Identificació de Les Competències Bàsiques en Educació Artística

Estudi d'identificaci de les competncies bsiques en educaci artstica
Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
ESTUDI:
IDENTIFICACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES
EN EDUCACI ARTSTICA
Barcelona, desembre 2003
2
Coordinaci tcnica de lestudi
Sebasti Bardolet i Mayola, director de lEscola de Msica de Vic i professor de la
Universitat de Vic
Equips tcnics de les diferents comunitats autnomes
Balears: Antoni Bauz Sampol, Joan Borrs Segu (Institut d'Avaluaci i Qualitat del
Sistema Educatiu), M. Ester Vives Vtores (catedrtica de msica. IES Joan Alcover,
Palma de Mallorca)
Catalunya: Eullia Tarroja (especialista de msica a primria), Carme Sol (inspectora
densenyament i especialista de visual i plstica a secundria), Amlia Boluda
(especialista de dansa i teatre, professora del centre integrat Oriol Martorell i a
lESMUC), M. Antnia Guardiet (especialista de msica a primria), Josep M Font
(especialista de visual i plstica a primria), Sebasti Bardolet (coordinador)
Mrcia: Jos Mara Olmos Nicols, Francisco Prez Cnovas (Direcci General
d'Ensenyaments Escolars)
Coordinaci general de lestudi
Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu. Departament dEnsenyament.
Generalitat de Catalunya
3
NDEX
PRESENTACI
1. JUSTIFICACI DE LESTUDI
- L'educaci al segle XXI
- El concepte de competncies bsiques
- Els ensenyaments artstics i les competncies bsiques
2. DISSENY DE LESTUDI
- Objectiu
- Participants
- Metodologia
3. FASES DACTUACI
- Fase I: Revisi documental, entrevistes i identificaci de competncies
- Fase II: Validaci social de les competncies identificades en la fase I
- Fase III: Aplicaci del qestionari valoratiu
- Fase IV: Anlisi de resultats i determinaci de les competncies
4. PROPOSTA DE COMPETNCIES BSIQUES
5. FONTS D'INFORMACI
6. ANNEXOS
- Annex 1: Reunions de coordinaci general
- Annex 2: Fitxa de lenquesta selectiva
- Annex 3: Relaci de persones entrevistades
4
PRESENTACI
La preocupaci per harmonitzar els principis de qualitat i equitat s cada vegada
ms compartida tant per les administracions educatives com pels professionals de
leducaci.
Per a lassoliment de la qualitat educativa cal desenvolupar avaluacions rigoroses
que permetin conixer els punts forts i febles dels nostres sistemes educatius i
podem constatar que estem avanant considerablement en aquest camp i aix ho
avalen diversos estudis de carcter internacional, estatal o b de diferents
comunitats autnomes, duts a terme pels organismes especfics davaluaci o b
pels serveis creats en el si de les diferents direccions generals.
Avanar en el cam de lequitat suposa laplicaci de mesures compensatries per
als grups i persones ms necessitats, per tamb una revisi dels currculums
escolars per adaptar-los a les demandes socials dels nostres dies. I s, en aquest
segon terreny, on es poden situar les denominades competncies bsiques,
objecte de preocupaci dorganismes internacionals, com lOCDE i que tamb sha
fet present entre nosaltres. Bona prova daquesta preocupaci ja va ser en el seu
moment (2000) el primer estudi didentificaci realitzat per Catalunya, Balears i
Canries i, posteriorment, el didentificaci de les competncies bsiques en les TIC
(2002-2003) realitzat per Catalunya, Balears, Canries, Astries, Castella-La Manxa,
Mrcia, Pas Basc i Valncia. Tamb cal dir que la Ley de Calidad de la Educacin
(2002) estableix lavaluaci generalitzada del domini de les competncies bsiques
al final de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria.
Les competncies bsiques es vinculen amb lequitat perqu signifiquen aquelles
habilitats que tot alumne/a ha dassolir al final de lescolaritat obligatria per
comprendre i actuar en la societat actual.
El present estudi, que ha perms identificar les competncies en el camp de
leducaci artstica, sha realitzat, novament, en el marc de la collaboraci entre els
organismes davaluaci de diferents comunitats autnomes i, en aquest cas, sha
concretat amb la participaci de Catalunya, Balears i Mrcia. Es tracta duna
aportaci summament important des del punt de vista educatiu: el domini dunes
competncies bsiques en el coneixement i ls dels diferents llenguatges artstics.
Lexperincia ha estat molt positiva i obre la possibilitat de seguir realitzant
collaboracions semblants en el futur.
Desembre 2003
Jaume Sarramona Lpez
President del Consell Superior d'Avaluaci
del Sistema Educatiu
5
1. JUSTIFICACI DE L'ESTUDI
Leducaci al segle XXI
En la perspectiva dels nombrosos desafiaments que ens reserva el futur, leducaci
s un factor indispensable per tal que la humanitat pugui aconseguir els ideals de
pau, llibertat i justcia social. En concloure el seu treball, la Comissi expressa el seu
convenciment que leducaci ha de tenir un paper fonamental en el
desenvolupament continuat de les persones i de les societats. La Comissi no
considera pas leducaci com un remei miraculs o com una frmula mgica que
obri la porta a un mn on saconseguiran tots els ideals, sin com un mitj, entre
daltres s clar, per ms que daltres, al servei dun desenvolupament hum ms
autntic i ms harmonis i, per tant, per fer recular la pobresa, la marginaci, la
ignorncia, lopressi i la guerra.
1
Els canvis accelerats que ha viscut el nostre mn des de finals del segle XX amb la
simblica caiguda del mur, amb la irrupci imparable de la mundialitzaci del
comer i de la indstria, amb la interrelaci, a travs de les migracions humanes, de
dos mns fins ara perfectament separats i delimitats geogrficament, han provocat
definitivament que tots els problemes siguin de tothom i que tothom sigui, ms que
mai, responsable de tots els problemes.
El mn educatiu no ha viscut ali a aquesta realitat i a les seves conseqncies en
lesdevenir de la humanitat i, per aix, des de marcs justament de collaboraci
internacional i a travs dun gran debat amb especialistes i professionals de
leducaci, ha plantejat les seves reflexions que haurien de traduir-se en accions de
poltica educativa per part dels diferents estats responsables.
LInforme Delors, publicat lany 96, inspirar moltes de les propostes que en el camp
educatiu shan anat plantejant darrerament. Els elements bsics sobre els que
fonamenta lacci educativa: aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a
conviure, aprendre a ser, seran tamb la referncia de treballs i estudis ms recents.
s tamb en aquest sentit que des de lOCDE es va promoure lestudi per a la
identificaci i definici del que haurien de ser unes competncies bsiques comunes
a tota la poblaci i garantia de la seva integraci en una societat moderna i canviant.
El concepte de competncies bsiques
S'entn per competncia la capacitat de posar en prctica de forma integrada, en
contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds
personals adquirides
2
. Les competncies desenvolupen les capacitats de la persona

1
Informe a lUNESCO de la Comissi Internacional sobre Educaci per al segle XXI. 1996
2
Identificaci de les competncies bsiques, Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament,
Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu
6
i tenen sempre un carcter aplicatiu que fa que lindividu sigui capa de resoldre els
seus propis problemes davant de situacions diferents. Al mateix temps, tenen un
carcter interdisciplinari ja que integren aprenentatges procedents de diferents
disciplines i, finalment, suposen un punt dequilibri entre la qualitat i lequitat ja que
pretenen ser, per un cant, la resposta educativa al mn actual i, per laltre, la base
comuna que tots els ciutadans han dadquirir i sobre la qual cal fonamentar la
convivncia.
Els ensenyaments artstics i les competncies bsiques
Els ensenyaments artstics es troben presents de manera diferent en el nostre
sistema educatiu. Aix mentre la msica t especialista i assignatura a primria i
secundria, visual i plstica est present com a assignatura en tota letapa
obligatria malgrat no tenir especialista a primria i trobar-se a secundria repartida
en diferents assignatures com tecnologia, histria de lart i la mateixa visual i
plstica. Per ltim, dansa i teatre no disposa ni despecialitat ni despecialista malgrat
que el desenvolupament del currculum de diferents assignatures, com msica,
educaci fsica i fins i tot llengua o literatura, en puguin assegurar la presncia tant a
primria com a secundria.
Poden els ensenyaments artstics ser considerats bsics, essencials, per resoldre
situacions als individus en el seu desenvolupament social i personal? Hi ha
competncies de coneixements, habilitats i aptituds artstiques que afavoreixin,
responent a les tres categories del programa DeSeCo, desenvolupar-se de manera
autnoma, servir-se dels diferents mitjans i eines de manera interactiva i moures en
grups socialment heterogenis?
3
Aquesta ha estat la primera reflexi que ens hem
plantejat. A partir daqu, hem treballat amb el convenciment que no noms hi poden
ajudar sin que per la seva naturalesa universal, per la seva connotaci no noms
intellectual sin tamb emotiva i sensorial, pel seu carcter participatiu i social, per
la seva dimensi creativa i imaginativa, poden resultar unes eines extraordinries per
aconseguir justament aquesta capacitat de resposta que defineix la competncia
bsica.
s aix que en el marc dels treballs sobre les competncies bsiques que en els
darrers quatre anys shan anat duent a terme a Catalunya per iniciativa del Consell
Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu, i donant resposta a una de les propostes
presentades en la Conferncia Nacional dEducaci
4
, sha cregut convenient
completar els diferents mbits de competncies amb un mbit especfic que recolls
aquells aspectes que des dels ensenyaments artstics poguessin tamb considerar-
se essencials per al desenvolupament personal i social dels joves en la seva vida
quotidiana.
La societat del segle XXI s la societat de la informaci i la comunicaci. La
informaci i la comunicaci es vehiculen mitjanant elements com el so, la msica, la
imatge, el cos, el color, el moviment, elements tots ells constitutius dels diferents
llenguatges artstics.

3
Dominique Simone Rychen, DeSeCo.
4
Conferencia Nacional dEducaci: secci VI, proposta n. 5
7
Si essencialment la nostra societat s la societat de la informaci i la comunicaci, si
bsicament la informaci i la comunicaci utilitzen els elements dels llenguatges
artstics, aleshores cal que per viure i integrar-nos en la societat moderna tinguem
tamb i molt especialment unes competncies bsiques daquests llenguatges que
shan convertit en fonamentals en el nostre mn.
2. DISSENY DE LESTUDI
Objectiu
Lobjectiu de lestudi s la identificaci de les competncies bsiques que, pel que fa
referncia als ensenyaments artstics, msica, visual i plstica, dansa i teatre, tots
els estudiants haurien dhaver adquirit acabada la seva escolaritat obligatria.
Participants
Lestudi ha estat coordinat des del Consell Superior dAvaluaci del Sistema
Educatiu i sha realitzat de manera simultnia i seguint la mateixa metodologia a les
comunitats de Mrcia i Balears.
Metodologia
La metodologia general de lestudi ha seguit les directrius que ja es varen utilitzar en
el primer estudi Identificaci de les competncies bsiques en lensenyament
obligatori realitzat a partir de lany 97 a Catalunya, Balears i Canries que va
coordinar el professor Jaume Sarramona i que posteriorment sha fet servir tamb
per a la identificaci de les competncies bsiques en les TIC coordinat pel
professor Pere Marqus. Es tracta de combinar els mtodes qualitatius, com la
consulta documental, grups de discussi i entrevistes en una primera fase, amb
mtodes quantitatius, com la consulta social a travs duna escala de valoraci en
una segona fase.
3. FASES D'ACTUACI
Fase I: Revisi documental, entrevistes i identificaci duna primera relaci de
competncies
Durant la primera fase de lestudi shan consultat diversos documents curriculars o
referits al nostre mbit deducaci artstica en diferents sistemes educatius europeus
i del Canad. Lgicament el punt de partida ha estat la relectura del currculum de
Catalunya i del daquelles comunitats que shan sumat a lestudi, Mrcia i Balears.
Per hem tingut un especial inters en consultar el daquelles comunitats i pasos
que justament han elaborat els seus currculums a partir de les competncies
bsiques (Castella-La Manxa, Pas Basc, Portugal). Tamb ha estat interessant el
document sobre ensenyaments artstics en diferents pasos europeus que la
Conferncia Nacional dEducaci va encarregar
5
.

5
Estudi sobre els ensenyaments artstics a alguns pasos europeus, Assumpta Valls, Spei Maci, Montserrat Torres i Merc
Vilar. http://www.gencat.net/cne/p11estudi.htm/
8
A partir daquesta consulta documental els equips de cada territori varen elaborar
una primera llista de competncies que es va discutir conjuntament i que es concret
en vuitanta tems en forma de competncies bsiques a assolir desprs de
lescolaritat i referits a cadascuna de les rees que conformen lmbit artstic:
msica, visual, dansa, teatre, visual i plstica.
Definici dels dimensions: comprensi, expressi i actitud
Seguint la metodologia acordada, en aquesta primera fase calia fer una taxonomia
que ens permets situar cada competncia en relaci amb una dimensi prviament
definida ats el carcter excessivament general que suposa la denominaci
densenyaments artstics.
En aquest sentit, es va acordar establir tres dimensions amb el benents que quan
parlem densenyaments artstics estem parlant de llenguatges artstics i que
lobjectiu de les competncies bsiques en el marc escolar s sobretot buscar la
connexi dun determinat aprenentatge amb la seva incidncia posterior en la
integraci dels individus a la societat.
Les dimensions acordades varen ser: comprensi artstica, expressi artstica i
actitud davant el fet artstic present a la societat. La comprensi artstica serien
aquelles competncies de carcter essencialment cognitiu, o habilitats cognitives,
sabers que li calen a lindividu per poder entendre millor el seu entorn aix com per
ser capa dinterralacionar-se amb el context cultural i histric en qu viu.
Lexpressi artstica serien aquelles habilitats mnimes, tcniques que cada
llenguatge artstic ens aporta i que ens permeten expressar-nos i comunicar-nos
amb els altres ms enll de la relaci i la comunicaci verbal. Finalment, i en un mn
on les possibilitats de convertir la gran diversitat de manifestacions artstiques en
espais de convivncia i relaci interpersonal sn immenses, lactitud davant el fet
artstic recolliria aquells aspectes de comportament social dels individus que poden
fer justament daquest tipus de manifestacions unes eines magnfiques per a
laprenentatge permanent de la convivncia dels que conformen una societat.
Entrevistes
Desprs de la definici de les dimensions i un cop elaborada la primera relaci de
competncies per part de lequip, es va procedir a elaborar un qestionari selectiu
(annex 2) adreat a persones significades per la seva representativitat social o
institucional, bsicament en el terreny de leducaci i de les arts, per tamb en el
terreny social, administratiu, mitjans de comunicaci, etc.
Cada territori tenia com a objectiu entrevistar personalment una mitjana de vint-i-cinc
persones, que ens donarien una mostra selectiva dunes setanta-cinc entrevistes.
Sacord una mostra que inclogus els mbits segents: professorat de primria,
professorat de secundria, escoles dart, escoles de teatre, conservatoris superiors
de msica, universitats, administraci educativa, administraci local, inspecci
9
educativa, gestors culturals, associacions de pares i mares, patronals de
lensenyament, sindicats, alumnes de batxillerat, mitjans de comunicaci:
ENTITATS Mrcia Balears Catalunya
professorat no universitari 6 2 4
professorat universitari 5 3 4
centres densenyaments artstics 4 2 2
centres superiors densenyaments artstics 1 2 2
gestors culturals i empresaris del sector 2 4 4
agents socials (sindicats, patronals, AMPA) - 7 4
administraci (educativa, local, inspecci) 4 5 4
TOTAL 22 25 24
Els entrevistats havien de respondre una pregunta referida a cadascun dels
submbits (annex 2) i lentrevistador recollia, amb enregistrament o anotaci escrita,
les noves aportacions o b assenyalava les coincidncies amb la primera llista de
competncies elaborada per lequip.
Laportaci dels entrevistats va ser contrastada amb la relaci de competncies
elaborada per lequip tcnic i amb els submbits que havem definit. Degut a aix, el
submbit de dansa-teatre va quedar separat en dos submbits per suggerncia de la
majoria dentrevistats daquestes disciplines. Tamb es varen recollir com a noves
competncies tems com conixer els elements que intervenen en una producci
dramtica en el sentit de fer una comprensi i una lectura global daquestes
manifestacions artstiques, conixer els elements culturals que ens sn propis i que
ens defineixen com a pas, o tenir una actitud de consum cultural. En general, per,
les coincidncies amb la primera relaci eren molt grans i el ms significatiu varen
ser justament aquelles competncies que no varen sortir com a resposta en cap de
les ms de setanta entrevistes realitzades (a l'annex 3 hi figuren els noms de les
persones i institucions entrevistades).
FASE II: Validaci social de les competncies identificades en la fase I
En la segona fase de lestudi calia sotmetre a una validaci social, a travs duna
enquesta, les competncies identificades desprs de la primera fase. Amb
laportaci de les entrevistes i el treball previ dels diferents equips tenem una relaci
de gaireb vuitanta tems, que havem de reduir a un nombre ms raonable per
presentar-los a la consulta social. El treball va consistir a eliminar aquells tems que
poguessin considerar-se reiteratius, incloure en nivells ms generals els que fossin
massa particulars i qestionar aquells que no havien aparegut en cap de les
entrevistes. La discussi es va fer competncia per competncia buscant el consens
dels tres territoris implicats en lestudi. Finalment, es tanc lenquesta en quaranta-
vuit tems, que els enquestats haurien de valorar sobre una escala de quatre nivells:
gens important, poc important, important i imprescindible (veure apartat: Resultats
del qestionari).
10
FASE III: Aplicaci del qestionari valoratiu
Seguint el procs metodolgic acordat, es va definir la mostra de poblaci per ser
enquestada a cada territori en les proporcions segents:
mbit educatiu (30%, unes 150 persones): docents de primria i secundria i
d'universitat; inspectors i responsables de formaci del professorat
alumnes (20%, unes 100 persones): alumnes de 4rt d'ESO, batxillerat, tallers
de formaci, grau mitj d'estudis musicals
pares i mares d'alumnes (25%, unes 125 persones)
entitats socials, culturals i formatives
En el cas de Catalunya es va procurar mantenir al mateix temps un repartiment
territorial significatiu a travs de les vuit delegacions territorials densenyament, una
paritat home-dona all on fos possible com en el sector pares/mares i alumnes, i un
equilibri tamb respecte a centres pblics i concertats tant a primria com a
secundria.
La majoria de les enquestes van ser realitzades pels mateixos centres
densenyament, els seus claustres, AMPA i alumnat i amb la collaboraci de les
diferents delegacions territorials i centres de recursos. Per tamb es varen passar
enquestes a travs del Consell Escolar de Catalunya i personalment a travs dels
mateixos membres de lequip tcnic:
Catalunya
Qestionari a centres de primria i secundria
delegaci prof. p m centre prof. al p m centre TOTAL
Barcelona 8 8 CEIP Orlandai
Barcelona
8 14 8 IES Verdaguer
Barcelona
46
Barcelona
comarques
8 8 CEIP Jacint Verdaguer
Sta. Eugnia de Berga
8 14 8 Collegi Escorial
Vic
46
Baix Llobregat
Anoia
8 8 Escoles de lAteneu
Igualada
8 14 8 IES Joan Mercader
Igualada
46
Valls
Occidental
8 8 Collegi Sta.Teresa de
Jess Terrassa
8 14 8 IES Torra del Palau
Terrassa
46
Girona 8 8 CEIP Caritat Serinyana
Cadaqus
8 14 8 IES Alexandre
Deulofeu Figueres
46
Lleida 8 8 Collegi lAnunciata
Lleida
8 14 8 IES Guindvols
Lleida
46
Tarragona 8 8 Collegi Sta. Pau
Tarragona
8 14 8 46
Terres de
lEbre
0 0 8 14 8 IES Deltebre
Deltebre
30
11
Altres enquestes:
Universitat, Escoles de Mestres, ESMUC (Escola Superior de Msica de
Catalunya).22
Inspectors.10
Altres: entitats, professionals, etc. .125
Total persones enquestades: ..509
FASE IV : Anlisi de resultats i determinaci de les competncies
Les respostes obtingudes amb el qestionari varen ser processades informticament
i expressen tant els resultats separadament per cadascun dels territoris com les
dades consolidades conjuntes. La informaci que el buidatge del qestionari ens
permet s la segent:
Per territoris: Catalunya, Mrcia i Balears
puntuaci mitjana de cada tem (de l1 al 4)
desviaci de cada tem respecte al resultat consolidat dels tres
territoris
desviaci mxima de puntuaci dun mateix tem
nombre de respostes obtingudes de cada tem
Dades consolidades dels tres territoris (mitjanes)
puntuaci mitjana de cada tem
desviaci mxima de puntuaci dun mateix tem
nombre final de respostes obtingudes
El tractament estadstic de les dades va ser realitzat per l'Institut d'Avaluaci i
Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears.
Resultats del qestionari
COMPETNCIES BSIQUES EN ENSENYAMENTS ARTSTICS
DADES
CONSOLIDADES
CATALUNYA ILLES BALEARS MRCIA n.
tem
xxx x s n
xxx x variaci s n xxx x variaci s n xxx x variaci s n
1
Conixer un repertori de canons
tradicionals del propi pas, d'arreu del
mn i d'autor.
2,80 0,66 1344 3,00 0,20 0,65 429 2,88 0,08 0,63 377 2,59 -0,21 0,69 538
2
Conixer un repertori significatiu
d'audicions musicals de diferents estils,
poques i autors.
2,93 0,61 1347 2,93 0,00 0,60 427 2,98 0,05 0,57 376 2,88 -0,04 0,65 544
3
3. Conixer i identificar diferents
instruments i agrupacions
instrumentals.
2,99 0,63 1342 3,02 0,02 0,58 424 2,94 -0,06 0,63 377 3,02 0,02 0,67 541
4
Conixer la diversitat del fenomen
musical: estils, gneres, formes
musicals...
2,98 0,59 1345 2,95 -0,03 0,54 428 2,93 -0,05 0,57 378 3,04 0,06 0,65 539
5
Conixer els referents histrics de la
cultura musical del propi pas aix com
els trets ms significatius de la histria
de la msica, la seva evoluci i autors.
2,84 0,65 1342 2,86 0,01 0,65 430 2,82 -0,03 0,60 372 2,85 0,01 0,67 540
6
Reconixer, en una audici, els
diferents elements musicals: melodia,
ritme, timbre, l'estructura, textura, i
elements expressius i dinmics.
2,77 0,71 1332 2,80 0,02 0,69 420 2,71 -0,06 0,70 374 2,80 0,02 0,74 538
7
Conixer els elements bsics de
l'escriptura musical (pentagrama,
notaci, valors rtmics, comps).
2,93 0,76 1343 2,93 0,00 0,76 426 2,89 -0,04 0,72 377 2,95 0,03 0,78 540
8
Comprendre les diferents funcions de
la msica a la nostra societat.
2,88 0,65 1340 2,95 0,07 0,62 422 2,83 -0,06 0,65 374 2,87 -0,02 0,67 544
12
13
DADES
CONSOLIDADES
tem
xxx x s n
9
Identificar els elements bsics del
llenguatge visual: forma, textura, color,
mida...
3,22 0,65 1344 3,31 0,08 0,62 430 3,11 -0,12 0,66 376 3,24 0,02 0,65 538
10
Identificar les caracterstiques visuals i
estructurals de les imatges: punt de
vista, perspectiva, enquadrament,
forma-fons, lnia i tra.
3,00 0,64 1339 3,04 0,03 0,60 425 2,88 -0,12 0,66 375 3,06 0,06 0,65 539
11
Reconixer les obres i estils ms
representatius de la histria de l'art
(romnic, gtic, clssic...).
3,10 0,63 1344 3,15 0,06 0,60 430 3,04 -0,06 0,62 374 3,09 0,00 0,67 540
12
Identificar els llenguatges visuals i
entendre els seus missatges (pintura,
escultura, arquitectura, cinema,
disseny, fotografia...).
3,07 0,60 1340 3,14 0,07 0,57 426 3,05 -0,03 0,59 377 3,03 -0,04 0,64 537
13
Conixer i identificar les diferents
tcniques utilitzades en la realitzaci
d'obres i objectes plstics (oli,
aquarella, collage, baix relleu, modelat,
litografia, gravat...).
2,88 0,66 1323 2,86 -0,02 0,65 423 2,81 -0,07 0,63 363 2,94 0,07 0,68 537
14
Reconixer els diferents gneres
dramtics (teatre, pera, ballet, etc.)
3,19 0,64 1317 3,20 0,02 0,63 418 3,15 -0,04 0,66 363 3,20 0,01 0,64 536
15
Reconixer diferents gneres i estils
teatrals (clssic, contemporani,
musical...).
2,90 0,63 1322 2,91 0,01 0,66 423 2,88 -0,02 0,63 363 2,91 0,01 0,62 536
16
Comprendre els diferents elements que
intervenen en una producci dramtica
(interpretaci, escenografia, direcci,
vestuari, illuminaci...).
2,83 0,66 1320 2,85 0,02 0,68 424 2,76 -0,07 0,69 362 2,86 0,03 0,63 534
14
DADES
CONSOLIDADES
tem
xxx x s n
17
Reconixer els diferents gneres i
estils de dansa (clssica, tradicional,
contempornia).
2,83 0,73 1316 2,86 0,03 0,70 425 2,80 -0,03 0,73 361 2,82 0,00 0,75 530
18 Conixer les danses prpies del pas. 2,88 0,71 1321 3,07 0,18 0,69 423 2,96 0,08 0,72 364 2,69 -0,20 0,71 534
19
Cantar, individualment i collectiva, amb
un treball adient de veu i de cos.
2,74 0,76 1330 2,87 0,13 0,71 425 2,68 -0,06 0,82 364 2,67 -0,07 0,75 541
20
Improvisar un acompanyament rtmic
amb un instrument o qualsevol material
sonor.
2,70 0,69 1330 2,73 0,03 0,66 425 2,61 -0,10 0,70 360 2,74 0,04 0,70 545
21
Expressar musicalment, amb la veu o
un instrument, emocions, sentiments i
vivncies.
2,83 0,72 1324 2,87 0,05 0,69 421 2,79 -0,03 0,72 364 2,81 -0,01 0,74 539
22
Interpretar msica, individualment i
collectivament, amb algun instrument
musical (flauta, teclat, instrumental Orff,
etc.).
2,81 0,71 1331 2,77 -0,03 0,71 425 2,72 -0,09 0,73 365 2,90 0,09 0,70 541
23
Crear i interpretar, amb la veu o un
instrument, composicions prpies.
2,47 0,71 1315 2,42 -0,05 0,71 420 2,37 -0,10 0,72 360 2,57 0,11 0,70 535
24
Interpretar partitures senzilles amb la
veu o un instrument.
2,71 0,73 1326 2,73 0,01 0,69 420 2,67 -0,04 0,76 363 2,73 0,01 0,73 543
25
Escriure partitures senzilles utilitzant
els elements bsics del llenguatge
musical (notaci, ritmes, compassos,
etc.).
2,48 0,74 1321 2,50 0,02 0,74 419 2,43 -0,04 0,75 364 2,49 0,01 0,73 538
26
Reproduir grficament (de manera
ms o menys simple) la realitat
observada.
3,01 0,64 1325 3,07 0,06 0,62 424 2,94 -0,08 0,64 364 3,02 0,01 0,64 537
15
DADES
CONSOLIDADES
tem
xxx x s n
27
Aplicar els elements fonamentals del
llenguatge visual i plstic: lnia,
superfcie, llum, color, textura, volum i
espai.
3,01 0,64 1318 3,09 0,08 0,62 423 2,93 -0,08 0,63 360 3,00 -0,01 0,66 535
28
Experimentar i treballar amb diferents
tcniques (aquarella, oli, modelatge,
collage).
2,94 0,67 1326 2,98 0,04 0,67 422 2,82 -0,12 0,67 367 2,99 0,05 0,67 537
29
Escollir els materials, eines i
instruments en relaci amb una
determinada tcnica.
2,89 0,65 1320 2,86 -0,03 0,63 418 2,86 -0,03 0,66 367 2,94 0,04 0,66 535
30
Expressar, grficament o plsticament,
idees, fets, narracions, vivncies i
sentiments.
3,00 0,65 1322 3,05 0,05 0,67 421 2,94 -0,06 0,64 365 3,01 0,01 0,66 536
31
Expressar una idea de manera creativa
(trencant estereotips).
2,95 0,70 1319 2,99 0,04 0,69 421 2,90 -0,05 0,68 365 2,96 0,01 0,72 533
32
Utilitzar el teatre com a mitj
d'expressi i comunicaci.
2,92 0,67 1325 2,97 0,05 0,66 422 2,87 -0,05 0,69 370 2,92 0,00 0,68 533
33
Representar personatges a travs de la
dramatitzaci.
2,82 0,67 1323 2,81 -0,01 0,67 421 2,83 0,00 0,68 371 2,83 0,01 0,66 531
34
Ballar algunes danses tradicionals del
propi pas aix com alguns balls
histrics i moderns.
2,60 0,76 1324 2,75 0,15 0,75 420 2,59 -0,01 0,81 373 2,49 -0,11 0,73 531
35
Manifestar una correcta coordinaci i
harmonia de moviments.
2,97 0,71 1324 3,09 0,12 0,68 422 2,96 -0,01 0,70 371 2,88 -0,09 0,74 531
36
Elaborar coreografies senzilles a partir
d'una determinada msica, idea o
argument.
2,62 0,72 1320 2,66 0,04 0,72 419 2,58 -0,04 0,72 370 2,61 -0,01 0,73 531
16
DADES
CONSOLIDADES
tem
xxx x s n
37
Mostrar capacitat d'atenci i escolta
davant les diferents manifestacions
musicals.
3,22 0,63 1344 3,30 0,08 0,60 423 3,20 -0,02 0,66 375 3,18 -0,04 0,63 546
38
Tenir conscincia de la prpia veu com
a instrument de comunicaci i cuidar-la
a travs d'uns bons hbits i higiene.
3,17 0,68 1337 3,23 0,06 0,63 423 3,19 0,02 0,67 371 3,11 -0,06 0,73 543
39
Mostrar predisposici per a l'observaci
i valorar la importncia dels elements
visuals i plstics de l'entorn immediat.
3,04 0,61 1339 3,15 0,11 0,56 427 2,97 -0,06 0,62 372 2,99 -0,05 0,65 540
40
Tenir conscincia i respecte del propi
cos i dels hbits posturals i de
moviment.
3,25 0,64 1337 3,40 0,16 0,56 425 3,21 -0,04 0,65 370 3,15 -0,10 0,70 542
41
Valorar l'expressi corporal i la dansa
com a vehicle de comunicaci i
manifestaci d'afectivitat.
2,90 0,67 1337 2,94 0,03 0,66 424 2,87 -0,03 0,68 372 2,90 0,00 0,67 541
42
Valorar la participaci prpia i aliena i
la conscincia del treball en grup en la
realitzaci d'activitats artstiques.
3,09 0,64 1340 3,15 0,05 0,61 425 3,09 0,00 0,66 370 3,05 -0,04 0,65 545
43
Mostrar sensibilitat i inters envers les
diferents manifestacions artstiques
(msica, dansa, teatre, cine,
arquitectura, museus, exposicions...)
presents a la societat.
3,22 0,63 1333 3,28 0,05 0,57 423 3,19 -0,03 0,59 359 3,21 -0,02 0,70 551
44
Apreciar la utilitat de les noves
tecnologies aplicades a la creativitat
artstica (msica, disseny, animaci,
fotografia...).
3,04 0,61 1328 3,08 0,04 0,55 422 3,02 -0,01 0,63 360 3,01 -0,02 0,65 546
17
DADES
CONSOLIDADES
CATALUNYA ILLES BALEARS MRCIA
n.
tem
xxx x s n
45
Apreciar les qualitats esttiques dels
missatges en els mitjans de
comunicaci i a l'entorn immediat.
2,90 0,65 1319 2,94 0,04 0,59 419 2,93 0,03 0,59 355 2,85 -0,05 0,72 545
46
Respectar les obres d'art, els seus
autors i les cultures que les generen.
3,43 0,64 1329 3,44 0,01 0,61 423 3,39 -0,04 0,68 358 3,45 0,02 0,65 548
47
Tenir criteri propi davant les diferents
manifestacions artstiques.
3,32 0,62 1317 3,34 0,02 0,59 416 3,32 0,00 0,62 351 3,31 -0,01 0,65 550
48
Adquirir l'hbit de consum cultural i
gaudir-ne.
3,26 0,64 1327 3,26 0,00 0,58 420 3,30 0,04 0,65 357 3,24 -0,02 0,67 550
Criteris de validaci
Davant els resultats obtinguts sacorda que aquells tems amb una mitjana superior a
2,60 passin a formar part de les competncies bsiques en ensenyaments artstics.
Daquesta manera queden excloses les competncies corresponents als nmeros 23
i 25 de lenquesta. Daltra banda, considerem que la desviaci mxima que es
produeix dun tem respecte a la mitjana consolidada (0,76) es troba dintre dun
marge raonable i, per tant, no eliminem cap competncia a partir daquest criteri.
Valoraci del resultat
Del resultat de lenquesta sen poden treure algunes conclusions evidents. En primer
lloc, que la majoria de competncies proposades sn considerades prou importants i
bsiques per a la majoria denquestats. Noms dos tems queden clarament
descartats per la mostra: crear i interpretar, amb la veu o un instrument,
composicions prpies i escriure partitures senzilles utilitzant els elements bsics del
llenguatge musical (notaci, ritmes, compassos, etc.). En segon lloc, que de les tres
dimensions que shan definit, comprensi, expressi i actitud, la mostra determina
unes preferncies molt coincidents i generals en el sentit de prioritzar les actituds i
els hbits socials com a competncies bsiques daquests ensenyaments per sobre
dels coneixements culturals. S'opta per deixar en darrer terme les competncies
referides a lexpressi artstica, del saber fer, com a menys bsiques.
Altres lectures dels resultats ens porten a constatacions com que la poblaci valora
ms les habilitats i coneixements sobre lart visual i plstic que sobre la msica,
dansa i teatre. I finalment, una lectura territorial dels resultats tamb ens condueix a
unes conclusions interessants sobre el fet que, sense distorsionar el resultat final,
cada comunitat matisa els tems en funci de diversos factors que segurament tenen
molt a veure amb la diversa tradici daquest ensenyaments en cada comunitat i en
la formaci que els especialistes i els propis mestres han rebut. En el primer dels
tems: Conixer un repertori de canons tradicionals del propi pas, d'arreu del mn i
d'autor es produeix una desviaci entre Mrcia (2,59) i Catalunya (3,00) que fa
perillar la validaci duna competncia que a Catalunya resulta indiscutible. s, per,
el cas ms extrem. En general, hi ha una gran coincidncia de puntuacions i uns
marges molt ajustats de desviaci entre els territoris.
18
19
4. PROPOSTA DE COMPETNCIES BSIQUES
COMPRENSI ARTSTICA
1 Conixer un repertori de canons tradicionals del propi pas, d'arreu del mn i
d'autor.
2 Conixer un repertori significatiu d'audicions musicals de diferents estils, poques
i autors.
3 Conixer i identificar diferents instruments i agrupacions instrumentals.
4 Conixer la diversitat del fenomen musical: estils, gneres, formes musicals...
5 Conixer els referents histrics de la cultura musical del propi pas aix com els
trets ms significatius de la histria de la msica, la seva evoluci i autors.
6 Reconixer, en una audici, els diferents elements musicals: melodia, ritme,
timbre, l'estructura, textura, i elements expressius i dinmics.
7 Conixer els elements bsics de l'escriptura musical (pentagrama, notaci, valors
rtmics, comps...).
8 Comprendre les diferents funcions de la msica a la nostra societat.
9 Identificar els elements bsics del llenguatge visual: forma, textura, color, mida...
10 Identificar les caracterstiques visuals i estructurals de les imatges: punt de vista,
perspectiva, enquadrament, forma-fons, lnia i tra.
11 Reconixer les obres i estils ms representatius de la histria de l'art (romnic,
gtic, clssic...).
12 Identificar els llenguatges visuals i entendre els seus missatges (pintura,
escultura, arquitectura, cinema, disseny, fotografia...).
13 Conixer i identificar les diferents tcniques utilitzades en la realitzaci d'obres i
objectes plstics (oli, aquarella, collage, baixrelleu, modelat, litografia, gravat...).
14 Reconixer els diferents gneres dramtics (teatre, pera, ballet, etc.).
15 Reconixer diferents gneres i estils teatrals (clssic, contemporani, musical...).
16 Comprendre els diferents elements que intervenen en una producci dramtica
(interpretaci, escenografia, direcci, vestuari, illuminaci...).
17 Reconixer els diferents gneres i estils de dansa (clssica, tradicional,
contempornia).
18 Conixer les danses prpies del pas.
20
EXPRESSI ARTSTICA
19 Cantar, individualment i collectivament, amb un treball adient de veu i de cos.
20 Improvisar un acompanyament rtmic amb un instrument o qualsevol material
sonor.
21 Expressar musicalment, amb la veu o un instrument, emocions, sentiments i
vivncies.
22 Interpretar msica, individualment i collectivament, amb algun instrument musical
(flauta, teclat, instrumental Orff, etc.).
23 Interpretar partitures senzilles amb la veu o un instrument.
24 Reproduir grficament (de manera ms o menys simple) la realitat observada.
25 Aplicar els elements fonamentals del llenguatge visual i plstic: lnia, superfcie,
llum, color, textura, volum i espai.
26 Experimentar i treballar amb diferents tcniques (aquarella, oli, modelatge,
collage).
27 Escollir els materials, eines i instruments amb relaci a una determinada tcnica.
28 Expressar, grficament o plsticament, idees, fets, narracions, vivncies i
sentiments.
29 Expressar una idea de manera creativa (trencant estereotips).
30 Utilitzar el teatre com a mitj d'expressi i comunicaci.
31 Representar personatges a travs de la dramatitzaci.
32 Ballar algunes danses tradicionals del propi pas aix com alguns balls histrics i
moderns.
33 Manifestar una correcta coordinaci i harmonia de moviments.
34 Elaborar coreografies senzilles a partir d'una determinada msica, idea o
argument.
21
ACTITUD DAVANT EL FET ARTSTIC
35 Mostrar capacitat d'atenci i escolta davant les diferents manifestacions musicals
36 Tenir conscincia de la prpia veu com a instrument de comunicaci i cuidar-la a
travs d'uns bons hbits i higiene.
37 Mostrar predisposici per a l'observaci i valorar la importncia dels elements
visuals i plstics de l'entorn immediat.
38 Tenir conscincia i respecte del propi cos i dels hbits posturals i de moviment.
39 Valorar l'expressi corporal i la dansa com a vehicle de comunicaci i
manifestaci d'afectivitat.
40 Valorar la participaci prpia i aliena i la conscincia del treball en grup en la
realitzaci d'activitats artstiques.
41 Mostrar sensibilitat i inters envers les diferents manifestacions artstiques
(msica, dansa, teatre, cine, arquitectura, museus, exposicions) presents a la
societat.
42 Apreciar la utilitat de les noves tecnologies aplicades a la creativitat artstica
(msica, disseny, animaci, fotografia...).
43 Apreciar les qualitats esttiques dels missatges en els mitjans de comunicaci i a
l'entorn immediat.
44 Respectar les obres d'art, els seus autors i les cultures que les generen.
45 Tenir criteri propi davant les diferents manifestacions artstiques.
46 Adquirir l'hbit de consum cultural i gaudir-ne.
22
5. FONTS D'INFORMACI
Castella-La Manxa
Currculum
http://www.uclm.es/profesorado/ricardo/archivos/DCLMPRIMARIACLM.doc
http://www.jccm.es/educacion/desarr/desarr.htm
Catalunya
Currculum Educaci Primria. Generalitat de Catalunya. Departament
d'Ensenyament, 1992
Currculum d'Educaci Secundria Obligatria. rea d'Eduaci visual i plstica.
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1993
Currculum d'Educaci Secundria Obligatria. rea de Msica. Generalitat de
Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1993
Conferncia Nacional dEducaci 2000 2002
Debat sobre el sistema educatiu catal. Conclusions i propostes. Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. Barcelona 2002
http://www.gencat.net/cne/index.html
Mrcia
Currculo de primria y secundria. 2002
http://www.carm.es/educacion/dgcindiceEC.php
OCDE
Direction de lducation, de lemploi, du travail et des affaires sociales. Comit de
lducation. Comit directeur du CERI.
Dominique Simon Rychen, DeSeCo: Definitions and Selection des Competences:
Fondements theoriques et conceptuels. 2002
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_doc_strategique.pdf
Pas Basc
Currculo de Educacin Primaria del Pas Vasco. 1992
http://www1.hezkuntza.ej-gv.net/dig6/CurriculoEducacionPrimaria.pdf
Currculo de Educacin Secundaria del Pas Vasco. 1992
http://www1.hezkuntza.ej-gv.net/dig6/CurriculoESO.pdf
23
Portugal
Currculo Nacional do Ensino Bsico. Competncias essenciais
Competncias Especficas -Educao Visual e Tecnolgica

Porto 10 de Novembro 2001 - Grupo de Trabalho APEVT
http://www.apevt.pt/e4.htm
Quebec
Programme de Formation de l'cole Qubcoise: ducation prscolaire.
Enseignement primaire. Qubec 2003
http://www.meq.gouv.qc.ca/lancement/prog_formation/index.htm
UNESCO
Jacques Delors, La educacin encierra un tesoro. Informe a lUNESCO de la
Comissi Internacional sobre leducaci pel segle XXI. ed. UNESCO, Pars 1996.
http://unesdoc.unesco.org/images/0010/001095/109590so.pdf
24
6. ANNEXOS
ANNEX 1: Reunions de coordinaci general
Totes aquestes reunions han estat precedides d'una benvinguda per part dels
responsables dels organismes d'avaluaci dels territoris participants.
1.1. Primera reuni
Data: 27 de setembre de 2002
Lloc: Barcelona
Assistents: M. Ester Vives (Balears), M. Soledad Carbonell (Castella-La Manxa),
Ignacio Alfaro (Valncia) i Sebasti Bardolet
Es va acordar una classificaci inicial de les competncies bsiques de l'mbit
artstic en dimensions que no generen una excessiva atomitzaci de competncies
per que al mateix temps asseguren la cobertura de les diferents rees que integren
l'mbit artstic. Es van prendre com a referncia les dimensions utilitzades en les
competncies lingstiques entenent el fet artstic com un fet comunicatiu i
essencialment de llenguatge. En aquest sentit es va definir:
comprensi artstica (identificar especialment continguts de coneixement i
habilitats)
expressi artstica (identificar especialment continguts d'habilitats i actituds)
valoraci artstica (identificar especialment les actituds)
En un primer moment es va contemplar l'extensi d'aquestes dimensions a cada una
de les rees que configuren els ensenyaments artstics dels nostres sistemes
educatius:
comprensi corporal
expressi corporal
valoraci social de l'educaci corporal
comprensi plstica i visual
expressi plstica i visual
valoraci social plstica i visual
comprensi musical
expressi musical
valoraci social de la msica
Finalment es va acordar, com a primer punt de partida, i deixant oberta la possibilitat
que els primers treballs de lectura de currculums i altres documents de consulta ens
obliguessin a un replantejament posterior, incloure l'educaci corporal (dansa,
dramatitzaci) dintre del submbit de msica i dels que en el seu cas decids la
comissi d'educaci fsica.
25
Quedarien, por tant, els submbits i dimensions segents:
comprensi plstica i visual
expressi plstica i visual
valoraci social plstica i visual
comprensi musical
expressi musical
valoraci social de la msica
Es defineixen a continuaci alguns aspectes que haurien pogut constituir submbits
d'haver-se proposat l'estudi separat de cada disciplina artstica i dels que s'ha
prescindit en favor d'una major simplificaci i concreci. No obstant, s'est d'acord
que aquests aspectes han de quedar reflectits, d'alguna manera, a l'hora d'identificar
les diverses competncies.
Msica: llenguatge musical (lectoescriptura), audici (discriminaci auditiva,
estils, conceptes histrics, formes i agrupacions, etc.), la veu (can, salut
vocal), expressi corporal -dansa- moviment (dramatitzaci, coordinaci
motora, etc.), interpretaci instrumental.
Visual i plstica: llenguatge plstic (colors, formes, textures, materials),
representaci i elaboraci de formes i imatges, lectura de formes i imatges i
producci d'obres de creaci.
Es planteja la dificultat, tal i com indiquen els primers resultats de l'estudi de
Castella-La Manxa, que la mostra de poblaci enquestada vegi l'educaci artstica
com a poc necessria per a la vida quotidiana. En aquest cas, s'haurien d'orientar les
preguntes i els possibles exemples de la mostra selectiva d'una manera molt
directament relacionada amb les necessitats de la vida diria. Alguns exemples
illustratius poden ser:
necessitat de comprendre missatges audiovisuals
capacitat de decorar la prpia casa
manipulaci de materials i objectes amb finalitats prctiques
situar-se histricament en una ciutat mitjanant la seva arquitectura o
monuments
relaci del fet musical amb els diferents estats d'nim
importncia de les actituds corporals per a la relaci social, laboral,
comunicativa
ocupaci del temps lliure, etc.
A continuaci es comenten breument els diferents collectius que haurien de formar
part de l'enquesta selectiva i s'observa que la majoria estan representats en els
Consells Escolars territorials i que, per tant, aquesta seria una bona manera
d'accedir-hi.
26
1.2. Segona reuni
Data: 13 de novembre de 2002
Lloc: Barcelona
Assistents: M. Ester Vives (Balears), Sebasti Bardolet
Ats que lequip ha quedat, de moment, redut a Catalunya i Balears, s'acorda, a
lespera de confirmar la participaci de Mrcia, seguir els treballs en catal.
Es fa una lectura analtica de les propostes recollides pels dos equips.
S'elabora una primera relaci de 60 competncies a partir de la revisi de
currculums i altres documents per part de Catalunya i Balears.
A partir d'aquesta primera relaci, es busca una nova sntesi de 33 competncies
amb el criteri d'evitar reiteracions i repeticions i de generalitzar aquelles
competncies que poden ser compartides per les tres rees.
Es redacten les possibles preguntes per al qestionari selectiu referides a les tres
dimensions definides:
QESTIONARI SELECTIU
Comprensi artstica
_ Quins coneixements sobre els diferents llenguatges artstics shaurien
dhaver adquirit una vegada acabada lescolaritat obligatria?
Notaci, harmonia, terminologia especfica, forma, tcniques plstiques
i visuals, etc.
_ Quins coneixements relacionats amb la histria i evoluci de la msica
shaurien dhaver adquirit una vegada acabada lescolaritat obligatria?
Instruments, agrupacions, estils, poques, autors, gneres...
Expressi artstica
_ Quines habilitats dinterpretaci musical i corporal shaurien dhaver adquirit
una vegada acabada lescolaritat obligatria?
Cantar, tocar un instrument, dansar
_ Quines habilitats dexpressi plstica shaurien dhaver adquirit una vegada
acabada lescolaritat obligatria?
_ Quina capacitat dimprovisaci i creativitat shauria dhaver adquirit una
vegada acabada lescolaritat obligatria?
Acompanyaments, obstinats, tcniques informtiques, creaci plstica,
expressi corporal
27
Actitud davant el fet artstic
_ Quines actituds personals shaurien dhaver adquirit una vegada acabada
lescolaritat obligatria?
Participaci, respecte, gaudi, sentit crtic...
Per ltim, es defineixen les entitats i institucions a les quals cal adrear el qestionari
selectiu.
1.3. Tercera reuni
Data: 15 de gener de 2003
Lloc: Mrcia
Assistents: Jos Mara Olmos, M. Ester Vives, Sebasti Bardolet, Jaume
Sarramona
Es presenta el currculum de la Regi de Mrcia i, malgrat la diferent formulaci i
nivell de concreci, s'aprecia una gran coincidncia amb el document elaborat amb
les aportacions de Catalunya i Balears.
Es replantegen i es matisen algunes preguntes de les entrevistes, especialment les
que es refereixen a l'actitud.
Es decideix definitivament que les dimensions referides a l'actitud davant el fet
artstic queden fusionades noms en un pel carcter genric que tenen la majoria.
Es revisa la llista d'entitats i personalitats a entrevistar:
Programadors culturals (teatre, msica)
Centres superiors de msica i teatre (conservatoris, instituts de teatre..)
Departaments d'expressi d'universitats (magisteri, belles arts...)
Moviments de Renovaci Pedaggica (associacions de mestres)
Administraci (autonmica, municipal)
Federacions de Pares i Mares d'Alumnes
Sindicats
Federacions patronals
Mitjans de comunicaci
Empreses turstiques (Balears)
Personalitats rellevants
Finalment, es mant un intercanvi amb l'equip d'educaci fsica i s'analitzen les
competncies coincidents.
28
1.4. Quarta reuni
Data: 21 de mar de 2003
Lloc: Palma de Mallorca
Assistents: M. Ester Vives, Francisco Prez, Sebasti Bardolet
S'analitza el resultat de les entrevistes i el grau de coincidncia respecte a les
competncies ja redactades com a referncia.
A continuaci es torna a fer una altra lectura amb la finalitat d'anar concretant les
competncies que han de figurar en la consulta social. S'utilitzen quatre criteris:
1. Qestionar les competncies que no han estat reflectides en cap entrevista
(unes 80).
2. Incorporar, a partir de les entrevistes, aquelles competncies que no estaven a
la llista i que semblaven interessants.
3. Intentar, una vegada ms, sintetitzar en un sol tem aquelles competncies que
es podrien entendre en un mateix sentit.
4. Redactar amb un llenguatge ms directe i menys tcnic aquelles competncies
que poguessin donar lloc a confusi per part de la poblaci enquestada.
El resultat del treball ha estat la reducci de 76 tems a 46, xifra que sembla ms
adequada per a l'enquesta.
29
ANNEX 2: Fitxa de l'enquesta selectiva
Entrevistat
Instituci
Crrec que ocupa
Perfil personal i
professional
(opcional)
Presentaci de lentrevistador.
Sollicitud dautoritzaci per enregistrar lentrevista o per prendre apunts.
Explicaci dels objectius i abast de lestudi. Definici de qu s una competncia
bsica.
Abast de lestudi
Aquest estudi s un treball conjunt dinvestigaci per a la
identificaci de les competncies bsiques en lmbit de
lensenyament artstic amb la participaci de tres
comunitats autnomes: Balears, Regi de Mrcia i
Catalunya. Aquest treball es du a terme desprs dhaver-se
identificat aquestes competncies en els mbits matemtic,
lingstic, tecnicocientfic, laboral i TIC (Tecnologies de la
Informaci i Comunicaci).
Objectius de
lestudi
Identificar les competncies bsiques en lensenyament
artstic (coneixements, habilitats i actituds) que tots els
estudiants haurien dassolir acabada la seva escolaritat i
que els haurien de permetre integrar-se plenament a la
societat en tots els seus nivells: laboral, convivencial,
participatiu, cultural, etc.
Competncia
bsica
All que s essencial, imprescindible per aconseguir un
objectiu.
Formulaci de la primera pregunta
Qu hauria de saber un jove de 16 anys, acabada leducaci
secundria obligatria, sobre els ensenyaments artstics per poder-
se desenvolupar b en la seva vida quotidiana?
30
A partir daquesta pregunta marc, passar a concretar els diferents submbits i
dimensions.
1. COMPRENSI MUSICAL
Qu hauria de conixer, comprendre i reconixer un alumne, desprs de lescolaritat,
sobre la msica i la seva presncia a la nostra societat?
Conixer un repertori de canons.
2. EXPRESSI MUSICAL
Qu hauria de ser capa dexpressar i realitzar un alumne, desprs de lescolaritat,
utilitzant les tcniques i els elements del llenguatge musical?
Interpretar partitures de melodies o composicions senzilles, amb la
veu o un instrument.
3. COMPRENSI VISUAL I PLSTICA
Qu hauria dobservar, identificar i reconixer un alumne, desprs de lescolaritat,
davant una manifestaci visual o plstica?
Reconixer diferents tipus de formes a partir de criteris plstics.
4. EXPRESSI VISUAL I PLSTICA
Qu hauria de ser capa dexpressar i realitzar un alumne, desprs de lescolaritat,
utilitzant les tcniques i els elements del llenguatge visual i plstic?
Tenir habilitat per descriure grficament la realitat observada.
5. COMPRENSI CORPORAL (DANSA I TEATRE)
31
Qu hauria de conixer, comprendre o reconixer un alumne, desprs de
l'escolaritat, davant una manifestaci de dansa o teatre?
Identificar algun dels elements bsics del joc dramtic (personatges,
conflictes, trama, espai, temps).
6. EXPRESSI CORPORAL (DANSA I TEATRE)
Qu hauria de ser capa dexpressar i crear, amb la dansa i el teatre, un alumne
desprs de lescolaritat?
Adquirir una correcta coordinaci i harmonia de moviments a fi de
poder gaudir amb la dansa.
7. ACTITUD DAVANT EL FET ARTSTIC
Quines actituds hauria de tenir un alumne, desprs de lescolaritat, davant el fet
artstic, ja sigui com actor o com a receptor?
Gaudir de les diferents manifestacions artstiques.
32
ANNEX 3: Relaci de persones entrevistades
MRCIA
1. Fulgencio Martnez Lax Secretari Escuela Superior de Arte Dramtico
2. Jesus Galera Peral Empresari i autor teatral
3. Lorenzo Priz-Carbonel Director Teatro Romea
4. Javier Oa Madolell Professor d'ensenyament secundari IES Ben Arab
5. Juan Martnez Pastor Regidor d'educaci Ajuntament de San Javier
6. M Teresa Souan Bernal Directora Conservatorio Profesional de Danza
7. M Dolores Argem Professora de dansa Conservatorio Profesional de
Danza
8. Francisco Prez Canovas Professor d'educaci fsica. Conselleria d'Educaci i
Cultura. Servei d'Ordenaci Acadmica
9. Juan Carlos Olmos Nicols Mestre d'educaci fsica, msic, CP Torre-Pacheco
10. M Carmen Pedrero Guzmn Professora d'expressi corporal i didctica
Universidad de Murcia
11. Juan Romera Agull Deg Universidad de Murcia. Facultat de Belles Arts
12. Lucio Moreno Jimnez Director Escuela de Arte de Murcia
13. Enrique Veganzones Tejeros Pintor. Professor d'educaci secundria IES
Ruiz de Alda
14. Rafael Gonzlez Lpez Professor d'educaci secundria IES Politcnico.
Cartagena
15. Amparo Muoz Fernndez Restauradora
16. Carlos Callizo Gutirrez. Delegat d'alumnes. Universidad de Murcia. Facultat
de Belles Arts
17. Alfonso Gmez Albaladejo Inspector d'educaci. Professor de plstica
(Secundria)
18. Manuel Luna Samperio "Msica de raz". Professor d'antropologia.
UCAM Universidad Catlica de Murcia
19. Carlos Campoy Msic professional. Professor d'educaci
secundria IES Barrio Peral. Cartagena
20. Rosario Snchez Muoz Directora Conservatorio Profesional de Msica
21. Rosario Domnguez Bernab Mestra de msica CP Vicente Medina Sangonera la
Seca. Mrcia
22. Juan Antonio Clemente Bulhal Universidad de Murcia. Facultat d'eEducaci.
Departament d'Expressi Plstica, Musical i
Dinmica
23. Carmen Batres Marn-Blzquez Cap de Servei d'Ensenyaments de Rgim Especial.
Secretaria Sectorial de Cultura i Ensenyaments
Artstics
BALEARS
24. Pere Muoz Director General de Cultura Conselleria dEducaci i
Cultura de les Illes Balears
25. Miquel Sbert Garau Inspector d'Educaci de la Conselleria dEducaci i
Cultura de les Illes Balears
26. Gaspar Nicolau Cresp Director de lInstitut dAvaluaci i Qualitat de la Conselleria
dEducaci i Cultura de les Illes Balears
27. Miquel Perell Oliver Cap de Servei dalumnat i participaci
Conselleria dEducaci i Cultura
28. Jaume Canyellas Director del Centre de Professorat de Palma
29. Ester Sosa Daz Secretaria de la Confederaci d'AMPA
30. Andreu Ferrer Gomila Secretari General de FETE-UGT
31. Joan Company Florit Director de la Coral Universitria de les Illes Balears
32. Concepci Roca Oliver Presidenta de Joventuts Musicals de Palma de Mallorca
33. Pere Caminals Girbent Director de lrea Teatral de la Fundaci Teatre Principal
33
34. Jaume Gil Cuenca Assessor d'activitats culturals de l'Ajuntament de Palma
35. Joan Carles Gomis Rodrguez Assessor d'activitats culturals del Palau Solleric (centre
d'exposicions i activitats culturals de l'Ajuntament
de Palma)
36. Andreu Mart Gomila Conseller Delegat de Casa Mart S.A. (Botiga d'instruments i
material musical)
37. Juan Ramrez Mesas Professor associat del Departament de Cincies de
l'Educaci. UIB
38. Irene Mestre Massot Directora de l'Escola Superior de Disseny
39. Carme Estivill Peir Cap d'estudis de l'Escola Superior de Balears
40. Joan Roig Palliser Director del Conservatori Professional de Msica de les Illes
Balears
41. Paz Bover Galms Professora de dansa clssica del Conservatori Professional
de Msica de les Illes Balears
42. Manuela Alcover Lled Catedrtica de geografia i historia de l'IES Joan Alcover
de Palma de Mallorca
43. Agust Rocabruna Beltrn Professor d'educaci plstica de I'IES Joan Alcover de
Palma de Mallorca
44. Juana M Coll Daz Professora d'educaci primria, coordinadora de 3r cicle
del CP Son Serra de Palma
45. Judith Jimnez Ferrer Alumna de 4rt de grau mitj de dansa clssica del
Conservatori Professional de Msica de les Illes Balears
46. Marta Noelia Jimnez Vega Alumna de 1r curs de 3r cicle de grau mitj de viol del
Conservatori Professional de Msica de les Illes Balears
47. Juan Jess Fernndez Garca Alumne de 2n de Batxillerat de l'IES Joan Alcover de
Palma
48. Francisco Ducrs Salv Alumne de 2n de Batxillerat de l'IES Joan Alcover de
Palma
CATALUNYA
49. Joan Oll Auditori de Barcelona
50. Assumpci Malagarriga Auditori de Barcelona
51. Domnec Reixach TNC (Teatre Nacional de Catalunya)
52. Jordi Font Institut del Teatre
53. Anna Segarra Collegi de Professors de Dibuix i Llicenciats en Belles
Arts de Catalunya
54. Gerard Claret ESMUC. Escola Superior de Msica de Catalunya
55. Assumpta Valls Universitat Autnoma de Barcelona
56. Miquel Prez Universitat de Vic. Departament dexpressions
57. Assumpta Fargues Universitat de Vic. Degana de la Facultat dEducaci
58. Joan de Diego Universitat de Barcelona. Facultat dEducaci
59. Joaquim Garrigosa President de lEscola de Pedagogia Musical
60. Ester Bonal Professora de msica de IES i a lESMUC
61. Teresa Girons Escola de Llotja
62. Margarida Garjau IES Zafra
63. Rosa M Girbau Inspectora densenyaments artstics
64. Teresa Cambra Inspectora densenyaments artstics
65. Joan Serra Professor de dansa UAB
66. Llus Vallb IMEB. Institut Municipal dEducaci de Barcelona
67. Sylvia del Amo Professora CEIP Tur Blau
68. Georges Laferrire UQAM. Universitat del Quebec
69. Pere Burs Director de Catalunya Msica
70. Xavier Sol ACM. Associaci Catalana de Municipis
71. Vicent Tirado CCOO
72. Juan Jos Albericio Serveis Educatius de Catalunya. SEC
73. Maragda Cuscuela Serveis Educatius de Catalunya. SEC
74.Rafael Torrubia Federaci de Pares dAlumnes de Catalunya. FAPAC

Identificació de Les Competències Bàsiques en Educació Artística

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Identificació de Les Competències Bàsiques en Educació Artística

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estudi d'identificaci de les competncies bsiques en educaci artstica

Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu

Competncias Especficas -Educao Visual e Tecnolgica

You might also like