XX

LA NORMATIVA
ORTOGRFICA
DEL VALENCI

XXII

1. LALFABET 1.1. Lletres simples

En valenci, lalfabet consta de vint-i-sis lletres simples:

LLETRA

NOM

EXEMPLES

a
be
ce
de
e
efe (o ef)
ge
hac
i
jota
ca
ele (o el)
eme (o em)
ene (o en)
o
pe
cu
erre (o er)
esse (o es)
te
u
ve
ve doble
ics, xeix
i grega
zeta

aire, carrer, ploma

barca, cabre, tub
ceba, decisi, cadira, melic
dit, pedra, lquid
edat, terra, escriure
fer, afg, baf
gola, agre, fang
home, ahir, bah
imprs, pica, oli
joc, pluja
karate, folklore, quark
litre, plat, pilota, poal
mare, dem, fum
nas, dona, mn
oroneta, roda, porr
padr, recepta, drap
quadra, enquadernar
rac, armari, fer
savi, casa, estora, pasts
terra, morter, virtut
ulleres, fulla, adu
vent, revelar, avet
wagneri, kuwaiti
excavar, exrcit, xafar, Xtiva, caixa
henry, Nova York
zoo, pinzell, brunz

min. maj.

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z

A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z

OBSERVACI: El nom de les lletres f, l, m, n, r i s era originriament ef,

el, em, en, er i es, respectivament, fins que, al llarg del segle xix, es
va introduir com a vocal de suport una -e. Esta vocal de suport va ser
reemplaada per -a, a principis del segle xx, en certs parlars (efa, ela,
ema, ena, erra i essa). En els llocs on no es diferencien fonticament
b i v, es pot designar la v com a ve baixa.

XXIII

1.2. Dgrafs i lletres compostes

1.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de
combinacions de dos lletres, anomenades dgrafs, que
representen un nic so consonntic:
LLETRA

gu

ig

ll

ny

qu

rr

ss

tg

tj

tx

tz

NOM
ge u
i ge
ele (o el) doble
ene (o en) i grega
cu u
erre (o er) doble
esse (o es) doble
te ge
te jota
te ics
te zeta

EXEMPLES
guitarra, orgue
lleig, roig
llanda, callar, rovell
nyora, muntanya, pany
qumica, aquell
terrat, corredor
passatge, missi
metge, massatgista
platja, pitjor
pitxer, despatx
horitz, realitzar

OBSERVACI: La tz t en alguns casos un valor de lletra composta,

en paraules com tretze, setze o Atzeneta. Notem, a ms, que ig
funciona com a dgraf noms darrere duna vocal tnica que no siga
i (vaig, veig, boig, fuig); en el cas duna i (mig, desig) s la g la que es
pronuncia com a palatal africada sorda.

1.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les

combinacions que representen dos consonants o una consonant
geminada, amb independncia que es puguen pronunciar com a
simples (v. Lestndard oral valenci, 3.2.5.1.a, b i c i 3.2.7.1.a i c):

mm
nn
tl
tll
tm
tn
ll

eme eme (o em em)

ene ene (o en en)
te ele (o el)
te ele (o el) doble
te eme (o em)
te ene (o en)
ele (o el) geminada

immers, immaculat
innocent, innecessari
guatla, atles
enrotllar, ratlla
setmanari, aritmtica
cotna, tnic
excellent, illegal

XXIV

1.3. Lletres modificades

Hi ha, a ms, una srie de lletres que poden ser modificades
amb signes diacrtics:
LLETRA

NOM
a accentuada
e amb accent greu (o obert)
e amb accent agut (o tancat)
i accentuada
i amb diresi
o amb accent greu (o obert)
o amb accent agut (o tancat)
u accentuada
u amb diresi
ce trencada

EXEMPLES
gil, fcil, cant
pica, rcord, Novetl
rem, esglsia, ser
ntim, cnic, cam
vena, introdut, trador
rgan, filsof, aix
s, crrer, lle
til, pblic, oport
qesti, llengeta, tat
a, can, dol

XXV

2. LA SLLABA

2.1. Conceptes generals

Les vocals i les consonants sagrupen en
sllabes, susceptibles darticular-se en una
sola emissi fnica. Tota sllaba est formada
necessriament per una vocal, que funciona
com a nucli, i opcionalment per una o diverses
consonants. Les sllabes poden ser lliures o
travades: les lliures acaben en vocal (com les
de la paraula a-me-ri-ca-na) i les travades en
consonant (com les de la paraula per-ms).
Segons la quantitat de sllabes, les paraules
es classifiquen en monosllabes, si noms
tenen una sllaba (cas, vent), i polisllabes,
si en tenen ms duna. Daltra banda, les
paraules polisllabes poden ser bisllabes, si
tenen dos sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes,
si en tenen tres (hos-pi-tal, fi-nes-tra);
tetrasllabes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te,
ve-lo-ci-tat). I encara hi ha paraules de cinc, sis
o ms sllabes, si b no sn massa nombroses
(a-rit-m-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-tifi-ca-ble-ment).
Les paraules monosllabes poden ser tniques
o tones: les primeres tenen accent de paraula
(fang, prim, ell, cus, lluny); les segones,
en canvi, no en tenen i han de recolzar
necessriament en una paraula tnica
(el, ho, que, per, i). En les paraules polisllabes,
hi ha una sllaba que es pronuncia amb ms
fora que les altres, que rep el nom de tnica,
mentres que les altres sanomenen tones.
Aix, en la paraula ca-mi-sa, la sllaba tnica s
-mi-, i les tones, ca- i -sa.
Les paraules polisllabes, segons la posici
de la sllaba tnica, es classifiquen en agudes,
quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs,
pa-per); planes, quan la sllaba tnica s la
penltima (n-gel, ci-re-ra), i esdrixoles, quan
la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si,
pr-du-a).

XXVI

2.2. Normes de separaci siLLbica

A efectes ortogrfics, la separaci sillbica de
les paraules seguix les normes segents:
a) Shan de separar els dgrafs o lletres
compostes segents:

rr
ss
sc
ll
tj
tg
tx
tl
tll
tm
tn
tz
mm
nn

car-rer
pas-sar
es-ce-na
vil-la
jut-jat
fet-ge
pit-xer
vet-la
rot-llo
rit-me
cot-na
set-ze
im-mers
in-no-cent

b) No shan de separar mai els dgrafs

segents:

gu
qu
ll
ny
ig

jo-guet
pa-quet
pe-lle-ter
pe-nya
ba-teig

c) Shan de separar els constituents que

integren una paraula composta o una paraula
derivada amb prefix o forma prefixada:

ad-herir
ben-estar
des-encolar
in-expert
mil-hmens
vos-altres

d) No sha de deixar cap lletra sola a final o a

comenament de lnia:

da-mor
la-plicaci
aber-rant
hist-ria

XXVII

3. ELS DIFTONGS

3.1. Conceptes bsics

Sanomena diftong lagrupament duna vocal
i una semivocal pertanyents a una mateixa
sllaba, com en ai-re, io-gurt, cau-re i quatre. Es parla de triftong en aquells casos en
qu una vocal est precedida i seguida duna
semivocal dins duna mateixa sllaba, com en
cre-ieu i guai-tar. Per contra, la successi de
dos vocals pertanyents a sllabes diferents
constitux un hiat, com en lli-bre-ri-a i ma-nu-al.
3.2. Classificaci dels diftongs
Segons la posici que ocupen la i i la u en
relaci amb la vocal nuclear, els diftongs es
classifiquen en creixents i decreixents.
Sn diftongs creixents quan es produx un
augment de lobertura (s a dir, quan la
semivocal precedix la vocal):

ua
e
i
uo

gua-nyar, qua-tre
qes-ti-, un-gent
lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tat
ai-guo-ta, quo-ta

I sn diftongs decreixents en el cas que es

produsca una disminuci de lobertura
(s a dir, la vocal precedix la semivocal):

ai
ei
ii
oi
ui
au
eu
iu
ou
uu

ai-re
rei-na
mii-asi
boi-ra
cui-na
tau-la
beu-re
es-tiu
cou-re
duu

OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a

diftong creixent (v. Lestndard oral valenci, 2.3.1.b).

Les vocals i i u tamb formen diftong creixent

quan es troben entre dos vocals o
a comenament de paraula (precedides
o no de h) seguides duna vocal: hie-na, hui;
bo-ia, cre-ua; iam-be, io-gurt.
OBSERVACI: La combinaci de vocals iu no forma
diftong en alguns cultismes terminats en -ius o
-ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium,
mdium, mnium.

XXVIII

4. LS DE LES LLETRES

4.1. La representaci dels sons [g] i [k]

El so oclusiu sonor [g] (o la variant fricativa
corresponent []) es representa per les grafies
g i gu, i el so oclusiu sord [k], per les grafies c,
q, qu i, espordicament, g i k.
En inicial de sllaba, els sons [g] i [k]:
a) Es representen per g i c, respectivament,
davant de les vocals a, o, u, o quan van
seguides de les consonants lquides l, r: gat,
govern, gust, glop, groc; casa, colom, acurtar,
clam, cremar.
b) Es representen per gu i qu, respectivament,
davant de les vocals e, i: guerra, seguir; paquet,
quimera.
En el cas del so [k], a ms:
c) Es representa per q quan precedix un diftong
creixent: conseqncia, quota.
d) Sutilitza la grafia k noms en certes
paraules procedents de llenges no
romniques: kafki, kiser, kantisme, kurd.
En final de sllaba, en posici interior o final
de la paraula, loposici entre la consonant
sorda i la sonora es neutralitza, en la mesura
que deixa de ser distintiva (v. Lestndard
oral valenci, 4.2.1.1 i 4.2.1.2). Amb
independncia de la pronunciaci, que pot
ser sorda o sonora segons el context fnic,
ls de les grafies c o g sajusta a les normes
segents:
e) En interior de paraula, sescriu c davant
de c, t, s; en canvi, sescriu g davant de d, m,
n: acci, actriu, dacsa; amgdala, fragment,
magnitud.
EXCEPCIONS: Sescriu c en algunes paraules de
formaci culta o procedents daltres llenges,
com ancdota, arcnid, dracma, pcnic, tcnic, etc.

f) En final de paraula aguda, sescriu c darrere

de vocal: alifac, batec, pessic, albercoc, caduc i
la primera persona del present dindicatiu de
certs verbs de la segona conjugaci (bec, dec,
dic, trac, etc.).
EXCEPCIONS: Sescriu g en algunes paraules
agudes de formaci culta o procedents daltres
llenges (buldog, mag, tuareg, demagog).

En canvi, sescriu g o c, segons la grafia que

presenten els derivats, en final de paraula
aguda darrere duna altra consonant o en final

XXIX

de paraula plana darrere de vocal:

4.2.3. Les grafies c i

Per raons etimolgiques, el so [s] es

representa tamb per les grafies c i en
determinats casos:

fang
llarg
prdig
blanc
arc
prctic

fangar
llargria
prodigar
blancor
arcada
practicar

EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats

amb g, en algunes paraules planes, com arbic,
brfec, crrec, esprrec, etc.
OBSERVACI: Antigament susava el dgraf ch en
posici final, per a representar el so [k], grafia
que es conserva encara en alguns llinatges:
Domnech, March, Pitarch, Estruch, etc.

4.2. La representaci del so [s]: les

grafies s, ss, c i
4.2.1. La grafia s
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa
per s en els casos segents:
a) En inicial de paraula: salut, senyor.
b) Entre consonant i vocal o entre vocal i
consonant: ansa, aspecte.

a) Es representa per davant de a, o, u i en

final de paraula: confiana, lli, venut, feli.
b) Es representa per c davant de e, i: ceba,
bicicleta.
OBSERVACI: En la pronunciaci ms corrent, el
grup sc tamb representa el so [s] en paraules
com ara piscina o ascensor.

4.3. La representaci del so [z]: les

grafies s i z
El so alveolar fricatiu sonor [z] es representa
per les grafies z o s, segons les normes
segents:
a) Es representa per z en posici inicial de
paraula i entre consonant i vocal: zebra, pinzell.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb s els derivats i
compostos de fons, dins i trans: enfonsar,
endinsar, transatlntic, etc.

c) En final de paraula: gos, excels.

b) Es representa per s entre vocals: casa,

revisi.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb z algunes paraules

procedents daltres llenges com hertz, i el nom
brunz, procedent del verb brunzir.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb z en posici

intervoclica alguns prstecs i cultismes: bizant,
protozou, nazisme, buldzer, etc.

d) Desprs de determinats prefixos i formes

prefixades: asimetria, antisocial, contrasenya,
multisecular, polismia, psicosomtic,
dinosaure, etc.

4.4. La grafia tz

e) En les paraules compostes el segon formant

de les quals sescriu amb s inicial: esclatasang, para-sol.
4.2.2. La grafia ss
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa
per ss entre vocals: bassa, passar.
OBSERVACI: Tamb pot aparixer la grafia
ss precedida de consonant en paraules en
qu un prefix acabat en s, com ara trans- o
sots-, sadjunta a una arrel comenada per
s (transsexual, transsiberi, sotssecretari) i
en els plurals de formaci culta qualssevol i
qualssevulla.

La grafia tz representa en certes paraules de

carcter patrimonial el grup fnic alveolar
africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze.
Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor
fnic de [z], en la representaci grfica dels
verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats),
com caracteritzar, realitzaci, etc.
4.5. La representaci del so [dZ]: les
grafies g, j, tg i tj
El so palatal africat sonor [dZ] es representa
amb les consonants g i j, segons les normes
segents:
a) Es representa per g davant de e, i: ngel,
gil.

XXX

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriu

j davant de e en certs casos, com jerarquia,
jeroglfic, jersei, jesuta, majestat, etc., i davant
dels grups -ecc- i-ect-: injecci, objecte, etc.

b) Es representa per j davant de a, o, u: penjar,

jove, dejuni.
Les grafies tg i tj, que responen a la
pronunciaci geminada practicada en
alguns llocs, es presenten noms en
posici intervoclica. Parallelament a les
corresponents grafies simples, sescriu tg
davant de e, i, i tj davant de a, o, u: coratge,
paisatgstic; desitjar, pitjor, corretjut.
4.6. La representaci del so [tS]: les
grafies x, tx, ig i g
El so palatal africat sord [tS] es representa
per les grafies x, tx, ig i g, segons les normes
segents:
a) En inicial de paraula sescriu x: xafar, xiquet,
Xelva, Xirivella.
EXCEPCIONS: En posici inicial de paraula, tamb
es representa per tx en algunes paraules o
noms propis procedents daltres llenges: Txad,
Txaikovski, txec, txetx, etc.

b) Entre vocals es representa sempre per tx:

cltxina, pitxer.
c) Darrere de consonant es representa per x:
anxova, perxa, ponx, Barx, Elx.
EXCEPCIONS: Tamb es representa per tx entre
consonant i vocal en algunes paraules o noms
propis procedents daltres llenges: solontxac,
Khruixtxov.

d) En final de paraula seguint una vocal,

sutilitza la grafia tx si els derivats sescriuen
amb tx, i susa la grafia ig (darrere de a, e,
o, u) i la grafia g (darrere de i) si els derivats
sescriuen amb g/j o tg/tj (v. Lestndard oral
valenci, 3.2.4):
despatx
capritx
cartutx
bateig
roig
desig

despatxar
encapritxar
cartutxera
batejar
roja
desitjar

4.7. La representaci del so [S]: la

grafia x
El so palatal fricatiu sord [S] es representa
sempre per la grafia x: Xtiva, Xavier, xenfob,
coix, dibuix.
4.8. La representaci del grup fnic [ks]
El grup fnic [ks] es representa per la grafia x
en les posicions segents:
a) Entre vocals: fixar, mxim.
b) Entre vocal i consonant sorda: explosi, extens.
c) En final de paraula darrere de vocal: annex,
apndix.
EXCEPCIONS: En final de paraula darrere de
consonant, el grup fnic [ks] tamb es
representa, en alguns casos, per x: esfinx, larinx
i linx.
OBSERVACI: La x no representa el grup sord [ks],
sin el sonor [gz], en els grups inicials ex- i inexseguits de vocal, h o consonant sonora: examen,
exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.

4.9. Les grafies b i p

El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant
fricativa corresponent [B]) es representa per
la grafia b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per
la grafia p: baix, roba; poc, llpol, compra.
En final de sllaba, en posici interior o final
de la paraula, loposici entre la consonant
sorda i la sonora es neutralitza (v. Lestndard
oral valenci, 4.2.1). Amb independncia de
la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora
segons el context, ls de les grafies b i p
sajusta a les normes segents:
a) En inicial de paraula, sescriuen amb b
les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-:
abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci,
substantiu.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
amb p algunes paraules com apnea, apte, optar,
ptica, ptim, etc.

b) En inicial de paraula, sescriu amb p la

sllaba cap-: capal, captiu.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb b algunes paraules
com cabdal, cabdell, cabdill, etc.

XXXI

c) En interior de paraula, sescriu p davant de les

grafies c, s, n i t: egipci, pside, hipntic, repte.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
amb b algunes paraules com dissabte, dubte i sobte.

d) En final de paraula aguda, sescriu p darrere

de vocal: cep, galop, grup, xop.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
amb b algunes paraules com adob, aljub, club,
esnob, ncub, tub, etc.

En canvi, sescriu b o p, segons la grafia que

presenten els derivats, en final de paraula
aguda darrere duna altra consonant o en final
de paraula plana darrere de vocal:
destorb
corb
rab
camp
plip
serp

destorbar
corbat
arabesc
campestre
polipoide
serpent

4.10. Les grafies b i v

4.10.1. Si b una part dels parlants valencians
diferencien el so bilabial oclusiu sonor [b] del
labiodental fricatiu sonor [v], per a evitar la
confusi en ls de les grafies b i v cal tindre en
compte que sescriu b en els casos segents:
a) Davant de l i r: bleda, bromera.
b) Darrere de m: embotit, tomba.
c) En aquells casos en qu alterna amb p en
paraules de la mateixa famlia: cabut ( cap),
saber ( sap).
OBSERVACI: En alguns casos, per diferncia de
tractament culte o patrimonial, paraules de la
mateixa famlia poden alternar ls de b i v:
avortar / abortiu; calb / calvcie, cervell / cerebral.

4.10.2. I sescriu v en els casos segents:

a) Darrere de n: canviar, invent.
b) En aquells casos en qu alterna amb u en
paraules de la mateixa famlia: blava ( blau),
escriviu ( escriure).
c) En les desinncies de limperfet dindicatiu
de la primera conjugaci -ava, -aves, -vem,
-veu, -aven: cantava, cantaves, cantvem,
cantveu, cantaven.

4.11. Les grafies d i t

El so dental oclusiu sonor [d] (o la variant
fricativa corresponent [D]) es representa per la
grafia d, i el seu correlat sord [t], per la grafia t:
donar, banda, badar; tallar, contar, gaiato.
En final de sllaba, en posici interior o final de
la paraula, loposici entre la consonant sorda
i la sonora es neutralitza. Amb independncia
de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora
segons el context fnic, ls de les grafies d o t
sajusta a les normes segents:
a) Sescriu amb d la consonant final de la
sllaba ad- seguida de consonant, en posici
inicial de paraula: adjudicar, admissi.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
amb t algunes paraules com atlntic, atles, atleta
i atmosfera.

b) En final de paraula aguda, sescriu

generalment t darrere de vocal: blat, llet,
humit, bruixot, pelut.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen
amb d algunes paraules com almud, fluid, fred,
sud; Alfred, Conrad, David, aix com les paraules
femenines formades amb les terminacions
cultes -etud i -itud: quietud, multitud, etc.

En canvi, sescriu d o t, segons la grafia que

presenten els derivats, en final de paraula
aguda darrere duna altra consonant o en final
de paraula plana darrere de vocal:
verd
sord
rid
sort
pont
crdit

verds
ensordir
aridesa
sorteig
pontet
creditor

4.12. Les grafies m, n, mp, tm i tn

La lletra m representa habitualment el so
bilabial nasal [m]: mare, cama, termal, bram, i la
n, el so alveolar nasal [n]: nas, manar, urna, gran.
La grafia mp sutilitza amb el valor de [m] o
de [n], per raons etimolgiques, en sllaba
medial, en casos com assumpci, atemptar,
compte, prompte, smptoma, etc.
En final de sllaba, en posici interior de
paraula, loposici entre les consonants nasals

XXXII

es neutralitza. En esta posici, sutilitzen les

grafies m o n, segons les normes segents:
a) Sescriu m davant de b, f, m i p: smbol,
amfiteatre, commoure, immigrant, omplir.
EXCEPCIONS: Es mant la grafia n quan pertany a
certes formes prefixades o al primer constituent
duna paraula composta: enmig, benparlat,
entornpeu, etc. Pel que fa a la f, tamb sutilitza
la grafia n en les paraules que comencen per
con-, in- i en la majoria de les comenades
per en-: confessar, confegir; infermer, infinit;
enfangar, enfortir, etc.

b) Sescriu n davant de v: convent, recanvi.

EXCEPCIONS: Es mant la grafia m quan pertany
a formes prefixades o al primer constituent
duna paraula composta: circumvallaci, tramvia,
triumvir, etc.

Per raons etimolgiques, certes paraules

sescriuen amb les grafies tm o tn: setmana,
setmes, logaritme; cotna, tnia.
4.13. La grafia ny
El so palatal nasal [] es representa en totes les
posicions per la grafia ny: nyora, pinya, codony.
4.14. Les grafies l, ll i tl
El so alveolar lateral [l] es representa en tots els
casos per la consonant l: lquid, colar, pl, blat.
Per raons etimolgiques, certs cultismes
sescriuen amb ll: allicient, Avell, Brusselles,
collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic,
illusi, millmetre, sllaba, aquarella, etc.
Algunes paraules de carcter patrimonial que
presenten una pronunciaci geminada [ll] en
una part del valenci sescriuen amb la grafia tl,
com ara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc.
No obstant aix, la grafia tl representa els sons
[dl] en cultismes com ara atles, atlntic, etc.
4.15. Les grafies ll i tll
El so palatal lateral [] es representa
normalment per la grafia ll, que pot aparixer
en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.
Per, en certs casos, es representa tamb per
la grafia tll: bitllet, rotllo, ratlla, etc.

4.16. Les grafies r i rr

La grafia r susa per a representar el so
alveolar bategant [R] i el so alveolar vibrant
[r]: mira/mirra. El bategant es representa
sempre per la grafia r, mentres que el vibrant
es representa per les grafies r o rr, segons les
normes segents:
a) Sescriu r en inicial de paraula o darrere
duna consonant: rabosa, honrat.
b) Sescriu rr entre vocals: barranc, terra.
EXCEPCIONS: El so [r] tamb es representa per la
grafia r en posici intervoclica quan seguix un
prefix, una forma prefixada o un formant duna
paraula composta acabat en vocal: artmia,
contrarestar, vicerector, malva-rosa, etc.

4.17. La grafia h
La grafia h, normalment, s muda; susa, per
raons etimolgiques, en una srie de paraules,
com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.
OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules
derivades de noms propis estrangers, la grafia h
es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.

4.18. La grafia w
La grafia w susa en certes paraules
procedents daltres llenges, per representa
dos valors fnics diferents segons que tinguen
un origen germnic o anglosax:
a) En paraules dorigen germnic, representa
el so bilabial fricatiu sonor [v]: wagneri,
wolframi.
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor
fnic equivalent al de la semivocal u [w]:
whisky, wlter.
4.19. La grafia y
La grafia y, a ms de servir per a la formaci
del dgraf ny, sutilitza tamb autnomament,
amb el valor fnic que correspondria a i, en la
representaci de certes paraules procedents
daltres llenges o formades a partir de noms
propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.

XXXIII

5. LACCENTUACI GRFICA

5.1. Normes generals

5.1.1. Regles daccentuaci
Laccent grfic s el signe escrit sobre una
lletra vocal, siga majscula o minscula, amb
qu sindica la sllaba tnica de la paraula.
En valenci hi ha dos classes daccent grfic:
lagut o tancat (), que es colloca sobre les
vocals tancades: la i (cam), la u (til), la e
tancada (esglsia) i la o tancada (crrer), i el
greu o obert (`), que es posa sobre les vocals
obertes: la a (all), la e oberta (modstia) i la o
oberta (histria).
Saccentuen grficament les paraules
polisllabes segents:
a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s,
en en i en in: germ, tornar, Novetl, all, cant,
aix, tab; cabs, noms, pasts, furis, arrs,
abs; entn, mantn.
OBSERVACI: No saccentuen, aix no obstant, les
paraules agudes que acaben en i o u quan estes
lletres representen una semivocal, com ara
mireu o comboi.

b) Les planes que no acaben en cap de les

terminacions indicades en lapartat anterior:
exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer,
brfec, rstic.
c) Totes les esdrixoles: llgrima, frica,
esglsia, nguera, cincia, pennsula, ndia,
frmula, colnia, dena, msica, rsula.
OBSERVACI: Fora destes regles, laccent grfic
tamb sutilitza excepcionalment per a indicar
que la u precedida duna g no forma diftong
creixent amb la vocal segent: ga, ingix.

Daltra banda, els cognoms castellans del

tipus Prez, Gmez, Martnez, Dez, Ruiz, etc.,
solien adoptar una - final en passar al valenci
(Pre, Gme, Martne, De, Ro, etc.), per
shan naturalitzat o b adoptant -s final (Peres,
Gomes, Suares, Martines, Dies, Ros, etc.) o b, en
alguns casos, canviant tamb en i la e de lltima
sllaba (Peris, Gomis, etc.). Laccentuaci shaur
dajustar, dacord amb les regles generals, a
lopci corresponent.

XXXIV

5.1.2. Observacions sobre laccentuaci de les ee

amb accent greu inters, estrs i esps).

5.1.2.1. Segons la norma enunciada en

lapartat anterior, usem laccent agut sobre
les ee tancades i el greu sobre les ee obertes,
seguint el timbre tancat o obert habitual en
la pronunciaci valenciana. Aix, les paraules
amb e tancada tnica, si han daccentuarse, porten accent agut: al, caf, obsc, ser,
cinqu, sis, angls, francs, comprs, adms,
corts, ills, inters, estrs, esps, aprn,
comprn, depn, ofn, amn, edn, mossn;
conixer, merixer, parixer, convncer, vncer,
atnyer, estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu,
psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol,
grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia,
spia.

b) Els numerals ordinals i altres paraules

acabades en -e: cinqu, sis; al, caf, obsc,
ser (tanmateix, sescriuen sempre amb
accent agut cabriol, consom, macram,
peron, pur, sufl, ximpanz).

Parallelament, les paraules amb e oberta

tnica, quan han daccentuar-se, duen
accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim,
cntim, esplndid, polmic, crdit, apndix,
fmur, referndum, crdul; xtasi, tica,
dficit, filatlia, hrnia, matria, tnia, vnia,
neurastnia, potncia, clemncia, pacincia,
cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia,
intemprie, espcie, espcimen, rplica, prdua,
cdula, perptua.
A fi devitar una excessiva discrepncia entre
les diferents varietats de la llengua, tamb
porten accent greu tot i pronunciar-se
habitualment amb e tancada en valenci dos
paraules gramaticals ds freqent (el pronom
relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci
perqu), alguns cultismes i neologismes
esdrixols o plans acabats en consonant
(ter, ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el
topnim Valncia.
5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres
parlars, tamb sha introdut entre alguns
sectors valencians lhbit dusar laccent greu
en paraules com les anteriors, amb lobjectiu
de reduir les divergncies amb les grafies
generalitzades en la resta del nostre idioma.
Encara que es pronuncien amb e tancada,
s admissible escriure amb accent greu els
casos segents:
a) Les paraules agudes en -es que no dupliquen
la s en formar el plural: angls, francs,
comprs, adms, corts, ills (en canvi, tot i
duplicar la s en la forma de plural, sescriuen

c) Les formes de la tercera persona del

singular del present dindicatiu dalguns
verbs de la segona conjugaci i altres
paraules acabades en -en: aprn, comprn,
depn, ofn; amn, edn, mossn (en canvi,
sescriuen sempre amb accent agut atn,
entn, pretn i encn).
d) Els infinitius acabats en -ixer, -ncer,
nyer: conixer, merixer, parixer (amb
lexcepci de crixer i de nixer); convncer,
vncer; atnyer, estrnyer.
e) La segona i la tercera persones del plural
dels imperfets dindicatiu amb accent en el
radical: fiem, fieu, criem, crieu.
f) I les paraules planes acabades en -ol:
psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol,
grvol (en canvi, sescriu sempre amb accent
agut crvol).
5.2. Laccentuaci diacrtica
Laccent tamb permet distingir paraules
homgrafes que tenen un significat diferent.
Este tipus daccentuaci sanomena
accentuaci diacrtica, i pot afectar tant les
paraules monosllabes com les polisllabes.
Les principals paraules que sescriuen amb
accent diacrtic sn les segents:

XXXV

Amb accent diacrtic

Sense accent diacrtic

b (adverbi): Ho ha fet molt b.

be (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]):

Portar al be. Sescriu amb be de bou.

bta, btes (nom, recipient per a vi): Hem

domplir la bta.

bota, botes (nom, calcer alt [bta]; formes del

verb botar [bta]): Hui plou; posat les botes. No
botes damunt del llit.

du, dus (nom, divinitat): Els grecs tenien molts

dus.

deu, deus (numeral [dw]; nom, font [dw];

formes del verb deure [dw]): Vine a casa a les
deu del mat. Era la deu de la seua inspiraci. Em
deu diners.

dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el

llibre.

dona, dones (nom, persona de sexe femen

[dna]): s una dona molt intelligent.

s (forma del verb ser): El meu germ s metge.

es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.

fu (forma del pretrit perfet del verb fer): Ell fu

estudis de medicina, per no acab la carrera.

feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del

verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que
vos he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.

fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la

cita.

fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.

m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de

la m, i no el soltes.

ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.

ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull

ms. Dem collirem ms taronges.

mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):

En el mes dagost anirem al poble. Digu que
vindria, mes no crec que ho faa.

mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb

moldre): He mlt tot el caf.

molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]):

Tinc molt de fred.

mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic.

mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.

mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar

mres.

mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi

havia unes quantes famlies mores.

nt, nta, nts, ntes (nom, fill del fill): El seu nt

sha fet molt gran.

net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia

[nt]): El meu fill s molt net.

ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag.

nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al

director.

s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un

reportatge sobre els ssos negres.

os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa,

osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal
els ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.

pl, pls (nom, filament que creix en la pell): Un

animal de pl blanc.

pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.

qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de

preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig
parlar est en venda.

que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):

El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No
vull que tornes a fer aix.

XXXVI

rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre.

res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix

que hem comentat.

s (forma del verb saber): No ho s.

se (pronom [se]): No se sap res.

s, ss (afirmaci): S que en vull un tros. La moci

es va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis
nos.

si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit

[s]; nom, nota musical [s]; pronom reflexiu
[s]; numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es
refugi en el si de la muntanya. Porta els diners
al si. Una obra en si menor. Ell sempre parla de si
mateix. T sis germans.

sc (del verb ser): Jo sc filloga.

soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];

nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc
s de fusta de llimera. Shan posat de moda els
socs. Va comprar la gellaba en un soc.

sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una

parcella en un sl molt rocs.

sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical

[sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha
eixit el sol. La partitura est en clau de sol. Est
sol.

sn (forma del verb ser): Aquells que ens han

saludat sn amics meus.

son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];

nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s
msic. T un son molt profund. Tinc molta son.

t (forma del verb tindre): T una empresa molt

important.

te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La

pellcula, no te la vaig contar tota. Els anglesos
tenen costum de prendre te. En esta paraula falta
una te.

ts (nom, occpit): Va caure de ts.

tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt

lletja.

s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu

dret preferent.

us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de

taronges.

vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que

vnen hui mateix.

vens, venen (formes del verb vendre [vns],

[vnen]): Les botigues no venen massa.

vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre

totes les dones.

vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos

les revistes.

OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb accent diacrtic mantenen
tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl; subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona, es marca amb accent
diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se, t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol marcar amb accent diacrtic la
paraula amb vocal tancada: b / be, dna / dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que
a vegades du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos (expectoraci).

XXXVII

6. LA DIRESI

6.1. La diresi () s un signe grfic que

es colloca exclusivament sobre la i i la u,
escrites en majscula o en minscula, amb les
funcions segents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui,
que, qui, no s muda: segent, ambigitat;
aqeducte, terraqi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong
amb la vocal anterior: ram, ramet, vena,
venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn,
nomen.
OBSERVACI: Porten diresi els derivats de
formaci culta amb els sufixos -tat, -al, -itzar i
similars, encara que en les paraules primitives
corresponents hi haja un diftong: europeu,
europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.

c) Per a indicar que la i en posici intervoclica

no forma diftong ni amb la vocal anterior ni
amb la posterior: agraa, beneen, corroen,
traduen.
6.2. En canvi, no susa la diresi en els casos
segents:
a) Quan, segons les normes daccentuaci,
una paraula ha de dur accent: agraem (per
agraen), Llus (per Llusa), pas (per pasos).
b) En les paraules formades amb els sufixos
-isme, -ista (o -iste, -ista): arcaisme, ateisme;
altruista, ateneiste.
OBSERVACI: Les paraules llusme i prosme s que
duen diresi, ja que la terminaci -isme en estos
casos no t valor de sufix.

c) En les formes dinfinitiu, gerundi, futur i

condicional dels verbs de la tercera conjugaci
acabats en vocal + ir: agrair, agraint, agrair,
agrairia; beneir, beneint, beneir, beneiria; oir,
oint, oir, oiria; lluir, lluint, lluir, lluiria.
d) En les terminacions cultes -um, -us:
aqurium, mdium, Mrius, Pius, etc.
e) Desprs dun prefix o del primer constituent
duna paraula composta: antiinflamatori,
biunvoc, coincidncia, contraindicaci,
gastrointestinal, intrauter, microinformtica,
reuni, etc.
Excepcions: La paraula rell i les formes
rizotniques dels verbs reeixir i sobreeixir: resc,
rex, resca, resques, resquen; sobresc, sobrex,
etc.

XXXVIII

7. EL GUIONET

El guionet (-) s un signe ortogrfic que, a ms

dusar-se per a indicar la partici de paraules
a final de lnia i per a enllaar les formes
sillbiques dels pronoms febles darrere del
verb, servix per a unir paraules originriament
diferents en els casos segents:
a) En els numerals composts, per a unir
les desenes i les unitats, i les unitats i les
centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquantaquatre, setanta-huit, noranta-nou; dos-cents,
quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-un,
trenta-dos.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet
els derivats destes paraules: huitcentista,
noucentisme.

b) En els composts en qu el primer element

s un punt cardinal: nord-est, sud-oest, sudafric, nord-americ.
c) En els composts reduplicatius, en qu
es repetix, parcialment o totalment, un
constituent, un patr rtmic o un significat: a
mata-degolla, bub-bub, a corre-cuita, non-non,
nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
d) En els composts en qu el segon element
comena per r-, s- o x-, i el primer acaba en
vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclatasang, gira-sol, para-xocs.
e) En els composts en qu laglutinaci pot
dificultar o alterar la lectura dels components
a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc,
cor-robat, pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en qu el
primer element sescriu amb accent: despsahir, desps-dem, m-llarg, pl-blanc.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet en
alguna paraula com ara usdefruit, pel fet de
tindre una grafia molt consolidada.

g) Amb ladverbi no usat com a prefix quan

el segon element s un nom: pacte de noagressi, la no-belligerncia, principi de nointervenci, el no-metall, la no-violncia, el
no-res.
OBSERVACI: Quan la paraula no precedix un
adjectiu sescriu sense guionet, ja que en eixe
cas no funciona com a prefix, sin que t una
funci adverbial: els pasos no alineats, els estats
no belligerants, els no violents.
Daltra banda, el grup no res sescriu tamb
sense guionet quan t el valor de cosa

XXXIX

insignificant o en un instant: Tenfades per un

no res. Torne en un no res.

h) En les paraules formades amb un prefix i un

nom propi escrit amb majscula inicial: antiOTAN, pro-Israel.
i) En composts que es mantenen invariables
i establixen una relaci de direccionalitat:
diccionari valenci-castell, mssil terra-aire, el
trajecte Valncia-Alacant, pgines 250-278.
OBSERVACI: En els composts adjectivals en qu
el primer o els primers constituents acaben en
o tamb s possible usar el guionet en casos
en qu la paraula no est lexicalitzada i sindica
simple addici: una obra pico-lrica. Com es pot
observar en lexemple anterior, en estos casos
cada constituent es comporta com una paraula
independent pel que fa a laccent grfic.

j) En composts de noms propis del tipus

Frana-Alemanya, lAlcover-Moll.
k) En els prstecs no assimilats: agnus-dei,
dalai-lama, ex-libris.
l) En els termes propis de determinats
llenguatges despecialitat en qu el primer
element s un smbol o en aquells en qu el
segon element s un nmero:
-naftol, d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa,
p-aminoazobenz; goma-2, sub-21.

XL

8. LAPSTROF

Lapostrof () s un signe ortogrfic que

sutilitza per a representar les formes
asillbiques de larticle definit, de larticle
personal i de la preposici de. Lapstrof tamb
susa en les combinacions de determinats
pronoms febles amb el verb o amb un altre
pronom feble: magrada, ajudal, lil compre,
torna-mel.
8.1. Com a regla general, quan la paraula
que els seguix comena per vocal o h, els
articles definits el i la es reduxen a l, els
articles personals en i na es reduxen a n i la
preposici de es redux a d:
larbre
lherba
lhora
linvent
lull
nngel
nrsula
crits dalegria
paisatge dhivern
8.2. No obstant aix, cal tindre en compte
les observacions segents, que matisen
parcialment la regla general dapostrofaci
enunciada anteriorment:
a) Es mantenen les formes plenes de larticle
el i la i de la preposici de en els casos
segents:
Davant de paraules comenades per
i o u amb valor de semivocal ([j] o [w],
respectivament), precedides o no de h:
el iaio
el huitanta
la iarda
la hiena
tintura de iode
postura de ioga
el dia de hui
la provncia de Huelva
Davant de prstecs no adaptats comenats
per h amb valor consonntic:
el hardware
la Hansa Teutnica
una actriu de Hollywood

XLI

b) No sapostrofa larticle la (ni eventualment

larticle personal na) en els casos segents:
Davant de paraules de gnere femen
comenades per i o u tones, precedides o no
de h:
la idea
la histria
la universitat
la humanitat
na Isabel
na Urraca
Davant de les paraules una (referida a lhora
del dia), ira i host, per a evitar confusions per
homofonia:
la una s una bona hora
per
ni luna ni laltra van vindre
la ira del rei
per
la lira del rei
la host del rei Jaume I
per
es va trencar los de la cama
Davant del nom de les lletres:
la a
la hac
la efe
davant de ics i de y
OBSERVACI: S que sapostrofa, en canvi, davant
del nom de les lletres dels altres alfabets: lalfa,
llif, llef.

c) s preferible mantindre les formes plenes

de larticle el i la i de la preposici de davant
de paraules comenades per vocal utilitzades
amb carcter metalingstic:
el participi de establir
el plural de home
d) s preferible aplicar les regles generals
dapostrofaci en els casos segents:
Davant de citacions escrites entre cometes,
de ttols i dexemples:
va qualificar el fet dinaudit
el verb lliurar en el sentit dentregar
el director de lHola
lltim nmero dEl Punt

Davant de nmeros o dabreviatures en

aquells casos en qu, al pronunciar-los,
comencen per un so voclic:
l1 de setembre
lXI Congrs de Farmacologia
un premi d11 milions deuros
lap. 4 de lart. 13
lHble. Conseller de Cultura, Educaci
i Esport
Davant de sigles que es lligen com una
paraula:
lONU
lIVA
la UNESCO
la UEFA
Davant de sigles que es lletregen i que, al
pronunciar-les, comencen per un so voclic:
lEMT
lAVL
lONG
lFM
lLSD
e) Davant de prstecs no adaptats comenats
per s seguida de consonant pot no
apostrofar-se, considerant la s lquida com
una consonant. Aix no obstant, tamb s
acceptable apostrofar exclusivament larticle
el, considerant que, en este cas concret, la
pronunciaci habitual introdux davant de la s
una vocal eufnica (que resulta innecessria,
per, en el cas de larticle la i la preposici de):
el speaker
o
lspeaker
la schola cantorum
una sessi de striptease

XLII

9. LES CONTRACCIONS

9.1. Els articles definits el i els, quan van

darrere de les preposicions a, de i per, formen
les contraccions al, als; del, dels, i pel, pels:
conta-ho al pare
escriu als amics
la moto del germ
la casa dels pares
vingu pel carrer de la dreta
li agrada passejar pels camins de la
contornada
9.2. En el cas que les combinacions a + el,
de + el i per + el precedisquen una paraula
comenada per vocal, no es formen les citades
contraccions, sin que les preposicions es
mantenen inalterades i larticle sapostrofa:
gira a lesquerra
baixa de lavi
anem per lombra
OBSERVACI: En el cas de noms propis que porten
larticle en majscula, no es fa la contracci: un
article dEl Temps.
OBSERVACI: En registres poc formals, els articles
el i els es combinen amb la paraula ca (forma
reduda de la paraula casa), i donen lloc a les
formes contractes cal i cals: Vs a cal germ. Si
no est en sa casa, deu haver anat a cals pares.
Esta paraula tamb forma contracci amb
larticle personal en, i dna lloc a la forma can:
Anem a can Josep.

XLIII

10. LS DE LES MAJSCULES

10.1. Consideracions generals

La lletra majscula es diu aix perqu s
ms gran que lordinria (dita minscula) i,
sovint, presenta tamb una forma diferent.
Fonamentalment, la lletra majscula servix
per a destacar una paraula que comena una
frase en uns contexts determinats (funci
demarcativa) i per a identificar els termes i les
expressions que tenen una categoria de nom
propi (funci distintiva).
Cal tindre en compte les segents
consideracions generals pel que fa a ls de la
lletra majscula:
a) Les lletres escrites en majscula han
de rebre el mateix tractament, pel que fa
a laccentuaci i a ls de la diresi, que si
estigueren escrites en minscula, quan aix
ho exigisquen les regles daccentuaci
(v. L a normativa ortogrfica , 5 i 6):

ngel
lndia
scar
rsula

castell de la plana
novetl
tcnic lingstic
alta traci

b) En les paraules que comencen amb un

dgraf, noms sescriu en majscula la
primera lletra:
Guillem
Llusa
Querol
Txad
c) En les paraules compostes de grafia
aglutinada (amb guionet o sense), noms
sescriu en majscula la primera lletra del
primer constituent:
Eursia
Bellreguard
Sud-frica
Vila-real
OBSERVACI: En certs topnims estrangers que
es mantenen sense adaptar, tamb sescriu
en majscula la primera lletra del segon
constituent: Guinea-Bissau, Baden-Baden (v. La
normativa ortogrfica, 7)

XLIV

10.2. La funci demarcativa

Les majscules amb funci demarcativa
singularitzen una paraula per la posici que
ocupa en el text. Sescriuen amb la inicial en
majscula les paraules que es troben:
a) A principi de pargraf:
No vull res.
b) Desprs de punt:
The dit que no volia res. Per favor, no mho
tornes a preguntar.
c) Desprs dels signes dinterrogaci o
dexclamaci:
Saps qu et dic? Que ja est b. Dem, ms.
Prou! Ja no vull dir res ms!
OBSERVACI: Quan estos signes no marquen el
final duna frase, poden anar acompanyats duna
coma o daltres signes de puntuaci, i en eixe
cas la paraula segent sescriu en minscula:
Ell s, com tho diria?, absolutament original. La
seua situaci s, ai!, molt precria.

d) Desprs de punts suspensius:

No ho veig clar... De totes maneres, ho
haurem de tornar a parlar.
OBSERVACI: Quan este signe indica una suspensi
momentnia del discurs, sense tancar la frase,
la represa del discurs sinicia amb minscula
inicial: No em vaig atrevir a dir res... en aquella
situaci tan tensa. (v. La normativa ortogrfica
13.2.1.)

10.3. La funci distintiva

Les majscules amb funci distintiva
singularitzen una paraula per la seua prpia
naturalesa. Sescriuen amb la inicial en
majscula els casos segents:
a) Els noms propis de persona, divinitats,
llinatges, dinasties, malnoms, renoms,
sobrenoms, pseudnims, etc.:
Constant Llombart
Voro
Jehov
els Peris
Alfons el Magnnim
el Palleter

OBSERVACI: Sescriuen en minscula alguns

noms propis que shan lexicalitzat: un adonis, un
casanova, un judes, etc.

b) Els noms propis danimals i plantes

singularitzats:
la mona Xita
el gos Mil
c) Els noms propis dobjectes singularitzats i
de vehicles (trens, naus, aeronaus, etc.):
lExcalibur
lOrient Express
el Sputnik
d) Les marques de productes i denominacions
oficials dorigen:
un Renault
vi de Requena-Utiel
torr de Xixona
OBSERVACI: Les denominacions genriques que
procedixen de noms propis (topnims, marques,
noms de descobridors o inventors) sescriuen
en minscula: un rioja excellent, un jeep, la
freqncia en hertzs.

e) Els noms dinstitucions, organismes,

entitats, empreses, establiments i rgans de
gesti:
la Conselleria de Presidncia
el Teatre Principal
lHotel Tria
la Junta Qualificadora de Coneixements del
Valenci
f) Les festivitats i celebracions populars:
la nit de Sant Joan
el Nou dOctubre
el dia de Cap dAny
les festes de Nadal
g) Els fets histrics singulars:
la Revoluci Francesa
la Guerra dels Trenta Anys
la Setmana Trgica
el Maig del 68
h) Els planetes, constellacions i estreles:
la Terra
lssa Major
la Lluna
el Sol

XLV

OBSERVACI: Les paraules terra, sol i lluna

sescriuen en minscula en els contexts que
no sn propis de lastronomia: Defn la terra.
La destrucci de la terra. Fa un sol de justcia. Li
agrada fotografiar postes de sol. Encara que estiga
nvol, sempre porta ulleres de sol. Hem sopat a la
llum de la lluna. Hui hi ha lluna plena. Han tornat
de la lluna de mel.

i) Els noms de monuments i edificis singulars:

el Palau de la Msica
lAlmod
la Sala dels Espills
la Casa de la Beneficncia
j) Els topnims, cornims i altres
denominacions geopoltiques:
lAlcdia
la Safor
el Pas Basc
la Costa Blanca
el Prxim Orient
el Tercer Mn
OBSERVACI: Els articles, les preposicions i les
conjuncions que formen part dels topnims i
cornims valencians o valencianitzats sescriuen
en minscula: Bonreps i Mirambell, la Font
den Carrs, lEliana, el Caire, la Manxa. Les
denominacions genriques que, a vegades,
acompanyen els noms geogrfics tamb
sescriuen en minscula, excepte si estes
denominacions han passat a formar part del
mateix topnim: el carrer Ample, la plaa de
lArc, el passeig de la Petxina, el barri dOrriols, la
serra de Mariola, el mar Mediterrani (per la Vall
dAlbaida, la Font Roja). Els articles dels topnims
no valencians ni valencianitzats, en canvi, porten
la inicial en majscula: O Grove, Las Hurdes, La
Spezia, Le Havre, Los Angeles.

k) Les formes protocollries de tractament:

el Molt Honorable Senyor President de la
Generalitat
lExcellentssim i Magnfic Senyor Rector
OBSERVACI: La designaci estricta dels crrecs
sescriu en minscula: la presidenta de les Corts,
el deg de la Facultat de Filologia.

l) Els plans destudi, assignatures i titulacions:

ha cursat estudis dEnsenyana Secundria
Obligatria
fa classes de Fsica Quntica
s llicenciat en Histria Contempornia

m) Els ttols de llibres, obres teatrals,

musicals, cinematogrfiques i darts
plstiques:
el Decamer
la Pietat
lOda a lalegria
n) Les lleis, codis jurdics i altres disposicions
legals:
la Llei ds i Ensenyament del Valenci
el Codi Penal
la Resoluci 10/2002
o) Les entitats abstractes institudes
oficialment, imposts, etc.:
ha sigut declarat B dInters Cultural
s Monument Histric Nacional
el Parc Natural de la Serra dEspad
lImpost sobre la Renda de les Persones
Fsiques
p) Els noms de congressos, seminaris,
certmens, etc.:
I Congrs dHistria i Filologia de la Plana
XLII Jocs Florals de la Vila dAlberic
I Simposi de Professors de Valenci
III Certamen de Bandes de Msica

XLVI

11. ELS TIPUS DE LLETRA

11.1. La redona
La lletra redona (tamb anomenada romana)
es caracteritza perqu last de la lletra s
perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza
com a base de la composici de texts. Per,
en el cas que el text estiga compost en lletra
cursiva les funcions prpies deixe tipus de
lletra se solen assignar a la redona o a les
cometes simples:
Ha publicat un article en la revista Sa.
Ha publicat un article en la revista Sa.
OBSERVACI: Cal tindre en compte que sescriuen
en redona:
a) Els noms de marques comercials: Philips,
Cola-cao.
b) Els noms destabliments comercials o doci:
Pans&Company, Mercadona.
c) Els noms propis de persona o personatge de
ficci: Carmesina, Pumbi, Nelo Bacora.

11.2. La cursiva
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica
o bastarda) t els traos inclinats cap a la
dreta, ja que tendix a imitar les formes de la
lletra manuscrita. Sutilitza fonamentalment
amb una funci diacrtica, b per a citar (s
a dir, per a indicar que les paraules escrites
en cursiva es corresponen fidelment amb un
altre text) o b per a emfatitzar alguna lletra,
paraula o fragment dins del text. Aix, de
manera especfica, sescriuen en cursiva:
a) Els ttols de llibres, diaris, revistes i altres
publicacions peridiques:
Mart Domnguez va publicar la novella
Els horts lany 1972.
T la collecci sencera de la revista Gorg.
OBSERVACI: Si el ttol dun llibre inclou alhora el
ttol dun altre llibre, no cal marcar-lo duna
manera especial, si b pot acotar-se entre
cometes simples:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi
estilstica de Tirant lo Blanc va rebre el XXXII
Premi Senyera.
O b:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi
estilstica de Tirant lo Blanc va rebre
el XXXII Premi Senyera.

b) Els ttols dobres pictriques, escultriques,

musicals, etc.:

XLVII

Una de les obres ms conegudes de

Sorolla s I encara diuen que
el peix s car.
Lobra Cosmos 62 de lescultor
Andreu Alfaro est en una platja
prop del Penyal dIfac.
c) Els ttols de pellcules, obres de teatre i
programes de rdio i televisi:
La pellcula Grcies per la propina est
ambientada a Valncia.
El programa Colp dull ha rebut el Premi de
la Crtica.
d) Els noms propis de naus, aeronaus,
satllits, ferrocarrils, etc.:
Ahir va salpar la corbeta Diana
del port dAlacant.
Lavi Ciutat de Valncia fa diriament
el trajecte Valncia-Barcelona.
OBSERVACI: Els noms de sries o models
sescriuen en redona:
Va viatjar en un Boeing 707 de Madrid a
Nova York.

e) Les paraules o expressions utilitzades amb

valor metalingstic:
El verb caldre s impersonal.
Cal distingir entre el significat de les
paraules reg i rec.
f) Els pseudnims, sobrenoms, renoms i lies,
quan acompanyen el nom propi de la persona:
Joan Navarro, lEncobert, va ser ajusticiat
a Burjassot lany 1522.
Josep Martnez Ruiz, Azorn, va nixer
en la ciutat de Monver.
OBSERVACI: Quan sesmenten sense acompanyar
el nom propi, sescriuen en redona:
Azorn va ser un dels principals representants
de lanomenada Generaci del 98.

g) Les paraules o expressions escrites

expressament de forma incorrecta:
El va detindre un monocipal.
No parava de dir que shavia marejat
pel rodo infernal que produa
aquella mquina.
h) Les paraules o expressions procedents
daltres llenges sense adaptar grficament:

Li agrada molt la msica country.

Ha posat una boutique en la plaa Major.
Fou nomenat Doctor Honoris Causa per
la Universitat dAlacant.
OBSERVACI: Quan els estrangerismes sadapten
grficament, passen a escriures en redona:
Van celebrar un mting a Alzira.

i) Les paraules o expressions a les quals es vol

conferir un sentit especfic dins del text:
Quan parla dells, no pot dissimular
el seu menyspreu.
Tamb dormir s pensar.
OBSERVACI: Amb eixa mateixa funci, tamb s
molt habitual ls de les cometes:
Tamb dormir s pensar.

j) Les acotacions en les obres de teatre i

instruccions de guions cinematogrfics:
Agust (refusant el vi): El cos s meu!
Hugo: No ho s. (Pausa.) Quan la toca
t un aspecte autntic.
11.3. La versaleta
La lletra versaleta presenta els carcters
propis de les majscules per amb una
alria igual, o lleugerament superior, a les
minscules. El seu s sol reservar-se per als
casos segents:
a) Les xifres romanes quan acompanyen una
paraula que sescriu en minscula, com ara
segles, millenis, volums, toms, etc.:
Es tracta dun s que data del segle xviii.
Apareix referenciat en el volum iii de les
seues obres completes.
OBSERVACI: Per sescriuen en majscula si
acompanyen una paraula escrita amb majscula
inicial: Pius V.

b) Els tims de les paraules:

La paraula ctedra i la paraula cadira
deriven del mateix tim llat: cathedra.
Segons Coromines, la paraula rodeno deriva
del gtic raudan.
c) Els cognoms dels autors, amb majscula
inicial, en les notes a peu de pgina,
bibliografies, ndexs onomstics, etc.:

XLVIII

Simeon Riera, J. Daniel: El mite dfrica,

Universitat de Valncia, Valncia, 2002.
Casp, Xavier: Aires de can, Barcelona,
1950.
d) Els noms de personatges en obres de teatre
i guions cinematogrfics:
Savonarola: El poble tallar de soca-rel
tanta malignitat.
Csar: Roma maclama com un nou
Juli Csar.
11.4. La negreta
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra
ms gruixut que les altres lletres de la mateixa
famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i
sutilitza per a destacar i facilitar la localitzaci
duna determinada paraula o expressi,
especialment en els ttols de captols, apartats
i pargrafs; en les entrades i les locucions de
diccionaris i enciclopdies; sovint tamb per a
destacar els noms propis en certes notcies de
premsa, etc.:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle xx, lactivitat
agrria va passar duna agricultura tradicional,
que ocupava m dobra abundant, a una
agricultura evolucionada o de mercat.
sndrome PAT. 1. f. Conjunt de smptomes
i signes que definixen clnicament una
malaltia. 2. a. f. Agrupament de smptomes
amb personalitat clnica acusada descrit
per un determinat autor. b. sndrome
angiospasmdica (o de Hirtz) Conjunt
daccidents determinats per lespasme
dels vasos sanguinis dels membres, de
les vsceres o duna regi ms o menys
limitada. c. sndrome dabstinncia
Conjunt dalteracions psquiques i fsiques
produdes per la cessaci del consum
habitual de qualsevol tipus de droga.

XLIX

12. LES ABREVIACIONS

Les abreviacions sn paraules o sintagmes

representats amb menys lletres de les que els
corresponen. Segons el tipus de representaci,
es distingix entre abreviatures, smbols i sigles.
12.1. Les abreviatures
Les abreviatures sn representacions grfiques
duna paraula o dun grup per mitj dalguna
de les seues lletres. Es poden formar per
truncament (o suspensi) i per contracci. Les
abreviatures per truncament sn aquelles en
qu se suprimix la part final de la paraula:
geografia geogr. Les abreviatures per
contracci sn aquelles que conserven part
del principi i del final de la paraula: nombre
nre. Les abreviatures presenten les
caracterstiques segents:
a) Acaben amb un punt o b amb una barra al
final:
av.
c/

avinguda
carrer

OBSERVACI: Algunes abreviatures compostes

poden portar una barra al mig: c/c (compte
corrent), r/n (referncia nostra). No sha de
confondre esta barra amb la barra indicadora
de divisi, que mant el punt abreviatiu: pta./kg
(pessetes per quilo).

b) Sescriuen en minscula, excepte en el cas

que representen tractaments de persona o
que estiguen a comenament de pargraf o
desprs de punt:
cap.
tel.
Sr.
Dra.

captol
telfon
senyor
doctora

c) Poden tindre variaci de gnere i nombre en

correspondncia amb el gnere i el nombre de
la paraula que representen:
Illma.
fres.

illustrsima
factures

OBSERVACI: Les abreviatures constitudes per una

sola lletra poden formar el plural afegint una s o
duplicant la lletra: pgines ps. o pp., folis fs. o ff.
Les abreviatures formades per suspensi (s a dir,
aquelles en qu somet la part final de la paraula)
poden formar el plural afegint la marca de plural
corresponent o b mantindres invariables:
pgines pgs. 47-54. o b pg. 47-54.

d) Es lligen com si la paraula abreviada

estiguera escrita amb totes les lletres del
nom:
etc.
p. o.

etctera
per orde

e) Les abreviatures de paraules o expressions

estrangeres sescriuen en cursiva, igual que
les paraules o expressions representades:
loc. cit.
s. v.

loco citato
sub voce

f) Els numerals ordinals poden representarse amb lltima lletra del nom al costat de la
xifra, seguida o no de punt, o b amb lltima
lletra volada, precedida o no de punt:
1r, 1r. o 1.r, 1r
4a, 4a. o 4.a4a

primer
quarta

OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb

les dos ltimes lletres: 4ts, 4ts. o 4.ts, 4ts (quarts);
9es, 9es. o 9.es, 9es (novenes).

12.2. Els smbols

Els smbols sn signes grfics de carcter
cientfic o tcnic fixats per organismes
oficials, generalment dmbit internacional,
que representen una paraula o un grup de
paraules amb les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en redona, no porten espais
entremig, ni punts en posici medial o final
i no presenten formes flexives de femen o
plural:
km


min
atm
ha

quilmetre (o kilmetre),
quilmetres
minut, minuts
atmosfera, atmosferes
hectrea, hectrees

b) Sescriuen amb la inicial en majscula els

smbols corresponents a unitats de mesura
que provenen dun nom propi, elements
qumics, punts cardinals i els prefixos que
representen els mltiples referits a grans
magnituds:
kW
N
Na
Mb

quilowatt
nord
sodi
Megabytes (106 bytes)

c) En certs casos, els smbols contenen barres

entremig, lletres volades o altres signes
especfics:
km/h
En
%

@

quilmetres per hora

energia potncia
tant per cent
euro
arrova

d) Els smbols es lligen com si el terme

abreviat estiguera escrit amb totes les lletres
del nom:
m
g
SE
$

metre
gram
sud-est
dlar

12.3. Les sigles

Les sigles sn formacions lxiques
constitudes generalment per les inicials
dun conjunt de paraules, que sutilitzen per
a substituir la denominaci que abreugen.
Presenten les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en majscula i no porten accent
grfic ni cap punt ni espai entre les lletres que
les conformen:
IVAM
ONU

DNI
PIB

Institut Valenci dArt Modern

Organitzaci per a les
Nacions Unides
document nacional didentitat
producte interior brut

OBSERVACI: Quan la sigla no est constituda

per la inicial de cada paraula de lexpressi
representada, sin per grups de lletres per
a fer-la ms fcilment llegible, rep el nom
dacrnim, i en eixe cas es pot escriure o b amb
totes les lletres en majscula, com les sigles
prpiament dites, o b amb noms la lletra
inicial en majscula: IVAJ o Ivaj (Institut Valenci
de la Joventut).

b) El gnere i el nombre coincidix amb el

gnere i el nombre de la primera paraula de
lexpressi representada:
el KGB

el Comit de Seguretat
de lEstat (Komitet
Gosudarstvennoi
Bezopasnosti)

LI

la CIA



els EUA

lAgncia Central
dIntelligncia (Central
Intelligence Agency)
els Estats Units dAmrica

OBSERVACI: En alguns casos, aix no obstant,

el gnere o el nombre de la sigla vnen
determinats per un nom genric subjacent: la
IBM (International Business Machines, s a dir,
l[empresa] Internacional de Mquines dOficina).

c) No admeten cap marca de plural:

les TAC i no


els PC i no

les TACS o les TACs

(tomografies axials
computades)
els PCS o els PCs
(ordinadors personals)

OBSERVACI: En certs casos en qu sha produt

una lexicalitzaci duna forma siglar, pot ser
preferible escriure-la en minscula i indicar la
forma de plural amb la marca corresponent: uns
ceds (i no uns CDs), uns eleps (i no uns LPs).
I, en tot cas, quan representen conceptes en
plural, shan de llegir amb la marca prpia del
plural: les ONG [lezoenedZs].

Si b algunes sigles, ja consolidades per

ls, shan format duplicant les lletres per a
indicar que representen paraules en plural, cal
remarcar que es tracta dun procediment poc
recomanable:
JJOO
CCOO

Jocs Olmpics
Comissions Obreres

d) Es poden llegir com qualsevol altra paraula

(cas en qu reben el nom de sillbiques), o
b lletrejant-se (i, en eixe cas, sanomenen
consonntiques):
UNESCO [unsko] sigla sillbica
UGT
[udZet] sigla consonntica
e) Com a norma general, no es traduxen
(independentment que es tradusca o no el
concepte que representen):
SPD


UNESCO


NASA


CAM

Partit Socialdemcrata
Alemany
United Nations Educational,
Scientific and Cultural
Organization
National Aeronautics and
Space Administration
Caja de Ahorros del
Mediterrneo

Per en alguns casos concrets, com ara les

sigles que representen els noms dorganismes
internacionals o de conceptes, hi ha una certa
tendncia a traduir-les, que no es manifesta
tampoc en termes absoluts:
OTAN



FMI


ADN

Organitzaci per al Tractat de

lAtlntic Nord (que alterna
amb NATO)
Fons Monetari Internacional
(que alterna amb IMF)
cid desoxiribonucleic
(que alterna amb DNA)

LII

13. ELS SIGNES DE PUNTUACI

Els signes de puntuaci sn signes ortogrfics

convencionals que permeten organitzar el
discurs, indicar lentonaci, aclarir el sentit del
text i evitar ambigitats.
13.1. Posici dels signes de puntuaci
Els signes de puntuaci senzills (coma, punt,
punt i coma, dos punts i punts suspensius)
sescriuen immediatament desprs de la
paraula anterior i separats per un espai de la
paraula posterior:
Les paraules del metge foren contundents
reps, tranquillitat i bons aliments.
I a esperar, que el temps tot ho cura.
Els signes de puntuaci dobles (guions,
parntesis, claudtors i cometes, i,
opcionalment, els signes dinterrogaci i
dadmiraci) sescriuen immediatament davant
i darrere del text que inclouen. Si es tracta del
signe dobertura, va precedit per un espai, i si
es tracta del signe de tancament, va seguit per
un espai o per un altre signe de puntuaci
(v. L a normativa ortogrfica , 13.5):
Les seues declaracions i ara no voldria
entrar en polmiques contribuxen ben
poc a crear un clima de concrdia.
A Callosa den Sarri (la Marina Alta) es
cultiven uns nispros excellents.
Ell precisament no s una persona molt
diligent en la seua faena.
13.2. Contacte entre signes de
puntuaci
13.2.1. Els punts suspensius i el punt de les
abreviatures poden anar seguits de coma, punt
i coma i dos punts:
Males maneres, insults, amenaces...,
pareixia que tot estava perms.
Alguns noms propis poden esdevindre noms
comuns, quan passen a designar
una noci, una qualitat, etc., i en eixe cas
sescriuen en minscula.
OBSERVACI: Per en cap cas poden anar seguits de
punt: Disposaven de tot el material necessari per a
iniciar lascensi: roba adequada, cordes, arnesos, etc.
Amb tot, el mal oratge els va fer desistir de lempresa.

LIII

13.2.2. Els signes dinterrogaci i dadmiraci

poden anar immediatament desprs del punt
duna abreviatura; davant duna coma, dun
punt i coma i de dos punts, i tamb davant
o darrere de punts suspensius i de signes
dincs:
Ja treballes?, on?, des de quan?
Quan el veja, ja li dir jo...!
Pot justificar-se en algun cas la violncia
es pregunta molta gent?
OBSERVACI: En canvi, no poden anar seguits de
punt: Qui no sha sentit com un estpid rematat
alguna vegada? Jo, he de confessar-ho, moltes
vegades.

13.2.3. Els signes de puntuaci que

representen el tancament dels incisos es
mantenen quan entren en contacte amb els
altres signes de puntuaci. Sescriuen davant
dels signes de pausa quan lincs sinicia en
linterior duna frase:
La vila semplaa en lentrada natural de la
serra dEspad (1.030 metres), prxima
al riu Anna.
Acab la seua intervenci dient:
encara crec en la fora de les paraules;
i tots els presents prorromperen
en aplaudiments.
I, per contra, sescriuen darrere dels signes de
pausa quan lincs inicia una frase:
El cicle de conferncies ha constitut un xit
de pblic. (Per a ms informaci,
consulteu la pgina web de lassociaci.)
Aix demostra linters que desperten
estos temes entre la poblaci juvenil.
s aquell de qui jo deia: El que ve desprs
de mi mha passat davant, perqu ell ja
existia abans que jo.
OBSERVACI: El gui de tancament dun incs pot
ometres quan entra en contacte amb un punt
seguit o final: El fill menut sempre havia tingut un
gran predicament en el poble si b a mi sempre
mhavia paregut un destarifat. Les coses van
canviar arran daquell conflicte.

13.3. Els signes de pausa

13.3.1. La coma
13.3.1.1. La coma (,) representa una pausa
breu en el discurs o una inflexi tonal, i susa
en els casos segents:
a) Per a allar i remarcar un vocatiu:
Isabel, escoltam.
Mira, Josep, no pense repetir-tho.
Distingida senyora,
b) Per a separar els elements duna
enumeraci, ja siguen paraules o frases:
Necessitem folis, llapis, bolgrafs, etc.
Arrib a casa, es canvi de roba, sassent
cmodament i comen a llegir el diari.
OBSERVACI: No es posa coma quan els elements
que integren lenumeraci estan units per les
conjuncions i, o o ni: El seu germ s alt, prim
i ben plantat. La poblaci no tenia ni aigua ni
aliments. No obstant aix, quan els diferents
membres duna oraci sn independents entre
si, sutilitza la coma encara que vagen units
per mitj dalguna conjunci: Pensvem que
el que ens havia contat no era cert, i desprs
comprovrem que tot havia sigut tal com ell ens
havia explicat.

c) Per a separar incisos explicatius:

El poble de Benaguasil, situat en la comarca
del Camp de Tria, t actualment prop
de 10.000 habitants.
El peix, que s molt bo per a la salut,
ha de consumir-se fresc.
OBSERVACI: La presncia o absncia de comes

determina la distinci entre les oracions

relatives explicatives, que se separen amb

comes de loraci principal, i les oracions

relatives especificatives, que no porten comes:
oraci explicativa

Els espectadors, que estaven dacord amb

les paraules de lentrevistat, manifestaren
la seua opini amb aplaudiments.
per
oraci especificativa

Els espectadors que estaven dacord amb

les paraules de lentrevistat manifestaren
la seua opini amb aplaudiments.

d) Per a indicar la presncia duna inflexi

tonal, produda generalment per la dislocaci
dels elements de loraci:

LIV

Esta novella, la vaig llegir fa molts anys.

No s prpia de tu, esta actitud tan negativa.
OBSERVACI: Ls de la coma per a marcar un
element de loraci desplaat a lesquerra s
opcional quan lelement cont una informaci
coneguda a la qual fa referncia la resta de
loraci: A Maria, no li han dit res o A Maria no li
han dit res.

e) Per a separar les oracions subordinades

adverbials i condicionals de loraci principal,
quan la prtasi precedix lapdosi:
Quan arribrem al teatre, la representaci
ja havia comenat.
Si no tagrada estudiar, s millor que
et poses a treballar.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la
llargria i la complexitat de la frase: Quan arribes
avisam. Si vols vine.

f) Per a marcar lelisi del verb en una oraci

coordinada amb una altra de precedent:
Una cosa s voler, i una altra, poder.
Ells votaren que s; nosaltres, que no.
g) Per a separar de la resta de la frase una
srie de conjuncions i locucions conjuntives,
com ara: no obstant aix, tanmateix, per tant, s
a dir, en fi, ara b, en resum, tot i aix, finalment,
a ms, aix mateix, en efecte, etc.:
No ha estudiat gens i, no obstant aix,
ha aprovat tot el curs.
Estava molt vigilat. No sabem, per tant,
com va aconseguir fugir de la pres.
h) Per a separar oracions adversatives:
Lautor del robatori no ha sigut ell,
sin el seu germ.
Volia vindre a lexcursi, per els pares no
li han donat perms.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la
llargria i la complexitat de la frase: No volia
fer-ho per ho far.

i) Per a separar els constituents de les

oracions nominals, caracterstiques de
sentncies, dites i refranys, de ttols dobres i
de titulars periodstics:
Per lagost, figues i most.
La violncia en el futbol, a debat.
j) Per a evitar confusions o ambigitats:

Suposem que no vindr, per si arriba,

ella ho far.
13.3.1.2. A banda dels usos relacionats amb
lentonaci, la coma susa tamb en els casos
segents:
a) En les expressions numriques, per a
separar les unitats enteres de les decimals:
T 6,5 metres de llarg.
Mha costat 25,63 euros.
b) En lexpressi sexagesimal de les hores,
per a separar els segons de les fraccions de
segon:
El rcord ha quedat establit en 10,19 segons.
c) En lexpressi de dates i adreces:
Alacant, 20 dagost del 2004
Sant Vicent, 22, 14a
13.3.2. El punt i coma
El punt i coma (;) representa una pausa major
que la de la coma i menor que la del punt.
Susa en els casos segents:
a) Per a separar grups delements en
enumeracions llargues o complexes, sobretot
quan ja contenen altres signes de puntuaci
(generalment comes):
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli;
el secretari de la Comissi, Sr. Mart,
i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
OBSERVACI: En estos casos, davant de les conjuncions
i, o i ni no es posa punt i coma sin coma.

b) Davant de les conjuncions i locucions

adversatives (no obstant aix, per, tanmateix,
etc.) o concessives (encara que, malgrat que,
tot i que, etc.), quan estos connectors unixen
estructures que contenen comes internes:
Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu;
no obstant aix, si sesmenen
les deficincies detectades, hi ha
la possibilitat que es revise lexpedient.
c) Per a separar frases completes estretament
unides pel significat:
Morfolgicament, els quantitatius poden ser
variables o invariables; dins dels variables
nhi ha que noms tenen flexi de nombre
i nhi ha que presenten la flexi completa.

LV

13.3.3. El punt
El punt (.) representa una pausa important en
el discurs (ms gran que la que indiquen la
coma i el punt i coma). Sutilitza per a marcar
el final duna oraci que t un sentit complet.
Hi ha tres tipus de punts: el punt i seguit, el
punt i a part i el punt final.
13.3.3.1. El punt i seguit sutilitza per a separar
oracions en qu es tracta la mateixa idea,
per que no estan enllaades sintcticament
entre si. El punt i seguit no implica canvi
de pargraf, sin que el text continua
immediatament desprs deste signe.
El viatge estigu ple dincidncies. La
primera nit sens avari el cotxe i
hagurem de caminar durant una hora per
a trobar un lloc habitat.
13.3.3.2. El punt i a part assenyala una pausa
ms llarga que la del punt i seguit, i sutilitza
per a separar pargrafs que expressen idees
diferents sobre un mateix tema. Desprs
deste signe hi ha sempre un canvi de pargraf.
De les imatges del paisatge de Mart
preses per la sonda Pathfinder, els cientfics
han obtingut proves considerades
definitives que el planeta va sofrir en algun
moment unes inundacions catastrfiques.
Les primeres anlisis de les dades que
ha enviat el robot tot terreny Sojourner
sobre la composici del sl marci indiquen
que es troba verdaderament a Mart,
va assenyalar Rudolf Rieder, el cientfic
alemany encarregat desta part de la missi.
13.3.3.3. El punt final assenyala lacabament
dun text.
13.3.3.4. A banda dels usos relacionats amb
lentonaci, el punt sutilitza en els casos segents:
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies
de la setmana s: dl., dm., dc., dj., dv.,
ds. i dg.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitza, a
vegades, la barra: C/, c/c, etc.

b) Per a separar els milers en totes aquelles

xifres que es lligen habitualment com a
quantitats senceres:

Limport total de les millores projectades

s de 72.000 euros.
c) En la reducci de les dates a xifres, el punt
separa el dia, el mes i lany:

El 25 dagost del 2002 (25.08.02).

OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen el

guionet (-) i la barra (/): 25-08-02 o 25/08/02.

d) En lexpressi sexagesimal de les hores, el

punt separa les hores i els minuts:
El vol arriba a les 8.30 hores.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen els
dos punts: El vol arriba a les 8:30 hores.

13.3.4. Els dos punts

Els dos punts (:) susen en els casos segents:
a) Per a introduir enumeracions o sries que
poden anar disposades en lnia contnua o en
columna:
En esta conferncia intervindran diversos
pasos europeus: Itlia, Sussa, Frana, etc.
b) Per a introduir exemples, especialment
quan van precedits dexpressions com per
exemple, com ara, segents, etc.:
Dins deste grup sinclouen les locucions
conjuntives segents: abans que,
aix que, de seguida que, desprs que,
des que, fins que, sempre que,
tan bon punt, etc.
c) Per a introduir explicacions, proves, causes,
conseqncies, conclusions, etc.:
Segons el Codi Civil, este testament
no t validesa: cal demanar-ne lanullaci.
d) Per a introduir lestil directe o les citacions
textuals:
Quant al pacte social, el ministre va dir:
A pesar de les discrepncies que hi ha
entre els diversos sectors afectats, arribar
a un acord s hui una necessitat.
e) Desprs de les paraules expose,
demane, certifique, etc., en els documents
administratius:
SOLLICITE: Que em siga concedida lajuda
demanada.

LVI

f) Per a indicar la divisi aritmtica entre dos

quantitats:
240:12
13.3.5. Els punts suspensius
Els punts suspensius () van immediatament
desprs del carcter precedent, i els seguix
un espai en blanc (excepte quan van seguits
de coma, parntesis, claudtors o cometes).
Susen en els casos segents:
a) Per a deixar una frase voluntriament
inacabada:
Professors, pares, alumnes... Tots estaven
dacord amb la soluci proposada.
b) Per a expressar una interrupci del discurs
que indica sorpresa o dubte:
Diuen que acabaran les obres esta
setmana..., i van comenar ahir!
c) Per a indicar, entre claudtors, lomissi
duna part de text en una citaci textual:
La disposici transitria primera de la
Llei ds i Ensenyament del Valenci
establix que Ls i ensenyament del
valenci regulats en esta llei [] hauran
de realitzar-se en un termini de
tres anys.

associats a interjeccions i onomatopeies:

Vs-ten ara mateix desta casa!
Oh! Quina sorpresa!
13.5. Els incisos
13.5.1. Els guions
El gui () sutilitza en els casos segents:
a) Per a delimitar un incs, i en este cas
sescriu immediatament davant de la primera
paraula de lincs i immediatament darrere de
lltima (v. L a normativa ortogrfica , 13.2.3):
La falta de primeres matries un
dels principals problemes de la nostra
economia ha determinat que la indstria
no haja prosperat tant com hauria sigut
desitjable.
Com que estava fart desperar, men vaig
anar i no cal que texplique de quin
humor.
b) Per a marcar linici del parlament dun
personatge en un dileg:
Bon dia, s vost Joan Peris?
Efectivament, sc jo. Qu volia?
13.5.2. Els parntesis
Els parntesis ( ) susen en els casos segents:

13.4. Els signes dentonaci

Els principals signes dentonaci sn els
dinterrogaci (?) i els dadmiraci (!).
Poden utilitzar-se o b exclusivament al final
del perode, o b al comenament i al final,
especialment en el cas que puga generar-se
alguna ambigitat.
13.4.1. Els signes dinterrogaci
Els signes dinterrogaci sutilitzen per a
delimitar enunciats interrogatius directes:
Quants dies falten per a les vacacions?
Per, es pot saber on thavies ficat? Them
estat buscant tota la vesprada.
13.4.2. Els signes dexclamaci
Els signes dexclamaci sutilitzen per a
delimitar enunciats exclamatius directes o

a) Per a intercalar en una frase informacions

complementries, aclariments breus,
referncies, dades secundries, etc.:
La LOGSE (Llei dOrdenaci General
del Sistema Educatiu) pretn
racionalitzar el sistema educatiu.
El pressupost denguany (un mili deuros)
resulta insuficient per a dur a terme totes
les millores que shavien projectat.
Decret 117/1991, de 26 de juny, del Consell
de la Generalitat Valenciana, pel qual
saprova el barem general daplicaci als
concursos de mrits per a la provisi
de llocs de treball (DOGV nm. 1.577,
de 2 de juliol de 1991).
OBSERVACI: Quan un parntesi final coincidix amb
coma, punt i coma o dos punts, estos signes
de puntuaci han danar com a norma fora i
immediatament darrere del parntesi: Esta
qesti va ser tractada en lltim Ple (07-11-02), i

LVII

aprovada per majoria absoluta.

b) Per a introduir una lletra dorde en una

enumeraci:

La Comissi Assessora tindr com a finalitat

assessorar i formular propostes sobre
totes aquelles qestions que afecten
el projecte del Centre dAlt Rendiment,
i en especial:

a) les installacions esportives del Centre que

permeten lexercici de lesport dalt nivell
i de competici;
b) els requisits relatius a la prestaci
de servicis de suport a lesportista;
c) les installacions referents a residncia
i centre densenyana.

OBSERVACI: En este cas, susa noms el parntesi

de tancament, que sescriu immediatament
desprs de la corresponent lletra dorde. Amb
esta mateixa funci, tamb sutilitzen altres
signes, com ara el guionet (-), el redol (), etc.

c) En les acotacions teatrals:

Jlia (mentres agafa el xiquet del bressol):
La mare ja mho ha dit.
13.5.3. Els claudtors
Els claudtors ([ ]) susen en els casos
segents:
a) Per a indicar lomissi de text dins duna
citaci textual. En este cas contenen uns punts
suspensius:
Si es considera que locultaci de la dona
davall duna referncia masculinitzant
s un fet inacceptable, lnica alternativa
efica seria recrrer a all que sha
anomenat enginyeria lingstica [...],
noms aix es podria aconseguir que tots
els noms aplicables a persones pogueren
ser utilitzats en qualsevol context sense
amagar la dona.
b) Per a introduir algun aclariment,
especialment quan una citaci queda
incompleta fora del seu context:
Nosaltres [els valencians] som mediterranis
i, en general, estem orgullosos
de ser-ho.

c) Per a posar entre parntesis un text que ja

cont algun parntesi:
Es pronuncien amb o oberta les paraules
acabades en -ot i -ota, com ara:
clot, devot, pot; cabota, pilota, quota
(excepcions: bot, nebot; bota [calat],
bta [recipient per al vi] i jota).
d) I, finalment, sutilitzen tamb per a
emmarcar transcripcions fontiques:
En algunes comarques valencianes, s
habitual lemmudiment de la r de final
de paraula: corredor [koreD].
13.5.4. Les cometes
Les cometes poden ser dobles, i en este cas
poden ser baixes ( ) o altes ( ), o simples ().
13.5.4.1. Les cometes dobles sutilitzen en els
casos segents:
a) En les citacions textuals i per a marcar
lestil directe:
Segons linvestigador entrevistat,
Els estudis sobre el genoma hum
representen el projecte cientfic ms
important del segle xxi.
I li va dir: No cal que vingues ms.
OBSERVACI: En el cas que shaja de posar entre

cometes alguna paraula o expressi dins

dun text que ja est entre cometes, susen

les cometes altes si prviament shan utilitzat

les baixes, o les simples si shan utilitzat

les altes:

Lorador finalitz el seu discurs amb estes
paraules: Este tema podria donar lloc a una
altra conferncia, que potser podrem titular
Les oportunitats comercials de la Xarxa.

O b:

Lorador finalitz el seu discurs amb estes
paraules: Este tema podria donar lloc a una
altra conferncia, que potser podrem titular
Les oportunitats comercials de la Xarxa.

b) En els ttols de conferncies,

comunicacions, ponncies i discursos:
El ttol de la conferncia ser Les noves
tecnologies i el medi ambient.
c) En els ttols dels captols o parts dun llibre:
El captol segon t com a ttol Qestions
de nomenclatura.

LVIII

d) En els ttols darticles en diaris i revistes:

s una referncia de larticle
Tribus urbanes.
13.5.4.2. Les cometes simples susen en els
casos segents:
a) Per a emmarcar el significat duna paraula o
duna expressi:
La paraula segur s un adjectiu que significa
exempt de risc.
b) En els titulars periodstics, per a acotar una
paraula o expressi que dins del text sescriu
en cursiva:
Ladu a lapartheid
13.6. Altres signes grfics
13.6.1. Lasterisc
Lasterisc (*) susa en els casos segents:
a) Com a signe de crida de nota al marge
o a peu de pgina dins dun text. En este
cas, sescriu darrere de la paraula o de les
paraules sobre les quals es dna informaci:
s incorrecte ls de la preposici amb
davant dun infinitiu.*
OBSERVACI: A vegades, estos asteriscs es tanquen
entre parntesis (*), i sen poden escriure dos o
ms en crides successives dins duna mateixa
pgina.

b) En obres lingstiques, per a indicar que

la paraula o grup de paraules marcades amb
este signe sn agramaticals. En este cas,
lasterisc se situa davant de la paraula o de
lexpressi en qesti:
Lexpressi *sempre i quan s un calc
del castell.
13.6.2. La barra inclinada
La barra inclinada (/) susa en els casos
segents:
a) Per a indicar una segona forma duna
paraula o dun grup de paraules:
Senyor/senyora
linteressat / la interessada
b) Per a indicar oposici o alternana de

paraules, expressions, etc.:

Les relacions nord/sud
Les grafies s/ss
c) En algunes abreviatures i combinacions de
smbols:
c/c (compte corrent)
km/h (quilmetres per hora)
OBSERVACI: En el cas que labreviatura
porte barra inclinada, se suprimix el punt:
Labreviatura de carrer s C/ o C. (v. La normativa
ortogrfica, 13.3.3.4.a).

d) Per a separar el nmero dorde de lany de

promulgaci o de legislatura en alguns texts
normatius:
Reial Decret 1433/1979, de 8 de juny,
de Radiodifusi.
Llei 4/1988, dHisenda Pblica Valenciana.
e) Per a indicar fracci o divisi (v. L a normativa
ortogrfica , 13.3.4.f):
Larrova s una mesura de pes equivalent
a de quintar.
f) Per a indicar cada canvi de vers, en
lescriptura de versos en lnia:
Vora el barranc dels Algadins / hi ha uns
tarongers de tan dol flaire, / que per omplir
daroma laire / no t lo mn millors jardins.
(Teodor Llorente)
13.6.3. El signe de pargraf
El signe de pargraf () sutilitza, seguit dun
nmero, per a indicar divisions internes dins
dels captols dun llibre:
Vegeu 3.3.1 sobre el punt i seguit.