANNEXOSALAMEMRIA
I.1.4.PRESTACIONSDELEDIFICI
I.4.1. ANNEX1:MEMRIADESTRUCTURES
I.1.4.1.EnrelacialaLOEialCTE
I.4.2. ANNEX2:MEMRIADINSTALLACIONS
I.2.MEMRIACONSTRUCTIVA
I.4.3. ANNEX3:PLADECONTROLDEQUALITAT
I.4.4. ANNEX4:INSTRUCCIONSDSIMANTENIMENT
I.2.1. CONSIDERACIONSGENERALS
I.2.2. TREBALLSPREVIS
II.DOCUMENTACIGRFICA
I.2.3. SUSTENTACIFONAMENTACI
I.2.4. SISTEMAESTRUCTURAL
III.PLECDECONDICIONS
I.2.5. SISTEMAENVOLVENT
I.2.6. SISTEMADECOMPARTIMENTACIIDACABATS
IV.AMIDAMENTSIPRESSUPOST
I.2.7. SISTEMESDECONDICIONAMENTSIINSTALLACIONS
I.2.8. EQUIPAMENTIURBANITZACI
V.PROJECTESPARCIALSIALTRESDOCUMENTSCOMPLEMENTARIS
V.1.RESSENYADELCATLEGDEMONUMENTSESPANYOLSDECLARATSHISTRICOARTSTICS
V.2.ESTUDIDESEGURETATISALUT
ProjectedExecucideRehabilitaciCentredInterpretacidelPaisatgeCulturaldelEstany
I.MEMRIA
I.1.MEMRIADESCRIPTIVA
I.1.1.
DADESGENERALS
I.1.2. INFORMACIPRVIA
I.1.1.1. NATURALESADELENCRREC
I.1.2.1. ANTECEDENTSICONDICIONANTS
El present document pretn definir les directrius del Projecte dExecuci de Rehabilitaci i Condicionament del Centre
dInterpretacidelPaisatgeCultural,radialdelEcomuseudelMoiansalmunicipidelEstany.
El monestir romnic de Santa Maria de l'Estany, format pel claustre, les seves dependncies i l'esglsia (actualment
parroquial)constitueixenunBCulturald'IntersNacional(BCIN)protegit,aixcomelprincipalelementd'atracciturstica
actualmentalmunicipi.Calconsiderarqueconstitueixl'elementpatrimonialambunamajoraflunciadevisitantsanualdel
Lobjecte daquest projecte s plantejar una ordenaci de les dependncies del Monestir de titularitat municipal,
Moians.
anteriorment ocupadesperlEscolamunicipal,queconstitueixiunabasedetreballdelCentredInterpretacidelPaisatge
CulturaldelEstany,perapoderdesenvoluparparallelamentelProjecteMuseogrficdacordamblesdirectriusgeneralsi
ambelsrecursosassignatsenelfutur.
Conscientdelarellevnciadelconjuntmonumentaldelmonestir,l'Ajuntamenthaimpulsatdiversesiniciativesencaradesa
lasevaconservaciimillora,encollaboraciambelBisbatdeVic.
El projecte es desenvolupa en el marc estratgic del Programa Viure al Poble Ms, impulsat per la Direcci General
dAdministraci Local, del Departament de Governaci i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya,
L'any2009laDiputacideBarcelonaoferunajuttcnicconsistentenlaredaccid'unprojected'"Estudiprevid'adequaci
concretament dins lactuaci anomenada LEstany: histria i natura. El patrimoni cultural i natural com a dinamitzador
del claustre i del sobreclaustre del monestir", que desenvolupava un document anterior "Proposta d'usos del monestir de
turstic,ambelsuportdelFEDERCatalunya20072013,eix4(desenvolupamentlocaliurb),aixcomencoordinaciamb
SantaMariadel'Estany.Aproximaciaunpladirectordelsespaisdelmonestir",redactattambperencrrecdelaDiputaci
lEcomuseu del Moians, creat per tal dedifondre,estudiaripreservarlescaracterstiquessocials,culturalsipatrimonials
deBarcelonal'any2007.Aquestsdocumentshanpermsidentificardiversesproblemtiquesinherentsalasituaciactual
prpiesdaquestterritori.
delesdependnciesdelmonestir:
Mancadeserveishiginicsadequats,
Mancadeclimatitzacienelsespaismusetzats,
I.1.1.2. IDENTIFICACIIAGENTSDELPROJECTE
Precarietatdelesinstallacionsdecalefaccidel'esglsia.
Mancadeconnexientrelesplantesbaixaiprimera,
ElpromotordelpresentprojecteslAjuntamentdelEstany,ambCIFP0807800H,idomicilialcarrerDoctorVilardell,1,de
Precarietatdelasalaannexaalallard'infants
Precarietatdelasituacidel'arxiumonacal
Impactepaisatgsticinapropiatd'unapartdelsobreclaustre
Mancad'unasaladereserva
LEstany,ambCodiPostal08148.
Els autors daquest Projecte dExecuci de Rehabilitaci sn larquitecte Jordi Morros i Cardona, (collegiat n 37.7732),
larquitecta Marta Urbiola i Domnech (collegiada n 32.8383), i el consultor en patrimoni cultural Daniel Gutirrez i
Espartero.
Apartirdelaidentificacid'aquestesfebleses,esplantejunaredefinicidelrecorregutmusesticconsistenten:Recepci
SalesactualmentmusetzadesAccsal'actualespaidelallard'infants,convertidaensalamusetzadaapartirdeltrasllatal
nouCEIPSobreclaustreDavalladaiaccsalclaustreAccsal'interiordel'esglsiadesdelclaustreperlaportadel'actual
sagristiaRetornalclaustreperlaportadelanauRetornfinsalarecepciisortida.
Finalment,lesintervencionsproposades(aimplementarenfasesproperes,inoinclosesenelpresentprojecte)sn:
Construccid'unnounuclid'escalessegonselsactualsrequerimentsnormatius
I.1.2.2. CARACTERSTIQUESDELEMPLAAMENTILENTORN
Implantacid'unascensor
Construccideserveishiginicsadients
El municipi de lEstany forma part de la comarca natural del Moians, situada a lextrem de tres comarques: el Valls
Modernitzaciiampliacidelsistemadeclimatitzaci
Redistribucidel'actualsaladerecepci
Eliminacid'algunsenvansqueseparenelsespaisdelarectoria
Creacid'unespaidereservadematerialexpositiu
Transversal,SantaMaridOliOrist.
Tancamentenvidratdelsobreclaustreiincorporacidelsistemadeclimatitzaci
Adequacidelesportesactualsqueconnectenelclaustreambl'esglsiaperfacilitarnel'accsimillorarelrecorregut.
Demogrficament el municipi compta amb un envelliment molt elevat de la poblaci, i amb una tendncia histrica de
Installacid'alarmesalessalesd'exposiciial'esglsia.
Oriental, Osona, i el Bages, formant un altipl amb una alada sobre el nivell del mar que oscilla entre els 600 i els 900
metres.ElpobledelEstanypertanyadministrativamentalacomarcadelBages.
La carretera C59 travessa el nucli urb de lEstany, vorejant el prat lacustre, enllaant el municipi de Moi amb lEix
regressidemogrfica,ambtendnciaaestabilitzarsedurantelsdarrersanysdegutaunsaldomigratoripositiu,configurat
per poblaci de la comarca i de comarques properes, que resideix al poble per que es desplaa a altres municipis per
motiuslaborals.
La programaci d'aquestes actuacions es desenvolupar coordinadament, seguint la iniciativa del Bisbat de Vic, amb la
collaboraciielrecolzamentmunicipal.
AixlEstanyescaracteritzaperserunpobledepetitadimensi,perambunatradicidestiueigmoltarrelada,grciesala
sevaclimatologiaialasevaubicaciestratgicarespectealesprincipalscapitals.Peraix,elnmerodepoblaciesduplica
Parallelamentalprojectedemusetzacidelmonestir,s'haprevistincorporarenlesprpiesdependnciesmonacals,enla
elscapsdesetmanaialestiu,comaconseqnciadelgrannombredesegonesresidncies.
part de l'edifici de titularitat municipal, un Centre d'Interpretaci del Paisatge Cultural del Municipi, com a radial de
l'EcomuseudelMoiansal'Estany,queesdesenvolupaenelpresentprojecte.
AmitjansdelsegleXIX,laprincipalactivitateconmicaeralaindstriatxtililagricultura,circumstnciaquehacontributa
locupaciimodelitzacidelterritori.Perapartirdeladcadade1970,fruitdelescontinuadescrisisenelsectortxtil,ia
laprduadepesdelmnagrari,leconomiadelmunicipiescomenaterciaritzar.Desdaleshoresshaprodutunaugment
Imatge1PlaadaccsalesdependnciesdelMonestirdelEstany
progressiudelapoblacidesegonaresidnciaidelturismedepasque,atretsperlanatura,laqualitatdevida,ilatradici
familiar,passavenelsdiesfestiusielsperodesdestiueigalterritori.
Aquestfactorvacontribuiradesenvoluparidinamitzarunapartdeleconomiadelpoble,concretamentunaeconomiade
proximitat, afavorint la terciaritzaci de leconomia amb el creixement del sector serveis, aix com lenfortiment de la
polaritatterritorialdelmunicipivedeMoi,comanucliprincipalestructuradordelamobilitatdelacomarcanaturaldel
Moians,ambunadotacideserveisiequipamentsdescalasupramunicipal.
Tambcalconsiderarqueaquestfenomensignificunaocupacimsextensivadelterritori,aixcomlabanddelconreu
dextensionsmoltimportants,alterantsubstancialmentlescaracterstiquesdelpaisatgeioriginantalgunsriscosaresoldre
peraunaconservaciadientdecertsmbitsnaturals.
Font:Elaboraciprpiadelequipredactor.
Tot i aix, els grans valors latents dels recursos culturals i naturals han anat emergint, potenciant els recursos endgens i
tursticsdelterritori:paisatge,natura,cultura,artesania,activitatalimentria,etc...
I.1.2.2. ANTECEDENTSHISTRICS
Enlobrarealitzadaenaquestperodeelcontractecontemplaapartarlaterraremogudatanllunycomsiguipossibledela
voradelasquia,obferunamenadepallissadaomurvegetal;ambpals,perxesibranques.
EsconeixdelexistnciadassentamentshumansenelmunicipidelEstanydesdelNeoltic,testimoniatsperlapresnciadel
El1589morlabatCarlesdeCardonaiel1592elpapaClimentVIII,ainstnciesdelreiFelipII,extingeixtoteslescanniques
dolmendePuigRodors,apocsquilmetresdelnucliurb.
augustinianesdelpas,ielmonestirfousecularitzat.Mentrequeel1596labadiaesconvertenarxiprestat,unitalarectoria
deMoi.
EnvarisdocumentsdelsegleXapareixesmentadalocupacihumanadelesterresalentorndelestangoostanio,dins
lademarcacidelCastelldOlidelaparrquiavenadeSantFeliudeTerrassolaalaqualpertanyiainicialmentelterme,i
Lany1626elmonestirdelEstanyrecuperladignitatdecollegiata,davantloposicidelscanongesdelEstanyapassara
queestavaactivadesdabansdelany927.
Moi. I el 1670 es realitzen obres de consolidaci al monestir, amb la construcci dels contraforts de la paret nord de
lesglsia,larrebossatinteriorivoltademadepla,persotadelsarcsdelsegleXV.
AlextremseptentrionaldelavalldelEstany,alapartmsaltaiassolellada,pelfetdetrobarsearreceradaperlesponadel
Grau i pel puig de la Caritat, amb lestanyol o embassament natural a la part de migdia, es va construir vers el 990 una
El1684elmonestirvisqunovesintervencionsconstructivesqueafectenelcampanardesobreelcimbori,quehaviacaigut
esglesioladedicadaaSantaMaria.
enelterratrmolde1448,iesconstrueixlasagristia,modificantunabsisdelesglsia.
Esconsideralany1080comlorigendelafundacidelacannicadelordedeSantAgust,queaviatassolforarellevncia
territorial, fins al punt doriginar filials a diversos indrets. Aix, per exemple, lany 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb
El27dabrilde1734elsadministradorsdelsbnsdelanticmonestirdelEstanyatorgarenlobradereformadelasquiao
laprovacidelcomteRamonBerenguerIII,feudonacidelesglsiadeMoi,amblessevescapellaniesielsseusdelmes,al
MinadelEstanyalmestredecasesJosepPasqualialjovemestredecasesMariTerricabres,ambdosdeSantaMariade
monestirdelEstany.Dosanysmstarda,fouconsagradalanovaesglsiacanonicalielmonestirfouerigitdefinitivamenten
lEstany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament la ndole dels treballs encarregats,
abadia.EnaquestapocateniapropietatsaMoi,Aviny,Ol,Relat,Olost,Calders,Fals,etc..
consistents fonamentalment en refer la canalitzaci preexistent, a una major fondria amb construcci de pedra en sec,
donantlicoberturaambunavoltademigpuntenuntramduns310m(200canes)ideixantladescobertaenlarestadel
tramprevistenunsaltres350m(224canes).Tambsindicalanecessitatdempedrarelpavimentdelasquia,aixcomla
Lany1366labadiacompreltermedOlambelseucastell,per200.000sous,perelshabitantsdOlesrevoltarenperla
necessitatdedisposardiversospousdeventilaci,perfacilitarlexecuciimantenimentdelobra.(PUIGFERRAT).
compra i assetjaren i destruren el monestir lany 1395, iniciantse la decadncia del Monestir Arrel daquests fets, la
comunitatestraslladaCastellterol,SabadelliManresa,ielmonestirrestabandonatfinslany1436,enqulacomunitat
Algunsestudisatribuenerrniamental1735lallargamentdelaMinafinsalmigdelprat,motivadaarreldunaepidmiade
tornalEstany.
febresquartanes.(PLADEVALL,VIQU).Recentmentshapogutdocumentarcomel3dejuliolde1735elmestredecases
JosepPasqualrenunciacontinuarla(re)construccidelasquiadelEstanyafavordelmestredecasesMariTerricabres,
El24demaigde1448unterratrmolvafercaureelcampanardelmonestir,itambafectalesvoltesdelesglsia.Les
quehaviacomenatlobraambell,idelsmestresdecasesJosepMorat,ciutaddeVic,iPereCalvetdelaviladeMoi,en
obres de restauraci siniciaren el 1451, i el temple visqu una forta transformaci que alter completament la seva
lesmateixescondicionsdelcontracteinicial.(Espotconsultareldocumentenelcaptolannexcorresponentadocuments
estructuraromnica.
complementaris.).Enaquestcas,destacalapresnciadunjovemembredelareconegudanissagademestresdobresdela
famliaMoratdeVic(quiamb23anysestavainiciantlasevatrajectriaprofessionalensolitariunanydesprsdelamort
delseupare,eltambmestredobresJosepMoratSoler).EnaquellmomentenJosepMoratSellstreballavaenlesobres
AinicisdelsegleXVIelmonestirestrobaenunestatdecadent,tantenlapartmaterialdeledificaci,comdeculte.El1542
delesglsiaparroquialdeMoi.(PUIGFERRAT)
esfeucrrecdelabaciatelnobleCarlesdeCardona,elqualemprengudiversesobresdereparacidelmonestirelsanys
1551,1561a1563,i1564,ihidestingransquantitatsdediner.
El 28 de setembre de 1737 els dignataris reials realitzaren un pagament al mestre de cases Josep Morat pels treballs
realitzatsalasquiafinsaquellmoment,consistenten73lliures,4sousi3dinerscorresponentsauntramduns45m(30
El 26 de febrer de 1554 labat va concertar amb el mestre de cases Joan Burd, de Sant Feliu de Torell, lenfondiment i
canes). Sembla que les obres devien haver acabat de feia ben poc. (PUIGFERRAT). El fet que lencrrec i els pagaments
leixamplamentdelasquiaexistent(interpretadaerrniamentcomaMinasegonsTRASSERRA,J.)en12pamsdaladaper
provinguindelsdignatarisreialsdesignatscomaadministradorsdelsbnsdelanticmonestirdelEstany(fonamentalment
6pamsdamplada,queanavadelPontarralrecdelesNogueres,pelpreude135lliures.Aquestesvallsosquia,pertant,
altscrrecseclesisticsdelesseusdeViciGirona)suntestimonidelseuzelivoluntatdimplicacienelmantenimenti
sn anteriors al 1554, i es realitzaren per tal de dessecar la zona humida de lestany adjacent al monestir, i obtenir nous
milloradunaobrapblicasignificativacomaquesta,aixcomdelprestigidelmestredecasesJosepMoratSells,msenll
campsdeconreu.(PUIGFERRAT)
delaciutatdeVic.(MART)
Imatge2InteriordelClaustredelMonestirentorn19401960
El1756fouconstrudalaFontVellaalextremdelcarrerentreelmonestirielpratdelEstany,periniciativadeldoctorferran
Maci; un dels dignataris reials designats com a administradors dels bns de lantic monestir, tal com indica la lpida
esculpidaamblesinscripcionsdunbonet,uncor,unam,uncastell,uneslletresiladata.
Poctempsmstard,el1760esvareferoreformarelmoldelEstany,delsCanongesodelGrau,situatenlaproximitatdela
boca inferior de la Mina, i de la qual es nodreix, segons una inscripci que sha conservat en una llinda del propi mol.
(PUIGFERRAT)
El 1775 la comunitat monstica sexting definitivament i es cre una parrquia a lEstany i una altra a Sant Feliu de
Terrassola.
A lentorn de la dcada de 1870 exist una activitat important a Catalunya vinculada a les actuacions relacionades amb
larranjamenticonstruccideminesisquiesfonamentalmentrelacionadesambelseuaprofitamentperalconreuopera
laconduccidaiguacapanuclisurbans,recolzadaperlaplicaciaCatalunyadelaLleidedessecaciisanejamentdestanys,
maresmesiterrenyspantanosos.(ARXIUDIPUTACIDEBARCELONA)
Lany1882laDiputaciprovincialdeBarcelonaimpulselprojectedelacarreteradeMoiaCalaf,passantperSria,que
resseguiaeltraatdelanticcamral(omsprpiamentdebast)quecomunicavaelnuclidelEstany,ilaconstruccidel
primertramentreMoiielcolldeCanemassesaAvinyesperllongentre1884i1904aproximadament.(ARXIUDIPUTACI
BARCELONA).Lasevatravessiaperlinteriordelnucli,obligatraslladarelcementirivellemplaatalcostatdelmonestir,al
seuactualemplaamentlany1883.(RODRGUEZ,J.L.).Apartirdelanalogiaexistententreelsfitonsdepedraexistentsa
Font:EstudiprevidelProjectedelaccsitancamentdelsobreclaustredelMonestirMireiaBarnadas
lentorn de la boca del rec de les Nogueres, i algunes de les obres de fbrica de ma cermic masss, de reparaci de la
mateixa boca i fins de linterior de la Mina, es pot atribuir a lentorn daquest perode la realitzaci duna actuaci de
conservaciimportantdelagaleriadelaMina.
El6demarde1973sinaugurlareconstruccidelaFontVella,realitzadaperlaDiputaciProvincial,ielmateixanytamb
sinaugur una biblioteca pblica de la Diputaci de Barcelona en una part de les dependncies del monestir. (POU
VINYETA). Mentre que a lentorn de 1975 es va dotar a la font del Mig del Prat del seu aspecte actual; incorporanthi
Finsal1932quanesrealitzlenquitranatdelacarretera,aquestaerasenseasfaltar.(RODRGUEZ,J.L.)
pedrissosiseients,percorregirlasevasituacianteriordescurada.(POUVINYETA)
Entre1934i1937sexecutlavariantdelacarretera,peralasupressidelatravessiadeSantaMariadelEstany,segonsel
Durantlasegonameitatdeladcadade1990esvaconstruirlequipamentesportiuidelleuredelapiscinamunicipal,entre
projecteredactatperlenginyerEduardPenya,enelqualconstalaportacidepedraperalesconstruccionsnecessriesa
lacarreteraC59ilabocasuperiordinicidelaMina.
1kmdesdelPontarraproximadament.
Entre1999i2000larquitectemunicipalGilOrriolsredactelprojecteisupervislexecucidelesobresdecondicionament
Lany1968fouinauguratunMuseuinstallatalesantiguesdependnciesabacialsque,demicaenmica,shaanatenriquint
delesboquesdentradaidesortidadelaMina,ambfinanamentobtingutdelFonsEuropeudeDesenvolupamentRegional
ambdiversesaportacions.
(FEDER)amblacoordinacidelaGeneralitatdeCatalunya.
DurantlaSetmanaSantade1969esprodunovamentlestanyamentdelprat,arreldunesplugesintensesacompanyadesde
Afinalsdegenerde2006esproduunaiguatqueprovoclainundaciparcialdelanticestany.(GAIA)
lobstrucciparcialdelsistemadedesgusdelsprats(POUVINYETA).
I.1.3. DESCRIPCIDELPROJECTE
I.1.3.2.TERRITORIMUSEU:TREBALLANTAMBLESPERITDELLLOC
I.1.3.1. DESCRIPCIGENERALDELAINTERVENCI
Massasovintisobretotenelmedirural,quanesplantejalanecessitatolavoluntatdeposarenvalorelpatrimonicultural
dunterritoriespensadirectamentenlacreacidunmuseuocentredinterpretaci.Desdelpuntdevistadaquestestudi
Tal com sha indicat anteriorment, parallelament al projecte de musetzaci del monestir, s'ha previst incorporar en les
calanarmsenll,capaunmodeldepresentacidelsrecursosrelacionatsamblaideadelpaisatge,derespectealmateix,
prpiesdependnciesmonacals,enlapartdel'edificidetitularitatmunicipal,unCentred'InterpretacidelPaisatgeCultural
onparticipintotselsbns(materialsoimmaterials)iqueutilitzilesedificacionsexistents,sadir,elsllocs.
delMunicipi,comaradialdel'EcomuseudelMoiansal'Estany.
ElconceptedeTerritoriMuseusdespecialatractiuperleszonesruralscomlEstany,quepresentennombrosespetjades
Actualmentledificipresentaunbonestatdeconservaci,totiquenotlescirculacionsadequadesperaadequarlocoma
delseupassat:organitzaciadministrativaipoltica,jacimentsarqueolgics,arquitectura,conjuntsmonumentals...Pertant
un equipament de les caracterstiques demandades. Daltra banda, actualment shi troba una sala de lectura pblica i
elterritorimuseupermetplanificarpropostesquededifusidelconceptemarcaterritoriendiferentsmbitssectorials
lescolamunicipal.
(educaci,cultura,turisme...).
A partir de la construcci de la nova escola municipal i del trasllat a aquestes dependncies, previst durant el curs 2012
ElTerritorimuseupresentaunaaplicacifsicaatravsdunaofertaqueesmanifestacomungranmuseualairelliure
2013, es presenta loportunitat de rehabilitar linterior, per tal de donarcabudaalCentredInterpretaciproposat,enun
obert i habitat, en continu moviment i transformaci, compost per un centre dinterpretaci, monuments visitables,
marcmonumental.
itinerarisculturalsiserveis.LEstanyielseupaisatgeculturalpotoptarperunprojecteambunconceptemsampliique
vagimsenlldunalocalitzaciconcretaiqueimpliquiunaintegracienlavidaquotidianadelterritoriidelsseushabitants.
Lenfocament museogrfic inclou aspectes del patrimoni i del paisatge cultural de lEstany, tal com sha descrit ms
detalladamentenelsapartatssegents.
Imatge3Vistadelnuclihistricambelpratdelanticestanyalfons
Ladequacideledificiincloulaincorporacidunnuclinoudescales,deserveishiginicsidunascensor,pertaldemillorar
les condicions de seguretat, ds i accessibilitat de ledifici, aix com el trasllat de les dependncies de la sala de lectura
actualmentsituadesalaplantabaixa,finsalaplantasegona.Daquestamaneraelnivellambaccsapeuplapassaraser
ocupatpelCentredInterpretaci,complementantnelesdependnciesalaplantaprimera.
LaccsalCentredInterpretaciespreveudirectamentperlaportaproperaalentradaprincipaldelMonestir,itambhi
haurunaccscomplementariperanaralasaladelecturadelaplantasegona.
El projecte preveu el tractament dels espais duna manera difana, amb mobiliari exempt, que permeti admirar les
caracterstiquestanespecialsdelpropiedifici,complementriamentaldiscursexpositiu.
Font:Elaboraciprpiadelequipredactor.
I.1.3.3.FONAMENTS:PRINCIPIS,VALORSICONJUNTSDEXPERINCIES
I.1.3.3.1.Principis
I.1.3.3.2.Valors
Correspon als eixos fonamentals que estructuraran la proposta i que donaran valor al projecte, ja que daquesta manera
LexperinciaquelespropostesdelActivacidelPatrimoniCulturalhadoferiresfonamentaren:
sentenenmillorlesbasesamblesqusedificaranlesexperinciesfutures .
Valor cientfic que referenciar els diversos aspectes essencials per a la comprensi del paisatge cultural, les seves
Principidaccsiacollida:Elgaudidelsespaispertanyentsalpatrimoniculturalsundretuniversal.Lespropostesdel
transformacionsilesexpressionsculturalsqueshidesenvolupen,ambelmximrigor,apartirdelaplicacidelmtode
projecteesdirigiranatothomisadaptaranalsdiferentssegmentsitipologiadeciutadans.
cientfic.
Principi de qualitat: La interpretaci dels espais patrimonials sha de fonamentar en evidncies recollides mitjanant
Valorpblicquegenerarcohesientrecontinenticontingut,naturaicultura,esbarjoidivulgaci.
mtodes acceptats cientficament i acadmicament, aix com les tradicions culturals vivents. La programaci i les
activitats resultants han de basarse en la qualitat dels coneixements obtinguts a travs de la recerca. Aquesta
Valor social que permetr que el projecte pertanyi a la societat i al territori. La programaci i les activitats han de
caractersticahadepermetrealciutadobtenirunabonaexperinciaqueactusobrelasensibilitat,elconeixementiels
facilitareldilegentreelsdiferentsagentsqueparticiparandelprojecte.
sentits.
Valor cultural que permetr al projecte introduirse en la vida cultural del municipi. Obert al pblic, lespai i la seva
Principi de context i ubicaci: La interpretaci i explotaci dels bns patrimonials ha destar relacionada amb el seu
programacigeneraranunainteraccientrelaciutadaniaiambelmedi.
mximcontextimarcsocial,cultural,histricinatural.
Principi dautenticitat: Les propostes han de contribuir a la conservaci de lautenticitat de lespai patrimonial,
comunicantelseusignificatsenseimpactarnegativamentenelsseusvalorsculturals.Lespropostesilesactivitatsque
esgenerinhandestarencaminadesadescobrirelpaisatgecultural.Calgeneraractivitatsdiversesquesadaptinales
Valormemorialquetestimoniarlesrealitatstangiblesiintangiblesdelahistriadelpoblealllargdeltemps.
Valor econmic que permetr a lEstany ser un espai dinversi, de gesti i de consum, a travs dels turistes visitants
caracterstiquesdelsciutadans.
atrets pels seus recursos culturals i naturals. Aix, les propostes sorgides de lActivaci del Patrimoni Cultural han de
participarenlavidaeconmicadelmunicipi.
Principidesostenibilitat:Laplanificaciinterpretativahadesersensiblealseumedinaturalicultural.Lasostenibilitat
social,econmicaiambientalallargterministambunobjectiubsic.
Principidemultidisciplinarietat:Lsdelsbnspatrimonialshadinvolucraractivamentlaparticipacidelescomunitats
associadesidaltresgrupsinteressats.ElprojectehadoferirinterpretacionstransversalsdelpaisatgeculturaldelEstany
idelasevadiversitat.
Principiderecerca,avaluaciiformaci:Lexplotacidunbpatrimonialsnoesconsideraacabadaamblestabliment
duna estructura interpretativa especfica. La recerca i avaluaci contnua sn importants per millorar la comprensi i
apreciacidelsignificatdunlloc.Cadaprogramadinterpretacihadeservistcomunrecurseducatiuieldissenyhade
tenirenconsideracielseupossiblesenelscurriculumsescolars,mitjansdecomunicaci,actespblics...
PrincipisestablertsalaCartadEnameperalainterpretacidelsllocspertanyentsalPatrimoniCultural2004,3resborrany,5dejuliolde2005
I.1.3.3.3.Conjuntdexperincies
LactivacidelPatrimoniCulturalhadepermetreobrirpropostesperaquelespersonessentin,experimentin,aprenguini
Ladquisicide:
reflexionin.Leslniesdactuaciilesactivitatsprojectadeshandefacilitarel:
.coneixements
.records
Descobrimentde:
.emocions
.elpaisatgeculturaldelEstanyielseuentorn
.habilitats
.ladiversitatnaturaldelmunicipi
.elpatrimoniculturaldelpoble
Compartir:
.lesvivnciesdels/lesestanyencs/ques
.lesdescobertes
.novesexperincies
Gaudiramb:
.eltempspassatielfuturalEstany
.lesactivitatsqueesprojectaran
.elslinksiitinerarisculturals
.lespossibilitatsdociqueoferirlEstany
Coneixementde:
.lahistriadelEstany
.lavidaenelmnrural
Descobriment
.lexplotacidelsrecursosnaturalsieltreballalEstany
Compartir
.elsrecursosculturalsinaturalsdelmunicipi
Gaudir
.laculturaviva(tradicions,festes...)
LEstany
Lexperinciade:
.sentirlentornnaturalirural
Adquisici
Coneixement
.reconixerlarquitecturadelmnruralilasevatransformaci
.recrrerelmunicipifentexcursionsatravsdelslinksielsitinerarisculturals
Experincia
I.1.3.5.ENFOCAMENTDELEXPOSICIPERMANENTLESTANY,ENTREELDOMINIDELATERRAIDELAIGUA
I.1.3.4.DEFINICIDELCENTREDINTERPRETACIDELPAISATGECULTURALDELESTANY
AcontinuacisavanaunaprevisiinicialdelscontingutsdelexposicipermanentprevistaalesdependnciesdelCentre
Lestanysunpaisatgecultural:Elsfetsquesaixequenalterritorisnproduccionsculturals.Calcontextualitzarlaseva
dInterpretacidelPaisatgeCulturaldelEstany,quecaldrdesenvoluparadequadamentmitjanantlaredacciiproducci
significaciperquesdevinguinpartdelnostrepatrimoniculturalipreguinsentitifuncionalitatenlactualitat
delprojectedemuseografiapertinent.
El discurs museolgic del projecte segueix el
I.1.3.5.1.mbit1:Accsiacollidaalvisitant
concepte El Paisatge Cultural de lEstany, entre
els dominis de la terra i laigua. s una idea que
Perquuncentredinterpretacidelpaisatgecultural?
sidentificaamblafinalitatdelprojecte,mostrarla
construcciilatransformacidelavidaruralfinsa
Abansdentraralexposicicalclarificarelsconceptes.Aquestespaiservirpercentrarelvisitantenelsconceptesde
lactualitat de lEstany a travs del patrimoni
lexposici. Es partir de la definici feta per lUNESCO: Obres conjuntes de l'home i la natura. Sn illustratius de la
culturalmaterialiimmaterialexistentalmunicipi.
societathumanailassentamenteneltemps,sotalainflunciadeleslimitacionsfsiquesi/ooportunitatsquepresenta
El discurs vol reflexionar sobre el naixement de
lentornnaturalidelssuccessiusfactorssocials,econmicsiculturals,tantexternscominterns.
lEstany,unpetitnucliubicatenunllocdepas,en
levoluci de la ruralitat i en les transformacions
ConjuntamentesmostraranelseixosquecaracteritzenlEstanycomunpaisatgedinmicientransformaciconstant.
durant el segles passats i lactualitat, encara molt
Lobjectiusposarenvalorelpatrimoniarqueolgic,histric,arquitectnic,artsticietnolgicdelEstanyqueconfigura
fixadesenlamemriadelsestanyencs.
partessencialdelseupaisatge:cultural,naturalirural.
El discurs que vehicular el circuit del centre
dinterpretaci sestructura a partir de deumbitstemticsqueesdistribueixenendeuespais.Lapropostaderecorregut

I.1.3.5.2.mbit2:Laconstruccidelpaisatgecultural.Unamiradahistrica
sadequatantalscondicionantsespacialsdelacasacomaldiscursielsconeixementsqueesvolentransmetre.
Histriageolgica.ComshaconfiguratlentorngeolgicdelEstany?
Darreralespassesdelsprimerspobladors(Prehistria).
Capaunpaisatgeantropitzat(Aprofitamentdelsrecursosnaturals)
Eldominidelaigua:sobrelestany,lamina,recsialtresestructures.
El domini de la terra: sobre el poder poltic i productiu, la necessitat de cultius i la seva expressi en el territori i
estructuresproductives.
LaVidacomunitria.Espaisdetrobada.Lestradicions,elsmites,contes,canons,balls,firesifestesespreservenenel
calendarifestiucomaexpressidelavitalitatcultural.
10
I.1.3.5.3.mbit3:Espaipolivalent.
I.1.3.6.CENTREDINTERPRETACIVIRTUALDELESTANY(CIVE)
Albergardiferentsactivitats:exposicionstemporalsiactivitatsculturals(tallers,conferncies,cursos..).
El Centre dInterpretaci Virtual ser lespai web que allotjar tota la informaci del patrimoni cultural de lEstany i la
interpretaci del paisatge cultural, directament vinculat a les dependncies del Centre dInterpretaci, descrites en el
presentProjecte.
I.1.3.5.4.mbit4:Saladaudiovisuals.
Davantladificultatadministrativaieconmicadetenirunespaifsicampliiextensqueserveixiperfomentaridivulgarla
identitatculturalivistlacapacitatdelesnovestecnologiesTIC,esproposaactivarelCIVE.
AlbergarlasaladereproduccidelaudiovisualquecomplementarlexplicacidelcentredinterpretacidelEstany.
Aquestespaivirtualpermetraproximarelconeixementdelterritoriidelpaisatgeculturalapartirdelainterpretacidetots
A continuaci sinclou lencaix inicial de la distribuci del programa expositiu anteriorment descrit en les dependncies a
elsrecursosculturalsexistents,materialsiimmaterials,delaXarxadeLinksCulturals,delsitinerarisculturalsgeolocalitzats,
rehabilitardelMonestir.
delsrecursosdidctics...Facilitartambinformacisobreelsesdevenimentsenelmunicipiisobrelesdiferentsactivitats
econmiques i comercials (restauraci, compres, allotjaments...) a disposici del visitant. Finalment tamb fomentar
compartirlainformaciilexperinciaviscudaaLEstanyatravsdelesXarxesSocials.
AquestaactuacitambesrelaciambelCondicionamentdedosItinerarisTursticsiCulturalsdesplegatsenelpaisatgedel
municipi,designatscomelDominidelaTerraielDominidelAigua,elplantejamentdelsqualssobjectedunProjecte
dordenacipropi,independentdelpresentdocument.
11
I.1.3.7. ADEQUACIALANORMATIVAURBANSTICAVIGENT
I.1.3.8. QUADREGENERALDESUPERFCIES
ElplanejamenturbansticgeneralvigentalmunicipisnlesNormesSubsidiriesdeplanejament,aprovadesdefinitivament
A continuaci sinclou un quadre resum de superfcies de les dependncies del Monestir on es preveu dur a terme la
el 29 de maig de 1991, amb les seves Normes urbanstiques actualitzades en el text refs aprovat definitivament per la
RehabilitaciperalcondicionamentdelCentredInterpretacidelPaisatgeCulturaldelmunicipidelEstany.
ComissidUrbanismedeBarcelonael18demaigdel2005.
PLANTA
US
SUP.TIL
Enelplanejamentgeneralvigent,ledificiestrobadinselslclassificatcomurb,dinselnuclihistric,amblaqualificacide
SUP.
CONSTRUDA
SistemadEquipaments(ClauE).
Daltrabanda,elMonestirdeSantaMariadelEstanyvaserDeclaratMonumentNacional(actualmentBCulturaldInters
Nacional)lany1931,pelDecret119,de3dejuny.
PLANTABAIXA
RecepciSalesCentredInterpretaci
PLANTAPRIMERA
9430m2
13600m2
SalesCentredInterpretaci
10100m2
13600m2
PLANTASEGONA
SaladeLectura
10120m2
13600m2
TOTAL
29650m2
40800m2
RecentmentsharedactatelPlaDirectordOrdenacidelEntorndelMonestirdeSantaMariadelEstany,quepretnserun
instrumentdeprotecciigestitemporaliespacialdelconjuntdelmonestiridetoteslesactivitatsques'hidesenvolupen
ambl'objectiudepreservaripotenciarelsvalorspatrimonialsculturalsipaisatgsticsdelMonestir,desdelseuentorn,coma
elementpatrimonialreferentdelmunicipi.
Ambaquestinstrumentreguladorespreveudonaruntractamentunitariatotelconjuntiordenarl'espailliurequel'envolta
buscant un recorregut perimetral del conjunt, adequant l'espaialsusosactuals,iincorporantunaseqnciaespacialrica;
ambzonesd'ombra,iespaisexteriorspolivalents,queafavoreixinlainterrelacidelshabitantsivisitantsdelpoble.
AquestPlaDirectordelEntorndelMonestirhaestatimpulsatperl'Ajuntament,ambelcostassumitperl'InstitutCataldel
Sl,dinselprogramadel'percentcultural.Eldocumentinicilasevaredaccil'any2009,iactualmentestrobaenfasede
revisi,prviaalasevaaprovaci.
TotiquelamajorpartdelconjuntdelMonestirspropietatdelBisbatdeVic,unapartdelesdependnciessdepropietat
municipal, i s precisament sobre una part de les dependncies de titularitat municipal, on es proposa desenvolupar la
presentactuacidadequacidunCentredInterpretacidelPaisatgeCulturaldelmunicipi.
Laintervenciproposadanomodificacapdelsparmetresurbanstics,volumtrics,compositiusonormatiusqueafectenles
dependncies del Monestir, i nicament es limita a la rehabilitaci dels espais interiors, i al seu condicionament per tal
dacollirelselementsexpositiusilequipamentdelCentredInterpretacidelPaisatgeCulturaldelmunicipidelEstany.
12
I.2.MEMRIACONSTRUCTIVA
I.2.1.
I.2.3.
CONSIDERACIONSGENERALS
SUSTENTACIFONAMENTACI
ElpresentdocumentconstitueixunprojectedeREHABILITACI,iencoherncia,laintervenciprojectadaesplantejaenuna
Aparentmentelconjuntdeledificiestrobaenunestatestructuraladientenrelacialafonamentaci,ilesobresprevistes
doblevessant:Dunabandarealitzarelstreballsdeconservacidelselementsconstructiusexistentsconsiderantloscoma
no afecten als fonaments a banda de l'excavaci del fossat de l'ascensor. L'edifici presenta uns fonaments de murs de
objectedexposiciensmateixos,comamostradelarquitecturavernacladelindret.Idunaaltradotaralestructurade
crregadirectamentsobreelterrenysensesabata.
lmbit intervingut dun nivell de seguretat suficient que permeti evitar la progressi dels processos de degradaci actius
Alnoaparixerlesionsenelsmursdepedraexistentsi,tenintencomptequeamblasubstitucidelsforjatsesredueixelpes
identificatsvisualmentdurantlaredaccidelprojecte.
propidel'estructura,noesconsideranecessaril'actuacioreforenelsfonaments.
En definitiva, lobjectiu amb el qual es plantegen aquestes actuacions prioritries s minimitzar i aturar en el temps els
efectesdeleslesionsdemajormagnitudobservades,iarticularalavegadalesajudesnecessriespeldesenvolupamentdels
I.2.4.
posteriorstreballsderestauracidelconjuntdeledifici.
Apartirdelobservacivisualrealitzadadelespartsaccessiblesdeledifici,sinterpretaquelasevaestructuraestrobaenun
D'altrabandaenelpresentprojectetenimunsaltresobjectiusqueacontinuaciesdescriuranambmsdetall:
estatestructuralgeneralcorrecte,perambdiversosprocessosactiusdedegradaci.
L'actuaciprincipalconsisteixenlasubstitucidelsforjatsexistentspernousforjatsdefustacontralaminada.
RecuperacidelaimatgeoriginaldecomenamentdelsegleXXdelazonad'entradaalMonestirdel'Estanyidelafaana
delcossudoest.Aquestafaanarecuperadaesdescriuenelsplnolsilesfotografiesantiguesannexes.Enaquestsentit
Estructuravertical:total'edificaciesresolapartirdemursdecrregadobradefbricadepedra
esproposarecuperarlasolana(*)delesplantesprimeraisegona,pertalderecuperaruntipusconstructiuifuncional
Lacaixad'ascensoresconformarambpanelldefustacontralaminada.
caracterstic del municipi de l'Estany, que actualment gaireb ha desaparegut. En aquest sentit, conv considerar que
Forjats:elsnousforjats(sostredeplantabaixaiplantaprimera)consisteixenenpanellsdefustacontralaminadade
leliminacidelasolanafourealitzadael1983,iqueelseuestatanteriorestrobabendocumentat.
16cmdegruixqueresoldrantoteslesnecessitatsestructurals.Totselspanellseslligaranalsmursexistentsatravs
(*)Solana:Lexistnciadegaleriesisolanesesrelacionaamblescondicionsclimtiquesiesjustificaperlanecessitatde
deperfilsLancoratsalmurqueaportenrigidesaalconjuntrespectelesempenteshoritzontals.
quelescasesdepoblesruralsdisposessindunespaiassolellaticobertonestendrelaroba,assecarproductesagrcolesi
Coberta:Lacobertaesresolambpanellsnervatsdefustacontralaminadaambtaulerde6cmdegruixinervisde
fustade14x12cmunitspassadors
desenvoluparalgunesfeinesdomstiques.Generalmentsorientavenasudoestiessituavenalesplantessuperiorsper
rebrelamajorinsolacipossible.Lasuperfciedelasolanaacostumavaaquedarcontingudadinselcosdelacasa,per
arrecerarsedecorrents.[Biarge,F.;Biarge,A.(2001)Casaporcasa.Detallesdearquitecturaruralpirenaica.Huesca.]
Milloradel'accessibilitatdel'equipament.Tambelmateixany1983esvarealitzarunaactuacid'enderrociconstrucci
de nous sostres que res tenen a veure amb els originals sent de biguetes de formig prefabricat i revolt cermic. A
bandaesvacrearunsdesnivellsdifcilsdesalvarperelcomplimentdelaNormativad'Accessibilitatactual.Esproposa
I.2.5.
l'enderrocd'aquestsostreinventatilaformacid'unnousostreaunsolnivellquepermetrmillorarl'accessibilitatatot
l'equipament.
SISTEMAENVOLVENT
Ledifici es troba protegit com a B Cultural dInters Nacional (BCIN) i, en conseqncia, qualsevol intervenci ha de
Escales:Lanovaescalaestarformadaperpanellsdefustacontralaminadade6cmdegruix.
Totselsaspectesmsparticularsdel'estructuraenqestiesdescriuenal'annexcorresponent.
SISTEMAESTRUCTURAL
respectarelmantenimentintegraldelavolumetria,estructuraidecoracionsoriginals.Peraixelprojectepreveurestaurar
Proposta d'una construcci en sec. Es proposa d's de panells prefabricats de fusta tal com es descriu a l'Annex de
els sistemes constructius i revestiments dacabats de les faanes i cobertes, incorporant allament trmic o
Memriad'Estructuraperunaconstruccienseccomasolucimssostenible.D'altrabandaaquestasolucienspermet
impermeabilitzacienelspuntsonsiguinecessari.
unareduccidelcantelldeforjatiaixmantenirtoteslesoberturesdelesfaanes.Tambs'hadetenirencompteque
aquesta soluci millora el termini d'execuci d'obra per la seva rapidesa. No es t constncia de com eren els forjats
originals per si suposem que algun element de fusta haurien de tenir i aix amb l's d'aquests panells es recupera el
Enaquestsentit,esplantejaladesconstruccidunapartdelafaananordoestalaplaadelMonestir,corresponentauna
materialoriginaldefustatotiquereinterpretat.
modificaci realitzada durant la dcada de 1980, en la qual es substitu un buit corresponent a solana en les plantes del
primerisegonpisperunacomposicidoberturesmimticaaladelarestadefaanes.
13
I.2.8.
Enelcasdelescobertesesdesmuntarantoteslesteulesperlasevaposteriorreubicacisobreteulesdecanalnoves.Ambel
nouforjatdecobertaesmantindrlavolumetriaiacabatsactuals.
Enelpresentprojectesinclouendiversoselementsdemobiliariiequipamentdelcentredinterpretaciculturalproposat;
com ara taules i cadires, aix com equipaments audiovisuals, i treballs de conservaci i/o restauraci dels elements de
I.2.6.
EQUIPAMENTIURBANITZACI
mobiliari,fusteriapreexistents,corresponentaledificihistric.
SISTEMADECOMPARTIMENTACIIDACABATS
Noespreveularealitzacidecaptreballrelacionatamblaurbanitzacidelentornenelpresentprojecte,abandadeles
Es mantindran les divisries de les faanes i murs de crugia intermitjos dels cossos de les antigues edificacions. Els nous
afectacionsindirectesrelacionadesamblesescomesesdelesxarxesbsiquesdinstallacionsgenerals.
tancamentsverticalsesfaranelsecambtancamentstipuscartroguix.Esrevestiranaquestsambpeacermicaalsbanys.A
larestad'espaisesmantindrangeneralmentelsacabatsactualsdepedravistaienguixatsqueesrestauraran.
En lmbit de la planta baixa, corresponent al vestbul, a loficina datenci al ciutad i al visitant, aix com al centre
dinterpretaci,espreveucomacriterigeneralunpavimentacabatambcaircermic,mentrequealesplantesprimeri
segonpisespreveuunacabatambunpavimentdelinleumpertaldeminimitzarelscantellsdelsforjats.
Generde2014
I.2.7.
SISTEMADECONDICIONAMENTSIINSTALLACIONS
Lesinstallacionsprevistesenelpresentprojecteinclouenlesxarxesdelectricitat,enllumenat,xarxesdeterres,protecci
contraincendis,ventilaci,calefacci,aiguafredasanitria,clavegueram,aparellselevadors,telecomunicacions,megafoniai
JordiMorrosCardona
seguretatcontraintrusi.
Els diversos sistemes constructius i dinstallacions es descriuen amb major detall en el captol dedicat a l'Annex de la
MartaUrbiolaDomnech
Arquitectes
Memriad'Installacions.
14
I.3.COMPLIMENTDENORMATIVES
I.3.1.
Llibredeledifici
RELACIDELANORMATIVAVIGENT
D206/92(DOGC:7/10/92)
I.3.1.1. NORMATIVAGENERAL
Esregulaelllibredeledificidelshabitatgesexistentsiescreaelprogramaperalarevisidelestatdeconservacidels
edificisdhabitatges
LeydeOrdenacindelaEdificacin
D158/97(DOGC:16/7/97)
Ley38/1999(BOE:06/11/99),modificaci:llei52/2002,(BOE:31/12/02).ModificadapelsPressupostosgeneralsdelestat
peralany2003.art.105
Acreditacidedeterminatsrequisitsprviamentalinicidelaconstruccidhabitatges
CodiTcnicdelEdificaci
D282/91(DOGC:15/1/92)
RD 314/2006, de 17 de mar de 2006 (BOE: 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE: 23/10/2007) i les seves
correccionsderrades(BOE:20/12/2007i25/1/2008)iperOrdreVIV/984/2009(BOE:23/4/2009)
I.3.1.2.2.Accessibilitat
Normasparalaredaccindeproyectosydireccindeobrasdeedificacin
D462/71(BOE:24/3/71),modificatpelRD129/85(BOE:7/2/85)
Lleidepromocidelaccessibilitatisupressidebarreresarquitectniques
Llei20/91(DOGC:25/11/91)
NormassobreellibrodeOrdenesyasistenciasenobrasdeedificacin
O.9/6/71(BOE:17/6/71)correcciderrors(BOE:6/7/71)modificadaperlO.14/6/71(BOE:24/7/91)
CodidaccessibilitatdeCatalunyadedesplegamentdelallei20/91
D135/95(DOGC:24/3/95)
LibrodeOrdenesyvisitas
D461/1997,de11demar
Condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat per a laccs i utilitzaci dels
espaispblicaurbanitzatsiedificacions
Certificadofinaldedireccindeobras
ReialDecret505/2007(BOE113del'11/5/2007)
D.462/71(BOE:24/3/71)
CTEDBSU1Seguretatenfrontalriscdecaigudes
I.3.1.2.REQUISITBSICDEFUNCIONALITAT
I.3.1.2.1.Funcionalitat
I.3.1.2.3.Telecomunicacions
Lleidelhabitatge
Infraestructurascomunesenlosedificiosparaelaccesoalosserviciosdetelecomunicacin
Llei18/2007(DOGC:9/1/2008)icorreccierrades(DOGC:7/2/2008)
RDLey1/98de27defebrer(BOE:28/02/98),modificaciLey10/2005(BOE:15/06/2005)
Requisitsmnimsdhabitabilitatenelsedificisdhabitatgesidelacduladhabitabilitat
ModificacidelmbitdaplicacidelRDLey1/98enlamodificacidelaLeydeOrdenacindelaEdificacin
D259/2003(DOGC:30/10/03)icorrecciderrades(DOGC:6/02/04)
Ley38/1999(BOE:6/11/99)
15
I.3.1.3.REQUISITBSICDESEGURETAT
I.3.1.3.1.Seguretatestructural
CTEDBSESeguretatEstructural
I.3.1.4.REQUISITBSICDHABITABILITAT
SE1DBSE1Resistnciaiestabilitat
SE2DBSE2Aptitudalservei
I.3.1.4.1.Estalvidenergia
CTEDBHEEstalvidEnergia
HE0Limitacidelconsumenergtic
HE1Limitacidelademandaenergtica
I.3.1.3.2.Seguretatcontraincendis
HE2RendimentdelesInstallacionsTrmiques(RITE)
HE3Eficinciaenergticadelesinstallacionsdilluminaci
CTEDBSISeguretatencasdIncendi
HE4Contribucisolarmnimadaiguacalentasanitria
HE5Contribucifotovoltaicamnimadenergiaelctrica
CondicionantsurbansticsideproteccicontraincendisenelsedificiscomplementarisalNBECPI91
D241/94(DOGC:30/1/95)
Esregulaladopcidecriterisambientalsidecoeficinciaenelsedificis
D21/2006(DOGC:16/02/2006).Donadalaincidnciaendiferentsmbitsestornaareferenciarencadascundells
Clasificacindelosproductosdeconstruccinydeloselementosconstructivosenfuncindesuspropiedadesdereaccin
yderesistenciafrentealfuego
ProcedimientoBsicoparalacertificacinenergticadelosedificiosdenuevaconstruccin
RD312/2005(BOE:2/04/2005)
ReialDecret47/2007(BOE:31/1/2007)
ReglamentodeSeguridadContraIncendiosenEstablecimientosIndustriales(RSCIEI)
I.3.1.4.2.Salubritat
RD2267/2004,(BOE:17/12/2004)
CTEDBHSSalubritat
HS1Proteccienfrontdelahumitat
I.3.1.3.3.Seguretatdutilitzaci
HS2Recollidaievacuacideresidus
HS3Qualitatdelaireinterior
CTEDBSUSeguretatdUtilitzaci
HS4Subministramentdaigua
HS5Evacuacidaiges
SU1Seguretatenfrontalriscdecaigudes
SU2Seguretatenfrontalriscdimpacteoenganxades
SU3Seguretatenfrontalriscdaprisionament
SU5Seguretatenfrontalrisccausatpersituacionsdaltaocupaci
SU6Seguretatenfrontalriscdofegament
D21/2006DOGC:16/02/2006
SU7Seguretatenfrontalrisccausatpervehiclesenmoviment
16
I.3.1.4.3.Proteccienfrontdelsoroll
NREAEOR93.normareglamentriadedificacisobreaccionsenledificacienlesobresderehabilitaciestructuraldels
sostresdedificisdhabitatges
CTEDBHRProteccidavantdelsoroll
O.18/1/94(DOGC:28/1/94)
RD1371/2007(BOE:23/10/2007)icorrecciderrades(BOE:20/12/2007i25/1/2008)iRD1675/2008(BOE18/10/2008))
modificatperOrdreVIV/984/2009(BOE:23/4/2009)
EHE08Instruccindehormignestructural
RD1247/2008,de18dejuliol(BOE:22/08/2008)
Zonificacinacstica,objetivosdecalidadyemisionesacsticas
RD1367/2007(BOE:23/10/2007)
I.3.1.6.SISTEMESCONSTRUCTIUS
Lleideproteccicontralacontaminaciacstica
Llei16/2002(DOGC3675:11/07/2002)
CTEDBHS1Proteccienfrontdelahumitat
Leydelruido
Ley37/2003(BOE276:18/11/2003)
I.3.1.6.1.Materialsielementsdeconstrucci
D21/2006DOGC:16/02/2006
RC92Instruccinparalarecepcindecalesenobrasderehabilitacindesuelos
O18/12/92(BOE:26/12/92)
I.3.1.5.SISTEMESESTRUCTURALS
UC85recomanacionssobrelsdecendresvolantsenelformig
CTEDBSESeguretatEstructural
O12/4/85(DOGC:3/5/85)
SE1Resistnciaiestabilitat
SE2Aptitudalservei
RC08Instruccinparalarecepcindecementos
SEAEAccionsenledificaci
RD956/2008(BOE:19/06/2008)icorrecciderrades(BOE:11/09/2008)
SECFonaments
SEAAcer
SEMFusta
I.3.1.7.INSTALLACIONS
SEFFbrica
I.3.1.7.1.Installacionsdeproteccicontraincendis
ReglamentodeInstalacionesdeProteccinContraIncendios(RIPCI)
NCSE02NormadeConstruccinSismorresistente.Partegeneralyedificacin
RD1942/93(BOE:14/12/93)
RD997/2002,de27desetembre(BOE:11/10/02)
17
I.3.1.7.2.Installacionsdeparallamps
Reglamento de condiciones tcnicas y garantas de seguridad en lneas elctricas de alta tensin y sus instrucciones
tcnicascomplementarias,ITCLAT01a09
CTEDBSU8Seguretatenfrontalrisccausatperlaccidelllamp
RD223/2008(BOE:19/3/2008)
Reglamentodelneasareasdealtatensin
D3151/1968
I.3.1.7.3.Installacionsdelectricitat
Actividadesdetransporte,distribucin,comercializacin,suministroyprocedimientosdeautorizacindeinstalacionesde
energaelctrica
Reglamentoelectrotcnicoparabajatensin(REBT).InstruccionesTcnicasComplementarias
RD1955/2000(BOE:27/12/2000)
RD842/2002(BOE18/09/02)
CTEDBHE5Contribucifotovoltaicamnimadenergiaelctrica
I.3.1.7.4.Installacionsdilluminaci
CTEDBHE3Eficinciaenergticadelesinstallacionsdilluminaci
FecsaEndesaNormesTcniquesparticularsrelativesalesinstallacionsdexarxaialesinstallacionsdenlla
ResoluciECF/45/2006(DOGC22/2/2007)
CTEDBSU4Seguretatenfrontalrisccausatperilluminaciinadequada
ProcedimentadministratiuperalaplicacidelReglamentElectrotcnicdeBaixaTensi
D.363/2004(DOGC26/8/2004)
Procedimentadministratiuperalaplicacidelreglamentelectrotcnicdebaixatensi
I.3.1.7.5.Installacionsdascensors
Instrucci7/2003,de9desetembre
DisposicionesdeaplicacindelaDirectivadelParlamentoEuropeoydelConsejo,95/16/CE,sobreascensores
Condicionsdeseguretatenlesinstallacionselctriquesdebaixatensidhabitatges
RD1314/97(BOE:30/9/97)(BOE:28/07/98)
Instrucci9/2004,de10demaig
Aplicaci del RD 1314/1997, de disposicions daplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE,
Certificatsobrecomplimentdelesdistnciesreglamentriesdobresiconstruccionsalnieselctriques
sobreascensors
Resoluci4/11/1988(DOGC30/11/1988)
O31/06/99(DOGC:11/06/99)icorrecciderrades(DOGC:05/08/99)
Reglamentosobrecondicionestcnicasygarantasdeseguridadencentraleselctricasycentrosdetransformacin
Reglamentodeaparatoselevadores
RD3275/82(BOE:1/12/82)icorrecciderrors(BOE:18/1/83)
O30/6/66(BOE:26/7/66),correcciderrades(BOE:20/9/66),modificacions(BOE:28/11/73;12/11/75;10/8/76;13/3/81;
21/4/81;25/11/81)
Normassobreventilacinyaccesodeciertoscentrosdetransformacin
Resoluci19/6/84(BOE:26/6/84)
18
Aclarimentsdediferentsarticlesdelreglamentodeaparatoselevadores
I.3.1.7.6.Installacionsdefontaneria
O23/12/81(DOGC:03/02/82)
CTEDBHS4Subministramentdaigua
Reglamentodeaparatosdeelevacinysumanutencin
InstruccionesTcnicasComplementarias
(DerogatpelRD1314/1997,excepteelsarticles10,11,12,13,14,15,19i23)
RD2291/85(BOE:11/12/85),regulacidelaplicaci(DOGC:19/1/87),modificacions(DOGC:7/2/90)
CTEDBHE4Contribucisolarmnimadaiguacalentasanitria
ITCMIEAEM1InstruccinTcnicaComplementariareferidaaascensoreselectromecnicos.
(DerogadapelRD1314/1997llevatdelsarticlesqueremetenalsarticlesvigentsdelreglamentanteriormentesmentats)
Criteriossanitariosdelaguadeconsumohumano
O.23/09/87(BOE:6/10/87,12/05/88,21/10/88,17/09/91,12/10/91)
RD140/2003(BOE:21/02/2003)
PrescripcionesTcnicasnoprevistasalaITCMIEAEM1yaprobacindedescripcionestcnicas
Condicionshigienicosanitriesperalaprevenciielcontroldelalegionellosi
derogadapelRD1314/1997llevatdelsarticlesqueremetenalsarticlesvigentsdelreglamentanteriormentesmentats.
D352/2004(DOGC:29/07/2004)
Resoluci27/04/92(BOE:15/05/92)
Criterioshiginicosanitariosparalaprevencinycontroldelalegionelosis
Condicionestcnicasmnimasexigiblesalosascensoresynormaspararealizarlasinspeccionesperidicas
RD865/2003(BOE:18/07/2003)
O.31/03/81(BOE:20/04/81)
Condicionstcniquesdeseguretatalsascensors
D21/2006(DOGC:16/02/2006)
O.9/4/84(DOGC:30/5/84),ampliacideterminisdelDOGC:4/2/87i7/2/90)
Mesuresdefomentperalestalvidaiguaendeterminatsedificisihabitatges(daplicaciobligatriaalsedificisdestinatsa
Aplicaciperentitatsdinspecciicontroldecondicionstcniquesdeseguretatiinspecciperidica
serveis pblics de la Generalitat de Catalunya, aix com en els habitatges finanats amb ajuts atorgats o gestionats per la
Resoluci22/06/87(DOGC20/07/87)
GeneralitatdeCatalunya)
D202/98(DOGC:06/08/98)
Seautorizalainstalacindeascensoressincuartodemquinas
Resoluci03/04/97(BOE:23/4/97),correcciderrors(BOE:23/5/97)
Regulacindeloscontadoresdeaguafra
O28/12/88(BOE:6/3/89)
Seautorizalainstalacindeascensoresconmquinasenfoso
Resoluci10/09/98(BOE:25/9/98)
I.3.1.7.7.Installacionsdevacuaci
Prescripcionesparaelincrementodelaseguridaddelparquedeascensoresexistentes
RD57/2005(BOE:4/2/2005)
CTEDBHS5Evacuacidaiges
19
I.3.1.7.8.Installacionsderecollidaievacuacideresidus
Norma tcnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a laccs al servei de
telecomunicacionspercable
CTEDBHS2Recollidaievacuacideresidus
D116/2000(DOGC:27/03/00)
Norma tcnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captaci, adaptaci i distribuci dels senyals de
radiodifusi,televisiialtresserveisdedadesassociats,procedentsdemissionsterrestresidesatllit
I.3.1.7.9.Installacionsdeventilaci
D117/2000(DOGC:27/03/00)
CTEDBHS3Qualitatdelaireinterior
ReglamentdelregistredinstalladorsdetelecomunicacionsdeCatalunya
D360/1999(DOGC:31/12/99)D.122/2002(DOGC:30/04/2002)
I.3.1.7.10.Installacionsdetelecomunicacions
I.3.1.7.11.Installacionstrmiques
Infraestructurascomunesenlosedificiosparaelaccesoalosserviciosdetelecomunicacin
CTEDBHE2RendimentdelesInstallacionsTrmiques(remetalRITE)
RDLey1/98de27defebrero(BOE:28/02/98),modificaciLey10/2005(BOE15/06/2005)
ModificacidelmbitdaplicacidelRDLey1/98enlamodificacidelaLeydeOrdenacindelaEdificacin
Ley38/1999(BOE:6/11/99)
RITEReglamentodeInstalacionesTrmicasenlosEdificios
RD1027/2008(BOE:29/8/2007)ilessevescorreccionsderrades(BOE:28/2/2008)
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de
telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de
Procedimentdactuacidelesempresesinstalladoresmantenidoresdelesentitatsdinspecciicontrolidelstitularsen
telecomunicaciones
lesinstallacionsreguladespelreglamentdinstallacionstrmiquesenelsedificis(RITE)ilessevesinstruccionstcniques
(derogaelRD.279/1999,(BOE:9/03/99;daplicaciaCatalunyaenquantalserveidetelefoniabsica)
complementaries
RD401/2003(BOE:14/06/2003)
O3.06.99(DOGC:11/05/99)
Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento regulador de las infraestructuras comunes de
Requisitosmnimosderendimientodelascalderas
telecomunicacionesparaelaccesoalosserviciosdetelecomunicacinenelinteriordelosedificiosydelaactividadde
RD275/1995
instalacindeequiposysistemasdetelecomunicaciones,aprobadoporelrealdecreto401/2003
OrdenCTE/1296/2003,de14demayo.(BOE27.06.2003)
Aplicacin de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presin y que modifica el RD 1244/1979 que aprob el
reglamentodeaparatosapresin
Procedimientoaseguirenlasinstalacionescolectivasderecepcindetelevisinenelprocesodesuadecuacinparala
(derogaelRD1244/79enlosaspectosreferentesaldiseo,fabricacinyevaluacindeconformidad)
recepcin de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y tcnicos de las infraestructuras comunes de
RD769/99(BOE:31/06/99)
telecomunicacinenelinteriordelosedificios
OrdreITC/1077/2006(BOE:13/4/2006)
Reglamentodeaparatosapresin.Instruccionestcnicascomplementarias
(envigorperalsequipsexclososonocontemplatsalRD769/99)
RD1244/79(BOE:29/5/79),correcciderrades(BOE:28/6/79),modificaci(BOE:12/3/82)
20
I.3.1.7.12.Installacionsdecombustibles
Criterisdutilitzacienlobrapblicadedeterminatsproductesutilitzatsenledificaci
R22/6/98(DOGC:3/8/98)
a)
GasnaturaliGLP:
Reglamentotcnicodedistribucinyutilizacindecombustiblesgaseososysusinstruccionestcnicascomplementarias
Autorizacindeusodesistemasdeforjadosoestructurasparapisosycubiertas
RD919/2006(BOE:4/9/2006)
RD1630/80(BOE:8/8/80)
Reglamentogeneraldelserviciopblicodegasescombustibles
Actualizacindelasfichasdeautorizacindeusodesistemasdeforjados
D2913/73(BOE:21/11/73)modificaci(BOE:21/5/75;20/2/84)quedarderogatentotallquecontradiguinosoposinal
R30/1/97(BOE:6/3/97)
que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas
complementarias,aprovatpelRD919/2006
Autoritzaci administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i delements resistents
componentsdesistemes
Reglamentoderedesyacometidasdecombustiblesgaseososeinstruccionesmig
D71/95(DOGC:24/3/95)desplegament(o.de31/10/95,DOGC:8/11/95)
O18/11/74(BOE:6/12/74)modificaci(BOE:8/11/83;23/7/84)quedarderogatentotallquecontradiguinosoposinal
que es disposa al Reglamento tcnico de distribucin y utilizacin de combustibles gaseosos y sus instrucciones tcnicas
complementarias,aprovatpelRD919/2006
I.3.1.9.RESIDUSDOBRAIENDERROCS
b) Gasoil:
Residus
InstruccinTcnicaComplementariaMIIP03"InstalacionesPetrolferasparausopropio"
Llei6/93,de15juliol,modificadaperlallei15/2003,de13dejunyiperlallei16/2003,de13dejuny
RD1523/99(BOE:22/10/99)
Operacionesdevalorizacinyeliminacinderesiduosylalistaeuropeaderesiduos
O.MAM/304/2002,de8febrero
I.3.1.8.CONTROLDEQUALITAT
Reguladordelsenderrocsialtresresidusdelaconstrucci
Disposicionesparalalibrecirculacindelosproductosdeconstruccin
D.201/1994,26juliol,(DOGC:08/08/94),modificatpelD.161/2001,de12juny
RD1630/1992,de29dedesembre,detransposicidelaDirectiva89/106/CEE,modificatpelRD1329/1995
D.259/2003(DOGC:30/10/2003),correcciderrades:(DOGC:6/02/04)
RD105/2008,d1defebrer(BOE:13/02/2008)
Clasificacindelosproductosdeconstruccinydeloselementosconstructivosenfuncindesuspropiedadesdereaccin
yderesistenciafrentealfuego
RD312/2005(BOE:2/04/2005)
Controldequalitatenledificaci
D 375/88 (DOGC: 28/12/88), correcci derrades (DOGC: 24/2/89), desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i
12/9/94)
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a lautoritzaci administrativa
relativaalssostresielementsresistents
O18/3/97(DOGC:18/4/97)
21
I.3.2.FUNCIONALITAT:UTILITZACI
I.3.3.FUNCIONALITAT:ACCESSIBILITAT
Ls caracterstic previst per a ledifici s el dequipament pblic i, per tant, no s daplicaci el Decret 259/2003, de 21
Envirtutdelarticle19delCodidaccessibilitatdeCatalunya(Decret135/95),elsedificisdspblic,segonselquadrede
doctubre,sobrerequisitsmnimsdhabitabilitatenelsedificisdhabitatgesidelacduladhabitabilitat.
lapartat2.1delannex2,lesintervencionssefectuarandemaneraqueresultinadaptatsperalespersonesamblimitacions
isajustaranalcaptol3(Disposicionssobrebarreresarquitectniquesaledificaci)delCodidaccessibilitatdeCatalunya,
aixcomalannex2daquestadisposici.
Aixdoncs,shaurandecomplirlescondicionsestablertesenlapartat2.2delannex2delCodidaccessibilitatperagarantir
elsrequisitsmnimsdaccessibilitatquepermetinassolirelnivelldedificiadaptatexigiblesegonsls:
a) Edificipblic.sCultural.Haurdedisposarde:
ItinerariAdaptat.
EscalesAdaptades.
CambrahiginicaAdaptada.
SadjuntencomannexlesfitxestcniquesjustificativesdelcomplimentdelCodidaccessibilitatdeCatalunya,aixcomdel
CTEDBSUA9dAccessibilitat,descritmsdetalladamentalcaptolI.3.8.delapresentmemria.
22
Just if icaci de laccess ibilitat a ledif icaci
s p b l ic i s p r i va t
DB SUA / D135/95
( no h ab i ta tg e)
ACCESSIBILITAT
EXTERIOR
D . 1 35 /1 995 C od i d ac ces s ib i l it a t
CTE DB SUA: SUA-9 Accessibilitat
EDIFICIS DS NO HABITATGE
Edificis o establiments ds pblic:
Itinerari accessible per a tots els edificis
Itinerari adaptat o practicable

* segons s de ledifici taula dusos pblics
(sexclouen els habitatges unifamiliars allats i

adossats sense elements comuns)
Comunicaci de
ledificaci amb:
- via pblica
- zones comunes ext,
elements annexos.
DECRET 135/1995 Codi daccessibilitat i CTE DB SUA Seguretat dutilitzaci i accessibilitat
Itinerari practicable
* edificis t PB + 2PP
* edificis amb obligatorietat de collocaci dascensor
Itinerari adaptat
* edificis amb habitatges adaptats
ACCESSIBILITAT
VERTICAL
Mobilitat entre plantes

(necessitat
dascensor o previsi
del mateix)
Itinerari accessible amb ascensor accessible

o rampa accessible, en els segents supsits:
Itinerari adaptat o practicable

* segons s de ledifici taula dusos pblics
Edificis o establiments ds privat:
juliol de 2010
Oficina Consultora Tcnica. COAC
Itinerari practicable:
* edificis t PB + 2PP que no disposin dascensor
* edificis amb obligatorietat de collocaci dascensor
* aparcaments > 40places
* edificis > PB + 2PP

2
* edificis / establiments amb Su > 200 m
(exclosa planta accs)
2
* plantes amb zones ds pblic amb Su > 100 m
* plantes amb elements accessibles
Comunicaci de les
entitats amb:
- planta accs
(via pblica)
- espais, installacions
i dependncies ds
comunitari
ACCESSIBILITAT
HORITZONTAL
Mobilitat en una
mateixa planta
Itinerari accessible que comuniqui el punt daccs

de la planta amb:
Itinerari adaptat o practicable que comuniqui

el punt daccs de la planta amb:
* elements adaptats taula dusos pblics
* zones ds pblic
* origen devacuaci de les zones ds privat
* tots els elements accessibles

Itinerari practicable que comuniqui el punt daccs
de la planta amb:
* entitats o espais
* dependncies ds comunitari
Comunicaci punt d
accs a la planta amb:
- les entitats o espais
- installacions i
dependncies ds
comunitari
Referncia de projecte
Rehabilitaci - Centre d'Interpretaci del Paisatge Cultural de l'Estany
1/5

juliol de 2010
juliol de 2010
- Amplada: 0,90 m
- Els replans intermedis tindran una llargada

mnima de 1,50 m en la direcci de circulaci.
- No sadmeten graons
- Barreres de
protecci,
Passamans
i
Elements
protectors:
- Replans:
- Trams:
- Pendents
d 2%
- Barrera protecci: desnivell > 0,55m

- Passamans: per a rampes amb:
p 6% i desnivell > 18,5cm.
* continus i als dos costats a una altura entre 0,90m 1,10m, i
* un altre a una altura entre 0,65 - 0,75m
* trams de rampa de l > 3m | prolongaci
horitzontal dels passamans > 0,30m en els extrems
* seran continus, ferms i es podran agafar fcilment,
separats del parament 0,04m i el sistema de
subjecci no interfereix el pas continu de la ma
- Elements de protecci lateral: per als costats
oberts de les rampes amb p 6% i desnivell >
18,5cm i amb una alria t 10 cm
- els passadissos damplada < 1,20m i les portes es

situen a > 1,50m de larrencada dun tram
- entre trams amb canvi de direcci:

lamplada de la rampa no es reduir
- entre trams duna mateixa direcci:

amplada la de la rampa
longitud 1,50 m (mesurada a leix)
- llargada mxima tram d 9 m.

- amplada 1,20m
- rectes o amb radi de curvatura 30m
- a linici i al final de cada tram hi ha una superfcie
horitzontal 1,20m de long. en la direcci de la
rampa
- transversal:
- longitudinal: d 10%
trams < 3m de llargada
d 8%
trams < 6m de llargada
4< p d 6% trams < 9m de llargada
AC C E S S I B L E (DB SUA)
s p b l ic i s p r i va t ( n o h a b i ta t g e )
- Mecanismes dobertura i tancament:

* altura de collocaci : 0,80m y 1,20m
* funcionament a pressi o palanca i maniobrables amb
una sola ma, o b sn automtics
* distncia del mecanisme dobertura a cantonada 0,30m
- Portes de vidre:
* classificaci a impacte, com a mnim, (3 - B/C - 3)
* si no disposen delements que permetin la seva
identificaci (portes, marcs) es senyalitzaran segons
apartat 1.4 (DB SUA-2)
- Espai de gir: a les dues bandes duna porta hi ha un espai horitzontal

1,20 m. (sense ser escombrat per lobertura de la
porta)
- Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla)

(en posici de mx. obertura | amplada lliure de pas
redut el gruix de la fulla 0,78 m)
- Alada: 2,00 m
- Senyalitzaci dels itineraris accessibles:

mitjanant smbol internacional daccessibilitat, SIA i
fletxes direccionals, si es fa necessari en edificis ds
privat quan hi hagi varis recorreguts alternatius.
sempre en edificis ds pblic
amb bandes de senyalitzaci visuals i tctil
sempre en edificis ds pblic per a litinerari accessible
que comunica la via pblica amb els punts datenci o
crida accessibles. (caracterstiques segons SUA-9 2.2)
- Pendent: 4% (longitudinal)
2% (transversal)
- Paviment: grau de lliscament segons s i ubicaci (SUA-1)

* no cont elements ni peces soltes (graves i sorres)
pelfuts-moquetes: encastats o fixats al terra
* sols resistents a la deformaci (permeten circulaci i
arrastrada delements pesats, cadires roda, etc,
- Barreres - Baranes: a ambds costats

protecci, - Passamans:
Passamans situats a una alada entre 0,90 i 0,95m amb
i
disseny anatmic (permet adaptar la ma) i
Elements
amb una secci igual o equivalent a la dun tub
protectors: rod de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels
paraments verticals.
- Element de protecci lateral: es disposa
longitudinalment amb una alria t 10 cm per
sobre del terra (evitar la sortida accidental de rodes i
bastons)
- Replans:
Sadmet d 2% en rampes exteriors

- La llargada de cada tram s d 20 m.
- En la uni de trams de diferent pendent
es colloquen replans intermedis.
- A linici i al final de cada tram de rampa hi ha
un repl de 1,50 m de llargada mnima.
- transversal:
- Trams:
d 12% trams < 3m de llargada

d 10% trams entre 3 i 10m de llargada
d 8% trams > 10m de llargada
- Pendents - longitudinal:
RAMPES
AD AP T AT ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
Itineraris
- Espai de gir: 1,50 m (lliure dobstacles)

* al vestbul dentrada (o portal),
* al fons de passadissos de >10m,
* davant ascensors accessibles o espai per a previsi
- Amplada: 1,20 m
Sadmet estretaments puntuals: A 1,00m per a longitud
0,50m i separat 0,65m de canvis direcci /forats de pas
- Alada: 2,20 m en general (2,10m per a s restringit)
- Canvis de direcci: no es contempla (amplada pas 1,20 m)
- Accs a ledifici:
Sadmet un desnivell 2 cm que sarrodonir o
saixamfranar el cantell a un mxim de 45.
- No hi ha dhaver cap escala ni gra allat.
* tindran un scol inferior t 0,30m dalada, llevat de que

el vidre sigui de seguretat.
* visualment tindran una franja horitzontal damplada
t 0,05 m, a 1,50 m dalada i amb marcat contrast de color.
- Portes de vidre:
0,80 m les portes de 2 o ms fulles, una delles ser 0,80 m

- Alada: 2,00 m
- Espai lliure de gir:
a les dues bandes duna porta es pot inscriure un 1,50 m.
(sense ser escombrat per lobertura de la porta).
Sexceptua a linterior de la cabina de lascensor
- Manetes: saccionen mitjanant mecanismes de pressi
o palanca.
- Amplada:
- Paviment: s no lliscant
- Canvis de direcci: lamplada de pas ha de permetre

inscriure un 1,20 m
- Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure
un cercle de 1,50m.
- Alada: 2,10 m, lliure dobstacles en tot el seu recorregut
GRAONS
PORTES
garantiran
PARMETRES
GENERALS
Itineraris
AD AP T AT ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
(als dos extrems duna rampa hi ha un espai lliure

amb una fondria de 1,20 m)
- En els dos extrems duna rampa hi ha un espai

lliure amb una fondria de 1,20 m.
- Barreres - Passam: com a mnim a un costat

protecci, - El passam est situat a una alada entre
Passamans
0,90 i 0,95 m.
i
Elements
protectors:
- Replans:
- Trams:
- Pendents - longitudinal: d 12% per a trams d 10 m de llargada

- transversal: sadmet d 2% en rampes exteriors
P R AC T I C AB L E ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
DB SUA / D135/95
- Accs a ledifici:
En els edificis amb obligatorietat dinstallaci dascensor, noms
sadmet lexistncia dun gra, dalada d 12cm, a lentrada de ledifici.
- No inclou cap tram descala.

- A les dues bandes dun gra hi ha un espai lliure pla amb una fondria
mnima de 1,20 m. Lalada daquest gra s 14 cm.
- Amplada: 0,80 m
- Alada: 2,00 m
- Espai lliure de gir, a les dues bandes duna porta es pot inscriure
un cercle de 1,20 m, sense ser escombrat
per lobertura de la porta . (Sexceptua a linterior
de la cabina de lascensor)
- Manetes: saccionen mitjanant mecanismes de pressi o palanca.
- Canvis de direcci: lamplada de pas ha de permetre

inscriure un cercle de 1,20 m.
- Alada: 2,10 m, lliure dobstacles en tot el seu recorregut
- Amplada: 0,90 m
P R AC T I C AB L E ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
DB SUA / D135/95
3/5
2/5
4/5
- Alada de collocaci: entre 1,00 i 1,40 m
respecte al terra
ESCALES
t 1,00 m
- frontal F 0,16m
- Graons:
D S P B L I C (DB SUA-1)
- en funci de ls i del nombre de persones, taula 4.1 SUA-1

- 1,00m si comunica amb una zona accessible
- Altura de pas
t 2,20 m
- Graons:
- frontal 0,13 F 0,175m
- estesa, E t 0,28m
- 0,54m 2F +E 0,70m (al llarg de tota lescala)
(si la projecci en planta no s recta, lestesa,

E t 0,30m a 0,40m de la part interior)
- la mesura de lestesa no inclou la projecci vertical

de lestesa del gra superior

- Indicaci del nombre de cada planta amb

nmero en alt relleu (dimensi 10 x 10 cm)
i collocat a una alada d1,40m des del terra
(al costat de la porta de lascensor)
- Senyalitzaci:
- Han de tenir un disseny anatmic (permet

adaptar la ma) amb una secci igual o
equivalent a la dun tub rod de dimetre
entre 3 i 5 cm, separat, com a mnim, 4 cm
dels paraments verticals.
juliol de 2010
- Senyalitzaci: - mitjanant smbol internacional daccessibilitat, SIA

- indicaci del nombre de la planta en Braille i arbic
en alt relleu collocat a una alada entre 0,80m i
1,20m (brancal dret en el sentit de sortida de la
cabina)
- Segons norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a

los ascensores de personas, incluyendo personas con
discapacidad.
- Passamans:
- La cabina en disposa a una alada entre
0,90 i 0,95 m.
- Passamans:
- lestesa no presenta discontinutats quan suneix

amb lalria (no tenen ressalts)
- Alada de collocaci: entre 1,00 i 1,40 m

respecte al terra.
- Han de tenir la numeraci en Braille o en relleu.
- Amplada
- estesa, E t 0,30m
- Botoneres:
- amplada: t 0,80 m.
- davant de les portes es pot inscriure un
1,50 m.
- de la cabina: sn automtiques
- del recinte: sn automtiques
- Portes
- sentit daccs t 1,40 m

- sentit perpendicular t 1,10 m
ASCENSOR
cabina
- Dimensions
AD AP T AT ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
juliol de 2010
Itineraris
- Amplada
- Altura de pas t 2,10 m
- Segons norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a

los ascensores de personas, incluyendo personas con
discapacidad.
- Botoneres:
D S P B L I C ( Ad a p t a d e s ) ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
- Botoneres:
- amplada: t 0,80 m.
- davant de les portes es pot inscriure un 1,20 m

sense ser escombrat per lobertura de la porta
- de la cabina: sn automtiques
- del recinte: podes ser automtiques o manuals
- Portes:
- Parmetres generals:
Compleix la norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a los ascensores de
personas, incluyendo personas con discapacidad.
- Su > 1000m2 (exclosa planta accs)

*1 porta o 2 enfrontades | 1,10 x 1,40m
*2 portes en angle | 1,40 x 1,40m
- sentit daccs t 1,20 m

- sentit perpendicular t 0,90 m
- superfcie t 1,20 m2
- Dimensions
cabina:
Escales. Configuraci
- Dimensions
cabina:
- Su 1000m2 (exclosa planta accs)

*1 porta o 2 enfrontades | 1,00 x 1,25m
*2 portes en angle | 1,40 x 1,40m
P R AC T I C AB L E ( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )
DB SUA / D135/95
DB SUA / D135/95
( no h ab i ta tg e)
s p b l ic i s p r i va t
- els graons no tenen ressalts (bocel)

- graons amb frontal , vertical o formant un angle
15 amb la vertical, (per a edificis sense itinerari
accessible alternatiu)
- nombre de graons seguits 12.
- Trams:
- Trams:
- salvar una altura d 2,25m
- podran ser rectes, corbats o mixtes (veure apartat

4.2.2 SUA-1, els usos pels quals noms sn rectes)
- entre dues plantes consecutives duna mateixa
escala tots els graons tindran el mateix frontal
- entre dos trams consecutius de plantes diferents el
frontal podr variar com a mxim 10mm
- tots els graons dels trams rectes tindran la mateixa
estesa
- Replans:
- Els replans intermedis tindran una llargada

1,20 m.
- Replans:
- entre trams duna mateixa direcci:

amplada la de lescala
longitud 1,00 m (mesurada a leix)
- entre trams amb canvi de direcci:

lamplada de lescala no es reduir
- els passadissos damplada < 1,20m i les portes es
situen a 0,40m de larrencada dun tram
- replans de planta:
* senyalitzaci visual i tctil amb franja de paviment
en larrencada dels trams.
(0,80m de longitud en el sentit de la marxa;
amplada la de litinerari i gravat direccional
perpendicular a leix de lescala)
* portes i passadissos damplada < 1,20m, es situen
a 0,40m del primer gra dun tram.
- Barreres de
protecci,
Passamans
i Elements
protectors:
- Passamans: a ambds costats a una altura

entre 0,90 i 0,95m
* disseny anatmic (permet adaptar la ma) i

amb una secci igual o equivalent a la dun tub
rod de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm
dels paraments verticals.
- Barreres de
protecci,
Passamans
i Elements
protectors:
- collocaci 1 costat
escales amb desnivell > 0,55m i amplada d 1,20m
- collocaci 2 costat
escales amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m
- passam intermedi: trams amplada > 4m
- altura de collocaci o 0,90m y 1,10m
- seran ferms i es podran agafar fcilment, separats
del parament t 0,04m i el sistema de subjecci no
interferir el pas continu de la ma.
5/5
I.3.4.FUNCIONALITAT:TELECOMUNICACIONS
I.3.6.SEGURETATESTRUCTURAL
TantlaLlei1/98(Infraestructurascomunesenlosedificiosparaelaccesoalosserviciosdetelecomunicacin)comelReial
Elpresentprojectedesenvolupalarehabilitacidunedificientremitgeresambsdequipamentpblic.Elcriteriestructural
Decret 401/2003 (Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los
considerat consisteix en la conservaci i restauraci de lestructura existent vertical, i en la substituci dels forjats i les
servicios de telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de
cobertes executats lany 1983, amb la introducci dun sistema de panells de fusta contralaminada de 16cm de gruix, de
telecomunicaciones) determinen que el seu mbit daplicaci es limita a aquells edificis que estiguin acollits, o hagin
manera que es contemplaran simultniament els parmetres establerts pel CTE per a intervencions de nova construcci,
dacollirse, al rgim de propietat horitzontal regulat per la Llei 49/1960 de Propietat Horitzontal, modificada per la Llei
juntamentamblesconsideracionsdelAnnexDcentradesenlavaluaciestructuraldedificisexistents.
8/1999.Pertant,noseriendaplicacienelpresentprojecte.Noobstantesprenencomarefernciaperadeterminarles
caracterstiquesdelaInfraestructuracomunadetelecomunicaci.
Les determinacions relatives a la seguretat estructural es troben descrites a lAnnex 1: MEMRIA DESTRUCTURES del
presentprojecte.
Elprojectedeledificihadegarantirlaprevisidespaisperalaimplantacidelesinfraestructuresdetelecomunicacions
segonselR.D.Llei1/98Infraestructurascomunesenlosedificiosparaelaccesoalosserviciosdetelecomunicacin(BOE
I.3.6.1.RESISTNCIAIESTABILITAT(DBSE1)
28/02/1998).
I.3.6.1.1.Pespropi
LedificidisposardelsserveisdeTelefoniabsica(TB)iTelevisiterrestreiradiodifusisonora(RTV).
El pes propi a considerat s el corresponent als elements estructurals, tancaments, i elements divisoris, fusteries,
Pel que fa a la Televisi i radiodifusi sonora per satllit (RTVSAT), la installaci haur de permetre la distribuci dels
revestimentsiequipamentfix.Elvalorcaractersticdelpespropidelselementsconstructiusshadeterminatcomelseuvalor
senyalsprocedentsdedosoperadors,encaraquenosobligatorilacollocacidelesantenesparabliques.
mig obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos especfics mitjans, dacord amb els valors de la taula
corresponentdelAnnex1delpresentprojecte.
En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA) noms cal preveure la canalitzaci, fins als punts de presa de
lusuari,quepossibilitienunmomentdonatlacollocacidelcablejatnecessariqueseracrrecdelsoperadors.
I.3.6.1.2.Sobrecrreguesdus
Levolucidelestecnologiesilaugmentdexignciesdelsusuarisdeterminenquelaprevisidespaisfetadacordambels
Per als clculs de comprovaci dels esforos en els elements estructurals, sha considerat una crrega distribuda
mnimsdelanormativaautonmicaresultienalgunscasosinsuficient.Enaquestsentit,srecomanablequelesdimensions
uniformementsegonslataula3.1.delDBSEAEambelsvalorscaractersticsperazonesdspblicde5kN/m2 decrrega
delsespaissiguinmsgenerosesisadeqinalnouRD401/2003,encaraqueencapcassobligatori.
uniforme,iperacobertesaccessiblesnicamentperaconservaci,lleugeressobrecorretges(senseforjat)de04kN/m2.
Per a la previsi despais per a les installacions de telecomunicacions, es complir el Decret 172/1999 Canalitzacions i
Peralescomprovacionslocalsdecapacitatportantshaconsideratunacrregaconcentradaactuantenqualsevolpuntdela
infraestructuresderadiodifusisonora,televisi,telefoniabsicaialtresserveispercablesenelsedificis,dmbitautonmic
zona afectada. Dita crrega sha considerat actuant simultniament amb la sobrecrrega uniformement repartida en les
ivlidnomsperaunnombremximde25unitatsprivatives.
zonesdsdetrnsitiaparcamentdevehicleslleugers,ideformaindependentinosimultniaambellaenlarestadecasos.
Per al clcul delements portants horitzontals i verticals sha considerat la reducci de sobrecrrega permesa en lapartat
I.3.5.FUNCIONALITAT:ACCSALSSERVEISPOSTALS
3.1.2.delDBSEAE.
Unavegadafinalitzadalarehabilitaci,ledificidisposardelselementsapropiatsperfacilitarlaccsalsserveispostals.
I.3.6.1.3.Accionsssmiques:
SegonslanormadeconstruccisismorresistentNCSE02,lacceleracissmicabsicaendelmunicipideBarcelonas004g.i
elcoeficientdecontribucisK=1.
Laclassificacideledificisdimportncianormal,pertractarsedunedificiladestruccidelqualperunterratrmolpugui
ocasionarvctimes,interrompreunserveiperalacollectivitatoproduirimportantsprdueseconmiques,sensequeencap
casestractidunserveiimprescindiblenipuguidonarllocaefectescatastrfics,ilacceleracissmicabsicaabsde0,04g,
pertant,calaplicarlanormaaledifici.
23
I.3.7.SEGURETATENCASDINCENDI
I.4.5.1.1.Dadesprvies
El projecte de rehabilitaci del Centre dInterpretaci del Paisatge Cultural de lEstany pretn actualitzar tcnicament les
prestacionsdeledifici,respectantipotenciantelsseusvalorspatrimonials.
I.4.5.1.2.Normativadaplicaci
CTEDBSISeguretatencasdIncendi
RD314/2006CodiTcnicdelEdificaciBOE28/03/2006imodificacionssegonsRD173/2010(BOE:11/03/2010)isegons
SentnciadelTSde4/05/2010(BOE:30/07/2010)
CTEDBSUASeguretatdutilitzaciiaccessibilitat
RD314/2006CodiTcnicdelEdificaciBOE28/03/2006imodificacionssegonsRD173/2010(BOE:11/03/2010)
CondicionantsurbansticsideproteccicontraincendisenelsedificiscomplementarisalNBECPI91
D241/1994(DOGC:30/1/1995)
Clasificacindelosproductosdeconstruccinydeloselementosconstructivosenfuncindesuspropiedadesdereacciny
deresistenciafrentealfuego
RD312/2005(BOE:2/04/2005)
ReglamentodeSeguridadContraIncendiosenEstablecimientosIndustriales(RSCIEI)
RD2267/2004,(BOE:17/12/2004)
ReglamentodeInstalacionesdeProteccinContraIncendios(RIPCI)
RD1942/1993(BOE:14/12/1993)
DocumentsdelaTauladInterpretacidelaNormativadeSeguretatContraIncendis(TINSCI)
DTadequatsalCTE.ReunidelaComissiPermanentn86(14/02/2008)iespecialment:
DT08.Trastersenaparcaments(Modificacidesembre2010)
DT11.Vestbuldindependnciadelescalaespecialmentprotegida(Mar2008)
DT12.Aproximaciientorndeledificiperalaintervencidebombers(Desembre2009)
I.4.5.1.3.scaractersticdeledificiialtresusosprevistos
Lscaractersticdeledificiseldequipamentculturaldepblicaconcurrncia,dedimensionsredudes,ambelconseqent
programacomplementarinecessarideserveisiinstallacionsassociades;serveishiginics,petitsdespatxos,etc.
I.3.6.2.APTITUDDESERVEI(DBSE2)
AlAnnex1sincloulajustificacidelcomplimentdaquestaexignciabsicaconsiderantelsestatslmitsdeserveiambels
valorslmitsestablertsalDBSE4.3dacordambeltipusdedificiielselementsimplicatsenladeformaci.
I.3.6.2.1Integritatdelelementconstructius.
Considerantlaintegritatdelselementsconstructiusolacompatibilitatentrelaestructuraielselementsconstructius,una
estructurahoritzontalsprourgidaquanlesdeformacionsacumuladesdelselementsdesdelmomentdelapostaenobra
(fletxaactiva)compleixenelsparmetresestablerts.
I.3.6.3.2.Confortdelsusuaris.
Atenentalconfortdelusuarisolesvibracionsdelestructurahoritzontal,aquestasprourgidaquan,considerantnomsles
accionsdecurtaduraci,lafletxarelativasmenordeL/350.
I.3.6.3.3.Aspectedelobra.
Quanesconsideralaspecteestticolaspectedelobra,lestructurahoritzontalsprourgidaquan,considerantqualsevol
combinacidelesaccionsquasipermanents,lafletxarelativasmenordeL/300.
24
I.4.5.2.PROPAGACIINTERIOR(DBSI1)
I.4.5.2.1.Compartimentaciensectorsdincendi
Esplantejalacompartimentacienunnicsectordincendi,altractarsedunedificiambunasuperfcieconstrudade408
m2,inferiora2.500m2.
I.4.5.2.2.Localsizonesderiscespecial
Ateseslescaracterstiquesdelprogramafuncionaldeledifici,noespreveuenlocalsderiscespecial.
I.4.5.2.3.Espaisocults.Pasdinstallacionsatravsdelementsdecompartimentacidincendis
Ateses les caracterstiques de ledifici, no es preveuen passos dinstallacions a travs delements de compartimentaci
dincendis.
I.4.5.2.4.Reaccialfocdelselementsconstructius,decoratiusidemobiliari
Elselementsconstructiushandecomplirlessegentscondicionsdereaccialfoc:
Zonesocupables:Cs2,d0(ensostresiparets)iEFL(enterres).
Aparcament:Bs1,d0(ensostresiparets)iBFLs1(enterres).
Passadissosiescalesprotegits:Bs1,d0(ensostresiparets)iCFLs1(enterres).
Recintesderiscespecial:Bs1,d0(ensostresiparets)iBFLs1(enterres).
Espaisocultsnoestancs:xemeneies,falsossostres,terreselevats,etc:Bs3,d0(ensostresiparets)iBFLs2(enterres).
I.4.5.3.PROPAGACIEXTERIOR(DBSI2)
I.4.5.3.1.Mitgeresifaanes
Pertaldevitarperfaanalapropagaciexteriordelincendientreedificisdiferentsicolindants,elspuntsdelafaanade
ledificiconsideratquenosiguinalmenysEI60compliranel50%deladistnciadfinsalabisectriudelangleformatentre
ambduesfaanes.
Laclassedereaccialfocdelsmaterialsqueocupenmsdel10%delasuperfciedelacabatexteriordelesfaanes,odela
superfcieinteriordelescambresventilades,sBs3,d2finsaunaaladamnimade350m,oatotalaladadelafaana
quanaquestasuperaels18mdalada.
I.4.5.3.2.Cobertes
Elsmaterialsqueocupenmsdel10%delrevestimentdeleszonesdecobertasituadesamenysde5mdedistnciadela
projecciverticaldequalsevolzonadefaanadeledificiambunaresistnciaalfocinferioraEI60,aixcomdequalsevol
elementdilluminacinatural,ventilacioextraccidefums,haurandepertnyeralaclassedereaccialfocBROOF(t1).
I.4.5.4.EVACUACIDOCUPANTS(DBSI3)
I.4.5.4.1.Clculdelocupaci
Aefectesdedeterminarlocupaci,caltenirencompteelcarctersimultanioalternatiudelesdiferentszonesdeledifici.
Segonslataula2.1delDBSI3(Densitatsdocupaci)elsvalorsdedensitatdocupaciquesapliquenalpresentedifici,en
funcidelasuperfcietil,snelssegents:
sInformacigeneralaplantabaixa: 1personapercada2m2.
sExpositiuaplantabaixa: 1personapercada2m2.
sPolivalentaplantaprimera: 1personapercadam2.
sSaladeLecturaaplantasegona: 1personapercada2m2..
sServeisHiginicsaplantesprimeraisegona: 1personapercada3m2..
sMagatzemaplantasegona: 1personapercada40m2.
esconsiderendocupacinullaaquelleszonesambocupaciocasionaliaccessiblenicamentaefectesdemanteniment
(salesdemquines,localsperamaterialsdeneteja,...).
I.4.5.4.5.Portessituadesenrecorregutsdevacuaci
Lesportessituadesalsrecorregutsdevacuacicompliranelssegentsrequisits:
Lesportesprevistescomasortidesdeplantaodedificiilesprevistesperalevacuacide>50personesseranabatibles,
amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o b no actuar mentre hagi activitat a les zones a evacuar o b
consistirdundispositiudefcilirpidaoberturadesdelcantdelqualprovinguilevacuaci,sensehaverdempraruna
clau i sense haver dactuar sobre ms dun mecanisme. Aquestes condicions no seran aplicables quan es tracti de portes
automtiques.
Lesportesobriranenelsentitdelevacuaciquansiguinperamsde100persones,operamsde50ocupantsdel
recinteoespaienelqualestrobin.
Les portes de sortida dedifici seran dobertura automtica i disposaran dun sistema que, en cas de que falls el
mecanismedoberturaoelsubministramentdenergia,laportasobriiimpedeixiqueestanqui,obque,enelcasdeque
siguinabatibles,permetilasevaoberturamanual.
Lesportesdelslocalsderiscespecialhaurandobrircapalexteriordelsmateixos.
I.4.5.4.6.Senyalitzacidelsmitjansdevacuaci
Sutilitzaran els senyals devacuaci definitsalanormaUNE23034:1988,segonselscriterisdefinitsenellapartat7dela

SecciSI3(Evacuacidocupants)delDocumentBsicSI(Seguretatencasdincendi).Enresumsnelssegents:
a) Lessortidesderecinte,plantaoedificitindranunsenyalambelrtolSORTIDA.
b) ElsenyalSORTIDADEMERGNCIAnomssemprarperasortidesprevistesperasexclusiuencasdemergncia.
c) Esdisposaransenyalsindicatiusdeladireccidelsrecorreguts,visiblesdesdequalsevolorigendevacuacidesdelqual
noespercebindirectamentlessortidesoelsseussenyalsindicatius.
d) Alspuntsdelsrecorregutsdevacuacienelsqueexisteixinalternativesquepuguincrearconfusi,tambesdisposaran
elssenyalsdelpuntanterior,demaneraquequediclaramentindicadalalternativacorrecta.
e) Enelsrecorregutsdevacuaci,sobrelesportesquenosiguindesortidaiquepuguinprovocarerrordurantlevacuaci,
shaur de disposar un senyal amb el rtol SENSE SORTIDA a una posici visible fcilment i mai sobre les fulles de les
portes.
f) Elssenyalsesdisposarandemaneracoherentamblassignacidocupantsqueespretnperacadasortida.
25
g) Elsitinerarisaccessibles(segonsdefinicidelAnnexAdelDBSUA)perapersonesambdiscapacitatquecondueixina
unazonaderefugi,aunsectordincendialternatiuprevistperalevacuacidepersonesambdiscapacitat,oaunasortida
dedificiaccessibleessenyalitzaranmitjanantlessenyalsestablertesalspargrafsanteriorsa),b),c)id)acompanyadesdel
SmbolInternacionaldAccessibilitatperalamobilitat(SIA).Enelcasdelaplantasoterrani2,onelsitinerarisaccessibles
condueixenaunazonaderefugi,oenqualsevolaltrecasenelqualelsitinerarisaccessiblescondueixinaunsectordincendi
alternatiu,previstperalevacuacidepersonesambdiscapacitat,aniranacompanyadesdelrtolZONADEREFUGI.
h) La superfcie de les zones de refugi es senyalitzar mitjanant un color diferent al paviment i amb el rtol ZONA DE
REFUGI acompanyat del Smbol Internacional dAccessibilitat per a la mobilitat (SIA) collocat en una paret adjacent a la
zona.
Els senyals han de ser visibles incls en cas de que falli el subministrament de lenllumenat normal. Quan aquests siguin
lluminosos,lessevescaracterstiquesdemissilluminosahaurandecomplirallestablertalanormaUNE230354:2003.
I.4.5.4.7.Controldelfumdincendi
Ateseslescaracterstiquesdeledificidepblicaconcurrncia,ambunaocupaciinferiora1.000persones,noesrequereix
unsistemadecontroldelfumdincendi.
I.4.5.4.8.Evacuacidepersonesambdiscapacitatencasdincendi
Laplantadesortidadeledificidisposadediversositinerarisaccessiblesdesdetotorigendevacuaci,situatenunazona
accessiblefinsasortidesdeledificiaccessibles,atravesdelafaanaalaplaadelMonestir.
I.4.5.5.DETECCI,CONTROLIEXTINCIDELINCENDI(DBSI4)
I.4.5.5.1.Dotacidinstallacionsdeproteccicontraincendis
Segonsindicalataula1.1delDBSI4,ladotacidinstallacionsdeproteccicontraincendisserlasegent:
a) Engeneral:
Extintorsporttils:undeficcia21A113Ba15mderecorregutacadaplantaialexteriordecadalocalderiscespecial,
properalaportadaccs,demaneraqueelrecorregutentreextintorssigui<15malocalsderiscespecialmigobaix,o<
10malocalsozonesderiscespecialalt.
El disseny, execuci, posada en funcionament i manteniment daquestes installacions, aix com dels seus materials,
componentsiequips,handecomplirallestablertenelReglamentodeInstalacionesdeProteccincontraIncendios.
I.4.5.5.2.Senyalitzacidelesinstallacionsmanualsdeproteccicontraincendis
Els mitjans de protecci contra incendis dutilitzaci manual (extintors, boques dincendi, hidrants, polsadors manuals
dalarmaidispositiusdencesadelssistemesdextinci)estaransenyalitzatssegonselscriterisdefinitsenellapartat2dela
SecciSI4(Installacionsdeproteccicontraincendis)delDocumentBsicSI(Seguretatencasdincendi).
I.4.5.6.INTERVENCIDELSBOMBERS(DBSI5)
I.4.5.6.1.Condicionsdaproximaciientorn
I.4.5.6.1.1.Aproximacialsedificis:
Laccs principal a ledifici es produeix per les faanes de la plaa del Monestir i del carrer de Jacint Verdaguer, que
esdevenenlespaidemaniobra,ambtoteslescaracterstiquesrequerides.
Lescondicionsquecompleixenelsvialsdaproximacisnlessegents:
Ampladamnimalliure:350m.
Aladamnimalliureoglib:450m.
Capacitatportantdelvial:20Kn/m.
Enelstramscorbs,elcarrildecirculacihadequedardelimitatpeltraatdunacoronacircularelsradismnimsdela
qualhandeser530mi1250m,ambunaampladalliureperalacirculacide720m.
I.4.5.6.1.2.Entorndelsedificis:
Ledificitunaaladadevacuacidescendentinferiora9m,perlaqualcosanoseliexigeixelcomplimentdelsrequisits
especficsperalamaniobradelsbombersenedificisdaladadevacuacidescendentsuperiorals9m.
Atsqueenlemplaamentdelesrampesexteriorsestrobenedificisadjacentsdefinsa20mdaladadevacuacicoma
mxim(PB+5PP),enelsvialsimmediatsesrespectenlescaracterstiquessegents:
Ampladamnimalliure:500.
Aladalliureoglib:ladeledifici.
Distnciamximafinsalsaccessosalsedificis:30m.
Pendentmxim:10%
Resistnciaapunxonamentdelsl:100kNsobre20cm
Separacimximadelvehicledebombersalafaanadeledifici:18m.
La resistncia al punxonament del terra ha de complirse a les tapes de registre de les canalitzacions de serveis pblics
situades en aquest espai, quan les seves dimensions siguin superiors a 015 m x 015 m, segons les especificacions de la
normaUNEEN124:1995.
Lespaidemaniobrahademantenirselliuredemobiliariurb,arbrat,jardins,senyalsoaltresobstacles.
I.4.5.6.2.Accessibilitatperfaana
La faanes a la plaa del Monestir i al front del carrer Jacint Verdaguer, disposen dels forats necessaris per a laccs del
personaldelserveidextincidincendis,ambtoteslescaracterstiquesrequerides.
Fcilaccsacadascunadelesplantesdeledifici.
Lesdimensionsdelsforatsmnimesserande080mx120m.
Nosinstallaranafaanaelementsqueimpedeixinodificultinlaccessibilitatalinteriordeledificiatravsdelsforats,
excepteelselementsdeseguretatsituatsalsforatsdelesplantesambaladadevacuaciinferiora9m.
26
I.4.5.7.RESISTNCIAALFOCDELESTRUCTURA(DBSI6)
I.4.5.7.1.Elementsestructuralsprincipals
Lestructura principal de les cobertes de ledifici ser R 30, al tractarse de cobertes lleugeres no previstes per a ser
utilitzadesenlevacuacidelsocupants,ambunaaladarespectedelarasantexteriorquenoexcedeixels28m,ambuna
crregapermanentdegudanicamentalseutancamentquenoexcedeix1kN/m2.Amblesseccionsdefustaprojectadesno
snecessarirealitzarunaproteccialfocsuperficial.nicamentesprotegiranelselementsmetllicsderecolzamentdels
panellsdefustalaminada.
Segons indica la taula 3.1, la resistncia al foc de la resta dels elements estructurals principals (inclosos forjats, bigues i
suports) ser R 90 per als forjats de les plantes, ja que sn ds de Pblica Concurrncia, alada mxima devacuaci de
ledificiinferiora15m.
I.4.5.7.2.Elementsestructuralssecundaris
Els elements estructurals de la planta altell tindran la mateixa resistncia al foc que els elements principals, ja que el seu
collapsepodriaocasionardanyspersonals.
I.3.8.SEGURETATDUTILITZACIIACCESSIBILITAT
I.3.8.1.MBITDAPLICACI
ElprojectecomplirambcairegeneralamblesexignciesquedeterminenelsDocumentsBsicsSUA1aSUA9,ienaquelles
solucions en qu no sigui tcnica o econmicament viable, per incompatibilitat amb el grau de protecci patrimonial, es
plantejar la major adequaci possible de les solucions possibles, dacord amb els Criteris Generals daplicaci (Segons
apartatIIIdelaIntroducci).
I.3.8.2.SEGURETATENFRONTDELRISCDECAIGUDES(DBSUA1)
I.3.8.2.1.Lliscamentdelsterres
Segons lapartat 1 del DBSUA 1, els paviments de ledifici que no siguin considerats zones docupaci nulla tindran una
classederesistnciaallliscamentdefinidaperlestaules1.1i1.2,enfuncidelasevalocalitzaci:
I.3.8.2.2.Discontinutatsenelpaviment
Elpavimenttlessegentscaracterstiques(exceptealeszonesdsrestringit):
nopresentaimperfeccionsquesuposinunadifernciadenivell>4mm.
elsdesnivellsquenoexcedeixende5cmesresolenambunapendentquenoexcedeixel25%.
azonesinteriors,elterranopresentaperforacionsigualsosuperiorsa15cmdedimetre.
Lesbarreresquedelimitenzonesdecirculacitindranunaalada>80cm.
A les zones de circulaci (excepte a les zones ds restringit, als accessos i a les sortides de ledifici, i a les sortides ds
exclusiuencasdemergncia)noshadisposatcapgraallatnidosdeconsecutius.
I.3.8.2.3.Desnivells
Qualsevoldesnivell,foratiobertura,balcofinestra>55cm,presentarbarreresdeprotecci.
A les zones de pblic, qualsevol desnivell < 55 cm tindr un sistema de diferenciaci visual i tctil a 25 cm de la vora del
desnivellpertaldefacilitarnelapercepci.
Lesbarreresdeproteccitindranlessegentscaracterstiques:
laladadelesbarreresdeproteccissemprede,comamnim,90cmide110cmquaneldesnivellaprotegirsupera
els6m.
elsforatsdescalesestaranprotegitsambbarreresde90cmdalada,jaquelampladadelforats<40cm.
laresistnciailarigidesadelesbarreresdeprotecciseranprouperasuportarlaforahoritzontalestablertaalapartat
3.2delDBSEAE,enfuncidelazonaenlaqueestrobin.
a les zones de pblic, les barreres de protecci, incloses les de les rampes i escales, no tenen en cap cas punts de
recolzamententreels20iels70cmdalturanioberturesquepuguinsertravessadesperunaesferade10cmdedimetre.
I.3.8.2.4.Escalesirampes
Lesescalesdsgeneralpresentenlessegentscaracterstiques:
Leszonesinteriorshumides(entradesaledificidesdelespaiexterior,serveishiginics,vestuaris,etc)ambunpendent
inferioral6%tindranunaresistnciaallliscamentdeclasse2(35<Rd45).
Leszonesinteriorseixutes(vestbulsizonesdecirculacideclientsipersonal)ambunpendentinferioral6%tindran
unaresistnciaallliscamentdeclasse1(15<Rd35).
esglaonat:toteslesescalestenenunacontrapetjaqueoscillaentreels1600cmi1750cmilestesade30cm.Enelcas
delesescalesadaptadesdelesplantescomercials;baixaialtell,seranadaptades,ambunacontrapetjade1600cmi
unaestesade30cm,dacordamblesdeterminacionsdelCodidaccessibilitatdeCatalunya.
trams:sempresnrectes,ambunaampladad1,20menlesinteriorsid1,50malexterior,iencapcassuperenels2,25
mdalada.Elsesglaonssempretenenlamateixamesuraenelstramsconsecutiusdunamateixaplanta,mentreque
entredostramsconsecutiusdeplantesdiferentslacontrapetjanovariamsd1cm.
Leszonesexteriorsilesdutxestindranunaresistnciaallliscamentdeclasse3(Rd>45).
replans: tenen la mateixa profunditat, o superior, que lamplada de lescala. Els replans de planta disposaran duna
franjadepavimenttctilenlarrencadadeltramdescendent,delamateixaampladaquelescalaideprofunditatiguala
ladungra.
27

Lesfusteriesinteriorscorredissesdoberturamanualcompleixenambelrequisitdeseparacide20cmrespectedelobjecte
fixmsproper.
Les fusteries exteriors corresponents als accessos des del carrer sn dobertura automtica i, per tant, disposen dels
dispositiusdeprotecciadientsicompleixenlesespecificacionstcniquesprpies.
passamans:elspassamansesdisposennomsauncostatenlesescalesinteriors,idospassamans,unacadacostat,a
lesescalesexteriors,ambunaaladade90cm,iseparatsdelparamentalmenys4cm.
Lesrampesexteriorsdaccsaalgunadelesportesdeledificinosuperenel6%dependent.Nocaldrpassamjaquela
diferenciadaladanosuperaencapcasels0,55cm.
I.3.8.2.5.Netejadelsenvidramentsexteriors
Els envidraments de ledifici en totes les plantes podran netejarse tant des de linterior, ja que es tracta de fusteries
practicables, com des de lexterior. Com que la porta daccs en planta baixa s automtica, disposar dun dispositiu de
bloqueigquelamantindrestticamentredurilanetejadelenvidrament.
I.3.8.3.SEGURETATENFRONTDELRISCDIMPACTEODENGANXADES(DBSUA2)
I.3.8.3.1.Impacte
Quant a impacte amb elements fixes, laltura lliure resta sempre per sobre de 22 m. Laltura lliuredepasalesportess
superiora2m.Elselementsfixesquesobresurtendelafaanaiqueestrobensituatssobrezonesdecirculaci,tenenms
de22m.
Quantaimpacteambelementspracticables:
Portesdepasenellateraldelspassadissosdemenysde2,50mdampladaesdisposendemaneraquelasevaobertura
noenvaeixelpassads(sexceptuaelsrecintesambocupacinulla).
PortesdevianantsautomtiquestindranmarcatCEdeconformitatamblaDirectiva98/37/CEsobremquines.
Quantalriscdimpacteambelementsfrgils,lesportesisuperfciesenvidradestenenlessegentscaracterstiques:
Tenenunaclassedimpactedenivell2segonslanormaUNEEN12600:2003lesfusteriesexteriorssituadesenplanta
primera, amb una diferncia de cota entre interior i exterior que oscilla entre els 3 i 6 m daltura, sent sempre aix
inferiorals12m.
Tenenunaclassedimpactedenivell3segonslanormaUNEEN12600:2003lesfusteriessituadesenplantabaixa,les
qualsessituenacotacarrer.
Lesfusteriesdelesclasses2i3esresolenambunenvidramentlaminat3+3ambunbutiral,mentrequelesdelaclasse1,en
cas dhavernhi, es resoldran amb un envidrament 3+3 amb doble butiral. En el cas de fusteries exteriors, aquestes
caracterstiquesfanrefernciaalafullainteriordelenvidramentambcambra.
Lespartsvidriadesdeportesitancamentsdedutxesestaranconstitudesperelementslaminatsresistentsaunimpactede
nivell3,segonslanormaUNEEN12600:2003.
Quantalriscdimpacteambelementsinsuficientmentperceptibles,lesgranssuperfciesvidriades,quenosiguinaparadors,
susceptiblesdeserconfosesambportesoobertures,disposarandesenyalitzacicontrastadaenunaalturacompresaentre
els85i170cm.
I.3.8.3.2.Enganxades
28
I.3.8.4.SEGURETATENFRONTDELRISCDIMMOBILITZACIENRECINTES(DBSUA3)
I.3.8.4.1.Riscdmmobilitzaci
Les portes amb dispositiu de bloqueig des de linterior (cabines de serveis higinics, etc.) incorporen un sistema de
desbloqueigdesdelexterioritindranilluminacicontroladadesdelinterior.
Lesdimensionsiladisposicidelspetitsrecintesiespaissnlesadequadesperagarantiralspossiblesusuarisencadirade
rodes,lautilitzacidelsmecanismesdoberturaitancamentdelesportesielgiralseuinterior,lliuredelespaiescombrat
perlesportes.
Laforamximadoberturadelesportesserde140N,excepteenelsrecintesadaptats,onserde25N,comamxim
(65NenelscasosquesiguinRF).
I.3.8.5.SEGURETATENFRONTDELRISCCAUSATPERUNAILLUMINACIINADEQUADA(DBSUA4)
I.3.8.5.1.Enllumenatnormalazonesdecirculaci
Acadazonaesdisposardunenllumenatqueproporcioniunaluminnciamnimade20luxenexteriori100luxenespais
interiors,exceptealesreesdaparcamentinterioronserde50lux,mesuratsanivelldepaviment.Elfactorduniformitat
migserdel40%comamnim.
I.3.8.5.2.Enllumenatdemergncia
Ledifici disposa duna installaci denllumenat demergncia amb una autonomia mnima d1 h, que sactivar
automticament quan la tensi del subministrament principal caigui per sota del 70% del seu valor nominal a les zones
segents:
Les caracterstiques detallades de les lluminries, de la installaci i la illuminaci de senyals de seguretat es recolliran
detalladamentalamemriadinstallacionsdelprojectedexecuci.
I.3.8.6.SEGURETATENFRONTDELRISCCAUSATPERSITUACIONSDALTAOCUPACI(DBSUA5)
I.3.8.6.1.mbitdaplicaci
Lescondicionsestablertesenaquestaseccinosndaplicacialpresentprojectedegutalsusosialprogramaconsiderat.
I.3.8.7.SEGURETATENFRONTDELRISCDOFEGAMENT(DBSUA6)
I.3.8.7.1.Piscines
Lescondicionsestablertesenaquestaseccinosndaplicacialpresentprojecte,doncsledificinoincorporacappiscina.
I.3.8.7.2.Pousidepsits
Les condicions establertes en aquesta secci no sn daplicaci al present projecte, doncs ledifici no incorpora cap pou,
dipsitoconducciobertaaccessiblesalespersones.
I.3.8.8.SEGURETATENFRONTDELRISCCAUSATPERVEHICLESENMOVIMENT(DBSUA7)
I.3.8.8.1.mbitdaplicaci
Lescondicionsestablertesenaquestaseccinosndaplicacialpresentprojecte,doncsledificinoincorporacapzonaamb
vehiclesenmoviment.
I.3.8.9.SEGURETATENFRONTDELRISCCAUSATPERLACCIDELLLAMP(DBSUA8)
I.3.8.9.1.Installacideproteccicontraelllamp
NOsnecessrialainstallacidunsistemadeproteccicontraelllamp,jaqueshacomprovatquelafreqnciaesperada
dimpactesNessuperioralriscadmissibleNa,segonselprocedimentdeverificaciestablertalDBSUA8.
(Veurefitxajustificativaadjunta)
qualsevolrecinteambocupaci>100persones.
qualsevolrecorregutdevacuacidesdequalsevolorigendevacuacifinsalespaiexteriorsegur.
reesdaparcament,jaquelasuperfcieconstruda>100m,inclosospassadissosiescalesqueportinfinsalexterioro
finsaleszonesgeneralsdeledifici.
elslocalsquecontinguinequipsgeneralsdelesinstallacionsdeproteccicontraincendisielslocalsderiscespecial,i
elsmitjansmanualsdeproteccicontraincendis,detallatsalapartatCN6.
elsserveisivestidors.
elsrecintesonestrobenelsquadreselctricsdedistribuciodaccionamentdelainstallacidenllumenatdeleszones
anteriors.
elssenyalsdeseguretatidevacuaci.
Pertaldeproporcionarunailluminaciadequada,leslluminriescompleixenelsegent:
estarancollocadesaunadistnciadelterra<2m.
nhihaurunaonsemplacinelsequipsdeseguretat.
nhihaurunaacadaportadesortida.
nhihaurunaacadaportaexistentalsrecorregutsdevacuaci.
nhihauralesescales,demaneraquecadatramdescalarebillumdirecta.
nhihaurallonhihagiuncanvidenivell.
nhihauralscanvisdedirecciialesinterseccionsdepassadissos.
29
I.3.8.10.SEGURETATDUTILITZACIIACCESSIBILITAT(DBSUA9)
I.3.8.10.1.Condicionsfuncionals
Laccessibilitatdesdelexteriordeledificiquedargarantidaaldisposarderecorregutaccessiblequecomuniquilentrada
deledificiamblaviapblica.
Laccessibilitatentreplantesabastalesdiversesplantesdeledifici,lesqualscomptenambunascensoraccessible.
Laccessibilitat a les plantes de ledifici permet disposar ditineraris accessibles que comuniquen, a cada planta, laccs
accessible a ells, amb les zones ds pblic, amb tot origen devacuaci de les zones dus privat (exceptuant les zones
docupacinulla),iambelselementsaccessibles.
I.3.8.10.2.Dotacidelementsaccessibles
En els serveis higinics i vestidors existeix almenys un lavabo accessible per cada 10 unitatsofraccidinodorsinstallats,
podentserdscompartitperambdssexes.Lescondicionsmnimesdelsserveishiginicsaccessiblesrespondranalstrets
segents:
sncomunicatsambunitinerariaccessible
tenenunespaidegirde1,50mlliuredobstacles
laportascorredissaoabatiblecapenfora
disposendebarraderecolzament,mecanismesiaccessorisdiferenciatscromticament
ellavabodisposadunespailliureinferiormnimde70cmdaladai50cmdeprofunditat,sensepedestal.Aladacara
superior85cm
linodortunespaidetransfernciaaambdscostatsde80cmiunabarrahoritzontalacadacostat,separadesentres
6570cm.
Elmobiliarifixdeleszonescomunsdatencialpblicinclour,encasdexistir,almenysunpuntdatenciaccessibleo,en
elseudefecte,unpuntdetrucadaaccessibleperrebreassistncia.
I.3.8.10.3.Informaciisenyalitzaciperlaccessibilitat.
Entotcasessenyalitzaranlesentradesaledifici,itineraris,ascensors,serveishiginicsaccessiblesidsgeneralilitinerari
accessiblequecomuniquilaviapblicaambelspuntsdetrucadaaccessibleso,enelseudefecte,ambelspuntsdatenci
accessibles.
Lesentradesaledificiaccessibles,elsitinerarisaccessiblesielsserveishiginicsaccessiblesessenyalitzaranmitjanantSIA,
complementatambfletxadireccionalsisescau.
ElsascensorsaccessiblesessenyalitzaranmitjanantSIAicontaranambindicacidelnmerodeplantaenBraileiarbicen
relleu,ambunaalturaentre0,80i1,20m,aladretaienelsentitdesortida.
Elsserveishiginicsdsgeneralessenyalitzaranambpictogramesnormalitzatsdesexeenrelleuicontrastcromtic,auna
alturaentre0,80i1,20m,aladretadelmarcdelaportaienelsentitdelentrada.
Lesbandessenyalitzadoresvisualsitctilsserandecolorcontrastatambelpaviment,ambrelleusdaltura3+1eninteriorsi
5+1enexteriors.Lesexignciesperlesarrencadesdescalatindran80cmdelongitudenelsentitdelamarxa,ampledel
itinerari i canaletes perpendiculars a leix de lescala. Les exigides per senyalitzar un itinerari accessible fins un punt de
trucadaaccessibleodatenciaccessible,serandecanaletaparallelaaladireccidelamarxaidample40cm.
En el captol I.3.3.2 de la present memria sinclouen les fitxes tcniques justificatives del compliment del Codi
daccessibilitatdeCatalunya,aixcomdelCTEDBSUA9dAccessibilitat.
I.3.9.HABITABILITAT:SALUBRITAT
I.3.9.1.PROTECCIENFRONTLAHUMITAT(DBHS1)
Enelpresentprojecte,aquestaseccisaplicaalsmursialsterresqueestanencontacteambelterrenyialstancamentsque
estanencontacteamblaireexterior,faanesicobertes.
Segons la taula 2.1, el grau dimpermeabilitat mnim exigit als murs que estan en contacte amb el terreny davant de la
penetraci de laigua del terreny i de les escorrenties depn de la presncia daigua i del coeficient de permeabilitat del
terreny.Enelpresentprojecte,lacarainferiordelterradeledificiencontacteambelterrenyestrobapersobredelnivell
fretic,laqualcosaindicaquelapresnciadaiguasbaixa.Elgraudimpermeabilitatmnimexigitalsmursencontacteamb
elterrenysde1.
Segons la taula 2.3, el grau dimpermeabilitat mnim exigit als terres que estan en contacte amb el terreny davant de la
penetraci de laigua del terreny i de les escorrenties depn de la presncia daigua i del coeficient de permeabilitat del
terreny.Talcomshadescritanteriorment,lacarainferiordelterradeledificiencontacteambelterrenyestrobapersobre
del nivell fretic, la qual cosa indica que la presncia daigua s baixa. Per altra banda, el coeficient de permeabilitat del
terrenysde65x103cm/s.Enaquestcas,elgraudimpermeabilitatmnimexigitalsmursencontacteambelterrenys
de2.
Segonslapartat2.3.1delDB,lazonapluviomtricadelemplaamentslaIII,laladadecoronacideledificiestentre16
i40m,laclassedentornsE1(terrenytipusIV:zonaurbana),lazonaelicadeCatalunyaslaC,ielgraudexposicialvent
s V2, de manera que el grau dimpermeabilitat mnim exigit a les faanes, davant de la penetraci de les precipitacions,
segonslataula2.5,sde3.
El grau dimpermeabilitat mnim exigit a les cobertes s nic i independent de factors climtics. Aquest grau sassoleix
mitjanantelcomplimentdelessolucionsconstructivesdescritesalapartat2.4.2delaSecciHS1(Proteccienfrontdela
humitat)delDocumentBsicHS(Salubritat).
Ateses les caracterstiques de ledifici rehabilitat, consistent en un edifici histric amb valors patrimonials, es tractar
daconseguir la major adequaci possible de les solucions constructives dels punts singulars dels murs, terres, faanes i
cobertes,pertaldecompatibilitzarlesamblescondicionsdefinidesalsdiversosapartatsdelDBHR(comaraels2.1.3,2.2.3,
2.3.3,i2.4.4delDBHS1),aixcomambelgraudeproteccipatrimonialexistent.
I.3.9.2.RECOLLIDAIEVACUACIDERESIDUS(DBHS2)
Laplicaci daquesta secci en edificis amb usos diferents dels dhabitatges de nova construcci (com s aquest cas)
30
requereixlarealitzacidunestudiespecficadoptantcriterisanlegs.
Elpresentprojectepreveulaimplantacidelarecollidaselectivaalexteriordeledifici,atesalescassaproduccideresidus
derivadadelsusosprevistos.
I.3.9.3.QUALITATDELAIREINTERIOR(DBHS3)
Lescondicionsestablertesenaquestaseccinosndaplicacialpresentprojectedegutalsusosialprogramaconsiderat.
I.3.9.4.SUBMINISTRAMENTDAIGUA(DBHS4)
Aquestaseccisdaplicacienelpresentprojecte.
a) Pelquefaalaqualitatdelaigua,lainstallacihadecomplir:
laiguadelainstallacihadecomplirallestablertalalegislacivigentperalconsumhum.
lescompanyiessubministradoreshandefacilitarlesdadesdecabalipressiqueservirandebaseperaldimensionatde
lainstallaci.
els materials emprats a la installaci, per tal de no afectar laigua que subministren, no hauran de produir
concentracionsdesubstnciesnocivesquesobrepassinelsvalorspermesos,nohaurandemodificarlescaracterstiques
organolptiquesnilasalubritatdelaigua,handeserresistentsalacorrosiinterior,handefuncionareficamenten
les condicions de servei previstes, no han de presentar incompatibilitat electroqumica entre s, han de resistir
temperaturesdefinsa40Cilestemperaturesexteriorsdelseuentornimmediat,handesercompatiblesamblaigua
subministrada i no afavorir la migraci de substncies dels materials en quantitats que comportin un risc per a la
salubritatilanetedatdelaiguadeconsumhum,nohandedisminuirlavidatilprevistaperalainstallacienfunci
delsseuenvelliment,fatiga,durabilitatirestantscaracterstiquesmecniques,fsiquesoqumiques.
elgrupdepressi,elssistemesdetractamentdaiguaielscomptadorssinstallaranenlocalsdedimensionssuficients
peraduratermeelseumantenimentadequadament.
les xarxes de canonades shan dissenyat de manera que siguin accessibles per al seu manteniment i reparaci, per la
qualcosahandestaralavista,allotjadesaforatsoxemeneiesregistrablesodisposardarquetesoregistres.
Enelcasqueesdisposiunainstallaciperasubministraraiguaquenosiguiaptaperalconsum,lescanonades,lesaixetesi
la resta dels punts terminals daquesta installaci, hauran destar adequadament senyalitzats de manera que puguin ser
identificatsfcilmentiinequvoca.
Pertaldafavorirelmximestalvidaigua:
es disposar dun sistema de comptabilitzaci tant daigua freda com daigua calenta per a cada unitat de consum
individualitzable.
a les xarxes dACS es disposar duna xarxa de retorn si la longitud de la canonada danada al punt de consum ms
allunyats15m.
lesaixetesdelslavabosilescisternesestarandotadesdedispositiusdestalvidaigua.
I.3.9.5.EVACUACIDAIGES(DBHS5)
Aquestaseccisdaplicacienelpresentprojecte.
Ambcairegeneral,esrespectaranlesdeterminacionssegents:
es disposaran tancaments hidrulics a la installaci que impedeixin el pas daire contingut a la mateixa cap als locals
ocupats,senseafectaralfluxderesidus.
les canonades de la xarxa devacuaci tindran el traat ms senzill possible, amb distncies i pendents que facilitin
levacuacidelsresidusihaurandeserautonetejables.Sevitarlaretencidaigesalseuinterior.
elsdimetresdelescanonadesseranelsadientsperatransportarelscabalsprevisiblesencondicionssegures.
pertaldaconseguirtotaix,espodenemprarrevestiment,sistemesdeprotecciosistemesdetractamentdaigua.
la installaci de subministrament daigua ha de tenir caracterstiques adequades per a evitar el desenvolupament de

grmenspatgensinohadafavorireldesenvolupamentdelabiocapa.
lesxarxesdecanonadesesdissenyarandemaneraquesiguinaccessiblesperalseumantenimentireparaci,ipertant,
esdisposaranvistesoallotjadesenforatsoxemeneiesregistrables,ocomptaranambarquetesoregistres.
esdisposaransistemesdeventilaciadequatsquepermetinelfuncionamentdelstancamentshidrulicsilevacuacide
gasosmeftics.
b) Pelquefaalaproteccicontraretorns,lainstallacihadecomplir:
esdisposaransistemesantiretornperaevitarlainversidelsentitdelfluxalspuntsespecificatsalapartat2.1.2dela
SecciHS4(Subministramentdaigua)delDocumentBsicHS(Salubritat).
les installacions de subministrament daigua no es connectaran directament a installacions devacuaci ni a

installacionsdesubministramentdaiguaquenoprovinguindelaxarxapblica.
alsaparellsiequipsdelainstallaci,larribadadaiguaesrealitzardemaneraquenoesprodueixinretorns.
elsantiretornsesdisposarancombinatsambaixetesdebuidatperapossibilitarsempreelbuidatgedequalsevoltram
delaxarxa.
lainstallacinoshaurdemprarperalevacuacidaltrestipusderesidusquenosiguinaigesresidualsopluvials.
I.3.9.6.FITXESJUSTIFICATIVESDELSPARMETRESPERDONARCOMPLIMENTALESEXIGNCIESDESALUBRITAT
A continuaci sinclouen unes fitxes justificatives que descriuen els parmetres del DBHS considerats per tal de donar
complimentalesexignciesdesalubritat.
c) Pelquefaalescondicionsmnimesdesubministrament,lainstallacihadecomplir:
lainstallacihadesubministraralsaparellsiequipsdelequipamenthiginicelscabalsmnimssegonstaula2.1dela
SecciHS4(Subministramentdaigua)delDocumentBsicHS(Salubritat).
alspuntsdeconsum,lapressimnimahadeserde100kPaperaaixetescomunesi150kPaperafluxorsiescalfadors.
lapressiaqualsevolpuntnohadesobrepassarels500kPa.
latemperaturadACSalspuntsalspuntsdeconsumserdentre50Ci65C.
d) Pelquefaalmanteniment,lainstallacihadecomplir:
31
Parmetres del DB HS per donar compliment a les

exigncies dHabitabilitat, Salubritat
CTE
HS
P. BSIC
Codi Tcnic de lEdificaci RD 314/2006 , RD 1371/2007 i les seves correccions derrades (BOEs 20/12/2007 i 25/1/2008) Oficina Consultora Tcnica Collegi dArquitectes de Catalunya
v.3
abril 2008
Ref. del projecte: Centre Interpretaci L'Estany
HS 1 PROTECCI ENFRONT A LA HUMITAT

Exigncies bsiques HS 1: Protecci enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE)
Es limitar el risc previsible de presncia inadequada daigua o humitat en linterior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqncia
de laigua provinent de precipitacions atmosfriques, descorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la
seva penetraci o, si sescau, permetin la seva evacuaci sense la producci de danys.
MURS
Coeficient de permeabilitat del terreny
Presncia daigua
(2)
(1)
Ks (cm/s)
Taula 2
-2
10-5<Ks<10-2
Alta
Mitja
t 10
Grau dimpermeabilitat
-5
d 10
Baixa
(3)
TERRES
Coeficient de permeabilitat del terreny
Presncia daigua
(2)
(1)
Ks (cm/s)
> 10
Alta
Taula 2
-5
d 10
Mitja
Baixa
IV
(4)
(7)
FAANES
Zona Pluviomtrica
(5)
Taula 5I
II
III
Zona elica
Tot Catalunya s zona elica C
Altura de coronaci de la faana sobre el terreny (m)

Classe dentorn
(6)
Taula 6
d 15
16-40
E0
41-100
E1
COBERTES
Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a lapartat 2.4.2 del DB HS 1
Els punts singulars dels murs, terres, faanes i cobertes es resoldran dacord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4
del DB HS 1 respectivament.
CTE

HS
P. BSIC
Espais comuns de ledifici

Previsi de magatzem o espai de
reserva
Espai demmagatzematge immediat
Porta a porta
Ledifici disposa dun magatzem

de contenidors
Els habitatges disposen en el seu

interior despais per
emmagatzemar les cinc fraccions
dels residus ordinaris.
Contenidors de la brossa al carrer

Edificis
daltres usos
Interior de lhabitatge
En funci del sistema de

recollida municipal o
Ledifici t un espai de reserva
Saporta estudi especfic adoptant criteris anlegs als establerts en el DB HS 2
abril 2008
v.3
Per al dimensionament i ubicaci dels elements veure fitxa DB HS 2
Exigncies bsiques HS 2: Recollida i evacuaci de residus (art.13.2 Part I CTE)

Els edificis disposaran despais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells dacord amb el sistema pblic de recollida, de
manera que es faciliti ladequada separaci en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gesti.
Edificis
dhabitatges
HS
P. BSIC
v.3
abril 2008
HS 2 RECOLLIDA I EVACUACI DE RESIDUS

CTE
HS 3 QUALITAT DE LAIRE INTERIOR

Exigncies bsiques HS 3: Qualitat de laire interior (art.13.3 Part I CTE)
Els edificis disposaran de mitjans perqu els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de
manera habitual durant ls normal dels edificis, de forma que saporti un cabal suficient daire exterior i es garanteixi lextracci i expulsi de
laire viciat pels contaminants.
Per tal de limitar el risc de contaminaci de laire interior dels edificis i de lentorn exterior de faanes i patis, levacuaci dels productes de la
combusti de les installacions trmiques es produir, amb carcter general, per la coberta de ledifici, amb independncia del tipus de
combustible i de laparell que sutilitzi, dacord amb la reglamentaci especfica sobre installacions trmiques.
VENTILACI
DELS RECINTES
Interior dels habitatges
Ventilaci
general
(apartat 3.1.1)
mbit:
Conjunt de lhabitatge
Sistemes:
- Hbrid, o b
Cabals
mnims:
Admissi daire - Dormitoris o 5 l/s persona

de lespai
- Sala destar o 3 l/s persona
exterior (1)
- Mecnic
Es garantiran els
cabals mnims de
ventilaci
mitjanant la
implantaci dels
sistemes de
ventilaci adequats
(taula 2.1)
menjador
Extracci de
laire viciat (2)
- Banys
o 15 l/s local
- Cuina
o 2 l/s m i
o 8 l/s local si hi ha
aparells de combusti
Ventilaci
addicional
(apartat 3.1.1)
mbit:
Cuina
Cabal
mnim:
Extracci mecnica per a bafs

i contaminants de la cocci (2)
o 50 l/s
(taula 2.1)
Ventilaci
complementria
(apartat 3.1.1)
Magatzem de residus en
(4)
edificis dhabitatges
Cabal mnim:
mbit:
Sala destar, menjador, dormitoris i cuina
Elements:
Finestres o portes exteriors practicables.
(apartat 4.4)
Superfcie practicablet 1/20 Superfcie til del local
10 l/s m
(taula 2.1)
Sistema de ventilaci:
(1) (2)
(apartat 3.1.2)
(1)
- Natural,
- Hbrid, o b
- Mecnic
Trasters en edificis
dhabitatges
Cabal mnim:
0,7 l/s m
(taula 2.1)
(1) (2)
(apartat 3.1.3)
- Natural,
- Hbrid, o b
- Mecnic
Aparcaments
Cabal mnim:
(taula 2.1)
Locals daltres tipus

EVACUACI DELS De les installacions
PRODUCTES DE
trmiques
LA COMBUSTI
(1)
120 l/s plaa
(apartat 3.1.4)
(1) (2)
- Natural, o b
- Mecnic
- Cal un estudi especfic adoptant criteris anlegs als establerts en el DB HS 3.
(5)
- Es produir amb carcter general per la coberta de ledifici i es far dacord amb la
(6)
reglamentaci especfica sobre installacions trmiques
Les obertures dadmissi daire per a la ventilaci general i les finestres i portes per a la ventilaci complementria han de comunicar amb un espai exterior
que tingui les segents condicions (DB HS 3 apartats 3.2.1 i 3.2.6):
- Permet inscriure en la seva planta un cercle de dimetre D t H/3, sent H laltura del tancament ms baix dels que ho delimiten i D t 3 m.
- Quan les obertures estiguin situades en una reculada, lamplada, A, daquesta ser:
(2)
(4)
(5)
(6)
A t 3m, quan la fondria de la reculada, F, estigui compresa 1,5 d F d 3 m.
b)
A t F, quan la fondria de la reculada, F> 3 m.
Lexpulsi de laire viciat sha de fer al final del conducte dextracci, desprs de laspirador:
Per sobre de la coberta de ledifici si es tracta dun sistema hbrid: 1 m, com a mnim; 2m si s transitable.
(3)
a)
Separada: 3 m com a mnim de qualsevol element dentrada daire (obertura dadmissi, porta exterior o finestra, boca de toma) i de qualsevol punt
on puguin haver persones de forma habitual.
Encara que lapartat 3.1.1.3 del CTE DB HS 3 permet fer lextracci mecnica de laparell de cocci amb conductes individuals o collectius, el D. 259/2003
dhabitabilitat estableix que lextracci de les cuines es far amb conductes independents fins a la coberta de ledifici.
Si en el projecte noms es contempla lespai de reserva per al magatzem de residus, caldria tenir en compte la previsi del sistema de ventilaci.
Condicions de ventilaci de locals daltres tipus: queden regulades en el nou Reglament dinstallacions Trmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007) i
complementriament en les Disposicions mnimes de seguretat i salut en els llocs de treball (RD 486/1997).
Reglamentaci especfica sobre installacions trmiques: Reglament dinstallacions trmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007), Reglament de
combustibles gasosos (RD 919/2006) i algunes OOMM.
CTE

HS
CTE
P. BSIC
Qualitat de laigua
Protecci contra retorns
Condicions mnimes
de subministrament
als punts de consum
Laigua de la installaci complir els parmetres de la legislaci vigent per a aigua de consum hum.
Els materials de la installaci garantiran la qualitat de laigua subministrada, la seva compatibilitat
amb el tipus daigua i amb els diferents elements de la installaci a ms de no disminuir la vida
til de la installaci.
El disseny de la installaci de subministrament daigua evitar el desenvolupament de grmens
patgens.
Sistemes antiretorn:
Sen disposaran per tal d evitar la inversi del sentit del flux de laigua
Sestabliran
discontinutats entre:
Installacions de subministrament daigua i altres installacions

daigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pblica
Installacions de subministrament daigua i installacions devacuaci
Installacions de subministrament daigua i larribada de laigua als aparells i
equips de la installaci
Buidat de la xarxa:
Qualsevol tram de la xarxa sha de poder buidar pel que els

sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat
Cabals
instantanis mnims:
Aigua Freda
q 0,04l/s urinaris amb cisterna

q 0,05l/s pileta de rentamans
q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor
q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta allada
q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigera i rentadora
domstica, safareig, aixeta garatge, abocador
q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,30l/s banyera 1,40m, aigera no domstica
q 0,60l/s rentadora industrial (8kg)
Aigua Calenta (ACS)

q 0,03l/s pileta de rentamans
q 0,065l/s rentamans, bidet
q 0,10l/s dutxa, aigera i rentadora domstica, safareig,
aixeta allada
q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domstica
q 0,20l/s banyera 1,40m, aigera no domstica,
rentavaixelles industrial (20 serveis)
q 0,40l/s rentadora industrial (8kg)
Pressi:
Pressi mnima: Aixetes, en general o P 100kPa

Escalfadors i fluxors o P 150kPa
Pressi mxima: Qualsevol punt de consum o P 500kPa
Manteniment
SENYALITZACI
Aigua no apta per al

consum
ESTALVI DAIGUA Parmetres a

considerar
Temperatura dACS:
Estar compresa entre 50C i 65C

(No s daplicaci a les installacions ds exclusiu habitatge)
Dimensions dels locals
Els locals on sinstallin equips i elements de la installaci que

requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per
poder realitzar-lo correctament.
(No s daplicaci als habitatges unifamiliars allats o adossats)
Accessibilitat de la
installaci
Per tal de garantir el manteniment i reparaci de la installaci, les

canonades estaran a la vista, subicaran en forats o patinets
registrables, o b disposaran darquetes o registres.
(Si es possible tamb saplicar a les installacions particulars)
Identificaci
Es senyalitzaran de forma fcil i inequvoca les canonades, els

punts terminals i les aixetes de les installacions que subministrin
aigua no apta per al consum.
Comptatge
Cal disposar dun comptador daigua freda i daigua calenta per a

cada unitat de consum individualitzable.
Xarxa de retorn dACS
La installaci dACS disposar duna xarxa de retorn quan des del

punt de producci fins al punt de consum ms allunyat la longitud
de la canonada sigui > 15m
Dispositius destalvi
daigua
A les cambres humides dels edificis o zones de pblica

concurrncia les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors
en disposaran.
abril 2008
Exigncies bsiques HS 4 Subministrament daigua (art.13.4 Part I CTE)

Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a lequipament higinic previst daigua apta per al consum de forma sostenible,
aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteraci de les propietats daptitud per al consum i impedint els possibles retorns que
puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin lestalvi i el control del cabal de laigua.
Els equips de producci daigua calenta dotats de sistemes dacumulaci i els punts terminals dutilitzaci tindran unes caracterstiques tal que
evitin el desenvolupament de grmens patgens.
v.3
HS 4 SUBMINISTRAMENT DAIGUA
PROPIETATS DE
LA INSTALLACI
HS
P. BSIC
v.3
abril 2008

HS 5 EVACUACI DAIGES
Exigncies bsiques HS 5 Evacuaci daiges (art.13.5 Part I CTE)
Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aiges residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les
precipitacions atmosfriques i amb els escorrentius.
PROPIETATS DE
LA INSTALLACI
Objecte
La installaci evacuar nicament les aiges residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a levacuaci
daltre tipus de residus.
Sevitar el pas daires meftics als locals ocupats mitjanant la utilitzaci de tancaments hidrulics.
Ventilaci
Es disposar de sistema de ventilaci que permeti levacuaci dels gasos meftics i garanteixi el
correcte funcionament dels tancaments hidrulics.
Traat
El traat de les canonades ser el ms senzill possible, amb distncies i pendents que facilitin
levacuaci dels residus i seran autonetejables. Sevitar la retenci daiges en el seu interior.
Dimensionat
Els dimetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en
condicions segures.
Manteniment
Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i
reparaci, per a la qual cosa tenen que disposar-se a la vista o allotjades en forats o patinets
registrables, o b disposaran arquetes o registres.
I.3.10.HABITABILITAT:ESTALVIDENERGIA
I.3.10.1.LIMITACIDELADEMANDAENERGTICA(DBHE1)
Enelpresentprojecte,aquestaseccinosdaplicacidegutaqueestractadunareformadunedificiexistentambuna
superfcietilsuperiora1.000monnoesrenovamsdel25%deltotaldelsseustancaments.
I.3.10.2.RENDIMENTDELESINSTALLACIONSTRMIQUES(DBHE2)
Ledificidisposardinstallacionstrmiquesadequadesdestinadesaproporcionarelbenestartrmicdelsseusocupants,tot
regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips. Aquesta exigncia es desenvolupa actualment en el vigent
ReglamentodeInstalacionesTrmicasenlosEdificios(RITE).LasevaaplicaciquedadefinidaalaMemriadinstallacions
delAnnex2delpresentProjectedExecuci.
I.3.10.3.EFICINCIAENERGTICADELESINSTALLACIONSDILLUMINACI(DBHE3)
En el present projecte aquesta secci s daplicaci a les installacions dilluminaci interior, doncs es tracta duna
rehabilitacidunedificiexistentambunasuperfcietil>1.000m,onesrenovamsdel25%delasuperfcieilluminada.
Degutalvalorhistriciarquitectnicreconegutdeledifici,esplantejarlamajoradequacipossibledelessolucionspertal
decompatibilitzarlesambelgraudeproteccipatrimonialexistent,dacordambelscriterisdaplicacidelpresentDB.
ElvalordEficinciaEnergticadelaInstallaci(VEEI)sadequaracadascunadelesdiverseszones,enfuncidelsusosals
qualsesdestini,essentelsseusvalorslmits:
Usosadministratius(oficinesidespatxos): 35W/m2
Aparcamentsimagatzems: 50W/m2
Zonescomunes(reesobertesalpblic): 100W/m2
Zonescomunes(reesinternes): 45W/m2
Lesinstallacionsdilluminacidisposaran,peracadazona,dunsistemaderegulaciicontrol,aixcomdunsistemamnim
dencesaiapagadamanual.
En les zones ds espordic, el control i apagada es far per sistema de control de presncia, o b per sistema de
temporitzaci.
Enelpresentprojectenoesprodueixcapdelcasosprevistosenlarticle2.2.bdelDBHE3querequeririenlainstallacide
sistemesdaprofitamentdelallumnatural.
I.3.10.4.CONTRIBUCISOLARMNIMADAIGUACALENTASANITRIA(DBHE4)
Aquesta secci no s daplicaci en el present projecte, atesa lescassa demanda daigua calenta sanitria existent en
ledifici, bsicament limitada als serveis higinics pblics; inferior a 50 l/d, i a les limitacions de conservaci dels valors
patrimonials, que condicionen la intervenci a respectar el manteniment integral de volum, estructura i decoracions
originals,essentlacobertaoriginalambacabatdeteularabtradicionalundelsaspectesconsiderats.
I.3.10.5.CONTRIBUCIFOTOVOLTAICAMNIMADENERGIAELCTRICA(DBHE5)
Lscaractersticdeledificiseldequipamentpbliccultural,ambunasuperfcieconstrudainferiora5.000m2i,pertant,
nosnecessariqueincorporiunsistemadecaptaciitransformacidenergiasolarperprocedimentsfotovoltaics,talcom
es deriva de la taula 1.1 de la Secci HE 5 (Contribuci fotovoltaica mnima denergia elctrica) del Document Bsic HE
(Estalvidenergia).
I.3.11.PROTECCIENFRONTDELSOROLL
Lesexignciesdallamentacsticdaquestaseccinosndaplicacienunarehabilitaciamblescaracterstiquesdaquest
edifici,talcomsespecificaalscomentarisdelcaptol2.1delDBHR.
Enqualsevolcas,elscriterisespecificatsenaquestasecciestindranenconsideracipertaldaconseguirlamajoradequaci
possible de les solucions constructives del projecte, tractant de compatibilitzarles amb el grau de protecci patrimonial
existent,dacordambelscriterisgeneralsdelmbitdAplicaci(segonslapartatII.ddelaIntroduccidelDBHR).
I.3.12.ECOEFICINCIA
I.3.12.1.CONSIDERACIONSGENERALS
Degutalescaracterstiquesdelsdequipamentculturaldeledificiarehabilitar,aquestquedaexclsdelmbitdaplicaci
delDecret21/2006,de14defebrer,pelqualesregulaladopcidecriterisambientalsidecoeficinciaenelsedificis.Toti
aix,ledificirecullalgunsdelsparmetresdecoeficncia:
a) Parmetresdecoeficinciarelatiusalaigua:
Lesaixetesdelavabos,bidets,aigeresiequipsdedutxa,estarandissenyatspereconomitzaraigua.Tindranuncabal
dentre12i9litres/minuta1bardepressidinmicadutilitzaci.
Lescisternesdelsinodorsdisposarandemecanismesdedobledescrregaodedescrregainterrompible.
b) Parmetresdecoeficinciarelatiusalenergia:
Les obertures de faanes i cobertes dels espais habitables disposaran de vidres dobles o b daltres solucions que
assegurinuncoeficientmitjdetransmitnciatrmicadelatotalitatdelaoberturainferioroiguala3,30W/m2K.
Ledifici comptar amb un sistema de calefacci mitjanant infraroig, que suposa un estalvi considerable del consum
energticdeledifici.
c) Parmetresdecoeficinciarelatiusalsmaterialsisistemesconstructius:
Shanescollitelsforjatsdefusta,elspavimentsdelinoleumecolgicibiodegradable,elspavimentscermics,etc,entre
daltresaspectes,pelseuredutimpacteambiental.
I.3.13.ENDERROCSIRESIDUSDOBRA
SadjuntaacontinuacilEstudidegestideresidusdetallatcorresponentalpresentprojecte,encomplimentdelalegislaci
32
I.3.15. RESTADEREGLAMENTSIDISPOSICIONS
Malgratnopreveuresinicialmentlafectacidecapinstallacidenllumenatpblic,enqualsevolcasesdonarcompliment
alesdeterminacionscontingudesenelDecret82/2005,de3demaig,sobrelOrdenaciambientaldelenllumenatperala
proteccidelmedinocturn.
vigentenaquestamatria.
I.3.14.ORDENANCESMUNICIPALS
El present projecte no modifica ni altera cap parmetre afectat per les ordenances municipals. En qualsevol cas, la
rehabilitacicompliramblesordenancesmunicipals,ienjustificarelcompliment.
33
Enderroc, Rehabilitaci, Ampliaci
ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS
tipus
quantitats
codificaci
DECRET 21/2006 Adopci de criteris ambientals i d'ecoeficincia als edificis
IDENTIFICACI DE L'EDIFICI
Plaa del Monestir, s/n
Comarca :
Bages (el Moians)
L'Estany
AVALUACI I CARACTERSTIQUES DELS RESIDUS

Materials d'excavaci (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)
Codificaci residus LER
(m3)
(tones)
Ordre MAM/304/2002
38,80
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
77,60
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
170503
totals d'excavaci
77,60
38,80 m
novembre de 2009. V2
grava i sorra compacta

grava i sorra solta
argiles
terra vegetal
pedrapl
terres contaminades
altres
Dest de les terres i materials d'excavaci

Els materials d'excavaci que es reutilitzin a la mateixa obra o en
no es considera residu
una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el
reutilitzaci
seu nou s pugui ser acreditat
mateixa obra
altra obra
En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres
no
no
portades a abocador
s residu
abocador
si
Residus d'enderroc
obra de fbrica
formig
petris
metalls
fustes
vidre
plstics
guixos
betums
fibrociment

Ordre MAM/304/2002
170102
170101
170107
170407
170201
170202
170203
170802
170302
170605
totals d'enderroc
Pes
(tones/m2)
0,542
0,084
0,052
0,004
0,023
0,0006
0,004
Pes residus
(tones)
113,82
17,64
56,46
0,84
6,45
0,13
0,84
1,02
0,00
0,84
0,009
0,01
0,7286
Volum aparent
(m3/m2)
0,512
0,062
0,082
0,0009
0,0663
0,004
0,004
Volum aparent
(m3)
107,52
13,02
77,37
0,19
15,95
0,84
0,84
0,00
0,00
1,68
0,0012
0,018
0,7504
198,036 t
217,41 m
Residus de construcci
Ordre MAM/304/2002
sobrants d'execuci
obra de fbrica
formig
petris
guixos
altres
Pes residus
170802
0,015
0,032
0,002
0,003927
0,001
0,038
170201
170203
170904
170407
Volum aparent
(m3/m2)
(tones)
22,330
9,525
9,481
2,044
1,021
0,260
0,05
170102
170101
170107
embalatges
fustes
plstics
paper i cartr
metalls
Pes
(tones/m2)
0,045
0,018
0,0244
0,0018
0,00972
0,0013
0,08
1,109
0,314
0,411
0,216
0,169
0,0285
0,00608
0,00304
0,00038
totals de construcci
Volum aparent
(m3)
20,76
10,58
6,77
3,07
0,00
0,34
7,42
1,17
2,69
3,09
0,47
0,067
0,008
0,004
0,001
3
28,18 m
23,440 t
INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus
Materials de construcci que contenen amiant

Residus que contenen hidrocarburs
Residus que contenen PCB
Terres contaminades
altres
especificar
especificar
especificar
especificar
Oficina Consultora Tcnica. Collegi dArquitectes de Catalunya
Obra:
Situaci:
Municipi :
minimitzaci
( Font: Guia d'aplicaci del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC )
REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producci i gesti de residus de construcci i demolici

DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcci
2 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitaci i Ampliaci
gesti dins obra
MINIMITZACI
PROJECTE. durant l'elaboraci del projecte s'han prs les segents mesures per tal de minimitzar els residus
si
si
si
si
-
1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren
2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jsseres, parets, fonaments, etc.
3.- L'adequaci de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres
4.- Els sistema constructiu s industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gaireb residus
5.- Es contempla re restauraci dels sistemes constructius amb les mateixes tcniques tradicionals existents
6.OBRA. a l'obra es duran a terme les accions segents
si
si
si
si
-
1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

2.- Conservaci de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilitzaci
3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rgids o sobre superfcies dures
4.- Es far l'aplec de les pedres de paredar dels enderrocs existents per a la seva reutilitzaci en la mateixa obra
5.6.ELEMENTS DE CONSTRUCCI REUTILITZABLES
fusta en bigues reutilitzables
fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables
acer en perfils reutilitzables
altres :
Total d'elements reutilitzables
0,00
1,62
0,00
0,00
1,62
t
t
t
t
0,00
2,02
0,00
0,00
2,02
m3
m3
m3
m3
GESTI (obra)
Terres
Volum
Excavaci / Mov. terres
m3 (+20%)
0
46,56
0
0
0
46,56
terra vegetal
graves/ sorres/ pedrapl
argiles
altres
terres contaminades
Total
reutilizaci
a la mateixa obra
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
terres per tractar

a altra autoritzada
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
46,56
valoritzador / abocador
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
SEPARACI DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generaci per cadasc d'ells a l'obra
R.D. 105/2008
Formig
Maons, teules i cermics
Metalls
Fusta
Vidres
Plstics
Paper i cartr
Especials*
tones
160
80
4
2
2
1
1
inapreciable
Projecte
27,12
123,34
1,01
6,76
0,13
1,06
0,22
inapreciable
cal separar
no
si
no
si
no
si
no
si
tipus de residu
inert
inert
no especial
no especial
no especial
no especial
no especial
especial
* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat
contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus
Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o
espais reservats pels segents residus
R.D. 105/2008
projecte*
no
no
si
si
Contenidor per Metalls
no
no
Contenidor per Fustes
si
si
Contenidor per Plstics
si
si
Contenidor per Formig

Inerts Contenidor per Cermics (maons,teules...)
no
no
Contenidor per Paper i cartr
no
no
Contenidor per Guixos i altres no especials
no
no
si
si
No especials Contenidor per Vidre
Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial)
* A la cel.la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen , per poder-ne millorar la gesti, per en cap cas es
permet no separar si el R.D. ho obliga.
gesti fora obra
documentaci grfica
Installacions de reciclatge i/o valoritzaci
Dipsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcci
si
Tipus de residu i Nom ,adrea i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)
tipus de residu
gestor
adressa
Runes
Dipsit controlat de Moi
codi del gestor
Pla de Saiol
Ajuntament de Moi
PRESSUPOST
S'ha considerat pel clcul del pressupost estimatiu :
Costos*
Les previsions de separaci de l'apartat de gesti i :

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35%
La distncia mitjana al abocador : 15 Km
Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l.
3
Contenidors de 5 m per cada tipus de residu
Classificaci a obra: entre 12-16 /m

3
Transport: entre 5-8 /m (mnim 100 )
Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 /m3
Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 /m3
Especials**: n transports a 200 / transport
3
Gestor terres: entre 5-15 /m
Gestor terres contaminades: entre 70-90 /m3
Lloguer de contenidors incls en el preu

La gesti de terres inclou la seva caracteritzaci***
12,00
5,00
4,00
15,00
0
5,00
70,00
*Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)
** Malgrat ser de dificil quantificaci, sempre hi haur residus especials a obra, per tant sempre caldr una previsi de nombre de transports per la seva correcta gesti
*** La caracteritzaci de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no,i amb quines proporcions hi son presents ( dins el cost s'ha previst una
caracteritzaci, independentment del volum de terres. Cost de cada caracteritzaci 1000 euros.)
RESIDU
Excavaci
Terres
Terres contaminades
Volum
m3 (+20%)
46,56
0,00
Construcci
Formig
Maons i cermics
Petris barrejats
m3 (+35%)
26,72
159,44
108,59
Classificaci
3
12,00 /m
2006,70
-
Transport
3
5,00 /m
232,80
-
Valoritzador / Abocador
3
70,00 /m3
5,00 /m
419,46
0,00
runa neta
1913,25
-
Metalls
Fusta
Vidres
Plstics
Paper i cartr
Guixos i no especials
0,89
23,11
1,13
4,77
4,17
0,46
277,30
57,20
-
Perillosos Especials
2,27
27,22
2274,97
133,60
797,19
542,96
100,00
115,54
100,00
100,00
100,00
100,00
El volum de residus aparent s de :

El pes dels residus s de :
El pressupost de la gesti de residus s de :
92,43
19,07
-
runa bruta
3
15,00 /m3
400,81
1628,87
13,30
17,01
62,55
6,84
90,72
2322,09
Elements Auxiliars
Casetes d'emmagatzematge
Compactadores
Matxucadora de petris
Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formig, etc..)
El pressupost estimatiu de la gesti de residus s de :
4,00 /m
637,75
-
2220,10
1168,71
0,00
0,00
0,00
1,00
0,00
0,00
7986,87
3
284,38 m
221,48 tones
7.987,00 euros
Degut a la manca d'espai, les operacions de separaci de residus les

realitzar fora de l'obra un gestor autoritzat
GESTI (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:
pressupost
DOCUMENTACI GRFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES
CONTENIDOR 9 M
Contenidor 9 m3 . Apte per formig, cermics, petris i fusta
CONTENIDOR 5 M
unitats
unitats
unitats
AMB TAPES
Contenidor 5 m . Apte per plstics, paper i cartr, metalls i fusta
CONTENIDOR 5 M 3
Contenidor 5 m3 . Apte per formig, cermics, petris, fusta i metalls
CONTENIDOR 200 L
CONTENIDOR 1000 L
Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartr, plstics

unitats
Bid 200 L .Apte per residus especials

unitats
2
El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plnols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separaci i altres
operacions de gesti dels residus dins l'obra, si s'escau.
Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informaci, aquests plnols d'installacions previstes son a:
Estudi de Seguretat i Salut
si
Annex 1 d'aquest Estudi de Gesti de Residus
Posteriorment aquests plnols poden ser objecte d'adaptaci a les caracterstiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execuci,
previ acord de la direcci facultativa.
A ms dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haur altres instal.lacions com :
Casetes d'emmagatzematge
Compactadores
Matxucadora de petris
Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formig, etc..)
si
-
Les operacions destinades a la tria, classificaci, transport i disposici dels residus generats a obra, sajustaran al que
determina el Pla de Gesti de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcci Facultativa i acceptat per la
Propietat.
Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gesti de Residus, que sinclou al projecte.
Si degut a modificacions en lexecuci de lobra o daltres, cal fer modificacions a la gesti en obra dels residus, aquestes
modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si sescau per la Direcci Facultativa i sen donar comunicaci
per la seva acceptaci a la Propietat.
tcniques
plec de condicions

fiana
FIANA
FIANA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001
Per les caracterstiques del projecte, de com s'executar l'obra i donades les operacions de minimitzaci abans descrites, el
clcul inicial de generaci de residus, a efectes del clcul de la fiana, s'estima que es podr reduir en un percentatge del:
Previsi inicial del Estudi
Percentatge de reducci per

minimitzaci
3
38,80 m
3
331,54 m
Total excavaci
Total construcci
Previsi final del Estudi

3
38,80 m
3
165,77 m
50,00 %
Si per les previsions del Pla de gesti de residus ( que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generaci
de residus, per causa de modificaci dels procediments de treball o en l'execuci de les obres, aquest document s'actualizar i
les noves dades es faran arribar a :
L'Ajuntament d'/de L'Estany

Clcul de la fiana
Residus de excavaci *
Residus de construcci *
38,8 m
3
165,77 m
6,01 euros/m3
300,51 euros
12,02 euros/m3
1992,56 euros
VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

Total fiana
* Trasvassar les dades dels totals d' excavaci i construcci de la Previssi final de L'Estudi (apartat superior)
205 m
2.293,07 euros
I.4.ANNEXOSALAMEMRIA
I.4.1.
ANNEX1:MEMRIADESTRUCTURES
I.4.2.
ANNEX2:MEMRIADINSTALLACIONS
I.4.3.
ANNEX3:PLADECONTROLDEQUALITAT
I.4.4.
ANNEX4:INSTRUCCIONSDSIMANTENIMENT
34
I.4.1.ANNEX1:MEMRIADESTRUCTURES
35
I.4.1.ANNEX1:MEMRIAD'ESTRUCTURES
NDEX
1.DESCRIPCIOTIPOLOGIAESTRUCTURAL............................................................................................... 2
2.CARACTERSTIQUESDELSMATERIALS................................................................................................. 2
2.1.ESTRUCTURADEFORMIGARMAT:(HA25/P/20/IIa) ....................................................... 2
2.2ESTRUCTURADEFUSTA. ........................................................................................................ 2
3.ACCIONSENLEDIFICACI. .................................................................................................................. 3
3.1.CLASSIFICACIDELESACCIONS. .......................................................................................... 3
3.2.ACCIONSGRAVITATRIES..................................................................................................... 3
3.2.1.Estatsdecrregues. ............................................................................................ 3
3.3.ACCIONSTERMIQUESIREOLOGIQUES................................................................................ 4
3.4.ACCIONSSISMIQUES............................................................................................................. 4
3.5.ACCIONSEOLIQUES. ........................................................................................................... 4
3.6.COEFICIENTSDESEGURETAT............................................................................................... 4
3.6.1.Estructuradefusta ................................................................................................ 4
5.METODEDECALCUL.............................................................................................................................6
5.1.MODELITZACI. ....................................................................................................................6
5.2.ELEMENTFINITUTILITZATENMURSRESISTENTS.................................................................6
5.3.PRINCIPISFONAMENTALSDELCALCULMATRICIAL.............................................................8
5.4.CALCULDEL'ARMAT. ............................................................................................................9
5.4.1.Criterisd'armat. ....................................................................................................9
5.4.2.Consideracionssobrelarmatdeseccions............................................................9
5.5.COMPROVACIODESECCIONSD'ACER. .................................................................................10
5.5.1.Criterisdecomprovaci........................................................................................10
6.CONDICIONSDEPROTECCICONTRAINCENDIS..................................................................................11
6.1ESTABILITATDAVANTELFOCEXIGIBLEALESTRUCTURA. ....................................................11
4.HIPOTESISDECALCUL. ......................................................................................................................... 4
4.1.HIPOTESISDECARREGUES. .................................................................................................. 4
4.2.REGLESDECOMBINACIOENTREHIPOTESIS......................................................................... 5
4.2.1CombinacionsdelementsdeformigsegonsEHE. ............................................. 5
4.2.1.1E.L.U.Situacionspermanentsotransitries. ....................................... 5
4.2.1.2E.L.S.EstatsLmitdeServei. ................................................................. 6
4.2.2Combinacionsdecrreguesdelementsdacer. .................................................. 7
4.2.2.1E.L.S.EstatsLmitsdeServei................................................................. 7
ANNEX 1 - MEMRIA D'ESTRUCTURES - Projecte dExecuci - Centre dInterpretaci del Paisatge Cultural de lEstany
1.DESCRIPCIOTIPOLOGIAESTRUCTURAL.
La present memria t per objecte la definici dels sistemes estructurals a executar per a la reforma i rehabilitaci del
centred'interpretacidelpaisatgeculturaldel'Estany.L'edificitunaplantaenformadeLambunadimensiaproximada
de 15x70m l'ala llarga i 13x7m l'ala curta. Per les mides i caracterstiques de l'edifici no apareixen juntes de dilataci.
L'edificiconstadeplantabaixa,idosplantespis.
L'actuaciprincipalconsisteixenlasubstitucidelsforjatsexistentspernousforjatsdefustacontralaminada.
Tipologiaestructural:
Fonaments:l'edificipresentaunsfonamentsdemursdecrregadirectamentsobreelterrenysensesabata.
Alnoapareixerlesionsenelsmursdepedraexistentsi,tenintencomptequeamblasubstitucidelsforjatsesredueixel
pespropidel'estructura,noesconsideranecesaril'actuacioreforenelsfonaments.
Estructuravertical:total'edificaciesresolapartirdemursdecrregadobradefbricadepedra
Lacaixad'ascensoresconformarambpanelldefustacontralaminada.
Forjats:elsnousforjats(sostredeplantabaixaiplantaprimera)consisteixenenpanellsdefustacontralaminadade16cm
degruixqueresoldrantoteslesnecesitatsestructurals.TotselspanellseslligaranalsmursexistentsatravsdeperfilsL
ancoratsalmurqueaportenrigidesaalconjuntrespectelesempenteshoritzontals.
Coberta:Lacobertaesresolambpanellsnervatsdefustacontralaminadaambtaulerde6cmdegruixinervisdefustade
14x12cmunitspassadors
Escales:Lanovaescalaestarformadaperpanellsdefustacontralaminadade6cmdegruix.
QualsevolmodificacidelescaracterstiquesdelprojectehaurdeserconsultadaalaDirecciFacultativaiaprovadaperaquesta.
Totselsaspectesmsparticularsdel'estructuraenqestiesdescriuenenelsapartatssegents.
2.CARACTERSTIQUESDELSMATERIALS.
2.1.ESTRUCTURADEFORMIGARMAT:(HA25/P/20/IIa)
Eldissenydelselementsdefonamentacis'harealitzatd'acordamblanormaEHE08,"InstruccindelHormignestructural"ila
normaRC08InstrucciperalaRecepcideCiments.
Acer:
Lmitelstic:500N/mm
Tipusd'acer:B500S

Controlacer:NORMAL
Formig:
Resistnciacaracterstica,als28dies:25N/mm

Resistnciacaracterstica,als7dies:17,5N/mm
Ciment:
CEMI42.5
rids:
Classe:rodat
Grandriamxima:20mm
Additius:
Nos'admetensenseautoritzaciexplicitadelaDirecciFacultativa
Dosificacipermetrecbic:
Ciment:372kg/m3
Aigua:190L

Sorra:620kg/m3

Grava:1.239kg/m3
MximarelaciA/C:0,60)
Docilitat:
Consistnciaplsticasegonsplnols

Assentamentencond'Abrams:segonsplnols
Compactaci: Pervibratenrgicenobra
Controldeformig:
Normal
Nombredeseriesdeprovetesperassaig:Unasrie
Nombredeprovetespersrie:Cincunitats
Freqnciadassaigs:Segonspladecontroliqualitat
Tipusdeprovetes:Cilndriques,de15cm,h=30cm
Edatderuptura: 1Ut.a7dies
2Ut.a28dies
2Ut.areserva
AssaigsistemticdelCond'Abrams,Tolerncia35cm
2.2ESTRUCTURADEFUSTA.
Eldissenydelelementsestructuralsdefusta,s'harealitzatd'acordamblanormaCTEDBSEM,"SeguridadestructuralMadera"
Resistnciadeclculdelafusta:
Tipusdefusta.........................................Fustaavet,pioequivalent
Mdulelstic........................................11.600N/mm2
Mdultallant..............................................690N/mm2
Resistnciaalaflexi..................................26,4N/mm2
Resistnciaalatracci..................................14N/mm2
Resistnciaalacompressi........................2,50N/mm2
Resistnciaaltallant...................................0,89N/mm2
Humitat.....................................................................11%
Densitatmitja.................................................420kg/m3
Resistnciaalfoc:
Velocitatdecarbonitzaci.........................0,65mm/min
ConformeETA12/0281
Plnolsdetaller:Peralaexecucidetotalestructuradefusta,elconstructor,enbasealsplnolsdeprojecte,realitzarelsplnols
detallernecessarisperadefinircompletamenttotselselementsdelestructura.Totplnolhaurdindicareltipusdefusta,les
dimensions,pesos,ilesmarquesdecadaundelselementsdelestructura.Esrealitzaranplantillesamidarealdetotselselements
quehonecessitin,especialmentlesunions,enbasealsplnolsdetaller.
Muntatge:Elconstructor,enbasealesindicacionsdelprojecte,redactarunprogramademuntatgequeespresentaraldirector
delobra,haventdeseraprovatavandecomenarelstreballsdobra.
Control:Peralcontroldelafusta,sernecessariquenohihagindefectesdefissures,pudricions,abundantsnusosiquelesfibres
nosuperinpendentsdel20%.Notindratacsdinsectesnifongs.Lacolaserresorciahomologada.Lahumitatmximadelafusta
serdel18%.
3.ACCIONSENLEDIFICACI.
3.1.CLASSIFICACIDELESACCIONS.
Segons la norma CTE DB SEAE, "Seguridad estructural Acciones en la Edificacin" les accions que en general actuen en els
edificissnlesqueesdefineixenacontinuaci.Encasosespecialspotserprecstenirencompteaccionsdunaltretipus.
ACCIGRAVITATRIA:slaprodudapelpesdelselementsconstructius,pelsobjectesquepuguinactuarperradsiper
laneudelescobertes.Enalgunscasospotanaracompanyadadimpactesovibracions.
ACCIDELVENT:slaprodudaperlespressionsisuccionsqueelventoriginasobrelessuperfcies.
ACCITRMICA:slaprodudaperlesdeformacionsdegudesalscanvisdetemperatura.
ACCI REOLGICA: s la produda per les deformacions que experimenten els materials en el transcurs del temps per
retracci,flunciasotacrreguesoaltrescoses.
ACCI SSMICA: s la produda per les acceleracions de les sacsejades ssmiques. Aquesta es tracta en la vigent Norma
Sismorresistent:NCSE02
3.2.ACCIONSGRAVITATRIES
SegonslanormaCTEDBSEAElacrregaprodudapelspesosquegravitensobreunelementresistent,ounaestructura,es
descomponenconcrregaisobrecrrega.
Concrrega:slacrregaquetunamagnitudiposiciconstantalllargdeltemps,excepteenelcasdereformadeledifici.
Esdescomponenpespropiicrregapermanent.
Sobrecrrega:slacrregaquetunamagnitudi/oposiciquepotservariablealllargdeltemps.Potser:dsodeneu.
Segonslanormashanconsideratlessegentsaccionsgravitatriesalestructura:Elpespropidelesjsseres,s'haintrodut
comunacrregalinealaddicionalencadaprtic.Elspesospermetrelinealdecadaelement,s'hancalculatapartirdelesseves
dimensionsidensitat.
Densitatconsiderades:
Formigarmat:2.5Tn/m3
Formigenmassa:2.3Tn/m3
Mamasss:1.8Tn/m3
Macalat:1.5Tn/m3
Maforadat:1.2Tn/m3
Pedraartificial:2.5Tn/m3
Vidre:3.0Tn/m3
Sobrecrreguesdebaranes:
Sobrecrregahoritzontal:100kg/ml
Sobrecrregavertical:200kg/ml
3.2.1.Estatsdecrregues.
Zona:Sostreplantabaixa
Tipusdeforjat...................panellfustacontralaminada
cantelltotal.......................16cm.
Pespropi.............................75kg/m
Crreguespermanents..........10kg/m
Sobrecrregad's..................500kg/m
Sobrecrregadenvans............kg/m
TOTAL585kg/m
Zona:Sostreplantaprimera
Tipusdeforjat...................panellsdefustacontralaminada
Cantelltotal.......................16cm.
Pespropi.............................75kg/m
Crreguespermanents........10kg/m
Sobrecrregad's................300kg/m
Sobrecrregad'envans................kg/m
TOTAL385kg/m
Zona:Coberta
Tipusdeforjat...................panellsnervatsdefustacontralaminada
Cantelltotal.......................6cm.
Pespropi.............................45kg/m
Crreguespermanents.........60kg/m
Sobrecrregad's................100kg/m
Sobrecrregadeneu...........120kg/m
TOTAL325kg/m
3.3.ACCIONSTERMIQUESIREOLOGIQUES.
Les accions produdes per les deformacions degudes a les variacions de la temperatura, i per les que experimenten els
materials en el transcurs del temps per altres causes, shan de tenir en compte en les estructures hiperesttiques, molt
especialmentenarcs,voltesoestructuressimilars,excepteenelscasosqueesdetallen.
Potnoconsiderarselesaccionstrmiquesireolgiquesenlesestructuresformadesperpilarsobiguesquanesdisposende
juntesdedilataciaunadistnciaadequada.
Donadeslescaracterstiquesdel'edificiqueensocupa,nocaltenirenconsideraciaquesttipusdecrrega.
3.5.ACCIONSEOLIQUES.
Sadmet que el vent, en general, actua horitzontalment i en qualsevol direcci. Es considera en cada cas la direcci o
direccionsqueprodueixenlesaccionsmsdesfavorables.
Lesestructuressestudiaranordinriamentsotalactuacidelventenladireccidelsseuseixosprincipalsiambdssentits.
En casos especials, per exemple, destructures reticulars obertes, construccions amb cares dentades o amb estructures
SegonslanormaCTEDBSEAE,"SeguridadestructuralAccionesenlaEdificacin"Elsedificishabitualsambestructuresde
formigoacer,podennoconsiderarlesaccionsreolgiquesquandisposindejuntesdedilataci,detalmaneraquenohi
haginelementsestructuralsdemsde40metres.
obliqesalesfaanes,sestudiaramsamslaccienlesdireccionssesgadesqueresultinmsdesfavorables.
Enelscasosespecialsquesassenyalenienaltresquehorequereixin,esconsiderarqueladireccidelventformaunangle
de 10respectelhoritzontal.
SegonslavigentNormativaCTEDBSEAE,
Perlaformaidimensionsdel'edifici,nos'haestimatnecessariferjuntsdedilataci,seguintlesrecomanacionsdelaNorma.
Segonsaquesta,enunedificidelescaracterstiquesdelqueensocupa,podemconsiderarquelespossiblesfisuracionsde
lestructuraprodudesperlaretraccidelsmortersi/opervariacionshigrotrmiques,donadalalongitudmxima,eltipusde
climaielmaterialemprat,nosnsuficientmentimportantscomperexigirladisposicidejuntesdedilataci.
SeguridadestructuralAccionesenlaEdificacin
Alturadeledifici:2PLANTES
Qb=50k/m2
Ce=1,4(IV)
3.4.ACCIONSSISMIQUES
3.6.COEFICIENTSDESEGURETAT.
LaNormaSismorresistent(NCSE02)serdaplicacienelprojecte,construcciiexplotacidelesobresiserveisdelterritori
Nivelldecontroldelestructura:Normal
nacional,siguidequalsevolclasseidest,dacordamballquesassenyalaenelepgraf3.5icaptolVdelaNorma.
3.6.1.Estructuradefusta
LesNormesoInstruccionsquefanrefernciaalesestructuresespecialstindranencomptecomamnimlesprescripcions
ssmiquesdetipusgeneralcontingudesenlaNormailesespecfiquesquesiguinnecessriesperelcorrecteplantejamentdel
Sobrelesaccionspermanents:Coeficientdemajoracide1.35
problema sismorresistent. Els Organismes competents portaran a terme lestudi i publicaci de les reglamentacions
Sobrelesaccionsvariablesipermanentsdevalornoconstant:
especfiques.
Coeficientdemajoraci:1.50
Sobrelafusta:Coeficientdeminoracide1.10
ElfacultatiuautordelprojectedunaobraestobligatatenirencomptelaNorma,dacordenloestablertenelepgraf3.5i
Sobreelformig:Coeficientdeminoracide1.50
enelcaptolVdeditaNorma.
4.HIPOTESISDECALCUL.
4.1.HIPOTESISDECARREGUES.
Hiptesisdecrreguescontemplades:
HIPTESI0:CRREGUESPERMANENTS
HIPTESIS1i2,7i8,9i10.:SOBRECRREGUESALTERNATIVES
HIPTESIS3i4:VENT.
Homconsideral'accidelventsobrel'edificisegonsduesdireccionsperpendiculars,unaenhiptesi3definidaperunvector
PodradoptarvalorsdelesaccionsssmiquesosistemesdeclculdiferentsalsquesassenyalenalaNormasemprequeho
justifiquidegudamentisotalesresponsabilitatsqueenelseucaspoguspassar.
Valorsadoptatsenelprojecte:
Normaconsiderada:
NormasismorresistentNCSE02
Tipusdobrasegonsdest
Denormalimportncia.
Acceleracissmica
0,04g
1,0
Coeficientdecontribuci
dedirecci[x,y,z]donadaiunaaltreenhiptesi4definidapelvectordedirecciperpendicularal'anterior.Dintredecada
direcciestencomptequeelventactuaenelsdossentitspossibles,sadir,enhiptesis3i3ienhiptesis4i4.

HIPTESIS5,6i24:SISME.
Homconsideral'accidelsismesobrel'edificisegonsduesdireccionshoritzontalsperpendiculars,unaenhiptesi5definida
HIPTESI23:CRREGAACCIDENTAL.
Lescrreguesd'aquestahiptesinoescombinenamblesintrodudesenhiptesis21i22.Tampocescombinenamblesque
perunvectordedirecci[x,0,z]donadaiunaaltraenhiptesi6definidapelvectordedirecciperpendicularal'anterior.
s'introdueixenenhiptesisdeventisisme.
Dinsdecadadirecciestencomptequeelsismeactuaenelsdossentitspossibles,sadir,enhiptesis5i5ienhiptesis
ElscoeficientsdecombinacientrehiptesisaplicatsvenendefinitsenelLLISTATD'OPCIONS.
6i6.SiesseleccionanormaNCSE02,lesdireccionsd'actuacidelsismesnlesdelseixosgenerals;opcionalmentespoden
Lescombinacionsd'hiptesisefectuadesesdesglossenacontinuaci:
considerarl'actuacidelsismeverticalenhiptesi24i24definidapelvector[0,Yg,0].
HIPTESIS11a20:CRREGUESMBILS.
HIPTESI21:TEMPERATURA.
HIPTESI22:NEU.
HIPTESI23:CRREGAACCIDENTAL.
4.2.REGLESDECOMBINACIOENTREHIPOTESIS.
HIPTESI0:CRREGUESPERMANENTS.
Toteslescombinacionsrealitzadesconsiderenlescrreguesintrodudesenhiptesi0.
HIPTESIS1i2,7i8,9i10:SOBRECRREGUESALTERNATIVES.
Es combinen les crregues introdudes en hiptesis 1 i 2, 7 i 8, 9 i 10 de forma separada i conjunta. Mai no es realitzen
combinacionsdecrreguesintrodudesenhip.1i2ambcrreguesintrodudesenhip.7i8,ocrreguesintrodudesenhip.7
i8ambcrreguesenhip.9i10.
HIPTESIS3i4:VENT.
Mainoesconsideral'accisimultniadelescrreguesintrodudesenhip.3i4.
HIPTESIS5,6i24:SISME.
Mainoesconsideral'actuacideformaconjuntadelescrreguesintrodudesenhip.5i6,nid'aquestesambl'hiptesi24,
sismevertical.
HIPTESIS11A20:CARREGUESMOBILS.
Noesrealitzacapcombinacienlaqualapareguil'accisimultniadelescrreguesintrodudesenaquesteshiptesis.
HIPTESI21:TEMPERATURA
Lescrreguesd'aquestahiptesiescombinenamblesintrodudesenhip.23.Noescombinenamblesques'introdueixenen
hiptesisdeventisisme.
HIPTESI22:NEU
Les crregues d'aquesta hiptesi no es combinen amb les introdudes en hip. 23. Tampoc es combinen amb les que
s'introdueixenenhiptesisdeventisisme.
4.2.1CombinacionsdelementsdeformigsegonsEHE.
LescrreguesaplicadessobreelementsdeformigescombinensegonssespecificaalanormaEHE,utilitzantlessituacions
nosimplificades.Ams,noexisteixencrreguespermanentsdevalornoconstant(G*),ilessobrecrregues(Q)sagrupenen
lassegentsfamlies:
Famlia1
Sobrecrreguesalternatives.Corresponenaleshiptesi1,2,7,8,9i10
Famlia2
Crreguesmbils.Corresponenaleshiptesi11a20,inclusiu.
Famlia3
Crreguesdevent.Corresponenaleshiptesi3i4(iales3i4sishabilitaelsentit)
Crregadeneu.Corresponalahiptesi22.
Crregadetemperatura.Corresponalahiptesi21.
4.2.1.1E.L.U.Situacionspermanentsotransitries.
Crregapermanent+sobrecrreguesdelafamlia1
G G k + Q Qk
(Hiptesi0,1,2,7,8,9i10)
G G k + Q Qk
(Hiptesi0ide11a20)
G G k + Q Qk
(Hiptesi0,3,4,21i22)
Crregapermanent+sobrecrreguesdelesfamlies1i2
G G k + Q , F 1 Q k , F 1 + Q , F 2 0 , F 2 Q k , F 2
G +
Q
+
Q
G
Q ,F 2
k ,F 2
Q ,F 1
0,F 1
k ,F 1
(Hiptesi0,1,2,7,8,9,10ide11a20)
G G k + Q ,F 1 Q k ,F 1 + Q ,F 3 0,F 3 Q k ,F 3
G +
Q
+
Q
G
Q ,F 3
k ,F 3
Q ,F 1
0,F 1
k ,F 1
(Hiptesi0,1,2,3,4,7,8,9,10,21i22)
G G k + Q , F 2 Q k , F 2 + Q , F 3 0 , F 3 Q k , F 3
G +
Q
+
Q
G
Q ,F 3
k ,F 3
Q ,F 2
0,F 2
k ,F 2
(Hiptesi0,3,4,21,22ide11a20)
Crregapermanent+sobrecrreguesdelesfamlies1,2i3
5
G G k + Q , F 1 Q k , F 1 + Q , F 2 0 , F 2 Q k , F 2 + Q , F 3 0 , F 3 Q k , F 3
obtenirseelsmodesiperodesdevibracipropisdel'estructura,dadesquepodensserutilitzadesperalacombinacide
l'estructuraambcrreguesharmniquesilapossibilitatd'entradaenressonncia'delamateixa.
(Hiptesi0,1,2,3,4,7,8,9,10,21,22ide11a20)
4.2.1.2E.L.S.EstatsLmitdeServei.
5.1.MODELITZACI.
Entermesgeneralsledificiesmodelitzaambunsistematridimensionalalmbric(simplificaciperbarres)laqualadmeten
Combinacionspocprobables:
Combinacionsfreqents:
Gk + Qk
G k + 1 Q k
combinaciunamodel.litzacimsacuradadelessuperfciescontnuespelMtodedelsElementsFinits.
Enaquestaspectesimportantindicarquetotselselementssuperficials,enespecialelsforjatsielsmursresistents,estan
Combinacionsquasipermanents: G k + 2 Q k
(Hiptesi0,1,2,7,8,9y10)
model.litzatsambaquestmtode.
bigues,pilars,diagonals,forjatsreticularsillosesdeforjatofonamentacioesmodelitzencomelementslinealstipusbarra
Elsmursresistentsesmodelitzencomelementsfinitstridimensionalsdequatrevrtex.Elsaltrestipusdelements,jasiguin
Gk + Qk
G k + 1 Q k
ambseccitransversaladaptadaalarealitat.
Unabiga,unpilarounadiagonalestformadaperdosnusosunitsmitjanantunabarra;unforjatreticularounallosade
(Hiptesi0ide11a20)
forjatestconstitutperunaretculadenervisque,amblessevesinterseccions,formenunconjuntdenusosibarres.De
formasimilar,unmurresistentestformatperunconjuntdelementsfinitsjuxtaposatsdefinitsperelsseusnodesovrtex.
Gk + Qk
G k + 1 Q k
Quan en una estructura es defineixen bigues, pilars, diagonals, forjats i murs resistents, el mtode de clcul desforos
consisteix a formar un sistema dequacions lineals que relacionen els graus de llibertat que es desitgen obtenir, els
5.METODEDECALCUL.
desplaaments i girs dels nusos i dels nodes, amb les accions exteriors, les crregues, i les condicions de vora, suports i
Lesaccionsqueessollicitenacadascundelselementsquecomposenlestructura,estandacordambelquediuElCTEDB
[K]{D}={F}
SEAE, tant en el que es refereix a crregues gravitatries i ds, com en el referent a accions eliques, empentes del
on [K] es la matriu de rigidesa de la estructura, {D} es el vector de desplaaments i girs dels nusos i nodes, i {F} es el
terreny,...
vectordeforcesexteriors.Unavegadaresoltelsistemadequacions,ipertant,obtingutselsdesplaamentsigirsdelsnusos
inodesdelaestructura,espossibleobtenirelsesforos(enelcasdelesbigues,pilars,diagonalsinervisdelsforjatsilloses)i
Tots els elements de formig armat que composen lestructura estan calculats, dacord amb la norma vigent EHE
lestensions(enelcasdelsmursresistents)detotalestructura.
Instruccin del Hormign Estructural, considerant el perode plstic del diagrama tensideformaci, amb distribuci
Per obtenir el sistema [K] {D} = {F}, sopera digual forma que amb una estructura formada exclusivament per nusos i
parablicarectangular,seguintelmtodedeclculperruptura.
barres:cadapartdelaestructura(barra,trosdenervioelementfinit)posseeixunamatriuderigidesaelemental,[K]e,que
desprsdetransformarlaalsistemadeixosgeneralsdelaestructura,espotsumaroensamblarenlamatriugeneraldela
ElselementsdestructurametllicadacerlaminatshancalculatsegonslanormativavigentEA95,Estructurasdeaceroen
estructura. Lnica diferncia entre les barres i els elements finits es la dimensi i significat de cada fila o columna de les
edificacin,considerantelcomportamentelsticdelmaterial.
sevesmatriusderigidesaelementals(alapartat5.18.2Caracterstiquesgeomtriquesimecniquesdelsperfilsapareixla
matriu de la rigidesa elemental duna barra). Es pot, per tant, que el mtode matricial espaial de clcul destructures de
El clcul de les sol.licitacions ha estat realitzat mitjanant el mtode matricial espaial de la rigidesa, suposant una relaci
barresesuncasparticulardelmtodedelementsfinits,enelquelelementfinitesunabarra.
linealentreesforosideformacionsenlesbarresiconsiderantelssisgrausdellibertatpossiblesdecadanus.
encastaments.
Deformamatricial,estractadelequaci
Enbaseaaquestmtodes'haplantejatiresoltelsistemad'equacionsomatriuderigidesadel'estructura,determinantels
5.2.ELEMENTFINITUTILITZATENMURSRESISTENTS.
desplaamentsdelsnusosperl'actuacidelconjuntdelescrregues,perposteriormentobtenirelsesforosenelsnusosen
Perlamodelitzacidemursresistents,elprogramautilitzaunelementfinitisoparamtricquadrilterde4nodes.Cadanode
funcidelsdesplaamentscalculats.
posseeixcincgrausdellibertat(u,v,w, xy y),sentels2primersdetensiplanaiels3segentsdeflexideplaca.La
matriuderigidesaelementalt,encoordenadesnaturals,45=20filesi20columnes,noexistinttermesquerelacioninels
Enelcasdequel'estructuraescalculisotaelsefectesdelesaccionsssmiquesdefinidesperlaNormaNCSE02esrealitzael
graus de llibertat de tensi plana amb els de flexi de placa. Per tant, lelement utilitzat procedeix de lengalzament dun
clculdel'estructuramitjanantelmtodedel'"AnlisiModalEspectral",recomanatperlamateixa.D'aquestaformapoden
element quadrilter de quatre nodes de tensi plana amb altre tamb quadrilter de quatre nodes de flexi de placa.
Concretament, per la flexi sha utilitzat lelement quadrilter de quatre nodes amb deformacions de tallant lineals CLLL
(Hiptesi0,3,4,21i22)
(placagrossadeReissnerMindlinbasadaencampsdedeformacionsdetallanttransversalimposades).
Crregapermanent+sobrecrreguesdelasfamlies1i2
G k + Q k ,F 1 + 0,F 2 Q k ,F 2
G k + Q k ,F 2 + 0 ,F 1 Q k ,F 1
Perlaobtencidelamatriuderigidesa,sutilitzaunaintegracinumricamitjanantunaquadraturadeGaussLegendrede
2x2punts.Laposicidels2x2puntsdeGaussencoordenadesnaturals,aixcomelspesosassignatsaaquestspunts,esla
G k + 1, F 1 Q k , F 1 + 2 , F 2 Q k , F 2
segent:
G1,1={1/,1/};W1,1=1,0
Combinacionsquasipermanents: G k + 2 , F 1 Q k , F 1 + 2 , F 2 Q k , F 2
(Hiptesi0,1,2,7,8,9,10ide11a20)
G1,2={1/,1/};W1,2=1,0
G2,1={1/,1/};W2,1=1,0
G2,2={1/,1/};W2,2=1,0
Unavegadaobtingutselsdesplaamentsdetotselsnusosinodesdelaestructura(resolentelsistema[K]{D}={F}),sobtenen
les tensions en els punts de Gauss de cada element mitjanant una quadratura de GaussLegendre de 2 x 2 punts. Les
G k + 1, F 2 Q k , F 2 + 2 , F 1 Q k , F 1
G k + Q k ,F 1 + 0 ,F 3 Q k ,F 3
G k + Q k ,F 3 + 0 ,F 1 Q k ,F 1
G k + 1, F 1 Q k , F 1 + 2 , F 3 Q k , F 3
tensions nodals de cada element sobtenen extrapolant, mitjanant les funcions de forma del element, les dels punts de
Gauss.Aquestsprocedimentprodueixvalorsnodalsdiscontinusentreelementsadjacents,discontinutatsqueesredueixen
(Hiptesi0,1,2,3,4,7,8,9,10,21i22)
segonsesfalamalladelementsmstupida,finsdesaparixerenellmit.
Enelprogramaesrealitzaunallisatdelestensionsnodalsmitjanantunamitjaquadrticadelestensionsprocedentsde
cadaelementalquepertanyelnodeenqesti.Aquestallisatesprodueixmuramur;esadir,elsnusossituatsalinterior
dunmurposseiranunnicvectordetensions,perelssituatsalafronteraentredosmursposseirunvectordiferentper
G k + 1, F 3 Q k , F 3 + 2 , F 1 Q k , F 1
G k + Q k ,F 2 + 0,F 3 Q k ,F 3
G k + Q k ,F 3 + 0,F 2 Q k ,F 2
G k + 1 , F 2 Q k , F 2 + 2 , F 3 Q k , F 3
cadamuralquepertanyielnode.Aquestesfaaixperqunormalment,alesunionsentremurs(lesunionsenhoritzontal
sacostumen a realitzar per canvis de direcci del mur, i les unions en vertical sacostumen a realitzar en els forjats), es
(Hiptesi0,3,4,21,22ide11a20)
produeixensaltsbruscosdelestensions.
Les tensions (esforos) que es produeixen en un tros de mur elemental de dimensions dx, dy respecte al sistema de
Crregapermanent+sobrecrreguesdelasfamlies1,2i3
G k + Q k ,F 1 + 0,F 2 Q k ,F 2 + 0,F 3 Q k ,F 3
coordenadesprincipaldelmur,sonlessegents:
Tensi
Tipus
Fxdy
TensiPlana Axilhoritzontal
Fydx
TensiPlana Axilvertical
xy
Txydy,
Tyxdx
TensiPlana Tallantcontingutenpla
zdz
Mxdx
Flexi
Moment flector respecte a un eix

horitzontal
zdz
Mydy
Flexi
Moment flector respecte a un eix

vertical
zdz
Mxydy,
Myxdx
Flexi
Moment Torsor respecte a un eix

contingutenelpla.
dz
Txzdy
Flexi
Tallant horitzontal perpendicular al

pla
dz
Tyzdx
Flexi
Tallantverticalperpendicularalpla
xy
xz
yz
Descripci
Esfor
G k + 1 , F 3 Q k , F 3 + 2 , F 2 Q k , F 2
G k + Q k ,F 2 + 0,F 1 Q k ,F 1 + 0,F 3 Q k ,F 3
G k + Q k ,F 3 + 0,F 1 Q k ,F 1 + 0,F 2 Q k ,F 2
G k + 1 , F 1 Q k , F 1 + 2 , F 2 Q k , F 2 + 2 , F 3 Q k , F 3
G k + 1 , F 2 Q k , F 2 + 2 , F 1 Q k , F 1 + 2 , F 3 Q k , F 3
G k + 1 , F 3 Q k , F 3 + 2 , F 1 Q k , F 1 + 2 , F 2 Q k , F 2
Combinacionsquasipermanents: G k + 2 , F 1 Q k , F 1 + 2 , F 2 Q k , F 2 + 2 , F 3 Q k , F 3
(Hiptesi0,1,2,3,4,7,8,9,10,21,22ide11a20)
4.2.2Combinacionsdecrreguesdelementsdefusta.
Perlescrreguesaplicadessobrebarresdacer,sapliquenelscriterisdelanormaCTESEM.
4.2.2.1E.L.S.EstatsLmitsdeServei.
LescombinacionssnsimilarsalesdelsEstatsLmitsltims,tretdequetotesleshiptesisnafectadesperuncoeficient
unitat,noexisteixCASIII(nointervenenlescrreguesssmiquesniaccidentals)inoexisteixencoeficientsdereducci(Cq=
1,0).
5.3.PRINCIPISFONAMENTALSDELCALCULMATRICIAL.
Elclculd'esforosesrealitzautilitzantcomamtodedeclcul,elmtodematricialdelarigidesa.Enaquestmtode,es
Fydx
calculenelsdesplaamentsigirsdetotselsnusosdel'estructura,(cadanustsisgrausdellibertat:elsdesplaamentsigirs
Txydx
Fxdy
sobre tres eixos generals de l'espai, a menys que s'opti per la opci d'indeformabilitat dels forjats horitzontals en el seu
Txydy
plnololaconsideracideladimensidelpilarenforjatsreticularsilloses),ienfuncid'ellss'obtenenelsesforos(axils,
Txydy
tallants,momenttorsoriflectors)decadasecci.
Fxdy
Peralavalidesad'aquestmtode,lesestructuresacalcularhandecompliros'hadesuposarelcomplimentdelssegents
Txydx
supsits:
Fydx
X
AxilsitallantsdeTensiPlana.
Mxdx
Teoriadelespetitesdeformacions.
Essuposaquelageometriad'unaestructuranocanviaapreciablementsotal'aplicacidelescrregues.Aquestprincipis
engeneralvlid,llevatdelscasosenelsqueladeformacisexcessiva(pontspenjats,arcsesvelts,...).Implicaamsams,
Mydy
queesmenyspreenelsesforosprodutspelsdesplaamentsdelescrreguesoriginatsendesplaarsel'estructura.
Y
Aquest mateix principi estableix que es menyspreen els canvis de longitud entre els extrems d'una barra deguts a la
Mydy
curvaturadelamateixaoadesplaamentsprodutsenunadirecciortogonalalasevadirectriu.
N'hihanaltresmtodestalcomlateoriadelesgransdeflexionsoteoriadesegonordrequesrecullenaquestscasos.
Mxdx
X
MomentsFlectorsdeFlexideplaques.
Mxydx
Linealitat.
Aquest
M principi suposa que la relaci tensi deformaci, i per tant, la relaci crrega deflexi, s constant. Aix s
generalmentvlidenelsmaterialselstics,pers'hadegarantirqueelmaterialnoarribaalpuntdeflunciaencapdeles
sevesseccions.
Mxydy
Superposici.
Aquest principi estableix que la seqncia d'aplicaci de les crregues no altera els resultats finals.Com a conseqncia
Mxydy
Mxydx
d'aquestprincipi,svlidl'sdeles"forcesequivalentsalsnusos"calculadesapartirdelescrreguesexistentsenlesbarres;
X
MomentsTorsorsdeFlexideplaques.
aix s, pel clcul dels desplaaments i girs dels nusos es substitueixen les crregues existents a les barres per les seves
crreguesexistentsalesbarresperlessevescrreguesequivalentsaplicadesalsnusos.
Equilibri.
La condici d'equilibri esttic estableix que la suma de totes les forces externes que actuen sobre l'estructura, ms les
Tyzdx
Txzdy
reaccions,serigualazero.Aixmateix,hand'estarenequilibritotselnusositoteslesbarresdel'estructura,perlaqual
Txzdy
cosalasumadeforcesimomentsinternsiexternsentotselsnusosdel'estructurahadeserigualazero.
Tyzdx
TallantsdeFlexideplaques.
Compatibilitat.
Aquestprincipisuposaqueladeformaciiconseqentmenteldesplaament,dequalsevolpuntdel'estructurascontinui
tunsolvalor.
Condicionsdecontorn.
Per poder calcular una estructura, s'han d'imposar una srie de condicions de contorn. Es poden definir en qualsevol nus
COMPROVACIODELESTATLIMITDESGOTAMENTPERTORSI(Article45)
Es comprova la resistncia del formig, les armadures longitudinals i les transversals davant les sol.licitacions normals i
restriccions absolutes (suports i encastaments) o relatives (ressorts) al desplaament i al gir en els tres eixos generals de
tangencialsdetorsiprodudesalesbarresperlescrreguesmajorades.Tambescomprovenelsefectescombinatsdela
l'estructura,aixcomdesplaamentsimposats(assentaments).
torsiamblaflexiieltallant.
Unicitatdelessolucions.
Per a un conjunt donat de crregues externes, tant la forma deformada de l'estructura i les forces internes aix com les
COMPROVACIODELESTATLIMITDEPUNXONAMENT(Article46)
Escomprovalaresistnciaapunxonamentensabates,forjatsreticulars,llosesdeforjatillosesdefonamentaciproduten
reaccionstunvalornic.
5.4.CALCULDEL'ARMAT.
5.4.1.Criterisd'armat.
Els criteris considerats en l'armat segueixen les especificacions de la Norma EHE, ajustantse els valors de clcul dels
materials,elscoeficientsdemajoracidecrregues,lesdisposicionsd'armaduresilesquantiesgeomtriquesimecniques
mnimesimximes
alesmencionadesespecificacions.Elmtodedeclculsl'anomenatperlaNormacomdels"estatslmits".Homhaefectuat
lessegentscomprovacions:
COMPROVACIODEL'ESTATLIMITULTIMD'EQUILIBRI.(Article41)
Escomprovaqueentotselsnusosestenenqueigualarlescrreguesaplicadesambelsesforosdelesbarres.
COMPROVACIDELESTATLIMITDESGOTAMENTDAVANTDESOL.LICITACIONSNORMALS(Article42)
Es comproven a trencament les barres sotmeses a flexi i axil degudes a les crregues majorades. Es consideren les
excentricitatsmnimesdelacrregaenduesdireccions(nosimultnies),enelclculdepilars.
COMPROVACIDELESTATLIMITDINESTABILITAT(Article43)
Esrealitzadeformaopcionallacomprovacidelefectedelguerxamentenelspilarsdacordambelarticle43.5.3(EstatLmit
latransmissidesol.licitacionsalspilarsopelspilars.Noesrealitzalacomprovacidepunxonamententrebiguesipilars.
COMPROVACIODELESTATLIMITDEFISSURACI(Article49)
Escalculalamximafissuradelesbarressotmesesalescombinacionsquasipermanentsdelescrreguesintrodudesales
diferentshiptesis.
COMPROVACCIODELESTATLIMITDEDEFORMACI(Article50)
Escalculaladeformacidelesbarressotmesesalescombinacionscorresponentsalsestatslmitdeserveidelescrregues
introdudesalesdiferentshiptesidecrrega.Elvalordelainrciadelasecciconsideradaesunvalorintermigentreelde
laseccisensefissurarilaseccifissurada(frmuladeBranson).Elsvalorsdelesfletxescalculadescorresponenalesfletxes
actives, on sha tingut en compte per a la sevadeterminacielprocsconstructiudeledifici,ambelsdiferentsestatsde
crreguesdefinits.
5.4.2.Consideracionssobrelarmatdeseccions.
Sha considerat un diagrama rectangular de resposta de les seccions, assimilable al diagrama parbolarectangle per
limitantlaprofunditatdelalnianeutra.
dInestabilitat / Comprovaci de soports allats / Mtode aproximat) de la norma EHE. Es defineix per a cada pilar i a
ARMADURALONGITUDINALDEMUNTATGE
Enlarmatlongitudinaldebiguesidiagonalsshandisposatunesarmaduresrepartidesenunmximdeduesfilesderodons,
cadascun dels seus eixos principals independentment: si es desitja realitzar la comprovaci de guerxament, es desitja
estantelsrodonsseparatsentressegonslesespecificacionsdelaNorma:2cm.sieldimetredelrodesmenorde20mm.
considerarlestructuratranslacional,intraslacionaloesdesitjafixarelseufactordelongituddeguerxament (factorqueal
i un dimetre si s major. No es consideren grups de barres. En qualsevol cas larmadura de muntatge de bigues pot ser
multiplicarhoperlalongituddelpilarsobtlalongituddeguerxament).
consideradaalsefectesresistents.
Si es fixa el factor de longitud de guerxament dun pilar, es considerar que per aquest pilar lestructuraestraslacional
En larmat longitudinal de pilars shan disposat unes armadures repartides com a mxim en una fila de rodons, de igual
quansiguimajoroigualque1,0,eintraslacionalencascontrari.
dimetre,i,opcionalment,ambarmadurasimtricaalessevesquatrecaresperalcasdeseccionsrectangulars.Enelcasde
COMPROVACIDELESTATLIMITDESGOTAMENTFRONTATALLANT(Article44)
Es comprova la resistncia del formig, les armadures longitudinals i les transversals davant les sol.licitacions tangents de
seccions rectangulars, es permet que el dimetre de les cantonades sigui major que el de les cares. Es considera una
secci,encaranodeformasimultnia.Larmadurashadeterminatconsiderantunestatdeflexiesviada,comprovantque
tallantprodudesperlescrreguesmajorades.
larespostarealdelaseccideformigmsaceresmenorquelesdiferentscombinacionsdesol.licitacionsqueactuensobre
lasecci.Laquantiadelarmaduralongitudinaldelspilarsser,almenys,lafixadaperlaNorma:un4delreadelasecci
excentricitatmnimaqueselvalormajorde20mmo1/20delcostatdelasecci,encadascundelseixosprincipalsdela
deformig.
ARMADURALONGITUDINALDEREFORENBIGUES
Quanlarespostadelaseccideformigidelarmaduralongitudinaldemuntatgenosnsuficientsperpoderresistirles
ESTATLIMITD'EQUILIBRI.
Escomprovaqueentotselsnusosestenenqueigualarlescrreguesaplicadesambelsesforosdelesbarres.Noesrealitza
sol.licitacionsalesqueestsotmesalabarraolreadaceresmenorquelaquantiamnimaatracci,shancol.locatles
lacomprovacigeneraldebolcadadel'estructura.
armaduresdereforcorresponents.
mximareadacerenelvai,enlesreesonexisteixitracci,escollocaalmenyslaquantiamnimaatracciespecificada
ESTATLIMITDERUPTURA.
Lacomprovaciarupturadelesbarres,sotmesesal'accidelescrreguesmajorades,esdesenvolupadelasegentforma:
perlaNorma.Lesquantiesmnimesutilitzadessn:
Descomposicidelabarraenseccionsiclculacadaunad'ellesdelsvalorsdemomentsflectors,tallants,axildecompressi
ACER
B400S B500S
Bigues
3,3
2,8
Quantiesexpressadesentantpermildreadelaseccideformig.
iaxildetracci.
Larmadura longitudinal inferior (muntatge ms reforos) sallarga fins els pilars amb una rea igual al menys a 1/3 de la
Eslimitaelmximmomentflectoraresistira0,45fcdbd.
ConformealesespecificacionsdelaNorma,ideformaopcional,esredueixenleslongitudsdancoratgedelsreforosquan
lreadacercollocadaenunasecciesmajorquelaprecisadasegonselclcul.
Clculdelestensionscombinadesenlessegentsseccions:
Seccidemximacompressi
Seccidemximatracci
Seccidemximmomentflectorsegonsl'eixYp
Seccidemximmomentflectorsegonsl'eixZp
Seccidemajortensitangencialcombinada
ARMADURATRANSVERSAL
Enlarmattransversaldebiguesidiagonalsshaconsideratlarmatmnimtransversalcomlasumadelaresistnciaatallant
Obtencidelessiscombinacionsdesol.licitacionsmsdesfavorablesperlescorresponentsseccionsdelabarra.
delformigidelaresistnciadelreadelscrcolsdacer,quecompleixinlescondicionsgeomtriquesmnimesdelaNorma
Lacomprovacidesgotament,referidaalseixosdunasecciqualsevols:
EHEielscriterisconstructiusespecificatsperlaNormaNCSE02.Lesseparacionsentreestrepsvarienenfuncidelstallants
= 2n + 3 2 ; u
trobatsalllargdelesbarres.
Seccidemajortensicombinada,quepotcoincidirambalgunadelesanteriors,encaraquenonecessriament.
on,
Enlarmattransversaldepilarsshaconsideratlarmatmnimtransversalamblesmateixescondicionsexposadesperales
slatensiresultantenlasecciconsiderada.
bigues.Shacalculatunanicaseparacientrecrcolsperatotalalongituddelspilars,ienelcasdequesiguindaplicaci
uslaresistnciadeclculdependentdeltipusdaceridivididapelcoeficientdeminoracidel'acer.
elscriterisconstructiusespecificatsperlaNormaNCSE02escalculentreszonesdestrebatdiferenciades.
Sempreesdeterminaqueelscrcolsformenunanglede90ambladirectriudelesbarres.Aixmateix,sempreesconsidera
Tensinormalencasdetracci:
quelesbielesdeformigformen45ambladirectriudelesbarres.Esconsideraunatensimximadetreballdelarmadura
n =
transversalde400MPa.
Conforme a EHE es comprova el no esgotament del formig i es calcula larmat transversal necessari pera resistir els
n1 =
momentstorsorsdebiguesipilars.Tambescomprovalaresistnciaconjuntadelsesforosdetallantmstorsiideflexi
mstorsi.
ARMADURALONGITUDINALDEPELL
Aquellesseccionsdebiguesenlesqualslarmadurasuperiordistamsde30cmdelarmadurainferior,hansigutdotadesde
larmaduradepellcorresponent.
5.5.COMPROVACIODESECCIONSD'ACER.
5.5.1.Criterisdecomprovaci.
HomhaseguitelscriterisindicatsenlaNormaEA95(Cap.3)"ClculdelesEstructuresd'AcerLaminatenEdificaci"per
n2
Fx M y Mz
+
+
Ax Wy Wz
Tensinormalencasdecompressi:
Fx M y Mz
+
+
Ax Wy Wz
M y Mz
F
= x
+ 0.90
+
Ax
Wz
Wy
n = major de n1 i n 2
Tensitangencial:
Fy
Mx
F
; y =
; z = z ;
Wtal
Ay
Az
= 2y + 2z + x
x =
En el cas de barres de forma circular, amb mduls resistents, rees i inrcies iguals en el eix Yp i Zp, es composa
realitzarlacomprovacidel'estructura,d'acordambelssegentsestatslmits:
vectorialmentelsmomentsMyiMzenllocdesumarlosalgebraicamentcomapareixenlesexpressionsanteriors.Daquesta
formasaconsegueixunclculmsproperalarealitatenaquesttipusdebarres.
10
ESTATLIMITDEGUERXAMENT
Elprogramapermetdefinirperacadatipusdebarra(bigues,pilarsodiagonals)ocadabarraindividualiacadascundels
ESTATLIMITDEGUERXAMENTLATERALENBIGUES
Es realitza la comprovaci a guerxament lateral en bigues i diagonals dacord amb CTE DB SEA, considerant les bigues
seus eixos principals independentment, si es desitja realitzar la comprovaci de guerxament, si es desitja considerar
dnima plena. El programa calcula i indica el moment crtic a guerxament lateral, Mcr, i el coeficient de seguretat a
l'estructura traslacional, intraslacional, o si es desitja fixar el seu factor de longitud de guerxament (factor que al
guerxamentlateral(Md/Mcr).
multiplicarloperlalongituddelabarras'obtlalongituddeguerxament).
Siesdeshabilitalacomprovacideguerxamentenundeterminatplnoldeguerxamentd'unabarra,esconsiderarqueel
factor de guerxament ' ' en aquest plnol s '1,0'. El factor de guerxament d'una barra ser el ms gran dels factors de
guerxamentcorresponentsalsdosplnolsprincipalsdelabarra.
Si l'usuari fixa el factor de longitud de guerxament ' ' d'una barra, el programa considerar que per aquesta barra
l'estructurastraslacionalquan' siguimsgranoigualque1,0,iintraslacionalencascontrari.
LaformulaciperalclculdelscoeficientsdeguerxamentslarecollidaalaEA95,islasegent:
.Elclculdelfactordeguerxament acadaundelsplnolsprincipalsdelesbarres,enfuncidelsfactorsd'encastamentK1
(alabasedelpilar)iK2(al'extremsuperiordelpilar)s(quannos'hafixatperl'usuari).
6.CONDICIONSDEPROTECCICONTRAINCENDIS.
6.1ESTABILITATDAVANTELFOCEXIGIBLEALESTRUCTURA.
Ladeterminacidelestabilitatdavantelfocexigiblealestructuraportantdunedificisharealitzatadoptantelsvalorsque
sestableixen a la norma CTEDBSI dins del Captol 3 Comportamiento ante el fuego de los elementos constructivos y
materiales,Article14Estabilidadanteelfuegoexigiblealaestructura.
Elsforjatsdepis,juntamentamblesbigues,elssuportsielstramsdescalacorresponentsquesiguinrecorregutdevacuaci
tindrancomamnim,laresistnciaalfocRquesindicaalataula3.1:
Estructurestraslacionals:
, K1 K 2
1,6 + 2,4( K1 + K 2 ) + 11
=
K1 + K 2 + 5,5 K1 K 2
Estructuresintraslacionals:
Usodelsectordeincendioconsiderado
3 1, 6 ( K1 + K2 ) + 0, 84 K1 K2
3 ( K1 + K2 ) + 0, 28 K1 K2
Clculdelalongituddeguerxament
Plantas
Plantassobrerasante
Destano Mximaalturadeevacuacin
Deledificio
<15m<28m>28m
ViviendaUnifamiliar
R30
R30
Vivienda,Residencial,Docente,Administrativo
Comercial,PblicaConcurrencia,Hospitalario
R120
R120
R60
R90
R90
R120
R120
R180
,on' 'selfactordeguerxamentiLlalongituddelpilar,odistnciaentreelsseusdosnusosextrems.
L =L
Aparcamiento(usoexclusico)
R90
Aparcamiento(bajousodistinto)
R120
Alcasqueenspertoca,enserunedificidepblicaconcurrnciaidegutalescaracterstiquesdelprojecte,lestabilitatalfoc
Clculdel'esveltesasimpledelabarra: =Lp/r,essentLplalongituddeguerxamentirelradidegirdelapeaenladirecci
queshadetenirencompteserR90pelforjatdeplantabaixaiplantaprimeraa,jaquelaladamximadevacuacino
normalalaconsiderada.Determinacidelcoeficientdeguerxamentw,quemultiplicaralvalordelacompressisobrela
superaels15m.
barra,enfuncidelvalordel'esveltesa.
ESTATLIMITDEDEFORMACIO
Escomprovenadeformacilesbarressotmesesalescrreguessensemajorar,peralacombinacid'hiptesisdecrrega
Amblessecionsdefustaprojectadesnoesnecessarirealitzarunaproteccialfocsuperficial.nicamentesprotegiranels
msdesfavorableielpuntonsorgeixenlesmajorsfletxes.
elementsmetllicsderecolzamentdelspanellsdefustacontralaminada.
ESTATLIMITDABONYEGADURADELANIMA
EsrealitzalacomprovacidabonyegaduradelnimadacordamblanormaCTEDBSEA,considerantlapeadelnima
plena. El programa indica, cas de ser necessari, la distncia i el gruix dels rigiditzadors transversals a disposar per complir
aquestacomprovaci.
11
ANNEXOSDECLCUL
1.TAULACOMPROVACIPANELLSCONTRALAMINATSFORJATS
2.ESQUEMADEFORMACIONSMODELCOBERTA
12
13
Elsvalorsesrepresentesenmetresx103(valormximdedesplaamentvertical1,2cm)
14
I.4.2.ANNEX2:MEMRIADINSTALLACIONS
36
1
1.1
FONTANERIA
COMPANYIASUBMINISTRADORADAIGUA
ElsubministramentdaiguaelrealitzarlacompanyiaSorea.
1.2
NORMESIREFERNCIES
Enaquestapartatesfaunarelacidetotselsdocumentsqueshanutilitzatperalaredaccidaquestprojecte.
1.2.1
-
DISPOSICIONSLEGALSINORMESAPLICADES
R.D314/2006,de17demarpelqualsaprovaelCodiTcnicdelEdificaciSecciHS4Subministramentdaigua
delDocumentBsicSalubritat.
R.D21/2006,de14defebrerpelqualesregulaladopcidecriterisambientalsidecoeficinciaeneledificis.
NormesidirectriusparticularsdelaCompanyiasubministradora.
R.I.T.E.ReglamentdInstallacionsTrmiquesenelsEdificis(RealDecret1027/2007,de20dejuliolde2007).
Decret19/1997,de4defebrer,Reglamentdesorollsivibracions.
R.D.842/2002,de2dagost,Reglamentelectrotcnicdebaixatensiiinstruccionstcniquescomplementries.
R.D.1138/90,Reglamentdabastamentdaigespotables.
Decret883/1975,Lleideproteccidelambientatmosfric.
Decret 152/2002, de 28 de maig, pel qual sestableixen les condicions higienicosanitries per a la prevenci i el
controldelalegionellosi.
Ordenanageneraldhigieneiseguretateneltreball(O.M.T.de9demarde1971delMinisterideTreball).
NTEIFF,Normatecnolgicadeledificaci.1973.AiguaFreda.
NTEIFC,Normatecnolgicadeledificaci.1973.AiguaCalenta.
UNEENISO9001:Sistemesdegestidequalitat.
UNE157001:Criterisgeneralsperlaelaboracideprojectes.
AltresnormesUNEreferenciadesenlareglamentacidobligatcompliment.
UNEEN2741:2002Accesoriosdedesageparaaparatossanitarios.Parte1:Requisitos.
UNEEN2742:2002Accesoriosdedesageparaaparatossanitarios.Parte2:Mtodosdeensayo.
UNEEN2743:2002Accesoriosdedesageparaaparatossanitarios.Parte3:Controldecalidad.
UNEENISO38222:1996Acstica.Medicinenlaboratoriodelruidoemitidoporlagriferaylosequipamientos
hidrulicos utilizados en las instalaciones de abastecimiento de agua. Parte 2: Condiciones de montaje y de
funcionamientodelasinstalacionesdeabastecimientodeaguaydelagrifera.(ISO38222:1995).
funcionamientodelasgriferasydelosequipamientoshidrulicosenlinea.(ISO38223:1997).
funcionamientodelosequipamientosepeciales.(ISO382242:1975).
UNE19702:2002Griferasanitariadealimentacin.Terminologa.
UNE19703:2003Griferasanitaria.Especificacionestcnicas.
UNE 19707:1991 Grifera sanitaria. Especificaciones tcnicas generales para grifos simples y mezcladores
(dimensinnominal).PN10.Presindinmicamnimade0,05Mpa(0,5bar).
UNEENISO12241:1999Aislamientotrmicoparaequiposdeedificacineinstalacionesindustriales.Mtodode
clculo.
UNEEN8061:2001Especificacionesparainstalacionesdeconduccindeaguadestinadaalconsumohumanoen
elinteriordelosedificios.Parte1:Generalidades.
UNEEN816:1997Griferasanitaria.GrifosdecierreautomticoPN10.
UNEEN1112:1997Duchasparagriferassanitarias(PN10).
ANNEX 2 - MEMRIA DINSTALLACIONS - Projecte dExecuci - Centre dInterpretaci del Paisatge Cultural de lEstany
1.2.1.1
UNEEN1113:1997Flexiblesdeduchaparagriferassanitarias(PN10).
UNE100151:1988Climatizacin.Pruebasdeestanquidadderedesdetuberas.
UNE100156:1989Climatizacin.Dilatadores.Criteriosdediseo.
UNE100171:1989INClimatizacin.Aislamientotrmico.Materialesycolocacin.
NORMESQUEHANDECOMPLIRELSMATERIALSDEFONTANERIA
UNE EN 1057:1996 Cobre y aleaciones de cobre. Tubos redondos de cobre, sin soldadura, para agua y gas en
aplicacionessanitariasydecalefaccin.
UNEEN12541:1999Cobreyaleacionesdecobre.Accesorios.Parte1:accesoriosparasoldeoosoldeofuertepor
capilaridadparatuberasdecobre.
UNEEN12542:1999Cobreyaleacionesdecobre.Accesorios.Parte2:Accesoriosdecompresinpratuberasde
cobre.
UNEEN12543:1999Cobreyaleacionesdecobre.Accesorios.Parte3:Accesoriosdecompresinpratuberasde
plstico.
UNEEN12544:1999Cobreyaleacionesdecobre.Accesorios.Parte4:Accesoriosparasoldarporcapilaridadode
compresinparamontarconotrostiposdeconexiones.
UNE EN 12545:1999 Cobre y aleaciones de cobre. Accesorios. Parte 5: Accesorios de embocadura corta para
soldarporcapilaridadconsoldeofuerteparatuberasdecobre
(EsborrarsiNOhihaCOBRE).
1.2.2
BIBLIOGRAFIA
-
Labibliografiautilitzadaperlaelaboracidelpresentprojectehaestat,principalment,elscatlegscomercialsitcnicsdels
principalsfabricants.
1.2.3
PROGRAMARIDECLCUL
PeralarealitzacidelsclculsnecessarisshanutilitzatsfullsdeclcultipusExceldissenyatsamidaperalesnecessitats
especfiquesdaquesttipusdinstallacions.
1.3
DEFINICIONSIABREVIATURES
AFS:Aiguafredasanitria.
Ascendents (o muntants): canonades verticals que enllacen el distribudor principal amb les installacions interiors
particularsoderivacionscollectives.
Cabalinstantani:volumdaiguasubministratperunitatdetemps.
Cabal instantani mnim: cabal instantani que han de rebre els aparells sanitaris amb independncia de lestat de
funcionament.
Cabal simultani: cabal que es produeix pel funcionament lgic simultani daparells de consum o unitats de
subministrament.
Comptadors divisionaris: aparells que mesuren els consums particulars de cada abonat i el de cada servei que aix ho
requereixiledifici.Engeneralsinstallaransobrelesbateries.
Comptadorgeneral:aparellquemesuralatotalitatdelsconsumsprodutsaledifici.
Dipsitdacumulaci:dipsitqueservirbsicament,enelsgrupsdepressi,peralasuccidaiguaperleselectrobombes
corresponents sense ferho directament des de la xarxa exterior; de reserva quan el subministrament habitual sigui
discontinuoinsuficient.
Derivaci daparell: canonada que enllaa la derivaci particular o una de les seves ramificacions amb un aparell de
consum.
Derivaci particular: canonada que enllaa el muntant amb les derivacions daparell, directament o a travs duna
ramificaci.
Dimetrenominal:nmeroconvencionalqueserveixderefernciaiformapartdelaidentificacidelsdiversoselements
quesacoblenentresienunainstallaci,podentnereferiraldimetreinterioroaldimetreexterior.Venenespecificats
enlesnormesUNEcorresponentsacadatipusdecanonada.
Distribudorprincipal:canonadaqueenllaaelssistemesdecontroldelapressiielsmuntantsoderivacions.
Escomesa:canonadaqueenllaalainstallacigeneraldeledificiamblaxarxaexteriordesubministrament.
Espessornominal:nmeroconvencionalquesaproximaalespessordeltub.
Fluxor:elementdedescrregaquedisposadetancamentautomticiquealseraccionatpermetelpasdungrancabal
duranteltempsqueestiguiaccionat.
Fluxor:clau,temporitzada,detancamentautomticquealserobertaescapadeproporcionaruncabaldaiguaabundant
en un breu perode de temps, empleada generalment per substituir el dipsit de descrrega en els inodors i aparells
empleatsenserveisdspblic.
Grupdesobreelevaci:equipquepermetdisposardunapressimajorquelaqueproporcionalaxarxadedistribuci.
Installacigeneral:conjuntdecanonadesielementsdecontroliregulaciqueenllacenlescomesaamblesinstallacions
interiorsparticularsilesderivacionscollectives.
Installaciinteriorparticular:partdelainstallacicompresaentrecadacomptadorielsaparellsdeconsumdelabonat
corresponent.
Xarxa de canonades, claus i dipsits que discorren per linterior de la propietat particular, des de la clau de pas fins als
corresponentspuntsdeconsum.Estarcompostade:
claudepas:quepermetreltalldelsubministramentatotaella
derivacionsparticulars:tramdecanalitzacicompresaentrelaclaudepasielsramalsdenlla
ramalsdenlla:tramsqueconnectenladerivaciparticularambelsdistintspuntsdeconsum
punt de consum: tot aparell o equip individual o collectiu que requereixi subministrament daigua freda per a la seva
utilitzacidirectaoperlasevaposteriorconversienACS.
Local humit: local en el que existeixen aparells que consumeixen aigua, alimentats per les derivacions daparell de la
installaciinteriorparticular.
Claudepas:claucollocadaeneltubdalimentaciquepottallarseelpasdelaiguafinslarestadelainstallaciinterior.
Clauderegistre:claucollocadaalfinaldelescomesaperaquepuguitancarseelpasdelaiguafinslainstallaciinterior.
Passamurs:orificiqueespracticaenelmurduntancamentdeledificiperalpasdunacanonada,demaneraqueaquesta
quedisoltaipermetilalliuredilataci.
Pressideprova:pressimanomtricaalaqueessotmetlainstallacidurantlaprovadestanquetat.
Pressideservei:pressimanomtricadelsubministramentdaiguaalainstallacienrgimestacionari.
Pressidetreball:valordelapressimanomtricainternamximaperalaqueshadissenyateltub,considerantuns
continuatde50anys.
Pressinominal:nmeroconvencionalquecoincideixamblapressimximadetreballa20C.
Provaderesistnciamecnicaiestanquitat:provaqueconsisteixensotmetreapressidunaxarxadecanonadesambel
fidedetectarrupturesenlainstallaciifaltadestanquetat.
Purgat:consisteixeneliminaroevacuarlairedelescanonadesdelainstallaci.
Tub dalimentaci: canonada que enllaa la clau de tall general i els sistemes de control i regulaci de la pressi o el
distribudorprincipal.
Vlvuladeretenci:dispositiuqueimpedeixautomticamentelpasdunfluidensentitcontrarialnormalfuncionament
delamateixa.
Vlvuladeseguretat:dispositiuquesobreautomticamentquanlapressidelcircuitpujapersobredelvalordetarat,
descarregantlexcsdepressialatmosfera.Elseuescapamentserrecondutadesgus.
1.4
1.4.1
DESCRIPCIDELAINSTALLACIIELSSEUSELEMENTS
GENERALITATS
Launidelescomesaambeltubdalimentaciesrealitzarambunaclaudepassituadadinsdeledificiienunperic
impermeabilitzatidemesuresreglamentaries.
Desdelaclaudepas,sortireltubdalimentacicapalcomptadorgeneralnic.
Elcomptadorestarsituatalinteriordunarmariamblesmesuresfixadesperlacompanyiasubministradora.
Acadacomptadori,abansdentraralainstallaci,sinstallarunaclaudetalldabonatdefcilaccsperaaquestiuna
vlvuladeretencialasortidadelmateix.
Elstipusdetubquesutilitzarperacadazonadelainstallaciseranelssegents:
Escomesaitubdalimentaci
Muntants i derivacions interior i Coure

daparells
Enelssegentscaptolsesfaunadescripcimsdetalladadecadaunadelesparts.
1.4.2
ESCOMESA
Lescomesa es la conducci que enllaa la installaci general interior de ledifici amb el tub de la xarxa de distribuci
pblicamitjanantuncollar.Travessarelmurdetancamentdeledificiperunorificipracticatpelpropietarioabonat,de
maneraqueeltubquedilliureipermetiladilataci,sibhaurdeserrejuntatdemaneraquealavegadalorificiquedi
impermeabilitzat. Aquest orifici en el mur de tancament o passamurs shaur de fer amb un passatubs de manera que
quediunespainoinferiora10mmentreeltubielpassamurs.Aquestespaihaurdeseromplertambmassillaplstica.
Laconnexidelescomesalarealitzarlacompanyiasubministradora.
Elpuntdeconnexi,perpartdelacompanyiasubministradora,estrobareflectitenladocumentacigrfica.
1.4.3
INSTALLACIGENERAL
La installaci interior general de ledifici s la que es desenvolupa des de la clau de pas fins la installaci interior
particular,conteninteltubdalimentaciilabateriadecomptadorsdivisionarisocomptadornic.
SerrealitzadaperuninstalladorautoritzatperlaDelegaciProvincialdelMinisteridIndstria.
1.4.4
CLAUDEPRESA
Eslaclauqueestrobasituadasobrelaconduccidelaxarxadedistribuciiobrepasalescomesa.Lasevainstallaci
permetferpresesalaxarxaimaniobresalesescomesessensequelacanonadadeixidestarenservei.Laclaudepresa
nomspodrsermanipuladaperlacompanyiasubministradora.
1.4.5
CLAUDEREGISTRE
Eslaclauqueestrobasituadasobrelescomesa,enlaviapblica,propledifici.Lasevamaniobralarealitzarnomsla
companyia subministradora o persona autoritzada sense que els abonats, propietaris ni terceres persones puguin
manipularla.
1.4.6
Lainstallacidefontaneriaescomposardediversesparts.
Desdelaxarxadedistribucisortirunaescomesa,onescollocarunaclaudepresa,unaclauderegistreiunaclaude
pasoclaugeneraldedifici.Enaquestadarreraclausoncomenareltubdalimentacideledificiqueenllaarambla
installaciinteriordeledifici.
Polietildaltadensitat
CLAUDETALLGENERALOCLAUGENERALDEDIFICI
Eslaclauqueestrobaentrelaunidelescomesaieltubdalimentaci,alinteriordeledificipropdelaviapblica.La
sevamissiespodertallarelsubministramentaledifici,sempresotaresponsabilitatdelabonat.
Quedarallotjadaenunpericsituatimmediatamentdesprsdelmurdelimmobleicobertaambunataparegistrablei
undesaiguanatural,tambanirimpermeabilitzada.Aquestpericserconstrutpelpropietari.Siesdisposadarmario
arquetadecomptadornicgeneral,laclausubicarenelseuinterior.
Lacollocacidelaclaudepasestrobareflectidaenladocumentacigrfica.
1.4.7
FILTREDELAINSTALLACIGENERAL
Sinstallarelfiltreacontinuacidelaclaugeneraldeledifici.Siesdisposadarmarioarquetadecomptadornicgeneral,
elfiltresubicarenelseuinterior.
AquestserdeltipusYambunllindardefiltratgecomprsentre25i50m,ambmalladacerinoxidableibanydeplata,
perevitarlaformacidebactriesiautoneteja.
Lacollocacidelfiltreestrobareflectidaenladocumentacigrfica.
1.4.8
VLVULADERETENCIOANTIRETORN
Lavlvuladeretencioantiretorntcomaobjecteprotegirlaxarxadedistribucicontraelretorndepossiblesaiges
brutesdelainstallacideledificiievitarlainversidelsentitdelflux.
Lasevainstallaciessituardesprsabansdelaclaudesortidadeltubdalimentaci.
1.4.9
ARMARIOPERICDELCOMPTADORGENERAL
Larmari o peric est situat en una zona ds com, accessible per a la seva possible manipulaci i convenientment
senyalitzatperalasevaidentificaci.Enelpresentprojecte,elcomptadorgeneralestarsituatalinteriordunarmari.
Enelseuinterioressituaranlaclaudetallgeneral,elfiltre,elcomptador,unaclau,laixetaorcorddeprova,unavlvula
deretenciiunaclaudesortida.Lasevainstallaciesrealitzarenunplaparallelalterra.
Laclaudesortidapermetrlainterrupcidelsubministramentgeneraldeledifici.Laclaudetallgeneraliladesortida
serviranperelmuntatgeidesmuntatgedelcomptadorgeneral.
Acontinuaciesdescriuenlesdimensionsmnimesperalaubicacidelequipdemesurasituatenarmari:
1.4.10
nominal
Eltraatdeltubdalimentaciestrobareflectitenladocumentacigrfica.
1.4.11
DISTRIBUDORPRINCIPAL
slacanonadaqueenllaaelssistemesdecontroldelapressiielsmuntantsoderivacions.Elseutraatesrealitzaper
zonesdscom.Encasdanarencastadaescollocaranregistresperalasevainspecciicontroldefuites,almenysenels
seusextremsienelscanvisdedirecci.
Escollocaranclausdetallatoteslesderivacions,demaneraqueencasdaveriadequalsevolpunt,noquediinterromput
totelsubministrament.
1.4.12
MUNTANTS
Anivellgeneralsnlescanonadesverticalsqueenllaceneldistribudorprincipalamblesinstallacionsinteriorsparticulars
oderivacionscollectives.Discorreranperzonescomunsiestaranallotjadesenrecintesoforatsconstrutsperatalefecte.
Elsesmentatsespaispodransercompartitsnicamentperaltresinstallacionsdaiguadeledifici,iseranregistrablesiamb
dimensionssuficientsperaqueespuguinrealitzaroperacionsdemanteniment.
Elsmuntantsdisposaranalasevabasedunavlvuladeretenci,unaclaudetallperaoperacionsdemanteniment,iduna
claudepasambaixetaotapdebuidat,situadesenunazonadefcilaccsisenyalitzadesconvenientment.Lavlvulade
retenciescollocarenprimerlloc,segonselsentitdecirculacidelaigua.
Alapartsuperiordelsmuntantssinstallarandispositiusdepurga,automticomanuals,ambunseparadorocambraque
redueixilavelocitatdelaiguafacilitantlasortidadelaireidisminuintelsefectesdelspossiblescopsdariet.
Enladocumentacigrficaesdescriueltraatdecadascundelsmuntants,juntamentambelsseusdimetres.
1.4.13
INSTALLACIONSPARTICULARS
Les installacions particulars sn les xarxes de canonades, claus i dipsits que discorren per linterior de la propietat
particular,desdelaclaudepasfinsalscorresponentspuntsdeconsum.Estarcompostaper:
Unaclaudepassituadaalinteriordelapropietatparticularenunllocaccessibleperalasevamanipulaci.
Derivacionsparticularsindependentsperacadarecintehumit.Cadascunadaquestesderivacionsdisposardunaclaude
tall.
Dimensionsenmm
Dimetre
comptador
Llarg
600
1.4.13.1 DERIVACIPARTICULAR
Ample
500
Alada
200
Laderivaciparticularslaxarxaquedistribueixelsubministramentdinsledifici,desdelaclaudesectoritzacideplanta
finsacadaderivacidaparell.
Eltraatdeladerivaciparticularserperelsostre,iperleszonescomunes.Aqueststraatssallaran,segonslapndix
03.1delRITE,ambescumaelastomricadespessormnimde20mmperevitarcondensacionsenlescanonadesdaigua
freda, i prdues trmiques en les canonades daigua calenta. Lallament es collocar desprs de realitzar les proves
destanquetatadients.Elmaterialdelallamenttindrpropietatsdebarreradevapor.
Lescanonadesaniransuportadesambabraadoresdacergalvanitzat,ambjuntesdegomaisofniques.Noespermetrel
contactedirectemetallmetalldelacanonadaambelssuportsdacergalvanitzat,perevitarproblemesdecorrosidegutal
parellgalvnicqueformaelcoureacer.
Ladistanciamximaentresuportsslasegent:
Tramvertical:1.80m.
Tramhoritzontal:1.20m.
ElscircuitsdecanonadesperAFSessepararandelescanonadesdACSocalefaccicomamnim4cm,perevitarqueles
primeresnoresultinafectadesperelfocusdecalor.Quanambdscircuitsestiguinenunmateixplavertical,eldAFSanir
persotadeldACS.
Les canalitzacions daigua sempre aniran per sota de lescanalitzacionselctriques ide senyals, mantenint les distancies
establertesenelREBT2002,guardantcomamnimunadistnciaenparallelde30cm.
TUBDALIMENTACI
Eslaconducciqueenllaalaclaudepasamblabateriadecomptadorsocomptadorgeneral.
La seva installaci es realitzar, sempre que sigui possible vista, i de no ser possible enterrada. Si va soterrada, es
collocaranregistresalmenysenelsextremsienelcanvisdedirecci.Discorrerperzonesdscom.
Eltubdalimentacitindrlessegentscaracterstiques:
Material
DN
PEpressi
25mm
Respectealesconduccionsdegasessepararanelscircuitsdaiguacomamnim3cmdelsprimers.
Lescanalitzacionsesreplantejaranenobrajuntamentamblarestadinstallacionsperordenarlaglobalitatdaquestes.
1.4.13.2 SECTORITZACI
Quanladerivaciparticularentrienunrecintehumit(cuina,lavabos)sinstallarunaclaudepasdinsdelrecintehumiten
qestipersectoritzarlainstallaci.
1.4.13.3 DERIVACIONSDAPARELL
Esladerivaciqueconnectaladerivaciparticularamblaparelladonarservei.
Lesbaixadesalpuntdutilitzaciesrealitzaranencastades,ambtubcorrugatdeproteccidecolorblauperlaiguafreda,i
decolorvermellperlaiguacalenta.
Enladocumentacigrficaesreflecteixenelsdimetresdelesdiferentsderivacionsdaparell.
1.4.13.4 AIGUAFREDASANITRIA
ElsprincipalselementsconsumidorsdAFSseranelsrentamansicisternesdelsinodors.
Lesaixetesdelavabosserantemporitzadesambpulsacisuauitindranelementsestalviadorsdaigua,comelreguladorde
cabal.
Les cisternes dels inodors disposaran de doble mecanisme de descrrega o daturada, per tal de minimitzar el consum
daigua.
1.5
1.5.1
1.5.1.1
DISPOSICIONSGENERALS
EXECUCIDELESXARXESDECANONADES
CONDICIONSGENERALS
Lexecucidexarxessoterradesatendralaproteccidelesmateixesdavantdefenmensdecorrosi,esforosmecnics
idanysperlaformacidegelenelseuinterior.Aniranaunaprofunditatsuficientperaevitarqualsevoltipusdeperilliel
canalaonsallotjartindrunfonsestable,sliditotalmentexemptdepedresoqualsevolaltretipusdematerialque
pugui perjudicar el tub. Les conduccions no podran estar en contacte directe amb el terreny, disposant sempre dun
adequatrevestimentdeprotecci.Sifosnecessari,amsdelrevestimentdefinitanteriorment,esrealitzarunaprotecci
catdica, amb nodes de sacrifici i, si fos necessari, amb corrent impresa. El cobriment de la rasa es realitzar amb
materialsquenodanyinniataquinlacanonada.
El traat de les canonades vistes es realitzar de forma neta i ordenada. Es protegiran correctament en el cas destar
exposadesaqualsevoltipusdepossibledeterioramentpercopsfortuts.
Lescanonadesocultesoencastadesdiscorreranpreferentmentperpatisocambresdefbricarealitzatsperelseupaso
prefabricats,sostresoterrestcnics,murscortinaoenvanstcnics.Noestpermselseuencastamentaenvansdetotxo
foradat senzill. Quan discorrin per linterior de conductes, aquests estaran correctament ventilats i contaran amb un
sistemadebuidat.
1.5.1.2
SEPARACIONSRESPECTEDALTRESINSALLACIONS
Lesxarxesdecanonadesdaiguasanitriasexectutaranrespectantlessegentsseparacionsentreellesirespectedaltres
installacions:
EltraatdecanonadesdAFSesrealitzardetalmaneraquenoresultinafectadesperelsfocusdecalor,pertant
handediscrrersempreseparadesdelescanalitzacionsdaiguacalenta(ACSocalefacci)aunadistnciade4
cm,comamnim.Quanlesduescanonadesestiguinenunmateixplavertical,ladaiguafredahadanarsempre
persotadeladaiguacalenta.
Les canonades han danar per sota de qualsevol canalitzaci o element que contingui dispositius elctrics o
electrnics,aixcomdequalsevolxarxadetelecomunicacions,guardantunadistnciaenparalleldealmenys3
cm.
Ambrespectealesconduccionsdegasesguardaralmenysunadistnciade3cm.
1.5.1.3
UNIONSIJUNTES
Lesunionsdelstubsentresiidaquestsamblarestadaccessorisesfardacordambelsmaterialsencontacteidemanera
quelexecucidelesoperacionsesduratermedeformaquenoesprovoquinprduesdestanquetatalesunions.Per
tant,lesunionsdelstubsseranestanques.
Lesunionsdelstubsresistirancorrectamentlatracci,oblaxarxalaabsorbirmitjanantlestablimentdepuntsfixes,i
encanonadessoterradesmitjanantestrepsirecolzamentssituatsacorbesiderivacions.
Les unions dels tubs de coure es realitzaran mitjanant soldadura o grcies a maneguets mecnics. La soldadura, per
capillaritat, tova o forta, es podr realitzar mitjanant maneguets per soldar per capillaritat o per endoll soldat. Els
maneguetsmecnicspodranserdecompressi,dajustcnicidepestanyes.
1.5.1.4
1.5.1.4.1
PROTECCIONS
PROTECCIONSCONTRALACORROSI
Elstubssoterratsoencastatsdisposaranderevestimentsadequatssegonselmaterialdelprimer.
Elstubsdaceraniranrecobertsperrevestimentsdepolietil,bitumins,deresinaepoxdicaoambquitrdepoliuret
Elstubsdecoureaniranrecobertsambrevestimentsdeplstic
Elstubsdefundicianiranrecobertsambrevestimentsdepellculacontinuadepolietil,deresinaepoxdica,ambbetum,
amblminesdepoliuretoambzincatambrecobrimentdecobertura.
Els tubs metllics es protegiran contra la agressi de qualsevol tipus de morter, del contacte amb laigua de la seva
superfcieexterioridelagressidelterrenymitjanantlainterposicidunelementseparadordematerialadequatentot
elpermetredelstubsientotalasevalongitud,incloentlespecesespecialscomcolzesicorbes.
Totaconducciexteriorialairelliureanirprotegida.
1.5.1.4.2
PROTECCIONSCONTRALESCONDENSACIONS
Tantencanonadesencastadesoocultescomencanonadesvistes,shaconsideratlapossibleformacidecondensacionsa
lasevasuperfcieexterior.Peraquestmotiuescollocarunelementseparadordeprotecci,nonecessariamentallant
persiamblacapacitatdactuarcomabarreradevapor.
EsconsiderenvlidselsmaterialsquecompleixinlaUNE100171:1989.
1.5.1.4.3
PROTECCIONSTRMIQUES
PeraaltestemperaturessutilitzaranmaterialsquecompleixinlanormaUNE100171:1989comaallamenttrmic.
Enelcasdequelatemperaturaexteriordelespaiperaonpassalaxarxapuguiassolirvalorscapaosdecongelarlaigua
del seu interior, sallar trmicament amb el corresponent allament,segons material i dimetre del tub. Es consideren
adequatselsindicatsalanormaUNEENISO12241:1999.
1.5.1.4.4
PROTECCIONSCONTRAESFOROSMECNICS
Quan una canonada travessi qualsevol parament de ledifici o un altre tipus delement constructiu que pugui transferir
esforos perjudicials de tipus mecnic, es collocar una funda o beina, tamb de secci circular, de major dimetre i
suficientmentresistent.
Quan una canonada travessi, en superfcie o encastada, una junta de dilataci constructiva de ledifici, es collocar un
element o dispositiu dilatador, de forma que els possibles moviments estructurals no li transmetin esforos de tipus
mecnic.
Lasumadelscopsdarietidepressiderepsnosobrepassarlasobrepressideserveiadmissible.Lamagnituddelcop
darietpositiuenelfuncionamentdelesvlvulesiaparellsmesuratimmediatamentabansdaquests,nosobrepassarels2
bar,elcopdarietnegatiunopodrbaixarpersotadel50%delapressideservei.
1.5.1.4.5
PROTECCIONSCONTRASOROLLS
Comanormageneral:
Elsforatsopatis,tanthoritzontalscomverticals,perondiscorrenlesconduccionsestaransituatsenzonescomuns
Alasortidadelesbombessinstallaranconnectorsflexiblesperaatenuarlatransmissidelsorollilesvibracionsdetotala
xarxadedistribuci.
Lessuportsielementspenjatsperalstramsdelaxarxainteriorambtubsmetllicsquetransportinlaiguaavelocitatsde
1,5 a 2 m/s seran antivibratoris. Sutilitzaran ancoratges i guies flexibles que estiguin rgidament units a lestructura de
ledifici.
1.5.1.5
1.5.1.5.1
ACCESSORIS
GRAPESIABRAADORES
Lacollocacidegrapesiabraadoresperalafixacidelstubsalsparamentsesrealitzardetalformaquelescanonades
quedinperfectamentalineades,respectinlesdistnciesexigidesinotransmetinsorollsi/ovibracionsaledifici.
Eltipusdegrapaoabraadorasersempredefcilmuntatgeidesmuntatge,aixcomallantelctric.
Silavelocitatdeltramcorresponentesigualosuperiora2m/s,sinterposarunelementdetipuselsticsemirgidentrela
abraadoraieltub.
1.5.1.5.2
SUPORTS
Escollocaransuportsdemaneraqueelpesdelstubscarreguisobreaquestsimaisobreelspropistubsolessevesunions.
Noespermetlancoratgeacapelementdetipusestructural,sempreiquannosiguipossibleunaaltresoluci.
Silavelocitatdeltramcorresponentesigualosuperiora2m/s,sinterposarunelementdetipuselsticsemirgidentreel
suportieltub,inclsquanestractidesuportsqueagrupendiversostubs.
Lamximaseparaciquehihaurentresuportsdependrdeltipusdecanonada,delseudimetreidelasevaposiciala
installaci.
1.5.2
Esprohibeixlainstallacidequalsevolclassedaparellsodispositiusque,perlasevaconstituciomodalitatdinstallaci
facinpossiblelaintroduccidequalsevolfluidenlesinstallacionsinteriorsoelretorn,voluntariofortut,delaiguadeles
esmentadesinstallacions.
Esprohibeixlaunidirectadelainstallacidaiguaaunaconduccidevacuacidaigesutilitzades.
Es prohibeix establir unions entre les conduccions interiors empalmades a les xarxes de distribuci pblica i altres
installacions.
En una canalitzaci unida directament a la xarxa de distribuci pblica, es prohibeix la circulaci alternativa daigua de
lesmentadadistribuciidaiguadunaltreorigen.
Laiguadeladistribucipblicailadaltresprocedncieshaurandecircularperconduccionsdiferentsquenotinguincap
puntduni.
ElselementsdesubjeccieninstallacionsvistesseranbridesograpesseparadessegonslanormaITIC,demaneraqueno
flexinmsde2mm.
Quan calgui travessar elements constructius es far amb passamurs o passa forjats de plstic, permetent que el tub es
moguipersensequeespuguidanyar.
Alesderivacionsindividualslesexignciesgeneralsperalencastamentsn:
Elstubsnosencastaranenenvansde5cm.Elmnimseran7cmenparetslleugeresi10cmenparetsnormals.
Caldrevitarlencastamentenpilars.Sifosnecessari,esfolrarambmorteridesprsesfarlaregata.
Eltubdescomesaespassarenterrat.
Elstubsnopassaranmaiperlacambradairedunaparet.
Noespassaranelstubsdaiguapelterra.
Sielsmuntantsnopodenanarperfaananiencastats,esposaranenunarmariregistrable.
Elstubsdedistribuciespassaranpelsobredeportesifinestres.
1.5.2.1
DISPOSICIONSRELATIVESALSAPARELLS
A les dutxes, lavabos, piques, rentadores, dipsits i, en general, tots els recipients i aparells que de forma habitual
salimentindirectamentdeladistribucidaigua,elnivellinferiordelarribadadelaiguahaurdecaurelliurementa20
mm,comamnim,delnivellmximdelsobreeixidor.
Esprohibeixlalimentaciinferior,sadir,lentradadaiguaperlapartinferiordelrecipient.
Es prohibeix llenar o deixar caure en un recipient qualsevol lextremitat lliure de les prolongacions, flexibles o rgides,
empalmadesaladistribucipblica.
Lesdutxesdem,lextremitatlliuredelesqualspuguicaureaccidentalmentaladutxa,estarequipadaambundispositiu
antiretorn,acceptatperalDelegaciProvincialdelMinisteridIndstria.
Apart,dacordambeldecret21/2006,de14defebrer,pelqualesregulaladopcidecriterisambientalsidecoeficincia
enelsedificis,elsaparellshaurandecomplirlessegentscondicions:
-
INSTALLACIONSINTERIORS
Les vlvules de descrrega, que hauran de situarse a 200 mm, com a mnim, per sobre del lmit superior dels
sanitaris,estaranequipadesambundispositiudaspiracidairedestinataimpedirqualsevolretorndelaigua.La
seccidepasdaireatravsdelesvlvulesdaspiracinopodrserencappuntinferiorauncentmetrequadrati
haurdestarsemprelliure.
Lesaixetesdelavabos,bidetsiaigeres,aixcomelsequipsdedutxaestarandissenyatspereconomitzaraiguao
disposaran dun mecanisme economitzador. En qualsevol cas, obtindran un cabal mxim de 12 litres per minut
haventdedonarunmnimde9litresperminutaunapressidinmicamnimadutilitzacisuperiora1bar.
Lescisternesdelsinodorsdisposarandemecanismesdedobledescrregaodedescrregainterrompible.
1.5.2.2
1.6.3
DISPOSITIUSPERIMPEDIRELRETORN
Escollocaransistemesantiretornperevitarlainversidelsentitdelfluxenelssegentspunts:
Desprsdelscomptadors
Alabasedelsmuntants
Abansdelequipdetractamentdaiges
Alstubsdalimentacinodestinatsausosdomstics
Abansdelsaparellsderefrigeracioclimatitzaci
Les installacions de subministrament daigua no es podran connectar directament a installacions devacuaci ni a
installacionsdesubministramentdaiguaprovinentsdunaltreorigenquenosiguilaxarxapblica.
Els dispositius dantiretorn es collocaran combinats amb aixetes de buidat de forma que sempre sigui possible buidar
qualsevoltramdelaxarxa.
1.6
CLCULDECABALS
Peralaredaccidelpresentprojecte,shanprescomapremissesdedissenylessegentsdades.
1.6.1
CARACTERSTIQUESDELAXARXADEDISTRIBUCIDAIGUA
El dimensionat de la xarxa es realitzar a partir del dimensionat decadascundels trams, i per aix es partir del circuit
considerantcommsdesfavorablequeseraquellquecontiamblamajorprduadepressidegudatantalfregament
comalasevaaladageomtrica.
Eldimensionatdelstramsesrealitzardacordalsegentprocediment:
Elcabalmximdecadatramserigualalasumadelscabalsdelspuntsdeconsumalimentatsdacordamblatauladel
anteriorapartat.
Sestabliranelscoeficientsdesimultanetatdecadatramdacordambuncriteriadequat.
Es determinar el cabal de clcul de cada tram com a producte del cabal mxim per el coeficient de simultanetat
corresponent.
Eleccidunavelocitatdeclculcompresaentreelssegentsintervals
Canonadesmetlliques:entre0,50i2,00m/s
Canonadestermoplstiquesimulticapes:entre0,50i3,50m/s
Obtencideldimetrecorresponentacadatramenfuncidelcabalidelavelocitat.
1.6.3.1
Segonslainformacifacilitadaperlacompanyiadaiges,laxarxadedistribucidaiguapresentaelssegentsparmetres
alemplaamentdelimmoble:
Pressiestimadadisponibleenescomesa:
30mcda.
Cabaldisponible:
Suficientiregular.
Fluctuacidepressienescomesa:
20%.
Aladamximadesdelescomesa
10metres.
12C.
Temperaturadelaiguadentrada
1.6.2
CABALINSTALLAT
Tipusdaparell
(l/s)
Lavabo
0,10
0,065
Inodorambcisterna
0,10
Aix,enfuncidaquestsconsumsidelnombredaparellsexistentsarribadirectamentalesdadessobreelcabalinstallat
queapareixenalapartatdejustificacideclculsdehidrulics.
DIMENSIONATDELESDERIVACIONSARECINTESHUMITSIRAMALSDENLLA
Elsramalsdenllaalsaparellsdomsticsesdimensionaranconformeelsvalorsqueapareixenalasegenttaula
Cabal instantani Cabal instantani

mnimAFS
mnimACS
(l/s)
COEFICIENTDESIMULTANETAT
Elcoeficientdesimultanetatshacalculatmitjanantlasegentexpressi:
On:
Kv
=
Coeficientdesimultanetatentreelsaparells.
n
=
Nmerodaparellsinstallats.
Qmax =
Cabalmximprevisible(l/s)daiguafreda.
SumQ =
Sumadelcabalinstantanimnimdaiguafredadelsaparellsinstallats(l/s).
1.6.3.2
Per al clcul del cabal installat sha fet servir les instruccions de la taula 2.1 de la Secci HS 4 del Codi Tcnic a on
sindiquenelscabalsinstantanismnimsperacadatipusdaparell:
DIMENSIONATDELTRAMS
Dimetresmnimsdederivacionsalsaparells
Dimetrenominaldelsramaldenlla
Aparellopuntdeconsum
Tubdacer()
Tub de coure o plstic

(mm)
Lavabo
1/2
12
Inodorambcisterna
1/2
12
Elsdimetresdelsdiferentstramsdelaxarxadesubministramentesdimensionaranconformeelprocedimentestablerten
elsapartatsanteriors,icomamnimtindranelssegentsvalors:
Dimetrenominaldeltubdalimentaci
Tramconsiderat
Tubdacer()
Q =V S
Tub de coure o plstic

(mm)
Alimentaci a recinte humit

3/4
privat:bany,servei,cuina.
20
Alimentaci a derivaci
particular:
habitatge, 3/4
apartament,localcomercial.
20
Columna
baixant)
(muntant
Distribudorprincipal
o 3/4
20
25
CLCULDELAINSTALLACI
Lainstallacishacalculattenintencompteelsparmetresesmentatsanteriormentiamblobjectiudobtenirelssegents
parmetresdefuncionament:
Velocitatdeclculdelfluid:
-
Canonadesmetlliques:entre0,50i2,00m/s
Canonadestermoplstiques:entre0,50i3,50m/s
Azonesinteriors:entre0,5i1,5m/s
Alarestadezones:entre0,5i2m/s
Pressimnima:
-
VELOCITATDELFLUID
Pertalreduirelssorollsgeneratsperlainstallacidaigua,shancalculatlescanonadesdetalmaneraquelavelocitatdel
fluidaleszonesinteriorsestiguidintredelmargede0,5m/sa1,5m/sialarestadezonesestiguientre0,5m/si2m/s.Els
clculsdevelocitatdelfluidshanrealitzatutilitzantlaformula:
Dimetresmnimsdalimentaci
1.7
1.7.1
100kPaperaaixetescomuns
150kPaperafluxorsiescalfadors
Lapressienqualsevolpuntnosuperarels500kPa
Comaresultatdetotselsclculsrealitzats,sobteldimensionatespecficperacadaundelselementsdelainstallaci
queapareixaladocumentacigrfica.
Enelsplnolscorresponentstambapareixenaquestsparmetresaixcomtamblaposicidecadaelementieltraats
delstubsperledifici.
Elsclculsjustificatiusdelscabalsinstallatsisimultanisaixcomdeltotaldeledificiapareixenalapartatcorresponentde
clculshidrulics.
D=
4000 Q
V
On:
Q
V
D
1.7.2
PRDUADECRREGA
=
=
=
Cabalmximprevisible(l/s).
Velocitatdehiptesis(m/s).
Dimetreinterior(mm).
Shadimensionatlainstallacipertalquelaprduadecrregaenelspuntsdeutilitzacisiguitalqueasseguriunapressi
queesmantinguienelmargede15mcdaa45mcdaenelsreceptors.
PeralclculdelaprduadecrregashaempratlaformulaempricadePrandtlColebrook:
k
2'51
V = 2 2 gD I log10 a +
3'71D D 2 gD I
On:
V
=
Velocitatdelaigua(m/s).
D
=
Dimetreinteriordeltub(m).
I
=
Prduadecarregalineal(m/m).
ka
=
Rugositatuniformeequivalent(m).
nu
=
Viscositatcinemticadelfluid(m/s).
g
=
Acceleracidelagravetat(m/s).
ilaformuladeprduesdecrregatotals:
J T = JU ( L + Leq ) + H
On:
JT
=
Prduadecarregatotaleneltram(mcda).
JU
=
Prduadecarregaunitria(mcda/m).
L
=
Longituddeltramo(m).
Leq
=
Longitudequivalentdelsaccessorisdeltram(m).
DH
=
Diferenciadecotes(m).
PerdeterminarlaprduadecrregaenelsaccessorisshautilitzatlasegentrelaciL/D:
Accessori
L/D
Colzea90
45
Colzea45
18
Corbaa180
150
Corbaa90
18
Corbaa45
TePasdirecte
16
Tederivaci
40
Creu
50
1.8
TRACTAMENTSCORRECTORS
Noesconsideranecessarilainstallaciduntractamentcorrectordelaqualitatdelaigua.
1.9
FILTRES
1.12
MANTENIMENTICONSERVACI
Escollocarunfiltretipusmalladesprsdelaclaugeneraldeledifici.
1.12.1
1.10
Enlesinstallacionsdaiguadeconsumhumquenohaginentratenserveidesprsde4setmanesdesdelaseva
finalitzaci,oaquellesqueromanguinforadeserveimsde6mesos,estancarlasevaconnexiiesprocediral
seubuidat.
Les escomeses que no siguin utilitzades immediatament desprs de la seva finalitzaci o que estiguin aturades
temporalment,handetancarseenlaconduccidabastament.Lesescomesesquenosutilitzindurant1anyhan
desertapades.
1.12.2 NOVAPOSADAENSERVEI
MATERIALDELAINSTALLACI
Perelpresentprojectesempraelcourecomamaterialdeinstallacientotselstubsexcepteeneltubdalimentacique
ser de polietil dalta densitat. Aquest complir la norma UNE1057. Les unions i connexions es realitzaran mitjanant
soldaduracapillar.Lespessormnimadmsdelmaterialserde1mm.
Lesclausserandeltipusseientinclinat,decomporta,odetipusesfera.
Engeneral,elsmaterialsutilitzatsenelstubsigriferiadelesinstallacionsinteriorshaurandesercapaosdesuportaruna
pressidecomamnim15kg/cm2pertaldepoderresistirlapressideserveiaixcomtambelscopsdarietprovocats
pel tancament de les aixetes. Hauran de ser resistents a la corrosi i totalment estables amb el temps en les seves
propietatsfsiques(resistncia, rugositat,etc). Tampocpodran alterar cap de lescaracterstiques de laigua(sabor, olor,
potabilitat,etc).
Lesclausutilitzadesalesinstallacionshaurandeserdebonaqualitatinoproduiranprduesdepressiexcessivesquanes
trobintotalmentobertes.
Elmaterialicaracterstiquesdelstubshaurandanarmarcatspelfabricantaintervalsregularsnosuperiorsa500mm,amb
la referncia UNE 3714176, dimetre exterior nominal i gruix. El gruix de paret haur de ser ladient per a resistir la
pressimnimadetreballde15kg/cm2.
1.11
1.11.1
ASSAIGSIVERIFICACIONS
INTERRUPCIDELSERVEI
Eninstallacionsdedescalcificacishaurdiniciarunaregeneraciperengegadamanual.
Lesinstallacionsdaiguadeconsumhumposadesforadeserveiibuidadesprovisionalmenthandeserrentadesa
fonsperalanovaposadaenservei.Peraaquestatascaespodrseguirelprocedimentsegent.
Peralaomplertadelainstallacisobriranalprincipinomsunamicalesclausdetall,comenantperlaclaudetall
principal.Acontinuaci,peraevitarcopsdarietidanys,espurgarandairedurantuntempslesconduccionsper
oberturalentadecadaunadelesclausdepresa,comenantperlamesallunyadaolaqueestiguisituadamsalta,
finsquenosurtimsaire.Totseguitsobrirantotalmentlesclausdetalliesrentaranlesconduccions;
Uncopomplertesirentadeslesconduccionsiambtoteslesclausdepresatancades,escomprovarlestanquitatde
lainstallacipercontrolvisualdetoteslesconduccionsaccessibles,connexionsidispositiusdeconsum.
1.12.3 MANTENIMENTDELESINSTALACIONS
-
PROVESDELESINSTALLACIONSINTERIORS
-
Totselselementsiaccessorisqueintegrenlesinstallacionsseranobjectedelesprovesreglamentaries.
Lempresainstalladoraestobligadahaefectuarlesprovesderesistnciamecnicaiestanquitatdetoteslescanonades,
elementsiaccessorisqueintegrenlainstallaci,estanttotselsseuscomponentsvistosiaccessiblesperelseucontrol.
Abansdeprocediralencastamentdelstubs,lempresainstalladorahaurdefectuarlesprovesderesistnciamecnicai
destanquetat.Aquestesprovessefectuaranambpressihidrulica:
Seranobjectedaquestprovatotselstubs,elementsiaccessorisqueintegrenlainstallacidefontaneria.
La prova sefectuar a 20 kg/cm2. Per iniciar la prova somplir daigua tota la installaci mantenint obertes les aixetes
terminalsfinsqueestinguilaseguretatdequelapurgahaestatcompletainoquedagensdaire.Aleshoresestancaran
toteslesaixetesquehanservitdepurgaaixcomladelafontdalimentaci.Totseguitsutilitzarlabomba,quejaestar
connectadaiesmantindrenfuncionamentfinsaassolirlapressideprova.Uncopassolida,estancarlaclaudepasde
labomba.Esprocediraferunreconeixementdetotalainstallaciperassegurarsedequenoexisteixcapprdua.
Totseguitesdisminuirlapressifinsarribaraladeservei,ambunmnimde6kg/cm2iesmantindraquestapressi
durant quinze minuts. Es donar per bona la installaci si durant aquest temps la lectura del manmetre ha restat
constant.Elmanmetreautilitzarenaquestaprovahaurdapreciarambclaredat,lesdcimesdekg/cm2.
Lespressionsesmentadesanteriorment,esrefereixenanivelldecarrer.
Tots els materials, accessoris i elements de les installacions hauran destar homologats oficialment. Els dubtes i
discrepnciesquepuguinsorgiralrespecteseranresoltesperlesDelegacionsProvincialsdelMinisteridIndstria.
Les operacions de manteniment relatives a les installacions de fontaneria recolliran detalladament les
prescripcionscontingudesperaaquestesinstallacionsenelReialDecret865/2003sobrecriterishiginicsisanitaris
peralaprevenciicontroldelalegionellosis,iparticularmenttotelreferitalseuAnnex3.
Elsequipsquenecessitinoperacionsperidiquesdemanteniment,comelementsdemesura,control,proteccii
maniobra, aix com vlvules, comportes,unitats terminals, que haginde quedar ocults, es situaranen espais que
permetinlaccessibilitat.
Saconsella situar les canonades en llocs que permetin laccessibilitat en tot el seu recorregut per a facilitar la
inspeccidelesmateixesidelsseusaccessoris.
En el cas de comptabilitzaci del consum mitjanant bateria de comptadors, els muntants fins cada derivaci
particularesconsiderarqueformenpartdelainstallacigeneral,aefectesdeconservaciimantenimentperqu
discorrenperleszonescomunsdeledifici.
1.13
CLCULSHIDRULICS
Alasegentplanasadjuntenelsclculsjustificatiusdelainstallacidefontaneria:
CLCUL DE XARXES DE TUBS DE FONTANERIA (xarxa interior)
Frmula de Prandl-Colebrook :
2 gD
I log
10
k a
3 ' 71 D
Material dels tubs
2 ' 51
D
2 gD
Parmetres :
Rugositat uniforme equivalent Ka (mm) :
0,007
Viscositat cinemtica del fluid Nu (m/s) : 1,3E-06
Criteris disseny:
Velocitat mxima admissible (m/s):
Pressi minima al final del tram (mcda):
1,5
15
COURE
Xarxa interior AFS

Tram
Aparells del tram
Inici
1
2
3
4
2
2
7
8
9
7
11
12
Final
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Lavabo
Inodor amb
cisterna
Num.
0,10
0,10
5
2
2
1
5
1
3
2
2
1
1
1
1
Cabal Cabal
1
3
1
2
1
Coef.
Cabal
Cabal
Dimensions
canonada
Dimetre
Perdua de Longitut Perdua Pressi Pressi
int.
Velocitat crrega/m del tram en tram inicial
final
Altre
Aparells Simult. Instal. Simult. Cabal H (m) (l/s)

10
0,33
1,00
0,33
0
5 0,33
3
0,71
0,30
0,21
0
0 0,21
2
1,00
0,20
0,20
0
0 0,20
1
1,00
0,10
0,10
0
-1,5 0,10
1
1,00
0,10
0,10
0
-1,5 0,10
6
0,45
0,60
0,27
0
2,75 0,27
3
0,71
0,30
0,21
0
0 0,21
2
1,00
0,20
0,20
0
0 0,20
1
1,00
0,10
0,10
0
-1,5 0,10
3
0,71
0,30
0,21
0
0 0,21
2
1,00
0,20
0,20
0
0 0,20
1
1,00
0,10
0,10
0
-1,5 0,10
(m3/h)
1,2
0,764
0,72
0,36
0,36
0,966
0,764
0,72
0,36
0,764
0,72
0,36
(mm)
20 x 22
16 x 18
16 x 18
13 x 15
13 x 15
20 x 22
16 x 18
16 x 18
13 x 15
16 x 18
16 x 18
13 x 15
(mm)
20
16
16
13
13
20
16
16
13
16
16
13
(m/s)
(mcda/m)
1,06103 0,0793939
1,05506 0,1041003
0,99472 0,0938389
0,75339 0,0750799
0,75339 0,0750799
0,85411 0,0541426
1,05506 0,1041003
0,99472 0,0938389
0,75339 0,0750799
1,05506 0,1041003
0,99472 0,0938389
0,75339 0,0750799
(m)
16
1
1,5
2,5
2,5
2,75
1
1,5
2,5
1
3
6
(mcda)
1,2703
0,1041
0,14076
0,1877
0,1877
0,14889
0,1041
0,14076
0,1877
0,1041
0,28152
0,45048
(mcda)
30
23,7297
23,6256
23,4848
23,7297
23,7297
20,8308
20,7267
20,5859
20,8308
20,7267
20,4452
(mcda)
23,7297
23,6256
23,4848
24,7971
25,042
20,8308
20,7267
20,5859
21,8982
20,7267
20,4452
21,4947
EVACUACIDAIGES
2.1
NORMESIREFERNCIES
2.1.1
DISPOSICIONSLEGALSINORMESDAPLICACI
-
Tot seguit sespecifiquen les disposicions legals i normes aplicades que shan contemplat a lhora de redactar aquest
projecteiquecaldrrespectaralhoradexecutarlo:
-
Real Decret 314/2006, de 17 de mar pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci: Secci HS5 Evacuaci
daigesdelDocumentBsicSalubritat.
Materialsplastics)
UNE EN 1053:1996 Sistemas de canalizacin en materiales plsticos. Sistemas de canalizaciones termoplsticas
paraaplicacionessinpresin.Mtododeensayodeestanquidaddelagua.
UNE EN 1054:1996 Sistemas de canalizacin en materiales plsticos. Sistemas de canalizaciones termoplsticas
paralaevacuacindeaguasresiduales.Mtododeensayodeestanquidadalairedelasuniones.
UNEEN12095:1997Sistemasdecanalizacionenmaterialesplsticos.Abrazaderasparasistemasdeevacuacinde
aguaspluviales.Mtododeensayoderesistenciadelaabrazadera.
UNEENV13801:2002Sistemasdecanalizacinenmaterialesplsticosparalaevacuacindeaguasresiduales(a
bajayaltatemperatura)enelinteriordelaestructuradelosedificios:Termoplsticos:Prcticarecomendadapara
lainstalacin.
PVC:
UNEEN607:1996CanalonessuspendidosysusaccesoriosdePVC.Definiciones,exigenciasymtodosdeensayo.
UNE53.114,canonadesdePVCpersanejament.
UNEEN13291:1999Sistemasdecanalizacindematerialesplsticosparaevacuacindeaguasresiduales(bajay
altatemperatura)enelinteriordelaestructuradelosedificios.Poli(clorurodevinilo)noplastificado(PVCC).Parte
1:Especificacionesparatubos,accesoriosyelsistema.
UNEEN13292:1999Sistemasdecanalizacindematerialesplsticosparaevacuacindeaguasresiduales(bajay
altatemperatura)enelinteriordelaestructuradelosedificios.Poli(clorurodevinilo)noplastificado(PVCC).Parte
2:Guiaparalaevaluacindelaconformidad.
UNEEN14011:1998Sistemasdecanalizacinenmaterialesplsticosparasaneamientoenterradosinpresin.Poli
(clorurodevinilo)noplastificado(PVCU).Parte1:Especificacionesparatubos,accesoriosyelsistema.
(clorurodevinilo)noplastificado(PVCU).Parte2:Guiaparalaevaluacindelaconformidad.
(clorurodevinilo)noplastificado(PVCU).Parte3:Prcticarecomendadaparalainstalacin.
UNE EN 14531:2000 Sistemas de canalizacin en materiales plsticos con tubos de pared estructurada para
evacuacindeaguasresiduales(bajayaltatemperatura)enelinteriordelaestructuradelosedifcios.Poli(cloruro
devinilo)noplastificado(PVCU).Parte1:Especificacionesparalostubosyelsistema.
UNE EN 14532:2001 Sistemas de canalizacin en materiales plsticos con tubos de pared estructurada para
evacuacindeaguasresiduales(bajayaltatemperatura)enelinteriordelaestructuradelosedifcios.Poli(cloruro
devinilo)noplastificado(PVCU).Parte2:Guiaparalaevaluacindelaconformidad.
UNE EN 14561:2002 Sistemas de canalizacin en materiales plsticos para saneamiento enterrado o aereo con
presin. Poli (cloruro de vinilo) no plastificado (PVCU). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el
sistema.
SAN+PVC:
UNEEN15651:1999Sistemadecanalizacinenmaterialesplsticosparaevacuacindeaguasresiduales(bajay
alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Mezclas de copolmeros de estireno (SAN+PVC).
Parte1:Especificacionesparatubos,accesoriosyelsistema.
2.1.2
UNEEN15652:2002Sistemadecanalizacinenmaterialesplsticosparaevacuacindeaguasresiduales(bajay
alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Mezclas de copolmeros de estireno (SAN+PVC).
Parte2:Guiaparalaevaluacindelaconformidad.
UNEEN10921:2002Bridasysusuniones.Bridascircularesparatuberas,grifera,accesoriosypiezasespeciales,
designacinPN.Parte1:Bridasdeacero.
UNEEN10922:1998Bridasysusuniones.Bridascircularesparatuberas,grifera,accesoriosypiezasespeciales,
designacinPN.Parte2:Bridasdefundicin.
UNEEN1293:2000Requisitosgeneralesparaloscomponentesutilizadosentuberiasdeevacuacin,sumiderosy
alcantarilladopresurizadosneumaticamente.
UNE EN 12951:1998 Clculo de la resistencia mecnica de tuberias enterradas bajo diferentes condiciones de
carga.Parte1:Requisitosgenerales.
UNE37206:1978Manguetonesdeplomo.
UNE127010:1995EXTubosprefabricadosdehormignenmasa,hormignarmadoyhormignconfibradeacero,
paraconduccionessinpresin.
NormaUNEEN12056sobreSistemesdedesaiguapergravetatalinteriordelsedificis.
NormaUNEEN12200perabaixantsdepluvials.
Ordre del 15 de setembre de 1986, plec de prescripcions tcniques generals per canonades de sanejament de
poblacions.
Llei42/75del19.11.75,leydedesechosyresiduosslidosurbanos.
R.D.1163/68Desechosyresiduosslidosurbanos.
OrdreMinisteridobrespbliquesde12.11.87,Reglamentodeldominiopblicohidraulico.
En general, totes aquelles normes, resolucions i disposicions daplicaci general, referents a la posada en servei
dinstallacionsdevacuacialsedificisixarxadesanejament.
BIBLIOGRAFIA
Totseguitsespecifiquenlabibliografiatcnicaqueshancontemplatalhoraderedactaraquestprojecte:
2.1.3
NTEISSde1973,InstalacionesdeSalubridad,Saneamiento.
NTEISAde1973,InstalacionesdeSalubridad,Alcantarillado.
NTEISVde1973,InstalacionesdeSalubridad,Ventilacin.
NTEISDde1973.InstalacionesdeSalubridad.Depuracinivertido.
PROGRAMARIDECLCUL
PeralarealitzacidelsclculsnecessarisshanutilitzatsfullsdeclcultipusExceldissenyatsamidaperalesnecessitats
especfiquesdaquesttipusdinstallacions.
2.2
Aigespluvials:aigesprocedentsdeprecipitacinatural,bsicamentsensecontaminar.
Aigesresiduals:lesaigesresidualsqueprocedeixendelautilitzacidelsaparellssanitariscomunsdeledifici.
Aladadetancamenthidrulic:laladadelacolumnadaiguaquecaldriaevacuardunsifcompletamentpleabansque,
alapressiatmosfrica,elsgasosielsolorspoguessinsortirdelsifcapalexterior.
Aparellsanitari:dispositiuempleatperalsubministramentlocaldaiguaperassanitarienelsedificis,aixcomperala
sevaevacuaci.
Aparellssanitarisdomstics:elementspertanyentsalequipamenthiginicdelsedificisqueestanalimentatsperaiguai
son utilitzats per a la neteja o el lavabo, tals com banyeres, dutxes, lavabos, bidets, inodors, urinaris, aigeres,
rentavaixellesirentadoresautomtiques.
Aparellssanitarisindustrials:aparellssanitarisdsespecficencuinescomercials,laboratoris,hospitals,etc.
10
Baixants: canalitzacions que condueixen verticalment les aiges pluvials desde les buneres sifniques de coberta i els
canalons i les aiges residuals des de les reixes de petita evacuaci i inodors fins a larqueta a peu baixant o fins al
collectorsusps.
Cambradebombeig:Dipsitopericonsacumulaprovisionalmentlaiguadrenadaabansdelseubombeigionsubiquen
lesbombes.
Coeficient de permeabilitat: Parmetre indicador del grau de permeabilitat dun sl mesurat per la velocitat de pas de
laigua a travs daquest. Sexpresa en m/s o cm/s. Pot determinarse directament mitjanant assaig en permemetre o
mitjanantassaiginsitu,oindirectamentapartirdelagranulometriailaporositatdelterreny.
Coeficient de rugositat n: es un coeficient adimensional que depn de la rugositat, grau de brutcia i dimetre de la
canonada.
Collector:canalitzaciquecondueixlesaigesdesdelsbaixantsfinsalaxarxadeclaveguerampblic.
Cota devacuaci: diferencia dalada entre el punt dabocament ms baix de ledifici i el de connexi a la xarxa
dabocament.Enocasionssernecessrialacollocacidunsistemadebombeigperaevacuarpartdelesaigesresiduals
generadesaledifici.
Dimetreexterior:dimetreexteriormigdelacanonadaaqualsevolseccitransversal.
Dimetreinterior:dimetreinteriormigdelacanonadaaqualsevolseccitransversal.
Dimetrenominal:designacinumricadeladimensiquecorresponalnmeroarrodonitmsaproximatalvalorrealdel
dimetre,enmm.
Drenatge:Operacidedonarsortidaalesaigesmortesoalaexcessivahumitatdelsterrenyspermitjderasesotubs.
Escomesa: conjunt de conduccions, accessoris i unions installades fora dels lmits de ledifici, que enllacen la xarxa
devacuacidaquestalaxarxageneraldesanejamentoalsistemadedepuraci.
Fluxenconduccionshoritzontals:depndelaforadelagravetatqueesindudapelpendentdelacanonadailaladade
laiguadelamateixa.Elfluxuniformesaconsegueixquanlaiguahatinguttempssuficientdarribaraunestatenelquela
pendentdelasevasuperfcielliuresigualaladelacanonada.
Flux en conduccions verticals: depn essencialment del cabal, funci a la vegada del dimetre de la canonada i de la
relacientrelasevasuperfcietransversaldelalminadaiguailasuperfcietransversaldelacanonada.
Longitud efectiva: duna xarxa de ventilaci, es igual a la longitud equivalent dividida per 1,5, per a incloure sense
pormenoritzar,lesprdueslocalitzadespelselementssingularsdelaxarxa.
Longitudequivalent:dunaxarxadeventilaci,depndeldimetredelacanonada,delseucoeficientdefricciidelcaudal
delaire(funcialasevavegadadelcaudaldelaigua),expressantse:
L=2,58x107x(d5/(fxq2))
Sent:
ddimetredelacanonada,enmm
fcoeficientdefricci,adimensional
qcaudaldelaire,endm3/s
Peraunapresside250Pa.
Maniguet de dilataci: accessori amb la funci dabsorbir les dilatacions i contraccions lineals de les conduccions
provocadespercanvisdetemperatura.
Maniguet intermig: accessori destinat a compensar les diferencies de dimensi o de material en les unions entre
canonades.
Nivellfretic:valormiganualdelaprofunditatdelacarasuperiordelacapafreticarespectealasuperfciedelterreny.
Nivelldompliment:relacientrelaladadelaiguaieldimetredelacanonada.
Perodederetorn:ofreqnciadelapluja,eselnmerodanysenqueesconsiderasesuperarunavegadacomapromig
laintensitatdeplujamximaadoptada.
Pougeneraldeledifici:puntdeconnexientrelesxarxesprivadaipblica,alqueescometenelscollectorsprocedentsde
ledificiidelquesurtlaescomesaalaxarxageneral.
Radi hidrulic: o profunditat hidrulica, es la relaci entre la superfcie transversal del flux i el permetre mullat de la
superfciedelacanonada.Percanonadesdeseccicirculariambfluxasecciplenaoameitatdelasecci,laprofunditat
hidrulicasigualaunquartdeldimetredelaconducci.
Reflux:Fluxdelesaigesendireccicontrariaalaprevistaperalasevaevacuaci.
Salthidrulic:difernciaentreelrgimdevelocitatenlacanalitzaciverticalilacanalitzacihoritzontal,quecomportaun
considerable increment de la profunditat dompliment en la segona. Depn de la velocitat dentrada de laigua en el
collectorhoritzontal,delapendentdelmateix,delseudimetre,delcaudalexistentidelarugositatdelmaterial.
Sifonament:fenomendexpulsidelaiguaforadelsegellhidrulicperefectedelesvariacionsdepressienelssistemes
devacuaciiventilaci.
Sistema de depuraci: installaci destinada a la realitzaci dun tractament de les aiges residuals prvies al seu
abocament.
Sistemadedesgus:selformatpelsequipsicomponentsquerecullenlesaigesaevacuarilescondueixenalexterior
delsedificis.
Sistemadelevaciibombeig:conjuntdedispositiusperalarecollidaielevaciautomticadelesaigesprocedentsduna
xarxadevacuaciodepartdelamateixa,finsalacotacorresponentdesortidaalclavegueram.
Sistema mixt o semiseparatiu: aquell en que les derivacions i baixants son independents per aiges residuals i pluvials,
unificantneambdsxarxesenelscollectors.
Sistemaseparatiu:aquellenelquelesderivacions,baixantsicollectorssonindependentsperaigesresidualsipluvials.
Tancamenthidrulic:osegellhidrulic,esundispositiuqueretunadeterminadaquantitatdaiguaqueimpedeixelpas
delesmalesolorsdesdelareixadevacuacialslocalsonestaninstallatselsaparellssanitaris,senseafectarelfluxdaigua
atravsdell.
Tub drenant: Tub enterrat les parets del qual estan perforades per a permetre larribada de laigua del terreny que
lenvoltaalseuinterior.
Tubdeventilaci:tubdestinatalimitarlesfluctuacionsdepressienlinteriordelsistemadecanonadesdedescrrega.
Unitatdedesgus:esuncaudalquecorrespona0,47dm3/sirepresentaelpesqueunaparellsanitaritenlevacuaci
delsdimetresdunaxarxadevacuaci.
Vlvuladeretencioantiretorn:dispositiuquepermetelpasdelfluxenunsolsentit,impedintelsretornsnodesitjats.
Vlvuladaireaci:vlvulaquepermetlentradadaireenelsistemapernolasevasortida,afidelimitarlesfluctuacions
depressidintredelsistemadedesgus.
Ventilaci primria: subsistema que t com funci la evacuaci de laire en el baixant per a evitar sobrepressions i
subpressions en la mateixa durant el seu funcionament i consisteix en la prolongaci del baixant per sobre de lultima
plantafinslacobertadeformaquequediencontacteamblatmosferaexterioripersobredelsrecinteshabitables.
Ventilacisecundriaoparallelaocreuada:subsistemaquetcomfuncievitarlexcsdepressienlabasedelbaixant
permetentlasortidadelairecomprimitenaquesta.Discorreparallelaalbaixantiesconnectaaaquesta.
Ventilaciterciriaodelstancamentshidrulics:subsistemaquetcomfunciprotegirelstancamentshidrulicscontra
elsifonamentilautosifonament.Portaimplciteslaventilaciprimriaisecundaria.
Ventilaciambvlvulesdaireaciventilaci:subsistemaqueunificaelscomponentsdelssistemesdeventilaciprimria,
secundariaiterciria,sensenecessitatdesortiralexterior,podentinstallarseenespaistalscomfalsossostresicmeres.
Podentrealitzarseambsifonscombinats.
Xarxadevacuaci:conjuntdeconduccions,accessorisiunionsutilitzatsperrecollirievacuarlesaigesresidualsipluvials
dunedifici.
Xarxadepetitaevacuaci:partdelaxarxadevacuaciquecondueixelsresidusdesdeelstancamentshidrulics,excepte
delsinodors,finsalsbaixants.
Xarxa general de sanejament: conjunt de conduccions, accessoris i unions utilitzats per recollir i evacuar les aiges
residualsipluvialsdelsedificis.
2.3
COMPANYIASUBMINISTRADORADELSERVEIDECLAVEGUERAM
ElserveideclaveguerampblicelproporcionarlAjuntamentdeL'Estany.
2.4
2.4.1
DESCRIPCIDELAINSTALLACI
GENERALITATS
La installaci bsicament consistir en dues xarxes independents de recollida daiges: una que recollir les aiges
residualsgeneradesaledificiiunaltrequerecollirlesaigespluvialscaptadesperledifici.
Aix, la xarxa de la xarxa de recollida daiges residuals comenar per la part ms eleveda de ledifici, recollintne les
aiges residuals generades pels aparells ubicats en aquesta part de ledifici i conduntles mitjanant els corresponents
ramals,baixantsicollectors,capalexteriordeledifici.
11
Laxarxaderecollidadaigespluvialstambcomenaraalapartsuperiordeledifici,onmitjanantuncanalderecollida
esrealitzarlarecollidadelesaigespluvialscaptadesalacoberta.Mitjanantelscorresponentsbaixantsicollectorses
conduranaquestesaigescapalexteriordeledifici.
Finalment,aquestesxarxesderecollidadaigesresidualsipluvialsesconectaranalaxarxapblicadeclavagueram.
Totselsbaixantsdecadaxarxaarribaranfinsalscollectorsqueexistiranalapartinferiordeledificiiqueconduiranles
aiges fins al peric sifnic corresponent a cada xarxa. Desprs del spericons sifnics, s'uniran les xarxes per tal de
conectarsedemaneraunitariaalaxarxapblicadeclavagueram.
Peraambduesxarxesderecollidadaigesresidualsipluvials,espreveurelcorresponentsistemadeventilaci.
2.4.2
Tots els elements de la installaci disposaran del seu dispositiu sifnic, ja estigui incls en el receptor, o sigui exterior
mitjanantunpotsifnic.
Lesconnexionsalaxarxaexteriordevacuacisempreesrealitzaranmitjanantarquetessifniques.
2.4.9
TIPUSDEXARXA
Eltipusdexarxaquesimplantarserdetipusseparatiu,totiqueeltramfinaldaccsalaxarxapblicadeclavegueram
esrealitzardemaneraconjunta(pluvials+fecals)jaquelaxarxapblicaactualspreveudetipusunitari.
2.4.3
ESCOMESA
Laconnexialaxarxapblicadeclavagueramesrealitzarmitjananttubsdelsegentdimetre:
Collectorgeneralxarxaresiduals:110mmdedimetre.
Collectorgeneralxarxapluvials:110mmdedimetre.
Collectorgeneralmixte:110mmdedimetre.
2.4.4
PENDENTS
Elpendentmnimadmsquehaurandetenirlesderivacionsilesderivacionsencollectorserdel2,5%.
Elpendentmnimadmsquehaurandetenirelscollectorsserdel1,5%.
2.4.5
MATERIAL
Elmaterialdelstubsdelainstallaciser:PVC.
2.4.6
SUPORTS
Els suports de les canonades devacuaci seran abraadores isofniques dacer galvanitzat amb junta de goma, collades
mitjanant varilla roscada al forjat. En cas de forjat de biguetes pretensades es consultar a la direcci facultativa la
possibilitatdelanclatgeaaquestes.
Enelscanvisdetramverticalahoritzontalsempreescollocarunpuntdesuportaci.
Alespartsinferiorsdelsbaixants,aixcomenelsfolsossostresdezonespemanentmentocupadessallaranambmaterial
fonoabsorbenttipusPKB2.
2.4.8
Tipusdexarxa
Separativa
Tipusdeconnexi
Unitaria
Materialtubs
PVC
Collectorgeneralxarxaresiduals
Tubde110mmdedimetre
Collectorgeneralxarxapluvials
Tubde110mmdedimetre
Collectorgeneralmixte
Tubde110mmdedimetre
2.5
CLCULDELAINSTALLACIDEVACUACIDAIGESRESIDUALS
Peralclculdelainstallacishantingutencomptelesespecificacionsdelesnormesexistentsperaxarxesdevacuaci.
Aixmateix,peraldimensionatdelsdiversoselementsdelaxarxashanseguitlesprescripcionsmarcadespelDocument
BsicreferentaSalubritatHS5Evacuacidaiges,detalmaneraqueshafetservirelmtodebasatenlesunitatsde
desaigua(UD).
Elmtodedelesunitatsdedesaiguaassignaacadatipusdaparellequipatambdesaiguaunnombredeterminatdeunitats
dedesaiguaenfuncidesiestractadunedificidspblicosipercontralsquesenfasprivat.
Enaquestcasledificiesconsiderardetipuspblic.
En funci del nombre dunitats de desaigua que haur de suportar cada tram i en funci del pendent de cada tram, es
determinareldimetrequehaurdetenircadaundelselementsdelainstallaci.
2.5.1
APARELLSINDIVUALS
UNIONS
Lesunionsesrealitzaranmitjanantelssistemeshomologatspelsfabricantsprvianetejadelessuperfciesaunir.
2.4.7
TAULARESUM
DISPOSITIUSSIFNICS
Totselsaparellsdisposarandesifindividual.
Laubicacidecadaaparellindividualapareixalsplnolscorresponents.
Lassignacidunitatsdedesaiguaqueshafetservirperaldimensionatdelaxarxadevacuacihaestatlaqueapareixala
segenttaula:
Tipusdaparell
UD
Pblic)
Lavabo
Inodorambcisterna
(s
2.5.2
SIFONSIDERIVACIONSINDIVIDUALS
Totselsaparellsdisposarandesifindividual.
12
Espreveuque,enfuncideltipusdaparell,eldimetredelssifonsidelesderivacionsindividualscapalsaparellsseranels
queapareixenalasegenttaula:
Tipusdaparell
UD
Pblic)
Lavabo
40
Inodorambcisterna
100
(s
2.5.3
BAIXANTS
Enfuncidelnombredunitatsdedescrregaaquehagindedonarserveiienfuncidelnombredeplantesdeledifici,el
dimetredelsbaixantsseranelsqueapareixenalasegenttaula:
Dimetre
(mm)
NombremximdUDperbaixant
nominal Fins a
plantes
3 Msde3plantes
NombremximdUDperramal
Finsa3plantes
Msde3plantes
50
10
25
63
19
38
11
75
27
53
21
13
Mxim nombre dunitats de

descrrega suportades per la
derivaciencollector
90
135
280
70
53
110
360
740
181
134
Pendent
125
540
1.100
280
200
Dimetrenominal(mm)
1%
2%
4%
160
1.208
2.240
1.120
400
32
200
2.200
3.600
1.680
600
40
250
3.800
5.600
2.500
1.000
50
315
6.000
9.240
4.320
1.650
63
11
14
75
21
28
90
47
60
75
110
123
151
181
125
180
234
280
160
438
582
800
200
870
1150
1680
Encasqueladerivacirecullielsdesaigesdediversosaparellsdunamateixacambrahumidaactuantaixcomaderivaci
en collector, el dimetre daquesta derivaci en collector haur de ser el segent en funci del nombre dunitats de
descrregaaquehagidedonarserveiienfuncidelpendentdaquestaderivaci:
13
2.5.4
COLECTORS
2.6.1
En funci del nombre dunitats de descrrega a que hagin de donar servei i en funci del pendent del collector, el
dimetredelscollectorsseranelsqueapareixenalasegenttaula:
Mxim nombre dunitats de descrrega suportades pel

collector
Pendent
Dimetrenominal(mm)
1%
2%
4%
50
20
25
63
24
29
75
38
57
90
96
130
160
110
264
321
382
125
390
480
580
160
880
1.056
1.300
200
1.600
1.920
2.300
250
2.900
3.500
4.200
315
5.710
6.920
8.290
350
8.300
10.000
12.000
El dimetre nominal del canal devacuaci daiges pluvials de secci semicircular dependr de la instensitat
pluviomtricadelazona,delapendentdelcanalidelasuperfciealaquedonaserveiiserelqueapareixalasegent
taula:
Intensitat pluviomtrica de la zona:
Espreveuunaxarxaindependentperalevacuacidelesaigespluvials.
Totiaix,degutaquelaxarxadeclaveguerammunicipalspreveudetipusunitari,justalfinaldelaxarxa,elcollector
generaldelaxarxadevacuacidaigespluvialssuniralcollectorgeneraldelaxarxadevacuacidaigesresidualsde
tal manera que al la sortida de l'edifici es realitzar amb un nic collector que recollir tan les aiges pluvials com les
residuals.
Peralclculdelainstallacishantingutencomptelesespecificacionsdelesnormesexistentsperaxarxesdevacuaci.
Aixmateix,peraldimensionatdelsdiversoselementsdelaxarxashanseguitlesprescripcionsmarcadespelDocument
BsicreferentaSalubritatHS5Evacuacidaiges,detalmaneraqueshafetservirelmtodebasateneldimensionat
delselementsdelaxarxaenfuncidelasuperfciedecaptacidaiguaalaqualhaurandedonarservei.
Aix, shan dimensionat els baixants i collectors a partir del rgim pluviomtric de lemplaament i en funci de la
superfciederecollidadaigescorresponentacadabaixanticollector.
Finalment, per dimensionar el tram final conjunt daiges pluvials i residuals, caldr transformar les unitats de desaigua
calculades per al collector daiges residuals en superfcies equivalents de recollida daiges pluvials per tal de poder
sumarlesalessuperfciescalculadesperalcollectordepluvialsiaixobtenirunasuperfcieequivalenttotal,apartirdela
qualdimensionaremeltramfinaldaccsalpericsifnicgeneraldeledifici.
mm/h
Dimetre nominal
4%
95
165
255
520
930
100
125
150
200
250
Silasecciadoptadaperalcanalnofossemicircular,laseccicuadrangularequivalenthaurdeserun10%superiora
lobtingudacomaseccisemicircular.
Aix,s'haprevistuncanaldedimetre150mm.
BAIXANTS
Es preveu que, en funci de la superfcie de recollida daiges pluvials, en projecci hotitzontal, i en funci del rgim
pluviomtricdelemplaament,eldimetredelsbaixantsdepluvialsseranelsqueapareixenalasegenttaula:
100
Mxima superfcie, en projecci horitzontal, en m2

65
113
177
318
580
805
1544
2700
CLCULDELAINSTALLACIDEVACUACIDAIGESPLUVIALS
100

Pendent del canal
0,5%
1%
2%
35
45
65
60
80
115
90
125
175
185
260
370
335
475
670
2.6.2
2.6
CANALONSDERECOLLIDADAIGESPLUVIALS
Dimetre nominal
50
63
75
90
110
125
160
200
2.6.3
COLECTORS
Espreveuque,enfuncidelasuperfciederecollidadaigespluvials,enfuncidelrgimpluviomtricdelemplaamenti
enfuncidelpendentdelscollectors,eldimetredelscollectorsseranelsqueapareixenalasegenttaula:
100
mm/h

1%
125
229
310
614
1070
1920
2016
Pendent del collector

2%
178
323
440
862
1510
2710
4589
4%
253
458
620
1228
2140
3850
6500
Dimetre nominal
90
110
125
160
200
250
315
14
2.7
2.7.1
VENTILACIDELAXARXADEVACUACI
2.9
VENTILACIPRIMRIA
Caldrprolongarelsbaixantsdaigesresidualsunmnimde1,3metrespersobredelacobertadeledifici,siaquestano
stransitableiunmnimde2metressistransitable.
Lasortidadelaventilaciprimrianohaurdestarsituadaamenysde6metresdequalsevolpresadaireexteriorpera
climatitzacioventilaciihaurdesobrapasarlaenalada.
Quan existeixin forats de recintes habitables a menys de 6 metres de la sortida de la sortida de la ventilaci primria,
aquestahaurdesituarseunmnimde50cmpersobredelacotamximadelsesmentatsforats.
Lasortidadeventilacihaurdestarconvenientmentprotegidadelentradadecososextranysielseudissenyhaurde
sertalquelaccidelventafavoreixilexpulsidelsdelsgasos.
Lesterminacionsdelescolumnesnopodranquedarsotacapterrassanimarquesina.
Pelquefaaldimetre,laventilaciprimriatindrelmateixdimetrequelabaixantdelaqualsprolongaci.
2.7.2
VENTILACISECUNDRIA
Dacordambelpunt3.3.3.1delDocumentBsicreferentaSalubritatHS5Evacuacidaiges,encasqueledificitingui
menysde7plantes,obentinguimenysde11,perlabaixantshagisobredimensionatielsramalsdelsdesaigestinguin
menysde5metres,noesfarnecessrialaventilacisecundria.Aixdoncs,enaquestcasnosernecessricapsistema
deventilacisecundria.
2.7.3
MANTENIMENTICONSERVACI
Perauncorrectefuncionamentdelainstallacidesanejament,shadecomprovarperidicamentlestanquitat
generaldelaxarxaamblessevespossiblesfugues,lexistnciadolorsielmantenimentdelarestadelements.
Esrevisaranidesembussaranelssifonsivlvules,cadacopqueesprodueixiunadisminuciapreciabledelcaudal
devacuaci,ohihagiobstruccions.
Cada6mesosesnetejaranlesbuneresdelocalshumitsicobertestransitables,ielspotssifnics.Lesbuneresi
calderetesdecobertesnotransitablesesnetejaran,comamnim,uncopalany.
Uncopalanyesrevisaranelscollectorspenjats,esnetejaranelspericonsbunerailarestadepossibleselements
delainstallacicompousderegistreibombesdelevaci.
Cada10anysesprocediralanetejadelspericonsapeudebaixant,depasisifnicsoabanssisaprecienolors.
Cada6mesosesnetejarelseparadordegreixosifangssiaquestexists.
Esmantindrlaiguapermanentmentenlesbuneres,potssifnicsisifonsindividualsperaevitarolors,aixcomes
netejaranelsdelesterrassesicobertes.
VENTILACITERCIRIA
Donat que ledifici no t ms de 14 plantes ni els ramals de desaigua tenen ms de 5 metres de longitud, no es fa
necessrialautilitzacidunsistemadeventilaciterciaria.
2.8
PERICONS
Es collocaran pericons de registre a peu de baixant, excepte quan aquest arribi fins el sostre duna cambra sanitria o
plantasoterraniiaquestsiguiregistrabledesdaquesta.
Esdisposaranpericonsderegistrecada15metres(comamxim)enelstramsderamalsicollectorssoterrats.
A ms, en el darrer tram de la installaci devacuaci sinstallar un peric sifnic just abans daccedir al claveguer
daccsalaclaveguerapblica.
Elspericonstindranunesdimensionsmnimes,enfuncideldimetredelstubsquehisurtinde:
Dimetre collector de sortida Dimensions

(mm)
(cm)
100
40x40
150
50x50
internes
15
CALEFACCIIVENTILACI
3.1
OBJECTE
Elpresentprojectetcomaobjectedefiniridescriurelesinstallacionstrmiquesaimplantarenledifici,aixcomjustificar
lasoluciadoptadasegonslanormativavigent.
3.2
ANTECEDENTS
3.3.1.2
-
Atsqueestractad'unarehabilitacid'unBCulturald'IntersNacional,s'hamiratd'escollirunsistemadecalefaccii
ventilaciqueminimitzsalmximpossiblel'impactearquitectnicquepugusrepresentaraquestsistemaperal'edifici.
En aquest sentit i ats que la propietat ha manifestat la seva voluntat d'installar un sistema de calefacci mitjanant
panellsdecalefacciperinfraroig,hafetqueespropossunsistemad'aquesttipusperaresoldrelacalefaccidel'edifici.
3.3
NORMESIREFERNCIES
3.3.1
3.3.1.1
NORMATIVAAPLICABLE
NORMATIVAESTATAL
3.3.2
-
R.D. 1027/2007 de 20 de juliol de 2007, Reglament dinstallacions trmiques en els edificis (RITE) i instruccions
tcniquescomplementries.
Coditcnicdeledificaci,documentbsicDB/HE1Limitacidelademandaenergtica.
Coditcnicdeledificaci,documentbsicDB/HE2Rendimentdelesinstallacionstrmiques.
Coditcnicdeledificaci,documentbsicDB/HRProteccienfrontelsoroll.
Coditcnicdeledificaci,documentbsicDB/HS3Qualitatdelaireinterior.
R.D.1244/1979,Reglamentdaparellsapressiiinstruccionstcniquescomplementries.
R.D. 842/2002, de 2 dagost, Reglament electrotcnic de baixa tensi i instruccions tcniques complementries
(REBT).
R.D.1367/2007de19doctubreperelqueesdesenvolupalaLlei37/2003,de17denoviembre,contraelsoroll,en
elreferentazonificaciacstica,objectiusdequalitatiemissionsacstiques.
Llei16/2002,de28dejuny,deproteccincontralacontaminaciacstica.
3.3.3
NORMATIVAAUTONMICA
Decret21/2006sobrecriterisambientalsidecoeficinciaenelsedificis.
Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higienicosanitries per a la prevenci i el
controldelalegionellosi.
Instrucci04/2008SIE,queregulaelsrequerimentsquehandecomplirlesinstallacionstrmiquesenelsedificis
Catalunya.
Instrucci 5/2008, de la secretaria dindstria i empresa, que aprova els models normalitzats dimpresos per a la
tramitaciadministrativadelesinstallacionstrmiquesenelsedificis.
Instrucci7/2008,queaprovaelprocedimentadministratiuperalaposadaenserveiprovisionalperaprovesdeles
installacionstrmiquesenelsedificis.
Instrucci2/2007,delasecretariadindstriaiempresa,daclarimentssobreelsrequisitsdedissenydinstallacions
trmiques en els edificis en relaci al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i decoeficincia en els
edificis.
Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment dactuaci de les empreses installadores de les entitats
dinspecci icontrol i dels titulars, installacions regulades pel Reglament dinstallacions trmiques en els edificis
(RITE)ilessevesInstruccionsTcniquesComplementries(ITE).
NORMESDEDISSENY
UNE157001:Criterisgeneralsperlaelaboracideprojectes.
UNE100014Basesparaelproyecto.Condicionesexterioresdeclculoparaelinvierno.
UNEENISO7730:Determinacinanalticaeinterpretacindelbienestartrmicomedianteelclculodelosndices
PMVyPPDyloscriteriosdebienestartrmicolocal.
UNEEN 13779:2005 : Ventilacin de edificios no residenciales. Requisitos de prestaciones de los sistemas de
ventilacinyacondicionamientoderecintos.
UNEENISO8996:Ergonomiadelambientetrmico.Determinacindelatasametablica.
UNEEN15241:Ventilaciondelosedificios.Mtodosdeclculodelasprdidasdeenergiadebidasalaventilaciony
lainfiltracinenlosedificioscomerciales.
UNEENISO13790:Eficienciatrmicadelosedificios.Calculodelconsumodeenergiaparacalefaccindeespacios.
UNEEN 15251 : Parametros del ambiente interior a considerar para el diseo y la evaluacin de la eficiencia
energeticadeedificiosincluyendolacalidaddelaireinterior,condicionestermicas,iluminacionyruido.
UNE100155Climatizacin.Diseoyclculodesistemasdeexpansin.
UNE100156Dilatadores.Criteriosdediseo.
UNE123001Clculoydiseodechimeneasmetlicas.
UNEEN 133841 Mtodos de clculo trmicos y de fluidos dinmicos. Part 1 : Chimeneas que se utilitzan con un
nicoaparato.
UNE100030Guiaparalaprevencinycontroldelaproliferacionydiseminacindelegionelaeninstalaciones.
NTP741:Ventilaciongeneralpordilucion.
NTP742:Ventilacingeneraldeedificios.
BIBLIOGRAFIA
Labibliografiautilitzadaperlaelaboracidelpresentprojectehaestat,principalment,elscatlegscomercialsitcnicsdels
principalsfabricantsdematerialdecalefacci.
16
3.3.4
PROGRAMARIDECLCUL
3.5.2
ElprogramarideclculutilitzatconstadefullsdEXCELrealitzatsamida,implementantelsprocedimentsdeclculexposats
enelscorresponentsapartatsdelamemria.
3.3.5
ALTRESREFERNCIES
La present memria sha realitzat seguint lestructura i apartats del gui de continguts per a projectes dinstallacions
trmiquessegonslanormaUNE157001:2002,publicatconjuntamentpelCOEIC,COETIC,ECAiICICT.
3.5.2.1
ACS:Aiguacalentasanitria.
AFS:Aiguafredasanitria.
UTA:Unitatdetractamentdaire.
PWM : El PMW (Vot mitj estimat) s un ndex que reflexa el valor mitj dels vots emesos per un grup nombrs de
personesrespecteunaescaladesensacitrmicade7nivells.
PPM:ElPPM(percentatgeestimatdinsatisfets)selvalormitjadelsvotssobrelasensacitrmicaqueemetriaungrup
nombrsdepersonessotmesesalmateixambient.Aquestvalordonaunndexdelaprobabilitatdeinsatisfetsdintredun
ambient.
IDA:Categoriadelaqualitatdelaireinterior.
ODA:Categoriadelaqualitatdelaireexterior.
AE:Categoriadelairedextracci.
3.5
DETERMINACIDELSCABALSDEVENTILACI
Els cabals de ventilaci de cada recinte es calculen segons el tipus de recinte, i per tant qualitat daire (IDA), i segons
locupaciolasuperfcie.
Elscabalsdeventilaciperacadarecintesnelssegents:
3.4
VENTILACI
Codi
Descripci del Recinte
2.1
2.2
2.3
2.4
1.1
1.2
1.3
1.4
0.1
0.2
0.3
0.4
Punt de lectura
Bany 3
Bany 1
Bany 2
Sala Polivalent i exp temporals
Magatzem
Bany 1
Bany 2
Centre d'interpretaci
Despatx
Recepci
Escala
Superfcie
[m2]
Ocupants
[pers.]
Qualitat
9
4,77
3,37
2,79
65
4,76
3,37
2,79
14
13
1
2,5
50,7
IDA2
IDA4
IDA4
IDA4
IDA2
IDA4
IDA4
IDA4
IDA2
IDA2
IDA2
IDA2
Co. Suport Mtode de

Ocultar
clcul
2
A
4
L.SERVEI
4
L.SERVEI
4
L.SERVEI
2
A
4
L.SERVEI
4
L.SERVEI
4
L.SERVEI
2
A
2
A
2
A
2
D
Cabal segons qualitat i

mtode
12,5
l/(spers)
2
l/(sm2)
2
l/(sm2)
2
l/(sm2)
12,5
l/(spers)
2
l/(sm2)
2
l/(sm2)
2
l/(sm2)
12,5
l/(spers)
12,5
l/(spers)
12,5
l/(spers)
0,83
l/(sm2)
Cabal local
Cabal local
[l/s]
[m3/h]
112,5
405
9,54
34,34
6,74
24,26
5,58
20,09
175
630
9,52
34,27
6,74
24,26
5,58
20,09
162,5
585
12,5
45
31,25
112,5
42,081
151,4916
3.5.3
CONDICIONSEXTERIORSDECLCUL
LescondicionsexteriorsdeclculshanfixatseguintlanormaUNE10014Basesparaelproyecto.Condicionesexteriores
declculo.
REQUISITSDEDISSENY
3.5.3.1
3.5.1.1
Es permet
fumar?
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
NO
CONDICIONSEXTERIORSDECLCULPERHIVERN
VALORDECLCULDELSCOEFICIENTSDETRANSMISSIDELSTANCAMENTSDELEDIFICI
Elsvalorsdeclculconsideratsdelscoeficientsdetransmissidelstancamentssn:
COEFICIENTS DE TRANSMISSI TRMICA APLICATS [kcalh-1m-2K-1]

TANCAMENTS EXTERIORS
TANCAMENTS INTERIORS
Les condicions extremes de projecte per hivern estan basades en els percentils de temperatura seca en els tres mesos
dhivern(desembre,gener,febrer,90diesi2160hores).
Ambaixestquelatemperaturaexteriordeclculconsideradaenelprojectes:
Estany, l'
Barcelona
1,6
33
70
8
Poblaci
Provincia
T.Ext [C] Hivern
T.Ext [C] Estiu
H.rel [%] Estiu
Variaci diurna
PARETS EXTERIORS
0,38
PARETS INTERIORS
0,64
SOSTRE EXTERIOR
0,30
SOSTRE INTERIOR
0,40
TERRA EXTERIOR
0,41
TERRA INTERIOR
0,53
FINESTRES
PORTES
2,67
FINESTRA INTERIOR
2,67
1,81
PORTES INTERIORS
1,81
Aquestsvalorsnosuperenalsvalorsdelataula2.1delDocumentBsicdelCTEHE1.
3.5.4
CONDICIONSINTERIORSDECLCUL
Estaci
Recinte
Temperatura
Humitat de Lmits
de Disseny de Disseny de Temperatura
projecteC
projecte%
operativaC
Hivern
Generals
21C
50%
21..23
40..50
Estiu
Generals
23C
50%
23..25
45..60
Lmits
Humitat
relativa%
17
3.5.5
CRREGATRMICA
La necessitat trmica dun recinte s la suma de les crregues trmiques degudes a transmissi de calor dels seus
tancamentsilacrregatrmicadegudaalacalordelaireexteriordeventilaci.
3.5.5.1
CRREGATRMICADEGUDAALATRANSMISSIDECALORDELSTANCAMENTS
Aquestessnlesdegudesalfluxedecalordellocal,pertransmissitrmicadelstancamentsdeledifici,idegutalgradient
detemperaturaentrelexteriorielrecinte,oentrealgradientdetemperaturesdedosrecintesatemperaturesdiferents.
Lapotenciacalorficaqueestransmetatravsduntancamentescalculamitjanantlasegentexpressi:
Q= S K T
On:
Q:Potenciatrmicaqueesperdatravsdeltancament(Kcal/h).
S:Superfciedeltancament(m2).
K:Coeficientdetransmissideltancament(Kcal/hCm2).
DT:Gradientdetemperaturesentrelescaresdeltancament(TextTint).
Per un recinte, les prdues de calor degudes a la transmissi ser la suma de les prdues de cada un dels tancaments
segonslaformulaanterior.
Enlannexdeclculdecrreguestrmiquessespecifiquenelsclculspertransmissidecadarecinte.
3.5.5.2
CRREGATRMICADEGUDAALAIREEXTERIORDEVENTILACI
Els recintes es ventilen segons lapartat de ventilaci. Laire exterior de ventilaci est a una temperatura diferent a la
temperaturadedissenydelsrecintesipertantlasevaintroducciaaquestsprodueixunacrregatrmicaqueesclcula
amblasegentformula:
Q = V 0,24 1,24 T
On:
Q:Potenciatrmicaqueesperddegutalentradadaireexterior(Kcal/h).
V:Cabaldaireexteriordeventilaci(m3/h).
DT:Gradientdetemperaturesentrelatemperaturadedissenyinteriorilatemperaturadelaireexterior.
Enlannexdeclculdecrreguestrmiquesesdetallenelsclculsesmentats,ambelscabalsdeventilaciespecificatsen
elpuntdelaventilacidelsrecintesdelapresentmemria.
18
3.5.5.3
Vidre N
Vidre NE
Vidre E
Vidre SE
Vidre S
Vidre SW
Vidre W
Vidre NW
Claraboia
Coef
[kcalh-1m2,67
2,67
2,67
2,67
2,67
2,67
2,67
2,67
2,67
Paret exterior N
Paret exterior NE
Paret exterior E
Paret exterior SE
Paret sud S
Paret sudoest SW
Paret oest W
Paret nordoest NW
Teulada - sol
Teulada - ombra
0,38
0,38
0,38
0,38
0,38
0,38
0,38
0,38
0,30
0,30
Total vidre exterior

Vidre interior
Mitjeres
Porta exterior
Porta interior
Paret interior
Sostre interior
Terra exterior
Terra interior
2,67
2,67
0,64
1,81
1,81
0,64
0,40
0,41
0,53
Ocupaci del local [npers]

Grau d'activitat al local
Potncia elements local [W]
Potncia llums local [W]
Local 1
2.1
0,61
Local 2
1.1
1,33
Local 3
0.1
1,70
Local 4
0.2
0,11
Local 5
0.3
Local 6
0.4
1,44
3,38
6,90
0,60
3,99
3,73
21,60
30,00
37,44
14,08
14,08
17,57
11,10
12,26
12,52
7,92
11,89
69,60
11,17
13,90
7,13
1,21
5,32
5,43
0,11
3,38
8,34
59,10
5,90
8,00
20,00
6,29
25,78
9,95
27,50
31,24
20,00
14,00
1,00
13,00
1,00
1,00
1,00
2,50
1,00
0,00
1,00
1.298,60
1.300,00
1.182,00
117,20
162,00
1.014,00
Superficie local [m]
64,93
65,00
59,10
5,86
8,10
50,70
Recuperaci de calor
Cabal ventilaci [m3/h]
NO
405,00
NO
630,00
NO
585,00
NO
45,00
NO
112,50
NO
151,49
3.349,64
3.894,93
51,59
4.583,97
5.330,20
70,52
4.914,77
5.714,85
83,16
441,78
513,70
75,39
1.037,89
1.206,85
128,13
Rati calefacci [kcalh-1m-2]
DESCRIPCISISTEMACALEFACCIO
Esproposaunsistemadecalefaccibasatenplaquesdecalafeccimitjanantinfraroig,queescollocaranequidistribuides
enelsostredelslocalsacalefactar.
L'alientacidelesplaquesserelctricaielseucontrold'encesaiparadaesrealitzarmitjanantcronotermostatsqueles
conectaranidesconectaranenfuncidelatempertauradelrecinte,aixcomdelshorarisestablerts.
Ambaquestsistemas'eliminalanecessitatd'unaunitatespecificaperagenerarcalor(caldera,bombadecalor,etc)jaque
lesplaquessnelementsindependentsquefuncionaransimplementfenthiarribarunalneaelctrica.
9,00
1,00
Crrega calefacci [kcalh-1]

Crrega calefacci [W]
3.5.6
CLCULCRREGATRMICADEL'EDIFICI
3.5.7
DESCRIPCISISTEMAVENTILACI
Pelquefaalsistemadeventilaci,espreveuunaxarxad'impulsioquemitjanantunventilador(ubicatalfalssostredela
zona de lavabos de la planta segona) i per una xarxa de conductes i reixes que agafar aire per la zona de la coberta i
l'impulsaracadarecinteambelscadalsadientsd'acordalRITE,iperunadoblexarxad'extracciperunabandaperla
zonadels3recintesgransdel'edifici(s'utilitzarunextractoruibicatacoberta)iperaltrebandaperlazonadelslavabos
delesplantesprimeraisegona.
En el cas de l'extracci dels lavabos, l'aire s'impulsar per les reixes ubicades al despatx i recepci de planta baixa i
s'extraurpelslavabosdelesplantesprimeraisegona,demaneraquetambesrealitzarlarenovacidel'airedelazona
del'escala.Enaquestcasl'extractorestarubicatalfalssostredelslabavosdelaplantasegona.
2.312,90
2.689,42
45,62
19
4
4.1
ELECTRICITATIILLUMINACI
NORMATIVAAPLICABLE
Lanormativaireglamentaciadoptadaperlaelaboracidelpresentprojectehaestat:
4.2
Reglamentelectrotcnicdebaixatensi(REBT2002)publicatenelBOE18/11/02.
Instruccions tcniques complementaries (ITC) del REBT 2002 publicades en el suplement del BOE nm. 224 del
18/11/02.
NormesUNEreferenciadesenelREBT2002.
Normesdelescompanyiessubministradores.
Recomanacionsdelesentitatsdinspecciicontrol.
Reglamentdeseguretat,salutihigieneeneltreball.
CLASSIFICACIDELAINSTALLACI
Segonseldecret363/2004,de24dagost,delaGeneralitatdeCatalunya,lainstallaciestaclassificadadinsdelgrupi.
AquestessnlesqueInstallacionsenlocalsdepblicaconcurrncia.Pertantrequereixdeprojectetcnic.Requereix
inspecciinicialperlaposadaenmarxadelainstallaci.Requereix,tamb,inspecciperidicacadacincanys.
4.3
Coeficients de simultaneitat :
Illuminaci :
1
Endolls N :
0,7
Endolls SAI :
0,7
Maquinria :
1
Aplicantelscoeficientsesmentatssobtlasegenttaularesumdepotncies:
Potencies Simultanies (W) :

Illuminaci :
3148,96
14683,2
Endolls N :
0
Endolls SAI :
25755
Maquinria :
43587,16
TOTAL :
4.4.3
POTENCIAACONTRACTAR
Lapotenciaacontractarperledificiserde43,64KWenmodalitattrifsica230/400V.
4.4.4
SUBMINISTRAMENTCOMPLEMENTARI
CONTRACTEDEMANTENIMENT
Noespreceptiuelsubministramentcomplementari.
La installaci haur de tenir un contracte de manteniment amb una empresa autoritzada per al manteniment de les
installacions.
4.4
PREVISIDECRREGUES
EssegueixenlesprescripcionsmnimesdelaITCBT10delREBTenquanaprevisidecrregues,aixcomlesprescripcions
delscriterisdelaGeneralitatdeCatalunya.
4.4.1
INSTALLACIDENLLA
4.5.1
RESERVADELOCALPERALC.T.
NoesreservaespaiperC.T.
4.5.2
ESQUEMADEDISTRIBUCI
POTENCIAINSTALLADA
Lapotenciainstallada(Pi)corresponalasumadetoteslescrreguesinstalladesaplenacrrega.
Elresumdepotenciesinstalladesclassificadesperconceptesselsegent:
Potencies Installades (W) :

Illuminaci :
3148,96
Endolls N :
20976
Endolls SAI :
0
Maquinria :
25755
TOTAL :
49879,96
4.4.2
4.5
POTENCIASIMULTNIA
La potencia simultnia (Ps) s la resultant en aplicar a la potencia installada (Pi) els coeficients de simultanetat (Cs) i
dutilitzaci(Cu).Shanutilitzatelssegentscoeficientsdesimultanetat:
LesquemadedistribuciadoptatenelpresentprojectecorresponalTT,segonsprescriuelpunt1.4apartatadelaITC
BT08delREBT.
Enaquestesquema,lalimentacitelneutreconnectataterra.Enlainstallacireceptoralesmassesestanconnectadesa
terra,independentdelaconnexiaterradelneutredelalimentaci.
4.5.3
NORMALITZACIDETENSIONS
Lestensionsempradesenlainstallacisn:
Subministramenttrifsic:
Subministramentmonofsic:
Tensideseguretat:
24V
400V
230V
Lafreqnciaentotselscasosserde50Hz.
20
4.5.4
ESCOMESA
4.5.6.1
TIPOLOGIADELAINSTALLACI
LescomesaslapartdelaxarxadedistribuciquealimentalaC.G.P.,Lapropietatilaresponsabilitatdaquestasdela
companyiasubministradora.
LescomesahadecomplirlesprescripcionsdelaITCBT11delREBT.
Elseutraatdiscorrerperterrenysdedominipblic,minimitzantlasevalongitud.
Eltraatidissenydaquesta,serdonatperlacompanyiasubministradora.
Lainstallaciesrealitzarmitjanantconductorsallats,allotjatsenlinteriordetubssoterrats.
Els tubs compliran lindicat en la ITCBT21, els conductors compliran lindicat en la ITCBT07 per a conductors allotjats
dinsdelstubs.
Eldimetredeltubshadimensionatsegonslataula1delaITCBT14delREBT.
4.5.4.1
4.5.6.2
Eltipusdinstallacidelescomesasersubterrani,perlaqualcosacomplirlesprescripcionsdelaITCBT07.
Lesdistnciesmnimesdeseparaciambaltresconduccionsicanalitzacionsseranlesmarcadesenelpunt2.2.2delaITC
BT07delREBT,senseperjudicidelquepuguiestablirlanormativadunaconduccienparticular.Aquestesesresumeixen
en10cmdeseparaciperaaltrescablesdeB.T.ide25cmperacablesdA.T..Esdeixarunaseparacimnimade20cm
amb els cables de telecomunicaci. Les conduccions daigua no circularan mai en la vertical del cable elctric i la seva
separacimnimaserde20cm.Lescanalitzacionsdegastindranunaseparacimnimade20cmperabaixapressiide
40cmperaaltapressi(P>4bar).
4.5.4.2
CABLES
Elscablesautilitzarserandetensiassignada0,6/1kV,decoure,nopropagadorsdeflamaidemissidefumsiopacitat
reduda,haurandecomplirlanormaUNE21.123part4/5.Esdisposarancablesunipolarsiallatsdelasegentmanera:
tresperfaseiundeneutre.Shiinclourdelamateixamaneraelconductordeprotecci.
Laseccimnimadelalniageneraldalimentaciserde10mm2.
Lacaigudamximadetensipermesaperaquestalniasdel0,5%peralimentacidecomptadorstotalmentcentralitzats.
LaintensitatmximaadmissibleconsideradacorresponalafixadaenlanormaUNE20.4605523.
Lescaracterstiquesdelalniageneraldalimentaciesresumeixenenlasegenttaula:
Lnia General d'Alimentaci (L.G.A.)
CARACTERSTIQUESDELSCABLESICONDUCTORS
S Fase :
Els cables i conductors de lescomesa podran ser de coure o alumini, segons estableixi la companyia subministradora, i
compliranlespecificatenlaITCBT07.
4.5.5
CAIXAGENERALDEPROTECCI(C.G.P.)
4.5.5.1
25
Tipus :
RZ1-K-0,6/1KV
Tub :
110
EQUIPDEMESURAICOMPTATGE
Eslequipresponsabledelamesuradenergiaconsumidaperlusuari.Contlesproteccionsdeladerivaciindividual.
EscompliranlesprescripcionsdelaITCBT16ilesprescripcionsdelacompanyiasubministradora.
Lequip estar format per un comptador per a lenllumenat i per la fora motriu, i un per a comptador de reactiva. Es
collocar en un armari, en planta baixa a lexterior de ledifici, que tindr una caracterstica PF30. Es disposar de
ventilaci,iessituarunextintormbildeficciamnima21B.Escollocarunabasedendollde16A.Lapartmssortint
delarmariestaraunadistanciasuperiorde1,5mdelaparetoposada.
Lequipdemesurautilitzatserelsegent:
Equip de mesura (E.M.)
TIPUSICARACTERSTIQUES
Denominaci :
La C.G.P. sha escollit seguint les normes particulars de la companyia subministradora. Aquesta complir lestablert en
lapartat2.2delaITCBT13ienlesUNEEN60.439,UNE20.324iUNEEN50.102.
LescaracterstiquesdelaC.G.P.esresumeixenenlasegenttaula:
S Neutre :
Aquestesprescripcionspodenvariarsegonscriterisdelacompanyiasubministradora.
4.5.7
Lacaixageneraldeprotecci,daraenendavantC.G.P.,selinicidelapropietatdelesinstallacionsdelusuari.Aquesta
contelsdispositiusdeproteccidelalniageneraldalimentaci.
Essituarpreferentmentenlafaanaexteriordeledifici,enllocsdelliureipermanentaccs.Lasevasituacishafixat
conjuntamentamblempresasubministradora.Lasevaposiciestfixadaaladocumentacigrficadelprojecte.
Sinstallarenunnnxolalaparetelqualestancarambunaportametllicaambpanynormalitzatperlacompanyia
subministradora,ambgraudeprotecciIK10segonsUNEEN50.102.Lapartinferiordelaportaessituaraunadistncia
mnimade30cm.NosallotjaranmsdedosC.G.P.pernnxol.
EsguardaranlesdistnciesmnimesdeseparacidaquestaambaltrescanalitzacionssegonsenlespecificatenlesITCBT
06iITCBT07.,ienlapartat1.6.4.1delapresentmemria.
25
TMF1
ICPM :
I nominal
63
*IGA = ICPM
4.5.8
Reg.
63
DERIVACIINDIVIDUAL
CAIXA GENERAL DE PROTECCI (C.G.P.)

Denominaci :
CGP-9-160
Calibre del fusibles (A)
100
4.5.6
Eslalniaqueuneixlequipdemesuraamblainstallaciinteriordelusuari.Enelpresentprojecteaquestalniaanirdes
delequipdemesurafinsalquadregeneraldedistribuci,delqualpartiranleslniesdalimentacidelsconsumsprevistos.
LINIAGENERALDALIMENTACI
saquellaqueenllaalaC.G.P.amblequipdemesura.
EscompliranlesprescripcionsdelaITCBT14delREBT.
Eltraatdelalniaserelmscurtirectilinipossible,passantperzonesduscom.
21
4.5.8.1
4.6.2
Lainstallacideladerivaciindividualesrealitzarambconductorallatdinsdecanalprotectoraotubprotector,tapade
laqualnomsespodrobrirambunestri,depenentdeltramdaquesta.
Lacanalprotectoraotubprotectorshadimensionatambunaseccinominaltalquepermetiampliarlaseccinominal
delsconductorsinicialmentinstallatsenun100%,talcomprescriuelpunt2delaITCBT15delREBT.
Eneltramquesutilitzitub,aquestserde160mmdedimetre.
4.5.8.2
Elscablesautilitzarenladerivaciindividualserandecoure,detensiassignada0,6/1kV,nopropagadorsdeflamaide
emissidefumsiopacitatreduda,complintlesnormesUNE21.123part4/5.
Laseccimnimaserde6mm2peracablespolars,neutreiprotecci.
LesintensitatsadmissiblesdelscablesconsideradessnlesquesindiquenenlaITCBT19delREBT.
Lacaigudamximadetensiperladerivaciindividualenelcasdecentralitzacidecomptadorstotalmentcentralitzada
sdel1%.Tanmateixespotcompensaramblarestasempreiquannoessuperinelsmximspermesos.
Lescaracterstiquesdeladerivaciindividualesresumeixenenlasegenttaula:
Derivaci Individual (D.I.)
S Fase :
16
Latopologiadeinstallacideledificisradialicentralitzat,desdeelquadregeneraldedistribuci(Q.G.D.)salimenten
totselscircuitsdel'edifici.
LescaracterstiquesdelainstallacisegueixenlespecificatenlanormaUNE20.4603.
Totselsreceptorsdelainstallaciespodranconnectaridesconnectarencrrega.
4.6.3
CABLES
S Neutre :
16
Tipus :
RZ1-K-0,6/1KV
Tub :
SUBDIVISIDELAINSTALLACI
La installaci sha subdividit en els quadres secundaris esmentats anteriorment, i dins daquests en diferents circuits,
seguintelscriterisdeseguretat,funcionalitatisostenibilitat.
4.6.3.1
SUBDIVISIENLOCALSDEPBLICACONCURRENCIA
Enaquestslocalslainstallacideilluminacishadividitambelcriteridequeencasdefalladaduncircuitnoafectiams
del33%delenllumenat.
4.6.4
75
DESCRIPCIDELAINSTALLACI
EQUILIBRATDECRREGUES
4.5.9
DISPOSITIUDEGENERALDECOMANDAMENTICONTROL
Eldispositiugeneraldecomandamenticontroldelainstallacidelusuarislinterruptordecontroldepotncia.Aquest
tlamissideproporcionarunmitjdetalldelainstallaci,aixcomelcontroldelapotnciasubministradaalusuari.
Aquestsinstallarenunarmariprecintableenunlocalnoaccessiblealpblic.
EscomplirelprescritenlaITCBT17delREBT.
Linterruptorserdetallhomopolaritindrunpoderdetallmnimde4,5kA.
Enelsesquemesunifilarsdelainstallaci,quedadefiniteldispositiudecomandamenticontrol.
4.6
4.6.1
INSTALLACIINTERIORORECEPTORA
GENERALITATS
Lainstallaciinteriororeceptoraslaqualcomenaapartirdeldispositiugeneraldecomandamenticontrol.
Lestipologiesdeinstallaciseranlesespecificadesenlataula1itaula2delainstrucciITCBT20.
Lainstallaciesrealitzarambconductorsmultipolarssotatub,iconductorsunipolarssotatub.
Elsconductorsunipolarsutilitzatsseranlliuredhalgens,nopropagadorsdeflama,debaixaemissidefumsidopacitat
reduda,dedenominaciTOXFREEES07Z1K.
Elsconductorsmultipolarsutilitzatsserandeltipuslliuredhalgens,nopropagadorsdeflama,debaixaemissidefumsi
dopacitatreduda,dedenominaciTOXFREERZ1K.
La majoria de les crregues del present edifici sn monofsiques, el que pot provocar un desequilibri entre fases. En la
distribucidelescrreguesenelsquadresshaminimitzataquestefecte.
4.6.5
4.6.5.1
TUBSICANALSPROTECTORES
GENERALITATS
Elstubstindranlescaracterstiquesidimetreespecificatenlataula2,pertubssuperficials,taula4pertubsencastats,
taula6pertubsaerisitaula9,peratubsenterrats,delainstrucciBT21.
LescanalsseguiranlesnormesUNEEN50.085.
Les canals amb conducci elctrica (canals i safates metlliques) es connectaran a terra i la seva continutat elctrica
sassegurar.
4.6.6
4.6.6.1
CONDUCTORS
GENERALITATS
Elsconductorsempratsenlainstallaciinteriorserandecoureallats.
Elsconductorsdeproteccitindranunmnimdeseccide2,5mm2sielsconductorsdeproteccinoformenpartdela
canalitzacidalimentaciitenenproteccimecnicao4mm2sinotenenproteccimecnica.
Per a seccions dels conductors polars inferiors a 16mm2, el conductor de protecci tindr la mateixa secci que el
conductorpolar.Peraseccionsentre16mm2i35mm2laseccidelconductordeprotecciespotreduira16mm2,ipera
seccions,delsconductorspolars,superiorsa35mm2laseccidelconductordeprotecciespotreduiralameitatdela
seccidelconductorpolar.
Elsconductorsunipolarsutilitzatsserandeltipuslliuredhalgens,nopropagadorsdeflama,debaixaemissidefumsi
dopacitatreduda,dedenominaciTOXFREEES07Z1K.
Elsconductorsmultipolarsutilitzatsserandeltipuslliuredhalgens,nopropagadorsdeflama,debaixaemissidefumsi
dopacitatreduda,dedenominaciTOXFREERZ1K.
Totelcablejatinclososelstramsquediscorrenpersafata,sinstallarsotatubfinsalspuntsdeconsum.
22
4.6.6.1.1
CAIGUDESDETENSI
Laseccidelsconductorsshadeterminatperquedesdelorigendelainstallaciinteriorfinsalpuntmesllunydela
installaci,lacaigudadetensisiguicomamxim:
-
3%Perreceptorsdeilluminaci.
5%Perlarestadereceptors.
En lannex de clcul es justifiquen les caigudes de tensi obtingudes segons les potencies de clcul i factors de
simultanetatemprats.
4.6.6.2
INTENSITATSMXIMESADMISIBLES
LesintensitatsmximespermesesenelsconductorsdelainstallaciinteriororeceptoraesregiransegonslanormaUNE
20.4605523.
Per al clcul de seccions sha seguit lesmentada norma, i el seu resum del reglament de baixa tensi, la taula 1 de la
instrucciBT19.
Els conductors es protegiran amb interruptors automtics magnetotrmics de intensitat nominal inferior a la intensitat
mximaadmissibledelconductor.
Enlannexdeclculesjustifiquenlesseccionsseleccionadesenfuncidelaintensitatdeclcul,eltipusdeconductoriel
tipusdeinstallaci.
4.6.7
PROTECCICONTRASOBREINTENSITATS
Tots els circuits de la installaci estaran protegits contra sobreintensitats. Els dispositius per protegir la installaci
seguiranlesprescripcionsdelanormaUNE20.460443.
Els dispositius emprats seran els interruptors automtics magnetotrmics. Aquests tindran detecci sobre tots els pols
(inclselneutre)iserandetallomnipolar.
Elsdispositiusmagnetotrmicsesdimensionenenfuncidelacrregadelcircuit,idelanaturalesadaquest.
Enlannexdeclculsestrobenjustificatselsvalorsdeintensitatnominalitipusdinterruptorautomtic.
4.6.8
La sensibilitat daquests ser la necessria per que en cas de fallada la tensi de contacte sigui inferior a 50V o 24V en
localshumitsomullats.
Concretamentescomplirlasegentdesigualtat:
RaxIa<U
On:
Ra:resistnciatotalaterra(resistnciadelterramsladelsconductorsdeproteccifinsalpuntdecontacte).
Ia:Intensitatnominal(sensibilitat)delinterruptordiferencial.
U:Tensiseguretat(24Vsegonscas).
EspodranutilitzarinterruptorsdiferencialsdeltipusS(selectius)persempreambunretardmximde1s.
4.6.11
Lainstallacitindrunaresistnciadallamentigualosuperiora0,5Mohm,perlestensionsdetreballde400Vi230V,i
de0,25Mohmperpetitestensionsdeseguretat.
Esrealitzarunassaigsegonsestableixelpunt2.9delainstrucciBT19.
4.6.12
PRESESDECORRENT
Lespresesdecorrentserantipusschucode16Aambterra.LespresesserandeltipusespecificatenlanormaUNE20315,i
elpunt2.10delainstrucciBT19.
4.6.13
CONNEXIONS
Les connexions es realitzaran dins de caixes amb brides de connexi. Els conductors de secci superior a 6mm2 es
connectaranmitjanantterminals.
4.7
INSTALLACIDEPOSADAATERRA
PROTECCICONTRASOBRETENSIONS
4.7.1
SegonselVademecumdeFecsaEndesaenlapartatdequadresdecomandamentiprotecciespecificaquelesproteccions
contrasobretensionspermanentstenencarcterobligatori.Ledificidisposardundispositiudestinatalaproteccicontra
sobretensionspermanents,talicomsobservaalesquemaunifilar.
Noespreveuriscdesobretensionstransitries,pelquenosadoptaranmesuresaddicionals.
4.6.9
RESISTENCIADALLAMENTIRIGIDESADIELCTRICA
PROTECCICONTRACONTACTESDIRECTES
GENERALITATS
Lainstallacideposadaaterraesrealitzarenterrenynaturalambunconjuntdepiquesicabledecourenuenterrat.
Aquestestarsempreaunnivellinferiora0,5mdelasuperfciedelterrenynatural.Delaxarxaesderivaralacaixade
seccionament,idaquestaesdistribuiralainstallacideledifici(cadaedificitindrlasevaxarxadeterresindependent).
Elselementsmetllicssusceptiblesdentrarentensiesconnectaranalaxarxadepostaaterra.
Enladocumentacigrficaesmostraeldissenydelainstallacidepostaaterra,ienlannexdeclculsesjustificaelvalor
depostaaterraestimatenfuncidaquestdisseny.
Laproteccicontracontactesdirectesesrealitzamitjanantlallamentdelespartsactives,permitjadobstaclesfsics,o
perallunyament,segonslespecificatenelpunt3delainstrucciBT24.
4.6.10
PROTECCICONTRACONTACTESINDIRECTES
LesmesuresdeproteccicontracontactesindirectessnlesassenyaladesenlainstrucciBT24,icompliranelindicaten
lanormaUNE20.460part441ipart447.
El sistema de protecci contra contactes indirectes utilitzat s el tall automtic de lalimentaci en cas daparici duna
fallada.
Aixesrealitzamitjanantelsinterruptorsdiferencials.
23
QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCI (Q.G.D.)
CLCULSDECONDUCTORSIPOTENCIES
Coeficients de simultaneitat :
Illuminaci :
1
Endolls N :
0,7
Endolls SAI :
0,7
Maquinria :
1
Potencies Installades (W) :

Potencies Simultanies (W) :
3148,96
Illuminaci :
3148,96
Illuminaci :
20976
Endolls N :
14683,2
Endolls N :
0
Endolls SAI :
0
Endolls SAI :
25755
25755
Maquinria :
Maquinria :
43587,16
TOTAL :
TOTAL :
49879,96
No cal preveure espai per la ubicaci d'un centre de transformaci (P<100KW)
Protecci Secci
6,0
16
CDT(%)
0,13
B
B
B
B
B
7 4
7 4
M
M
M
M
M
783,3
1,8
0,95
1409,94
230
6,45
26,26
1,8
0,95
47,268
230
0,22
494,7
1,8
0,95
890,46
230
4,08
494,7
1,8
0,95
890,46
230
4,08
1350
1,8
0,95
2430
230
11,12
10
6
10
10
10
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
1,5
1,5
1,5
1,5
1,5
Caiguda de tensi
CDT (%)
80
60
80
80
1
Secci normalitzada
per CDT (mm2)
13
Secci min per

intensitat (mm2)
Secci del
conductor
(mm2)
20
20
20
20
1
Receptors del circuit

13
Secci min per CDT

(mm2)
Circuit
L1
E1
L2
L3
L4
Intensitat
admissible (A)
Tipus de conductor
Diametre mnim
del tub (mm)
Protecci In (A)
Caiguda de tensi
CDT (%)
75
Intensitat de
clcul (A)
Secci normalitzada
per CDT (mm2)
0,03
4500
Tensi del
circuit (V)
Secci min per CDT

(mm2)
1,5
4500
Potencia de
Clcul (W)
Secci min per

intensitat (mm2)
0,49
Factor de Pot.
Intensitat
admissible (A)
16
Factor de clcul
Secci NEUTRE
conductor
(mm2)
80
Trifsic /
Monofsic
Potencia
Nominal (W)
Secci FASE
conductor
(mm2)
16
4500
Mtode de
installaci
Tipus de conductor
16
4500
Longitut real
(m)
ICPM Protecci
In (A)
RZ1-K-0,6/1KV
Intensitat de
clcul (A)
63
Potencies Simultnies
E.N. E.S. Maq.
Total
Longitut de
clcul (m)
Mtode de
installaci
(S/T)
62,99
1x7 LED Bloc
Longitut de
clcul LGA(m)
1x22 LED Mini Kombic
Potencia
simultnia (KW)
1x58,1 LED FIL
Descripci
dels
receptors
43,59
63 A
ILLUMINACI
Derivaci Individual (D.I.)
Illu
Diametre mnim
del tub (mm)
110
15
Caiguda de tensi
CDT (%)
0,06
Potencies Installades
Longitut (m) Illu E.N. E.S. Maq. Total
Secci normalitzada
per CDT (mm2)
106
Secci min per CDT

(mm2)
25
2,92
Secci min per

intensitat (mm2)
25
25
Intensitat
admissible (A)
100
RZ1-K-0,6/1KV
Resum de Potencies (KW) :

49,88
Potencia installada :
43,59
Potencia simultania :
Potencia a contractar : 43,64
63
ICPM/IGA (REG/NOM) :
100
C.G.P. (A) :
TMF1
Equip de mesura :
QUADRES SECUNDARIS
Quadres Secundaris servei Normal
Present
Nom
SI
Q. Ascensor
Quadres General de servei estabilitzat
NO
Secci NEUTRE
conductor
(mm2)
62,99
Secci FASE
conductor
(mm2)
Dintre de tub
Tipus de conductor
Mtode de
installaci
Fussibles CGP
Protecci In (A)
Longitut de
clcul LGA(m)
43,59
Intensitat de
clcul (A)
Potencia
simultnia (KW)
Lnia General d'Alimentaci (L.G.A.)
4.8.1
ANNEXDECLCULSELCTRICS
Emergncia LED Hydra LD N8
4.8
21
1,5
0,67
1,50
21
1,5
0,02
1,50
21
1,5
0,42
1,50
21
1,5
0,42
1,50
21
1,5
0,06
1,50
1,34
0,04
0,84
0,84
0,12
ENDOLLS NORMALS
16,00
0,95
3496
230
16,00
0,95
3496
230
16,00
0,95
3496
230
16,00
0,95
3496
230
16,00
16
16
16
16
16
16
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
2,5
2,5
2,5
2,5
2,5
1,5
Caiguda de tensi
CDT (%)
16,00
230
Secci normalitzada
per CDT (mm2)
230
3496
Secci min per CDT

(mm2)
3496
0,95
Secci min per

intensitat (mm2)
0,95
Intensitat
admissible (A)
M
M
M
M
M
M
Secci del
conductor
(mm2)
B
B
B
B
B
B
Tipus de conductor
75
40
60
50
55
1
Protecci In (A)
Intensitat de
clcul (A)
20
30
25
30
30
1
Intensitat de
clcul (A)
Tensi del
circuit (V)
16
Potencia de
Clcul (W)
16
Factor de Pot.
16
16
Trifsic /
Monofsic
16
Mtode de
installaci
16
Longitut real
(m)
Descripci
Endoll Shucko 16A
Endoll Shucko 16A
Endoll Shucko 16A
Endoll Shucko 16A
Endoll Shucko 16A
Endoll Shucko 16A
RESULTATS
Longitut de
clcul (m)
Circuit
N1
N2
N3
N4
N5
N6
DADES
Intensitat
Admissible (A)
RECEPTOR
29
1,5
0,99
1,50
29
1,5
1,49
1,50
29
1,5
1,24
1,50
29
1,5
1,49
1,50
29
1,5
1,49
1,50
21
1,5
0,05
1,50
1,99
2,98
2,48
2,98
2,98
0,17
5400
0,95
5400
230
24,71
5400
0,95
5400
230
24,71
4350
0,95
4350
230
19,91
16
25
25
25
25
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
ES07Z1-K
2,5
4,0
4,0
4,0
4,0
Caiguda de tensi
CDT (%)
24,71
Secci normalitzada
per CDT (mm2)
4,84
230
Secci min per CDT

(mm2)
230
5400
Secci min per

intensitat (mm2)
1057,5
0,95
Intensitat
admissible (A)
0,95
Secci del
conductor
(mm2)
1,5
Tipus de conductor
705
5400
Protecci In (A)
M
M
M
M
M
Tensi del
circuit (V)
B
B
B
B
B
Potencia de
Clcul (W)
60
35
40
45
40
Factor de Pot.
6
6
6
1 4
Factor de clcul
Mtode de
installaci
30
20
25
30
30
Receptors del circuit

1 1 1
Trifsic /
Monofsic
Potencia
Nominal (W)
Longitut real
(m)
Ascensor 4,5KW
Placa calefa infraroig 900 W
Longitut de
clcul (m)
Circuit
M1
C1
C2
C3
C4
Ventilador CRHB-6-355
Ventilador TD-250/100
SILENT
Placa calefa infraroig 750 W
Descripci
dels
receptors
Ventilador CAB-315-N
MAQUINRIA
29
1,5
0,45
1,50
38
2,5
1,54
2,50
38
2,5
1,92
2,50
38
2,5
2,30
2,50
38
2,5
1,85
2,50
0,90
1,92
2,40
2,88
2,32
24
4.8.2
CLCULDELAPOSTAATERRA
CLCUL JUSTIFICATIU DE LA POSTA A TERRA

* Clcul segons ITC-BT-18, REBT 2002
Dades del terreny :

Tipus de terreny :
p(ohm.m)
Terrenys cultibables i frtils,

terraplens compctes i humits
Terraplens cultivables poc
frtils, i altres terraplens
Terres pedregosos nus, sorres
seques permeables
Resistivitat del terreny (ohm.m) p=
50
500
3000
500
Dades de la installaci :
Piques verticals :
R2 = p / L
On L s la longitud de
la pica.
Nombre de piques =
L (m) =
3
2,5
R2 (ohm) =
66,667
Conductor enterrat horitzontalment :
R3 = 2p / L
On L s la longitud de
conductor enterrat.
L (m) =
50
R3 (ohm) =
20
Resistencia de terra estimada :
R (ohm) =
15,38
25
4.9
4.9.1
ILLUMINACI
NORMESIREFERNCIES
4.9.1.1
DISPOSICIONSLEGALSINORMESDAPLICACI
Tot seguit sespecifiquen les disposicions legals i normes aplicades que shan contemplat a lhora de redactar aquest
projecteiquecaldrrespectaralhoradexecutarlo:
-
4.9.1.2
Real Decret 314/2006, de 17 de mar pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci: Secci HE3 Eficincia
EnergticadelesinstallacionsdEnllumenatdelDocumentBsicEstalvidenergia.
Real Decret 314/2006, de 17 de mar pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci: Secci HE5 Contribuci
fotovoltaicamnimadenergiaelctricadelDocumentBsicEstalvidenergia.
RealDecret314/2006,de17demarpelqualsaprovaelCodiTcnicdelEdificaci:SecciSU4Seguretatdavant
elrisccausatperilluminaciinadequadadelDocumentBsicSeguretatdutilitzaci.
UNE12464.1NormaEuropeasobrelailluminaciperainteriors.
Guiatcnicaperalavaluaciiprevencidelsriscsrelatiusalutilitzacidellocsdefeina,queadoptalanormaEN
12464 i ha estat elaborada en virtut del disposat a larticle 5 del Real Decret 486/1997, de 14 dabril, que
desenvolupenlaLlei31/1995,de8denovembre,dePrevencideRiscsLaborals
RAEERealDecretsobreaparellselctricsielectrnicsilagestidelsseusresidus.
RoHSDirectiva2002/95CEsobreRestriccionsalautilitzacidedeterminadessubstnciesperillosesperaparells
elctricsielectrnics.
RealDecret838/2002Requisitsdeficinciaenergticadelsbalastsdelmpadesfluorescents.
REBT2002Reglamentelectrotcnicdebaixatensi.
PROGRAMARIDECLCUL
Peralarealitzacidelsclculslumnics,shanutilitzatelsprogramesDialuxiDaisalux,amblesfotometriescorresponentsa
leslluminriesutilitzades.
4.9.2
Coeficientdetransmissilluminsdelvidre(T):percentatgedelallumnaturalalseuespectrevisiblequedeixapassarun
vidre.Sexpressaentantperuotantpercent.
Enllumenatdaccent:enllumenatdissenyatperaaugmentarconsiderablementlailluminnciadunarealimitadaodun
objecteambrelacialadelseuentorn,ambenllumenatdifsmnim.
Enllumenat demergncia: installaci denllumenat que, en cas de fallida a lenllumenat normal, subministra la
illuminacinecessriaperafacilitarlavisibilitatalsusuarisiqueaquestspuguinabandonarledifici,impedeixisituacions
depnicipermetilavisidelessenyalsindicativesdelessortidesilasituacidelsequipsimedisdeprotecciexistents.
Enllumenatgeneral:enllumenatsubstancialmentuniformedunespaisensetenirencompteelsrequisitslocalsespecials.
Eficincia lluminosa: quocient entre el flux llumins ems i la potncia elctrica de la font. Sexpressa en lm/W
(lmens/Watt).
Equipauxiliar:equipselctricsoelectrnicsassociatsalalmpada,diferentsperacadatipusdelmpada.Lasevafunci
s lencesa i control de les condicions de funcionament duna lmpada. Aquests equips auxiliars, excepte quan sn
electrnics,estanformatspercombinacidarrencador/encebador,balasticondensador.
Factordemanteniment(Fm):quociententrelailluminnciamitjasobreelpladetreballdesprsduncertperodeds
dunainstallacidenllumenatilailluminnciamitjaobtingudasotalamateixacondiciperalainstallaciconsiderada
comanova.
Illuminncia: quocient del flux llumins incident sobre un element de la superfcie que cont el punt, per lrea A
daquestelement,essentlaunitatdemesuraellux.
Illuminnciainicial(Einicial):illuminnciamitjaquanlainstallacisnova.
Illuminncia mitja al pla horitzontal (E): illuminncia promig sobre lrea especificada. El nombre mnim de punts a
consideraralseuclcul,estarenfuncidelndexdellocal(k)idelaobtencidunrepartimentquadriculatsimtric.El
nmerodepuntsmnimsaconsiderarenelclculdelailluminacimitja(E)ser:
4puntssik<1
9puntssi2>k1
16puntssi3>k2
25puntssik3
Illuminncia mitja horitzontal mantinguda (Em): valor per sota del qual no pot baixar la illuminncia mitja a lrea
especificada.slailluminnciamitjaalperodeenelqueshaderealitzarelmanteniment.
ndexdenlluernamentunificat(UGR):slndexdenlluernamentmolestprocedentdirectamentdeleslluminriesduna
installacidenllumenatinterior,definitalapublicaciCIE(ComisinInternacionaldeAlumbrado)nm117.
ndex de rendiment de color (Ra): efecte dun focus de llum sobre laspecte cromtic dels objectes que illumina per
comparanaambelseuaspectesotaunfocusdellumdereferncia.Laformaenquelallumdunalmpadareprodueixels
colorsdelsobjectesilluminatsesdenominandexderendimentdecolor(Ra).Elcolorquepresentaunobjectedepndela
distribuci de lenergia espectral de la llum amb que est illuminat i de les caracterstiques reflexives selectives de
lesmentatobjecte.
ndexdellocal(k):sfuncidelalongitudiampladadellocalideladistnciadelpladetreballalesllumeneres.
Lmpada:fontconstrudaperaproduirunaradiaciptica,generalmentvisible.
Lluminria:aparellquedistribueix,filtreotransformalallumemesaperunaovrieslmpadesique,amsdelsaccessoris
necessaris per a fixarles, protegirles i connectarles al circuit elctric dalimentaci cont, en el seu cas, els equips
necessarisperalseufuncionament,definidaireguladaalanormaUNEEN605981:1998.
Prduadequipauxiliar:potnciamximadentradaalequipauxiliarqueserdiferentperacadapotncianominalitipus
delmpada.
Potncianominaldelalmpada:potnciadefuncionamentdentradaalalmpada.
Potnciatotaldelconjuntlmpadamsequipauxiliar:potnciamximadentradadelscircuitsequipauxiliarlmpada,
mesuratsencondicionsdefinidesalesnormesUNEEN50294:1999iUNEEN60923:1997.
Reflectncies:quociententreelfluxradiantolluminsreflectitielfluxincidentalescondicionsdonades.Sexpressaen
tantpercentoentantperu.
Sales tcniques: sales on subiquen installacions que donen servei a ledifici com sales de calderes, sala de bombeig,
centresdetransformaci,saladequadreselctrics,saladecomptadors,saladesistemesdalimentaciininterrompudao
qualsevol sala de mquines, com sales de fotocopiadores o reprografia, sala de fax, centraleta telefnica, sales de
missatgeriaiempaquetament.
Sistemesdecontroliregulaci:conjuntdedispositius,cablejaticomponentsdestinatsacontrolardeformaautomticao
manuallencesaiapagatoelfluxlluminsdunainstallacidilluminaci.Esdiferencienquatretipusfonamentals:
Regulaci i control sota demanda de lusuari, per interruptor manual, polsador, potencimetre o comandament a
distncia.
Regulacidenllumenatartificialsegonsaportacidellumnaturalperlesfinestres,vidres,lluernarisiclaraboies.
Controldelencesaiapagatsegonspresnciaalazona.
Regulaciicontrolpersistemacentralitzatdegesti.
Sistema daprofitament de la llum natural: conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a regular de forma
automticaelfluxlumnicdunainstallaci,enfuncidelfluxlumnicaportatalazonaperlallumnatural,detalforma
queentreelsdosfluxosaportinunnivelldenllumenatfixataunpuntonestrobariaelsensordellum.Existeixendostipus
fonamentalsderegulaci:
Regulacitot/res:lenllumenatsencnosapagapersotaopersobredunnivelldilluminaciprefixat.
Regulaciprogressiva:lailluminaciesvaajustantprogressivamentsegonslaportacidellumnaturalfinsaconseguirel
nivelldilluminaciprefixat.
Sistema de detecci de presncia: conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar de forma
automtica, lencesa i apagada duna installaci dilluminaci en funci de presncia o no de persones a la zona.
Existeixenquatretipusfonamentalsdedetecci:
Infraroigs
Acsticsperultras
Permicroones
26
Hbriddelsanteriors
Sistemes de temporitzaci: conjunt de dispositius, cablejat i components destinats a controlar de forma automtica, el
tancamentdunainstallacidilluminacienfunciduntempsdencesaprefixat.
Zonadactivitat diferenciada: espai o local amb undeterminat s iper tant ,ambuns parmetres dilluminaciacords
ambelmateix.
Zonadsespordic:espaisonlocupacisaleatria,nocontroladainopermanent,comserveis,passadissos,escales,
zonesdetrnsit,aparcaments,etc.
Zonesexpositives:espaisdestinatsaexposarproductesdediferentndolealpblic.
Valor deficincia energtica de la installaci (VEEI): valor que mesura leficincia energtica duna installaci
dilluminacidunazonadactivitatdiferenciada.SexpressaenW/m2percada100lux.
4.9.3
4.9.3.1
INSTALLACIDEILLUMINACI
GENERALITATS
La installaci denllumenat ha estat dissenyada amb els criteris de seguretat, funcionalitat, estalvi energtic, i
manteniment.
Lainstallaciesrealitzarambllumsdefluorescnciatrifsforicompactes,ambbalastelectrnic,pelseubaixconsumi
llargaduraci.
4.9.3.2
NIVELLSLUMNICS
4.9.3.4.1
Lalimentacidelenllumenatdemergnciaserautomticaambtallcurt.
Lainstallacideilluminacisharealitzatambaparellsautnomsdemergncia,consideratsaqueststalicomdefineixel
punt 3.4.1 de la instrucci BT28, que compliran lestablert en les normes UNE 60.598 222, UNE 20.392 i UNE 20.062,
segonseltipus.
Peraleslluminriesconvencionalsdotadesdunequipautnomdebateriesdemergncia,aquestsempreessituarauna
distnciamnimade1m.
Elpunt3.3delainstrucciBT28estableixelscriterisdecollocacideilluminacidemergncia.Peralpresentprojectees
collocarenleszonesonlaevacuacisiguipermsde100persones(zonesdecirculaci),lavabosdepblicaccs,enels
localsquetinguindispositiusgeneralsdeprotecci(quadreselctrics),sortidesdemergnciaisenyalsdeseguretat,canvis
enlarutadevacuaci,propdelsequipsdeprevenciiextincidincendis.
4.9.3.4.2
Exclusiuperapersones,enescales:
75lux
50lux
Exclusiuperapersones,alarestadezones:
Peravehiclesomixtes:
50lux
Elfactorduniformitatmitjaserdel40%comamnim.
Els nivells lumnics que shan tingut en compte per al present projecte sn els dictats pel Document Bsic HE3 del Codi
TcnicdeledificaciilaUNE12464.1Normaeuropeasobrelailluminaciperainteriors.
Enlannexdeclculslumnicsestrobenjustificadeslessolucionsadoptadesperacadalocal.
4.9.3.3
ILLUMINACIDESEGURETAT
Espreceptivalainstallacideilluminacideseguretat,seguintelscriterisabansesmentats.
Lailluminacideseguretatestarprevistperentrarenfuncionamentautomticamentquanesprodueixiunafalladadela
illuminacigeneraloquanlatensidalimentaciaaquestbaixipersotadel70%delseuvalornominal.
Lainstallaciserfixaiestardotadadefontsprpiesdenergia.Nomssutilitzarelsubministramentdenergiaexterior
perlasevacrrega.
4.9.3.4.2.1
Dacordambelpunt1delaSecciSU4delCTE,shaprevistunainstallacidenllumenatnormalcapadeproporcionar
elssegentsnivellsmnimsdilluminacianivelldeterra:
Enllumenatinterior:
GENERALITATS
ILLUMINACIDEVACUACI
Es la part de la illuminaci de seguretat prevista per garantir el reconeixement i la utilitzaci dels mitjans i rutes
devacuaciquanelslocalsestiguinopuguinestarocupats.
Aquestcomplirelsrequerimentsdelailluminacideseguretat.
Enrutesdevacuacilailluminacidevacuaciproporcionar,mesuratanivelldeterraideleixdelspassosprincipals,un
nivelllumnicmnimde1lux.
Enelspuntsonestiguinsituatsequipsdeprevenciiextincicontraincendisquerequereixinutilitzacimanual,aixcom
tambenquadreselctricsdedistribucideilluminaci,elnivelllumnicmnimserde5lux.
Lainstallacideilluminacidevacuacifuncionar,encasdefalladadelaalimentacinormal,durantunmnimde1h
donantelsnivellslumnicabansesmentats.
4.9.3.4.2.2
ILLUMINACIDAMBIENTOANTIPNIC
CONTROLDELAILLUMINACI
Daquestamaneraesminimitzarelconsumenergticentotmoment,evitantquequedinllumsencesesquannohihauna
activitatcontinuadaenalgunadelessalesanteriormentdesglossades.
Es la part de la illuminaci de seguretat previst per evitar tot risc de pnic i proporcionar una illuminaci ambient
adequadaquepermetialsocupantsdellocalidentificariaccediralesrutesdevacuaciiidentificarobstacles.
Lailluminacidambientproporcionarunnivelllumnicmnimde0,5luxentotlespaiconsiderat,desdeelterrafinsa
unaaladade1m.
Larelacientreelnivellmximielnivellmnim,entotlespaiconsiderat,nosersuperiora40.
Lainstallacideilluminacidambienttindrfuncionar,encasdefalladadelaalimentacinormal,durantunmnimde1
hdonantelsnivellslumnicabansesmentats.
4.9.3.4.2.3
Shaprevistuncontrolindividualdelailluminacimitjanantinterruptorsacadarecinte.
Aleszonesambacumulacidepersonesshanprevisttresencesesdiferenciades.
Elsrecintesd'ocupaciocasionalespodrcontrolardeformaindividualmitjanantdetectorsdepresncia.
4.9.3.4
ILLUMINACIDEZONESDALTRISC
ILLUMINACIDEMERGNCIA
Lesinstallacionsdeilluminacidemergnciatenencomaobjectiuassegurar,encasdefalladadelailluminacinormal,
lailluminacidelslocalsiaccessosfinslessortides,perunaeventualevacuacidelespersones.
Enelpresentprojectenohihanzonesonesdesenvolupinactivitatsdaltrisc.
27
4.9.3.4.3
ILLUMINACIDEREEMPLAAMENT
Noespreceptivalainstallacidenllumenatdereemplaament.
4.9.4
VALORDEFICINCIAENERGTICADELAINSTALLACI
Grup
Zonesdactivitatdiferenciada
VEEI
lmit
Administratiuengeneral
3,5
Andanesdestacionsdetransport
3,5
Salesdediagnstic(4)
3,5
Pavellonsdexposicionsofires
3,5
Zonesdenorepresentaci
Espais als que el criteri de

disseny, la imatge o lestat Aulesilaboratoris(2)
anmic que es vol transmetre a
lusuariamblenllumenat,quedi Habitacionsdhospitals(3)
relegat a un segon pla front
Zonescomuns(1)
daltrescriteris.
4
4,5
4,5
Magatzems,arxius,salestcniquesicuines
Aparcaments
Espaisesportius(5)
Recintesinteriorsassimilablesagrup1nodescritsa 4,5
lallistaanterior
2
Zonesderepresentaci
Administratiuengeneral
Estacionsdetransport(6)
Supermercats,hipermercatsigransmagatzems
Biblioteques,museusigaleriesdart
Botiguesipetitcomer
10
Zonescomuns(1)
10
Habitacionsdhotels,hostals,etc.
12
Recintesinteriorsassimilablesagrup2nodescritsa 10
lallistaanterior
(1)
Espaisutilitzatsperqualsevolpersonaousuari,comrebedor,vestbuls,passadissos,escales,espaisde trnsit de
persones,serveispblics,etc.
(2)
Inclou la installaci denllumenat de laula i les pissarres de les aules densenyament, aules de prctica
dordenador,msica,laboratorisdellenguatge,aulesdedibuixtcnic,aulesdeprctiquesilaboratoris,treballs
manuals,tallersdensenyamentiaulesdart,aulesdepreparaciitallers,aulescomunsdestudii
aules de reuni,
aulesdeclassenocturnesieducacidadults,saladelectura,guarderies,salesdejocsde
guarderies i sales de
treballsmanuals.
(3)
Incloulainstallacidenllumenatinteriordelhabitaciibany,formadaperenllumenatgeneral,enllumenatde
lecturaienllumenatperexmenssimples.
(4)
Inclou la installaci denllumenat general de sales com sales dexamen general, sales demergncia, sales
descner i radiologia, sales dexamen ocular i auditiu i sales de tractament. Queden exclosos locals com les
sales doperacions, quirfans, unitats de cures intensives, dentista, sales de descontaminaci, sales
dautpsiaimortuorisialtressakesqueperlasevaactivitatpuguinconsiderarsecomsalesespecials.
(5)
Inclou la installaci denllumenat del terreny de joc i grades despais esportius, tant per activitats
dentrenament com de competici, per no sinclou les installacions denllumenat necessries per a les
retransmissionstelevisades.
(6)
Espais destinats al trnsit de viatgers com rebedors de terminals, sales darribades i sortides de passatgers,
salesderecollidadequipatges,reesdeconnexi,dascensors,reesdemostradorsdetaquilles,facturaci
i
informaci,reesdespera,salesdeconsigna,etc.
(7)
Inclou la installaci denllumenat general i daccent. En el cas de cinemes, teatres, sales de concerts, etc.
Sexcloulenllumenatperalespectacle,incloentlarepresentaciilescenari.
(8)
Inclou els espais destinats a les activitats prpies del servei al pblic com rebedor, recepci, restaurant, bar,
menjador,autoserveiobufet,passadissos,escales,vestuaris,serveis,serveishiginics,etc.
(9)
Inclou la installaci denllumenat general i daccent de rebedor, recepci, passadissos, escales, vestuaris, i
serveisdelcentrescomercials.
Espaisonelcriteridedisseny,la
imatge o lestat anmic que es Zonescomunsaedificisresidencials
vol transmetre a lusuari amb
lenllumenat sn preponderats Centrescomercials(exclosesbotigues)(9)
front els criteris deficincia
Hoteleriairestauraci(8)
energtica.
Religisengeneral
7,5
8
10
10
Sales dactes, auditoris i sales dusos mltiples i 10

convencions, sales doci o espectacle, sales de
reunionsisalesdeconferncies(7)
28
4.9.5
ANNEXCLCULSLUMNICSPLANTABAIXA:CENTRED'INTERPRETACI
ANNEXCLCULSLUMNICSPlantabaixa:magatzem
4.9.6
4.9.7
4.9.8.
ANNEXCLCULSLUMNICSPLANTABAIXA:DESPATX
ANNEXCLCULSLUMNICSPlantaprimera:salapolivalent
29
4.9.7
ANNEXCLCULSLUMNICSPLANTASEGONA:SALALECTURA
4.9.8
4.9.8.1
MANUALDEMANTENIMENTDELECTRICITATIENLLUMENAT
INTRODUCCI
Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecci del medi ambient, la
installaci ha de rebre un s i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat,
habitabilitatifuncionalitatexigidesnormativament.Calpertantqueelsseususuaris,siguinonopropietaris,respectinles
instruccionsdsimantenimentques'especifiquenacontinuaci.
Un manteniment regular tamb s indispensable per a un sistema d'enllumenat efectiu. Solament aix es pot palliar la
disminucidelaquantitatdellumdisponibledegutalenvellimentenlainstallaci.
Elsvalorsmnimsd'intensitatlumnicaestablertsenEN12464snvalorsdemanteniment,aixvoldirqueestanbasatsen
un valor nou, en el moment de la installaci. El mateix s vlid per als valors calculats amb els programes de clcul
utilitzats.Aquestsvalornomsespodenobtenirsielplademantenimentsimplementatdeformaconseqent.
L'sincorrectei/olanorealitzacidelesoperacionsdemantenimentprevistalainstallacipotcomportar:
-
ANNEXCLCULSLUMNICSPlantabaixa:repl
4.9.8.2
Laprduadelesgarantiesiassegurancesatorgadesalainstallaci.
L'envellimentprematurdelainstallaci,amblaconseqentdepreciacidelseufuncional.
Aparicions de deficincies que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la
corresponentresponsabilitatcivil.
La reducci de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenci sobre una deficincia
detectadaatemps,mitjanantunesrevisionsperidiques.
Una davallada en el rendiment de la installaci amb els conseqents augments de consums denergia i de
contaminaciatmosfrica.
Laprduadeseguretatdelesinstallacionsquepotcomportarlasevainterrupcioclausura.
INSTRUCCIONSDEMANTENIMENT
Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bsiques i genriques que cal realitzar a la
installaciperquconservilessevesprestacionsinicialsdeseguretat,habitabilitatifuncionalitat.
LadaptacialedificienconcretdelesinstruccionsdemantenimentquedaranrecollidesenelPlademanteniment.Aquest
formarpartdelLlibredeledificiiincorporarlacorresponentprogramaciiconcrecidelesoperacionspreventivesa
executar,lasevaperiodicitatielssubjectesqueleshanderealitzar,totdacordamblesdisposicionslegalsaplicablesiles
prescripcions dels tcnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de ledifici deuran portar a terme el Pla de
mantenimentdeledificiencarregantauntcniccompetentlesoperacionsprogramadespelseumanteniment.
Al llarg de la vida til de ledifici sanir recollint tota la documentaci relativa a les operacions efectuades pel seu
manteniment aix com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparaci, reforma o rehabilitaci. Tota
aquestadocumentaciesmentadasanirconsignantalLlibredelEdifici.
4.9.8.3
CONDICIONSDS
La installaci s'utilitzar exclusivament per a l's projectat, mantenintse les prestacions de seguretat i de funcionalitat
especfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Pelcorrectefuncionamentimantenimentdelescondicionsdeseguretatdelainstallacinoespotconsumirunapotncia
elctricasuperioralacontractada.Caldrdoncsconsiderarlapotnciadecadaaparellinstallatdonadapelfabricantper
nosobrepassar,deformasimultnia,lapotnciamximaadmesaperlainstallaci.
Elsarmarisocambresdecomptadorsd'electricitatnohandetenircapelementalialainstallaci.Aquestsrecintesestan
tancats amb clau i sn d'accs restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el
mantenimenti,encasd'urgncia,alresponsabledesignatperlapropietat.EnelcasdelexistnciaaledificidunCentre
de Transformaci de l'empresa de subministrament, laccs al local on estigui ubicat ser exclusiu del personal de la
mateixa.
Elquadrededispositiusdecomandamentiproteccidelhabitatge,localozonaescomposabsicamentpelsdispositius
decomandamentiproteccisegents:
30
L'ICP(InterruptordeControldePotncia)sundispositiupercontrolarquelapotnciarealmentdemandadapel
consumidornosobrepassilacontractada.
L'IGA (Interruptor General Automtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que est dotat
delementsdeproteccicontrasobrecrreguesicurtcircuts.
L'ID(InterruptorDiferencial)esundispositiudestinatalaproteccicontracontactesindirectesdetotselscircuits
(protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Peridicament sha de comprovar si linterruptor diferencial
desconnectalainstallaci.
Cada circuit de la distribuci interior t assignat un petit interruptor automtic o interruptor omnipolar magneto
trmicsqueelprotegeixcontraelscurtcircuitsilessobrecrregues.
Encasd'absnciaprolongadaesrecomanabletancarl'IGA.Siesvoldeixaralgunaparellenfuncionament,comlanevera,
noestancarlIGAperselsinterruptorsmagnetotrmicsdelsaltrescircuits.
No es tocar cap mecanisme ni aparell elctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per
evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de
plsticalefecte.
Peraqualsevolmanipulacidelainstallaciesdesconnectarelcircuitcorresponent.
Les males connexions originen sobreescalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexi d'aparells
s'hadeferestirantdel'endoll,maidelcable.
4.9.8.4
INTERVENCIONSDURANTLAVIDATILDELEDIFICI
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de les installacions elctriques comunes,
caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigents,lesprescripcions
delacompanyiadesubministramentilasevaexecuciperpartduninstalladorautoritzat.
Alescambresdebany,vestuaris,etc.,shanderespectarelsvolumsdeproteccinormatiusrespectedutxesibanyeresi
noinstallarnimecanismesnidaltresaparellsfixosquemodifiquinlesdistnciesmnimesdeseguretat.
Siesmodificalainstallaciprivativainterior,calqueesfacidacordamblanormativavigent,alapotnciacontractadai
ambunaempresaautoritzada.
4.9.8.5
NETEJA
Peralanetejadelmpadesilluminriesesdesconnectarl'interruptormagnetotrmicdelcircuitcorresponent.
4.9.8.6
INCIDNCIESEXTRAORDINRIES
4.9.8.7
INSTRUCCIONSDEMANTENIMENT
ElsdiferentscomponentsdexarxadelectricitattindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Deformageneral,estindranenconsideracilessegentsoperacions:
-
Revisiinetejadecambresoarmarisdecomptadors.
Depenentdelsidelapotnciainstallada,shaurderevisarperidicamentlainstallaci.
Si no s fa el manteniment o la installaci presenta deficincies importants, l'empresa subministradora o la que

desenvolupilesinspeccionsdemantenimentestanobligadesatallarelsubministramentperlaperillositatpotencialdela
installaci.
Totselsaparellsconnectatss'hand'utilitzarirevisarperidicamentseguintlesinstruccionsdemantenimentfacilitadespels
fabricants.
El manteniment de la installaci delectricitat situada entre la caixa general de protecci de l'edifici i el quadre de
dispositius de comandament i protecci dels espais privatius correspon a la propietat. El manteniment de la installaci
situadaentreelquadredecomandamentiprotecciielsaparellsdaquestscorresponlapropietat.
Informacigeneraldellocal:
-
Condicionsambientalsdellocal:Net
Intervaldemantenimentdellocal:Anual
Influnciadelessuperfciesdellocalperreflexi:mitj(1.6<k<=3.75)
Tipusdenllumenat:Directe
Intervaldemantenimentdeleslluminries:Anual
Perodedoperaciperany(en1000hores):2.58
Intervaldecanvidelmpades:Anual
Tipusdelmpada:Lmpadafluorescentdetresbandes(segonsCIE)
Intercanviimmediatdelmpadescremades:S
Factordemantenimentdelessuperfciesdellocal:0.98
Factordemantenimentdeleslluminries:0.88
Factordemantenimentdelfluxllumins:0.93
Factordedurabilitatdeleslmpades:1.00
Factormanteniment:0.80
Enelmantenimentdelluminriesilmpades,esseguiranlesinstruccionsdonadespelsrespectiusfabricadors.
Sis'observendeficinciesenlaxarxa(mecanismesi/oregistresdesprotegits,lmpadesfosesenzonesdscom,etc.)s'ha
d'avisaralsresponsablesdemantenimentpertaldequeesfacinurgentmentlesmesuresoportunes.
Caldesconnectarimmediatamentlainstallacielctricaencasdefuitad'aigua,gasounaltretipusdecombustible.
31
XARXADEVEUIDADES
5.5
5.1
OBJECTE
Lobjecte del projecte dinstallacions de cablatge estructurat s el de preveure un sistema de comunicacions per tot
ledifici que faci possible laccs des de qualsevol punt daquest als serveis de comunicacions que es distribueixin per
aquestsistema.
Elsistemapermetrlaintegracideserveisiestarnormalitzatsegonselsestndardsactualsperasistemesdecablatge
estructurat,demaneraquepermetrlacompatibilitatentrematerialsdediferentsfabricants,garantintsemprelaqualitat
delsistema.
Amb aquest sistema es pretn poder distribuir els serveis tradicionals de veu i dades (telefonia i informtica,
respectivament)aixcomdaltrespossiblesserveispresentsofuturs.
El disseny estructurat i modular del sistema permetr una gesti senzilla del mateix i proporcionar la possibilitat de
realitzarnefuturesmodificacionsi/oampliacionsambuncostcontrolat.
5.2
ABAST
Labastdaquestprojecteinclou:
-
5.3
Lestudi de les diferents alternatives existents per a fer possible lobjecte daquest projecte, aix com lelecci i
justificacidelamilloralternativaperaaquestcas.
La descripci detallada de tots els elements que formaran part del sistema, aix com un conjunt de plnols, que
ajudaranadefinirdemaneraunvocalobjectedelprojecteipermetranunamillorcomprensidetotelsistema.
Uns amidaments i pressupost que permetran definir i determinar les unitats de cada partida o unitat dobraque
configuraran la totalitat de la installaci objecte daquest projecte, aix com determinarne el seu cost econmic
total.
ANTECEDENTS
Puntdaccsdetelecomunicacions:Puntonlusuariconnectaelcablequeuneixelseuequipterminalamblaxarxade
cablatgeestructurat.
Lloc de treball: s lespai mnim en un edifici que shauria de reservar per a un ocupant que hagi dinteraccionar amb
equipsterminalsdetelecomunicacions.
Punt de treball: s el conjunt de punts daccs de telecomunicacions i altres mecanismes a disposici dun usuari
individual.
Cablehoritzontal:selcablequeconnectaundistribudordeplantaambunpuntdaccsdetelecomunicacions.
Distribudordeplanta:Distribudorenelqueespodenferlesinterconnexionsentreelscablestroncalsdedificiielscables
horitzontals.
Cablatgetroncaldedifici:selcablequeconnectaeldistribudordunedificiaundistribudordeplanta.Tambpotserel
cablequeconnectadosdistribudorsdeplantadunmateixedifici.
Distribudordedifici:Distribudorenelqueespodenferlesinterconnexionsentreelscablestroncalsdedificiielscables
troncalsdecampus.
Cablatgetroncaldecampus:selcablequeconnectaeldistribudordecampusalsdistribudorsdedifici.Tambpotserel
cablequeconnectadistribudorsdedificidunmateixcampus.
Distribudordecampus:seldistribudorcentraldelcampusdesdelquesurtenelscablestroncalsdecampus.
Campus:Recintequecontdosomsedificis.
Canal: s el trajecte de transmissi extrem a extrem que connecta dos equips duna aplicaci especfica. Els cables de
lequipielsdelllocdetreballsinclouenenelcanal.
Enlla: s el trajecte de transmissi entre qualsevol de les dues interfcies extremes dun dels cables del sistema.
Sexclouenelscablesdequipsielscablesdelllocdetreball.
Parelltrenat:Conjuntdedosconductorsallatstrenatsconjuntamentdunadeterminadamanerapertaldeformaruna
lneadetransmissiequilibrada.
Cableapantallat:Grupdedosomselementsdecabledeparellstrenatssimtricsenvoltatsperunapantallamentcomo
perapantallamentsdisposatsdintredunacobertacomuna.
5.6
Peralamillorcomprensidelesalternativesestudiadesidelasolucifinaladoptadacaldrtenirpresentqueelsistema
queespreveuespretnimplantaraunedificirehabilitatperaspblicicultural.
5.4
NORMESIREFERNCIES
5.4.1
REQUISITSDELDISSENY
Elsprincipalsrequisitsplantejatsiqueshancontemplateneldissenydelsistemadecablatgeestructuratsn:
5.7
Elcomplimentdelalegislaci,reglamentaciinormativaaplicables.
Undissenyelmsracional,funcionaliflexiblepossible.
Undissenyquepermetiunagestifcildelsistemaiquefacipossibleinocostosesfuturesampliacions.
Unsistemaquepermetilaintegracideserveisilainteroperatibitatdelsdiversoselementsqueshiconnectin.
DESCRIPCIDELSISTEMA
DISPOSICIONSLEGALSINORMESAPLICADES
Lesdisposicionslegalsinormesqueshancontemplatenaquestprojectesnlessegents:
-
NormaUNEEN501731:2005.Tecnologasdelainformacin.Sistemasdecableadogenrico.Parte1:Requisitos
generalesyreasdeoficina.
Norma UNEEN 501741:2001. Tecnologas de la informacin. Instalacin de cableado. Parte 1: Especificacin y
aseguramientodelacalidad.
Norma UNEEN 501742:2001. Tecnologas de la informacin. Instalacin de cableado. Parte 2: Mtodos y
planificacindelainstalacinenelinteriordelosedificios.
Norma UNEEN 501743:2001. Tecnologas de la informacin. Instalacin de cableado. Parte 3: Mtodos y
planificacindelainstalacinenelexteriordelosedificios.
ReglamentElectrotcnicdeBaixaTensi.
Elsistemadecablatgeestructuratestarformatperdiversoselementsquepermetraninterconnectartoteslespresesde
telecomunicacionsdeledificientreellesaixcomamblexteriordeledifici.
Aix,perunabandatindremunconjuntdepresesdetelecomunicacionsubicadesenelqueanomenarempuntsdetreball.
Cada punt de treball aglutinar una o ms preses de telecomunicacions aix com tamb preses elctriques per a la
alimentacielctricadelsequipsterminalsqueesconnectaranalaxarxadecablatgeestructurat.
Lespreseselctriquesixarxaelctricaassociada,per,noformapartdelobjectedelprojectedecablatgeestructuratsin
delprojecteelctric.
Per altra banda, tindrem uns racks de comunicacions que faran la tasca delement repartidor i que permetr la
interconnexidetoteslespresesdetelecomunicacionsentreelles,aixcomtambamblexteriordeledifici.
Finalment,tindremunaxarxadecablatgequepermetrlainterconnexidelselementsquesacabendesmentar.
32
5.7.1
PUNTSDETREBALL
El punt de treball ser lelement terminal de la xarxa de cablatge estructurat on hi haur ubicades les preses de
telecomunicacionsionlusuariconnectarelsseusequips.
Elspuntsdetreballtambaniranequipatsambpreseselctriquespertalquelusuaritambpuguialimentarelctricament
elsseusequips.
Elspuntsdetreballespreveucollocarlosvistosidesuperfciedacordalarestadinstallacionsprevistes.
Es preveuen diverses tipologies de punt de treball en funci de la seva ubicaci, aix com de ls que sen preveu fer.
Concretament,espreveuenlessegentstipologies:
Puntdetreballtipus1:
Aquestpuntdetreballanirequipatamb2presesRJ45(que,enunprincipi,espreveuquesiguin1peralserveideveui
laltraperalserveidedades)i2preseselctriquestipusshukodecolorblanc.
Puntdetreballtipus2:
slaquesutilitzarperalaconnexidelpuntdaccsWiFiianirequipatamb1presaRJ45i1presaelctricatipusshuko
decolorblanc.
Elscables,rosetesipuntsdeconnexihauranderotolarse,perfacilitarelmantenimentdelesconnexionsil'aplicacide
modificacionseventuals,seguintelscriterisespecificatspeltitulardelainstallacipertaldefacilitarelmantenimentde
lesconnexionsil'aplicacidemodificacionseventuals.
5.7.2
5.7.2.1
ARMARISDISTRIBUIDORS
ESTRUCTURAGENERAL
5.8
INSTALLACIDESISTEMADECAPTADORSINALMBRISWIFI
Adicionalment a la disposici del sistema de cablatge estructurat descrit a lapartat anterior, es dotar ledifici de
connectivitatsensefilsmitjanantunpuntd'accswifiqueespreveuubicaralaplantaprimera.
Alhoradexecutarlainstallaciidecollocarneelpuntdaccssensefils,esfarunaanlisidecoberturademaneraque,
amb el mnim nombre possible de punts d'accs, es maximitzi la cobertura a les dependncies del centre objecte de
l'actuaci.
Lesantenesipuntsd'accssinstallaranenpuntselevatsodedifcilaccsperevitarcopsimanipulacionsaccidentalso
intencionades.
Lesantenesielspuntsd'accss'installarandetalformaquequedinintegratsenelseuentorn,jasiguipelseudissenyob
per estar protegits per una carcassa o coberta opaca de material plstic o similar fixada slidament. Aquesta carcassa
ocultarlesantenes,perpermetrlacomprovacidel'estatdelsLEDdel'equip.
Quan els punts d'accs s'alimentin mitjanant un transformador extern, aquest s'installar de manera solidria al punt
d'accs.
Elspuntsdaccshaurandestarlocalitzatsonesminimitzinlesinterferncieselectromagntiques.
ElsadjudicatarisconfiguraranelsparmetresdexarxaIPdetotselsequipsinstallatsielsconnectaranalaxarxadelcentre,
d'acordamblesindicacionsqueproporcionareltitulardelainstallaci.
5.8.1
INFRAESTRUCTURADECANALITZACIONSIPASSOS
Lainfraestructuradecanalitzacionsquesuportartotelsistemadecablatgeestarformadaperdiversostipusdelements
enfuncideltramdelaxarxaquetransportin.
Peraltrabandaespreveuquelacollocacidelainfraestructuradecanalitzacionssiguivistaidesuperfcie.
Aixdoncs,elselementsprevistosseranbsicamentelssegents:
El subsistema de repartidors estar format per un armari rack ubicat al despatx de plant abaixa que far la tasca de
repartidor principal de ledifici (veure plnols). Les preses de telecomunicacions es connectaran a larmari repartidor
principal.
5.7.2.2
Concretament,peraltransportdetotselscablesquesortirandesdelrepartidordedificisutilitzaransafatesmetlliques
queesdistribuiranperlesprincipalszonesdecirculacideledifici,aixcomalgunasalaconcreta.
Tamb es preveu la utilitzaci de safates metlliques per al pas de les installacions duna planta a laltra per aquells
muntantsprevistosatalefecteenelsplnolsdarquitectura.
Aix, mitjanant safates metlliques es realitzar el transport dels cables fins a una zona propera a la presa de
telecomunicacionsfinsonarribarelcable.
Eltramfinaldelrecorregutdelcabledesdelasafatafinsalapresadetelecomunicacionsesrealitzarmitjananttubrgid
dematerialplsticqueanirvisticollocatdesuperfcie.
ARMARISDISTRIBUIDORSDEPLANTA
Donadeslesdimensionsinecessitatsdeledifici,noespreveulacollocacidunarmarirepartidordeplantaacadaplanta
sinquesutilitzarunarmarirepartidorubicatalaplantabaixaquefarlafuncidarmarideplantadaquestaplantaaix
comdelesplantesprimeraisegona,alhoraquetambfarlafunciderepartidordedifici.
5.7.3
SUBSISTEMADECABLATGE
Safatesmetlliques.
Tubsrgidsdematerialplstic.
Tubsflexiblescorrugatsdematerialplstic.
Canaldematerialplstic.
Els subsistema de cablatge estar format pels cables de comunicacions que uneixen els diversos elements del sistema.
Distingirem tres parts dintre del sistema de cablatge: cablatge horitzontal dedifici, cablatge troncal dedifici i cablatge
troncaldecampus.
5.7.3.1
CABLATGEHORITZONTALODEPLANTAID'EDIFICI
El cablatge previst per a la interconnexi del repartidor de planta amb les preses de telecomunicacions distribudes per
ledificiserelsegent:
Cabledecourede4parellsUTP(parellstrenatsinoapantallats)decategoria6.
Els recorreguts previstos per al sistema de cablatge horitzontal ser per les safates i tubs previstosa tal efecte ique es
descriuenenapartatsposteriors.
Lesdistnciesmximesprevistesperalcablatgehoritzontalnosuperaranmaiels90metresdelongitud.
33
PROTECCICONTRAINCENDIS
6.1
6.1.1
SISTEMESDEDETECCI,ALARMAIEXTINCIDINCENDIS
EXTINTORSPORTTILS
Es preveu la collocaci dun conjunt dextintors porttils amb una eficcia mnima de 21A113B i distributs
convenientment de tal manera que la distncia des de qualsevol origen devacuaci fins a un extintor no superi els 15
metres.
Elsextintorsescollocarandetalmaneraqueelseuextremsuperiorestiguiaunaaladarespecteelterramenorque1,70
metresidemaneraquepuguinserutilitzatsdemanerarpidaifcil.Escollocaranenllocsfcilmentvisiblesiaccessibles,
aixcomenlesproximitatsdelessortidesdevacuaci.
Tambescollocaranextintorsalexteriordelsrecintesderiscespecialipropersalasevaportadaccs.Amsalinterior
daquests locals tamb shi installaran extintors de tal manera que el recorregut real fins als extintors no superi els 15
metresenelcasdelslocalsderiscespecialbaiximigoels10metresenelcasdelslocalsderiscespecialalt.
ElsextintorscompliranlanormaUNE23110.
Esdonarcompliment,aix,alpunt1delaSecciSI4delDBdelCTE.Elsextintorstambcompliranlesespecificacionsde
lapartat6delApndix1delR.I.P.C.I.
6.1.2
6.1.7
SISTEMADEDETECCIIALARMA
Dacordamblataula1.1delpunt1delaSecciSI4delDBdelCTE,noserpreceptivalainstallacidecapsistemade
detecciialarmaaledifici.
6.1.8
SENYALITZACIDELESINSTALLACIONSMANUALSDEPROTECCICONTRAINCENDIS
Dacordambelpunt2delaSecciSI4delDBdelCTE,totselsmitjansdeproteccicontraincendisdutilitzacimanual
estaranconvenientmentsenyalitzatsmitjanantsenyalsdefinidesalanormaUNE230331amblessegentsmides:
-
210x210mmquanladistnciadobservacidelasenyalnosuperiels10metres
420x420mmquanladistnciadobservaciestiguicompresaentre10i20metres
594x594mmquanladistnciadobservaciestiguicompresaentre20i30metres
Tots aquests senyals seran visibles, fins i tot, en cas de fallada de lenllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents,
hauran de complir all establert a les normes UNE 230351:2003, UNE 230352:2003 i UNE 230054:2003 i el seu
mantenimentesrealitzarconformeaallestablertalanormaUNE230353:2003.
COLUMNASECA
Noespreveucapsistemadecolumnaseca,dacordambelsreglamentsinormativesaplicables,jaquelaladadevacuaci
noexcedeixde24metres,segonssindicaalataula1.1delpunt1delaSecciSI4delDBdelCTE.
6.1.3
BOQUESDINCENDIEQUIPADES
Noespreveulainstallacideboquesdincendiequipadesjaquelasevacollocacinospreceptivadacordalalegislaci
vigent.
6.1.4
SISTEMADABASTAMENTDAIGUAPERAINCENDIS
Noespreveulainstallacidesistemadabastamentdaiguaperaincendisjaquedacordalpuntanteriornoespreveula
collocacidecapsistemadeboquesdincendiequipades.
6.1.5
ASCENSORDEMERGNCIA
No es preveu la installaci dascensor demergncia ja que la seva collocaci no s preceptiva dacord a la legislaci
vigent.
6.1.6
HIDRANTSDINCENDI
Noespreveulainstallacidhidrantsjaquelasevacollocacinospreceptivadacordalalegislacivigent.
34
I.4.3.ANNEX3:PLADECONTROLDEQUALITAT
37
I.4.3.ANNEX3:PLADECONTROLDEQUALITAT
Detall
Projecte:RehabilitaciCentredinterpretacidelPaisatgeCulturaldelEstany
Emplaament
Adrea:PlaadelMonestir,n34
CodiPostal:08148
Municipi:LEstany
Urbanitzaci:
Parcella:
Promotor
Nom:AjuntamentdelEstany
Adrea:CarrerDoctorVilardell,1
CodiPostal:08148
Municipi:LEstany
DNI/NIF:P0807800H
Autor/sprojecte
Nom:
JordiMorrosCardona
MartaUrbiolaDomnech
Larquitecte:
Ncol.:
37.7732
32.8383
NDEX
PladeControldeQualitat
1.Aiguaperpastar
2.ridsperelaborarformig
3.Cimentperelaborarformig
4.Additiusperformig
5.Addicionsperelaborarformig
6.Formigfetalobra
7.Formigfabricatencentral
8.Rodonsdacerperaformig
9.Acerlaminatperaestructures
10.Maonsambfunciestructural
11.Sistemesdesostresprefabricats
12.Materialsutilitzatscomallamenttrmic
13.Materialsutilitzatscomallamentacstic
14.Materialsutilitzatscomallamentcontraelfoc
15.Poliuretansprodutsinsitu
16.Pressupost
Pgina
2
3
4
5
6
6
7
8
9
10
11
12
12
13
13
14
Signatura/es
Llocidata:
LEstany
gener
de 2014
PLA DE CONTROL DE QUALITAT - Projecte de Rehabilitaci - Centre dInterpretaci del Paisatge Cultural de lEstany
Introducci
AIGUAPERPASTAR
Elpladecontroldequalitatquesadjuntatlafinalitatdestablirelscriterisbsicsperaldesenvolupamentdelprojectede
control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d1 de desembrede1988publicatenelDOGCambdata28/12/88,
desenvolupatenlOrdrede13desetembrede1989(DOGC11/10/89)iampliatperlesOrdresde16dabrilde1992(DOGC
22/6/92)i29dejuliolde1994(DOGC12/9/94).
Elsarquitectesautorsdelprojectedexecucidobresenumeraranidefinirandintredelplecdecondicionselscontrolsde
qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execuci de lobra. Aquests control seran, com a mnim, els
especificatsalesnormesdecomplimentobligat,ienqualsevolcastotsaquellsquelarquitecteconsideriprecisosperala
sevafinalitat,podentenconseqnciaestablircriterisespecialsdecontrolmsestrictesqueelsestablertslegalment,variant
la definici dels lots o el nombre dassaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o laplicaci de criteris
particulars,elsqualsseranacceptatspelpromotor,elconstructorilarestadelaDirecciFacultativa.
Larquitectetcnicoaparelladorqueintervinguienladireccidobreselaborardintredelesprescripcionscontingudesal
projectedexecuciunprogramadecontroldequalitat,delqualhaurdedonarconeixementalpromotor.
Enelprogramadecontroldequalitatshaurdespecificarelscomponentsdelobraquecalcontrolar,lesclassesdassaig,
anlisis i proves, el moment oport de ferlos i lavaluaci econmica delsassaigs,anlisisiprovesquevaginacrrecdel
promotor.
Opcionalmentelprogramadecontroldequalitatpodrpreveureanlisisiprovescomplementriesenfuncidelcontingut
delprojecte.
Aniranacrrecdelpromotor/propietarilesdespesesdelassaigs,anlisisiprovesfetesperlaboratoris,personesoentitats
que no intervinguin directament en lobra, restant obligat aquell a satisferles puntualment en el moment en qu es
produeixielseuacreditament.
ElresultatdelesprovesencarregadeshaurdeserposatadisposicidelaDirecciFacultativaenelterminimximde........
dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions
oportunesiacompliramblesobligacionsquelicorresponguinpertaldaconseguirelcomplimentpuntualdelslaboratorisi
daltrespersonescontractadesalefecte.
El retard en la realitzaci de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats ser del risc exclusiu del
promotor/propietari,iencapcasimputablealaDirecciFacultativa,laqualpodrordenarlaparalitzacidetotsopartdel
treballsdexecucisiconsideraquelasevarealitzaci,sensedisposardelesactesderesultats,potcomprometrelaqualitat
delobraexecutada.
Elconstructorrestaobligataexecutarlesprovesdequalitatquelisiguinordenadesencomplimentdelprogramadecontrol
dequalitat,restantfacultatelpropietariperrescindirelcontracteencasdincomplimentocomplimentdefectuscomunicat
perlaDirecciFacultativa.
Laigua que sutilitzar en lelaboraci del formig haur destar sancionada per la prctica i complir les condicions
indicades a larticle 27 de la Instruccin de Hormign Estructural (EHE). En cas de dubte, es realitzar el control de
recepciielsassaigspertinents,segonsquesindicaalarticle81.2delEHE.
Encasquenoquediexpressamentindicat,laparelladoroarquitectetcnicresponsabledelobraestablirelnombre,forma
ifreqncianecessarisperrealitzarelscontrolssegents:
CONTROLSENELMOMENTDELARECEPCI
Documentals:
Es justificar, per part del constructor, que laigua utilitzada compleix lescondicionsexigidesenelsarticles27i
81.2 de lEHE (mitjanant assaigs de laboratori), o b justificar especialment que no altera perjudicialment les
propietatsexigidesalformig,niacurtniallargtermini,segonsquesindicaalarticle81.2delEHE.
ASSAIGSDELABORATORI
Encasdedubteraonable,laDirecciFacultativaesreservaeldretdeferelsassaigssegentsenlaboratorihomologat,amb
lametodologiareferenciadaentreparntesiielscriterisdacceptaciindicatsalsarticles27i81.2.3delEHE:
DeterminacidelpH(UNE7234/71)
Determinacidesubstnciesdisoltes(UNE7130/58)
Determinacidelcontinguttotaldesulfats(UNE7131/58)
DeterminacidelIclor(UNE7178/60)
Determinacidhidratsdecarboni(UNE7132/58)
Substnciesorgniquessolublesenter(UNE7235/71)
LapresademostresesfarsegonsUNE7236/71
RIDPERELABORARFORMIG
Lrid que sutilitzar en lelaboraci del formig complir les condicions indicades a larticle 28 de lEHE i tindr les
caracterstiquesquesespecifiquenenlamemria,plecdecondicions,pressupostiplnols.sadir:
Midamnimaimximadelrid(EHE,art.28.2):
Quannohihagiexperinciaprviadsesrealitzaranassaigsdidentificaci,segonsquesindicaalarticle28.1delEHEi
elscorresponentsalescondicionsfsicoqumiques,fsicomecniquesigranulomtriquesespecificatsalarticle28.3de
lEHE.
Estaprohibidalutilitzacidridsquecontinguinsulfursoxidables.
Els rids es transportaran i emmagatzemaran de manera que seviti la seva segregaci i contaminaci, i hauran de
mantindrlessevescaracterstiquesgramulomtriquesfinslasevaincorporacialamescla.
Cadaprocednciadiferentserconsideradacomalotindependent.
Documentals:
Es controlar la correspondncia entre la comanda i el subministrament mitjanant la comprovaci de lalbar.

CadacrregadridaniracompanyadadunfulldesubministramentqueestarsempreadisposicidelaDirecci
dObraienelquefiguraran,comamnim,lesdadesespecificadesalarticle28.4delEHE.
Esjustificar,perpartdelconstructor,quelridutilitzatcompleixlescondicionsexigidesenlarticle28delEHE
(mitjanantassaigsdelaboratorioexperinciaprvia)objustificarexplcitamentquenoalteraespecialmentles
propietatsexigiblesalformig,niacurtniallargtermini,segonsquesindicaalarticle81.3.3delEHE.
Encasdutilitzarescriessiderrgiques,escomprovarquenocontenensilicatsinestablesnicompostosferrosos,
segonsquesindicaalarticle28.1delEHE.
Operatius:
Esrealitzarlapresademostresnecessriesperapossiblescomprovacionsposteriors.
ASSAIGSDELABORATORI
Encasdedubteraonable,laDirecciFacultativaesreservaeldretdeferelsassaigssegents,enlaboratorihomologat,amb
lametodologiareferenciadaenelprimerparntesiielscriterisdacceptaciindicatsenelsegons:
Estabilitatdescriessiderrgiques()(EHE,art.28.1)
Midamxima/mnimadelrid(UNEEN9332/96)(EHE,art.28.2)
Contingutdefins(UNE9332/96)(EHE,art.28.3.3)
Coeficientdeformaengraves(UNE7238/71)(EHE,art.28.3.3)
ndexdridslaminarsengraves(UNE9333/97)(EHE,art.28.3.3)
Compostostotalsdesofre(UNEEN17441/99)(EHE,art.28.3.1)
Sulfatssolublesencids(UNEEN17441/99)(EHE,art.28.3.1)
Contingutdeclorurs(UNEEN17441/99)(EHE,art.28.3.1)
Terrossosdargila(UNE7133/58)(EHE,art.28.3.1)
Partculestoves(UNE7134/58)(EHE,art.28.3.1)
Partculesdebaixpesespecfic(UNE7244/71)(EHE,art.28.3.1)
Contingutdematriaorgnicaensorres(UNEEN17441/99)(EHE,art.28.3.1)
EquivalentdesorraEAV(UNE83131/90)(EHE,art.28.3.1)
Reactivitatambelslcalisdelciment(UNE146507/99EXiUNE146508/99EX)(EHE,art.28.3.1)
Coeficientdefriabilitatensorres(UNEEN10971/97)(EHE,art.28.3.2)
Resistnciaaldesgastengraves(UNEEN10972/99)(EHE,art.28.3.2)
Absorcidaiguaensorres(UNE83133/90)(EHE,art.28.3.2)
Absorcidaiguaengraves(UNE83134/90)(EHE,art.28.3.2)
Prduadepesambsulfatmagnsic(UNEEN13672/99)(EHE,art.28.3.2)
CIMENTPERELABORARFORMIG
El ciment que sutilitzar en lexecuci de lobra tindr les caracterstiques que sespecifiquen en la memria, plec de
condicions,pressupostiplnols,dacordambelscriterisindicatsenlaInstruccinparalarecepcindecementos(RC
97)icomplirlescondicionsindicadesalarticle26delEHE.Esadir:
Tipusdeciment(RC97,art.8):
Distintiudequalitat:
Altrescaracterstiques:
Nosutilitzaranlotsdecimentquenovinguinacompanyatsdelcertificatdegarantiadelfabricant,firmatperunapersona
fsica(EHE,art.81.1.1).
Criterisdedefinicideremesa,lotimostra(RC97,art.10oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
Documentals:
Es comprovar que el ciment disposa de la documentaci que acredita que est fabricat i comercialitzat de
maneralegal(RC97,art.10.b).
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomandaielsubministramentmitjanantlacomprovacidelalbarila
documentaciannexa,elsqualscontindrantoteslesdadesindicadesenlarticle9.b.1delaRC97.
Operatius:
Es comprovar la temperatura del ciment de cada partida en el moment de larribada, segons larticle 26.2 de
lEHE.
Escomprovar,peracadapartida,quelaformadesubministramentsajustialesindicacionsdelarticle26.2de
lEHEidelarticle9delaRC97.
EncasdenodisposardundistintiuoficialmentreconegutouncertificatCCEHE,abansdecomenarlesfeinesde
formigonatisemprequevarinlescondicionsdesubministrament,esrealitzarlapresademostrescorresponent
alsassaigsderecepciprevistosalaRC97(art.10.d),alsprevistosalPlecdePrescripcionsTcniquesParticulari
alsnecessarisperladeterminacidelcontingutdeclorurs(EHE,art.81.1.2).Enaquestcas,icomamnimcada
tres mesos dobra, es comprovaran les segents especificacions: composici del ciment, principi i final
dadormiment,resistnciaacompressiiestabilitatdevolum.
En cas de disposar dun distintiu oficialment reconegut o un certificat CCEHE, els assaigs de recepci podran
substituirse per una cpia del corresponent certificat, segons sindica als articles 10.b de la RC97 i 81.1.2 de
lEHE.Enaquestcas,ladireccidobrapot,mitjanantcomunicaciescrita,dispensardelarealitzacidelsassaigs
previstos al Plec de Prescripcions Tcniques Particulars, de la determinaci del contingut de clorurs i de les
comprovacions trimestrals esmentades al pargraf anterior, que seran substitudes per la documentaci
didentificaci del ciment junt amb els resultats de lautocontrol. (RC97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret
375/88,annex1).
Esrealitzarunapresademostrespreventiva,segonssindicaenelsarticles81.1.2delEHEi10.cdelaRC97.
ASSAIGSDELABORATORI
lametodologiareferenciadaentreparntesiielscriterisdacceptaciespecificatsperacadatipusdecimentalaRC97i/o
especificatsenelsegonparntesi:
Prduaalfoc(UNEEN1962/96)
Residuinsoluble(UNEEN1962/96)
Contingutdesulfats(UNEEN1962/96)
Contingutdeclorurs(UNE80217/91)(EHE,art.30.1)
Putzolanicitat(UNEEN1965/96)
Principiifinaldadormiment(UNEEN1963/96)
Estabilitatdevolum(UNEEN1963/96)
Resistnciaacompressi(UNEEN1961/96)
Composicipotencialdelclinker(UNE80304/86)
Calordhidrataci(UNE80118/86EX)
ndexdeblancor(UNE80117/87EX)
Almina(UNE80217/91)
lcalis(UNE80217/91)
Finordemolta(UNE80122/91oUNE80108/86)
Pesespecfic(UNE80103/86)
SuperfcieespecficaBlaine(UNE80122/91)
Humitat(UNE80220/85)
xiddecallliure(UNE80243/86)
Titani(UNE80228/88EX)
Composiciiespecificacionsdelscimentscomuns(UNE80301/96)
Composiciiespecificacionsdelscimentresistentsasulfatsi/oalaiguadelmar(UNE80303/96)
Composiciiespecificacionsdelscimentsblancs(UNE80305/96)
Composiciiespecificacionsdelcimentsdebaixcalordhidrataci(UNE80306/96)
Composiciiespecificacionsdelscimentperusosespecials(UNE80307/96)
Composiciiespecificacionsdelscimentsdaluminatdecalci(UNE80310/96)
Falsadormiment(UNE80114/96)(EHE,art.26.2)
ADDITIUSPERAFORMIG
Els additius que sutilitzaran en lelaboraci del formig sincorporaran en una proporci no superior al 5% del pes de
ciment,segonslarticle29.1delEHEitindranlescaracterstiquesquesespecifiquenenlamemria,plecdecondicions,
pressupostiplnols.sadir:
Tipusdadditiu:
Proporci:
Esta prohibida lutilitzaci dadditius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components qumics que puguin
produiroafavorirlacorrosidelesarmadures.
Documentals:
Escontrolar,peracadaadditiudiferent,lasevadesignaci,segonssindicaalarticle29.1delEHE.
Es comprovar el certificat dassaigs previs per a cada additiu diferent, segons que sindica a larticle 81.4.2 de
lEHE.
Escomprovarelcertificatdegarantiadelfabricant,signatperpersonafsica,peracadaadditiudiferentagregat
enlesproporcionsicondicionsprevistes,segonselsarticles29.1i81.4delEHE.
Es comprovar el certificat de laboratori conforme ladditiu no cont compostos qumics que puguin afavorir la
corrosidelesarmadures,peracadaadditiudiferentisegonslarticle81.4.2delEHE.
Operatius:
En cas de formig fet a lobra, es comprovar letiquetat en cada subministrament, segons que sindica en els
articles29.1i81.4delEHE.
Esrealitzarlapresademostresnecessriaperapossiblescomprovacionsposteriors.
ASSAIGSDELABORATORI
Encasdedubteraonable,laDirecciFacultativaesreservaeldretdeferelsassaigssegents,enlaboratorihomologatiamb
lametodologiareferenciadaentreparntesi:
Anlisiinfraroig(UNEEN4806/97)
Residusecenadditiuslquids(UNEEN4808/97)
Prduademassaenadditiussecs(UNE83206/85)
Prduapercalcinaci(UNE83207/85)
Residuinsolubleenaiguadestillada(UNE83208/85)
Contingutdaiguanocombinada(UNE83209/86)
Contingutdhalogenurstotals(UNE8210/88EX)
Contingutdecompostosdesofre(UNE83211/87EX)
Pesespecficenadditiuslquids(UNE83225/86)
Densitataparentenadditiusslids(UNE83226/86)
DeterminacidelpH(UNE83227/86)
Determinacidelaconsistnciamitjanantlatauladecops(UNE83258/88EX)
Determinacidelcontingutdaireincls(UNE83259/88EX)
LapresademostresesfarsegonsUNE83254/87EX.
Enelcasdhaverdefectuarassaigssobremostresdeformig,aquestesesprepararansegonslaUNE4801/98.
ADDICIONSPERELABORARFORMIG:CENDRESVOLANTS,FUMDESLICE
FORMIGFETALOBRA
Lutilitzaci daddiccions sols es podr fer amb coneixement del sollicitant del formig i lautoritzaci expressa de la
direccidelobra.Enqualsevolcasescompliranlescondicionsindicadesalarticle29.2delEHE.
Percentatgedecendresvolantsrespecteelpesdeciment:
Percentatgedefumdeslicerespecteelpesdeciment:
En cas dutilitzar addicions en lelaboraci del formig, es far servir sempre ciment del tipus CEM I. A ms, en
estructures dedificaci, la quantitat de cendres volants no excedir del 35% i la de fum de slice del 10% del pes del
ciment.
CalconsiderarqueambduesaddicionspodenproduirunadisminucidelpH,accelerantlacarbonatacisinoesprotegeix
elformig.
Abans diniciar lobra, i cada cop que es produeixi una modificaci de les caracterstiques de qualitat del producte, es
realitzaranenunlaboratorihomologatelsassaigsprevistosalarticle29.2.129.2.2delEHE,segonsestractidecendres
volantsofumdeslice.Ladeterminacidelndexdactivitatresistentesfarambcimentdelamateixaprocednciaque
elprevistperexecutarlobra.
Per comprovar lhomogenetat del subministrament, com a mnim cada tres mesos, es determinar per les cendres
volantselcontingutdanhdridsulfric,laprduaalfocilafinor,ipelfumdesliceelcontingutdeclorursilaprduaal
foc.
Documentals:
Es comprovar el certificat de garantia, ems per un laboratori homologat, conforme laddici no cont
compostosqumicsquepuguinafectarladurabilitatdelformigoafavorirlacorrosidelesarmadures,iams
compleix les especificacions de larticle 29.2.1 29.2.2 de lEHE, segons es tracti de cendres volants o fum de
slice,dacordamblesindicacionsdelarticle81.4delEHE.
Operatius:
ASSAIGSDELABORATORI
la metodologia referenciada entre parntesi i els criteris dacceptaci que consten als articles 29.2.1 29.2.2 de lEHE,
segonsestractidecendresvolantsofumdeslice:
Elformigquesutilitzarenlexecucidelobraserelaboratinsitu,complirlescondicionsindicadesalarticle69.3
delEHEiitindrlescaracterstiquesquesespecifiquenenlamemria,plecdecondicions,pressupostiplnols.
Elementaconstruir:
Tipusdeformig(enmassaoarmat,EHE,art.39.2):
Resistncia(EHE,art.39.2):
Consistncia(EHE,art.30.6):
Midamximadelgranulat(EHE,art.28.2):
Tipusdambient(EHE,art.8.2):
Contingutmnimdeciment(EHE,art.37.3.2):
Relacimximaaigua/ciment(EHE,art.37.3.2):
Coeficientdeminoraciadoptatenelclcul(EHE,art.15.3):
Modalitatdelsassaigsdecontrol(EHE,art.88):
Criteridedivisidelots(EHE,art.88.4oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
CONTROLPREVIALINICIDELOBRA
En els casos previstos a larticle 37.3.2. (classes dexposici III IV, o qualsevol classe especfica dexposici) i
prviament a linici de les operacions de formigonat caldr comprovar el compliment de les especificacions
relatives a la durabilitat del formig, contingut mnim de ciment i relaci mxima aigua/ciment, validant les
dosificacions proposades. Aquesta comprovaci es far mitjanant lassaig de penetraci daigua sota pressi
(UNE83309/90EX)segonssespecificaalarticle85.2iambelscriterisdacceptaciqueconstenalarticle85.3.de
lEHE.
Justificaci per part del constructor (mitjanant experincia o assaigs previs) que el formig resultant de les
dosificacionsprevistescompleixlescondicionsexigidesenlarticle30delEHEienelplecdecondicions,segonsel
quesindicaalarticle68delEHE.
Documentals:
Escomprovarmitjanantlesanotacionsalllibreregistredefabricacidelformigqueaquestshafabricatsegons
lesdosificacionsprevistesiprviamentacceptadesperladireccidobra(EHE,art.69.3).
Contingutdanhdridsulfric(UNEEN1962/96)
Contingutdeclorurs(UNE80217/91)
Contingutdxiddecallliure(UNEEN4511/95)
Prduaalfoc(UNEEN1962/96)
Finor(UNEEN4512/95)
ndexdactivitatresistent(UNEEN1961/96)
Expansi(UNEEN1963/96)
Contingutdxiddesilici(UNEEN1962/96)
Operatius:
Escomprovarlaconsistnciaenlaforma,freqnciaitolernciesindicadesenlarticle83delEHE.
Esrealitzaranprovetessegonslarticle88delEHEenelnombrenecessariiambelcriteridedivisidelotsindicat
anteriorment,pertaldedisposardedadesderesistnciaacompressia7i28dies.
Es realitzar la presa de mostres necessria per a possibles comprovacions posteriors (dacord amb lUNE
83300/84).
Toteslesprovetesdisposarandemarcaidentificativadellotalqualpertanyenidelasevacollocacienobra.
ASSAIGSDELABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les segents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes
referenciadesentreparntesiiambelscriterisdetolernciaexpressatsenlarticle88delEHE:
Resistnciaacompressials7dies(EHE,art.88)
En cas de dubte raonable, la Direcci Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs segents, amb la metodologia i els
criterisdacceptacireferenciatsentreparntesi:
Midamximadelgranulat(UNEEN9332/96)(EHE,art.28.2)
Iclorurtotal(EHE,art.30.1)
Densitat(UNE83317/91)
Resistnciaalsciclesgladesgla(ASTMC666/89)
Penetracidaiguasotapressi(UNE83309/90EX)(EHE,art.85)
FORMIGFABRICATENCENTRAL
Elformigquesutilitzarenlexecucidelobraprocedirdecentralformigonera,complirlescondicionsindicadesa
larticle 69.2 de lEHE i tindr les caracterstiques que sespecifiquen en la memria, plec de condicions, pressupost i
plnols.sadir:(veureEHE,art.69.2.8)
Elementaconstruir:
Designacidelformigperpropietats:
Tipus(enmassa,armatopretesat,EHE,art.39.2):
Resistncia(EHE,art.39.2):
Designacidelformigperdosificaci:
Tipus(enmassa,armatopretesat,EHE,art.39.2):
Contingutmnimdeciment(EHE,art.37.3.2):
Designaci,classeresistenticaracterstiquesaddicionalsdelciment(RC97):
Coeficientdeminoraciadoptatenelclcul(EHE,art.15.3):
Modalitatdelsassaigsdecontrol(EHE,art.88):
Documentals:
Es controlar la correspondncia entre la comanda i el subministrament mitjanant la comprovaci de lalbar,

signatperpersonafsica,elqualcontindrtoteslesdadesindicadesenlarticle69.2.9.1delEHE.
Escomprovarelnivelldhomologacidelacentralproductora,quepotserundistintiuoficialmentreconeguto
uncertificatCCEHE(EHE,art.81).
Operatius:
Escomprovarlaconsistnciaenlaforma,freqnciaitolernciesindicadesenlarticle83delEHE.
Esrealitzaranprovetessegonslarticle88delEHE,enelnombrenecessariiambelcriteridedivisidelotsindicat
anteriorment,pertaldedisposardedadesderesistnciaacompressia7i28dies.
Es realitzar la presa de mostres necessria per a possibles comprovacions posteriors (dacord amb lUNE
83300/84).
EncasdeformigonsfabricatsenunacentralquenodisposidundistintiuoficialmentreconegutouncertificatCC
EHE,esrealitzaranelsassaigsderecepcienobradelscomponentsdelformig,segonsquesindicaalarticle81
delEHE.
Sota lautoritzaci expressa de la direcci dobra es podr aplicar una reducci en el nombre damassaments a
assajarpercadalotsegonssestableixalapartat3delannexalDecret375/88.
Toteslesprovetesdisposarandemarcaidentificativadellotalqualpertanyenidelasevacollocacienobra.
ASSAIGSDELABORATORI
Es realitzaran prescriptivament les segents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes
referenciadesentreparntesiiambelscriterisdetolernciesexpressatsenlarticle88delEHE:
En cas de dubte raonable, la Direcci Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs segents, amb la metodologia i els
criterisdacceptacireferenciatsentreparntesi:
Midamximadelgranulat(UNEEN9332/96)(EHE,art.28.2)
Iclorurtotal(EHE,art.30.1)
Resistnciaalsciclesgladesgla(ASTMC666/89)
Penetracidaiguasotapressi(UNE83309/90EX)(EHE,art.85)
RODONSDACERPERAFORMIG
Elsrodonsdacerperarmarquesutilitzaranenlobracompliranlescondicionsindicadesalarticle31delEHEitindran
lescaracterstiquesquesespecifiquenenlamemria,plecdecondicions,pressupostiplnols:sadir:
Designaci(EHE,art.31):
Dimetres:
Distintiudequalitat(EHE,art.31.5.1):
No sutilitzaran partides dacer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una
personafsica(EHE,art.90.1).
Nivelldecontrol(EHE,art.90):
Encasquenoquediexpressamentindicat,laparelladoroarquitectetcnicresponsabledelobraestablirelnombre,forma,
freqnciaitolernciesnecessarisperrealitzarelscontrolssegents:
Documentals:
Escontrolar,percadasubministramentdiferent,lacorrespondnciaentrelacomanda,lalbariallespecificat
enelprojecte.
En el casdacerscertificats,aquellsquedisposendundistintiuoficialmentreconegutouncertificatCCEHE,es
sollicitarpercadapartidalacreditacidaquestdistintiuielcertificatdegarantiadelfabricant(EHE,art.31.5.1).
Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori
homologat,conformecompleixenlesexignciesestablertesalEHE(EHE,art.31.5.2).
Enbarrescorrugadesimalleselectrosoldadesessollicitar,peracadasubministradoritipusdacer,elcertificat
especficdadherncia,segonsquesindicaalarticle31delEHE.
Operatius:
Esrealitzaranlesdeterminacionsnecessriesperlot,segonslarticle90.2i90.3delEHE,amblobjectedeverificar
quelasecciequivalentcompleixlesespecificacionsdelarticle31.1delEHE.
En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessries per lot, segons larticle 90.3 de lEHE, amb
lobjectedeverificarquelescaracterstiquesdelsresaltssajustenalesvariacionsconsignadesobligatriamenten
elcertificatespecficdadherncia,segonsquesindicaalarticle31.2delEHE(controlnormal).
Enbarrescorrugadesimalleselectrosoldades,esrealitzaranlesdeterminacionsnecessriesperlot,amblobjecte
deverificarelgravatdelesmarquesdidentificaci(tipusdacer,pasdorigenimarcadelfabricant)segonsque
sindicaalarticle31.2delEHE.
Escomprovarlabsnciadesquerdesenleszonesdedoblegatiganxosdancoratge,mitjanantinspeccivisual
(control a nivell redut) o desprs de lassaig de doblegat desdoblegat segons sindica a larticle 31.2 de lEHE
(controlanivellnormal).
Enelcasdexistirunionspersoldaduraescomprovarlaptitudpelsoldatgesegonslarticle90.4delEHE.
Comamnimdoscopsalllargdelobraesdeterminarellmitelstic,lacarregadetrencamentilallargamenten
trencamentenunaprovetadecadadimetre,tipusisubministradordacer,segonslarticle90.3delEHE(control
normal).
En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada dimetre
principal utilitzat, e inclouran lassaig de resistncia a larrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control
normal).
Esrealitzarlapresademostresnecessriaperalapossiblerealitzacideposteriorsassaigsdecomprovaci.
En el cas dacers certificats, que disposin dun distintiu oficialment reconegut o un certificat CCEHE i sota
lautoritzaci expressa de la direcci dobra es podr deixar dassajar lacer en les condicions que estableix
lapartat2delannexalDecret375/88.
Toteslesprovetesdisposarandemarcaidentificativadellotalqualpertanyenilasevacollocacienobra.
ASSAIGSDELABORATORI
Esrealitzaranprescriptivamentlessegentsdeterminacionsenlaboratorihomologat,amblametodologiareferenciadaenel
primerparntesiielscriterisdacceptaciindicatsenelsegon:
Lmitelstic(UNE,74741/92)(EHE,art.90.5)
Crregadetrencament(UNE74741/92)(EHE,art.90.5)
Allargamententrencament(UNE74741/92)(EHE,art.90.5)
Doblegatdesdoblegat(UNE36068/94iEHE,art.31.2i31.3)(EHE,art.90.5)
Resistnciaalarrencamentdelnussoldat(UNE36462/80)(EHE,art.90.5)
lametodologiareferenciadaenelprimerparntesiielscriterisdacceptaciindicatsenelsegon:
Soldatge(EHE,art.90.4)(EHE,art.90.5)
Adherncia(UNE36740/98)(EHE,art.31.2)
ACERLAMINATPERAESTRUCTURES
Lacer que sutilitzar en lexecuci de lobra tindr les caracterstiques que sespecifiquen en la memria, plec de
condicions, pressupost i plnols, dacord amb els criteris indicats a la Norma Bsica de la Edificacin. Estructuras de
aceroenedificacin(NBEEA95).sadir:
Classe(NBEEA95,art.2.1.1):
Srie(NBEEA95,art.2.1.6.1):
Tipusiubicaciindicatsalsplnols.
Coeficientdemajoracidecrreguesadoptatenelclcul(NBEEA95,art3.1.5):
Criteridedivisidelots(NBEEA95,art.2.1.5.2oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
Sidentificar sempre als plnols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat,
laparellador o arquitecte tcnic responsable de lobra establir el nombre, forma i freqncia necessaris per realitzar els
controlssegents:
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomandaielsubministramentmitjanantlacomprovacidelalbar.
Escontrolarlagarantiadelfabricantperacadaclassedacer,segonssindicaalarticle2.1.5.1delaNBEEA95.
Operatius:
Escomprovarlexistnciadelamarcadidentificaci,segonsquesindicaalarticle2.1.6.2delaNBEEA95.
Escomprovarqueelspossiblesdefectessuperficialsdelproductesajustenalquesindicaalarticle2.1.6.3dela
NBEEA95.
Escomprovarqueelspossiblesdefectesdimensionalsdelproductesajustenalquesindicaalarticle2.1.6.3de
laNBEEA95.
ASSAIGSDELABORATORI
lesindicacionsicriterisdacceptacidelesnormesreferenciadesentreparntesi:
Lmitelstic(UNE74741/92)(NBEEA95,art.2.1.2i2.1.5)
Resistnciaatracci(UNE74741/92)(NBEEA95,art.2.1.2i2.1.5)
Allargamentfinstrencament(UNE74741/92)(NBEEA95,art.2.1.2i2.1.5)
Doblegatsobremandr(UNE7472/89)(NBEEA95,art.2.1.2i2.1.5)
Resilincia(UNE74751/92)(NBEEA95,art.2.1.2i2.1.5)
Estatdedesoxidaci(NBEEA95,art.2.1.3i2.1.5)
Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBEEA95, art. 2.1.3 i
2.1.5)
Contingutdefsforencoladaiproducte(UNE7029/51)(NBEEA95,art.2.1.3i2.1.5)
Contingutdesofreencoladaiproducte(UNE7019/50)(NBEEA95,art.2.1.3i2.1.5)
Contingutdenitrgenencoladaiproducte(UNE363171/85)(NBEEA95,art.2.1.3i2.1.5)
Contingutdesiliciencoladaiproducte(UNE7028/1R75)(NBEEA95,art.2.1.5.7)
Contingutdemangansencoladaiproducte(UNE7027/51)(NBEEA95,art.2.1.5.7)
DuresaBrinell(UNE7422/85)(NBEEA95,art.2.1.5.8)
9
MAONSAMBFUNCIESTRUCTURAL
Els maons sutilitzaran en lexecuci de lobra tindran les caracterstiques que sespecifiquen en la memria, plec de
condicions,pressupostiplnols,dacordambelscriterisindicatsalaNormaBsicadelaEdificacin.Murosresistentes
defbricadeladrillo(NBEFL90)ienelPliegoGeneraldeCondicionesparalarecepcindeladrilloscermicosenlas
obrasdeconstruccin(RL88)ique,enresum,snelssegents:
Classe(vistonovist:RL88,apt.3):
Tipus(masss,calatoforadat:RL88,apt.2):
Dimensions(RL88,apt.4):
Resistnciaacompressi(NBEFL90,art.2.2iRL88,apt.4.2):
Geladicitat(RL88,apt.4.2):
Distintiudequalitat,segellINCEoequivalent(RL88,apt.6.6):Enelcasdequenoesdemani,indicaciexpressa
enaquestsentit
La definici de partida i mostra es realitzar segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL88, identificant sempre el
subministramentambelseudestalobra.
Documentals:
Escontrolar,peracadasubministramentdiferent,lacorrespondnciaentrelacomanda,lalbariallespecificat
enelprojecte,segonslesindicacionsdelapartat5.2delaRL88.
Essollicitar,peracadasubministramentitipusdema,eldocumentdegarantiadelfabricantdelaresistnciaa
compressi,segonsquesindicaalapartat4.2delaRL88.
Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovar, per a cada subministrador i tipus de ma, la
certificacidelsassaigsrealitzatsenlaboratori,segonslapartat6.4delaRL88.
SielsmaonstenensegellINCEoequivalent,escomprovar,peracadasubministradoritipusdema,lavignciai
documentacideldistintiudequalitat.
Operatius:
Esverificarlacorrespondnciaentrelamostradecontrastilapartidasubministrada,segonslapartat6.4dela
RL88.
Escomprovarlainexistnciadefissuresnotolerables,segonslapartat4.3delaRL88.
Escomprovarlainexistnciadexfoliacions,segonslapartat4.3delaRL88.
Escomprovarlainexistnciadescrostonatsperpinyol,segonslapartat4.3delaRL88.
ASSAIGSDELABORATORI
lametodologiareferenciadaenelprimerparntesiielscriterisdacceptaciindicatsenelsegon:
Dimensionsiforma(UNE67030/85)(RL88,apt.4.1)
Resistnciaacompressi(UNE67026/84)(RL88,apt.7.2)
Eflorescncia(UNE67029/85)(RL88,apt.4.2)
Succi(UNE67031/85)(RL88,apt.4.2)
Geladicitat(UNE67028/84)(RL88,apt.4.2)
Massa(RL88,apt.7.2)(RL88,apt.4.2)
10
SISTEMESDESOSTRESPREFABRICATS
Elssistemesdesostres(biguetesipecesdentrebigat)quesutilitzaranenlexecucidelobratindranlescaracterstiques
que sespecifiquen en la memria, plec de condicions, pressupost i plnols, dacord amb els criteris indicats a la
Instruccin para el proyecto y la ejecucin de forjados unidireccionales de hormign armado o pretensado (EF96) i
InstruccindeHormignEstructural(EHE).sadir:
Perlesbiguetes:
Tipus(armada,pretesada,...):
Forma(semibigueta,...):
Cantell:
Llummxima:
Perlespecesdentrebigat:
Tipus(resistentono):
Material(cermic,morterdeciment,...):
Pelconjuntdelsistema:
Intereix:
Distintiudequalitat:
Coeficientdemajoracidecrreguesempratenelclcul(EF96,art.6.1iEHE,art.12):
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomandaielsubministramentmitjanantlacomprovacidelalbar.
Escomprovar,peracadasistemadesostre,lautoritzacids,segonssindicaalarticle10.1delEF96.
Es sollicitar, per a cada sistema de sostre, la justificaci documental del fabricant garantitzant les
caracterstiques especificades a lautoritzaci ds, segons que sindica a larticle 9.1 de lEF96. Aquesta
comprovacinocaldrferlasielsistemadesostreteundistintiudequalitatoficialmentreconegut.
Operatius:
Escomprovarelgravatdelcodididentificacidecadabigueta(fabricantitipus),segonslarticle9.1delEF96.
Escontrolarelbonestataparentdelespecesdentrebigat.
Esverificaranlescaracterstiquesgeomtriquesidarmatreflectidesenlautoritzacidusdelsistemadesostre,
segonsquesindicaalarticle9.1delEF96.
Escomprovarlacompatibilitatentrebiguetesipecesdentrebigat,peralasevautilitzaciconjunta,dacordamb
larticle4.1delEF96.
ASSAIGSDELABORATORI
Encasdedubteraonable,laDirecciFacultativaesreservaeldretdeferelsassaigssegents,dacordamblarticle9delEF
96,enlaboratorihomologatiambelscriterisreferenciatsentreparntesi:
Perlesbiguetes:
Collocacidarmadures(EF96,art.2iEHE,art.66,67i37.2.4)
Armadurespassives(EF96,art.2.1iEHE,art.31)
Armaduresactives(EF96,art.2.2iEHE,art.32)
Quantiamnima(EHE,art.42.3)
Armaduratransversal(EHE,art.44)
Formig(EHE,art.30)
Destesatifissuraci(EHE,art.49)
Perlespecesdentrebigat:
Crrega(EF96,art.3.1).
Resistnciaalfoc(UNE23727/90)(EF96,art.3.1).
Resistnciaacompressi(EF96,art.3.2),enelcasdentrebigatsresistents.
11
MATERIALSUTILITZATSCOMALLAMENTTRMIC
MATERIALSUTILITZATSCOMALLAMENTACSTIC
Elmaterialquesutilitzarcomallamenttrmicenlexecucidelobratindrlescaracterstiquesquesespecifiquenen
lamemria,plecdecondicions,pressupostiplnols.sadir:(veuretaula2delaNREAT87otaula2.8delaNBECT79)
Tipusdematerial(mantes,plafons,morterprojectat,...):
Classe de material (fibres minerals de vidre, llana de roca , EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de
poliuret,suro,...):
Densitataparent:
Conductivitattrmica:
Gruix:
SegelloMarcadeQualitat(NBECT79,annex5.2.2):
Altrescaracterstiques(NBECT79,annex5.1):
Divisienunitatsdinspecci(apartat5.2.3delannex5delaNBECT79oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomanda,elsubministramentiallespecificatenelprojecte,mitjanant
lacomprovacidelalbar.
Escomprovarqueladocumentacitcnicadelproducteespecificalessevesdimensionsitolerncies,segonsque
sindicaenlapartat5.1.6delannex5delaNBECT79.
Esverificarqueelfabricantgarantitzalescaracterstiquesrequeridesenlacomandamitjanantlacomprovaci
deletiquetat,segonsquesindicaenlapartat5.1.7delannex5delaNBECT79.
EscomprovarlexistnciadelSegelloMarcadeQualitatdemanat,elquejuntamentamblagarantiadelfabricant
delcomplimentdelescaracterstiquesrequerides,permetrrealitzarlarecepcidelmaterialsensenecessitatde
fercomprovacionsoassaigs,segonsquesindicaalapartat5.2.2delannex5delaNBECT79.
Operatius:
ASSAIGSDELABORATORI
Conductivitattrmica(UNE53037/76)
Densitataparent(UNE53144/69;53215/71;56906/74)
Permeabilitatalvapordaigua(UNE53312/76)
Permeabilitatalaireenfinestres(UNE7405/76;82205/78)
Absorcidaiguapervolum(UNE53028/55)
Elmaterialquesutilitzarcomallamentacsticenlexecucidelobratindrlescaracterstiquesquesespecifiquenen
lamemria,plecdecondicions,pressupostiplnols,dacordambelscriterisindicatsalaNormaBsicadelaEdificacin.
Condicionesacsticasenlosedificios(NBECA88).sadir:(veureannex4delaNBECA88)
Tipusdematerial(mantes,plafons,...):
Classedematerial(fibresmineralsdevidre,llanaderoca,suro,...):
Densitataparent:
Gruix:
SegelloMarcadeQualitat(NBECA88,annex4.6.2):
Altrescaracterstiques(NBECA88,annex4.2.2):
Divisienunitatsdinspecci(apartat4.6.3delannex4delaNBECA88oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomanda,elsubministramentiallespecificatenelprojecte,mitjanant
Escomprovarqueladocumentacitcnicadelproducteespecificalessevesdimensionsitolerncies,segonsque
sindicaenlapartat4.4delannex4delaNBECA88.
Esverificarqueelfabricantgarantitzalescaracterstiquesrequeridesenlacomandamitjanantlacomprovaci
deletiquetat,segonsquesindicaenlapartat4.5delannex4delaNBECA88.
EscomprovarlexistnciadelSegelloMarcadeQualitatdemanat,elquejuntamentamblagarantiadelfabricant
delcomplimentdelescaracterstiquesrequerides,permetrrealitzarlarecepcidelmaterialsensenecessitatde
fercomprovacionsoassaigs,segonsquesindicaenlapartat4.6.2delannex4delaCA88.
Escomprovarqueladocumentacitcnicadelproducteespecificaelsresultatsdelsassaigsdallamentacstic
de la soluci constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBECA88 sense necessitat de fer
assaigsalobra.
Escomprovarqueelmaterialrebutalobracoincideixambelproductedelqualshanfettotselsassaigs.
Operatius:
ASSAIGSDELABORATORI
Allamentasorollaeri(UNE74040/84)
Allamentasorolldimpacte(UNE74040/84)
Materialsabsorbentsacstics(UNE74041/80)
Permeabilitatalaireenfinestres(UNE85208/81)
12
MATERIALSUTILITZATSCOMALLAMENTCONTRAELFOC
POLIURETANSPRODUTSINSITU
El material que sutilitzar com allament contra el foc en lexecuci de lobra tindr les caracterstiques que
sespecifiquen en la memria, plec de condicions, pressupost i plnols, dacord amb els criteris indicats a la Norma
BsicadelaEdificacin.Condicionesdeproteccincontraincendiosenlosedificios(NBECPI96).sadir:(veureart.13
delaNBECPI96)
Tipusdematerial(plaques,morters,pinturesintumescents,pinturesovernissosignfugs,...):
Gruix:
Classedereaccialfocexigida:
Toxicitat:
SegelloMarcadeQualitat:
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomanda,elsubministramentiallespecificatenelprojectemitjanant
EscontrolarqueelfabricantoimportadorgarantitzalescaracterstiquesrequeridesperelcomplimentdelaNBE
CPI96, mitjanant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris (NBECPI96, art. 17.2 i 17.3).
Aquestadocumentacihaurdetenirunaantiguitatinferiora5anys(NBECPI96,art.17.3.4).
Quan un material hagi estat objecte de tractament dignifugaci amb posterioritat a la seva fabricaci, es
comprovar que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin
explcitamentqueelmaterialhaestatsotmsaunenvellimentprevicoherentambelseus,abansdobtenirla
sevaclassedereaccialfoc,M,segonsquesindicaalarticle17.2.2delaNBECPI96.
Escomprovarqueelmaterialrebutalobracoincideixambelproductedelqualshanfetelsassaigs.
Operatius:
ASSAIGSDELABORATORI
Classedereaccialfocdelsmaterialsdeconstrucci(UNE23727/901R)
Resistnciaalfocdelesestructuresielementsdelaconstrucci(UNE23093/811R)
Resistnciaalfocdelementsdeconstruccividriats(UNE23801/79)
Resistnciaalfocdeportesialtreselementsdetancamentdeforats(UNE23802/79)
Estabilitatalfocdelesestructuresdacerprotegides(UNE23820/93EXP)
El poliuret produt in situ que sutilitzar com allament trmic en lexecuci de lobra tindr les caracterstiques que
sespecifiquen en la memria, plec de condicions, pressupost i plnols, dacord amb els criteris indicats a la Norma
Reglamentaria dEdificaci sobre allament trmic (NREAT87) i a la Norma Bsica de la Edificacin. Condiciones
trmicasenlosedificios(NBECT79).sadir:
Tipus(veuretaula2delaNREAT87otaula2.8delaNBECT79):
Densitataparent:
Conductivitattrmica:
Gruix:
SituacisegonsOrdrede29/7/94(*):
Altrescaracterstiques(NBECT79,annex5.1):
Divisienunitatsdinspecci(veureO.de29/07/94oadefinirperlaparelladoroarquitectetcnic):
Tipusiclassedematerial(manta,plaf,...;fibradevidre,llanaderoca,...):
Documentals:
Escontrolarlacorrespondnciaentrelacomanda,elproducteacabatiallespecificatenelprojecte,mitjanant
la comprovaci de la documentaci lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que ser la
segent:
PerasituaciA(FabricantsenseSegelldeQualitat/AplicadorsenseSegelldeQualitat):
Certificatdellistatdinformacitcnicadelsistema,lliuratpelfabricant.
Certificatdelescondicionsdaplicacidelproductepergarantirelproductefinal,lliuratpelfabricant.
Certificat del control de recepci dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats),
lliuratperlaplicador.
Certificatconformeshancomplertelscontrolsderelacidemescla,aixcomqueshancomplertlescondicions
daplicaciindicadespelfabricant,lliuratperlaplicador.
PerasituaciB(FabricantambSegelldeQualitat/AplicadorsenseSegelldeQualitat):
Certificatqueelsistemaestenpossessidunsegellomarcadequalitatreconeguts,lliuratpelfabricant.
Certificatdecontrolderecepcidelscomponents(eximitdassaigs),lliuratperlaplicador.
Certificatconformeshancomplertelscontrolsderelacidemescla,aixcomqueshancomplertlescondicions
daplicaciindicadespelfabricant,lliuratperlaplicador.
PerasituaciC(FabricantsenseSegelldeQualitat/AplicadorambSegelldeQualitat)
Certificat del control de recepci dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats),
lliuratperlaplicador.
Certificatonconstarqueestenpossessidunsegellomarcadequalitatreconegutsiontambesfarconstar
elnmerodecodi,elnombredefullsielresumderesultatsqueconstenenregistratsalllibredautocontrolque
shafetservirdurantlarealitzacidelobra,lliuratperlaplicador.
13
PerasituaciD(FabricantambSegelldeQualitat/AplicadorambSegelldeQualitat)
Certificatqueelsistemaestenpossessidunsegellomarcadequalitatreconeguts,lliuratpelfabricant.
Certificatdelcontrolderecepcidelscomponents(eximitdassaigs),lliuratperlaplicador.
Certificatonconstarqueestenpossessidunsegellomarcadequalitatreconegutsiontambesfarconstar
elnmerodecodi,elnombredefullsielresumderesultatsqueconstenenregistratsalllibredautocontrolque
shafetservirdurantlarealitzacidelobra,lliuratperlaplicador.
Operatius:
EnlessituacionsAiBesrealitzarprescriptivamentelcontroldeproducteacabatsegent:
Esfarlapresademostresicontramostresnecessriesperalarealitzacidelsassaigsdecomplimentobligat,en
laboratorihomologat,segonssindicaalsarticles1.5i2.5delO.de29/7/94.
Escomprovarlaparenaexternaielgruixsegonslesespecificacionsestablertesalsarticles1.5i2.5delO.de
29/07/94.
Toteslesprovetesdisposarandemarcaidentificativadellotalqualpertanyenilasevacollocacienobra.
ASSAIGDELABORATORI
En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les segents determinacions en laboratori homologat, amb la
metodologiareferenciadaentreparntesiisegonslesindicacionsdelsarticles1.5i2.5delO.de29/07/94:
Conductivitattrmica(UNE92201/89i92202/89)
Resistnciaacompressi(UNE53182/70)
Classificacidelcomportamentdereaccidavantelfoc(UNE23727/81)
PRESSUPOST
La determinaci de lavaluaci econmica dels assaigs, anlisis i proves necessaris per al desenvolupament del Control de
Qualitat dels treballs inclosos en el present projecte queden repercutits respectivament en cadascuna de les partides
inclosesenelpressupostgeneral.
(*)SituaciA:FabricantsenseSegelldeQualitat/AplicadorsenseSegelldeQualitat
SituaciB:FabricantambSegelldeQualitat/AplicadorsenseSegelldeQualitat
SituaciC:FabricantsenseSegelldeQualitat/AplicadorambSegelldeQualitat
SituaciD:FabricantambSegelldeQualitat/AplicadorambSegelldeQu
14
I.4.4.ANNEX4:INSTRUCCIONSDSIMANTENIMENT
38
I.4.4.ANNEX4:INSTRUCCIONSDSIMANTENIMENT
Detall
Projecte:RehabilitaciCentredinterpretacidelPaisatgeCulturaldelEstany
Emplaament
Adrea:PlaadelMonestir,n34
CodiPostal:08148
Municipi:LEstany
Urbanitzaci:
Parcella:
Promotor
Nom:AjuntamentdelEstany
Adrea:CarrerDoctorVilardell,1
CodiPostal:08148
Municipi:LEstany
DNI/NIF:P0807800H
Autor/sprojecte
Nom:
JordiMorrosCardona
MartaUrbiolaDomnech
Larquitecte:
Ncol.:
37.7732
32.8383
NDEX
Instruccionsdsimanteniment
Introducci
FonamentsElementsdecontenci
Estructures
Cobertes
Faanes
Zonesdscom
Interiordelocals
Installacid'aigua
Installacid'electricitatienllumenat
Installacidegas
Installacidedesgus
Installacidecalefacci
Installacideclimatitzaci
Installacionstelecomunicacions
Installacideporterelectrnic
Installacidaparellselevadors
Installacionsperlarecollidaievacuacideresidus
Installacideproteccicontaincendis
Installacideventilaci
Installacidedipsitsdegasoil
Installacisolartrmicaperlaiguacalentasanitria
Pgina
2
3
3
4
5
6
7
8
9
10
11
11
12
13
13
14
14
15
15
16
16
Signatura/es
Llocidata:
LEstany
gener
de 2014
Visatsoficials
INSTRUCCIONS DS I MANTENIMENT - Projecte de Rehabilitaci - Centre dInterpretaci del Paisatge Cultural de lEstany
Introducci
Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecci del medi ambient, la
urbanitzaci ha de rebre un s i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat i
funcionalitatexigidesnormativament.Calpertantqueelsseususuaris,siguinonopropietaris,respectinlesinstruccionsds
imantenimentques'especifiquenacontinuaci.
L'sincorrectei/olanorealitzacidelesoperacionsdemantenimentprevistalaurbanitzacipotcomportar:
Laprduadelesgarantiesiassegurancesatorgades.
L'envellimentprematurdelaurbanitzaci,amblaconseqentdepreciacidelseuvalorpatrimonial,funcionaliesttic.
Aparicions de deficincies que poden generar situacions de risc als propis usuaris de la urbanitzaci o a tercers amb la
corresponentresponsabilitatcivil.
La reducci de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenci sobre una deficincia detectada a
temps,mitjanantunesrevisionsperidiques.
Unadavalladaenelrendimentdelesinstallacionsambelsconseqentsaugmentsdeconsumsdenergiaidecontaminaci
atmosfrica.
Laprduadeseguretatdelesinstallacionsquepotcomportarlasevainterrupcioclausura.
L'obligatorietatdeconservarimantenirelsedificisielselementsdurbanitzaciestreflectidaendiversesnormatives,entre
lesqueesdestaquen:
CodiCivil.
CodiCivildeCatalunya
LleidOrdenacideledificaci,Llei38/1999de5novembre.
CodiTcnicdelEdificaci,ReialDecret314/2006de17demar.
Lleidel'Habitatge24/1991de29denovembre.
Legislacionsurbanstiquesestatalsiautonmiques.
LegislacionssobreelsRgimsdepropietat.
Ordenancesmunicipals.
Reglamentacionstcniques.
Sobrelesinstruccionsd'simanteniment
Lesinstruccionsdsimantenimentformaranpartdeladocumentacidelobraexecutadaque,juntamentambelprojecte
elqualincorporarlesmodificacionsdegudamentaprovades,lactaderecepcidelobrailarelacidelsagentsquehan
intervingut en el procs edificatori, ser lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebrel,
conservarloitransmetrel.
Instruccionsds:
Les instruccions ds inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris siguin o no propietaris per
desenvoluparaledifici,oalessevesdiverseszones,lesactivitatsprevistesperalesqualsvaserprojectaticonstrut.
Elsusosprevistosalmbitdelprojectesnelssegents:
sprincipal:
CentredInterpretacidelPaisatgeCultural
Usossubsidiaris:
OficinadAtencialCiutad
SaladeLectura
Situaci:
PlantesBaixa,PrimeraiSegona
Situaci:
PlantaBaixa
PlanaSegona
Instruccionsdemanteniment:
Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bsiques i genriques que cal realitzar als
elementsdurbanitzaciperquconservilessevesprestacionsinicialsdeseguretatifuncionalitat.
Acontinuaciesrelacionenelsdiferentssistemesquecomposenlaurbanitzacifentunarelacidelessevesinstruccions
dsimantenimentespecfiques.
FonamentsElementsdecontenci
Estructures
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lestructura pot resistir una crrega limitada dacord amb el seu s previst en el projecte. Per no alterar el seu
comportamentilessevesprestacionsdeseguretatcalquenoesfacinmodificacions,canvisdsiqueesmantinguin
lescondicionsprevistesdecrregaideproteccialfocperalesqualss'haconstrutl'estructura.
Aquestaprescripciinclouevitar,entredaltres,larealitzacideregatesooberturesdeforatsenparetsdecrregao
enaltreselementsestructurals,lasobreposicidepavimentspesantssobreelsexistents(augmentdelescrregues
permanents),laincorporacidelementspesants(entred'altres:jardineres,piscines,dipsitsiescultures),ilacreaci
daltellsol'oberturadeforatsensostresperintercomunicacientrediferentsnivells.)
Les sobrecrregues ds dels sostres shan calculat en funci de ls previst a les diferents zones dels elements
durbanitzaciinopodensuperarelsvalorscontingutsenelprojecte.
Lesaccionspermanents,lesdeformacionsadmesesincloses,sisescau,lesdelterrenyaixcomelscoeficientsde
seguretat i, les reduccions de sobrecrregues adoptades estan contemplades en la memria destructures del
projecte.
Intervencionsdurantlavidatildeledifici:
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelestructura,caldrelconsentimentde
lapropietatodelseurepresentant,elprojected'untcniccompetent,elcomplimentdelesnormativesvigentsila
corresponentllicnciamunicipal.
Peralesreposicionsdelselementsquetinguinunaduradamscurtaquelaprpiaestructura(recolzaments,juntes,
drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials sutilitzaran productes
digualsosimilarscaracterstiquesalsoriginals.
Neteja:
En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecci, sanalitzar lefecte que puguin tenir els productes emprats
sobreelselementsestructuralsafectats.Enqualsevolcas,sadoptaranlesinstruccionsdsimantenimentdonades
pelfabricant.
Incidnciesextraordinries:
Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desgus s'han de reparar
immediatament.L'accicontinuadadel'aiguapotlesionarlestructura.
S'avisaralsresponsablesdelmantenimentdelselementsdurbanitzacisiesdetectenlesions(oxidacions,
despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els
components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perqu prenguin les mesures
oportunes.
II.Instruccionsdemanteniment:
ElsdiferentscomponentsdelestructuratindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Inspeccionstcniquesdelestructura.
Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada ms curta que la prpia estructura
(recolzaments,juntes,drenatges,pintures,proteccions,etc.).
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lafonamentacidelselementsdurbanitzacipottransmetrealterrenyunacrregalimitada.Pernoalterarlaseva
seguretatestructuralilasevaestanquitatcalqueesmantinguinlescondicionsdecrregaidesalubritatprevistesper
alesqualss'hanconstrutelselementsdurbanitzaci.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci dels fonaments i/o dels elements de
contencideterres,caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elprojected'untcniccompetent,
elcomplimentdelesnormativesvigentsilacorresponentllicnciamunicipal.
Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acci
continuadadel'aiguapotlesionarlafonamentacii/omodificarlescondicionsresistentsdelsubsl.
Les alteracions dels terrenys propis (plantaci darbres, moviments de terres, entre daltres) o de terrenys
vens (noves construccions, tnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels
fonamentsidelselementsdecontencideterres.
Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la
fonamentaci, de contenci de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als
responsablesdelmantenimentdelselementsdurbanitzaciperquprenguinlesmesuresadients.
ElsdiferentscomponentsdelafonamentacitindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Inspeccionstcniquesdelsfonamentsidelselementsdecontenci.
Revisions del correcte funcionament dels murs de contenci enterrats dacord amb el grau de
impermeabilitzaciexigit.
Cobertes
I.Instruccionsds:
Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l's previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i
salubritatespecifiquesperalesqualsshaconstrutledifici.
Alescobertesengeneralnoestpermesalacollocacidelementsaliensquepuguinrepresentarunaalteracidel
seusistemadestanquitatverslaiguaidelseucomportamenttrmicoacstic,ounadisminucidelasevaseguretat
enfrontlescaigudes.
Als terrats, les terrasses o balcons no est permesa la formaci de coberts, emmagatzematge de materials, grans
jardineres, mobiliari, etc., que puguin representar una sobrecrrega excessiva per a lestructura. Les jardineres i
torretestindranpersotaunespaideventilaciquepuguifacilitarlacorrectaevacuacidelesaigespluvialsievitar
lacumulacidebrutciaidhumitats.Noespremsl'abocamentalsdesguassosdeproductesqumicsagressiuscom
olis,dissolvents,lleixius,benzines,etc.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelescobertes,caldrelconsentimentde
lapropietatodelseurepresentant,lasupervisid'untcniccompetent,elcomplimentdelesnormativesvigentsila
Si a la coberta s'installen noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que
requereixen ser fixats, caldr consultar a un tcnic competent per tal que la subjecci no afecti al sistema
d'impermeabilitzaci, a les baranes o les xemeneies. S, a ms a ms, aquestes noves installacions necessiten un
mantenimentperidiccaldrpreveure,alseuvoltant,elsmitjansilesproteccionsadequadespertaldegarantirla
seguretatid'evitardesperfectesdurantlesoperacionsdemanteniment.
Peralesreposicionsdelselementsquetinguinunaduradamscurtaquelaprpiacoberta(juntes,proteccions,etc.),
sutilitzaran productes idntics als existents o dequivalents caracterstiques que no alterin les seves prestacions
inicials.
Neteja:
Lescobertesshandemantenirnetesilliuresdherbes.
Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldr avisar als responsables del
mantenimentdelselementsdurbanitzaciperquprenguinrpidamentlesmesuresoportunes.Elsdegoters
afecten a curt termini a lhabitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de
lestructura.
Desprsdegransxfecs,vendavals,pedregadesinevades,etc.caldr:
- Comprovarquelesventilacionsdelacobertanoquedinobstrudesiestiguinenbonestat.
- Revisarinetejarlacobertaicomprovardesguassosimorrions.
- Nollenarlaneudelescobertesalcarrer.
- Comprovarlesfixacionsdelselementsubicatsalescobertes(antenaTV,tendals,xemeneies,etc.)i
l'estatdelselementssingularsdelacoberta(lluernes,claraboies,entred'altres).
Elsdiferentscomponentsdelescobertesielsseuselementssingulars(xemeneies,lluernes,badalots,etc.)tindranun
mantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Inspeccionstcniquesdelacoberta.
Revisionsdelestatdeconservacidelateuladaodelaproteccidelaimpermeabilitzaci.
Revisions de lestat de conservaci dels punts singulars (juntes de dilataci, trobades amb paraments
verticals, buneres o canals, rfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i
accessos,careners,aiguafonsoclaraboies,entred'altres).
Faanes
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Les faanes s'utilitzaran exclusivament per a l's previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i
salubritatespecfiquesperalesqualsshaconstrutledifici.Aaquestefectelesmitgeresielstancamentsdelspatis
tindranlamateixaconsideraci.
Alesfaanesnoestpermsrealitzarmodificacionsocollocarelementsaliensquepuguinrepresentarlalteracide
lasevaconfiguraciarquitectnica,delseusistemadestanquitatverslaigua,delseucomportamenttrmicoacstic,
ounadisminucidelasevaseguretatenfrontlescaigudes.
Aix doncs no es poden efectuar noves obertures, ni collocar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos,
tendals, aparells daire condicionat, rtols o antenes, etc.) o substituir elements de caracterstiques diferents als
originals(fusteries,reixes,tendals,etc.).
Lesterrassesobalconstindranlesmateixescondicionsdsquelescobertes.Lesplantess'handeregarvigilantno
crearregalimsd'aiguaquecaiguinalcarrerievitantdembrutarelsrevestimentsdelafaanaobmalmetreelsseus
elementsmetllics.Noespotestendrerobaalesfaanesexteriorsanoserquehihagiunllocespecficperferho.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelesfaanes,caldrelconsentimentde
lapropietatodelseurepresentant,lasupervisid'untcniccompetent,elcomplimentdelesnormativesvigentsila
Peralesreposicionsdelselementsquetinguinunaduradamscurtaquelaprpiafaana(juntes,proteccions,etc.)o
delstancamentsdevidre,sutilitzaranproductesidnticsalsexistentsodecaracterstiquesequivalentsquenoalterin
lessevesprestacionsdeseguretatihabitabilitatinicials.
Neteja:
Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tbia o amb productes especfics, excloent els
abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecci, sanalitzar lefecte que puguin tenir els
productessobreelselementsdelafaana.Enqualsevolcassempresadoptaranlesinstruccionsdsimanteniment
donadespelfabricant.
Elsdesprenimentsd'elementsdelafaanasnunrisctantpelsusuariscompelsvianants.sresponsabilitat
delusuariquequanhihagismptomesdedegradacions,bufatsi/oelementstrencatsalesfaanes,avisar
urgentmentalsresponsablesdelmantenimentdeledificiperquesprenguinlesmesuresoportunes.Encas
deperillimminentcalavisaralServeideBombers.
Abansdegransxfecs,vendavals,pedregadesi/onevadescaldr:
Tancarportesifinestres.
Plegaridesmuntarelstendals.
Treuredellocsexposatslestorretesialtresobjectesquepuguincaurealbuit.
Sis'escau,subjectarlespersianes.
Desprsdegransxfecs,vendavals,pedregadesi/onevadescaldr:
Inspeccionarinetejarlesterrassesicomprovardesguassosimorrions.
Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre
d'altres).
Nollenarlaneudelesterrassesodelsbalconsalcarrer.
ElsdiferentscomponentsdelesfaanestindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Inspeccionstcniquesdelesfaanes.
Revisionsdelestatdeconservacidelsrevestiments.
Revisions de lestat de conservaci dels punts singulars (juntes de dilataci, trobades amb fonaments,
forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, rfecs o cornises, entre
daltres).
Zonesinteriorsdscom
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
AleszonesinteriorsdscomesdesenvoluparanelsusosdefinitsenelprojecteienlapartatdIntroduccideles
presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat especfiques per a les quals
shaconstrutledifici.
Aleszonesdscomnoestanpermeseslesmodificacionsolacollocacidelementsaliensquepuguinrepresentar
lalteracidelseucomportamenttrmicoacstic,delasevaseguretatencasdincendis,ounadisminucidelaseva
accessibilitatiseguretatdutilitzaci(caigudes,impactes,enganxades,illuminaciinadequada,entredaltres).
Les zones ds com han d'estar netes, lliures dobjectes que puguin dificultar la correcte circulaci i evacuaci de
ledifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de ferse servir com a magatzems. Els magatzems,
garatges,salesdemquines,cambresdecomptadorsodaltreszonesdaccsrestringit,shandemantenirnetsino
pothaverhioemmagatzemarhicapelementali.
En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de les zones comuns, caldr el
consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisi d'un tcnic competent, el compliment de les
normativesvigentsilacorresponentllicnciamunicipal.
Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminries i els seus mecanismes, o pintures de
senyalitzaci horitzontal, sutilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i
habitabilitatinicials.
Neteja:
Elselementsdeleszonesdscom(parets,sostres,paviments,fusteries,etc.)s'handenetejarperidicamentper
conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilar que els
productesdenetejaqueofereixelmercatsiguinespecialmentindicatsperalmaterialqueesvolnetejar,totseguint
lesinstruccionsdonadespelseufabricant.
Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a ledifici o
provocar situacions de risc s'haur d'avisar als responsables del manteniment de ledifici perqu facin les
mesurescorrectoresoportunes.
En cas duna emergncia (incendi, inundaci, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en
funci de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat fsica de
propisitercers,totadoptantlesmesuresgenriquesqueesdonenacontinuacii,sisescau,elsprotocols
recollitsenelPlademergnciadeledifici:
Accions:
Siesdetectaunaemergnciaenlasevazonaavisialpersonalresponsabledelapropietatdeledifici
i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de
Bombers.
Sis'intentasortird'unlloc,shadetemptejarlesportesamblamperveuresisncalentes.Encas
afirmatiunos'hand'obrir.
Silasortidaestbloquejada,shadecobrirlesescletxesdelesportesambrobamullada,obrirles
finestres i donar senyals de presncia. Mai sha de saltar per la finestra ni despenjarse per les
faanes.
Evacuaci:
Siestrobaenelllocdelemergnciaiaquestajahasigutconvenientmentavisada,nosentretinguii
abandonilazonai,sisescau,ledificitotseguintlesinstruccionsdelsresponsablesdelevacuaci,
lesdemegafoniao,enelseudefecte,delasenyalitzacidevacuaci.
Enelcasdabandonarelseullocdetreballdesconnectielsequips,nosentretinguirecollintefectes
personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuaci. Si ha rebut una visita
facisresponsabledelamateixafinsquesurtideledifici.
Noutilitzimaielsascensors.
Sienelrecorregutdevacuacihihafumcalajupirse,caminaraquatregrapes,retenirlarespiraci
itancarelsullstantcomespugui.
ElsdiferentscomponentsdeleszonescomunstindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Inspeccionstcniquesdelsacabatsdelsdiferentspaviments,revestimentsitancamentsinteriorsdeleszones
dscom.
Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar peridicament perqu
funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les
balconeresshandenetejar.
Lesbaranesialtreselementsmetllicsd'aceressanejaranirepintaranquanpresentinsignesd'oxidaci.
Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a ledifici o
provocar situacions de risc s'haur d'avisar als responsables del manteniment de ledifici perqu facin les
mesurescorrectoresoportunes.
Interiorsdelocals
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Alhabitatgei/olocalnoespodenrealitzarlesactivitatsquenolisonprpies,estantprohibitdesenvoluparactivitats
perjudicials,perilloses,incmodesoinsalubresquepuguinafectarnegativamentaaltresusuarisoalselementsiles
installacionscomunsi,pertant,alesprestacionsdhabitabilitat,defuncionalitatideseguretatdeledifici.
Elpenjatd'objectesenelsenvanss'hadefermitjananttacsicargolsespecficsdacordamblescaracterstiquesdela
divisria, i efectuar prviament les comprovacions a labast per evitar afectar les installacions encastades (xarxes
d'electricitat,aigua,calefacci,desgus,etc.).
No s convenient fer regates als envans per ferhi passar installacions, especialment les de traat horitzontal o
inclinatjaque,amsdepoderafectaraaltresinstallacions,potperillarlestabilitatdelelement.
Enelscelsrasosnoespenjaranobjectespesatssinoescollenconvenientmentalsostre,nis'anullaranelsregistres
i/o sistemes que possibilitin laccessibilitat pel manteniment de ledifici. En el cas de revestiments aplicats
directamentalsostrelasubjecciesfarmitjananttacsicargols.
Noshandedonarcopsfortsalesportesnialesfinestres,icalutilitzartopallsperevitar,quealobrirles,lesmanetes
colpeginlaparetilafacinmalb.
Elsaparellsinstallatsshandutilitzardacordamblesinstruccionsdsdonadespelfabricant.
Lesobresal'interiordel'habitatgeolocalespodenrealitzarsemprequenoafectinelementscomunsdel'edifici.No
s'iniciaransenseelpermsdelapropietatocomunitatdepropietaris,haurandecomplirlanormativavigentidisposar
delacorresponentautoritzacimunicipal.Enelcasqueesmodifiquinenvansesnecessitarelprojected'untcnic
competent.
Neteja:
Elselementsinteriorsdel'habitatgeolocal(parets,sostres,paviments,fusteries,etc.)s'handenetejarperconservar
elseuaspecteilessevescondicionsd'sisalubritat.Sempreshadevigilarqueelsproductesdenetejaqueofereixel
mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu
fabricant.Engeneralnoesformarantollsdaigua,nisutilitzarancidsniproductesabrasius.
Abansdenetejaraparellselctricscaldesendollarlostotseguintlesinstruccionsdonadespelfabricant.Enelcasde
lexistnciadencimeresdemarbrenohand'entrarencontacteambcids(vinagre,llimona,etc.)quelespuguintacar
irreversiblement.
Calnetejarperidicamentelsfiltresdelacampanad'extraccidefumsdelacuina,jaquepodenprovocarincendis.
Shaevitartenirllocsbrutsomalendreats,acumulardiarisvells,embalatges,envasosdematriesinflamables,etc.,
ja que sn un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines,
dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulantne grans quantitats i ventilant
peridicament.
Elsresidusdecadahabitatgeolocalshandeseparariemmagatzemarenelsdipsitsi/ocubellsubicatsalacuinao
espaisdestinatsatalfiperacadaunadelescincfraccions:envasoslleugers,matriaorgnica,paper/cartr,vidre,i
varis. Els residus txics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elctriques, restes dolis,
material informtic, cartutxos de tinta o tner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre daltres)
shandeportarapuntsespecficsdabocament.
AmsdelmantenimentperidicdelelementscomunsdeledificidacordambelPlademanteniment,l'usuariest
obligat a efectuar al seu crrec les petites operacions de manteniment i reparaci causades per l's ordinari de
l'habitatgeolocal.Aquestesoperacionssovintnotenenunaperiodicitatespecfica,caldrferlessegonsl'squees
fa,obsiapareixensmptomesquealertindelanecessitatd'executarles.Encasdedubtesconvenientdemanar
consellaunprofessional.
Elsbalconsilesterrassesshandemantenirnetesilliuresdherbes,evitant,sisescau,lacumulacidefulles
obrossaenelsdesguassos.
Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perqu funcionin amb
suavitat.
Elscanalsiforatsderecollidaisortidad'aiguadelsmarcsdelesfinestresidelesbalconeresshandenetejar.
Lescintesdelespersianesenrotllabless'handerevisaricanviarquanpresentinsignesdedeteriorament.
En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces cermiques i en els carregaments entre els aparells
sanitarisielspavimentsi/oparaments,substituintlesperunesdenovesquanpresentindeficincies.
Els elements i superfcies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar dacord
ambelseuenvelliment.
Els aparells installats shan de conservar dacord amb les instruccions de manteniment donades pel
fabricant.
Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre laccs als seus habitatges o locals als operaris convenient
acreditatsperqueespuguinefectuarlesoperacionsdemantenimentilesdiferentsintervencionsqueesrequereixin
peralacorrectaconservacideledifici.
Installacid'aigua
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
La installaci daigua s'utilitzar exclusivament per a l's projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de
funcionalitatidestalviespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Elsarmarisocambresdecomptadorsolessalesdemquinesnohandetenircapelementalialainstallaci,s'han
denetejarperidicamenticomprovarquenohimanquiaiguaenelssifonsdelsdesguassos.Aquestsrecintesestan
tancats amb clau i sn d'accs restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el
mantenimenti,encasd'urgncia,alresponsabledesignatperlapropietat.
Esrecomanatancarlaclaudepasdelazonaencasd'absnciadefuncionamentprolongada.Elstubsd'aiguavistosno
s'handeferservircomaconnexiaterradelsaparellselctricsnitampocperapenjarhiobjectes.
Afidaconseguirelmximestalvidaiguapossiblecal:
Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres
d'aiguaperaixeta.
Racionalitzar el consum de laigua fent un bon s della i aprofitant, mantenint i millorant, si sescau, els
mecanismes i sistemes installats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble
descrregaodescrregainterrompiblealescisternesdelsinodorso,sisescau,aixetesdelavabosidutxes
temporitzades.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci que afectin les installacions daigua,
caldr el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les
prescripcions de la companyia de subministrament i lexecuci dun installador especialitzat (o be una empresa
autoritzadasilacompanyiadaigesdelmunicipiaixhoespecifica).
Neteja:
Siunaxarxadaiguapelconsumhumquedaforadeserveimsde6mesosestancarlasevaconnexiiesprocedir
alseubuidat.Perposarladenouenserveishaurdenetejar.
Si es detecten fuites daigua a la xarxa comunitria daigua s'ha d'avisar rpidament als responsables del
mantenimentdelselementsdurbanitzaciperqufacinlesmesurescorrectoresadients.Lesfuitesd'aigua
s'handerepararimmediatamentperoperariscompetents,jaquel'accicontinuadadel'aiguapotmalmetre
l'estructura. Si aquestes afecten al subsl poden lesionar la fonamentaci i/o modificar les condicions
resistentsdelterreny.
Encasdunafuitadaiguaod'unainundacicaldr:
- Tancarlaclaudepasdel'aiguadelazonaafectada.
- Desconnectarl'electricitat.
- Recollirtotal'aigua.
- Comprovarl'abastdelespossibleslesionscausadestantalpropihabitatge,localozonacomales
venes.
- Ferrepararl'avaria.
- Avisaralacompanyiad'assegurancespelsdesperfectesocasionatsapropisiatercers.
Encasdetemperaturessotazero,calfercrrerl'aiguaperlescanonadesperevitarqueesglacin.
ElsdiferentscomponentsdexarxadaiguatindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Revisiinetejadecambresoarmarisdecomptadorsisalesdemquines.
Els grups de pressi dels sistemes de sobreelevaci daigua i/o els sistemes de tractament daigua es
mantindransegonslesinstruccionsdsimantenimentdonadespelfabricant.
Installacid'electricitatienllumenat
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacidelectricitatienllumenats'utilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintselesprestacionsde
seguretatidefuncionalitatespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la installaci no es pot consumir una
potnciaelctricasuperioralacontractada.Caldrdoncsconsiderarlapotnciadecadaequipinstallatdonadapel
fabricantpernosobrepassardeformasimultnialapotnciamximaadmesaperlainstallaci.
Elsarmarisocambresdecomptadorsd'electricitatnohandetenircapelementalialainstallaci.Aquestsrecintes
estantancatsambclauisnd'accsrestringitalpersonaldelacompanyiadesubministrament,al'empresaquefaci
elmantenimenti,encasd'urgncia,alresponsabledesignatperlapropietat.Enelcasdelexistnciaaledificidun
CentredeTransformacidel'empresadesubministrament,laccsallocalonestiguiubicatserexclusiudelpersonal
delamateixa.
El quadre de dispositius de comandament i protecci de la zona es composa bsicament pels dispositius de

comandamentiproteccisegents:
L'ICP (Interruptor de Control de Potncia) s un dispositiu per controlar que la potncia realment
demandadapelconsumidornosobrepassilacontractada.
L'IGA(InterruptorGeneralAutomtic)esunmecanismequepermetelseuaccionamentmanualiqueest
dotatdelementsdeproteccicontrasobrecrreguesicurtcircuts.
L'ID (Interruptor Diferencial) es undispositiudestinatalaproteccicontracontactesindirectesdetotsels
circuits(protegeixcontralesfuitesaccidentalsdecorrent):Peridicamentshadecomprovarsilinterruptor
diferencialdesconnectalainstallaci.
Cada circuit de la distribuci interior t assignat un petit interruptor automtic o interruptor omnipolar
magnetotrmicsqueelprotegeixcontraelscurtcircuitsilessobrecrregues.
Peraqualsevolmanipulacidelainstallaciesdesconnectarelcircuitcorresponent.
Les males connexions originen sobreescalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexi
d'aparellss'hadeferestirantdel'endoll,maidelcable.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelesinstallacionselctriques,caldrel
consentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigents,lesprescripcionsdela
companyiadesubministramentilasevaexecuciperpartduninstalladorautoritzat.
A les cambres de bany, vestuaris, etc., shan de respectar els volums de protecci normatius respecte dutxes i
banyeresinoinstallarnimecanismesnidaltresaparellsfixosquemodifiquinlesdistnciesmnimesdeseguretat.
Neteja:
Peralanetejadelmpadesilluminriesesdesconnectarl'interruptormagnetotrmicdelcircuitcorresponent.
Sis'observendeficinciesenlaxarxa(mecanismesi/oregistresdesprotegits,lmpadesfosesenzonesds
com,etc.)s'had'avisaralsresponsablesdemantenimentpertaldequeesfacinurgentmentlesmesures
oportunes.
Cal desconnectar immediatament la installaci elctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de
combustible.
Els diferents components de xarxa delectricitat tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Revisiinetejadecambresoarmarisdecomptadors.
Depenentdelsidelapotnciainstallada,shaurderevisarperidicamentlainstallaci.

desenvolupilesinspeccionsdemantenimentestanobligadesatallarelsubministramentperlaperillositatpotencial
delainstallaci.
Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar peridicament seguint les instruccions de manteniment
facilitadespelsfabricants.
Installacidegas
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
La installaci de gas s'utilitzar exclusivament per a l's projectat, mantenintse les prestacions de seguretat i de
funcionalitatespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de mquines o les zones de dipsits no han de tenir cap
element ali a la installaci. Aquests recintes estan tancats amb clau i sn d'accs restringit al personal de la
companyiadesubministramential'empresaquefacielmanteniment.
Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elctrics ni tampoc per a penjarhi
objectes.
Els tubs flexibles de connexi del gas als aparells no han de ser ms llargs d'1,50 metres. Han de dur imprs que
acompleixenlesexignciesnormativesis'hadevigilarqueelseuperodedevigncianohagicaducat.Calassegurar
sequeeltubflexibleielsbroquetsdeconnexiestiguinbenacoblatsinoballin.Nohihad'havercontacteambcap
superfciecalentacom,perexemple,lapartposteriordelforn.
Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilaci a l'exterior ja que
modifiquenlescondicionsdeseguretatdelainstallaci.
Enabsnciesdefuncionamentllarguescaltancarl'aixetadepasgeneraldelainstallacidegasdelazona.Durantla
nitsmillorferelmateixsinohadequedarcapaparelldegasenfuncionament.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de les installacions de gas, caldr el
consentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigents,lesprescripcionsdela
companyiadesubministramentilasevaexecuciperpartduninstalladorautoritzat.
Neteja:
Elscremadorsdelsaparellsquefuncionenambgashandemantenirsenets.
Siesdetectaunafuitadegascaldr:
- Noencendrellumins,niprmertimbresomecanismeselctricsjaqueprodueixenespurnes.
- Tancarl'aixetadepasgeneraldelainstallacidelpis,localozona.
- En situaci dinici de foc i si es possible es pot intervenir amb un drap mullat o be amb un
extintor.
- Ventilarl'espaiobrintportesifinestres.
- Avisarimmediatamentaunaempresainstalladoradegasautoritzadaoalserveid'urgnciesdela
companyiasubministradora.
Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o ennegrides, o aquella
sapagafcilment,shandeferrevisarperuninstalladorautoritzat.
ElsdiferentscomponentsdexarxadegastindranunmantenimentperidicdacordambelPlademanteniment.
Revisiinetejacambresoarmarisdecomptadors.
Inspeccidelainstallacidelselementsdurbanitzaci.

desenvolupilesinspeccionsdemantenimentestanobligadesatallarelsubministramentperlaperillositatpotencial
delainstallaci.
10
Installacidedesgus
Installacidecalefacci
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacidedesgussutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintlesprestacionsdesalubritatide
funcionalitatespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Linodornoespotutilitzarcomaabocadord'escombrariesonllenarelements(bosses,plstics,gomes,compreses,
draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i lquids(greixos,olis,benzines,lquidsinflamables,etc.)quepuguingenerar
obstruccionsidesperfectesenelstubsdelaxarxadedesgus.
En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar cids o productes que els
perjudiquinniobjectespunxegutsquepodenperforarlos.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la xarxa de desgus, caldr el
consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i lexecuci duna
empresaespecialitzada.
Neteja:
Elssifonsdelsaparellssanitarisodelesbuneressifniquesdelesterrassesshandenetejari,perevitarmalsolors,
comprovarquenohimancaaigua.
Siesdetectenmalesolors(quenoshanpoguteliminaromplintd'aiguaelssifonsdelsaparellssanitarisode
les buneres de les terrasses), o prdues en la xarxa de desgus vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als
responsables del manteniment dels elements durbanitzaci perqu prenguin les mesures correctores
adients.Lesfuitesdelaxarxadedesguss'handerepararimmediatamentperoperariscompetents,jaque
l'acci continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentaci i/o modificar les condicions
resistentsdelsubsl.
Quansobservinobstruccionsounadisminuciapreciabledelcabaldevacuaciesrevisaranelssifonsiles
vlvules.
Lesalteracionsdelsterrenyspropis(plantacidarbres,movimentsdeterres,entredaltres)i/ovens(noves
construccions, tnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el
sistemadedesgus.
Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Revisidelainstallaci.
Netejadarquetes.
Revisiinetejadelementsespecials:separadorsdegreix,separadorsdefangsi/opousibombesdelevaci
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacidecalefaccisutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintlesprestacionsespecfiquesde
salubritat,defuncionalitat,deseguretatidestalvienergticperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Tipusdecalefacci:
Plaquesperinfraroig
Peroptimitzarladespesaenergticadelainstallacicalcontrolarambprogramadorsitermstatslestemperatures
delambientaescalfarenfuncidelasevaocupaci,delsprevistidelasevafreqncia.
Enelcasdequelacalefacciconstidecalderairadiadorsdaiguacalentacaldrseguirlesinstruccionsdonadespel
fabricantilesqueesdonenacontinuaci:
- Engegarlacalefacciambunnivelld'aiguadelcircuitcorrecte.
- Sis'had'afegiraiguaalcircuitferhoenfred.
- Silatemperaturadelacalderasobrepassaels90Ccaldesconnectarlainstallaciiavisarl'installador.
- Purgarperidicamentelsradiadorsd'aiguaquanessentinsorollsdel'aiguacirculantpelseuinterior.Perpurgar
los cal que la installaci estigui funcionant i es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels
radiadorsfinsquenotemquenosurtaireicomenaasortiraigua.
- Elsradiadorsnoespodentaparambobjectesjaquedecreixconsiderablementelseurendiment.
- Lestemperaturesrecomanablesperregularelstermstatssn21Cdediai18Cdenit.
Enelcasd'utilitzarestufesporttilsoplaquesnoshandecobriris'handemantenirllunydequalsevolobjectequees
pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els infants en l's de les estufes ja que, en
moureles, poden aproparles als objectes esmentats anteriorment. Si no es prenen precaucions duna ventilaci
permanentnos'hadedeixarcapestufadebutencesaal'habitacimentreesdorm.
Lessalesdecalderesnohandetenircapelementalialainstallaci,s'handenetejarperidicamenticomprovar
quenohimanquiaiguaenelssifonsdelsdesguassos.Aquestsrecintesestantancatsambclauisnd'accsrestringit
al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgncia, al
responsabledesignatperlapropietat.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la installaci de calefacci

comunitria,caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigentsi
lasevaexecuciperpartdunaempresaautoritzada.
Si es modifica la installaci del local o s privatiu cal que es faci amb un installador autoritzat i dacord amb la
normativavigent.
Neteja:
La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre dacord amb les
instruccionsdelfabricant.
11
Sis'observenfuitesd'aiguaalsaparellsoalaxarxa,oaltresdeficinciesenelfuncionamentdelainstallaci
comunitria sha d'avisar als responsables de manteniment de ledifici perqu es facin les actuacions
oportunes.
Encasdepoderactuardavantdunafuitadaiguacaldr:
- Tancarlainstallaci.
- Desconnectarl'electricitatdelazonaafectada.
- Recollirtotal'aigua.
- Comprovarl'abastdelespossibleslesionscausadestantalpropihabitatge,localozonacomales
venes.
- Ferrepararl'avaria.
- Avisaralacompanyiad'assegurancespelsdesperfectesocasionatsapropisiatercers.
Els diferents components de la installaci de calefacci tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Revisiinetejadelessalesdemquines.
Inspeccidelainstallacicomunitriadeledifici.
Inspeccidelesinstallacionsprivativesdeledifici.
Elmantenimentdelainstallacidecalefaccicomunitriafinsalaclaudepasdelsespaisprivatius(habitatgeolocal)
corresponalapropietatoalacomunitatdepropietarisdel'edifici.Elmantenimentdelainstallaciapartirdelaclau
depassituadaalinteriordelespaiprivatiucorresponal'usuari.
Installacideclimatitzaci
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacideclimatitzacisutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintlesprestacionsespecfiquesde
salubritat,defuncionalitat,deseguretatidestalvienergticperalesqualsshandissenyatlesinstallacions.
Tipusdeclimatitzaci:
Noescontempla
Peroptimitzarladespesaenergticadelainstallacicalcontrolarambprogramadorsitermstatslestemperatures
delambientaclimatitzarenfuncidelasevaocupaci,delsprevistidelasevafreqncia.
Noespodenfixaraparellsdairecondicionatalesfaanes.Escollocaranpreferentmentalescobertestotseguintles
ordenancesmunicipalsilautoritzacidelapropietatocomunitatdepropietaris.
Per a la correcta utilitzaci de la installaci de cada local o s privatiu caldr seguir les instruccions donades pel
fabricant.
Lessalesdemquinesnohandetenircapelementalialainstallaci,s'handenetejarperidicamenti,sisescau,
comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i sn
d'accs restringit al personal de l'empresa que es fa crrec del manteniment i, en cas d'urgncia, al responsable
designatperlapropietat.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la installaci comunitria de

climatitzaci,caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigentsi
lasevaexecuciperpartdunaempresaautoritzada.
Siesmodificalainstallacidelhabitatgeolocal,calqueesfaciambunaempresaespecialitzadaidacordambla
normativavigent.
Sis'observenfuitesd'aiguaalsaparellsoaltresdeficinciesdefuncionamentsenlainstallacicomunitria
sha d'avisar als responsables de manteniment de ledifici perqu es facin urgentment les actuacions
oportunes.
Els diferents components de la installaci de climatitzaci tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Revisiinetejadelessalesdemquines.
Inspeccidelainstallacicomunitriadeledifici.
Inspeccidelesinstallacionsprivativesdeledifici.
Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatitzaci amb torres de refrigeraci, condensadors
evaporatiuso,engeneral,delsequipsdelainstallaciquepuguinproduiraerosolsamblaiguaqueutilitzen
pelseufuncionament.
Elmantenimentdelainstallacideclimatitzacicomunitriafinselsespaisprivatius(habitatgesolocals)correspona
la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la installaci a partir del seu accs als
espaisprivatiuscorresponal'usuari.
12
Installacidetelecomunicacions
Installacideporterelectrnic
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
La installaci de telecomunicacions sutilitzar exclusivament per a l's projectat, mantenint les prestacions
especfiquesdefuncionalitatperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Elsarmarisdelesinstallacionsdetelecomunicacionsnohandetenircapelementalialainstallaciiestan
tancats amb clau i sn d'accs restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o installadors
autoritzats.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la installaci de

telecomunicacions, caldr el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les
normativesvigentsilasevaexecuciperpartduninstalladorautoritzat.
Sis'observendeficinciesenlaqualitatdelaimatgeoso,oenlaxarxa(mecanismesi/oregistresdesprotegits,
anteneselmalestat,etc.),s'had'avisaralsresponsablesdelmantenimentdelselementsdurbanitzacipertal
dequeesprenguinlesactuacionsoportunes.
Esmoltrecomanablesubscriureuncontractedemantenimentdelainstallaciambunaempresaespecialitzadaque
pugui actualitzar peridicament la installaci i donar resposta duna manera rpida i efica a les deficincies que
puguinsorgir.
A partir del registre denlla situat al punt dentrada general dels elements durbanitzaci el manteniment de la
installacisacrrecdelapropietat.Abansdaquestpuntelmantenimentvaacrrecdeloperadoracontractada.
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacideporterelectrnic,encasdinstallarsesutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintles
prestacionsdefuncionalitatperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la installaci del porter electrnic,
caldr el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva
execuciperpartdunaempresaespecialitzada.
Si s'observen deficincies en la qualitat del so, en la imatge en cas de videoporter, o en la xarxa (mecanismes i/o
registresdesprotegits,etc.)s'had'avisaralsresponsablesdelmantenimentdeledificiperquesfacinlesactuacions
oportunes.
Caldr seguir les instruccions d's i manteniment de la installaci del porter electrnic proporcionades pels seus
fabricantsoinstalladors.
13
Installacidaparellselevadors
Installacionsperalarecollidaievacuacideresidus
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Els aparells elevadors sutilitzaran exclusivament per a l's projectat, mantenint les prestacions especfiques de
seguretatifuncionalitatperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Les crregues mximes admeses dels aparells elevadors i el nmero mxim de persones estan especificades en la
placasituadaenunllocvisibledelacabina.
Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin
acompanyatsdepersonesadultesnopodenfersdel'ascensor.
Lasalademquinesnohadetenircapelementalialainstallaciis'hadenetejarperidicament.Aquestsrecintes
estantancatsambclauisnd'accsrestringitalpersonaldel'empresaquefacielmantenimenti,encasd'urgncia,
alresponsabledesignatperlapropietat.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelainstallacidelsaparellselevadors,
caldr el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva
execuciperpartdunaempresaautoritzada.
Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, collocar el rtol "No funciona" i avisar als
responsablesdelmantenimentdeledifici.
Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortirne, prmer el bot
corresponent a l'alarma o, si nhi ha, comunicarse pel telfon amb el conserge o amb lempresa de
manteniment,iesperarl'ajut.Lamajoriadempresesdemantenimenttenenserveidurgnciapelrescatiel
seutelfonsalacabina.Davantlaimpossibilitatdefectuarlesoperacionsesmentadesiencasnecessarical
trucaralServeideBombers.
Encasd'accidentserobligatposarhoenconeixementd'unorganismeterritorialcompetentidel'empresa
encarregada del seu manteniment. Laparell no tornar a posarse en marxa fins que, prvia reparaci i
provespertinents,l'organismeterritorialcompetenthoautoritzi.
ElsdiferentscomponentsdelainstallacidelsaparellselevadorstindranunmantenimentperidicdacordambelPla
demanteniment.
Inspecciirevisidelsaparellselevadors.
Si la installaci presenta deficincies importants, l'empresa encarregada del seu manteniment est obligada a
clausurarelserveiperlaperillositatpotencialdelainstallaci.
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Les installacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l's projectat, mantenintse les
prestacionsdesalubritatidefuncionalitatespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Tipusderecollidamunicipal:
Recollidaselectivaambcontenidorssituatsalaviapblica
Enelcasdeltrasllatdelsresidusperbaixantsshaurdemantenirlaprescripcidequecadafraccisaboquialaboca
corresponent. No es podran abocar lquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matria orgnica
sabocarandinsdenvasostancats,ielsenvasosdecartrquenoentrinperlacomportasintroduirantrossejatsino
plegats.
El magatzem de contenidors o les estaci de crrega no han de tenir cap element ali a la installaci, s'han de
comprovarqueestiguinnetsiquenomanquiaiguaenelssifonsdelsdesguassos.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de les installacions per la recollida i
evacuacideresidus,caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormatives
vigentsilasevaexecuciperpartdunaempresaespecialitzada.
Si es detecten deficincies de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment dels
elementsdurbanitzaciperqufacinlesmesurescorrectoresadients.
Elsdiferentscomponentsdelainstallacideliminacideresidustindranunmantenimentperidicdacordambel
Plademanteniment.
Revisi,neteja,desinsectaci,desinfecciidesratitzacidelsrecintesidelesinstallacions.
14
Installacideproteccicontraincendis
Installacideventilaci
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lesinstallacionsiaparellsdeproteccicontraincendissutilitzaranexclusivamentperal'sprojectat,mantenintles
prestacionsdeseguretatespecfiquesperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Noespotmodificarlasituacidelselementsdeproteccid'incendisnidificultarlasevaaccessibilitativisibilitat.En
elsespaisdevacuacinoescollocaranobjectesquepuguinobstaculitzarlasortida.
En el cas dintervencions que impliquin la reforma, reparaci o rehabilitaci de la installaci de protecci contra
incendis,caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigentsila
sevaexecuciperpartduninstalladorautoritzat.
Desprsdhaverutilitzatelsmitjansdextincicaldravisaralempresademantenimentperquesfacinles
revisionscorresponentsalsmitjansutilitzatsiesrestitueixinalseucorrecteestat.
En cas duna emergncia (incendi, inundaci, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en
funci de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat fsica de
propisitercers,totadoptantlesmesuresgenriquesdonadesenelpunt6Zonesdscomi,sisescau,
lesdelsprotocolsrecollitsenelPlademergnciadelselementsdurbanitzaci,encasdequesiguinecessari.
Elsdiferentscomponentsdelainstallacideproteccicontraincendistindranunmantenimentperidicdacordamb
unPlademanteniment.
Revisidelsaparellsosistemesinstallats.
Encasd'incendi,lamancademantenimentdelesinstallacionsdeproteccicontraincendiscomportartantlaprdua
de les garanties de l'assegurana aix com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i
materialscausatspelsinistre.
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
La installaci de ventilaci sutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintlesprestacionsespecfiquesde

salubritatperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Nospermsconnectarenelsconductesdadmissioextraccidelainstallacideventilacilesextraccionsdefums
daltresaparells(calderes,cuines,etc.).Tanmateixnoespodenconnectarelsextractorsdecuinesalesxemeneiesde
lescalderesialinrevs.
Noespodentaparlesreixetesdeventilacidelesportesifinestres.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelainstallacideventilaci,caldrel
consentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigentsilasevaexecuciper
partduninstalladorespecialitzat.
Aquestaprescripciincloulespetitesmodificacionsdelainstallacienespaisdsprivatiudoncspodenperjudicarla
correcteventilacidelhabitatge,localozonai,pertant,lasalubritatdelsmateixos.
Els diferents components de la installaci de ventilaci tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Netegesirevisionsdeconductes,aspiradors,extractorsifiltres.
Revisisistemesdecomandamenticontrol.
Elmantenimentdelainstallacideventilacicomunitriafinselsespaisprivatius(locals)corresponalapropietatoa
la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la installaci a partir del seu accs als espais privatius
corresponal'usuari.
15
Installacidedipsitsdegasoil
Installacisolartrmicaperlaiguacalentasanitria
I.Instruccionsds:
Condicionsds:
Lainstallacidedipsitsdegasoil,encasdinstallarse,sutilitzarexclusivamentperal'sprojectat,mantenintles
prestacionsespecfiquesdeseguretatperalesqualsshadissenyatlainstallaci.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelainstallacidelsdipsitsdegasoil,
caldrelconsentimentdelapropietatodelseurepresentant,elcomplimentdelesnormativesvigentsilexecuci
duninstalladorautoritzat.
Siesdetectaunafuitadecombustiblecaldr:
Tancarl'aixetadepasdesubministramentdeldipsital'aparell.
Ventilarl'espaiobrintportesifinestresiretirarellquidabocat.
Avisarimmediatamentaunaempresaespecialitzada.
Els diferents components dels dipsits de gasoil tindran un manteniment peridic dacord amb el Pla de
manteniment.
Revisidelaxarxaideldipsitsegonslasevacapacitat.
I.Instruccionsds:
Consideracionsds:
La installaci solar trmica per laigua calenta sanitria, en cas dinstallarse, sutilitzar exclusivament per a l's
projectat, mantenint les prestacions especfiques de salubritat, de funcionalitat i destalvi energtic per a les quals
shadissenyatlainstallaci.
La zona on subiquen els captadors no han de tenir cap element ali a la installaci. Aquest espai s'ha de netejar
peridicament i, si sescau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes snd'accs
restringital'empresaquefacielmantenimenti,encasd'urgncia,alresponsabledesignatperlapropietat.
Enelcasdintervencionsqueimpliquinlareforma,reparaciorehabilitacidelainstallacisolartrmicaperlaigua
calenta sanitria, caldr el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives
vigentsilasevaexecuciperpartduninstalladorespecialitzat.
Si es modifica la installaci privativa interior, cal que es solliciti a la propietat ,que es faci amb una empresa
especialitzadaidacordamblanormativavigent.
Si s'observen fuites d'aigua o deficincies a la xarxa de la installaci s'ha d'avisar als responsables del
mantenimentdeledificiperquesfacinlesactuacionsoportunes.
Elsdiferentscomponentsdelainstallacisolartrmicaperlaiguacalentasanitriatindranunmantenimentperidic
dacordambelPlademanteniment.
Netejacaptadorsiinspeccivisualdelsseuscomponents.
Purguesdelscircuitsiinspeccivisualdelsseuscomponents.
Revisigeneraldelainstallaci.
Elmantenimentdelainstallacisolartrmicacomunitriafinsalaclaudepasdelsespaisprivatius(habitatgeolocal)
corresponalapropietatoalacomunitatdepropietarisdel'edifici.Elmantenimentdelainstallacisituadaentrela
claudepasdelhabitatgeolocalielsaparellscorresponal'usuari.
16
39
PLNOLDESCRIPCI
ESCALA
N0RDRE
PLNOLDESCRIPCI
FITXER
ESCALA
N0RDRE
FITXER
E:1/100
(37)
eCIN01PB1.
ESTATINICIAL
OBRANOVAIDECONSTRUCCI
A01
Situaci
E:1/2.500
(01)
eCIA01SIT.
A02
Emplaament
E:1/500
(02)
eCIA02EMP.
N02
Plantasegonaicoberta
E:1/100
(38)
eCIN02P2C.
A03
Entorn
E:1/250
(03)
eCIA03ENT.
N03
AlatsiseccionsA
E:1/100
(39)
eCIN03ASA.
A04
Plantesbaixaiprimera
E:1/100
(04)
eCIA04PB1.
N04
AlatsiseccionsB
E:1/100
(40)
eCIN04ASB.
A05
E:1/100
(05)
eCIA05P2C.
A06
AlatsiseccionsA
E:1/100
(06)
eCIA06ASA.
A07
AlatsiseccionsB
E:1/100
(07)
eCIA07ASB.
MATERIALS
A08
AlatsiseccionsC
E:1/100
(08)
eCIA08ASC.
M01
Plantabaixa
E:1/100
(41)
eCIM01PBA.
A09
AlatsiseccionsD
E:1/100
(09)
eCIA09ASD.
M02
Plantaprimera
E:1/100
(42)
eCIM02P1A.
A10
AlatsiseccionsE
E:1/100
(10)
eCIA10ASE.
M03
Plantasegona
E:1/100
(43)
eCIM03P2A.
A11
AlatsiseccionsF
E:1/100
(11)
eCIA11ASF.
N01
REFERNCIAHISTRICA
DETALLSDEPROPOSTA
H01
HiptesidedependnciesdelMonestir
E:1/250
(12)
eCIH01HDM.
D01
Secciconstructivatipus
E:1/50
(44)
eCID01SCG.
H02
PlnoldelEstany1882
E:1/2.500
(13)
eCIH02882.
D02
Replanteigdelescala
E:1/50
(45)
eCID02RES.
H03
EntornnordoestdelMonestir1892
E:1/150
(14)
eCIH03892.
D03
Fusteriesexteriors
E:1/100
(46)
eCID03FEX.
H04
PlnoldelEstany1914
E:1/10.000
(15)
eCIH04914.
D04
Fusteriesinteriors
E:1/100
(47)
eCID04FIN.
H05
PlnoldelEstany1934
E:1/1.000(aprox.) (16)
eCIH05934.
H06
PlnoldelEstany1934
E:1/2.000(aprox.) (17)
eCIH06934.
H07
Faanesalaplaadelmonestir1972
E:1/100
(18)
eCIH06972.
H08
Plantesdelareformadeledifici1983
E:1/150
(19)
eCIH08983.
E01
Fonamentaciisostredeplantabaixa
E:1/100
(48)
eCIE01FSB.
H09
Seccionsiestructuradelareformadeledifici1983 E:1/1001/200
(20)
eCIH09983.
E02
Sostreplantaprimeraisegona
E:1/100
(49)
eCIE02P12.
H10
Imatgesdelafaananordest1
S/E
(21)
eCIH10IA1.
E03
Caixadelascensor
E:1/50
(50)
eCIE03CAS.
H11
S/E
(22)
eCIH11IA2.
E04
Escalesiencavalladadecoberta
E:1/50
(51)
eCIE04ESC.
H12
S/E
(23)
eCIH12IA3.
E05
Especificacions1
S/E
(52)
eCIE05EP1.
H13
Imatgesdelafaananordoest1
S/E
(24)
eCIH13IB1.
E06
Especificacions2
S/E
(53)
eCIE06EP2.
H14
Imatgesdelafaananordoest2
S/E
(25)
eCIH14IB2.
H15
Imatgesdaltressolanesdelpoble
S/E
(26)
eCIH15SOL.
H16
Imatgesdelafaanasudest1
S/E
(27)
eCIH16IC1.
H17
Imatgesdelafaanasudest2
S/E
(28)
eCIH17IC2.
ESTRUCTURES
E:1/100
(29)
eCIG01PB1.
G02
E:1/100
(30)
eCIG02P2C.
G03
AlatsiseccionsA
E:1/100
(31)
eCIG03ASA.
G04
AlatsiseccionsB
E:1/100
(32)
eCIG04ASB.
G05
AlatsiseccionsC
E:1/100
(33)
eCIG05ASC.
G06
AlatsiseccionsD
E:1/100
(34)
eCIG06ASD.
G07
AlatsiseccionsE
E:1/100
(35)
eCIG07ASE.
G08
AlatsiseccionsF
E:1/100
(36)
eCIG08ASF.
INSTALLACIONS
PROPOSTAGENERAL
G01
I01
Lampisteria
E:1/150
(54)
eCII01LAM.
I02
Sanejament
E:1/150
(55)
eCII02SAN.
I03
Calefacci
E:1/150
(56)
eCII03CAL.
I04
Ventilaci
E:1/150
(57)
eCII04VEN.
I05
Electricitat
E:1/150
(58)
eCII05ELE.
I06
Telecomunicacions
E:1/150
(59)
eCII06TEL.
40

Projecte Centre D'interpretació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Projecte Centre D'interpretació

Uploaded by

Copyright:

PROJECTEDEXECUCIDEREHABILITACI

dAdministraci Local, del Departament de Governaci i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya,

lEcomuseu del Moians, creat per tal dedifondre,estudiaripreservarlescaracterstiquessocials,culturalsipatrimonials

2013, es presenta loportunitat de rehabilitar linterior, per tal de donarcabudaalCentredInterpretaciproposat,enun

El discurs museolgic del projecte segueix el

concepte El Paisatge Cultural de lEstany, entre

els dominis de la terra i laigua. s una idea que

lactualitat de lEstany a travs del patrimoni

El discurs vol reflexionar sobre el naixement de

levoluci de la ruralitat i en les transformacions

durant el segles passats i lactualitat, encara molt

El discurs que vehicular el circuit del centre

dinterpretaci sestructura a partir de deumbitstemticsqueesdistribueixenendeuespais.Lapropostaderecorregut

telecomunicacin en el interior de los edificios y de la actividad de instalacin de equipos y sistemas de

Just if icaci de laccess ibilitat a ledif icaci

CTE DB SUA: SUA-9 Accessibilitat

Edificis o establiments ds pblic:

Itinerari accessible per a tots els edificis

Itinerari adaptat o practicable

(sexclouen els habitatges unifamiliars allats i

DECRET 135/1995 Codi daccessibilitat i CTE DB SUA Seguretat dutilitzaci i accessibilitat

Mobilitat entre plantes

Edificis o establiments ds pblic:

Itinerari accessible amb ascensor accessible

Itinerari adaptat o practicable

Edificis o establiments ds privat:

Oficina Consultora Tcnica. COAC

Edificis o establiments ds privat:

* edificis > PB + 2PP

Edificis o establiments ds pblic:

Itinerari accessible que comuniqui el punt daccs

Itinerari adaptat o practicable que comuniqui

Edificis o establiments ds privat:

Rehabilitaci - Centre d'Interpretaci del Paisatge Cultural de l'Estany

Oficina Consultora Tcnica. COAC

- Els replans intermedis tindran una llargada

- Barrera protecci: desnivell > 0,55m

- els passadissos damplada < 1,20m i les portes es

- entre trams amb canvi de direcci:

- entre trams duna mateixa direcci:

- llargada mxima tram d 9 m.

- Mecanismes dobertura i tancament:

- Espai de gir: a les dues bandes duna porta hi ha un espai horitzontal

- Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla)

- Senyalitzaci dels itineraris accessibles:

- Paviment: grau de lliscament segons s i ubicaci (SUA-1)

Rehabilitaci - Centre d'Interpretaci del Paisatge Cultural de l'Estany

- Barreres - Baranes: a ambds costats

Sadmet d 2% en rampes exteriors

d 12% trams < 3m de llargada

Just if icaci de laccess ibilitat a ledif icaci

- Espai de gir: 1,50 m (lliure dobstacles)

Rehabilitaci - Centre d'Interpretaci del Paisatge Cultural de l'Estany

- No hi ha dhaver cap escala ni gra allat.

* tindran un scol inferior t 0,30m dalada, llevat de que

0,80 m les portes de 2 o ms fulles, una delles ser 0,80 m

- Canvis de direcci: lamplada de pas ha de permetre

- Alada: 2,10 m, lliure dobstacles en tot el seu recorregut

Just if icaci de laccess ibilitat a ledif icaci

(als dos extrems duna rampa hi ha un espai lliure

- En els dos extrems duna rampa hi ha un espai

- Barreres - Passam: com a mnim a un costat

- Pendents - longitudinal: d 12% per a trams d 10 m de llargada

- No inclou cap tram descala.

- Canvis de direcci: lamplada de pas ha de permetre

- Alada: 2,10 m, lliure dobstacles en tot el seu recorregut