Nm.

2 Desembre 2014

NDEX
El procs participatiu

Calendari dactivitats

Recollida de fotografies

Una fotografia i mil

histries

Caramelles

Entrevistes

Passejada pels itineraris

Ruta dels pintors

El que queda per fer

Anlisi aportacions

10

Dades de participaci

12

Seguiment i dades econmiques del projecte

13

Moltes
grcies per la
vostra
participaci!

LINFO IMAGINA 1 de lestiu

es va centrar en la presentaci
del procs participatiu, obert
entorn del projecte LEstany:
histria i natura. El patrimoni
natural i cultural com a
dinamitzador
turstic.
En
aquest primer butllet us fiem
cinc cntims daquest projecte, explicvem en qu consistia el procs participatiu i
esmentvem les primeres
activitats que shavien comenat a dur a terme. Ara, a finals
dany, el procs participatiu
est prcticament enllestit i
volem compartir-ho amb
vosaltres amb aquesta segona
edici de lINFO IMAGINA que
us presentem.
Han estat moltes les activitats
que shan fet, per tenir en
compte tots els collectius del
nostre municipi i recollir la
diversitat de formes dentendre i viure lEstany. Aix ens
ha perms posar en relleu i
valorar all que la majoria de
nosaltres ja sabem i que pren

encara ms fora quan

ressona des de perspectives
tan diverses: que el poble de
lEstany t un valus i reconegut llegat patrimonial; que la
seva gent ho sap, sestima el
qu t i vol preservar-ho; i
que, sense dubte, la fora de
la ciutadania sarticula grcies
a un ric teixit associatiu capa
de generar un munt dactivitats.
El procs ens ha donat la
possibilitat de fer una diagnosi
del nostre municipi, necessria
per nodrir el projecte i acollir-

lo en un futur, per que tamb

servir per poder millorar la
qualitat de vida dels ciutadans.
Lobjectiu daquest segon
butllet s seguir informant
sobre el desenvolupament de
tot aquest procs de participaci ciutadana que est sent
tan exits. Aquesta gran
participaci consolida la idea
de que el poble de lEstany vol
i sap exercir la democrcia
quan se li demana.

ENHORABONA!

La participaci ciutadana en les poltiques pbliques s una de les vies ms innovadores en el perfeccionament
de la democrcia. Entenem per participaci ciutadana el procs a travs del qual les persones participen en els
afers de la vida pblica del municipi, aportant els seus punts de vista, els seus coneixements i recursos, i compartint la responsabilitat en la presa de decisions.
Com ja es va explicar en el primer INFO IMAGINA, lAjuntament de lEstany va posar en marxa un nou instrument de participaci ciutadana que va batejar amb el nom Imagina lEstany. Lobjectiu daquest procs participatiu era aconseguir que el projecte LEstany, histria i natura. El patrimoni natural i cultural com a dinamitzador
turstic pugui ser un projecte de tothom, assolint els segents objectius especfics:

INFORMAR a la gent de qu s el projecte i facilitar el coneixement de les actuacions previstes als vens
FOMENTAR propostes que afavoreixin la participaci de la gent i de les entitats del municipi en el projecte,
perqu sel facin seu i es mantingui viu
PROMOURE laportaci dels coneixements i experincies de la ciutadania al projecte
SENSIBILITZAR a la ciutadania del patrimoni natural i cultural del municipi
MILLORAR la cohesi ciutadana

ci del projecte
22 de juny | Presenta

i del procs

b el
Febrer de 2015 | Tertlia caf am

Bisbat de Vic

i Blog)
ook, correu electrnic
eb
ac
(F
e
lin
on
ls
na
ca
Juny | Obertura de
r comercial
ormativa amb el secto
inf
a
ad
rn
Jo
|
iol
jul
17 de
tadania i poltics
rtacions - a entitats, ciu
po
d'a
a
llid
co
re
es
tiv
tes aprecia
Juliol i agost | Entrevis
ciutadania
(tertlia - caf) amb la
2 d'agost | World Caf
del passat
fotografies i activitats
de
a
llid
co
Re
|
st
go
25, 26 i 27 d'a
tadana
questa de percepci ciu
Agost i setembre | En
histrica
peraci de la memria
cu
re
la
r
pe
an
gr
nt
ge
tes a la
Juliol i agost | Entrevis
tries'
'Una fotografia i mil his
lia
rt
-te
da
rra
Xe
|
e
6 de setembr
ees del patrimoni)
P+ (dins les jornades europ
VA
de
is
ar
er
itin
ls
pe
a
ejada monogrfic
28 de setembre | Pass
s de caramelles.
en valor de les canon
da
sa
po
i
ci
ra
pe
cu
11 doctubre | Re
rtistes pintors
iva amb el collectiu d'a
at
cip
rti
pa
ica
m
n
Di
|
2 de novembre
ctiu de joves
rticipativa amb el colle
pa
ica
m
n
Di
|
e
br
m
27 de dese
ment
sala de baix de lAjunta
la
a
s
oc
pr
l
de
i
e
ct
posici del proje
Juny a desembre | Ex
l'Estany
unitat educativa CEIP
m
co
la
b
am
iva
at
cip
ica parti
e del curs escolar | Dinm

2n trimestr

Els dies 25, 26 i 27 dagost es va organitzar la recollida de fotografies.

Aquest projecte pretn obtenir el mxim de documentaci fotogrfica possible
per a la creaci duna fototeca histrica municipal que preservi i difongui el
patrimoni cultural del poble. Aquestes imatges digitalitzades es podran consultar a larxiu de la sala de lectura i elles seran el punt de partida de properes exposicions i xerrades a la sala polivalent de la casa de cultura.

Vau portar un total de 265 fotografies!

Les persones que heu aportat la documentaci heu rebut un document conforme heu deixat a lajuntament un nombre determinat dimatges amb la
finalitat de ser copiades.
Aquestes fotografies, estan sent digitalitzades per guardar-ne una cpia,
i, un cop finalitzat aquest treball, seran retornades als seus propietaris.
El procs descaneig ha resultat ser una feina lenta, que requereix molt
temps i dedicaci, ja que es tracta de tenir el mxim dinformaci de cadascuna de les imatges i fer una fitxa tcnica de cada fotografia.
Per tal de fer-ho el millor possible, shan tingut en compte els consells del document
Estndards de digitalitzaci: requeriments mnims, adoptat per la Comissi Assessora
de Catalogaci com a recomanaci per al Sistema Bibliotecari de Catalunya, que ha
elaborat la Biblioteca de Catalunya, el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya i el Collegi Oficial de BibliotecarisDocumentalistes de Catalunya. Aquest
document el podeu trobar publicat a la web www.recercat.cat i tamb us en proporcionem lenlla en el blog.
Tamb al blog hi trobareu el rebut que sha lliurat al participant aix com
el model de fitxa tcnica, que es completar per cada fotografia. Aquesta fitxa tcnica t en compte la llei de propietat intellectual i de drets
dimatge.

Si teniu ms imatges que vulgueu compartir, no dubteu a posar-vos en

contacte amb la Marina.

El dissabte 6 de setembre a les 12 del migdia i enmig dels

actes de la festa major de lEstany, al voltant dunes 50
persones van participar en la dinmica participativa Una
fotografia i mil histries, dirigida per larquitecte daquest
projecte, en Jordi Morros.
Aquesta activitat tenia com objectiu explicar, des duna rigorosa
mirada histrica, el creixement
del nostre poble entorn del monestir i les transformacions de la
seva estructura urbanstica vinculada als camins ramader i ral que
uneixen els Pirineus amb el Valls. Fruit duna acurada recerca
histrica, en Jordi va acompanyar
la
xerrada
amb
imatges
illustratives de levoluci del nostre municipi que ve de
molt lluny- i dels canvis ms representatius. Va seleccionar

tamb una srie de fotografies de lactivitat de recollida de

fotografies, demostrant amb aquest gest la importncia i
la vlua daquests documents grfics per a la reconstrucci
del nostre passat.
Els que tenen ms anys i, per
tant, ms experincia i saviesa, van participar en la xerrada de manera entranyable,
explicant el que recorden
daquells edificis que ja no hi
sn, de les transformacions
de carrers i de places, de les
seves experincies dinfants...
Tot plegat ens dna a entendre que tenim un patrimoni
ric i a la vegada molt frgil
que cal preservar des de la conscincia.

Com diu Miquel Mart i Pol, El poble s la seva gent

Frase duna de les persones entrevistades

LEstany, 500 aC. (muntatge Jordi Morros)

Del procs participatiu Imagina lEstany va sorgir una iniciativa que ja sha posat en marxa. Una de les fulles de plataners deia aix: Recollir les canons de caramelles que amb
tan damor han conservat les coristes del poble. s molt important no perdre aix.
El mateix dia de la presentaci del projecte ja
es va enfilar la iniciativa.
Desprs duna primera
reuni, una comissi
formada per David Prat,
Mnica Senties, Mireia
Barrera, Llus Vilardell,
Eli Vidal i Cristina lvarez, dissenya una primera fase dactivitats que Font de la fotografia: Regina Pedrals
tindran com a finalitat
recuperar les canons; fer les partitures daquestes canons; elaborar un bon arxiu musical; recollir amb gravaci
la memria oral de la vida quotidiana entorn a la tradici
(la festa, el paper de la dona, el poble, lesglsia, la vida
quotidiana,...). I, posant en valor les Caramelles i recuperant els seus orgens, es vol donar sentit a una festa que,

any rere any, continuem celebrant per Setmana Santa.

Dissabte 11 doctubre es va fer la primera trobada per a la
recuperaci histrica de les caramelles. Hi van participar:
Maria Estany Espar, Nria Espar, Maria ngels Espar,
Montserrat Tort, Assumpci
Franquesa,
Leonor Roca, Regina
Pedrals Presseguer, Maria ngels Pedrals, Irene
Pedrals, Cristina lvarez, Lluis Vilardell, Eli
Vidal, David Prat, Josep
Franquesa, Mnica Sentias, Marina Berdalet. I
entorn duna gravadora
i pastissos vam passar la
tarda reconstruint el
mosaic de les caramelles amb els records ms antics que
es tenien: all que les vies i els avis explicaven al voltant
del foc quan eren canalla.
Daquesta manera sha comenat a teixir la histria de les
caramelles fins els nostres dies.

Des de fa temps, en David Prat ha estat entrevistant la gent gran del nostre poble: el Projecte Memria oral de l'Estany t l'objectiu de recollir el
mxim nombre de testimonis orals per tal de preservar i difondre el patrimoni cultural del poble.
En aquests moments sn 10 les persones entrevistades: Antonio Casas,
Isidro Maosa, Josep Franquesa, Llus Farrs, Margarida Moragas, Maria
Estany Espar, Rosa Vila, Lourdes Franquesa i Josep Sabata.
La vida en el camp i les transformacions daquesta feina durant el segle XX,
el poble i la indstria txtil, els comeros, els bars, els primers estiuejants,... Darrera duna experincia vital hi ha tamb el reflex duna societat.
De gran inters antropolgic i lingstic, les entrevistes ens ajuden a entendre els nostres orgens, preservar el nostre patrimoni i saber millor cap a
on anem.
Per linters que comporta, aquesta iniciativa sha incls tamb en el procs participatiu i, com en el cas de les Caramelles i larxiu fotogrfic, no
acaba aqu.

Si voleu ser entrevistats, voleu consultar les entrevistes, o voleu ms

informaci, podeu contactar amb
en David Prat o la Marina Berdalet.
Les entrevistes es troben enregistrades en format de veu i transcrites per David Prat.
Els entrevistats signen una autoritzaci sobre la privadesa i la publicaci dels continguts de lentrevista. El grau de privadesa lestableix
cadasc.

Agram, des daqu, la seva participaci i generositat, en voler compartir

amb nosaltres la seva experincia vital.

s clar, el que passa s que..., jo t'explicar,

com s ara, men recordo dels anys de la postguerra, venien tres o quatre veranejants, aqu a
l'Estany....

Fragment duna entrevista (annim)

Font de la fotografia: Llus Farrs

Diumenge 28 de setembre, coincidint amb les jornades europees de patrimoni, una vintena de persones
van assistir a la visita guiada pels itineraris Viure al
poble+ i la mina de lEstany.
En Jordi Morros va dirigir lexpedici. Ajudat dun quadern de viatge amb fotografies del passat i plnols
antics dels municipi vam fer un exercici dimaginaci
per traslladar-nos al passat i entendre la situaci estratgica dun monestir establert al costat dun estany, un poble que creix al seu voltant, els camins de
transhumncia i ral, els canvis urbanstics i nous traats de vies de pas i daccs al poble...
En Jordi va fer un tastet del que seran els itineraris
vinculats al Centre dinterpretaci i, partint de la plaa
del Monestir, vam emprendre una passejada cap el
pontarr, els pujolets, el passeig del rec de les nogueres i la mina. Lexplicaci de la construcci daquesta
gran obra denginyeria del segle XVIII va posar punt i
final a la visita guiada.

Entorn dels itineraris que es recuperaran al voltant del prat

de lestany i del puig de la Caritat, shan seleccionat 8 punts
daquests camins perqu puguin ser interpretats lliurement
pels pintors del poble. Del quadre o dibuix que cadasc
realitzi se'n far una reproducci sobre vinil i es muntar
sobre una estructura que se situar en el punt de l'itinerari
des del qual s'ha fet l'obra. s a dir: que els caminants s'aniran trobant pel cam aquestes estructures amb les imatges

de les obres, el nom del pintor i un link (codi QR) vinculat al

web o blog de lartista.
A partir d'aqu, la idea s poder donar vida a la sala d'exposicions que tindr la casa de cultura i realitzar exposicions a partir d'aquestes obres i les que es puguin anar fent
posteriorment en relaci al relat del centre d'interpretaci (monestir, itineraris entorn de l'estany, el poble, la
natura, etc.) Els pintors i les pintores de lEstany sn:
Valeri Farrs, Pepi Cust, Manel Doblas, Jaume Crespiera,
Jaume Rovira, David Cid, Toni Espar i Marina Berdalet.

potencial de
pintors com a
de
u
ti
ec
ll
co
l
La idea de
ld Caf
lactivitat Wor
en
ir
rg
so
va
y,
lEstan

Dissabte 27 de desembre tindr lloc lImagina Jove, una

maratoniana jornada farcida dactivitats molt diverses per
al collectiu amb ms energia: el jove! A travs duna enquesta al facebook Imagina lEstany, sha animat al
collectiu a triar entre una relaci dactivitats inicials pensades per a la jornada. Aix ha servit per conixer linters
del jovent i fer la selecci final de les activitats.
A linici dels tallers, es recolliran totes aquelles idees i aportacions daquest collectiu, per continuar enriquint el projecte Imagina lEstany.
ou a
Encara s
inscriure
a
temps
!!
eu-vos
us. Anim

Lescola de lEstany participar tamb en el procs, adaptant una de les activitats del seu disseny curricular al relat
que emmarca el centre dinterpretaci i que explicvem en
el butllet 1. Les temtiques triades per cada etapa educativa sn les segents:
El pas del temps a travs de lescola: Lescola dels nostres
avis, la dels nostres pares i la nostra (infantil); Les formes
geomtriques i larquitectura de lEstany (Cicle inicial);
Coneguem la vegetaci de la zona humida del prat de lestany (Cicle mitj); LEstany i ledat mitjana (Cicle superior) i
Recuperaci del ball pla (Msica).
Agram a la comunitat educativa, mestres, nens i nenes,
pares i mares, avis i vies, la seva empenta i disponibilitat
per a participar en el procs. La feina feta formar part de
larxiu i ser el punt de partida de futures activitats que es
duran a terme en la sala polivalent de la casa de cultura.

En diversos moments del procs participatiu ha sorgit el neguit per part

de la ciutadania sobre alguns aspectes que toquen de prop al Bisbat de Vic
i a la parrquia. Temes com el de la gesti del monestir i els horaris dobertura o b la relaci entre la parrquia i el poble sn de gran transcendncia per a la nostra comunitat. Per altra banda, en una de les reunions mantingudes per lAjuntament amb en Mossn Riba, Director de lAlbergueria i
gesti cultural del Bisbat de Vic, ens va posar de manifest que li agradaria
trobar un espai on poder intercanviar impressions amb els parroquians i la
ciutadania.
s per aix que est prevista una tertlia caf oberta a tothom amb en
Mossn Riba el proper mes de febrer. Us seguirem informant!

Les vostres aportacions han donat un gran valor al projecte. Han estat recollides i ordenades tenint en compte els diferents continguts que han anat
sorgint. Preservant lanonimat, les trobareu al blog. Des daqu agram a
totes les persones que heu participat amb el vostre granet de sorra, aportant idees, suggeriments de millora i oferint-vos, fins i tot, per organitzar i dur a terme projectes personals dinters collectiu. A
continuaci us avancem algunes de les idees i aportacions:

POTENCIALITATS
Quan es pregunta quines sn les POTENCIALITATS que t
el poble de lEstany per nodrir un projecte de dinamitzaci turstica, la majoria creu que el recinte arquitect-

nic del monestir (monestir, claustre, museu, esglsia,

poble) i lentorn

OPORTUNITATS
Pel que fa a les OPORTUNITATS DE MILLORA, entre
les moltes aportacions, la majoria coincideix en qu
cal millorar i preservar lentorn del monestir, el

nucli antic i el prat de lestany; la imatge dels

carrers del poble i les entrades i sortides del municipi; la imatge dels comeros; latenci del visitant
creant un punt dinformaci turstica -i tot all necessari per atendre b al visitant: trptics informatius
amb tots els serveis, recursos turstics del territori i
activitats diversificades; senyalitzaci, etc.-; la relaci
poble-ajuntament amb el Bisbat; la gesti del Bisbat
pel que fa al monestir (horari dobertura, servei de
guies per les visites).

natural sn els potencials en ma-

jscula. A continuaci i a molt poca distncia dels dos

aspectes anteriors, sassenyalen les caracterstiques del poble (petit, net, endreat, tranquil, la
seva ubicaci geogrfica, el clima, la carretera
de plataners, el prat...). I, entre daltres potencialitats puntuals, sobresurt la gent de lEstany, la seva capacitat per a generar activitats, els serveis del poble, la mina i el cam
de Sant Jaume.

Un poble que es mant poble: pel que fa a la mida

i a la xarxa que fan les persones
Frase duna persona entrevistada

10

LESTANY TURSTIC IDEAL

Olor despgol desprs de la

pluja, boires de nata, granotes,
gall, vaques, campanes...
Aportaci sorgida en el World Caf

La majoria desitja que lEstany continu sent semblant al

que ara s: que el poble continu
mantenint la tranquillitat que el caracteritza, sense excessos ni grans esdeveniments multitudinaris, potenciant el
que ara t i que pugui atendre el volum de visitants sense
problema. Un poble unit i orgulls del que s. Un poble
amb ms ofertes i serveis, que gaudeix del que t, obert a
la diversitat i amb ganes
dintercanviar coneixements amb els visitants.
Pel que fa al turisme, que aquest sigui diversificat, respectus amb la natura, sostenible i
que pugui gaudir duna oferta assequible i
variada dactivitats per a totes les edats.

PROJECTE DE DINAMITZACI
TURSTICA
Bona part de la ciutadania viu el projecte de manera molt

positiva, com una oportunitat de millora general i de gran

inters per acabar de posar en valor el patrimoni natural i
cultural. Hi ha per, qui es mostra reflexiu i

Mimagino un poble unit i

orgulls del seu poble
Frase duna persona entrevistada

11

prudent:

ho veu com un projecte de gran envergadura que caldr

gestionar-lo molt b per garantir que sigui un xit.
Alguns dels entrevistats aporten tamb observacions a lequip
de govern de cara a vetllar per la bona gesti del projecte i ser
hbils a lhora daconseguir que el projecte pugui nixer des
de la gent. Tamb es considera la necessitat de continuar
buscant ponts de dileg entre el poble de lEstany, la parrquia i el Bisbat.

Ja hem explicat que aquest procs participatiu ha estat dissenyat amb la intenci darribar de manera transversal a tota la ciutadania. Shan fet moltes i molt diverses activitats
amb la finalitat que tothom hagi pogut trobar el seu lloc, aquell espai ms adequat i
proper a un mateix, i poder participar en
alguna de les propostes.
Els objectius establerts ens han guiat a lhora
de construir el procs. I ara toca iniciar lavaluaci. Les dades de participaci aix com les
aportacions de la ciutadania sn dades objectives i indicatives del procs.

Entrevistes apreciatives
Jornada amb el sector comercial
Enquestes i bstia de suggeriments
World Caf
Recollida de fotografies
Xerrada Una fotografia i mil histries
Entrevistes a la gent gran
Passejada pels itineraris de VAP+
Dinmica participativa amb els pintors
Recuperaci de les caramelles
Aportacions fulles plataners

Aquest quadre que mostrem ens ajuda a tenir una visi global de la participaci ciutadana en les dinmiques.

TOTAL HABITANTS
TOTAL PARTICIPANTS

7%
2%
6%
5%
3%
12%
2%
5%
2%
4%
18%

407
271

67%

1.600

375cions

visites a

litza
visua

ats
mist

167 a artits
mp
39 co
a
grad
ma
0
16

28
10
23
21
12
50
10
20
8
16
73

400
exemplars de
ls
butlletins

l blog

160

assistents
a l
de presen acte
taci

12

Actuaci 1 Centre dinterpretaci del paisatge cultural Radial de lEcomuseu del Moians

Actuaci 3 Condicionament ditineraris turstics i culturals

Domini de la Terra i de lAigua

Rehabilitaci de tot ledifici de la Casa de Cultura, pensada

sense barreres arquitectniques.

Sarreglaran , es milloraran i es senyalitzaran els camins del

puig de la Caritat i dels camins ramader i ral al voltant del
prat de lestany, els quals es recuperaran.

A la planta baixa shi traslladar lOficina dAtenci Ciutadana de lajuntament, que actualment es troba al primer pis
de la casa consistorial, per fer-la ms accessible a les persones, i, on fins ara hi havia la biblioteca, shi emplaar el
Centre de visitantsCentre dinterpretaci; a la primera
planta, subicar una sala polivalent, i, a la segona, la biblioteca (sala de lectura) i un arxiu.

Actualment, est en procs d'adjudicaci de les obres i

est previst linici a finals de febrer. Al blog i a lajuntament
podeu trobar el plnol dels itineraris que es condicionaran.
Actuaci 4 Actuacions de promoci i difusi - Projecte de
museografia del paisatge cultural de lEstany
La redacci del projecte museogrfic es va adjudicar a l'empresa TEGULA, SCP, a qui s'ha donat trasllat de totes les
aportacions dels ciutadans i ciutadanes de l'Estany recollides fins al moment en el procs participatiu.

Les obres estan adjudicades a lempresa Serveis Integrals

360 plus, SL. El dia 3 de novembre de 2014 es van iniciar les
obres i est previst que finalitzin a mitjans del mes de
maig.

Est previst linici de lexecuci a finals de febrer, juntament amb el condicionament dels itineraris.

Actuaci 2 Condicionament ditineraris turstics i culturals

Cam del rec de les Nogueres

Actuaci 5 Renovaci urbana del nucli antic

Sarreglar, es millorar i es senyalitzar el cam del Rec de

les Nogueres.

Millora i arranjament de diversos carrers del nucli antic.

Aquestes obres ja estan realitzades. Tot i que no estan finanades amb la subvenci FEDER VAP+, s que formen
part del projecte LEstany, histria i natura.

Actualment, est en procs d'adjudicaci de les obres i

est previst linici a finals de febrer.

Totes les actuacions del projecte LEstany, histria i natura han estat adjudicades per concurs pblic, procediment obert.

80%
*

20%

13

Inversi total: 960.482,14

*LAjuntament de lEstany ha generat en els ltims anys un

estalvi suficient per finanar la part corresponent a laportaci municipal. Per per evitar tensions de tresoreria en la
gesti daquest projecte, sha obtingut un prstec dimport
164.354,86 a inters 0% de Diputaci de Barcelona.

Durant els primers anys, es preveu una gesti directa pblica del centre dinterpretaci, fins que sassoleixi suficient
activitat econmica per autofinanar-se. Per ms endavant, sest estudiant altres models de gesti, com pot ser
un model mixt pblic-privat, ms habitual en el nostre entorn per aquest tipus de centres.
La lnia estratgica passa per potenciar lactivitat del Centre dinterpretaci contractant un/a tcnic/a que gestioni
lespai, faci suport a la dinamitzaci cultural i a les associacions del municipi. El cost daquesta contractaci estar

parcialment subvencionat. Un dels objectius daquesta

contractaci s fer viable lautofinanament del Centre
dinterpretaci, en el termini ms curt possible, cercant i
generant activitats per obtenir recursos de finanament.
Tot i aix, tan bon punt acabin les obres, es podria iniciar
lactivitat dimmediat amb lobertura del centre dinterpretaci de dilluns a divendres, mat i tarda, amb els mateixos
recursos humans que actualment es destinen a lOficina
dAtenci Ciutadana i a la Biblioteca.

14