AVUI

DIJOUS, 1 DE FEBRER DEL 2007

Opini 3

In memoriam

Elcartellistarepublic
El pintor, fotgraf i memorialista Carles Fontser va morir el 4 de gener passat als 90 anys dedat Hi ha molts motius per recordar-lo, per en especial pels seus cartells per a la CNT-FAI,la UGT i el POUM Ferran Aisa

arles Fontser i Carri (Barcelona, 1916 - Girona, 2007) va destacar com a dibuixant, cartellista, pintor, illustrador, escengraf, fotgraf i, darrerament, memorialista. Sens dubte s un referent del cartellisme de la Guerra Civil Espanyola. Lany 1936, amb noms 20 anys, va participar en la creaci del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, un organisme artstic en qu van destacar Helios Gmez, Mart Bas, Josep Bartol, Rafael Tona... Carles Fontser va collaborar estretament amb les organitzacions revolucionries i antifeixistes pintant cartells per a la CNT-FAI, la UGT, el PSUC i el POUM. Un dels seus cartells ms coneguts s el del camperol que aixeca la fal mentre darrere seu tremola la bandera de la FAI al clam de Llibertat!.
Carles Fontser va ser un artista multidisciplinari. PERE VIRGILI

Fontser va collaborar amb organitzacions revolucionries

cartells de la Guerra Civil al Museu dHistria de Catalunya. Enguany, els dos artistes han exposat la seva obra fotogrfica, Centelles a la Virreina, i Fontser, amb el tema de Nova York, a lEspai Cultural Caja Madrid.
Entre els cartells de lAEP fets

Desprs de la guerra, Fonst-

ser sexili a Frana i, posteriorment, visqu a Mxic i als Estats Units. A Nova York va treballar de taxista i es va dedicar a la fotografia, precisament fou en aquesta ciutat on va conixer la que

fou la seva companya, la nord-americana dorigen catal Terry Broch. Lany 1973 va tornar a Catalunya i es va installar en una masia a Porqueres, molt a prop de Banyoles. Des daquell espai

paradisac va continuar la seva tasca artstica. Fontser va dibuixar una nova obra cartellstica per encrrec dentitats i institucions, i, finalment, es va dedicar a redactar les seves memries,

de les quals shan publicat tres volums. Una de les entitats que van acollir lartista en la Transici fou lAteneu Enciclopdic Popular (AEP). Precisament per encrrec

daquesta entitat barcelonina, Fontser va fer nous dibuixos que foren editats en forma de cartell, postal o portada de llibre. Tamb fou lAEP el primer organisme a exposar lobra del cartellista. El 1982, a la Casa de la Caritat, es va poder veure lexposici Imatges de la Guerra Civil, 1936-1939: Carles Fontser i Agust Centelles. Era un homenatge, tal vegada el primer que sels feia a Catalunya desprs del retorn dels exilis respectius. El cartellista i el fotgraf van ser nomenats socis dhonor de lAteneu Enciclopdic Popular. Posteriorment, Fontser va fer altres exposicions, com la del Pati Llimona de lany 2000, i va participar en la mostra de

per Fontser destaquen els segents: Francesc Layret (1983), La resistncia catalana, 1939-1951 (1985), Lanarquisme i la Guerra Civil (1986) i Francesc Ferrer i Gurdia i lEscola Moderna (1990), que podeu veure a sota. Carles Fontser va fer altres treballs cartellstics, entre els quals destaca lencrrec que li va fer la Universitat Catalana de Prades de Conflent, per a la qual fu una versi del mtic camperol, per aquesta vegada amb la senyera. Darrerament va comprometres en la campanya de la Comissi de la Dignitat pel retorn dels papers de Salamanca. La desaparici de Carles Fontser deixa un gran buit, perqu era una daquelles persones que formen part duna mena dhomes en extinci, aquells vells autodidactes que eren tocats per la vareta mgica de la saviesa.

Xulio Ricardo Trigo

Memries de referncia

otser hi ha hagut pocs moments ms negres per a lart catal que lexili provocat per la victria de les tropes franquistes el 1939. Obligats a marxar, nombrosos artistes i intellectuals van deixar un pobre panorama desprs de protagonitzar un esclat creatiu sense precedents. Bona part daquest moviment va tenir relaci amb la guerra i vam trigar molts anys a prendre de nou contacte amb els resultats, ben b fins que es va acabar la dictadura. Un dels camps destacats en lart daquells temps difcils va ser el cartellisme i, dentre els seus representats, la figura inoblidable de Carles Fontser. Seria estrany ara mateix, fins i tot per als que no van viure la

guerra, no reconixer el camperol amb el bra enlaire i la fal a la m, encapalat per la paraula llibertat. Des de Pars fins a Nova York, passant per Mxic i els camps de concentraci francesos, Fontser va viure amb intensitat el seu exili, per el llibre que ara es reedita s el primer dunes memries que van suposar als anys 90 del segle passat un fresc esplndid sobre lart i la societat de lpoca, i que es completen amb els volums Un exiliat de tercera (1999) i Pars, Mxic, Nova York (2004). Memries dun cartellista del 36 (1931-1939) s el volum dun artista que va posar lnima en tots els seus treballs, i tamb un gran testimoni escrit del que van ser els

Aquest llibre ens permet saber ms sobre com podia haver estat lart a Catalunya

Un cartell fet per Fontser

per la seva percia plstica, tamb hi trobem una especial aptitud a lhora de retratar ambients i danalitzar fets que no per llunyans ens resulten menys interessants. A ms, safegeixen fotografies per illustrar les seves paraules. El conjunt daquest llibre ens dna una oportunitat excepcional de saber ms sobre com podria haver estat lart a Catalunya si no shaguessin tallat les ales duns personatges que marxaven amb pas ferm cap a la modernitat. Un llibre, doncs, de referncia, imprescindible, apassionant.

anys de la Repblica i la Guerra Civil, en lmbit artstic i en el social. En bona mesura perqu lautor no noms destaca

Memries dun cartellista del 36

Carles Fontser Proa. Barcelona, 2006