SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NMERO 499 / 2 DABRIL DEL 2011

CENT ANYS DE LA CNT A MALLORCA

Un llibre minucis i documentat que posa les primeres fites per a la reconstrucci de la histria del cenetisme i lanarquisme a Mallorca

Text: Toms Vibot

tomasvibot@gmail.com

Fa poques setmanes ha arribat a

les llibreries un nou ttol de la petita editorial El Moixet Demagog,
que juntament amb el Grup dEstudis Lllibertaris Els Oblidads
ha publicat un ms que interessant treball titulat Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca
1910-2010. El volum illumina un
segle dhistria que fins ara es trobava prcticament arraconada i
damunt la qual shavia de fer justcia. s un llibre que posa les primeres fites per a la reconstrucci
de la histria del cenetisme i
lanarquisme a Mallorca.
El llibre es troba encapalat per
un magnfic prleg de Pere Gabriel Sirvent, Catedrtic dHistria
contempornia de la Universitat
Autnoma de Barcelona i autor

duna llarga bibliografia sobre lassociacionisme, lobrerisme i els

moviments sindicals desquerra
durant el segle XX, on fa una repassada als moviments anarquistes i sindicalistes en lmbit estatal
i tamb mallorqu.
Cent anys construint llibertat s
un minucis treball que enceta
una lnia fins ara poc o malament
estudiada i que, com a manifestaci duna part de la societat, demana ser aprofundida ms i ms
a fons tot accentuant la trajectria cultural i social ms especfica,

prpiament anarquista, com hi

reclama el prologuista.
El llibre sarticula en sis captols.
Al primer, Els orgens de lobrerisme anarquista a Mallorca, es posa
de manifest com en el 1869 un
grup dobres conscients -i a imitaci dels obrers de Barcelona- crearen el Centre Federal de Societats. A partir daqu, sanalitza
limpacte que tingu a lilla el naixement, en els anys posteriors, de
lAssociaci Internacional de Treballadors (AIT) i lAliana Internacional de la Democrcia Socialista
(Aliana). No ser fins a 1910,
quan a conseqncia de la Setmana Trgica de Barcelona (1909)
nasqu la Confederaci Nacional
del Treball (CNT). Dins aquesta
etapa de naixement i consolidaci, es fund un dels peridics de
referncia, El Rayo, al qual seguiren altres tan populars com Cultura obrera o El Obrero. Els anys
entre el 1914 i larribada de la II Repblica no foren fcils per a la
Confederaci, atesos els problemes de carcter intern i la conjuntura sociopoltica (arribada de la
dictadura de Primo de Rivera).
Ara b, cal destacar-hi el Congrs

Un imaginari social,
cultural i poltic important
que no hem de perdre
de 1922 de la Confederaci Regional del Treball de les Balears, acte
que supos la consolidaci del
projecte de la CNT a Mallorca
(amb 1.113 afiliats). Entre 1931 i
1936, la CNT tingu una important presncia en els escenaris de
la lluita sindical, de la cultura llibertria i tamb en la potenciaci
de lanarcosindicalisme. Lesclat
de la Guerra Civil fou evidentment un dur cop per al cenetisme, i molts dels seus membres patiren dures represlies. Ara b, cal
esmentar que en 1943 el sindicat
es reoganitz a Mallorca, amb tasques consistents en petits sabotatges i la distribuci clandestina
de premsa confederal. De tota
manera, no fou fins a loctubre de
1976 quan se celebr la (re)constituci de la CNT a Palma. A partir
daqu, la seva participaci en
actes i accions reivindicatives fou
cabdal (amb la gran vaga de 1977
o el conflicte de lhotel Lotus),
per aviat arrib un fort i rpid

declivi. Al darrer captol saborden aquests darrers vint anys, caracteritzats per una certa incertesa davant els rpids i constants
canvis socials.
El treball fa una magnfica sntesi on sexpliquen els darrers conflictes socials on ha actuat la CNT
en favor dels treballadors. Grcies
a la premsa, molts daquests episodis -com el conflicte del personal de neteja de lAjuntament de
Llucmajor (1996) o el que mantingu el 2006 un part del personal
de Mercadona amb els seus capsencara romanen a les nostres
ments. En fi, un treball que en paraules de Dolors Marin, autora de
lepleg, s un treball bibliogrfic
i hemerogrfic important que ha
donat com a fruit un bon marc
conceptual on els autors han encabit testimonis i experincies
que ajuden a refer tot un imaginari social, cultural i poltic important que no hem de perdre.

Cents anys construint

llibertat. La CNT a Mallorca
1910-2010
Grup dEstudis Llibertaris Els Oblidats
Edicions El Moixet Demagog, Palma, 2010
94 pg. / 10

I ELS VERSOS ES DESFAN, COM NEU...

Poemes dun mn hostil i abocat a labisme, una catstrofe gaireb transhistrica: Lany mil s com lany de fa mil anys...

Text: Pere Perell

pereperelloster@gmail.com

Thomas Bernhard, com alguns

dels ms destacats prossistes de la
literatura universal, deix descriure en vers, a frec dels trenta
anys, per tal de no estroncar el
doll corglaant de la seva poesia;
la qual, a partir daleshores, trobaria en la novella i el teatre el seu
terreny ms fecund. Svia decisi,
sens dubte, si atenem la comparaci entre les diferents produccions dambdues etapes.
No s que Bernhard sigui un mal
poeta; tot el contrari, s un poeta
bo, molt bo; per en cap cas no
arriba a assolir en aquest camp
lexcepcionalitat que palesa com a
novellista i dramaturg. Per dir-ho
daltra manera, el Bernhard poeta

sempetiteix davant el Bernhard

prosista, i no tant enfront daltres
poetes del seu temps.
No em cansar de repetir que,
sobretot en tractar-se dobres cabdals, la forma ve donada per
lenergia creativa. La poesia, aix,
s vol poema, novella, drama,
can, o el que sigui, segons una
estranya i inescrutable necessitat
intrnseca. Saber or aquesta necessitat s un dels majors dons
que pot tenir un autor.
Tanmateix, ja va dir Heidegger,
a propsit de lobra de Georg
Trackl -influncia decisiva i evident en la poesia de Bernhardque un poeta sempre poetitza el
mateix poema. En aquest sentit,
no hi ha diferncies pregones
entre el Bernhard poeta i laltre;
noms, repetesc, una evoluci, o
optimitzaci de lestil.
Els poemes de Sota el ferro de la
lluna, tercer dels sis que ens lleg,
ens desvetllen, en la lnia de lexpressionisme alemany de la gene-

raci que el preced, un mn

hostil i abocat a
labisme, una catstrofe gaireb
transhistrica:
Lany mil s com
lany de fa mil
anys, / no sabem
res, / no sabem
res de la catstrofe, / de les ciutats
enfonsades, del
corrent en qu
els cavalls / i els
homes
shan
negat.
Emparats sovint en el recurs retric de la repetici, molts dels
poemes serigeixen en anti-pregries: No sn gaires el qui moren /
per una casa / ... / No sn gaires
els qui moren / per cendra / ... /
No sn gaires els qui moren / per
un altre / ... / No, no sn gaires;
evocant, a la manera de Trackl,
ambients inhspits, nocturns,

boscosos i hivernals, on lsser

hum es troba
sol i indefens davant
lembat
duna naturalesa
implacable: Cap
arbre ni cap cel /
no et consolar /
... / creix la teva
mort / amb dits
encarcarats
/
lluny de lherba i
la boscria / dins
les sentncies de
la neu eixint de
caure.
Per ventura, laband de les estructures del vers, potser massa
arrelades en el bagatge moral i
simblic de la tradici rebuda,
permet a Bernhard alliberar la
seva veu i reconduir-la cap a altres
cims, o abismes, que amb el
temps haurien de definir la que
pot ser considerada una de les
obres cabdals del segle XX.

Daquesta manera, el tpic ja

massa sovintejat de la naturalesa
hostil evolucion cap a la crtica,
denncia i demolici ferotge
duna societat, la vienesa, per
tamb qualsevol altra, fundada en
la hipocresia i arrecerada en la
pantomima dun nacionalisme a
totes totes obsolet.
Aquesta edici no es tracta, en
absolut, dun exercici darqueologia o fetitxisme literari -que tant
abunden-, car la seva qualitat en
justifica de sobres la lectura. Per la
seva banda, el treball de Ramon
Farrs en la traducci s, senzillament, esplndid: Que difcil sem
fa dir una paraula / en aquests
dies oblidadissos. / Que difcil
sem fa dir una paraula.

Sota el ferro de la lluna

Thomas Bernhard
Traducci de Ramon Farrs
Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2010
80 pg. / 12