GR 221 ETAPA 3

BANYALBUFAR - ESPORLES
D'aquesta etapa just es troba obert el tram entre
Banyalbufar i Esporles, el cam des Correu, que
permet al visitant conixer les diferents restes etnolgiques derivades de l'explotaci del bosc
(barraques, forns de cal, rotlos de sitja, etc.) i
observar tamb el sistema hidrulic construt per
abastar les explotacions agrcoles de les marjades
de Banyalbufar a partir de la font de la Vila, captada tamb grcies a la tcnica de pedra en sec.
L'inters s'estn tamb al patrimoni arquitectnic dels pobles : l'esglsia i la baronia de
Banyalbufar aquesta darrera fou seu de la jurisdicci senyorial i t com a principals
atractius la torre de defensa i la clastra, l'esglsia de Sant Pere d'Esporles, etc.

DADES TCNIQUES
INICI : Banyalbufar (107 m)
FINAL : Esporles (187 m)
DIFICULTAT : fcil
TEMPS DEL RECORREGUT: 2h 30 min

LONGITUD : 7.590 m
DESNIVELL ACUM. 394 m
DESNIVELL ACUM. BAIXADA: 316 m

ETAPA 3
DESCRIPCI DE LITINERARI
Iniciam l'itinerari a la plaa de la Vila de Banyalbufar,
davant l'Ajuntament. Des d'aqu es pren el carrer Jeroni
Albert. Deixarem a la dreta Son Vives i aviat tamb el
cam d'accs a un dels altres casals banyalbuferins: Son
Albert. Desprs d'uns minuts assolirem la font de la Vila.
L'itinerari ascendeix entre petits pinars, cultius de malvasia i olivars, fins assolir l'abandonada guixeria de Son
Sanutges. Ara el cam es bifurca en tres i nosaltres prendrem el del mig. Desprs d'uns revolts, ens endisarem al
bosc i arribarem a la parti entre Son Sanutges i Son
Valent. Ara el cam, en lenta pujada, ens du fins al coll
des Pi (450 m).
Assolirem l'era des Moro, que constitueix una bona talaia des d'on contemplar el paisatge.
El cam ofereix a partir d'aqu un dels trams ms suaus i frescos de tot l'itinerari. En sobrepassar un acusat revolt que tomba a l'esquerra, arribarem a la paret de parti entre Son
Valent i ses Mosqueres, a escassos metres de sa potada des Cavall, petit coc natural situat enmig del cam que la tradici oral s'encarreg de dotar de llegendes que implicaven el
rei Jaume I. El cam davalla mentre dibuixa uns revolts molt marcats.
L'itinerari descendeix entre l'olivar de
ses Mosqueres, deixa la font des
Creuer a la dreta i avana fins a arribar a la parti de sa Granja. Desprs
d'uns minuts, arribam a la carreterera
Ma-1100, que creuarem per continuar-hi parallels.
Ms endavant travessarem el pont de
sa Turbina, que supera el torrent de
Sant Pere, passarem a l'altra banda
de la carretera i en pocs minuts serem a la plaa d'Espanya, punt final
de l'itinerari.

ETAPA 3

PUNTS DINTERS

3. La Baronia

1. Esglsia de la Nativitat de Maria

Lesglsia parroquial de Banyalbufar es
constru durant el segle XVI, en substituci
duna altra situada ms avall i que els pirates varen destruir. Diverses modificacions li
han donat laspecte actual, amb una sola
nau, coberta de volta de can dividida en
quatre trams i el presbiteri i quatre capelles
laterals. Hi destaca una Mare de Du del
Roser, el retaule de sant Pere de Gaspar
Oms, que data del 1584, aix com el magnfic orgue barroc del segle XVII, de lantic
convent dels dominics de Palma.

2. Marjades de Banyalbufar
Constitueixen una de les principals mostres del paisatge de pedra en sec de lilla i estan lligades a un important sistema dirrigaci que sorigina durant la dominaci musulmana.
Fins al final del segle XIX fou important el conreu de la malvasia per, quan la filloxera arras
les vinyes, saprofitaren les marjades per sembrar-hi patates i, especialment, tomtigues de
ramellet que sexportaren a Catalunya i que generaren un important moviment econmic i la
construcci de nous safareigs.
Des del 1995 sintenta recuperar la varietat local de la malvasia, una iniciativa que, si t
xit, suposar assegurar la preservaci duna part important daquest paisatge agrcola.

Casal on se situava la seu del propietaris de la

Baronia de Banyalbufar, que exercien la jurisdicci feudal sobre la contrada. Les cases actuals
daten del segle XVI i en destaca la torre de defensa corpulenta coronada per mnsules i que tanca
pel nord una clastra encisadora, presidida per una
cisterna i per un arc rebaixat que uneix dos dels
cossos del ledifici.

4. Son Sanutges
Antigues cases de possessi actualment abandonades que daten del segle XVII. La casa principal
consta de tres pisos, amb un portal for rod,
amb dovelles i amb contraforts laterals que li
donen un aspecte masss.

5. Guixeria de Son Sanutges

Al costat del cam des Correu hi ha les runes duna guixeria, del principi del segle xx, que
salimentava de la pedrera del puig de Son Sanutges. En el forn es coa a uns 500 la pedra
de guix que es molia per poder emprar-la desprs en la construcci.

6. SEra des Moro

Es tracta duna era de batre antiga, duns 12 m de dimetre, que tamb sempr per eixugar lescorxa dalzina. Es troba situada ran del cam des Correu, amb unes bones panormiques sobre la costa i les possessions de Son Bunyola, Son Valent, Son Coll i Son Bujosa.

7. Cam des Correu

Era la principal via de comunicaci entre Banyalbufar, Esporles i
Ciutat, fins a la construcci de la
carretera actual a la meitat del
segle XIX. Amb tota probabilitat
segueix el traat de la carraria de
Banyalbufar, documentada ja en
el Llibre del Repartiment (1232) i
que conserva en una part important les caracterstiques dels antics camins de muntanya, amb un
empedrat de gran amplria, especialment en el vessant dEsporles.

ETAPA 3
8. Sa Potada des Cavall

11. Esglsia de Sant Pere

Petit coc situat en una roca, enmig del cam des Correu i que la llegenda atribueix a la
petjada del cavall del mtic rei En Jaume, que recorria lilla o que passava a Barcelona
amb gran salts; una llegenda que es repeteix en altres indrets de la topografia illenca.

Situada a Esporles s destil neogtic, larquitecte Gaspar Bennssar la va dissenyar al

principi del segle XX. s de planta basilical duna sola nau, amb voltes de creueria i amb
sis capelles laterals a cada banda. s de destacar lesplndid retaule barroc de laltar major, de mitjan segle XVII (que amb anterioritat era al convent de Santa Margalida de Palma), aix com els retaules del Roser, de sant Josep i de sant Antoni del segle XVII.

12. Esporles
Municipi situat a la vall que forma el torrent de Sant Pere, t una poblaci de poc ms de
4.000 habitants. Leconomia era bsicament agrcola, ramadera i forestal, fins que a la
primera meitat del segle XIX sinici un procs dindustrialitzaci i es crearen fbriques
txtils, de paper i de sab que aprofitaven la fora hidrulica al mateix temps que es construen nous edificis destil neoclssic i modernista, que contriburen a enriquir-ne el recorregut per als carrers.

9. Sa Granja
T el seu origen en lalqueria musulmana dAlpic, que entre els segles XIII i XV va pertnyer a lorde del Cister. En terres daquesta possessi hi neix la font de sa Granja, que
altre temps movia un gran nombre de molins i que fou lorigen de la industrialitzaci del
poble dEsporles.
La possessi est presidida per unes cases senyorials construdes pels Fortuny durant el
segle XVIII, on destaca lesplndida llotja amb arcs amb columnes jniques i els jardins
amb arbres monumentals.

10. Pont de sa Turbina

Data del segle XIX i formava part de la carretera provincial dEsporles a Banyalbufar, de
la qual qued allat amb una modificaci no gaire llunyana. Construt amb pedra de ses
Mosqueres, t un sol ull format per un arc rod que permet creuar el torrent de Sant Pere.