MSoria Lleure I Migracio 2009.desbloqueado

Educaci en el lleure i fills i filles
de famlies immigrades en
contextos de desigualtats socials
Montserrat Sria i Bonich

Memria final
Mster dInvestigaci Sociolgica Aplicada (MISA)
Universitat Autnoma de Barcelona
7 de setembre del 2009
Agraments
A totes aquelles persones que, des de diferents institucions o a ttol personal, mhan
escoltat i orientat, aportant-me informaci, documentaci, dades, i en definitiva, el seu
temps i ajuda. Especialment a Roser Argem de la Fundaci Jaume Bofill, a l rea

dEducaci de lajuntament de la ciutat on es troba lesplai, al responsable del Pla
Integral del districte del mateix ajuntament, als Serveis Socials dAtenci Primria
(SSAP) del districte, a Bernat Albaigs, a Mawa NDiaye i Nus Albrich de la
Secretria General de Joventut, a Rosalina Alcalde i Snia Parella del Grup de
recerca GEDIME de la Universitat Autnoma de Barcelona, a Jlia Ramos, a Marina
Aguilar i a Mari Carmen Romero.
Als dos tutors daquesta memria, en Rafael Merino i en Joan Miquel Verd que, des
del departament de Sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona, mhan
orientat i aconsellat en tot el procs de la recerca.
A les persones que conformen el Grup de recerca IFAM de la Fundaci Pere Tarrs
Universitat Ramon Llull, que amb el seu treball, suport i observacions mhan ajudant
en aquesta memria, especialment a: Alba Ariza, Mireia Sierra, Violeta Quiroga i
Ariadna Alonso.
A aquelles persones que han collaborant, duna forma o altra, durant el treball de camp.
Especialment a lEsplai Esclat, a Anna Font, ex-membre de Minyons Escoltes i
Guies de Catalunya i a Guillem Frutos del Consell de la Joventut de Barcelona i de
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
I especialment a lesplai analitzat, al gerent de lassociaci i a la seva secretria

tcnica, i sobretot a totes les persones entrevistades, per la seva disponibilitat
absoluta i amabilitat incondicional.
Sumari
1. INTRODUCCI ................................................................................................... 4
2. MARC TERIC ................................................................................................... 5
Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades
Captol 2. Marc teric
2.1.ELS FILLS I LES FILLES DE FAMLIES IMMIGRADES: REALITATS

DIVERGENTS
................................... 5
2.2. ELS I LES FILLES DE FAMLIES IMMIGRADES: CONTEXTOS DE DESIGUALTATS SOCIALS .............
10
2.3. ITINERARIS I
IDENTITATS ............................................................................................................................ 15 2.4.
DINMIQUES
DOCI ...................................................................................................................................... 22
2.5. EDUCACI EN EL LLEURE I EL TREBALL INTERCULTURAL EN CONTEXTOS DE DESIGUALTATS
SOCIALS......................................................................................................................................
............................ 27
3. METODOLOGIA................................................................................................ 40
3.1.OBJECTIUS I
HIPTESIS
..............................................................................................................................
41
3.2. TCNIQUES DOBTENCI DE LA
INFORMACI........................................................................................ 42 3.3. SELECCI DE
CASOS .................................................................................................................................. 46 3.4.
TCNIQUES DANLISI DE LA INFORMACI.............................................................................................
52
4. RESULTATS OBTINGUTS .............................................................................. 54

4.1. EVOLUCI I SITUACI ACTUAL
LESPLAI ................................................................................................. 54
4.2. LA PRESNCIA DE FILLS I FILLES DE FAMLIES IMMIGRADES I LES RELACIONS A LESPLAI..........
62 4.3. LES SITUACIONS DE DESIGUALTAT SOCIAL: EL PAPER DE
LESPLAI
................................................ 67
4.4. ASSISTENCIALISME VERSUS

ASSOCIACIONISME .................................................................................. 72
5. CONCLUSIONS ................................................................................................ 79
5.1. UNA NOVA DIMENSI DEL LLEURE
EDUCATIU ....................................................................................... 79 5.2. LES RELACIONS ENTRE ELS
I LES JOVES A LESPLAI ........................................................................... 80
5.3. EL TREBALL INTERCULTURAL I ELS SEUS INTERROGANTS: LES RELACIONS ASIMTRIQUES ..... 81
5.4. LESPLAI COM UN REFLEX DE DESIGUALTATS
SOCIALS ...................................................................... 82 5.5. FUNCI COMPENSATRIA DEL LLEURE
EDUCATIU .............................................................................. 82
5.6. LASSOCIACIONISME I LASSISTENCIALISME: DOS MODELS

EXCLOENTS?
...................................... 83
5.7. EL CONTROL SOCIAL EN LEDUCACI EN EL

LLEURE...........................................................................
APUNTS
84 5.8. ALTRES
......................................................................................................................................
.... 85
6. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................. 86
ANNEXOS ............................................................................................................. 95
ANNEX 1. UNA APROXIMACI AL DISTRICTE ON ES SITUA LESPLAI ................................
96
ANNEX 2. GUI DE LENTREVISTA A INFORMANTS
CLAU...................................................... 118
ANNEX 3. LLISTAT DE CODIS UTILITZATS PER LA REALITZACI DE LANLISI.......... 126
Captol 1. Introducci
1. Introducci
La finalitat daquest treball s oferir una aproximaci a la presncia dels fills i de
les filles de les famlies immigrades en les entitats de lleure educatiu en
contextos de desigualtats socials. Linters es basa en poder analitzar una srie
de qestions associades a aquesta realitat, entenent que existeixen diferncies en la
manera de passar el temps lliure i que aquestes tamb es traslladen en un mbit
com el lleure educatiu. La societat canvia i aix tamb ho fa la manera d entendre
leducaci en el lleure, i els seus possibles papers en la mateixa societat. Els factors
socials, econmics, poltics, culturals i histrics influeixen en la configuraci de
certes situacions que afecten a la poblaci general. Aquests factors tamb mantenen
la seva influncia sobre els espais temporals, fsics i relacionals de leducaci en el

lleure.
En les segents pgines sanalitzen qestions com la presncia dels fills i de les
filles de famlies immigrades, les relacions entre els infants i els joves, la convivncia
de diferents procedncies als esplais i les dimensions i les funcions socials del lleure
educatiu. En primer lloc sestableix un marc teric que situa la temtica, i tot seguit,
sespecifica la metodologia utilitzada per realitzar la recerca, on s estableixen els
objectius i les hiptesis, per finalment presentar els resultats obtinguts i les
conclusions del treball.
2. Marc Teric
El present estudi tracta el paper de leducaci en el lleure i els fills i les filles de
famlies immigrades en contextos de desigualtats socials. Sn moltes les qestions
implicades en aquesta frase, per tant cal veure qu es vol dir amb cada una delles.
Aquestes qestions, com es veur, es presenten interrelacionades entre elles
mostrant la complexa realitat objecte destudi que sanalitza al llarg daquest treball.
No es pretn profunditzar totalment en cada una delles, ja que la seva complexitat
donaria per molt. Es tracta de veure aquells aspectes principals de cada una
daquestes qestions per poder parlar de la finalitat de lestudi: leducaci en el
lleure i els fills i les filles de famlies immigrades en contextos de desigualtats socials.
2.1.Els fills i les filles de famlies immigrades: Realitats

divergents
Quan es parla de fills i de filles de famlies immigrades 1 es fa referncia a infants i a

joves de famlies que han emigrat dels seus pasos dorigen i es troben residint a
Catalunya. Aquest collectiu no s gens homogeni, tot el contrari, malgrat el que
indica el fora criticat concepte de segones generacions, tamb utilitzat per referir-se
a aquest. Fora criticat perqu atorga la categoria dimmigrants als fills i les filles de
les persones que han immigrat, com si aquesta sherets (Juliano, 1998; Alegre i
Herrera, 2002):
-
Ignorant les mltiples situacions que aquest collectiu pot viure,
I amb una fora homogenetzadora que no es correspon a la realitat

daquestes persones.
Els fills i les filles de famlies immigrades poden haver nascut fora de lEstat
espanyol o no, i per tant, poden ser del mateix pas dorigen que els seus
progenitors o no. El fet s que una de les poques coses que comparteixen com a
grup s que no tenen un projecte migratori propi. Els que van decidir emigrar van
ser els seus progenitors o un dells2. Ells i elles no: Nosaltres considerem que hi ha
diferncies fonamentals entre els immigrants (persones adultes amb un projecte
migratori propi) i els seus fills i filles. En primer lloc, aquests ltims no realitzen cap
projecte migratori propi ni prenen cap decisi. (Casas, 2003: 12)
1 Tal com diuen Alegre i Herrera (2002) el terme Immigrant en forma de gerundi o
participi actiu indica que la persona no ha finalitzat el seu procs migratori, i resta un
procs sense tancar. La pregunta s quan es deixa de ser immigrant?. Per aix
sembla adequada la proposta daquests autors de fer s del participi passiu quan es
diu famlia o persona immigrada.
2 Les realitats familiars poden ser diverses i molt complexes. Es fa referncia als
progenitors, per, malgrat que, el ms com sigui lexistncia de la presncia dun o
dels dos progenitors, s possible que linfant o el jove estigui en aquest pas amb
altres tipus de familiars que siguin els seus tutors legals (avis, tietes, tiets, etc.)
Si b comparteixen aquest aspecte, la diversitat que els caracteritza s enorme. Tant

social com culturalment poden divergir molt. Hi ha diferents factors socials i culturals,
tots amb un pes diferent3, que marquen les diferncies. Sn, per exemple, els que
conformen el segent dibuix:
Figura 1
A
B
Font: Elaboraci prpia.
A. Ledat
B. El gnere
C. El pas de procedncia de linfant o jove
D. El pas o els pasos de procedncia dels progenitors
3 El segent dibuix vol mostrar la interrelaci dels factors, no pretn atorgar a cada un
dells un mateix valor ni posar-los en un mateix nivell. El pes o la influncia de cada
un daquests factors pot ser diferent segons la situaci.
E. Les relacions familiars

F. La classe social
G. La situaci jurdica i/o administrativa
Sn 7 factors a tenir en compte que dibuixen les diferncies entre aquests infants i
aquests joves i que influeixen en la construcci de la seva identitat com a individus.
En part imposada per un entorn que ja els ha adjudicat una etiqueta concreta
dentrada. Per els factors socials que incideixen en la socialitzaci no ho fan duna
manera rgida, sin que es relacionen de forma diferent i poden tenir una o altra
influncia en funci tamb destils diferents de viure cada espai social (famlia,
escola, temps lliure, etc.). Aquests sn els estils socialitzadors. (Bonal, 2003)
Taberner (2008) parla del carcter social com el resultat produt per efecte de la
socialitzaci en diferents ambients socials4. Cada carcter es vincula amb maneres
de fer diferents, segons la societat on semmarca tamb: per exemple la presncia
duns progenitors autoritaris o no marquen una manera de fer i, en aquest sentit, un
estil socialitzador.
Els agents socialitzadors5 amb la seva manera dinfluir i amb el contingut que
transmeten condicionen aquests estils. Tenint en compte aquest fet, dels 7 factors
esmentats, safirma el segent:
Pel que fa ledat, no s el mateix un fill o una filla duna famlia immigrada que ha
nascut a lEstat espanyol, o que ha emigrat sent molt petit/a o que ho ha fet en
plena adolescncia. En aquest cas es produeix un doble viatge del o de la menor: en
el temps i en lespai. (Quiroga i Sria, 2006: 28)
El gnere s altre tret diferenciador, doncs poden variar les relacions que
estableixen els nois i les noies segons el paper construt, aprs i adjudicat en funci
4 Taberner distingeix entre tres tipus de carcters socials: el carcter de direcci tradicional (CDT)
vinculat a una societat agrria; el carcter de direcci interna (CDI) propi de la primera societat
industrial; i el carcter de direcci per altres (CDO), que destaca a la societat postindustrial. 5
Sentn per agents socialitzadors: Aquellos grupos instituidos u otros dispositivos sociales a cuyo
travs se produce la incorporacin de los individuos a formas de vida colectivas, propias de una
sociedad en su conjunto o de una parte de ella que configura o forma parte de esa totalidad.
(Taberner, 2008: 63)
daquest tret. Aquest factor genera, organitza i desf preferncies i estratgies de

les persones. Les noies com a dones poden no gaudir de les mateixes oportunitats
en la seva vida quotidiana pel fet de ser dones. Aix es pot agreujar en relaci a
altres variables com la tradici cultural dorigen de la famlia.
El pas de procedncia de linfant o jove s important en la mesura que cada
procedncia dna un bagatge social i cultural diferent, de tal forma que tampoc no
tots els infants i tots els joves procedents dun mateix pas mantenen unes mateixes
pautes, doncs sha de tenir en compte la diversitat cultural, social i econmica 5 de
cada pas. I el mateix passa segons si s procedeix duna zona rural o duna zona
urbana.
Tant important s la procedncia dels fills i de les filles de famlies immigrades, com
la procedncia dels seus progenitors. Si aquesta est associada a un pas
desenvolupat en termes econmics, ja ni sel considera fill o filla dimmigrants,
perqu els seus progenitors ja no sn immigrants, sin paradoxalment estrangers 6.
La procedncia del pare i de la mare no solament ve determinada per la riquesa del
pas dorigen, sin perqu aquest influir en molts casos als referents identitaris i
culturals del seu fill o de la seva filla respecte a valors, costums i prctiques.
5 Per exemple, no tots els marroquins i les marroquines sn iguals per ser del Marroc.
Difcilment es pot comparar un jove rab amb altre dorigen bereber. O difcilment es
pot comparar una marroquina de Tnger amb una altra de Fes.
6 Letiqueta destranger t una doble vessant: la jurdica i la social. La primera
respon a la situaci administrativa de la persona en el marc dun Estat, i la segona s
letiqueta que normalment la societat utilitza per designar a un collectiu. En aquest
sentit, lestranger sol ser una persona amb recursos econmics, fonamentalment,
que procedeix dun pas ric. Per tant ser estranger o immigrant s una qesti que es
troba, en el fons, totalment enclassada.
Les relacions familiars tamb tenen el seu pes i paper rellevant, doncs els models
de famlia7 i els estils socialitzadors poden ser uns o altres i les relacions que els
infants i els joves estableixen amb els seus progenitors poden ser unes o altres. Per
exemple, a travs de les reagrupacions familiars, molts i moltes dels i de les joves
han arribat a Catalunya havent conviscut amb altres familiars en el seu pas
dorigen durant molt de temps. Per tant no han tingut gaire contacte amb el seu pare
i/o la seva mare i quan arriben al nou pas es troben amb un estrany com a pare o
amb una estranya com a mare.
La classe social, que inclou altres factors, com es veur ms endavant, s
fonamental. La categoria de fills i filles dimmigrants est profundament enclassada.
No s casualitat que molts dells i delles parteixin dunes posicions menys
favorables en lestructura social, de fet aix els hi ve marcat perqu les seves
famlies sn les que pertanyen a una determinada posici social. (Casas, 2003: 22)
Ser immigrant o rebre el nom de fill o filla dimmigrant s una qesti de classe
social, de tenir o no tenir en termes materials per tamb en termes simblics.
La classe social ve definida per ocupar una posici en lestructura social, i aquesta
posici es configura per altres factors que es descriuen a continuaci (com el poder
adquisitiu i/o econmic de la famlia, el nivell educatiu dels progenitors, el capital
cultural dels progenitors i la xarxa socials de la famlia) 8. Es detallen a part degut al
pes que per si sols poden tenir en la vida dels infants i dels joves i pel fet de que
poden presentar-se de diversa forma dins de cada una de les categories que
conformen la classe social. Per tots donen contingut de forma interrelacionada,
amb altres que possiblement tamb hi tenen cabuda, al continent: la classe social.
7 El model de famlia nuclear no s ni molt menys lnic, nhi ha molts ms,
relacionats amb la procedncia o amb els canvis produts a causa del procs
demigraci. Per exemple, el model monoparental, i ms sovint monomarental, s
freqent tamb.
8 Aquests termes fan referncia al que Bourdieu descriu com capital econmic,
capital cultural i capital social.
En aquest sentit, el poder adquisitiu i/o econmic pot significar ms capacitat per
obtenir recursos materials i/o serveis, el nivell educatiu dels progenitors s un
referent tamb per linfant o jove que li pot aportar ms o menys dificultats, per
exemple en el seu aprenentatge a lescola. I el mateix passa amb el capital cultural
dels progenitors, que malgrat que pugui estar relacionat amb el nivell destudis, va
ms enll9. La xarxa social de la famlia aglutina les relacions que aquesta t amb
el seu entorn i/o comunitat que poden aportar suport de tipus diferent (econmic,
emocional, etc.) en moments concrets. Lextensi i lefectivitat daquestes s
summament important davant possibles situacions problemtiques.
Dit tot aix manca un aspecte fonamental amb una fora estructuradora i
desestructuradora de realitats enorme: La situaci jurdica i/o administrativa.
Viure en el pas dacollida en situaci irregular suposa precarietat i marginalitat
gaireb assegurades.
Portes (2007) analitza la realitat dels fills i filles de famlies immigrades, utilitzant el
concepte de segones generacions, i els factors socials que configuren aquesta
realitat. Destaca el capital hum dels pares, el context social i a la composici de la
famlia. Aquest tres factors marquen les diferncies entre les persones immigrades, i
segons lautor, aquestes determinaran los modelos de adaptacin de la segunda
[generacin]. (Portes, 2007: 55) I identifica distintas trayectorias de adaptacin,
algunas de las cuales contribuyen a la mejora de la calidad de vida del individuo, tal
y como describe el modelo tradicional de asimilacin, mientras que otras conducen a
lo contrario. (Portes, 2007: 49) Aix porta a lexistncia duna assimilaci
segmentada, ja que es pot donar diferents formes dintegraci a la societat. Per
exemple, lassimilaci descendent es basa en lestabliment de vincles i de relacions
socials en la societat dacollida que porten a la no mobilitat ascendent. Aquest tipus
dassimilaci s la que es dna quan existeixen contextos de desigualtats socials.
9 El capital cultural no necessariament est vinculat al nivell destudis, malgrat que
aquest pugui tenir un pes rellevant. Altres variables poden influir en al configuraci
dun o daltre capital cultural.
11
2.2. Els fills i les filles de famlies immigrades: Contextos de

desigualtats socials
Tots aquests factors configuren la diversitat de situacions que afecten als fills i a les
filles de famlies immigrades. Un tret en com s: viure en contextos de desigualtats
socials. Com es deia, la categoria de fills i filles dimmigrants s relaciona
directament amb qestions de classe social i aix pot portar a trobar-se en
situacions socials desfavorables.
Normalment sutilitzen dos termes relacionats amb aquestes situacions: risc social
i exclusi social. Per entendrels sexplicita la classificaci de zones de cohesi
social que Robert Castel fa en relaci a locupabilitat i la xarxa de suport i de
relacions socials. (Castel referenciat a Casas, 2003: 21; Raya, 2006: 31-32; Gmez
i MarKlose, 2008: 17-18)
Aquesta classificaci consta de 3 zones:
1. La zona de cohesi: Locupabilitat i la xarxa de suport i relacions sn
estables i slides. I per tant es participa en el mercat de leconomia
productiva i es mantenen relacions ms aviat fortes en lentorn familiar i
comunitari.
2. La zona de vulnerabilitat: Tant locupabilitat com la xarxa de suport i
relacions sn inestables i frgils de forma que s fcil deixar de participar en
el mercat de treball o trobar-se amb la inexistncia o insuficincia duna
xarxa social, i per tant sense el suport daltres.
3. La zona dexclusi: Locupabilitat no existeix i no es compte amb cap xarxa
social de suport. Per tant no es participa en leconomia productiva, amb el
que aix significa en termes de benestar material i simblic, i el mateix
respecte les relacions socials establertes amb lentorn i/o comunitat.
La zona de vulnerabilitat que Castel descriu porta a viure situacions de risc social, i
per tant de precarietat, i la zona dexclusi com ja indica el seu nom a situacions
dexclusi social, i per tant de marginalitat. Sentn que en contextos de
desigualtats socials es poden donar situacions de risc social i situacions dexclusi.
Situacions que alhora sn processos oberts condicionats per determinats factors
econmics, socials, culturals i poltics, que si b en determinats nivells poden
semblar realitats fora estanques sn posicions no inamovibles.
Figura 2
13
CONTEXTOS DE DESIGUALTATS SOCIALS

SITUACIONS DE RISC
SOCIAL
PRECARIETAT
SITUACIONS
DEXCLUSI SOCIAL
MARGINALITAT
Nivell
mxim
Nivell
mnim
FACTORS ECONMICS, SOCIALS, CULTURALS I POLTICS

INTERRELACIONATS DE FORMA DIVERSA I PRESENTS
EN DIFERENTS NIVELLS
Malgrat la interessant classificaci de Robert Castel, les situacions de risc social o

dexclusi no venen determinades tant sols sn per locupabilitat i per la xarxa
social. Sin que sn molts els factors vinculats a diferents esferes de la vida de les
persones, que intervenen i, presents, interrelacionant de forma diferent, configuren i
caracteritzen els contextos de desigualtats socials en la seva enorme pluralitat de
situacions diverses.
Segons Subirats (2005: 7), lexclusi social s un fenomen que respon a les
lgiques de producci i reproducci de les desigualtats que imperen en les nostres
societats.
Aqu sassumeix que tant el risc social com lexclusi social es configuren per
contextos de desigualtats socials. I tal com diu Subirats aquestes desigualtats es
produeixen per tamb es reprodueixen legitimades per les dinmiques imperants
de relacions econmiques, socials, poltiques i culturals entre collectivitats i entre
individus (intergrupals i intragrupals).
La inclusi social descrita com el pol contrari a lexclusi social ve donada per tres
pilars: la participaci en la producci i la creaci de valor social dins o fora del
mercat, ladscripci poltica i de ciutadania i lexistncia de contacte amb xarxes
socials i/o familiars. (Subirats, 2005: 9) Aquests tres pilars es conformen per factors
diversos, combinats de forma diferent, com ja sha dit, i va ms enll que la
classificaci de Castel. Igualment aquests 3 pilars presents de forma diversa i en
graus diferents poden indicar situacions de risc social i caracteritzar, doncs,
contextos de desigualtats socials. Segons el Model de detecci i prevenci de
situacions de risc social a la infncia i a ladolescncia des dels Serveis Socials
Bsics de la Diputaci de Barcelona, aquestes situacions de risc poden ser les
segents:
La manca datenci fsica o psquica per part dels seus progenitors, dels titulars de
la tutela o de la guarda; La dificultat greu per dispensar ladequada atenci fsica i
psquica; La utilitzaci del cstig fsic o emocional; Les mancances que no poden ser
adequadament compensades en lmbit familiar; Labsentisme escolar i la manca
descolaritzaci en edat obligatria; El conflicte obert i crnic entre els progenitors,
separats o no, si anteposen les seves; necessitats a les de linfant o adolescent; La
incapacitat o impossibilitat de control de la conducta de linfant o adolescent. I
qualsevol altra circumstncia que, si persists, podria evolucionar i derivar en el
desemparament de linfant o adolescent. (Diputaci de Barcelona, 2009)
No es tracta doncs de parlar dinclusi o dexclusi social, sin de situacions

diverses que es mouen dun pol a altre i marquen les diferncies respecte les
condicions materials i/o psquiques que faciliten o dificulten el benestar de les
persones com a individus, ciutadanes o integrants duna comunitat.
Els factors que condicionen els contextos de desigualtats socials poden ser de molts
tipus (econmics, socials, culturals o poltics). Desengranar la naturalesa de cada un
dells no s una tasca fcil, per s que es relacionen amb mbits vitals, on es
configuren situacions de desigualtat social. Aquests mbits sestructuren per la
intervenci daquests factors en relaci a diferents eixos com sn el sexe, ledat o
la procedncia. Els mbits sn: leconmic, el laboral, el formatiu, el sociosanitari, el
residencial, el relacional i el de ciutadania i participaci (Subirats, 2003).
15
Aquests factors shan vist condicionats per transformacions socials que han originat
la reconversi dantigues necessitats socials i laparici de noves. Aquestes
transformacions socials venen lligades a qestions com (Subirats 2005; Gmez i
Mar-Klose, 2008):
-
La flexibilitat i la precarietat en el mercat laboral
Laugment de lenvelliment de la poblaci
Larribada de persones daltres pasos

Els diferents models de famlia i el paper de la famlia
Les dificultats per conciliar la vida personal, la familiar i la laboral
Sn qestions molt lligades unes a les altres. Per exemple, la precarietat en el

mercat laboral porta a realitzar jornades partides i/o extensives per sous baixos i
amb condicions de treball molt precries. Quan sassumeixen aquestes jornades,
difcilment s possible conciliar el temps laboral, amb el familiar i el personal, i ms
si s tenen en compte les diferncies entre gneres. Conciliar sestableix sempre en
relaci a un temps i una lgica central: la laboral, que xoca amb altres com la
familiar. Qu passa quan cal fer front a la cura de persones grans amb una
autonomia limitada? O quan hi ha fills i filles que requereixen una atenci? I qu
succeeix tamb quan a ms es prov dun altre pas i safegeixen les dificultats
prpies de qualsevol procs migratori?. Tots aquests supsits poden ser situacions
reals que estructuren i desestructuren les vides de les persones. A ms cal tenir en
compte la cobertura de lEstat de benestar i la tipologia de poltiques pbliques
existents, que haurien dadaptar-se a les necessitats de la poblaci, ms que tant
sols mantenir controlat el conflicte davant la creixent polaritzaci de les desigualtats
socials. Per tant, les actuacions per lluitar contra lexclusi se centren tant en la
tasca de capacitar la persona com la de modificar la distribuci de rols en els
projectes i la societat en qu participa. (Casas, 2003: 22)
Aquests contextos de desigualtats socials descrits afecten a la poblaci adulta per
tamb a la poblaci infantil i juvenil. Duna forma diferent, degut al moment vital i a
lestabliment duna situaci de partida: Les transicions de la infncia a la vida
adulta es fan des de posicions baixes en lestructura social, sincrementen les

possibilitats darribar a situacions dexclusi. (Casas, 2003: 23) No vol dir que la
situaci de partida determini el futur de linfant o jove, per s que el condicioni, ja
que no disposa de les mateixes oportunitats des dun inici: El fet de pertnyer a
una classe, a un gnere, a una tnia t influncia en la delimitaci de lunivers de
possibilitats de lindividu, per hi ha daltres qestions que influeixen en la gesti
que fa lindividu daquest univers de possibilitats. (Bonal, 2003: 181) En aquest
punt destaca la idea dels estils socialitzadors, abans comentada, que tamb tenen
un paper en la gesti daquestes possibilitats.
Les desigualtats socials que pateixen alguns infants i alguns joves marquen les
seves relacions, les seves referncies i expectatives vitals, les seves estratgies i
lgiques en la construcci dels seus propis itineraris i la seva prpia identitat.
Sobretot quan el procs de sociabilitzaci t lloc i sincorporen codis,
representacions, regles ms o menys formals, models de comportament, valors,
interessos, creences, coneixements i experincies que sn clau. (Sandn, 1999: 3738)
De tot aix es parla al segent apartat amb lafegit de que aquests infants i aquests
joves poden tenir uns referents tnico-culturals diversos, com a fills i filles de famlies
immigrades.
2.3. Itineraris i identitats

Com es deia, els contextos de desigualtats socials mantenen una influncia
important en moments de la vida com sn la infncia o la joventut. En el procs de
socialitzaci se aprende e interioriza los elementos socioculturales de su medio
ambiente, los integra en la estructura de su personalidad, bajo la influencia de
experiencias y de agentes sociales significativos y se adapta as al entorno social en
cuyo seno se debe vivir. (Sandn, 1999: 37) En aquest procs intervenen diferents
agents com la famlia o lescola, per tamb altres (com loci organitzat, el noorganitzat o els mitjans de comunicaci) (Quiroga i Sria, 2006). I de fet molts ms,
17
doncs es dna una creixent diversificaci dels agents socialitzadors i una difcil
coordinaci entre els mateixos, en part per lgiques de funcionament diferent
(Merino, 2007b). En aquest sentit tamb destaca la filosofia de les Ciutats
educadores i dels Projectes Educatius de Ciutat (PEC), que estableixen una difcil
barrera entre el que educa i el que no en el marc de la ciutat (Subirats, 2001;
Diputaci de Barcelona, 2004; VVAA, 2006).
Un agent que sembla clau en aquest procs s el grup diguals. Segons Rich: La
socializacin, el desarrollo de la personalidad y la transmisin de la cultura. Esos
tres aspectos se producen del mismo modo y en el mismo lugar: en el grupo y a
travs de los compaeros. (Rich, 2003: 264) Ms endavant es parlar de la
importncia del grup diguals. A ms, en el cas dels fills i de les filles de famlies
immigrades tamb s interessant altre apunt que fa la mateixa autora: Los
investigadores de la socializacin no reparan, por norma, en las familias en las que
los padres no pueden hablar la lengua del pas. (Rich, 2003: 37) Aquest aspecte s
un exemple de la importncia daltres espais socialitzadors, a part del familiar, i del
grup diguals, com agent socialitzador.
Tant la infncia com la joventut sn ms que un cicle vital o una generaci, doncs
estan formades per moments de la vida en els que es produeixen adquisicions
socials de forma i contingut diferent i que configuren itineraris. Sn trams de les
biografies, construts socialment en un marc sociopoltic i econmic determinat.
Estan marcats pel temps i per lespai. En aquestes biografies sha de tenir en
compte el pes de lestructura, lacci institucional i lactor (Casal i altres, 2006;
Merino, 2007a). Per tant hi ha una confluncia de factors que intervenen en les
biografies de les persones, i en aquest cas dels infants i dels joves, i que configuren
les posicions de partida i la reproducci dels condicionaments associats a elles. Per
la variabilitat de rumbs o canvis en les trajectries permet trencar amb
determinismes mecnics: cada itinerari pot decantar-se per diversos rumbs segons
eleccions racionals de les persones i constriccions socials que afecten a les
persones (Casal i altres, 2006).
Atenent a les persones joves10, aquestes poden tenir un paper actiu i un grau
dautonomia rellevant en les relacions dinterpretaci i reinterpretaci del propi
entorn amb el propi entorn. Malgrat que els itineraris no sn independents de les
desigualtats socials, tampoc reflecteixen duna manera automtica les fractures
socials, perqu cada cop ms els joves tenen un paper en la construcci dels seus
itineraris. (Merino, 2007a: 6) Per no cal oblidar que el collectiu descrit en aquest
treball es veu afectat per contextos amb una forta presncia de desigualtats socials,
com Merino tamb destaca: Aquests itineraris sn construts en un context de
vulnerabilitat, risc i incertesa. (Furlong, Cartmel referenciats a Merino, 2007a: 6), i
lincrement de la complexitat pot suposar poques eleccions o nulles- per alguns
joves, en contra del que es podria deduir de les biografies delecci. (Merino, 2007a:
6) El que no seria pertinent tampoc s negar la capacitat creativa de les persones
com ssers que viuen en processos oberts amb dinmiques donades per tamb
reinventades individual i socialment.
Al llarg de les edats, dels itineraris i de les biografies, es construeix la identitat. En
la construcci daquesta identitat pot destacar no solament el fet de ser jove, sin
en aquest cas tamb pot tenir la seva incidncia el fet de ser fill o filla duna famlia
immigrada i/o de viure en un context de desigualtats socials determinat. Altra qesti
vital, com es veur, s el paper del temps lliure en la construcci daquesta
identitat11. En la segent figura es visualitza la triangulaci de les tres variables
essencials en aquest cas, amb un quarta central, i una cinquena transversal que es
destaquen en la construcci de la identitat i en la producci i manteniment de
desigualtats socials. Aquestes qu de forma relacionada interactuen donen lloc a
10 El present estudi es centra en les persones joves, per aix es fa especial mfasi
en la joventut, i no en la infncia.
11 Aqu es tracta el temps lliure en la construcci de la identitat degut a la finalitat de
lestudi, per hi ha altres eixos que intervenen en aquest procs. La incidncia del
temps lliure pot dependre dels estils socialitzadors, que com es veur en general
esdevenen fora important.
19
una pluralitat de maneres de ser jove, de ser dona o home i de ser fill o filla de
famlies immigrades.
Figura 3
SER INFANT O
JOVE
Estils socialitzadors
PROCEDNCIA
FAMILIAR I/O PRPIA
VIURE EN CONTEXTOS
DE DESIGUALTATS
SOCIALS
GNERE
Ser infant o ser jove, en un mn molt adultocrtic, i amb les relacions de

dependncia que es donen, mantenir uns referents culturals diferents als de la
majoria i ser dona o home sn variables clau que es configuren de forma diferent en
la seva interrelaci en un marc de contextos de desigualtats socials i en funci
tamb dels estils socialitzadors.
Pel que fa a ser jove, no hi ha una nica manera, nhi ha moltes, que venen
condicionades, no solament per lestructura social i el marc tnico-cultural, com sha
dit, sin tamb per lestil socialitzador i pel que es projecta i sespera del jove. Es
tracta de lexistncia dimatges culturals i de representacions que aquestes
projecten en relaci amb els joves i les seves accions. (Alegre i Herrera, 2002: 122)
El que es projecta i sespera sovint s el que es construeix, en part, des de lptica
dels adults. Ser jove es vincula amb valors com la llibertat, la no assumpci de
responsabilitats o la diversi, i en gran mesura es percep com a problemtic. Per tant
la joventut passa a ser un problema per ella mateixa. Per com sha comentat, no hi
una nica manera de ser jove i aquesta lectura a ms de ser homogenetzadora,
compta amb una visi fora limitada i parcial de la realitat. Curiosament, alhora que
es problematitza la joventut, sanhela i es desitja ser jove. Ser jove pot tenir moltes
implicacions i com conjunt de moments rellevants de la vida tamb pot ser decisiu en
la construcci de trajectries i itineraris.
La identitat com a jove pot venir condicionada per determinades trajectries vitals
que poden encaixar en modalitats diferents de transici en els itineraris dels joves.
De pas, dun mbit formatiu a un laboral i de dependncia familiar a autonomia
respecte els progenitors o altres familiars. Casal i altres (2006) destaquen
trajectries diferents a tenir en compte:
1. Trajectries dxit preco: inclouen posicions professional dxit, titulacions

importants i emancipacions familiars rpides.
2. Trajectries obreres: mantenen formacions escolars curtes i insercions
laborals rpides per emancipaci familiar tamb rpida.
3. Trajectries dadscripci familiar: la transici es desenvolupa molt lligada a la
famlia.
4. Trajectries
daproximaci
successiva:
inclouen
formacions
llargues,
desajustos entre estudis i feina i emancipaci familiar tardana.

5. Trajectries de precarietat: mantenen poca formaci i qualificaci professional
que es tradueix en precarietat laboral.
6. Trajectries errtiques o de bloqueig: descriuen situacions fora del circuit de la
formaci i el treball.
Aquestes trajectries estan molt vinculades a les conjuntures i als possibles canvis
poltics, socials i histrics. s a dir, tornen a dependre del moment i del lloc (del temps
i de lespai). En aquestes trajectries el que es destaca principalment sn 3 eixos: la
formaci, el treball i la famlia. Respecte el temps lliure, del que es parlar ms
endavant, aquest pot adquirir formes i continguts diferents segons la trajectria en la
que estigui present.
21
Una variable molt important s el gnere. Els papers socials diferenciats que
satorguen a les noies i als nois es basen en construccions socials que
reprodueixen i legitimen relacions de desigualtat entre noies i nois. Les joves
aprenen a assumir certes situacions, que en realitat amaguen connotacions sexistes,
com naturals, sovint sense qestionar-les. Aquest procs de naturalitzaci el fan
formant part duna societat que realitza el mateix procs (motiu pel qual elles tamb
ladopten). El gnere, com a eix vertebrador de desigualtats es vincula amb altres
variables (com pot ser la classe social o la procedncia) que poden neutralitzar o
agreujar les seves implicacions.
El gnere s rellevant en el procs de construcci duna identitat, perqu influeix en
les percepcions i en les expectatives i perqu facilita unes experincies i uns
aprenentatges concrets. Les noies construeixen la seva realitat com a dones en
relaci als nois, s una relaci dialctica que explica les projeccions dun gnere
vers laltre i els processos de negociaci i dimposici de significats en la
construcci del que vol dir la feminitat i la masculinitat. No cal dir que no hi ha una
nica identitat femenina, per el gnere facilita que hagin certs trets que es
repeteixen entre les noies. Aix s, de forma diferent segons la confluncia amb
altres variables. En el cas de les filles de famlies immigrades, en la mesura que
aquestes sn etiquetades com immigrants tamb, malgrat potser haver nascut i/o
haver fet el procs dendoculturament a Catalunya, reben una doble discriminaci:
per ser noies i per ser immigrants.
La confluncia de la variable gnere amb altres com ser filla de persones
immigrades i ocupar una posici desfavorable en lestructura social pot tenir un
paper important en la identitat, per tamb en la manera que es gaudeix del temps
lliure i de loci.
Tanmateix lestil socialitzador exerceix la seva influncia donant una forma o altra a
aquesta variable.
La procedncia dels fills i de les filles de famlies immigrades i/o de les seves
famlies s tamb rellevant en la construcci de la identitat per les vivncies i les
22
relacions concretes que tenen amb lentorn: el suposat pas dacollida12. Per no
existeix una identitat monoltica que afecta a tots els fills i a totes les filles de famlies
immigrades pel simple fet de ser-ho, ni tampoc una per tots i totes els que
sassocien a una procedncia determinada. Com diu Sandn (1999) hi ha altres
aspectes que intervenen: La identidad no se puede entender slo a travs del
proceso de socializacin tnica, sino como fruto de las relaciones de la persona con
su propio grupo, con otros grupos y a travs de la posicin social, econmica y
poltica que aquel mantiene respecto a otros grupos y a la sociedad (Sandn, 1999:
40). I a ms, aquesta variable pot tenir un pes ms o menys important segons lestil
socialitzador que lemmarca. s a dir, segons la manera de viure en la famlia, a
lescola o en el temps lliure.
Per la identitat s un element molt important inherent a les persones. Les persones
necessiten definir-se com a tal per tamb en relaci als altres, ja que sn ssers
socials que mantenen relacions entre ells. I lexistncia de la identitat depn, en
part, del reconeixement dels altres (Taylor, 1990: 43). Les persones construeixen la
seva identitat per diferenciar-se de la resta. Aix tamb ho destaca Gmez i altres
(2003:
5): En aquest procs continu de construcci de la identitat, tant important com
identificar-se amb alg s oposar-se a la resta, amb ms o menys intensitat. Dit ms
clarament, per identificar-se com a proper a alg, cal que hi hagi uns <<altres>> ms
distants. Aquesta idea es pot associar a la diferenciaci entre jove o no, home o
dona, i tamb, entre immigrant o no immigrant13, el que ocupa lanlisi en aquest
moment. Categories que poden ser tamb elements rellevants en la constituci de la
identitat duna persona.
12 Suposat per dos motius: 1. Perqu potser han nascut a Catalunya, per tant, s el
seu propi pas dorigen. 2. Perqu aquesta acollida s relativa en la mesura que
reben un tracte desigual i no poden gaudir dels mateixos drets de ciutadania que
tothom. No tant per ser fills o filles de persones immigrades, sin per ser-ho de
famlies amb procedncies determinades i amb recursos limitats en el seu sentit
ampli.
23
Es produeix, doncs, una relaci dialctica entre el que ss en relaci a laltre.

Satorguen certs significats a laltre, i sadopten els significats adjudicats per
laltre14. No sense la existncia de conflicte, aquest s inevitable quan existeix una
lluita entre imposicions dordre simblic, partint de situacions ms o menys
favorables i per tant de posicions asimtriques.
Aquest tendncia humana a la diferenciaci xoca amb el que Delgado (1998: 137)
anomena el dret a la indiferncia: El dret a la indiferncia, s a dir el dret a
lanonimat, el dret a passar desapercebut, a no haver de justificar-se constantment.
El que porta a pensar que la construcci de la identitat diferenciadora potser es mou
en un altre nivell, en el nivell en el que hi ha una majoria 15 i hi ha una minoria. Una
minoria entesa no en termes quantitatius sin qualitatius, per possibilitats i
oportunitats en relaci a la majoria: Una minoria social no s un grup amb menys
poblaci que la resta, sin un grup que est subordinat, que t menys capacitat a
lhora dimposar els seus interessos i accedir als recursos i serveis desitjats- en
els diferents espais socials. (Gmez i altres, 2003: 9)
Una minoria social pot considerar-se minoria per motius diferents. I es minoria en
relaci a una majoria. Les anomenades minories tniques aglutinen grups de
persones immigrades estrangeres com si totes aquests fossin social i culturalment
13 Per motius diversos, relacionats amb les costums, les pautes relacionals, lidioma,
les cosmovisions, el color de la pell o la religi, entre daltres, sadjudica el mateix
estatus i etiqueta dimmigrant als fills i a les filles de famlies immigrades que als
seus progenitors. Sobretot per els aspectes ms visibles i que ratllen ms la
diferncia, com s el color de la pell.
14 Per exemple, la tendncia a lagrupaci, la selecci dinformaci corroboradora,
la generalitzaci dels patrons normals dactuaci i la responsabilitat atribuda (Del
campo, 1999).
15 No per aix homognia, per segons la procedncia es comparteix un marc sociopoltic i
cultural concret.
iguals, i com si les cultures que poguessin representar fossin tancades i no

modificables (Alegre i Herrera, 2002). En aquest sentit sembla ms adient recrrer al
terme de minoria social, destacant lexistncia dun eix transversal com reconegut
socialment (com pot ser el gnere, ledat, la classe social o a procedncia) que
defineix la minoria, per tamb destacant la pluralitat de situacions i identitats en
funci de les relacions establertes daquest eix principal amb altres.
Es produeix un sentiment destranger, de no pertnyer a un territori, a una cultura o
una societat i no gaudir dels mateixos drets. Aix t lloc quan aquests nois i
aquestes noies possiblement shan endoculturat a Catalunya amb els mateixos
referents socials, poltics i culturals que els de la societat que els etiqueta com a
diferents. I t lloc en funci de les seves relacions en els diferents espais socials
(escola, famlia i lleure). La pregunta s: Quan es deixa de ser immigrant?
Gestionar aquesta realitat no s tasca fcil i hi han aproximacions teriques que
impliquen models de societat diferents. Destaquen el multiculturalisme i
linterculturalisme. La primera sembla ja superada i la majoria dautors parlen
dinterculturalisme, entenent que el multiculturalisme mant una visi estanca de la
cultura i descriu la coexistncia dun pluralitat de cultures sense contacte, allades.
En canvi linterculturalisme aposta per la relaci entre les diferents cultures (que sn
ms que dispositius portadors de tradicions i costums ancestrals) i per el
reconeixement i el manteniment de les diferncies entre cultures. Hi ha un dileg
entre cultures que interactuen i estan obertes a la transformaci (Kymlicka, 1995;
Alegre i Herrera, 2002; Casas, 2003). Igualment aquestes dues aproximacions tenen
ms a veure amb tipus dideals que amb models idntics existents en la realitat. A
ms hi ha un component ideolgic destacable en el moment que es projecta un
model de societat desitjat16.
16 Desitjat perqu, des de les dues aproximacions, es proposa un model de

societat, projectant les relacions que sesperen daquest model sota la perspectiva
ideolgica dels diferents terics.
25
2.4. Dinmiques doci

Aquesta identitat influenciada per variables com ser jove, ser noi o noia i ser fill o filla
de famlies immigrades es construeix, en part, en un espai rellevant per larticulaci
duna determinades relacions amb altres i la crrega vivencial que es desprn: el
temps lliure. Encara avui el treball remunerat s un eix vertebrador didentitats molt
important, tal com diu Castel (1997), en contra dels supsits de Rifkin, amb la seva
obra La fi del treball. En conseqncia el temps lliure es presenta com secundari i
menys til, fora de la lgica productiva del mercat, per malgrat aix no poc
important.
s en el temps lliure on sestableixen les dinmiques doci: El tiempo libre as
concebido es la condicin primera y necesaria del ocio. (Puig i Trilla, 1996: 51)
Loci tradicionalment ha estat descrit com aquell temps que resta desprs del treball
remunerat, visi molt arrelada a la definici de Marx quan parlava doci com el
temps per a la reproducci de la fora de treball (per el manteniment, doncs, del
sistema econmic capitalista). Per segons Puig i Trilla loci no s solament un
temps oposat al treball, sin que va ms enll:
El ocio es tiempo libre ms libertad personal. Alcanzar una situacin de ocio
requiere que las actitudes con que un individuo afronta lo que hace durante su
tiempo libre sean: libre eleccin y libre realizacin de la actividad, disfrutar
durante el transcurso de la accin y finalmente satisfacer necesidades
personales, aun cuando la actividad tenga tambin finalidades colectivas.
(Puig i Trilla, 1996: 56)
Per tant loci es defineix per la lliure elecci i la voluntarietat, doncs sest parlant
dun espai vital de temps en principi lliure dobligacions on hi ha un marge
dautonomia per a que les persones realitzin les activitats que desitgen fer. Aquest
marge dautonomia existeix, per hi ha una srie de condicionaments socials,
poltics, econmics i culturals que intervenen en la manera en que es reparteix
aquest oci en la poblaci, i en la manera en que aquesta viu loci. Per aix s
rellevant la idea de Dumazedier que diu que loci no s loposat a les obligacions de
la vida quotidiana. Hi ha una relaci entre oci i aquestes obligacions: sus usuarios
[del ocio] slo lo practican y lo conciben dentro de una dialctica de la vida cotidiana
en la que todos los elementos estn presentes y reaccionan unos respecto a otros.
(Dumazedier, 1968: 28)
En aquesta lnia, quan sestableix loci com loposat al treball remunerat es pensa
en la frmula esbiaixada, homogenetzadora i excloent de les 3 vuit: 8 hores de
treball, 8 hores de descans i 8 hores doci (Dumazedier, 1968). s una frmula
esbiaixada perqu es proposa des duna ptica concreta que no t en compte les
diferncies que es produeixen per raons de sexe o de classe social, per exemple.
Homogenetzadora perqu, degut al biax comentat, inclou tota la poblaci en un
mateix grup. I excloent perqu no t en compte certs perfils que no entren en
aquesta lgica de les les 3 vuit. En lactualitat, les dinmiques laborals, familiars,
formatives, etc., dificulten molt tenir vuit hores per treballar, per descansar i doci. En
el cas dels i de les joves que ens ocupen, no t en compte la realitzaci d activitats
formatives fora de lhorari escolar17, per exemple. Ni tampoc la realitzaci del treball
de reproducci per part de les joves que assumeixen aquest paper en la seva famlia
(fet vinculat a algunes famlies immigrades on tradicionalment la cultura masclista
est molt arrelada).
Dumazedier parla tamb de loci com una expressi social que es vincula ms amb
el que es comparteix, que no pas amb el que distingeix, i que ressalta la interacci
social entre les persones:
Dans notre hypothse, ce loisir est un temps dexpression sociale de soi,
individuellement ou en groupe. Il est le lieu dmergence dune foule de
pratiques sociales de plus en plus standardises et varies, de plus en plus
sduisante et ambigus qui, tout en tant limites et dtermines, exercent
une influence croissante sur lensemble de le vie quotidienne. (Dumazedier,
1988: 23)
A ms loci t una srie de funcions socials com sn el descans, la diversi o el

desenvolupament hum: Les practiques de ce temps social sexpriment des
fonctions de rcupration qui librent de la fatigue, de divertissement qui dlivrent de
17 Les anomenades activitats extraescolars que poden adquirir formes diferents
segons com es visquin
27
lennui, et de dveloppement qui peuvent dgager les forces cratrices des

strotypes et routines imposs par la vie ordinaire. (Dumazedier, 1988: 45).
I loci com a marc on es desenvolupa la personalitat i es construeix tamb la
identitat s rellevant tamb en la mesura que es comparteix amb altres, i aqu
apareix la importncia del grup diguals. Aquest t un pes considerable en la forma
que es viu loci i la construcci de la identitat. Els i les joves comparteixen amb el
grup diguals un espai on es projecten estils, formes, relacions amb un certa
autonomia dels adults. Malgrat aix, no tothom passa el temps lliure de la mateixa
manera i, en funci dels estils socialitzadors, la manera de viure cada espai social s
diferent. Es pot disposar duna xarxa social diversa en lespai social marcat per el
lleure segons (Bonal, 2003):
La presncia o no de companys/es de lescola i el seu pes
La presncia o no de familiars i el seu pes
La presncia de diferents edats i el pes de cada una delles
La presncia o no dels diferents gneres i el pes de cada un dells
La composici daquesta xarxa t la seva incidncia en els estils socialitzadors, que

poden donar lloc a diferents maneres de viure el temps lliure. Per el que destaca s
que : Creix la intensitat subjectiva i la crrega simblica de les vivncies
relacionades amb el lleure. Els adolescents sn, sinterpreten a ells mateixos,
construeixen la seva identitat en funci del que fan en el seu lleure. (Bonal, 2003:
189)
En aquest temps sestableixen dinmiques doci, possiblement les ms dominants,
que impliquen un consum i laplicaci de les lgiques de mercat. Hi ha tota una
dimensi econmica. Unes indstries culturals que produeixen materials, estils, i
significats sota la norma de la rendibilitat econmica. Malgrat aix, hi ha una part
dautonomia i creaci, com assenyalen Alegre i Herrera (2002: 132) quan defineixen
loci com aquella esfera que proporciona als joves graus de possibilitats de creaci
i expressi culturals, aix com la possibilitat de construir la seva identitat. Touraine
(referenciat a Alegre i Herrera, 2002: 134) tamb destaca aquesta part ms creativa
definint el consum doci com la realitzaci privada i discrecional dun conjunt
dactivitats experimentades pels individus de forma significativa, suggeridora,
suggestiva. Per tant hi ha un paper actiu i reflexiu dels subjectes, i en aquest cas
dels joves i de les joves que gaudeixen del seu oci (Alegre i Herrera, 2002). Aix
tamb ho destaquen Gmez i altres (2003: 25): El mercat proporciona molts dels
materials, per els joves els recullen, sels apropien, els treballen simblicament i
els donen sentit en les seves vides, en relaci als dilemes amb els quals senfronten
i a les seves situacions vitals i socials.
Hi ha un marge dautonomia, i malgrat que loci pot estar condicionat per el consum
i, en general, pel sistema econmic on es situa, tamb pot permetre el distanciament
respecte a aquest sistema: Ce loisir peut permettre de <<prendre de la distance>>,
de <<prendre son temps>>, de <<se changer les ides>>. Il permet lhommedelorganisation de vivre un temps qui nest pas seulement celui de la monnaie
(time is money). (Dumazedier, 1988: 48) Aquest fet dependr de la forma en la que
es viu loci.
Entenent la influncia que pot tenir el mercat en la manera de viure loci, una idea
interessant s la creaci didentitats lquides, utilitzant terminologia de Zygmunt
Bauman. s a dir, didentitats canviats, no estables, subjectes a modes, conjuntures
i moments. Merino (2007b: 397) destaca el paper del mercat en aquesta lnia, per a
ms subratlla el paper del grup diguals, ja esmentat: El papel del mercado y de la
publicidad genera identidades de quita y pon, por lo general superficiales. Ms que
el consumo o lo que hacen los jvenes en el tiempo libre, lo relevante es con quin
lo hacen, es decir, el grupo de iguales.
La dialgica dadquisicions de recursos simblics i de reinvenci dels mateixos en el
grup diguals i en altres extensions de relacions socials tampoc est lliure de
constriccions. Es pot produir de formes diferents segons els estils socialitzadors, ja
esmentats, i segons condicionaments dordre social:
29
Las categoras sociales que participan ms dbilmente en los valores

socioculturales son las ms pasivamente sometidas a los ocios de masas, al
mismo tiempo que las ms atadas a las relaciones sociales primarias, a un
aislamiento cultural de tipo tradicional o de tipo nuevo, insisitiendo sobre el
enlace de estas dos caractersticas. (Touraine, 1971:100)
No tothom accedeix a la mateixa quantitat doci ni a les mateixes tipologies d oci i

per tant el temps lliure tamb s un reflex de desigualtats socials. A loci tamb
intervenen variables com la classe social, el gnere o la procedncia. I en aquest
sentit: Laccs a determinades dinmiques ocioses, i el procs seguit per la seva
significaci en el context de la creaci dun estil depenen en gran mesura de la
posici que ocupen en lestructura social els individus considerats. (Alegre i
Herrera, 2002: 137) En realitat destaquen tres nivells que influeixen duna forma o
daltra, interactuant entre ells: lestructura social, les normativitats presents en el
lleure en funci de lestil socialitzador i els contextos particulars de cada persona:
les relacions que els joves estableixen entre si en el seu camp de joc estan
triplement condicionades per llur ubicaci en lespai social, per els regles de joc
prpies de cadascuna de les activitats doci, i finalment, per la construcci mtua de
representacions sobre laltre. (Bonal, 2003: 26)
Es poden destacar diferents tipus doci: ms formal o menys formal; instructiu o (re)
creatiu; lcit o illicit (Alegre i Herrera, 2002). Ms actiu o ms aviat passiu; ms o
menys lligat al consum, etc. Per el cert s que hi ha un model doci juvenil
imperant condicionat per les dinmiques de mercat. s tracta dun temps de
consum predefinit per lentorn per reinventat creativament per els joves en la
mesura que sn subjectes i objectes daquest consum. Per la pregunta s: de
quina manera els fills i les filles de famlies immigrades poden participar en el model
doci juvenil imperant?. Donats els eixos de desigualtats socials que els hi afecten
en la seva vida quotidiana, i tamb en el seu oci, difcilment poden accedir a certs
consums estesos socialment. A part dins daquest model doci hi ha connotacions
culturals i socials que sovint sassumeixen de forma acrtica sense ser
qestionades.
Per hi ha tipologies doci diferents. Tot seguit es presenta el paper de leducaci
en el lleure com un tipus doci ms formal i ms allunyat del model de consum
juvenil imperant, per en un context tamb de constriccions socials, i en relaci al

collectiu objecte destudi: els fills i les filles de famlies immigrades.
2.5. Educaci en el lleure i el treball intercultural en contextos de

desigualtats socials
Leducaci en el lleure s defineix com un tipus deducaci no escolar 18 que es
produeix a lmbit del temps lliure i de loci, fonamentalment dels infants i dels
joves. Fa referncia a un espai relacional on es produeix una acci educativa, fora
de les
obligacions quotidianes.
En
aquest
espai es
promou
una srie
daprenentatges relacionats amb el desenvolupament de les persones i el civisme,

atenent a valors democrtics com la igualtat o la pau, i des duna perspectiva crtica
(Albaigs i altres, 2009; Essomba, 2006; Quiroga i Sria, 2006; Herrera i altres,
2003). Aquesta definici reflecteix les idees ms freqents que es vinculen a
leducaci en el lleure. Aquestes poden derivar en una srie de reflexions a tenir en
compte.
Leducaci en el lleure s un tipus deducaci no escolar. Leducaci no escolar
es sol denominar no formal, i sent descrita en oposici a la formal, s a dir, a aquella
de carcter reconegut que es desenvolupa en horaris lectius i espais com, per
exemple, lescola. Malgrat la denominaci daquest tipus deducaci, existeix un
grau de formalitat inherent a ella fora important, que ve donada per la regulaci dels
espais, dels temps i dels continguts (amb els quals somplen aquests espais i
aquests temps) de la m dadults. Es determina una srie despais i de moments
en els que es produeix una varietat dactivitats ms o menys programades i ms o
menys estructurades amb uns objectius, unes accions i uns resultats. (Albaigs i
altres, 2009: 11) Per tant hi ha una planificaci prvia. A ms es requereix un temps
de permanncia, s a dir, hi ha una hora dentrada i de sortida. A tot aix cal afegir
18 Es parla deducaci no escolar, enlloc deducaci no formal, entenent la dificultat
actual de diferenciar els lmits entre all formal i no formal en l educaci, com ms
endavant es justifica.
31
que cada vegada ms es produeixen aquests tipus dactivitats en diferents espais,

per exemple, a lescola. I que existeix una voluntat de diverses Administracions
pbliques per reconixer certes competncies adquirides fora de la formaci
reglada19. Per tant la frontera entre el que s formal, i no, es dilueix i es relativitza
davant daquests fets.
Leducaci en el lleure es caracteritza per tenir una intencionalitat educativa amb
la transmissi duna srie de valors, normes, pautes i models de comportament. Les
activitats tenen uns objectius educatius i es planifiquen i materialitzen en relaci a
aquests. Es diu que es cerca el desenvolupament integral de les persones, grcies
a:
La capacitat que tenen les entitats per socialitzar els infants i els joves dacord
amb els valors democrtics. A diferncia daltres espais amb finalitats
recreatives, les entitats deducaci en el lleure acostumen a ser espais
dactuaci pedaggica crtica amb capacitat per fer que els infants i els joves
aprenguin a (inter)actuar sobre la base del respecte i lempatia. (Herrera i altres,
2003: 36)
La transmissi daquests valors i principis es basen en posicions ideolgiques en les

quals es situen les diverses entitats i sovint en un marc sociopoltic, cultural i
institucional concret. La forma de transmetre aquests valors i aquests principis es
basa en les vivncies compartides, on es destaca el treball en equip, atenent a les
dimensions afectives i emocionals dels infants i dels joves (Essomba, 2006). Per
aquestes entitats poden assumir papers diferents donada una realitat concreta. Es
pot parlar de dos models dentitats deducaci en el lleure, que en la seva aplicaci
real poden confluir. Aquests models es configuren a travs dun eix principal que
vertebren la seva tasca: Lassociacionisme o lassistencialisme. Poden haver
tendncies cap a un o altre dels segents models, o en molts casos, saposta
clarament per un dells:
19 Alguns organismes treballen conjuntament per definir i consensuar les
competncies requerides per mbits com el de la leducaci en el lleure. En aquest
cas, a Catalunya lInstitut Catal de Qualificacions Professionals (ICQP) i la
Secretria General de Joventut, entre daltres (Piedrola i Sria, 2006).
Model basat en lassociacionisme: Aquest model fomenta el seu pes en

lassociacionisme juvenil com a via per gaudir del temps lliure i de fomentar
la construcci dun projecte compartit a travs duna organitzaci ms aviat
horitzontal, participativa i no molt jerarquitzada (Essomba, 2006; Herrera i
altres, 2003). La fora principal s el voluntariat de joves amb un comproms
social.
Model basat en lassistencialisme: Aquest model fomenta el seu pes en la

prestaci de serveis a la comunitat (Essomba, 2006). En contextos de
desigualtats socials, aquestes entitats cobreixen necessitats socials dels
infants i dels joves, i de les seves prpies famlies, davant la inexistncia
daltres recursos i la manca de cobertura de lEstat de benestar. Tamb es
pot basar en el voluntariat, per hi ha una tendncia cap a la
professionalitzaci20.
Essomba (2006) tamb destaca la vessant de transformaci social de leducaci en

el lleure a partir de la seva configuraci com a moviments socials. Per si satn a la
definici de moviment social, segons Neveu, per exemple, o Tilly, difcilment
leducaci en el lleure ho seria21. Sigui com sigui, la transformaci social de la que
parla Essomba t dues dimensions. Una dimensi ms macro basada en les
posicions ideolgiques dels moviments23, als quals formen part les entitats de lleure
20 Es justifica des de les entitats que fomenten aquest model que hi ha una srie de
necessitats de la poblaci que satn que requereixen de la resposta de personal
contractat. Quan es parla de la professionalitzaci es fa referncia a la contractaci
de personal.
21 Aquests dos autors parlen de les diverses dimensions que pot tenir un moviment social. Atenent
a Neveu, un moviment social implica lexistncia d una causa que genera la mobilitzaci
dorganitzacions i de persones, sovint de categories socials similars, i porta a l acci collectiva
per la lluita comuna a favor de la causa defensada. Aquesta definici s hauria de precisar, per no
sent lanlisi dun moviment social lobjecte daquest treball, s entn que s suficient per
justificar la no consideraci del lleure educatiu a un moviment social. 23
Normalment un moviment s un federaci que agrupa diverses entitats de lleure amb un ideari
concret. Per pot ser que sigui una associaci de primer nivell i que tingui diferents centres
desplai o agrupaments sota el mateix NIF (Nmero dIdentificaci Fiscal).
33
educatiu (agrupaments escoltes i esplais)22. I una dimensi ms micro basada en

lacci directa de les entitats en el seu entorn prxim, s a dir, en la intervenci
educativa realitzada amb infants i amb joves duna comunitat i territori concrets.
Les constriccions socials tamb influeixen a les entitats deducaci en el lleure en la
mesura que tenen un paper rellevant en lassumpci dun o daltre model. Per
exemple, les jornades extensives, els canvis en els models familiars i altres factors
socials que donen lloc a necessites socials (velles, reconvertides o noves) de la
poblaci han influt en la finalitat cada cop ms assistencialista dalgunes entitats.
Aquesta reconversi s deu a un context social al qual lentitat sha adaptat
adoptant aquesta finalitat. El perill del qual parlen alguns autors (Herrera i altres,
2003; Albaigs i altres, 2009; Essomba, 2006; Merino, 2007a) s la prdua del valor
original de leducaci en el lleure com a recurs assistencialista. Per exemple, per fer
front a les problemtiques de les famlies, i especialment de les dones, per conciliar
vida laboral, familiar i personal, quan aquesta existeix 23. Aquest fet dna lloc a
lassimilaci de les entitats de lleure com simples espais de guarda dels nens i
nenes. O per atendre una poblaci en risc o en situacions dexclusi social amb
unes problemtiques molt complexes, que influeixen en el tipus dacci educativa, i
per tant en la tipologia dactivitats que es fan 24. Un exemple seria el refor escolar,
22 Aquests moviments es defineixen per dos eixos principals: escoltisme versus
esplai i lacitat versus confessionalitat.
23 Les poltiques de conciliaci familiar i laboral es presenten com un marc
legitimador dun sistema econmic i sociopoltic concret. Es tracta de cercar formules
per solventar les problemtiques que afecten a les famlies degut a un funcionament
concret de les relacions de producci, al foment de determinat model familiar, ja no
imperant, i a la configuraci concreta dun model dEstat de benestar propi dels
pasos mediterranis.
24 Tamb es subcontracten entitats per atendre aquests tipus dentitats des de
lAdministraci pblica o saporta algun tipus de suport per a determinades activitats,
sense assumir cap corresponsabilitat, com Essomba (2006) explica. Es delega
dalguna forma, en determinada mesura, serveis que podrien o haurien de ser
diluint a ms, la frontera del que s temps lliure i no, perqu per linfant o per el jove
aix entra dintre de les seves obligacions escolars.
El fet s que la heterogenetat daquest tipus deducaci s enorme, ja que shan
multiplicat els agents que hi participen i la seva diversitat, a ms dels usos daquest
tipus deducaci, de la seva intencionalitat i dels espais (Albaigs i altres, 2009). Un
dels fenmens tamb que sha produt s la mercantilitzaci daquest tipus
deducaci amb laparici dagents privats que es dediquen a aquest tipus
dactivitats amb nim de lucre o tamb, tericament, sense nim de lucre 27.
Leducaci no formal, i el lleure educatiu, sha percebut com un nou fil docupaci
i com una oportunitat de inserci i reinserci de certs perfils laborals al mercat de
treball.
La pregunta que sorigina desprs daquestes reflexions s la que Essomba (2006)
tamb formula dalguna manera, sobretot respecte la mercantilitzaci de leducaci
en el lleure: En quina mesura totes aquestes constriccions socials, econmiques, i
fins i tots, ideolgiques poden desproveir les activitats realitzades dun valor de
transformaci social a partir de la prctica associativa?
Leducaci en el lleure com un espai doci determinat, amb les caracterstiques
descrites, t un paper en la construcci didentitats: El lleure es configura com a
espai simblic i vivencial estructurador de les subjectivitats i identitats dels infants i
dels joves davui, especialment per les oportunitats expressives, experiencials i
relacionals que ofereix. (Albaigs i altres, 2009: 19) Especialment per lespai fsic i
temporal on t lloc, per la tipologia dactivitats i els seus continguts educatius i per les
competncia de lEstat de Benestar.
27
Entitats dels tercer sector, on tamb es
vinculen els moviments de lleure, ofereixen serveis com casals, colnies o menjadors
escolars amb
personal
remunerat.
Safegeix tericament
perqu
el seu
funcionament recorda sovint al duna activitat empresarial amb nim de lucre

(Essomba, 2006). Aquestes organitzacions defensen que, malgrat estar subjectes a
les lgiques del mercat, aporten un afegit: la finalitat educativa de les seves activitats
(Piedrola i Sria, 2006).
35
relacions establertes amb el grup diguals, aprofitant, com es deia abans, la dimensi
ms afectiva i emocional dels infants i dels joves. Per la construcci daquestes
identitats ve lligada a tots els aspectes comentats en els apartats anteriors: en aquest
cas als contextos de desigualtats socials en els que viuen els fills i les filles de les
famlies immigrades. Leducaci en el lleure s un reflex de desigualtats socials. Per
exemple, Merino a partir de lEnquesta als Joves del 2002 afirma: Els joves amb
itineraris destudis superiors i de feina qualificada presenten unes taxes sensiblement
superiors a la resta de collectius tant en participaci en entitats deducaci en el
lleure com en entitats esportives. (Merino, 2007a: 19) I a ms de ser un reflex, tamb
pot reproduir desigualtats socials: Lespai de leducaci no formal es caracteritza
per lactivaci de dinmiques segregadores i/o discriminatries, en la mesura que es
(re)produeixen i sescenifiquen les estructures dominants en el desenvolupament de
les activitats. (Albaigs i altres, 2009: 22) Un dels eixos discriminatoris a tenir en
compte, en aquest cas, s la procedncia, no solament impregnada per qestions
culturals, sin tamb poltiques, socials i econmiques. Anteriorment ja sha
esmentat que els fills i les filles de famlies immigrades sn considerats tamb
immigrants com si heretessis aquesta categoria dels seus progenitors. Aquesta
categoria est associada a una persona sense recursos que procedeix dun pas
subdesenvolupat en termes econmics i que arriba a Catalunya fonamentalment per
la cerca de feina i la millora de la seva situaci econmica amb dificultats dadaptaci
per diferncies de carcter cultural. Aquesta s la definici reproduda en els
imaginaris simblics collectius i individuals.
En general, la presncia de fills i filles de famlies immigrades a les entitats de
lleure educatiu est molt lligada al context del territori on es situa lagrupament
escolta o esplai, per en general infants i joves de famlies immigrades no solen
anar a aquest tipus dentitats:
La presncia relativament baixa dinfants i joves dorigen immigrat a la majoria
de els entitats, sigui perqu no viuen en lentorn social immediat barri o
municipi-, sigui per la incapacitat dels moviments doferir un espai educatiu
plural igualment atractiu per a les famlies autctones i per a les dorigen
immigrat que ajudi a contrarestar una possible tendncia cap a la dualitzaci de
la xarxa dentitats deducaci en el lleure de Catalunya. (Herrera i altres, 2003:

37)
Per ja sha dit anteriorment variables com la procedncia, el gnere, ledat o la

classe social poden ser indicatius de certes pautes, per no determinen lexistncia
de les mateixes. Hi ha casos de fills i filles de famlies immigrades que acudeixen a
lagrupament o a lesplai, sobretot en segons quins territoris, per pot haver
diversitat de casos, i aquesta diversitat sexplica en part pels estils socialitzadors.
s a dir, per la manera que els i les joves viuen lespai social que configura el lleure
i per la seva confluncia amb altres espais socials com lescola25 o la famlia.
En aquest context cal destacar la dualitzaci de la xarxa dentitats deducaci en
el lleure. Aquest fa referncia a lacumulaci de certs perfils en algunes entitats:
infants i joves en situacions de desigualtats socials, part dels quals poden ser fills i
filles de famlies immigrades. En aquest sentit, apareixen dos tipus dentitats: Un
tipus on el perfil general s un/a infant o jove duna famlia procedent de Catalunya i
no afectat/da per un context de desigualtats socials. I altre tipus on el perfil general
s un/a infant o jove duna famlia immigrada afectat/da per un context de
desigualtats socials. I aix comporta laparici de guetos en els agrupaments o
esplais (Albaigs i altres, 2009): guetos dun tipus o dun altre en funci del context
immediat en el que se situen26. A ms aquesta dualitzaci pot comportar la
configuraci dun model ms associacionista o un model ms assistencialista
segons la presncia de fills i filles de famlies immigrades: Els infants i adolescents
dorigen
immigrat
estan
sobrerepresentats
en
les
activitats
recreatives
25 Quan es parla de lescola es fa referncia tant a leducaci primria com

secundria.
26 Per Gueto sentn: Un rea espacial habitada por una comunidad segregada
socialmente dentro de una comunidad ms amplia, y con una homogeneidad interna
que la diferencia del resto. (Giner i altres, 1998) Aquesta homogenetat cal entendrela en termes de situacions similars viscudes per raons diverses, no perqu els fills i
les filles de famlies immigrades tots i totes siguin iguals. Tot el contrari, com s ha dit,
la diversitat que els caracteritza s enorme.
37
sociocomunitries especialment pel carcter assistencial que tenen algunes delles

(ludoteques pbliques, casals infantils, etc.). (Albaigs i altres, 2009: 109) El risc s
que leducaci en el lleure pugui restar desproveda del seu valor associacionista,
quan precisament aquest pot aportar una exemplificaci de la xarxa social i
repercussions
positives
en
ladquisici
dautonomia,
en
lexercici
de
responsabilitats i en la continuaci en altres xarxes del teixit associatiu desprs del

pas per les associacions educatives. (Merino, 2007a: 12) A ms Dumazedier
destaca lassociacionisme com un valor democrtic per a que sexerceixin els drets
de ciutadania plenament: Lassociationnisme de plus en plus protg par la loi est
certes un moyen pour les institutions publiques de dcentraliser, dmocratiser leur
action en dlgant leurs pouvoirs des groupements varis de citoyens.
(Dumazedier, 1988: 203) Aquesta reflexi contrasta amb el que Bonal afirma en
relaci a loci regulat: Sense possibilitat de poder definir, dins de certs lmits, les
regles de joc segons els seus propis criteris i interessos, aquestes activitats
esdevenen pels joves espais ordenats i controlats institucionalment on noms poden
desenvolupar un paper ms aviat daudincia i no tant de participants <<actius>>.
(Bonal, 2003: 27) Entenent leducaci en el lleure com un tipus doci regulat, el
valor participatiu que es vincula amb lassociacionisme xoca amb lordenament i el
control de les activitats per part de les entitats de lleure, malgrat que si s atn a la
teoria, en principi, aquestes entitats busquen promoure la participaci i la capacitat
de decisi entre els i les joves. La pregunta que sorgeix torna a ser: aix tamb sol
passar quan s converteix en un recurs tant sols assistencial?.
Dumazedier (1988) recull tamb una dimensi de lanimaci sociocultural que es pot
aplicar a leducaci al lleure: el control social. Un control social no imperatiu ni
repressiu com diu lautor, per s dissuasiu i incitatiu. Es vol dissuadir per a la no
realitzaci de certes prctiques doci quan es proposen altres, i es vol incitar a
realitzar les proposades. No per aix lautor treu importncia i valor a lanimaci
sociocultural, tot el contrari, creu en la seva capacitat dincidncia, ja que el temps
lliure pot significar un tipus dinserci social o altre i la visibilitzaci de les dificultats,
per tamb dinquietuds. Lanimaci, o en aquest cas el lleure educatiu, com una
forma de viure el temps lliure, pot incidir en aquests aspectes: Cest travers les
practiques du temps libre des enfants et des adolescents que lon pourra saisir leurs
mode dinsertion sociale, leurs dificults, leurs dsirs, leurs aspirations ou leurs
dsarrois. (Segre referenciada a Dumanzedier, 1988: 84)
Tornant al collectiu objecte destudi, al curs 2001-02 es va realitzar una enquesta
en el marc de lestudi La immigraci i el treball intercultural a les entitats
deducaci en el lleure de Catalunya (Herrera i altres) i del projecte Calidoscopi 27.
Aquest estudi inclou una enquesta dirigida a les entitats de lleure respecte la
presncia de fills i de filles de famlies immigrades a les entitats de lleure i el treball
intercultural que desenvolupen les mateixes28: Es destaquen els segents resultats
que ajuden a emmarcar aquesta recerca:
-
Els fills i filles de famlies immigrades suposen un percentatge molt petit en

relaci a la totalitat dinfants i de joves que van a un agrupament o esplai a
Catalunya. En concret el 6%.
Lorigen predominant dels fills i de les filles de famlies immigrades s el

Magrib, en primer lloc, i Mxic, Centre i Sudamrica, com a grup, en segon
lloc.
El percentatge de nois s similar al de noies, per en el cas dels fills i de les

filles de famlies immigrades s superior29.
27 Programa desenvolupat per la Secretaria General de Joventut i la Fundaci Jaume

Bofill per promoure leducaci intercultural a les entitats de lleure i en els seus
moviments.
28 Aquesta enquesta sha realitzat a partir dun univers de 674 entitats i una mostra
de 204 entitats. Malgrat que lenquesta es va realitzar al curs 2001-02, i per tant les
dades fan referncia a la situaci daquests anys, s rellevant per la informaci
orientativa que proporciona. Segur que han hagut canvis. Per exemple amb les
reagrupacions realitzades en aquests anys s probable que hagi augmentat el
nombre dinfants i de joves de famlies immigrades.
29 El gnere implica una construcci social del paper assignat a cada sexe, el que
pot portar a processos diferents a lhora de viure el temps lliure, i per tant d anar a
39
La presncia de fills i filles de famlies immigrades s superior en les edats

ms joves que en les menys30.
Majoritriament els fills i les filles de famlies immigrades que acudeixen a

una entitat de lleure es situen a la Regi Metropolitana de la provncia de
Barcelona31
Hi ha un percentatge molt ms important en els esplais que en els

agrupaments i un percentatge superior en les entitats de lleure confessionals
que en les laiques32.
La gran majoria dinfants i de joves de famlies immigrades es concentra en

un percentatge redut dentitats.
Aquest ltim aspecte enllaa amb la dualitzaci de la xarxa dentitats de lleure,

abans comentada. Aix sexplica sobretot per la influencia que exerceix
lentorn33, per tamb per el paper assumit per les entitats de lleure:
lesplai o un agrupament escolta. Aix en el cas dels fills i de les filles de famlies
immigrades podria tenir fora vigncia dacord a pautes culturals i relacionals i a
imaginaris de la famlia i de la procedncia de la mateixa. La procedncia no
solament ve determinada per el pas dorigen en aquest cas sin tamb per leix
camp-ciutat o per la classe social.
30 El fet s que molts joves, fills i filles de famlies immigrades o no, no continuen en
lesplai o agrupament, en molts casos perqu les activitats realitzades no sn prou
atractives per els ms grans (Albaigs i altres, 2009) i aix tamb pot venir donat per
una manca didentificaci del o de la jove amb el que li suposa lentitat de lleure.
31 En el 2006, Barcelona s la provncia que concentra ms poblaci infantil i juvenil
de nacionalitat estrangera (prop de 130.000 efectius). (Gmez i Brullet, 2008: 150)
32 Aquestes dues idees es podrien explicar per la diferncia doferta socioeducativa
segons leix esplai-escoltisme i per la distribuci territorial de les entitats de lleure
confessionals ms situades en el teixit urb (Herrera i altres, 2009).
33 Factors que influeixen a lhora danar a un cau o esplai sn per exemple, la xarxa
informal damics i amigues, lactuaci dels serveis socials o la proximitat (Herrera i
La distribuci dinfants i joves dorigen immigrat en lesplai deducaci

en el lleure est fortament influenciada per les caracterstiques
socioculturals de lentorn en el qual es troben les entitats ms o menys
presncia de poblaci dorigen immigrat-, per la funci social que
desenvolupen assistencialista vs. Universalista/ldica- i per les
relacions que mantenen amb els agents socials-, associacions de i per a
immigrants, escoles, serveis socials i ajuntaments, etctera-, entre altres
factors. (Herrera i altres, 2003: 13)
Herrera i altres indiquen que la presncia de diversitat social i cultural requereix de la

intervenci educativa des duna perspectiva intercultural. Atenent a la defensa dels
valors democrtics en la finalitat educativa de les entitats de lleure, en un marc
sociopoltic i cultural determinant, i a la tradici daquestes en latenci als infants i
als joves en situacions de desigualtats socials34 apareix la necessitat dincorporar la
perspectiva intercultural en lacci educativa desenvolupada.
La interculturalitat es caracteritza per considerar la cultura un procs i no una
entitat tancada i allada, per tant les identitats associades a les cultures poden ser
flexibles i canviants. En un context on existeixen varies cultures aquestes es troben
interactuant i produint canvis en les identitats individuals i collectives en base al
dileg, al consens i al reconeixent de la igualtat i de la dignitat de les persones sense
caure en una perspectiva etnocntrica (Herrera i altres, 2003; Casas, 2003; Ros,
2003).
Aquesta perspectiva sestableix com un model teric que no deixa destar subjecte a
una srie de reflexions. Primer, la interculturalitat s un model a construir, no una
realitat, si es t en compte que en la vida quotidiana de les persones no sempre es
donen els supsits digualtat, dileg i consens. Segon, la interculturalitat no s aliena
als processos daculturaci, per sallunya de lassimilaci. Segons Banks (1986)
altres, 2003).
34 Pero ya desde finales del siglo XIX y principios del siglo XX se empez a considerar que el
tiempo libre poda ser sujeto de una intervencin educativa, a menudo para paliar las
deficiencias que se detectan en la institucin familiar y en la escuela. As, sobre todo a partir
de la segunda mitad del siglo XX, vemos crecer en numerosos pases desarrollados los
movimientos scout (nacidos en el 1905), los movimientos vinculados a la iglesia, los clubes de
jvenes o los grupos de tiempo libre infantil. (Merino, 2007b: 393)
41
lassimilaci t lloc quan es dna una completa eliminaci de les diferncies culturals i
la identificaci diferencial dun grup. En canvi quan t lloc l aculturaci, la cultura s
modifica a travs del contacte amb una o ms cultures per mant certs trets bsics
que la caracteritzen des dels seus origen. Afegeix tamb que ha dhaver una relaci
asimtrica en aquest procs: While students will find it necessary to assimilate some
of the values, ethos and perspectives of the ethnic minority students. (Banks, 1986:
24-25) Aix s pot aplicar a lequip de monitors/es i a altres components de les
entitats de lleure. Per, la interculturalitat no deixa de donar-se en un espai no
neutre, sin impregnat de relacions de poder i de desigualtat establertes entre un
marc cultural majoritari i on es situen les minories socials.
Herrera i altres (2003) aposten per un model intercultural crtic on es reclama la
necessitat de ser conscient de lestructura social per treballar des de la igualtat i la
justcia social, tenint una visi amplia de la cultura, incloent factors com el sexe, la
classe social, la salut, etc., i una perspectiva crtica amb el marc cultural i
institucional majoritari. La idea s que amb el coneixement i amb una conscincia
crtica de la realitat existent es poden modificar les relacions i per tant la tasca
educativa. Sent aix aix sembla pertinent tamb adoptar una perspectiva crtica
amb el marc cultural minoritari, formant part de la realitat dels infants i dels joves. En
tot cas, Delgado (1998) apunta que la interculturalitat s una model que justifica i
reprodueix les desigualtats quan el que no es valora s que la diferncia t un origen
vinculat a lestructura social:
La multiculturalitat o la interculturalitat no es basa en el reconeixement que en
una aula tots els alumnes sn diferents, s a dir tots procedeixen de llocs
diferents i tenen diferents maneres de fer, pensar i dir; sin que es considera que
noms alguns ho sn, i que aquests sn diferents, no per la seva cultura com
es sost- sin pel lloc de marginaci o extrema subordinaci que ocupen en
lestructura social. (Delgado, 1998: 108)
Giroux (1992) parla de la pedagogia dels lmits fent referncia a aquests aspectes.
La pedagogia dels lmits s aquella que identifica i reflexiona crticament sobre els
diferents llenguatges, codis, ideologies, experincies culturals i prctiques socials
existents en la forma en que es produeixen, semeten, senfoquen i es reben. Si
aquest esfor de deconstrucci i reconstrucci no es realitza per els fills i per les
filles de famlies immigrades: Resulta imposible definir sus identidades a travs de
los cdigos culturales y polticos que caracterizan la cultura dominante. En aquest
sentit leducador o leducadora ha dintegrar les diferncies no com espacials,
tniques o culturals sin com diferencias histricas que se manifiestan en las luchas
pblicas y pedaggicas. (Giroux, 1992: 157)
En les entitats de lleure educatiu, segons lestudi elaborat i lenquesta realitzada
per Herrera i altres (2003) en el curs 2001/02, sexposa que el treball intercultural es
veu afectat per dos factors: La dificultat sociocultural de lentorn i la major o menor
presncia de fills i filles de famlies immigrades. Aquest treball intercultural varia
segons si lentorn s bicultural, multicultural o monocultural. On es potencia ms s
en els entorns multiculturals i sobretot quan hi ha presncia de fills i filles de famlies
immigrades. Si no, no s considera necessari, i no es compta amb la possibilitat de
desenvolupar una conscincia crtica amb la prpia cultura de referncia 35 i copsant
altres realitats existents. En tot cas, solament en els entorn multiculturals hi ha un
plantejament digualtat, mentre que en altres es donen processos dadaptaci i/o
assimilaci al model sociocultural majoritari, i ms desconfiana de les famlies
immigrades.
En general, de les entitats que consideren que realitzen algun tipus de treball
intercultural, aquest es sol conformar dactivitats puntuals i sense continutat. Es
desconeix com integrar transversalment la interculturalitat en totes les activitats
realitzades. I no es disposa de cap pla dacollida dinfants i de joves de famlies
immigrades, sin que en tot cas, quan es realitzen les activitats, es fan accions molt
improvisades i no pensades ni reflexionades. I de les entitats que manifesten que no
fan treball intercultural, ms de la meitat considera que no s necessari. I quan la
presncia de fills i filles de famlies immigrades no genera problemes tampoc
(Herrera i altres, 2003).
35 Entenent la cultura segons tamb els elements socials que la condicionen (classe
social, edat, procedncia, etc.)
43
Problemtiques com la manca de regularitat i el no respecte dels horaris, la falta de

presncia de joves de famlies immigrades amb ms edat o les dificultats en les
relacions amb les famlies poden estar lligades a lenfoc que es fa del treball
intercultural, i si es fa. A lhora de possibilitar aquest enfoc i portar-lo a terme
correctament, sense caure en la simple realitzaci dactivitats folklriques per
exemple, hi ha una srie de possibles dificultats que pateixen les entitats, d ordre
intern i extern (Albaigs i altres, 2009; Herrera i altres, 2003; Essomba, 2000).
Taula 1. Dificultats de les entitats de lleure educatiu
Dordre intern
Dordre extern
-
Manca de recursos econmics de
deducadors/es
centres per disminuci de la
de
que
coherncia
provoca
en
que
pateixen
alguns
natalitat.
la
-
No reconeixement de la tasca
didentificaci i vinculaci amb el
educativa produda per part de
projecte.
les famlies i de lentorn (escola i
Lideratges
febles
degut
altres agents).
als
relleus constants en els equips
Visi de leducaci en el lleure
directius.
com un recurs de custdia o
Absncia de caps i monitors/es
guarda davant les dificultats de
immigrats/des o fills o filles de
conciliaci de les famlies.
famlies immigrades.
-
Manca generalitzada de nois i

noies
cultura del centre i manca
les
Manca destabilitat en els equips

manca
suport de
Administracions pbliques.
les entitats deducaci en el

lleure.
Manca de
Descoordinaci entre institucions

de lmbit de leducaci en el
lleure.
Competncia
daltres
models
doci basats en la societat del

consum
de
les
noves
tecnologies.
Malgrat totes aquestes dificultats Essomba (2006) afirma que les entitats de lleure,
donades les seves caracterstiques conformen uns espais ideals per conixer,
reconixer, vincular-se i intercanviar amb altres realitats, des de la dimensi

intellectual, per tamb afectiva. Lafecte en les relacions i les emocions forjades
en la quotidianitat, especialment amb el grup diguals, sn important per construir
identitats individuals per tamb collectives. A part safegeix la importncia que
lassociacionisme t en la creaci de capital social: El fet de pertnyer a una o ms
associacions genera un eixamplament de la xarxa social. (Merino, 2007a: 33) En
aquest sentit augmenta la importncia que pot tenir leducaci en el lleure en la
inserci social del fills i filles de famlies immigrades: Loci, ats que estructura
bona part dels processos de construcci de la identitat dels joves, esdev
fonamental en la dinmica dinserci social daquest collectiu. (Alegre i Herrera,
2002: 119) Esdev fonamental o molt important, i pot desenvolupar una tasca social
rellevant, per difcilment pot:
Solventar carncies derivades daltres agents socialitzadors com sn

lescola o la famlia. Les funcions de lescola o la famlia poden canviar i
variar, per els pilars bsics que sustenten aquestes institucions sn
difcilment substitubles en general. Un cau o esplai no pot fer de famlia o
descola, perqu lacci educativa es veuria afectada per distorsions e
incoherncies:
Per a aquests individus, la generaci de xarxa, de capital social, s
indispensable per augmentar les oportunitats, per no podem caure en
el parany de pensar que una base de formaci escolar i de transici al
mercat de treball pot ser compensada per una experincia associativa,
per dues raons: perqu seria massa responsabilitat per al teixit
associatiu i perqu les institucions formatives i dinserci podrien delegar
una part de la responsabilitat coma institucions bsiques de generaci
de cohesi social. (Merino, 2007a: 36)
Disminuir o eliminar desigualtats de lestructura social, ja que aquestes

depenen de mltiples factors propis del sistema sociopoltic i econmic.
Banks (1986) reclama un paradigma multi-factorial i una perspectiva holstica
per entendre les problemtiques associades a aquestes perfils, i Delgado
estableix que: La integraci cultural ser impossible s obvi- sense uns
45
mnims nivells dintegraci socioeconmica, s a dir de reducci al mnim de

les asimetries que imposa el sistema econmic. (Delgado, 1998: 94)
Captol 3. Metodologia
3. Metodologia
En aquest apartat sexplicita la metodologia utilitzada, s a dir, de quina manera sha
realitzat laproximaci a la temtica escollida i desenvolupada tericament en
lapartat anterior. En aquest sentit, existeix un mtode que vertebra la recerca i dna
sentit als seus resultats. s un procediment pautat i ordenat que orienta la
investigaci i que permet arribar a unes conclusions.
Una vegada sha analitzat les diferents informacions teriques sobre la temtica, que
conformen el cos previ que orienta la present recerca, es presenta i justifica laposta
metodolgica realitzada. Sha optat per el multimtode, entenent els objectius i les
caracterstiques del treball, malgrat que el disseny de la recerca s fonamentalment
de carcter qualitatiu. La combinaci del mtode quantitatiu i qualitatiu sexplica per
la complementarietat que en aquest cas tenen, sent vlids per compensar debillitats
lun i de laltre. En aquesta recerca, el mtode quantitatiu es fa servir per augmentar
la riquesa i la qualitat dels resultats obtinguts amb el mtode qualitatiu.
En definitiva, la realitat social s complexa i sovint exigeix lexistncia dun

pluralisme metodolgic, per no shan doblidar les caracterstiques dels objectes
destudi i les possibles limitacions duna recerca. Malgrat que la complexitat de la
temtica suggereix considerar varies opcions metodolgiques, sha optat per aquella
que sajusta a la finalitat dun treball de memria de mster. La necessitat
daprofundir en el tema escollit i recollir discursos, experincies i coneixement, i
principalment, els significats que satorguen a la realitat objecte destudi i les
relacions que sestableixen en el seu marc, dna un paper primordial a la
metodologia qualitativa.
Tot seguit es concreten els objectius i les hiptesis per tal dentendre les orientacions
principals daquesta recerca, per tamb el per qu de la utilitzaci duna
metodologia bsicament qualitativa. Posteriorment sexplicita les tcniques de
recollida dinformaci utilitzades, la selecci dels casos i les tcniques dobtenci de
la informaci.
47
Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades Captol 3. Metodologia
3.1. Objectius i hiptesis

Lobjectiu principal s lanlisi de la realitat dels i de les filles de famlies immigrades
en contextos de desigualtats socials i la seva presncia en les entitats de lleure
educatiu.
Daquest objectiu principal es deriven certs subobjectius de la present investigaci:

1. Veure si leducaci en el lleure pot ser un espai educatiu on linfant i/o jove en
situaci de desigualtat social estableixi relacions que li satisfacin.
2. Analitzar si es poden treballar les mancances educatives que infants i joves
poden tenir en altres entorns (com lescola, la famlia, etc.) en un esplai i/o
agrupament.
3. Analitzar si una entitat de lleure pot assumir les funcions socials daltres
entorns (com lescola, la famlia, etc.) i desenvolupar tasques ms prpies
dun centre obert.
4. Entendre on estan les limitacions per a que una entitat de lleure educatiu no
perdi la seva orientaci principal com a associaci juvenil, convertint-se en un
servei assistencial.
A partir daqu sestableixen les segents hiptesis, plantejades a partir del marc
teric establert, i que es relacionen amb els resultats de la recerca:
1. El lleure educatiu pot ser tamb un reflex de les desigualtats socials que
afecten a la poblaci infantil i juvenil dun territori concret.
2. Les relacions que els infants i els joves estableixen a un esplai i a un
agrupament sn diferents per les caracterstiques de lespai, menys formal i
ms distens per amb activitats dirigides i sovint plantejades per el treball de
certs valors, principis o habilitats socials. Aquests tipus de relacions poden
potenciar una acci educativa amb unes connotacions determinades per
aquests valors o principis.
48
3. La concentraci de certs perfils dinfants i de joves en situaci de risc o

dexclusi social en algunes entitats de lleure poden facilitar la creaci de
guetos i la manca de relaci daquesta poblaci amb infants i amb joves
daltres perfils.
4. Els espais de lleure poden promoure i treballar lintercanvi i la convivncia
intercultural amb la presncia dinfants i de joves de procedncies diverses.
5. Lexistncia de fills i filles de famlies immigrades en els agrupaments i/o
esplais poden facilitar la inserci social en el context ms immediat i la relaci
dells i de les seves famlies amb la resta de poblaci
Per intentar respondre lobjectiu i els subobjectius presentats i contrastar les

hiptesis anteriors, shan aplicat les tcniques dobtenci de la informaci
explicitades en lapartat segent.
3.2. Tcniques dobtenci de la informaci

Sha escollit el cas dun esplai situat en un districte duna ciutat de lrea
Metropolitana de Barcelona. Laproximaci a aquest esplai sha fet a travs de les
segents tcniques dobtenci de la informaci, en aquest ordre, i parallelament:
1. La recollida i revisi de fonts documentals
2. La recollida i anlisi de dades estadstiques
3. La realitzaci de 7 entrevistes en profunditat a informants clau.
La metodologia utilitzada s fonamentalment de carcter qualitatiu, com ha sha dit.
Per saplica tamb la tcnica quantitativa de recollida i anlisi de dades
estadstiques per conixer millor el territori on es situa lesplai i la seva poblaci,
especialment la infantil i la juvenil. Aquestes dades faciliten la contextualitzaci de
lesplai i lapropament a la seva situaci i a les dinmiques que el caracteritzen.
Pel que fa a les tcniques qualitatives, sha portat a terme una recollida de fonts
documentals i bibliogrfiques per conixer i analitzar la literatura existent sobre la
temtica
objecte
destudi
obtenir
informaci
concreta
del
cas
escollit,
49
contextualitzant-lo. Per la realitzaci de la cerca documental, sha establert contacte

amb experts i expertes i/o persones vinculades a temes deducaci en general, lleure
educatiu i migracions, i amb institucions pbliques i privades.
A part de la consulta de llibres i pgines web, shan revisat memries anuals (des del
2002 fins el 2008) de lesplai, el projecte educatiu 2007-08 del mateix, lideari i altres
projectes concrets i documents relacionats amb aquest (Veure Bibliografia).
Shan realitzat 7 entrevistes en profunditat a informants clau vinculats a lesplai
escollit. Sha optat per entrevistar a informants clau, considerant que aquest treball
s una primera aproximaci a la temtica i entenent els objectius del mateix. El tipus
dinformaci que sha precisat es relaciona amb diversos nivells danlisi (el lleure
educatiu, lesplai, els monitors i les monitores i els infants i els joves que acudeixen a
lesplai). Els informants claus tenen una visi ms global referent als nivells
esmentats, per aix s, subjecte a les seves prpies interpretacions, fet que cal tenir
en compte.
Figura 4
Nivell 4:
Lleure educatiu
Nivell 3: Esplai
Nivell 2: Monitors i monitores i

altres perfils possibles
Nivell 1: Infants i joves
50
En lapartat segent es justifica lelecci dels casos, per atenent a la tcnica

escollida per obtenir la informaci dels informants clau, sha considerat que
lentrevista en profunditat s la millor opci per les segents raons:
Linters no s arribar al major nombre de casos possibles, ja que

malgrat que s volgus, existeix una srie de limitacions pel tipus de
recerca. Linters s, doncs, conixer ms en profunditat certs
aspectes de la realitat objecte destudi, fent una primera aproximaci.
Per aix, les persones informants clau, des de la seva posici, poden
tenir un discurs ms ampli i elaborat respecte els diferents nivells
danlisi abans presentats.
Lentrevista apropa a linvestigadora a accions, fets, moments o

escenaris que no es poden conixer de forma directa. En aquest cas,
permet conixer levoluci de lesplai a travs de lexperincia dels o
de les informants claus, i tamb la seva situaci actual i els infants i els
joves que hi assisteixen.
El format duna entrevista s ms flexible, donat que es plantegen

preguntes de carcter obert, i permet que la investigadora accedeixi al
discurs de la persona entrevistada i a les seves experincies, a travs
duna relaci concreta en un espai i un temps determinats. Sobt
informaci que sespera i que no, ja que la persona entrevistada t un
marge ms ampli per poder explicar-se: La riqueza heurstica de las
producciones
discursivas
obtenidas
por
la
entrevista
supera
ampliamente a la del arcaico cuestionario. (Blanchet, 1989)

Per la tcnica de lentrevista en profunditat presenta una srie de limitacions, que
tamb cal tenir en compte:
La informaci que sobt parteix de les representacions de la realitat

que realitza el conjunt dinformants clau escollit. Aquest aporta la seva
visi. Per exemple, en aquest cas els infants i els joves no sn
entrevistats. Per tant la informaci resta mediatitzada pel discurs dels
51
informants clau i pel context on es desenvolupa: La informacin ha

sido experimentada y absorbida por B y, por tanto, ser proporcionada
con una deformacin (orientacin e interpretacin) significativa de la
experiencia de B. (Blanchet, 1989: 89)
-
La visi que aporta el conjunt dinformants clau pot tenir certes

connotacions des de la posici que els seus i les seves integrants
ocupen en la seva relaci amb els altres en el marc de lesplai. s
important tenir en compte i analitzar el context i les condicions socials
a partir de les quals els informants clau parlen. Com es deia en
lapartat anterior, el tipus dexperincia viscuda per part de linformant
clau pot revestir la informaci. Es tracta, doncs, de conixer el tipus de
vestit que aquesta porta.
En aquest cas, el nmero dentrevistes s limitat. Com ja sha dit, el

tipus de recerca i el seu context no permeten realitzar moltes ms
entrevistes de les que ja saporten. I partint dun nombre ms o
menys tancat dentrevistes a fer, s difcil dissenyar una mostra que
reculli tots els factors rellevants. Aquest fet no permet fer certes
generalitzacions, ja que la mostra s representativa en termes
qualitatius no quantitatius36. Per s que s possible fer certes
generalitzacions categriques.
Per seleccionar els informants clau, sha realitzat una primera entrevista
daproximaci a una persona rellevant de lesplai que ha perms conixer les
diferents possibilitats dins i fora de lesplai. A partir daqu sha recollit informaci
sobre lequip de lesplai que ha perms fer la selecci que en lapartat posterior es
justifica. Les entrevistes han tingut una durada mitja de 2 hores i shan buscat espais
adequats i tranquils per establir una relaci relaxada i sense interrupcions amb la
persona entrevistada. Principalment les entrevistes han tingut lloc en alguna sala de
lesplai en moments on no hi eren presents els infants i els joves en aquell espai.
Malgrat aix, el tipus de feina a realitzar, intensiva i en la majoria de casos voluntria,
ha dificultat trobar moments i espais adequats en alguna ocasi. Cal destacar que les
36 En aquest cas, linters per obtenir la representativitat qualitativa i no
quantitativa va lligat als objectius de la recerca (Veure pg. 41)
52
persones que sn voluntries compatibilitzen aquesta dedicaci amb altres en la seva

vida personal i els horaris dels quals disposen sn fora ajustats.
En general, les entrevistes shan portat a terme de forma molt distesa i no sha
detectat cap element important que trenqus amb aquest tipus de clima. Lescolta
activa i la interacci continua amb la persona entrevistada han orientat la realitzaci
de les entrevistes. En cada una delles sha intentat analitzar la posici des de la
qual cada persona entrevistada emet el seu discurs i la distncia o proximitat social
amb la prpia investigadora. Sha tingut en compte, de la mateixa manera, el
llenguatge verbal i no verbal i sha intentat no forar cap resposta, incomodant a la
persona.
3.3. Selecci de casos

El cas escollit, com ja sha dit, s un esplai situat en un districte duna ciutat de
lrea Metropolitana de Barcelona. Aquest esplai forma part duna de les federacions
catalanes de lleure educatiu situada a la provncia de Barcelona. Aquesta federaci,
de carcter confessional, no s la nica que disposa desplais situats en territoris on
els infants i els joves es troben en contextos rellevants de desigualtats socials. I on hi
ha la presncia de fills i filles de famlies immigrades. Altres entitats tamb tenen
esplais o agrupaments daquestes caracterstiques.
En un primer moment sha recollit informaci de diversos agrupaments i esplais
vinculats a entitats de lleure que podien acomplir les condicions necessries per ser
analitzats en aquesta recerca. Laproximaci a aquests agrupaments i esplais sha
fet a partir de contactes vinculats al lleure educatiu que han actuat com a nexe amb el
cap dagrupament o la presidncia de lesplai. Una vegada coneguts el tipus de
casos i la disponibilitat de cada un dells per collaborar sha fet la tria. El cas que
aqu es presenta comparteix semblances amb altres esplais, i fins i tot amb altres
agrupaments, en la seva mateixa situaci37, per tamb diferncies. Cal tenir en
compte la idiosincrsia de cada una de les entitats de lleure educatiu.
37 Contextos de desigualtats socials amb la presncia de fills i filles de famlies
immigrades.
53
El disseny de la mostra sha construt a partir de la informaci aportada per lesplai i

la realitzaci duna primera entrevista daproximaci a un representant de lentitat
amb una visi de conjunt. Ja que linters es centra en analitzar el cas daquest
esplai, i donades les possibilitats i els objectius de la recerca, la major part de les
persones entrevistades formen part de lentitat. En un principi el nmero
dentrevistes marcades ha estat 4, per sha ampliat per incorporar perfils de fora de
lentitat i incloure els dos casos de monitores filles de famlies immigrades, entenent
que poden aportar informaci rellevant per la recerca. Les entrevistes a persones de
lentitat sn 5 i les entrevistes realitzades a persones que no formen part sn 2: 1
persona que va formar part de lequip de lesplai en el passat i 2 educadores dels
serveis socials.
Per justificar les caracterstiques de les 5 persones de lesplai entrevistades saporta
dades sobre lequip hum de lentitat. Una part del personal s contractat i un altra
part es conforma pel voluntariat. Lequip contractat es situa en el centre diari i en
altres dos projectes ms. El voluntariat forma part de lesplai de cap de setmana.
Compta amb 19 persones contractades i 14 voluntries. Un total de 33 persones que
es reparteixen de la segent manera:
Taula 2. Personal de lesplai segons tipus de participaci, crrec i antiguitat a
19/05/09
Antiguitat
2
3-4
5-6
7-9
Personal
Crrec Total
1 any
anys anys anys anys
Contractat
Voluntari
Coordinador/a o
altres
Monitor/a
Coordinador/a
o altres
Monitor/a
Total
Ns
6
13
2
9
3
2
1
1
14
33
16
Font: Esplai analitzat. Elaboraci prpia.
Del total de lequip contractat de monitors/es del centre diari, 3 porten el grup de
petits, 6 els dos grups de mitjans i 2 el grup de joves. Es mostren les dades referents
al personal contractat que fa intervenci (monitoratge) segons els grups dedats dels
infants i joves perqu aquest es situa en el centre diari, on es troba la major presncia
54
de fills i filles de famlies immigrades. En canvi el personal voluntari es correspon al

del cap de setmana.
Taula 3. Monitors/es contractats/des segons

grup dedat dels infants i joves a 19/05/09
Grup dedat
Nm.
Petits (3 a 5 anys)
Mitjans (6 a 12 anys)
Joves (13 a 16 anys)
3
6
2
Total
11
Font: Esplai analitzat. Elaboraci prpia
Les 5 entrevistes shan concretat tenint en compte les variables segents:

-
Tipus de participaci en lentitat: fa referncia a si linformant clau

s una persona voluntria o contractada. La implicaci en el projecte
pot ser diferent en funci daquesta variable. Les persones
contractades sn 19 i les voluntries 14. Lequip contractat forma part
del centre diari i daltres projectes on part important dels infants i dels
joves que assisteixen es troba en situaci de risc social i part important
arriba derivada pels serveis socials del districte.
Crrec: permet conixer les funcions de la persona a lentitat. No s el

mateix ser monitor/a que coordinador/a, per exemple. La major part del
personal fa intervenci i fa de monitor. Les 6 persones que coordinen o
tenen
altres
crrecs
de
gesti
(gerncia
secretria)
estan
contractades per el centre diari. Lequip de voluntariat de lesplai de

cap de setmana est conformat per monitors i monitores que disposen
tamb daltres crrecs (Presidncia, tresoreria, vocalia i socis/es).
-
Antiguitat en lentitat: indica els anys de pertinena a lentitat. El

temps que una persona porta formant part duna organitzaci pot
influir en la seva visi sobre la mateixa. Les persones amb ms anys a
55
lentitat poden tenir una visi ms amplia de la mateixa. Lantiguitat a

aquest esplai, segons les dades mostrades, s ms aviat baixa, doncs
16 persones porten tan sols 1 any i 5 persones, 2 anys. Gaireb la
meitat del total t una antiguitat dentre 1 i 2 anys i es conforma per
personal contractat.
-
Procedncia: t com a finalitat diferenciar entre els monitors i les

monitores que sn fills o filles de famlies immigrades i els/les que no
ho sn. s tracta de veure si hi ha casos de joves de famlies
immigrades que es mantenen en lesplai i passen a ser monitors o
monitores. De les 33 persones que formen part de lequip, 2 sn
voluntries filles de famlies immigrades i les 2 porten 1 any com a
premonitores a lesplai de cap de setmana.
Grups dedats: diferencia els monitors i les monitores segons la franja

dedat amb la que treballen (petits, mitjans i joves)38. Aquesta
diferenciaci afecta a lequip de monitors contractats del centre diari. 6
d11 monitors/es treballen amb el grup de mitjans, doncs s el grup
que t un volum superior. El grup de petits t 31 infants de 3 a 5 anys,
el grup de mitjans t 58 infants de 6 a 12 anys i el grup de joves t 15
joves a data de 19/05/09.
Les 5 entrevistes a informants clau de lentitat shan decidit prioritzant 4

aspectes, donades les variables anteriors, la informaci obtinguda referent a elles i
els objectius de la recerca:
1. La major antiguitat, ja que pot aportar ms coneixement sobre levoluci de
lesplai en el temps. Com sha vist, aquesta major antiguitat es concentra
especialment en la part voluntria.
2. La pertinena a una famlia immigrada per part dels monitors i de les
monitores que composen la part voluntria, doncs s on es percep si els fills i
38 En el cas de lesplai analitzat, es distingeix entre tres grups: petits, mitjans i

joves. Els petits tenen entre 3 i 5 anys. Els mitjans, entre 6 i 12 anys. I els grans
entre 13 i 16 anys.
56
filles de famlies immigrades abandonen o continuen a lesplai agafant el

relleu en lequip de monitors/es.
3. El crrec de monitor/a, que s el que compte amb un major pes en termes
quantitatius, i s el que t la relaci directa amb els infants i els joves. Es
considera qui exerceix de monitor/a actualment i qui ha exercit de monitor/a en
el passat.
4. El fet de treballar, o haver treballat en el passat, amb el grup de mitjans i/o
joves. Es dna prioritat als grups de major edat, ja que, per una banda, el
grup de mitjans s el ms nombrs, i per laltra, aquesta recerca posa ms
mfasi en les edats dels grups de mitjans i joves (Veure captol 2).
No sha tingut en compte la variable tipus de participaci en lentitat. Sha detectat
que alguns membres de lequip contractat per el centre diari sn tamb voluntaris en
lesplai de cap se setmana, i per tant, els perfils es barregen. Aquest fet dificulta
veure les diferncies entre la categoria voluntari i la categoria contractat.
La descripci de les caracterstiques de les 5 persones entrevistades de lesplai es
mostra en la taula segent, on tamb safegeixen les caracterstiques de les
persones entrevistades que no formen part de lentitat.
Taula 4. Caracterstiques principals de les persones entrevistades
Persona
entrevistada
1
Persona
entrevistada
2
Persona
entrevistada
3
Professional amb un crrec de gesti (gerncia) amb 5 anys d antiguitat en

el centre diari.
Monitor voluntari de cap de setmana amb 7 anys d antiguitat. - Treball amb
el grup de petits.
Va anar a lesplai dels 15 als 18 anys.
Professional amb crrec de coordinaci amb 2 anys d antiguitat en el centre
diari.
Monitora durant 2 anys del centre diari.
Antiguitat total en el centre diari de 4 anys. - Treball amb el grup de petits i
de mitjans.
No va anar a lesplai.
Monitor voluntari de cap de setmana amb 9 anys d antiguitat. - Voluntari en
el centre diari durant 1 any.
Treball amb tots els grups dedat.
No va anar a lesplai.
Persona - Pre-monitora39 voluntria de cap de setmana.

entrevistada- Filla duna famlia immigrada amb 1 any dantiguitat.
- Va anar a lesplai dels 14 als 16 anys.
4
57
Persona - Pre-monitora voluntria de cap de setmana.

entrevistada- Filla duna famlia immigrada amb 1 any dantiguitat.
- Va anar a lesplai dels 12 anys als 16 anys.
5
Persona
entrevistada
6
- 2 educadores dels Serveis Socials del districte que socupen de la

derivaci dinfants i de joves en situaci de risc social a lesplai.
Persona - Persona que ha format part de lesplai en el passat des de lany 2000 fins el
2006 en lequip de monitors.
entrevistada
- Va anar a lesplai dels 9 als 18 anys.
7
El contacte amb cada una de les persones sha realitzat a travs de lesplai o, en un
cas, a travs de contactes de tipus personal. Les entrevistes shan realitzat a
lesplai, o en el cas dels 2 perfils que no pertanyen a lentitat, en el seu lloc de
treball. Lhorari ha estat el marcat per les persones entrevistades.
Les persones entrevistades han de ser considerades des de la posici que ocupen.
Cada una de les variables esmentades que descriuen les seves caracterstiques en la
taula anterior aporta informaci sobre aquesta posici en relaci a lobjecte destudi.
No s el mateix tenir un crrec de gerncia que ser monitor/a i prou. I no s mateix
portar 1 any a lentitat que 2. I tampoc s el mateix haver anat a lesplai com infant
i/o jove que no haver anat. Les relacions que cada una de les persones entrevistades
estableix sn diferents en funci de la seva posici en el marc de lentitat i aix es t
en compte en lanlisi dels resultats.
Per no solament cal tenir en compte aquests aspectes respecte a les persones
entrevistades, tamb es important incloure en lanlisi tots aquells elements
relacionats amb la posici que ocupa la prpia investigadora i les seves prpies
representacions de la realitat:
El sueo positivista de una perfecta inocencia epistemolgica enmascara,
en efecto, el hecho de que la diferencia no es entre la ciencia que efecta
una construccin y la que no lo hace, sino entre la que lo hace sin saberlo y
39 La categoria pre-monitora sassigna la persona que t entre 16 i 18 anys que

fa de monitora, per que no t tots els drets i totes responsabilitats com la resta
de lequip donada la seva edat.
58
la que, sabindolo, se esfuerza por conocer y dominar lo ms

completamente posible sus actos, inevitables, de construccin y los efectos
que, de manera igualmente inevitable, stos producen. (Bourdieu, 1999:
528)
En aquest cas la investigadora treballa des de fa gaireb 6 anys a la Fundaci Pere

Tarrs, instituci a la qual pertany la federaci de lentitat aqu estudiada. Malgrat que
no ha anat mai a un esplai o a un agrupament ni ha estat monitora, la seva tasca com
investigadora en el departament de recerca de la mateixa instituci en el marc de la
Universitat Ramon Llull lha portat a tenir contacte amb aquesta temtica i a
interessar-se per la mateixa a partir de certs estudis realitzats.
3.4. Tcniques danlisi de la informaci

Lanlisi de contingut s la tcnica escollida, considerant que s la ms adequada
donats els objectius del treball i la realitzaci dentrevistes en profunditat.
Sestableix, doncs, un mtode que permet analitzar la informaci seguint unes
pautes que aporten coherncia i sentit als resultats. Aquestes pautes estan lligades
als objectius i a les hiptesis plantejades a la inici de la metodologia. Per tant els
objectius de la recerca present orienten lanlisi de continguts.
Les entrevistes en profunditat realitzades han estat registrades i buidades a partir de
resums i de la transcripci de cites textuals sobre les idees ms rellevants, en funci
dels objectius de la recerca. La informaci buidada t dues dimensions, segons Bauer
(2000): la sintctica i la semntica. La primera fa referncia al com es diuen les coses
i la segona al qu es diu. s a dir:
Syntax describes the means expression and influence -how something is
said or written. The frequency of words and their ordering, the vocabulary,
the types of words, and the grammatical anf stylistic features (....). Semantinc
procedures focus on the relation between signs and their common-sense
meaning denotational and connotational meanings in a text. (Bauer, 2000:
134)
59
Sha tingut en compte aquestes dues dimensions en el moment de fer lanlisi de les
entrevistes. Per aix shan afegit notes explicatives sobre els aspectes relacionats a
les formes de respondre de les persones entrevistades al llarg dels resums amb cites.
Sempre que sha considerat que aportaven informaci.
Sha optat per un anlisi de continguts no purament descriptiu, sin que sha
procedit a la comparaci de categories i lanlisi de les relacions entre i amb els
perfils entrevistats. Aquestes categories es vinculen amb els objectius daquest
treball. Tot el procs s una continua interacci entre els objectius de la recerca i la
informaci recollida de les entrevistes.
Per com Bauer (2000: 141) diu: Content analysis is a social construction. Like any
viable construction, it takes into account some reality, in this case the text corpus, and
it need to be judged by its outcome. A lhora de llegir els resultats cal tenir en compte
que aquests sn fruits dun conjunt dinterpretacions que la investigadora realitza,
per aix s, a partir de certs criteris. La base que defineix lanlisi de continguts s la
formada per lestructuraci, la coherncia i la transparncia. Sestructuren idees o
categories, es presenten de forma coherent en relaci als objectius de la recerca i es
clarifica el procs.
La finalitat daquest captol ha estat tamb la dintentar donar conixer, de forma

transparent, laproximaci realitzada a lobjecte destudi.
En el segent captol es procedeix a lanlisi dels resultats obtinguts.
60
Captol 4. Resultats obtinguts
4. Resultats obtinguts
4.1. Evoluci i situaci actual lesplai

Lesplai que aqu es presenta subica en un districte duna ciutat de lrea
Metropolitana de Barcelona. La seva situaci actual poc t a veure amb la de fa uns
anys, i en part es deu als canvis que han tingut lloc en el districte. Les
caracterstiques de la poblaci del districte tamb es reflecteixen en els participants
de les activitats de lleure que es realitzen a lesplai.
Aquest esplai conforma una associaci educativa que t els seus orgens a finals
dels anys 70. La seva arrel confessional lacompanya fins el dia davui al llarg de
la seva extensa trajectria. A ms, com es deia al captol de la Metodologia, lesplai
forma part duna de les federacions catalanes de lleure educatiu de carcter
confessional existents en aquest mbit.
En un principi aquest esplai s tant sols de cap de setmana. Algunes persones informants clau
assenyalen que el cap de setmana s lessncia de lassociaci.
Per a mitjans dels anys 90 sincorpora alguna activitat dentre setmana, realitzada
per persones voluntries, que preparen dinmiques concretes. A vegades simplement
s un espai de trobada per els i les joves. Aquesta activitat tant puntual dentre
setmana amb el temps sha anat formalitzant fins lestabliment dun centre diari, que
s el que avui en dia lesplai t, a part de lactivitat de cap de setmana.
Durant aquest temps els perfils dels infants i dels joves que van a lesplai
canvien. La desvinculaci de la societat amb la parrquia fa disminuir la cantera de
monitors/es i el nmero dinfants i de joves: Els grups petits els veies que els hi
costava ms omplir, que hi havia edats o grups, per exemple nivells que... jo que s,
hi havia edats en que no hi havia cap nano, grups buits no... tot aix es va anar
reduint una mica. (Persona entrevistada 7). A partir de lany 2000 es fa publicitat i
difusi de lesplai en el districte, veient la necessitat de tenir ms infants i joves i
61
dassegurar-se el relleu generacional. En aquest any ja hi ha famlies immigrades en

els barris i comena a crixer la demanda per anar a lesplai entre setmana, mentre
que el nmero dinfants i de joves de cap de setmana disminueix. s en aquest any
quan es contracta una persona per coordinar les activitats dentre setmana per
primera vegada.
En les diferents entrevistes es parla de forma reiterada sobre lexistncia duna
necessitat en el districte que es detecta en relaci a la poblaci infantil i juvenil, a la
que lentitat creu que ha de donar resposta. Aquesta necessitat es vincula amb la
dificultat de conciliar la vida personal, familiar i laboral i la manca de xarxa
social de les famlies. Com a conseqncia els infants es troben sense
lacompanyament de cap adult i desatesos desprs de la jornada escolar. A ms es
parla de lexistncia de situacions de risc social, derivades del context de
desigualtats socials dels barris.
Al Pla Integral del 2000, i posteriorment a la Llei de Barris, ja sindica que cal
potenciar el lleure i cobrir les necessitats de la poblaci infantil i juvenil. No solament
per a que tinguin un espai on estar, sin tamb per a que realitzin altres activitats
extraescolars i de lleure, assegurant un accs igualitari per tothom. Des de la
Comissi dEntitats dels barris simpulsa un projecte per la creaci d un nic casal
que aglutini diferents entitats de lleure del districte, les quals. podrien donar una
resposta integral sense fusionar-se. Les entitats de lleure que hi ha en aquell moment
sn 3.
Daquestes, un esplai no accepta el projecte perqu entn que com a entitat de lleure
de cap de setmana no ha de per qu portar activitats diries daquest tipus. Altre
esplai ho assumeix en un inici, per finalment es desvincula per qestions internes
relacionades amb lequip de monitors/es. Lesplai objecte destudi accepta, igual
que una quarta entitat, no de lleure, que safegeix al projecte, per que ms tard es
retira tamb (ja que no s una entitat prpiament de lleure).
Tot aquest procs que porta fins la realitat actual de lesplai es descriu com fora
complex. El projecte del casal previst sabandona poc a poc, per lesplai objecte
destudi segueix amb ell tot sol, trobant-se, almenys en un inici, sense gaire
recolzament i sense finanament. Actualment es comptabilitzen ms infants i joves a
62
les tardes daquest esplai i tamb al cap de setmana, com es veur ms endavant.
Tamb sincorpora ms personal contractat i nous perfils, a part, prpiament dels
monitors i les monitores, i es diversifica les relacions amb lentorn i les fonts de
finanament.
Si sobserva levoluci del nmero dinfants i de joves que acudeixen a lesplai
des del curs 2002-03 fins el curs 2007-08, es comprova laugment important que es
dna al llarg daquests anys. En el curs 2002-03 es comena a notar el canvi, segons
les entrevistes, amb ms presncia de fills i filles de famlies immigrades, sobretot a
les activitats dentre setmana, per tamb al cap de setmana. Altra qesti s la
major proporci dinfants i de joves, sobretot de famlies immigrades, en situacions
de risc social. Aquests perfils ms nous es sumen als tradicionals. Cal dir que en el
cas daquest esplai, el o la jove castellanoparlant, fill o filla duna famlia immigrada,
t un pes rellevant abans de larribada de la ltima immigraci. A partir del curs 200405 t lloc un canvi important, doncs es duplica el nmero dinfants i de joves, que
sobretot acudeixen al centre diari. A partir daquest curs la tendncia s de
creixement i va augmentant el nmero dinfants i de joves que acudeixen a lesplai,
sobretot, com es deia a les activitats dentre setmana. En el curs 2007-08, es
comptabilitzen 183 infants i joves, el que vol dir que en cinc anys aquests es
tripliquen.
Taula 5. Evoluci del nmero dinfants i de joves i del nmero de famlies40
2002-03
2003-04
2004-05
2005-06 2006-07 2007-08
60
51
110
133
183
50
40
100
111
150
Font: Memries anuals de lesplai, 2009. Elaboraci prpia.
*Les dades disponibles del curs 2006-07 no sn fiables, per aquest motiu no s afegeixen.
Infants i joves
Famlies
A tots els cursos els infants i els joves que comencen a lesplai per primera vegada
acumulen els percentatges ms importants, seguits pels que porten 1 any. Els que
comencen per primera vegada disminueixen en els ltims cursos, almenys en el curs
2005-06 i en el curs 2007-08. I els que porten un any augmenten tamb des del 200506. Lltim curs disponible, 2007-08, mostra una disminuci dels infants i dels joves
que porten entre 2 i 3 anys i una recuperaci dels efectius que porten entre 4 i 5 anys.
40 Les memries parlen de socis per exigncies externes, per lesplai parla dusuaris, que sn els infants i
els joves que acudeixen a lesplai. Els socis reals sn els monitors voluntaris de lesplai.
63
Sobretot dels que porten 5 anys. I augmenta el percentatge dels infants i dels joves
que tenen una antiguitat major a 5 anys. Al curs 2007-08 s del 15%, quan solament
shavia arribat al 12% entre els anys 2003 i 2004.
En definitiva, sintueix una permanncia baixa al principi (dels cursos amb dades disponibles),
per que puja a partir del curs 2005-06. Aquesta permanncia marca la continutat dels infants i
dels joves, ja que una de les qestions que es donen s labandonament de lesplai per part dels
ms grans. A les entrevistes es comenta lexistncia daquest fenomen i la dificultat a vegades de
cercar activitats que puguin interessar. Igualment safirma que la incorporaci dels fills i de les
filles de famlies immigrades a lesplai quan aquests i aquestes ja sn ms grans, i no tenen una
prvia vinculaci amb el lleure educatiu, dificulta la seva permanncia posterior.
Taula 6. Evoluci de lantiguitat dels infants i dels joves41

2002-03
2003-04
2004-05
2005-06
2007-08
2006-07
0
1
2
3
4
5
Ms de
5
Total
Nm.
27
7
4
4
6
5
7
(%) Nm.
45,0
19
11,7
5
6,7
8
6,7
6
10,0
5
8,3
2
(%)
37,3
9,8
15,7
11,8
9,8
3,9
11,7
11,8
10
9,1
13
9,8
51 100,0
110
100,0
133
100,0
60 100,0
Nm.
50
10
20
10
5
5
(%)
45,5
9,1
18,2
9,1
4,5
4,5
Nm.
34
45
9
18
9
5
(%)
25,6
33,8
6,8
13,5
6,8
3,8
Nm.
45
60
10
12
13
15
(%)
24,6
32,8
5,5
6,6
7,1
8,2
28
15,3
183 100,0

Pel que fa a lesplai de cap de setmana sorganitza per nivells, aqu numerats.
Sobserva un augment dinfants i de joves a travs dels anys, sobretot dels que
tenen entre 7 i 9 anys. La resta de nivells tendeixen a disminuir sobretot, o mantenirse, entre el curs 2003-04 i el curs segent, per a partir del curs 2005-06 hi ha
increments en cada nivell o franja dedat. Lnic nivell que perd efectius i en una
quantitat important s el 5, que es correspon als ms grans (16-17 anys). Com es
deia, aquestes edats sn les que ms abandonen lesplai, malgrat que resulten
rellevants perqu sn les que asseguren el relleu en lequip de monitors voluntaris.
41 dem.
64
Malgrat aix, des de lesplai safirma que van tenint relleu, per no sense dificultats.
Tamb s cert que una part del voluntariat que actualment hi s ja porta forces anys
(Veure Taula 2).
Taula 7. Evoluci del nmero dels participants de lesplai de cap de setmana segons
nivells
Nivells
1 (7-9 anys)
2 (10-11 anys)
3 (12-13 anys)
4 (14-15 anys)
5 (16-17 anys)
2002-03
5
12
10
9
14
Total
50
2003-04
10
9
9
10
13
51
2004-05
8
5
6
9
1
2005-06
10
7
15
13
7
29
52
2006-07
-
2007-08
25
16
12
13
4
70

Les activitats dentre setmana que conformen el centre diari sestableixen

formalment al curs 2004-05, quan hi ha la ludoteca de petits i de mitjans i el casal de
joves. s tamb quan sincrementa de forma important el nmero dinfants i de
joves, com abans ja sha dit. Al curs segent es mantenen i sn les activitats que
ms infants i joves aporten en comparaci al cap de setmana. En aquest curs
sassumeix la gesti total del projecte socioeducatiu del casal, mantenint-se la
ludoteca per petits i mitjans i el casal de joves. Al curs 2007-08 varia lorganitzaci i
existeix el que sanomena el casal prpiament, dividit per franges dedat. La
distribuci dinfants i de joves es fora equitativa, amb lexcepci dun nmero
menor de participants al Casal dels joves, com tamb passa al cap de setmana. En
aquest ltim curs, el volum dinfants i de joves del centre diari s major, per donat
laugment al cap de setmana, les diferncies entre ells es redueixen. s possible que
infants i joves que van al centre diari tamb hi vagin a lesplai de cap de setmana. Si
es comparen les dades per veure la proporci dinfants i de joves que van tant al
centre diari com a lesplai de cap de setmana en relaci al total dinfants i de joves
per cursos (Veure Taula 5), les dades no quadren. Per tant s possible que hi hagi
algun biax en la comptabilitzaci dels infants i dels joves.
65
Taula 8. Evoluci del nmero dels participants de les activitats dentre setmana segons
tipus dactivitat
Tipus dactivitat
Ludoteca petits
Ludoteca mitjans
Casal petits (3 a 5 anys)
Casal mitjans 1 (6 a 12 anys)
Casal mitjans 2
Casal Joves (13 a 16 anys)
2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08

40
35
20
28
33
30
30
40
35
20
Total
100
98
113
Respecte a la resta de cursos on no sinclouen dades s perqu el tipus d activitat no es
portava a terme.
Lltim curs sobserva una disminuci del nmero dinfants i de joves que van de
colnies: hi ha 17 efectius menys en relaci al curs 2006-07. Per s que hi ha un
increment rellevant del volum de participants al Casal destiu, especialment al curs
2004-05, que s reafirma de forma clara el curs 2007-08. En aquest ltim curs 11
infants han anat al casal destiu, una formula tamb atractiva per les famlies amb
dificultats per conciliar als mesos de vacances escolars.
Taula 9. Evoluci del nmero de participants en les activitats destiu

2002-03 2003-04
2004-05
2005-06 2006-07 2007-08
Colnies
60
51
58
62
45
Casal
10
60
70
110
Camp de treball
10
Respecte a la resta de cursos on no sinclouen dades s perqu el tipus d activitat no es
portava a terme.
66
Lany 2008 el casal destiu s el projecte de lentitat que ms infants concentra (el 33%) 42.
El Projecte Clau o Pro-Infncia sn altres projectes que tenen fora pes.
Entre els dos tamb sumen el 33%. Aquests projectes sintegren en realitat en el
casal i sn ajuts per la poblaci infantil amb dificultats socials. El Projecte Clau,
impulsat des del Pla Integral, cerca cobrir les necessitats socioeducatives i ldiques
dels menors de 3 a 12 anys del barri, que quan finalitzen lhorari escolar no tenen
cap referent adult que sen pugui fer crrec.43 Aquests ajuts es gestionen des dels
Serveis Socials dAtenci Primria (SSAP) del districte. Pro-infncia, en canvi, es
gestiona des de lesplai, i s un programa de lobra social duna entitat bancria que
contempla un conjunt dajudes concretes adreades a palliar la situaci econmica
precria de les famlies i facilitar la inclusi social dels menors de 0 a 16 anys.
Aquests menors han destar en procs o ser susceptibles destar en un procs
datenci social pblic o privat.44 Aquests projectes complementen el pes rellevant
del casal, que acumula amb ells un percentatge del 55%. Tant sols, per aix, el casal
dels joves representa el 5%. Finalment lesplai de cap de setmana t un pes menor
del 17%, que queda ms redut quan es parla danys i no de cursos, com a la Taula
7.
Taula 10. Nmero de participants per projecte, 2008
Casal de petits i mitjans
Projecte Clau
Pro-infncia
Casal de joves
Esplai de cap de setmana
Casal d'estiu
Nm.
44
52
65
18
60
117
(%)
12,4
14,6
18,3
5,1
16,9
32,9
Total
356
100,0
Font: Memria anual del 2008, 2009. Elaboraci prpia.

*El nombre de participants per projectes (356) s superior al nombre total d inscrits a l Associaci
Educativa (256) perqu alguns daquests participen en ms d un projecte.
42 La xifra de lany 2008 referent al Casal destiu no coincideix amb la facilitada per el curs 2007-08, de la
Taula 9, quan hauria de ser aix. Per tant es detecta un error en la comptabilitzaci dels infants que van al
Casal destiu. Respecte els altres projectes no es pot detectar perqu en taules anteriors es parla de cursos, i
en aquest cas de lany 2008.
43 Projecte Educatiu del curs 2007-08.
44 dem.
67
La procedncia dels infants i dels joves del centre diari, i per tant dels que
acudeixen al Casal, s sobretot estrangera (58%). Aix vol dir que gaireb el 60%,
percentatge prxim al de lescola pblica, est conformat per fills i filles de famlies
immigrades (Veure Annex 1). El 42% s de lEstat Espanyol. Les procedncies
estrangeres amb major pes sn les dAmrica del Sud i Central, sobretot: Bolvia
(19%), Equador (11%) i Repblica Dominicana (9%). A part daltres pasos
dAmrica del Sud, destaquen pocs casos de lfrica, dels quals 5 sn del Marroc.
No hi ha cap cas dinfant o jove asitic, pakistans o xins, que tamb hi ha al
districte.
Taula 11. Participants del centre diari segons procedncia, 2008

Estat Espanyol
Bolvia
Equador
Repblica Dominicana
Per
Argentina
Marroc
Xile
Gmbia
Camerun
Brasil
Romania
Guinea
Uruguai
Colmbia
Total
Nm.
64
29
16
13
9
5
5
3
2
2
1
1
1
1
1
(%)
41,8
19,0
10,5
8,5
5,9
3,3
3,3
2,0
1,3
1,3
0,7
0,7
0,7
0,7
0,7
153
100,0
Font: Memria anual del 2008, 2009. Elaboraci prpia.
Respecte el nmero de personal sobserva un augment general a travs del temps,

sobretot pel que fa a personal contractat. De fet, la xifra de personal contractat del
curs 2007-08 duplica la del curs 2005-06. Mentrestant disminueix el voluntariat.
Lltim curs 3 persones voluntries menys que al curs 2002-02. Aquesta disminuci
s menor que lincrement de persones contractades, per deixa veure una possible
tendncia donat el pes del centre diari o casal davant el cap de setmana. Malgrat
linters per mantenir el voluntariat, safirma que aix s inviable durant la setmana,
68
ja que es necessita personal amb prou dedicaci, i a vegades amb una formaci
concreta, per atendre les necessitats especfiques dels infants i dels joves. La
reducci del nombre de persones voluntries t a veure tamb amb la menor
presncia de joves a lesplai de cap de setmana.
Taula 12. Evoluci del nmero de monitors i monitores
Voluntariat
Personal contractat
Collaboradors
Total
2002-03
14
2
2003-04
12
3
2004-05
12
5
-
2005-06
12
5
-
2006-07
-
15
17
17
16
2007-08
11
10
2
23

Si satn a dades ms actuals sobre el personal, a data de 19 de maig del 2009, hi ha

un augment del voluntariat, ja que es comptabilitzen 14 monitors/es i el personal
contractat (remunerat) baixa a 19 persones. Es detecta un increment del voluntariat que
pot ajudar fora, sent una xifra ms alta. Igualment com el que es valora s el personal a
una data concreta, s possible que quan el curs finalitzi en realitat les contractacions
hagin augmentat (per exemple, amb el casal destiu). Pel que fa al sexe del personal,
com sol passar en aquest mbit, la presncia de les dones s superior, el doble que la
dels homes.
Taula 13. Personal de lesplai segons tipus de participaci,

crrec i sexe a 19/05/09
Sexe
Participaci
Crrec Total
Home
Dona
Remunerada
Voluntria
Coordinador/a o
altres
Monitor/a
Coordinador/a
o altres
Monitor/a
Total
6
13
1
5
5
8
14
33
11
22
Font: Esplai analitzat. Elaboraci prpia.
4.2. La presncia de fills i filles de famlies immigrades i les relacions

a lesplai
69
4.2.1. Canvis a lesplai

La presncia dels fills i de les filles de famlies immigrades a l esplai es comena a donar
quan augmenta larribada de poblaci immigrada en el districte. En aquest
sentit, lesplai, que parteix duna situaci concreta ja descrita, incorpora perfils nous
a les activitats donat lentorn on es situa, per tamb veient la necessitat interna de
tenir ms infants i ms joves que hi participin a lesplai. Aquesta poblaci es
concentra sobretot en el centre diari, malgrat que tamb est present al cap de
setmana, i amb el temps, cada vegada ms. Lincrement dels fills i de les filles de
famlies immigrades a lentitat, a travs del seu centre diari, s explica per les
dificultats de les famlies per conciliar els diferents temps de la vida quotidiana i per
les situacions de risc social que afecten als infants i als joves. Qestions com la
precarietat laboral, la manca de recursos econmics i de xarxa social, els canvis en
les relacions familiars, les implicacions prpies dun procs migratori, etc., donen peu
a lexistncia de dificultats socials per les famlies. Aquestes dificultats poden derivar
en situacions de risc social, i fins i tot dexclusi, que viuen tamb els infants i els
joves.
La presncia daquest tipus de poblaci, derivada del fet de donar resposta a les
seves necessitats, segons el discurs de les persones informants clau, configura una
srie de relacions a lesplai, definint nous escenaris abans no viscuts. Les relacions
que es donaven a lesplai canvien, ja que el perfil dels infants i dels joves tamb ho
fa, entrant en conflicte amb el concepte tradicional de leducaci en el lleure. En un
principi lesplai es basa en les activitats de cap de setmana, adreades per el
creixement personal i de la fe, i tot funciona amb voluntariat. Per, com sha dit,
aquesta realitat dna pas a una de ben diferent, amb la reducci del nmero
dinfants i de joves vinculat a la parrquia i a lesplai i amb la reconversi de certes
necessitats socials o laparici de noves. Es confronten maneres diferents
dentendre el lleure.
La concepci tradicional sobre el lleure es troba vinculada amb una voluntat de les
famlies per a que els seus fills i les seves filles seduquin amb uns valors concrets
en el seu temps lliure, i amb un acompanyament dels ms petits cap a la maduresa,
segons sexplica des una de les entrevistes. Amb el centre diari les famlies
70
sapropen a lesplai amb una visi diferent sobre el mateix: En un principi jo crec
que aquests nanos i les famlies no sabien ben b que era el lleure, era ms un sal
guarderia, en plan, all estn los nios y juegan y hay alguin que se ocupa de ellos.
Relacin calidad precio, els hi sortia una mica aix econmic, no?. (Persona
entrevistada 7) Davant daix, les persones entrevistades consideren que el lleure
pot tenir diverses dimensions, i la forma tradicional dentendrel es pot complementar
amb una altra ms basada en lacci social, en la prestaci dun servei, sempre
acompanyada duna intenci educativa. Per una banda, safirma que els esplais no
passen de moda, sin que canvien i evolucionen. Per per altra banda, es presenta el
centre diari com una cosa nova en el mn del lleure, sense estar en contraposici a
lactivitat de cap de setmana. I sinsisteix en qu no es perd cap essncia com a
entitat de lleure, mantenint lesplai del dissabte.
4.2.2. Lesplai davant dels canvis

Amb un format o altre i amb la introducci de nous perfils, el sistema de relacions
socials que suposa lesplai es transforma, donant lloc, com ja sha dit, a situacions i
escenaris nous. Els conflictes que apareixen a les primeres colnies fetes amb infants
i amb joves en situacions de risc social i amb la presncia de fills i filles de famlies
immigrades (a travs de la collaboraci dels Serveis Socials) exemplifiquen linici al
canvi. Aquests infants i aquests joves, derivats per una entitat social, no han anat mai
de colnies abans, i les seves famlies no entenen gaire el per qu i el com de
lactivitat. Aquest fet origina una srie de dificultats que fan despertar ms l inters
per donar respostes a les necessitats daquest tipus de poblaci. A partir daqu es
planteja un procs dadaptaci per part de lesplai.
Safirma que s ms difcil inculcar els valors del lleure educatiu en funci del motiu
pel qual sassisteix a lesplai, sent dun altre pas i arribant a lesplai de ms gran:
Si el 50% daquest grup ha arribat fa molt poc a Barcelona, clar, com lhi fas? com
inculques el voluntariat, i leducaci en el lleure i tot aix?. (Persona entrevistada 2)
Al principi sobserven actituds de desconfiana i hi ha joves que no volen estar a
71
lesplai, o volen tornar al seu pas, ja que shan trobat amb una realitat diferent a
lesperada. Aix ho descriu una de les pre-monitores, que malgrat estar molt satisfeta
amb lesplai, s destaca haver tingut alguna dificultat a linici: Pero igualmente
cuando llegu aqu mi mam estuvo a punto de decirme maana te vas para
Colombia otra vez porque yo estaba aqu muy aburrida, era muy diferente. Y yo
estaba pequea y me poda adaptar y ms rpido, pero igualmente yo me cost
mucho adaptarme. (Persona entrevistada 4). Quan parla, per aix, de la seva
experincia, gaireb expressa estar en deute amb lesplai. Aquesta s una actitud
fora comuna en general entre les persones entrevistades. Per els interessos dels
joves sn diversos i a vegades es fa difcil incorporar-los en la dinmica de l esplai.
Lassistncia del joves, per exemple, no sempre s continuada i la preferncia per
estar al carrer tamb es destaca com rellevant. Hi ha una major tendncia daquests
joves per estar a les places o parcs fent altres activitats amb el grup diguals, en un
marc diferent, on no hi ha pautes ni horaris.
4.2.3. Les relacions a lesplai i la interculturalitat

Hi ha joves que estableixen relacions dintre de lesplai, malgrat que no es detecta
gaire la formaci de grups damistats que desprs es relacionin fora de lentitat, tant
pel que fa el centre diari com el cap de setmana. Les dues pre-monitores d origen
immigrat asseguren, que malgrat aix, elles han establert lligams a travs de lesplai
que desprs mantenen fora dell. Probablement aix depn dels diferents estils
socialitzadors dels infants i dels joves. Safirma que: Les relacions entre els nens de
lentitat ve molt condicionada per les relacions establertes prviament i reforades en
el dia a dia a les escoles. Tot i que desprs lentitat acaba representant un punt de
trobada de totes les escoles, no es forma un grup que surti i es relacionin fora de
lesplai. (Persona entrevistada 2) Tamb existeix la tendncia a lagrupaci segons
procedncia, per preval la pertinena a lescola, i en definitiva, es destaca lafinitat
entre els i les joves, on sobretot sembla incidir ledat. Malgrat que les relacions
vinguin donades per lescola, principalment, s que es parla de lenfortiment de
lamistat a partir de lesplai.
72
Les relacions entre els infants i els joves, i tamb entre aquests i el personal de
lesplai es situen en un context on conviuen diverses cultures. Es diu que aquesta
situaci facilita que no hi hagin conflictes, ja que la majoria dels infants i dels joves s
de famlies immigrades, tant al centre diari com al cap de setmana. Sassenyala que
el treball que ja fa temps es realitza des de les escoles facilita molt la tasca, ja que a
les aules ja fa temps que conviuen infants i joves de cultures diferents. Per una de
les pre-monitores dorigen immigrat explica que les relacions que ella va establir a
lescola van ser diferents, que lesplai li va ajudar a adaptar-se, ja que va trobar un
suport que a classe amb 30 nens i nenes ms no hi trobava. Parla duna major
possibilitat destablir vincles i dun ambient ms acollidor. La seva experincia
particular pot contrastar amb altres diferents, ja que aquestes es construeixen en
funci de diversos factors.
El treball interculturalitat es presenta com un procs natural que es dna, no a travs
dactivitats especfiques, sin a travs de valors com el respecte i la convivncia en
la quotidianitat. Es diu que es un procs mutu, on no hi ha imposicions per part de
ning, ni dels infants i dels joves ni del personal. Malgrat aix, en el discurs de les
persones informants sempre es fa fora mfasi en els infants i en els joves, ms que
en els monitors i les monitores. Tamb es qestiona el contingut que es dna a
aquest terme i una de les persones informants planteja que la interculturalitat no es
treballa, sin que es viu. Solament es treballa quan no tens diversitat cultural al teu
entorn. En general, safirma que no existeixen gaires conflictes ni xocs, sobretot amb
les procedncies dAmrica del Sud, que es descriuen com ms semblants: No hay
ningn conflicto entre los chavales de diferentes culturas. En la entidad se va
trabajando siempre la igualdad y el respeto con los nios. (Persona entrevistada 4)
Es parla de la necessitat dels joves per reforar aspectes de la seva identitat, en la
forma de vestir, per exemple, sense que aix impliqui cap rebuig a la identitat daqu.
Aquesta afirmaci contraposa dues identitats, la del pas dorigen i la del pas
dacollida, sense comptar amb la possible existncia duna diversitat identitria tant
en un lloc com en altre.
Igualment el procs mutu, equilibrat i igualitari que implica la interculturalitat, segons
les entrevistes, contrasta amb la finalitat dintegraci en la cultura dacollida que es
planteja a lesplai: Jo crec que la cultura, vulguis o no, sassembla una mica a la
73
nostra, per sempre hi ha algunes coses que... que varien i bueno... el que sintenta
s integrar-los en la nostra cultura, no?. Que s on viuran i on estan vivint vaja.
(Persona entrevistada 2) La finalitat dintegrar els fills i les filles de les famlies
immigrades sota les pautes normatives de la societat dacollida implica dentrada
una relaci asimtrica. La qesti sembla ser la forma en la que s porta a terme
aquest procs: si hi ha un dileg reflexiu sobre el per qu i un inters per qestionar
tant la cultura majoritria com les minoritries.
Tanmateix no existeixen protocols per atendre especficament als infants i als joves
de famlies immigrades. Lnic criteri s fer-ho des de la normalitat, per si es
requereix alguna atenci especial per algun motiu, aquesta es dna. Tamb es fa
seguiment i reunions amb els pares i les mares, amb els quals sol haver contacte
quotidi, i amb serveis socials, quan es pertinent. I en aquest ltim curs shan portat
a terme dues activitats per treballar lexistncia de la diversitat cultural on participen
infants i famlies, mostrant costums i tradicions diferents.
Pel que fa a la presncia de personal de famlies immigrades que hagi tingut la
mateixa experincia vital, hi ha dues pre-monitores a lesplai. Aquestes no creuen
que el fet de ser filles duna famlia immigrada les faci ms properes als infants i als
joves o faciliti la seva tasca. Doncs aquests tenen la mateixa relaci amb elles que
amb altres monitors/es. S que afirmen que per elles s ms fcil entendre la situaci
daquests infants i daquests joves. Caldria, per aix, saber si la posici des de la
qual construeixen aquesta percepci influeix en la mateixa i si els significats que els
infants i els joves adjudiquen al paper delles van en aquesta lnia o no.
El casal es planteja amb un caire confessional, per obert i que no emfatitza en excs
la religiositat. Noms es destaca un rerefons o una inspiraci cristiana en aquest
sentit. Aquest fet no suposa cap problema diuen, ni per la poblaci infantil i juvenil, ni
per les seves famlies. Amb la procedncia marroquina, per exemple, no han tingut
mai cap conflicte: perqu tampoc enfoquem la religi cristiana duna forma
imposada a lesplai, tamb treballem altres cultures. En aquest sentit hem de
conixer tot el que hi ha. (Persona entrevistada 3) Per, tamb s cert que hi ha
pocs marroquins que hi vagin al centre. En canvi, sassenyala que la confessionalitat
s molt ben valorada per les famlies dAmrica del Sud, que sn molt practicants.
74
4.3. Les situacions de desigualtat social: el paper de lesplai

4.3.1. Les dificultats socials de les famlies
Partint de lexistncia duna acci educativa amb la presncia de certs valors,
treballats ms o menys des de la presncia duna diversitat cultural, ms que
social, i de lestabliment de relacions afectives o no entre els infants i els joves, el
que es discuteix aqu s el paper que t lesplai front lexistncia duna srie de
problemtiques de carcter social rellevants.
Aquesta qesti torna a portar al format que adquireix lentitat, ja que amb el centre
diari s quan, com sha dit, es produeixen situacions noves, no solament per la
presncia de fills i filles de famlies immigrades, sin tamb per les situacions de risc
social que afecten a gran part dels infants i dels joves que van a lesplai, ja sigui de
famlies immigrades o no. En aquest sentit, moltes dificultats venen donades ms per
aquest fet, que per les diferncies culturals entre les diverses procedncies, segons
es dedueix de les entrevistes.
Safirma que les dificultats econmiques son importants. De fet quan venen a
informar-se una de les primeres coses que pregunten s el tema econmic. En el cap
de setmana no existeixen gaires problemes perqu la quota s molt ms baixa. Per
respecte el centre diari s, prcticament la totalitat de les famlies tenen ajuts del
Serveis Socials o del Programa Pro-infncia de lobra social duna entitat bancria. Algunes
quotes es financen integrament a travs daquests ajuts. Es parla de
lexistncia de situacions familiars realment complicades: Dingressos molt baixos
de famlies nouvingudes. O de fins i tot de dormir en habitacions llogades amb el nen
al mateix llit, de demanar el menjar a Critas, situacions ja extremes. De
supervivncia pura. I ens hem trobat amb alguna famlia que ha hagut de tornar al
seu pas. (Persona entrevistada 3) Aquestes situacions venen donades per factors
socioeconmics que sinterelacionen i fomenten posicions de vulnerabilitat social. Els
baixos sous, las jornades extensives i partides, la inestabilitat laboral, canvis en les
75
relacions familiars, la manca de xarxa social i de suport, etc., sn aspectes presents

en la vida quotidiana de part important de la poblaci del districte.
4.3.2. Positivitzaci del paper del lleure educatiu
En aquest marc lesplai es presenta com un recurs vlid per evitar que els infants i
els joves estiguin al carrer. Al Pla Integral del 2000, i posteriorment a la Llei de Barris
del 2004, es parla duna alt percentatge dinfants, sobretot de famlies immigrades,
que estan en el carrer sense cap referent adult. Es problematitza el fet que estiguin al
carrer moltes hores per la desatenci dels ms petits i les dinmiques doci dels i de
les joves, properes a comportaments de risc. Dalguna manera la joventut sempre
sha relacionat ms al risc, per aquest es pot viure en un nivell o en un altre
depenent de lestil socialitzador i de lentorn social. Una de les qestions que
apareixen en la pertinena a bandes juvenils, sobretot per part de nois dAmrica
Central i del Sud. Malgrat que popularment es parli de bandes, les persones
expertes diuen que s ms pertinent fer s del concepte dagrupaci juvenil, ja que
lorganitzaci interna i les implicacions daquests grups no es corresponen a les de
les bandes. Aquestes agrupacions sn per exemple els coneguts Latin Kings, etas o
Panteres Negres, malgrat que apareixen de noves, i tenen ms o menys presncia
segons lpoca i els espais:
Muchos se metan en las bandas pensando que ah iban a convivir todos
pero lo que de verdad estaban buscando eran problemas.Yo tambin
conozco muchas personas que estn en las bandas y conoc muchas y
conozco muchas. Entonces yo creo que es como... ellos dicen que lo hacen
porque quieren ser, quieren demostrar que son alguien que no van a poder
con ellos o que me entiendes?. (Persona entrevistada 4)
Seria interessant preguntar als i les joves de lesplai que en pensen daquest tipus
dagrupacions i com les perceben en els seus imaginaris. Des de lesplai, com es
reflecteix en la cita anterior, la pertinena a una agrupaci no es valora positivament
per les prctiques de risc que es poden dur a terme.
Des del centre diari es treballa a travs de la recollida dels infants a les escoles, el
refor escolar i les activitats de lleure que es realitzen. Aquest nou plantejament del
lleure es defensa per intervenir en la realitat i resoldre necessitats detectades en la
76
poblaci, que altres institucions com lescola o la famlia no poden cobrir. En aquest
sentit, lesplai assumeix unes funcions socials, que malgrat poguessis pertocar a
altres agents, les persones informants clau afirmen que sadopten perqu la realitat
social ho demanda. Sinsisteix que no es pot donar lesquena a aquestes situacions.
Sassenyala que com a entitat educativa t un paper rellevant per intervenir en la
quotidianitat dels infants i dels joves, fomentant altres formes de relaci diferents a les
dominants en el temps lliure i doci entre la poblaci. Una de les qestions que
apareixen en els discursos s la voluntat dajuda i de comproms amb els que no
tenen. A lideari de lentitat es parla del comproms per la transformaci del mn i la
societat, per tamb de la fe que porti a una opci pels ms pobres i necessitats. En
altre document intern sobre lentitat es diu que lassociaci ha de ser no noms un
esplai sin un espai de reflexi, de resposta i de servei a tots/es amb especial
sensibilitat als ms pobres. Aquest posicionament ideolgic com a entitat i la
terminologia que es fa servir es troben molts relacionats amb el caire confessional
darrel cristiana de lassociaci. A efectes prctics aquests tipus de termes amaguen
fets tamb traslladables a altres esplais de carcter no confessional.
Totes les persones entrevistades insisteixen en les potencialitats del lleure per educar amb
certs valors i corregir certs comportaments, malgrat que algunes destaquen que aix pot
dependre daltres factors. En general els components ideolgics que envolten al lleure es
troben presents en els discursos i sovint es parteix duna positivitzaci de tot el que t a
veure amb leducaci en el lleure, sense fer distincions ni excepcions. Sobretot es valora
la necessitat dun temps pautat amb la presncia duna persona adulta, donada
lexistncia de famlies desestructurades on no es fomenten certs hbits necessaris en la
societat. Des de Serveis Socials safirma que a lesplai: Es troben en un lloc estructurat,
on aprendre a utilitzar el temps amb coses bones. Amb activitats que els ajuden a
madurar, els ajuden amb el tema de la sociabilitat, amb tema daprenentatge daltres
coses que no sn purament escolars i sobretot el tema de la sociabilitat, aix s. (Persona
entrevistada 6) A ms es comenta que es important per ladquisici de lmits, de relaci
amb altres adults, amb altres infants i joves, per acceptar el fracs en activitats
extraescolars i per augmentar lautoestima. De fet des de lesplai es destaca lexistncia
de molts problemes emocionals per part dels infants i dels joves. Es parla dun
percentatge elevat dinfants que no saben i estranyen que s lefecte, lestimaci o el
contacte. (Persona entrevistada 1)
77
Les pre-monitores de famlies immigrades entrevistades tamb comenten aquest

paper de lentitat en la seva relaci amb linfant i jove. El esplai me ha aportado
mucho. Para mi fue muy importante porque yo cuando llegu no conoca a nadie y fui
recibida muy bien y a mi me gust eso. Y valores de amistad, de igualdad,
compaerismo, fue muy importante. (Persona entrevistada 4) I aix distingeix
lesplai de lescola:
Un profe posa notes, fa exmens i si s el tutor potser coneix la teva famlia,
per la veu un cop lany i ja est i s, i parla amb tu per sou 33, per s molt
difcil que intimin, que et conegui tamb com a persona. Jo crec que aqu tots
estem molt ms atents a cada nen. Potser no ho aconsegueixes del tot per s
que s una relaci molt ms propera. No s el mateix respecte que has de
tenir a un professor. No s la mateixa figura. (Persona entrevistada 5)
Amb les escoles es treballa amb ms o menys dificultats, per en general de forma
molt positiva. De fet lassumpci de funcions socials diferents a les tradicionals per
part de lesplai, vers la poblaci que acudeix, porta a la necessitat de treballar ms
en xarxa amb els diferents agents dels barris, i fins i tot de la ciutat. Fet que fomenta
encara ms la necessitat dincorporar personal contractat i amb formacions
especifiques. En aquest esplai no es dubte de la necessitat de contractar personal
per latenci dels infants i dels joves en les activitats dentre setmana, ja que des del
voluntariat no es pot assumir.
4.3.3. Existncia dun gueto en termes de diversitat social

Totes aquestes possibilitats del lleure educatiu que les persones informants clau
destaquen shan de contextualitzar en la realitat social de lesplai. Si b la diversitat
de procedncies no porta a pensar en lexistncia dun gueto, i menys donada la
presncia de la poblaci dorigen no immigrat, la concentraci de perfils socials
concrets s. Lesplai acaba sent un reflex del que passa en els barris, de les
caracterstiques de la seva poblaci. A lentitat hi ha una part important dinfants i de
joves que sn fills i filles de famlies immigrades. Segons dades del 2008 de lesplai,
aquest grup representa el 60% aproximadament, igual que a lescola pblica ( Veure
Annex 1). La poblaci infantil i juvenil escolaritzada a la zona educativa del districte
78
s de gaireb el 50%45. El 42% dinfants i joves de famlies no immigrades no

sallunya tant de la realitat del districte i no nega la relaci, a ms existent a efectes
prctics, dels infants i joves dorigen immigrat i dorigen no immigrat a lesplai.
Intentar quantificar el nmero de la poblaci en situacions de risc, o fins i tot
dexclusi social, s ms complex. Dintre de lesplai una gran majoria pateix
situacions de dificultats socials, sigui fill o filla duna famlia immigrada o no, sobretot
al centre diari o casal. Aquest fet porta a pensar en lexistncia dun gueto en termes
de diversitat social, i no cultural, segons el treball de camp realitzat. Aix pot ser una
dificultat del treball que es fa amb aquests infants i aquests joves, donada la falta de
relaci amb altres perfils en situacions no de risc en el marc del grup d iguals.
Corregir certes actituds o comportaments sol ser difcil en aquest context, donada la
importncia del grup diguals en la producci de representacions, en lassignaci de
significats i en la creaci de relacions i didentitats.
En tot cas, les persones entrevistades que sn voluntries valoren molt positivament
el que pot implicar lesplai per els infants i els joves. Parlen de formes dentendre la
vida, dactituds, de valors, de formes de ser i destar sota una perspectiva fora
ideolgica i transcendental:
Tant per mi com pels nens s una experincia de vida per mi quasi
imprescindible que tothom hauria de tenir, de creixement personal. On els nens
tenen eines per decidir. Nosaltres intentem transmetre el que creiem ms
apropiat, per jo crec que els aporta valors i un cam a escollir. Una experincia
de vida que segur que en el mn adult aplicaran, segur. (Persona entrevistada 3)
En general, les persones entrevistades semblen coincidir en la importncia del lleure

per treballar certs aspectes que poden esdevenir mancances en els infants i en els
joves.
4.4. Assistencialisme versus associacionisme

4.4.1. El centre diari: un model assistencial?
45 Poden haver infants i/o joves, de famlies no immigrades sobretot, que van a centres educatius de fora de
la zona educativa del districte. Per tant cal considerar un possible biax en aquest percentatge.
79
Totes les persones entrevistades admeten que el centre diari s un recurs

assistencial: El perfil de lentitat ha canviat, i ara som una entitat ms assistencial
que abans perqu hem de donar resposta a necessitats molt bsiques que abans no
ens trobvem. (Persona entrevistada 3) Per sassenyala que existeix una
vinculaci clara al lleure educatiu, ja que el rerefons de les activitats sempre es
relaciona amb aquest. Es diu que lorientaci que caracteritza el centre diari s la del
lleure educatiu, i no simplement la dun servei de custdia i guarda dels infants:
Aix ser una forma ms assistencial, per arrel daqu, el que sintenta s que
no sigui una guarderia no?. I el que sintenta tamb s transmetre als pares que
nosaltres no som un aparcament de nens, sin que eduquem i que intentem que
el nen estigui b en tots els aspectes en el refor escolar, en el social, en el
familiar, tot. O sigui que nosaltres fem un paper important. (Persona
entrevistada 2)
Un centre diari que mant moltes similituds al que seria un centre obert: Es que
lentitat est evolucionant a un centre obert, ho estan demanant ja, i s levoluci
natural que faran i tenen ajuts concedits com a esplai dintervenci en lmbit de la
infncia en risc. O sigui ms que sestigui comportant, s que est evolucionant un
model natural que s el que s ara lentitat. (Persona entrevistada 7) Un centre obert
que podria fomentar lestigmatitzaci de la seva poblaci, per que, segons els i les
informants clau, no hauria de per qu ser aix. Doncs simplement s la formalitzaci
de la realitat actual. Safirma que no hi ha descontent entre les famlies sense
dificultats socials que porten els seus fills i les seves filles a lesplai. I que malgrat
que alguna persona no volgus portar el seu fill o la seva filla a lesplai per aquest
motiu, lentitat, en general, es coneguda al barri i respectada per tothom. Lantiguitat
de lentitat i la seva participaci en les activitats dels barris lapropen, diuen, molt
ms a tothom.
La intenci s crear un centre obert que disposi dun model integrador, on hi hagi
perfils dinfants i de joves diferents, amb problemtiques socials i sense. Es planteja
que s possible i que, de fet, s el que avui tenen. Lesplai de cap de setmana, per
exemple, no t tants infants i tants joves en situacions de risc social. En aquest sentit,
sinsisteix en la importncia del manteniment de lessncia fent referncia a
lactivitat de cap de setmana. Aquesta funciona sota tots els supsits de la concepci
80
tradicional del lleure educatiu. Des dun principi es va decidir diferenciar les activitats
dentre setmana de les del cap de setmana, per sintenta que els usuaris del centre
diari assisteixin tamb a lactivitat de cap de setmana: El percentatge de doble
militncia s de 35% o 40%. s el mateix denominador com, leducaci en el lleure,
per clar, en el cas del centre diari aqu hi ha un complement perqu s necessari,
perqu sin realment no estarem fent b la feina, ens deixarem moltes coses pel
cam. (Persona entrevistada 1)
4.4.2. Lassociacionisme i les seves dificultats
Per mantenir viu el vincle amb lassociacionisme s important la possibilitat de tenir
relleu. Aquesta s una de les dificultats, que es relaciona amb la disminuci
generalitzada del nmero de persones disposades a fer de voluntries. Fenomen que
afecta a aquesta entitat de lleure, per tamb a moltes ms. Malgrat aix, tamb pot
influir els perfils dels joves, afectats per una srie de dificultats socials. Quan
aquestes tenen lloc a vegades la prioritat no s fer de voluntari/a. A ms es parla de
la dificultat de traslladar les vivncies del lleure educatiu a joves que sintrodueixen ja
de grans en aquest mn i que procedeixen de pasos on no existeix aquesta tradici.
La motivaci que transmeten les monitores i els monitors s rellevant en aquest
sentit. Tot i les dificultats es parla destabilitat tant en lequip directiu com de
monitors/es, per sassenyala una disminuci en lantiguitat del personal voluntari:
La tendncia almenys en el mn de lesplai s que cada cop acabin abans. s a dir,
cada cop la vida del monitor sigui de 3 anys com a molt. Monitors que durin 9 anys
com nosaltres o 7 anys com altres monitors a lentitat, s el que hem daconseguir.
(Persona entrevistada 3)
4.4.3. Lassistencialisme i lassociacionisme i les seves possibilitats
Mentre lesplai de cap de setmana es basa en el voluntariat, el centre diari, de caire
assistencial, disposa de personal contractat. Ha hagut un increment de les persones
contractades a lentitat amb el temps, laugment del nmero dinfants i de joves i el
de projectes. Es podria pensar que la implicaci daquestes persones amb lesplai i
en la seva relaci amb els infants i els joves pot ser menor, i donada tamb la
precarietat laboral que caracteritza les ocupacions vinculades amb el lleure. Per les
81
persones contractades semblen tenir una vinculaci estreta amb lentitat i mostren
fora comproms. Tot el personal contractat t formacions de lmbit social i existeix
un alt grau de vocaci.
En general, com sha dit, safirma que la vessant assistencialista a aquest esplai es
complementa amb una intenci educativa planificada des dels preceptes del lleure
educatiu. I no sempre els famlies valoren aquesta orientaci del lleure educatiu:
Potser la famlia no lhi dna tant de valor a les activitats que fem aqu, sin que sap
que el nen estar aqu durant 3 hores, est segur i si passa alguna cosa, confia en
les persones que hi ha aqu. (Persona entrevistada 1)
A continuaci es mostra el creuament de les variables Associacionisme i
Assistencialisme i les possibilitats que es deriven daquest, a partir de la informaci recollida
en el treball de camp:
Figura 5
Associacionisme
+
82
VOLUNTARIAT
NO PRESNCIA DINFANTS I JOVES EN
DOBLE PRESNCIA O NO DEL PERSONAL
SITUACIONS DE RISC I DE FAMLIES

IMMIGRADES O MENOR PRESNCIA
(VOLUNTARIAT I/O CONTRACTAT)

DOBLE PRESNCIA O NO DELS INFANTS I
ACTIVITAT NICA DE CAP DE SETMANA
JOVES (AMB SITUACIONS DE RISC O SENSE I
FINALITAT DACT. DE LLEURE EDUCATIU
DE FAMLIES IMMIGRADES O NO)
FINALITAT DACT. DE LLEURE EDUCATIU I
OPCI DE LA FAMLIA/JOVE
DASSISTNCIA SEGONS ACTIVITAT

OPCI DE LA FAMLIA/JOVE O NO I EN
NIC PAPER DELS SOCIS I SCIES MENOR
FUNCI DE LACTIVITAT
DIVERSIFICACI DEL FINANAMENT

-
REALITZACI DACTIVITATS CONJUNTES
PRESNCIA O NO DE CRRECS
REMUNERATS A LORGANITZACI INTERNA
MAJOR DIVERSIFICACI FINANAMENT
MAJOR O TOTAL PRESNCIA DE PERSONAL

CONTRACTAT
MAJOR O TOTAL PRESNCIA DINFANTS I

JOVES EN SITUACI DE RISC SOCIAL I DE
FAMLIES IMMIGRADES
POSSIBILITAT NO EXISTENT
-
ACTIVITAT NICA DE CENTRE DIARI

FINALITAT PRINCIPAL ASSISTNCIAL
OPCI DE LA FAMLIA/JOVE O NO
PRESNCIA CRRECS REMUNERATS A

LORGANITZACI INTERNA
MAJOR DIVERSIFICACI FINANAMENT
Assistencialisme
-+
83
Daquest creuament de variables sorgeixen diferents possibilitats o escenaris que

poden tenir tamb les seves puntualitzacions. La primera possibilitat s la purament
associacionista. En aquest cas la totalitat del personal s voluntari. Els infants i els
joves que assisteixen a lesplai no solen ser de famlies immigrades ni tenir
situacions de risc social. Anar a lesplai s una opci que no passa, normalment, per
la necessitat de guarda dels infants en un espai de temps per problemes de
conciliaci.
O per latenci a determinades dificultats de carcter social que poden tenir els
infants i els joves. Sol ser una opci de la famlia o del jove, malgrat que pogus
haver alguna excepci. La finalitat principal s la realitzaci prpiament d activitats
de lleure educatiu de cap de setmana. Lorganitzaci de lassociaci es sustenta en
el paper dels socis i de les scies, i el finanament sobt bsicament mitjanant les
quotes. Per tant no es requereix una diversificaci del finanament com en els altres
casos.
La segona possibilitat s la purament assistencialista. Aquesta opci requereix la
contractaci de personal, ja que es necessita una alta disponibilitat de temps de les
persones per atendre als infants i als joves. Pot haver tamb la presncia dalgunes
persones voluntries. La finalitat principal s la de donar assistncia per lexistncia
duna srie de necessitats, malgrat que es realitzin activitats de lleure. La poblaci s
conforma majoritriament dinfants i de joves amb situacions de risc social, i d una
part important de fills i filles de famlies immigrades. Lactivitat s de centre diari, i per
tant, es produeix entre setmana. Lassistncia a aquesta activitat sol ser una opci
de la famlia, o tamb, en algun cas, del jove, per pot existir, de forma freqent, una
derivaci dAtenci Social Primria o una recomanaci de lescola. A lorganitzaci
interna no solament poden tenir un paper els socis i les scies, sin que tamb pot
existir la presncia dalgun crrec remunerat. I pel que fa al finanament, es
requereix una major diversificaci, ja que les despeses sn moltes ms, i amb les
quotes no es pot fer front a les mateixes.
La tercera possibilitat s la combinaci de lassociacionisme i lassistencialisme.
Aquesta combinaci es pot donar de formes diferents. La idea principal s que
existeixen dues activitats diferenciades: la del cap de setmana i la del centre diari.
84
Cada activitat mant els seus propis trets. Lactivitat del cap de setmana es vincula
amb elements de la primera possibilitat presentada, ja que: el personal s voluntari;
gran part dels infants i dels joves no pateixen situacions de risc social; hi ha una
menor presncia de fills i filles de famlies immigrades; la finalitat s la realitzaci
dactivitats de lleure; i lopci sol ser de la famlia i/o jove. Lactivitat del centre diari
es vincula amb elements de la segona possibilitat presentada, ja que: gran part del
personal s contractat; la majoria dels infants i dels joves pateixen situacions de risc
social; hi ha una major presncia dinfants i de joves de famlies immigrades; la
finalitat s cobrir certes necessitats socials; i pot ser una opci de la famlia i/o jove,
per tamb daltres agents com Atenci Social Primria o lescola. Lesplai realitza
aquestes dues activitats que poden tenir ms o menys punts duni. Es poden
descriure dos casos, que es poden donar en major o menor grau depenent de
diversos factors. La primera situaci (A) es descriu per la connexi entre les dues
activitats. Aquesta connexi s dna per els segents factors:
-
La doble presncia del personal, ja que poden haver persones voluntries

del cap de setmana que estiguin contractades entre setmana.
La doble presncia dels infants i dels joves, que poden anar al centre
diari, per tamb a lactivitat de cap setmana. Al revs tamb podria ser,
per s ms estrany, segons les persones informants.
Lexistncia de vincles entre el centre diari i el cap de setmana a partir de

la realitzaci dactivitats conjuntes en els barris, colnies, etc.
La relaci entre els crrecs remunerats i els no remunerats en

lorganitzaci interna. Pressa de decisions conjunta respecte lactivitat
dentre setmana (el centre diari)
La necessitat dun major finanament per tot lesplai, degut les despeses
del centre diari.
La segona situaci (B) es descriu per la desconnexi entre les dues activitats, ja que:
-
El personal voluntari del cap de setmana no coincideix en cap cas amb el

del centre diari, ni al revs.
Els infants i els joves del centre diari no assisteixen a les activitats de cap
de setmana, ni al revs.
85
El centre diari i el cap de setmana no comparteixen activitats, i per tant no

hi ha vincles entre ells en aquest sentit.
La pressa de decisions no es fa conjuntament i no hi ha relaci entre els

crrecs remunerats i els no remunerats.
La necessitat de finanament s major per les despeses del centre diari.
En el cas de lesplai analitzat es correspon en la tercera possibilitat, doncs no es

combina lassociacionisme i lassistencialisme, ja que es realitza lactivitat de cap de
setmana i lactivitat del centre diari. La seva situaci seria la A, donant-se cada un
dels factors associats a ella.
86
Captol 5. Conclusions
5. Conclusions
A travs daquest treball sha intentat realitzar una aproximaci a una realitat
concreta en relaci a la temtica que aqu es presenta: leducaci en el lleure i els
fills i les filles de famlies immigrades. El treball de camp realitzat, sota l orientaci
principal dels objectius i de les hiptesis de la recerca, ha aportat informaci
bsicament qualitativa. Laproximaci a la realitat desprs de la revisi de fonts
teriques es presenta com una oportunitat per contrastar informacions prvies, per
tamb per descobrir nous aspectes, detalls, impressions, opinions, reflexions, etc.,
vinculats amb lobjecte destudi.
5.1. Una nova dimensi del lleure educatiu

Les situacions de desigualtat social que afecten a gran part de les famlies
immigrades del districte estableixen posicions que es mouen entre la vulnerabilitat i
lexclusi, com Castel (1997) explica. Aquestes posicions no sn inamovibles i en
aix fomenten els valors que impulsen lactivitat del centre diari. Un projecte, que
malgrat assumeix lentitat aqu estudiada, la seva aparici no recau tant sols en la
responsabilitat de la mateixa. Altres agents socials, com lAdministraci pblica per
exemple, han cregut i creuen en les possibilitats del lleure educatiu per cobrir
necessitats socials de la poblaci. Apareix una nova dimensi del lleure, que es
presenta no tan sols com un recurs amb una finalitat educativa, sin tamb com un
recurs amb una finalitat de caire social. s un exemple de la diversificaci dels espais
i del temps del lleure i de com les activitats que inclou es renoven o es complementen
amb altres de noves. Aix no contrasta tant sols amb la concepci tradicional del
lleure educatiu, sin tamb amb la definici de lleure. En el moment que el temps de
lleure es caracteritza per la voluntarietat, la lliure elecci i lautonomia es presenta un
dubte: El lleure educatiu compleix aquestes condicions?. El fet s que existeix una
certa formalitat inherent a ell, ja que es regulen els espais i els temps i es programen i
planifiquen activitats. Linfant o el jove no decideix moltes vegades anar a lesplai de
cap de setmana, ho fa la famlia. En el cas del centres diaris on es desenvolupen
87
altres activitats no tants sols deducaci en el lleure, aquest fet es manifesta encara
ms. El refor escolar per exemple no deixa de ser un allargament de la jornada
escolar, el que dificulta la diferenciaci despais, i relativitza la contraposici del lleure
amb lescola. De fet es desenvolupen activitats de lleure tamb a lmbit escolar.
5.2. Les relacions entre els i les joves a lesplai

Al Marc Teric es fa esment de la importncia del temps lliure en la construcci de les
identitats per les relacions, experincies i vivncies amb una alta crrega simblica
que es viuen en aquest espai vital, per tamb per la intensitat amb la que es viuen.
En els discursos de les persones entrevistades tamb destaquen aquestes
caracterstiques del lleure educatiu. Totes les persones voluntries exalten la
importncia que ha tingut lesplai en les seves vides, en el manteniment dun tipus
de relacions i en la construcci de la seves prpies identitats. Per leducaci en el
lleure, com el temps lliure en general, es pot viure de formes molt diferents en funci
de les situacions particulars i dels entorns socials. Una de els qestions que
destaquen s la importncia del grup diguals, tal com es deia a nivell teric. Els
amics, les companyes de classe, etc., exerceixen la seva influncia en la creaci de
certs significats, representacions i en el foment de certes relacions. En el cas dels fills
i de les filles de famlies immigrades safegeix el fet de tenir una procedncia diferent,
i en molts casos es busca reforar la identitat en aquest sentit. Els estils
socialitzadors tenen un paper en aquest punt, i es que les afinitats es construeixen en
base a aspectes de la vida quotidiana que poden tenir ms o menys pes en funci del
cas.
Segons les entrevistes realitzades, els infants i els joves estableixen relacions que els
satisfan i reforcen lligams i amistats daltres mbits, com lescolar. Caldria preguntar
qu en pensem als joves. Labandonament dels ms grans i lassistncia irregular
tamb indiquen que no tots els joves i totes les joves viuen lesplai de la mateixa
manera. I aix passa tant amb els fills i les filles de famlies immigrades com amb els i
les que no ho sn. Per exemple, es destaca que les noies tenen una major
constncia i permanncia. Factors de caire social, com les situacions de desigualtat, i
88
els estils socialitzadors afecten a la configuraci de preferncies daquests joves

construdes sovint amb el grup diguals.
5.3. El treball intercultural i els seus interrogants: les relacions

asimtriques
La diversitat cultural a lesplai es viscuda com una realitat natural, i la relaci entre
les diverses cultures es dna de forma quotidiana a travs de la convivncia. Sn,
bsicament, les afinitats, diuen, les que apropen les persones. En aquestes afinitats
poden tenir un paper les procedncies, per es destaca ms ledat o, sobretot, el
compartir altres espais com lescolar. Aix resulta important, doncs els infants i els
joves no sagrupen pel fet de ser dun pas o daltre, sin pel fet de compartir unes
relacions o no en altre espai: en el cas de lesplai analitzat, per ser o no de la
mateixa escola. I aquestes relacions no es trenquen coneixent altres companys/es a
lesplai de la seva mateixa procedncia. Igualment la convivncia i lintercanvi
existents es valoren molt positivament a causa de la varietat de procedncies. En un
context ms dualitzat, per exemple, seria molt ms complicat. Malgrat aix es
presenten algunes preguntes: s una convivncia de procedncies culturals diferents,
on quin paper t lassociada al pas dacollida?. En quin nivell es produeix aquesta
convivncia? Es conviu amb procedncies socials diferents?.
Tant al centre diari com al cap de setmana, la cultura majoritria (lassociada al pas
dacollida), tamb hi es present, doncs malgrat que la majoria dinfants i de joves
siguin de famlies immigrades, hi ha una part de la poblaci infantil i juvenil de
famlies no immigrades. La convivncia entre procedncies no es presenta conflictiva,
sobretot per la diversitat cultural existent, per apareixen molts interrogants sobre el
que es suposa que s el treball intercultural. A nivell teric sembla ms un projecte
que una realitat i la manera de materialitzar el que implica es presenta com difcil. En
realitat sembla que a la prctica no se spiga molt b que vol dir el treball
intercultural. Es parla de procs, de naturalitzar la realitat, de normalitzar, etc., per
no es concreta en res. Les activitats puntuals ms de carcter folklric es presenten
89
com un recurs, malgrat que la seva realitzaci allada es criticada per alguns autors
(Herrera i altres, 2003). El cert s que a la prctica es presenten com un recurs
interessant. Per la interculturalitat es relaciona ms amb lorientaci del treball
quotidi. A lesplai estudiat la interculturalitat es viu, es comenta, i dalguna manera
s cert, ja que les situacions diries porten a fomentar-la a travs del dileg, el
consens, etc. Valors propis tamb de lesplai. Sinsisteix en la importncia de la
quotidianitat, per sembla que es redueix al respecte i la convivncia de les
diferncies culturals. El que no es preveu s la necessitat de qestionar les posicions
que socupen en les relacions. Sassumeix que hi ha una cultura majoritria i que es
busca la inserci en aquesta. Per tant aqu hi ha un relaci inevitable de desigualtat.
Les relacions que es produeixen en aquest marc sn de carcter asimtric. I no es
parla en cap moment de treballar la conscincia crtica amb els diferents models de
relacions possibles, tant els aportats per la cultura majoritria, com per les
minoritries.
5.4. Lesplai com un reflex de desigualtats socials

Es detecta una diversitat cultural, per no una diversitat social a lesplai. No es pot
parlar de lexistncia dun gueto a nivell de procedncies, i ms tenint en compte la
realitat del districte, per si es pot parlar de la presncia dun gueto en relaci als
perfils socials existents. No sembla que es produeixi una convivncia entre
procedncies socials diferents, especialment en el centre diari. La majoria de famlies
presenten un perfil socieconmic baix, que es deriva de locupaci de certes
posicions ms desfavorides en lestructura social, sent un reflex de la realitat del
districte. Dalguna forma, lesplai tamb s un espai on reflecteixen les desigualtats
socials, i en part, on es reprodueixen, ja que les relacions que sestableixen
repeteixen els mateixos patrons moltes vegades. La dificultat parteix de la
concentraci daquests perfils, que no permet vincular-se amb altres de diferents que
no estiguin en situacions de risc social. Es produeix lassimilaci descendent que
comenta Portes (2007), ja que els vincles establerts no porten a la mobilitat
ascendent. I el pes del grup diguals en les relacions senllaa amb la importncia de
poder comptar amb referents diferents en aquest marc relacional, en la mesura que
es pretn corregir situacions de risc social. En aquest cas, la presncia dels fills i de
90
les filles de famlies immigrades en lesplai no es dna tant pel fet de la seva
procedncia, sin per compartir una posici socioeconmica concreta.
5.5. Funci compensatria del lleure educatiu

La finalitat compensatria del centre diari, en aquest sentit, contrasta amb la creena
de la possibilitat de solventar situacions de risc o dexclusi social que venen
donades per la interrelaci de molts factors socials. Es planteja ladopci de funcions
prpies de lescola o la de famlia per part de lesplai. Per difcilment aquestes es
poden assumir des duna entitat de lleure, tant per el seu format, com per el seu
contingut. Lesplai no pot substituir el paper de lescola o el de la famlia, per si pot
compensar certes mancances. s a dir, pot tenir una funci complementria, quan es
donen les circumstncies que ho requereixen. El problema sorgeix quan es
descontextualitzen les possibilitats de lesplai per compensar certes dificultats, de la
mateixa manera que passa a lescola, des de les seves peculiaritats. La frustraci
entre les persones que atenen infants i joves creix, i aix en algun moment ho
expressa una informant, que assegura que s una qesti de la qual saprn. El
lleure educatiu no pot canviar posicions en lestructura social, sobretot perqu
aquestes depenen de la interrelaci de molts altres factors. Les relacions establertes
en els diferents mbits de la vida quotidiana sn molt importants, i els estils
socialitzadors que es deriven delles tamb.
Aquesta dimensi de leducaci en el lleure no ha de per qu derivar en una total
inserci social, per pot facilitar-la per la seva funci compensatria, aix s, en funci
daltres factors socials. No resolt les desigualtats socials, per no les agreuja. Per
exemple, una de les qestions que apareixen en el Marc Teric s la possibilitat de
creaci o ampliaci de la xarxa social a travs del lleure educatiu. Les 2 premonitores
entrevistades poden ser un exemple, per en tot cas aquest fet pot dependre daltres
qestions: el model de lleure, el tipus de presncia a lesplai, els perfils dels infants i
dels joves, etc. Caldria investigacions ms especfiques que sorientessin en aquest
sentit.
5.6. Lassociacionisme i lassistencialisme: dos models excloents?
91
La realitat descrita que afecta a lesplai objecte destudi es vincula amb un dels
debats ms freqents en leducaci en el lleure: el pas de lassociacionisme a
lassistencialisme. La situaci de lentitat en un context de desigualtats socials
facilita la creaci dun servei assistencial, ja que lobjectiu del centre diari canvia
respecte lexistent, vinculat a la concepci tradicional del lleure educatiu. Es passa a
cobrir necessitats i per tant a assumir una tasca social, ms que educativa. Per el
cas de lesplai analitzat indica que la contraposici entre assistencialisme i
associacionisme no est gens clara. Les finalitats sn diferents: en un cas es realitza
un servei i en altre es comparteix un projecte basat en el voluntariat. Atenent a
lesplai estudiant, la part assistencial es complementa amb una orientaci educativa
vinculada al lleure. I es treballa per establir un pont entre dos projectes, un de caire
assistencial (el centre diari) i altre associacionista (el cap de setmana). El que es
busca s el trasps dinfants i de joves dun projecte a altra. Per tant sn dos models
diferents, amb finalitats diferents, per no oposades. Un model no t per qu explicarse en oposici a laltre, sin que el pot complementar. En el captol anterior sha
intentat distingir 3 possibilitats, una de les qual es deriva en dues situacions factibles,
amb les seves variacions. En total es podria parlar de 4 models amb major o menor
presncia de lassociacionisme i lassistencialisme i amb formes dinterrelaci
diferents entre les dues variables. Shauria de poder comptar amb ms
investigacions futures en aquesta lnia per perfilar aquests model, afegir o no daltres,
i especificar variacions. Aquests models parteixen de laproximaci realitzada a la
realitat a partir de la informaci recollida en el treball de camp.
El qu s difcil s traslladar les implicacions dun model a altre. Les realitats que es
vinculen amb cada model sn diferents i, dalguna manera, aix condiciona perqu
no es treballa el mateix ni de forma igual. Per exemple, els models on
lassistencialisme est present, amb ms o menys influncies de la tradici del lleure
educatiu, estableix una relaci de provedor usuari en el marc del centre diari, o de
tot lesplai, si s purament assistencialista. A ms, la necessitat de prioritzar el treball
duns aspectes i no daltres s una limitaci, malgrat es tingui un rerefons educatiu.
5.7. El control social en leducaci en el lleure
92
En resum, el lleure educatiu t diferents dimensions que shan configurat en part per
raons socials, histriques, poltiques i econmiques. Aquestes dimensions es
descriuen per models diferents segons la presncia absncia i interrelaci de
lassociacionisme i lassistencialisme. I aquests models anteriors es poden derivar
en situacions diferents segons particularitats de lentitat de lleure i del seu context.
Un dels aspectes que totes les dimensions del lleure educatiu comparteixen s el
control social que sexerceix. Lesplai pot ser una qesti de distinci, normalment
per infants i joves de famlies no immigrades i amb una posici socioeconmica mitja
o alta. O pot tenir una funci compensatria, sobretot per infants i per joves de
famlies immigrades, i amb una posici socioeconmica baixa. I en els dos casos
sexerceix un control social. Com Dumanzedier (1988) afirma, aquest s dissuasiu i
incitatiu, i no imperatiu ni repressiu. Es dissuadeix per la no realitzaci de certes
prctiques, almenys en el seu espai temporal i fsic, i sincita per realitzar unes altres.
Les formes no imperatives ni repressives poden facilitar lassimilaci de les
prctiques, i la desviaci de latenci daquelles no recomanades. La pregunta, que
resta oberta a travs daquest treball, s: en quina mesura aquest control social t
els seus fruits segons les diferents realitats?
5.8. Altres apunts

Per acabar, afegir que la decisi dentrevistar a informants clau ha facilitat visions
ms globals sobre lentitat, ms pertinents per el plantejament de la recerca, per ha
excls les opinions dels joves. Aquest s un punt interessant a incloure en futures
lnies dinvestigaci sobre aquesta temtica. En aquest cas, aquest fet no ha perms
aprofundir en certes qestions comentades a la Metodologia, vinculades a la
percepci dels joves respecte les seves relacions a lesplai o a la valoraci de la
seva experincia en aquest. Altra tema interessant s conixer la visi sobre lesplai
dels joves que es situen fora dell i que tenen altres prctiques doci. Per exemple, la
presncia dagrupacions juvenils, conegudes com bandes, podria analitzar-se
davant el paper dissuasori de lesplai. Altra qesti s la necessitat daprofundir en
la capacitat dinserci social de lesplai. Caldria estudiar trajectries vitals per tenir
ms coneixement, i per tant, realitzar investigacions de carcter longitudinal.
93
Captol 6. Bibliografia
6. Bibliografia
ALBAIGS, B.; SELVA. M. i BAYA, M. (2009): Infants, Famlia, Escola i Entorn: Claus
per a un temps educatiu compartit. Projecte Temps de Barri, temps educatiu
compartit. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill.
ALEGRE, M.A. i HERRERA, D. (2002): Escola, oci i joves dorigen magrib: El sentit
de al inserci social de els segones generacions de famlies immigrades: El cas de
Matar. Barcelona: Diputaci de Barcelona, Materials de Joventut 14.
Anlisi de necessitats i reptes en poltica de lleure del districte. Document no publicat
facilitat per lEsplai analitzat, 2009.
Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 [En lnia]. La Ciutat: Ajuntament de la Ciutat.
ARMENGOL, C. (Coord.) (2003): Tangram. Set elements per fer esplai i escoltisme
des de la interculturalitat. Barcelona: Secretria General de Joventut i Fundaci
Jaume Bofill.
BANKS, J. (1986): Multicultural Education in Western societies. London: Holt
Education, pp. 1-28.
BAUER, M. W. (2000): Classical content analysis a BAUER, M.W. (Eds.) Qualitative
researching with text, image and sound. Londres: Sage.
BERNSTEIN, B. (1996): Pedagoga, control simblico e identidad. Teora,
investigacin y crtica. Madrid: Ediciones Morata i Fundacin Paideia, pp.36-51.
BLANCHET, A. (1989): Entrevistar a BLANCHET, A. I ALTRES (eds.) Tcnicas de
investigacin en Ciencias Sociales. Madrid: Narcea.
94
BLESZYNSKA, K. (2008): Constructing Intercultural Education a Intercultural

Education. London: Publisher Routledge, Vol. 19, No. 6, December, pp. 537-545.
BONAL, X. (dir.) (2003): Apropiacions escolars. Usos i sentits de leducaci obligatria
en ladolescncia. Barcelona: Octaedro.
BOURDIEU, P. I PASSERON, J. (2005): La reproduccin. Elementos para una teora
del sistema de enseanza. Mxico: Fontamara.
BOURDIEU, P. (1990): Comprender a BOURDIEU, P. (dir.) La miseria del mundo.
Madrid: Akal.
Carta de Ciudades Educadoras [En lnia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Disponible a <Http://www.bcn.es/edcities/cat/carta/carta_ciutats.pdf>
CASAL, J.; GARCIA, M.; MERINO, R. I QUESADA, M. (2006): Aportaciones tericas
y metodolgicas en la sociologa de la juventud desde la perspectiva de la transicin a
Papers. Revista de sociologia, Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona, vol.
79, pp. 21-48.
CASAS, M. (Coord.) (2003): Tamb catalans: Fills i filles de famlies immigrades.
Barcelona: Fundaci Jaume Bofill, Finestra Oberta.
CASTEL, R. (1997): La metamorfosi de la cuestin social. Una crnica del salariado.
Barcelona: Paids.
Dades sobre la zona educativa del Districte. Document no publicat facilitat per el
Departament dEducaci de lAjuntament de la Ciutat.
Dades sobre lleure i Atenci Social Primria. Document facilitat per Atenci Social
Primria del Districte de la Ciutat.
95
DEL CAMPO, J. (1999): Multiculturalidad y conflicto: percepcin y actuacin a

Essomba, M. A. (Coord.). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas
para trabajar la diversidad tnica y cultural. Barcelona: Gra.
DELGADO, M. (1998): Diversitat i Integraci. Barcelona: Ed. Empries pp. 87-138.

DIPUTACI DE BARCELONA (2009): Model de detecci i prevenci de situacions de
risc social a la infncia i a ladolescncia des dels Serveis Socials Bsics. Barcelona:
Diputaci de Barcelona.
DIPUTACI DE BARCELONA (2004): Quina educaci per a quines ciutats?. Gnova:
Congrs de Ciutats Educadores.
DOMNGUEZ, M. i ANDRS, C. (2000): Tcniques dinvestigaci social I. Barcelona:
Edicions Universitat de Barcelona.
DUMAZEDIER, J. (1968): Hacia la civilizacin del ocio. Barcelona: Ed. Estela, pp. 131.
DUMAZEDIER, J. (1988): Revolution culturelle du temps libre 1968.1988. Paris:
Meridiens Klincksieck.
Els nens de la Clau [En lnia]. Sant Joan Desp: Televisi de Catalunya. Disponible a:
http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
ESSOMBA, M. (2000): Leducaci en el lleure; Leducaci en el lleure dinfants i joves
i la immigraci extracomunitria a CARBONELL, F. (coord.), Educaci i immigraci.
Els reptes educatius de la diversitat cultural i lexclusi social. Barcelona: Fundaci
Jaume Bofill, Ed. Mediterrnia.
ESSOMBA, M. A. (Coord.) (1999): Construir la escuela intercultural. Reflexiones y
propuestas para trabajar la diversidad tnica y cultural. Barcelona: Gra.
96
ESSOMBA, M. A. (Coord.) (2008): Adolescents immigrants a Catalunya i construcci

de la identitat cultural. Trajectries de vida i processos dinclusi a Recerca i
Immigraci. Departament dAcci Social i Ciutadania. Secretria per a la Immigraci,
Collecci Ciutadania i Immigraci, Nm. 1.
ESSOMBA, M. A. (2006): Educaci en el lleure, educaci cvica i diversitat cultural.
Contextos, finalitats i dinmiques a MORATA, T. (Coord.). Perspectives deducaci en
el lleure. Barcelona. Ed. Claret.
ESSOMBA, M.A. (coord.) (2001): SANDUK. Guia per a la formaci dels educadors i
les educadores en interculturalitat i immigraci. Barcelona: Secretaria General de
Joventut i Fundaci Jaume Bofill.
FRAS DEL VAL, A-S (2007): La educacin y la Administracin local a Educa la
Ciudad?, Revista CEE Participacin Educativa nm. 6, Novembre, pp. 5 a 21.
GARCA M. (2006): Lescola i el territori com a sistema de lluita contra el fracs
escolar a BONAL, X (dir.), Lestat de leducaci a Catalunya. Anuari 2005. Barcelona:
Fundaci Jaume Bofill, Ed. Mediterrnia.
GIL, F. (2002): La exclusin social. Barcelona: Ed. Ariel, pp.119-126.
GIROUX, H. i FLECHA, R. (1992): Igualdad educativa i Diferencia cultural. Esplugues
de Llobregat: Ed. Roure, pp. 94-161.
GINER, S. I LAMO DE ESPINOSA, E. (1998): Diccionario de sociologa. Madrid:
Alianza Ed.
GMEZ-GRANELL, C.; MARTNEZ, R. i GONZLEZ, I. (2003): Joves i lleure al casc
antic de Barcelona. Barcelona: Institut dInfncia i Mn Urb, Collecci Monogrfics.
GMEZ-GRANELL, C. (Coord.) i MAR-KLOSE, P. (Dir.) (2008): Informe de la
Inclusi social a Espanya 2008. Barcelona: Caixa Catalunya. Obra social, pp.15-18.
97
GMEZ-GRANELL, C. i BRULLET, C. (Coord.) (2008): III Informe Ciimu 2008 sobre

lestat de la infncia i els famlies. Volum II Infncia en xifres a Catalunya i Barcelon.
Barcelona: Institut dInfncia i Mn Urb., pp. 145-156
GORSKI, P. (2008). Good intentions are not enought: a decolonizing intercultural
education a Intercultural Education. London: Publisher Routledge, Vol. 19, No. 6,
December, pp.515-525.
HERRERA, D.; ALBAIGS, B. i GARET, M. (2003): La immigraci i el treball
intercultural a les entitats deducaci en el lleure. Barcelona: Secretaria General de
Joventut, Aportacions 20.
Ideari de lentitat. Document facilitat per lesplai analitzat.
JOLONCH, A. (2002): Educaci i infncia en risc. Barcelona: Centre dEstudis de
Temes Contemporanis (CETC).
GONZLEZ, J.J. (1996): La Construccin de la identidad tnica en mbitos
educativos no formales (Actitudes de los agentes de socializacin a la infancia de la
ciudad de Lleida a SOL, C. (Ed.). Racismo, etnicidad y educacin intercultural.
Lleida: Universitat de Lleida.
JULIANO, D. (1998): Inmigrantes de segunda. La adscripcin tnica asignada a
Santamara, E. i Placer, F. Contra el Fundamentalismo escolar. Barcelona: Virus.
KYMLICKA, W. (1995). Ciudadana multicultural. Barcelona, Paids.
Llei de Barris del Districte del 2000. Document facilitat per la Comissi dEntitats dels
Barris.
MARTNEZ, R. (2002): Cultura juvenil i gnere. Barcelona: Secretaria General de
Joventut, pp. 21-25; 90-93.
98
MAYRING, P. (2004): Qualitative content analysis a FLINK, U., VON KARDOFF, E. I

STEINKE, I. (eds.) A companion to qualitative research. Londres: Sage.
Memria 2003. Document facilitat per lesplai analitzat.
Memria 2005. Document facilitat per lesplai analitzat
MERINO, R. (2007a): Itineraris formatius, itineraris laborals i prctiques associatives
dels joves. Barcelona: E-Quaderns 7, Departament dAcci Social i Ciutadania.
Secretria General de Joventut, Observatori Catal de la Joventut.
MERINO, R. (2007b): Agencias de socializacin; El tiempo libre. Evolucin y usos del
tiempo libre. Respuestas educativas y retos sociales a Merino. R. i De la Fuente, G.
Sociologa para la intervencin social y educativa. Madrid: Ed. Complutense.
MERINO, R. (1997): La insercin social de los jvenes y el esplai a La Factora, nm.
3, pp. 63-76.
MIRET, P. I ALTRES. (2008): Enquesta a la joventut de Catalunya 2007. Barcelona:
Observatori Catal de la Joventut, Sinergia. Collecci de Guies Prctiques.
NEVEU, . (2002): Sociologa de los movimientos sociales. Barcelona: Ed. Hacer.
99
PIEDROLA, . I SRIA, M. (2006) [En lnia]: La detecci de necessitats formatives en

el sector del lleure i sociocultural. Barcelona: UGT, Fundaci Pere Tarrs-Universitat
Ramon Llull. Disponible a:
Http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/documents/arxiu/Resum_resultats_recerca.
pdf
Pla Integral del Districte del 2000. Document facilitat per la Comissi dEntitats dels
Barris.
PORTES, A. I ALTRES (2006): La asimilacin segmentada sobre el terreno: la nueva
segunda generacin al inicio de la vida adulta. Madrid: Universidad Pontificia
Comillas, nm. 19, pp. 7-58.
PORTES, A. I FERNNDEZ-KELLY, P. (2007): Sin margen de error: determinantes
del xito entre hijos de imigrantes crecidos en circunstancias adversas. Madrid:
Universidad Pontificia Comillas, nm. 22 p. 47-78
Primeres Jornades de Formaci per a la Interculturalitat en el lleure, 10, 11, 17 i 19 de
Novembre del 2000. (Manlleu). Document no publicat facilitat per la Secretaria
General de Joventut.
Projecte educatiu de lentitat curs 2007-08. Document no publicat facilitat per lesplai
analitzat.
Proposta del centre obert. Document no publicat facilitat per lesplai analitzat.
PUIG, J.M. I TRILLA, J. (1987): La pedagoga del ocio. Barcelona: Ed. Laertes.
QUIROGA, V. i SRIA, M: (2006): El lleure davui, una finestra al futur. Noves
necessitats en lmbit del lleure, entre els infants i els joves dels barris de Collblanc i
La Torrassa de lHospitalet de Llobregat. Barcelona: Fundaci Pere Tarrs Universitat Ramon Llull, Ajuntament de lHospitalet de Llobregat.
100
RAYA, E. (2006): Indicadores de exclusin social. Una aproximacin al estudio

aplicado de la exclusin. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del Pas Vasco,
pp. 19-34.
RICH, J. (2003): El mito de la educacin. Barcelona: Debolsillo.
ROS, A. (Coord.) (2003): Interculturalitat. Bases antropolgiques, socials i poltiques.
Barcelona: Ed. UOC, pp-42-56; 62-64.
SANDN, M.P. (1999). La sociabilizacin del alumnado en contextos multiculturales a
ESSOMBA, M. A. (Coord.) Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas
para trabajar la diversidad tnica y cultural. Barcelona: Gra.
SUBIRATS, J. (Dir.) (2005): Perfils dexclusi social urbana a Catalunya. Bellaterra:
Universitat Autnoma de Barcelona, pp. 9-39.
SUBIRATS, J (2001): Educaci i territori. El factor proximitat i de comunitat en les
poltiques educatives, a SUBIRATS, J. Educaci i govern local. Bracelona: Diputaci
de Barcelona - CEAC.
SUBIRATS, J. I ALBAIGS, B. (coord.) (2006): Educaci i comunitat. Reflexions a
lentorn del treball integrat dels agents educatius. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill,
Finestra Oberta.
SUBIRATS, M (2007): Ciudades educadoras, un proyecto cargado de futuro a
Educa la Ciudad?, Revista CEE Participacin Educativa 6, Novembre; pp. 51 a 60.
TABERNER, J. (2008): Sociologa y educacin. El sistema educativo en soicedades
modernas. Funciones, cambios y conflictos. Madrid. Ed. Tecnos.
TAYLOR, C. I ALTRES (1992): El multiculturalismo y la poltica del reconocimiento.
Mxico: FCE.
TOURAINE, A. (1971): Trabajo, ocio y sociedad a VVAA. Ocio y sociedad de clases.
101
Barcelona: Fontanella.
TILLY, C. (2004): Social Movements 1768-2004. Colorado: Paradigm Publishers.
VVAA (1990): La Ciudad Educadora. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
VVAA (2008): Educacin y vida urbana. Ciudades Educadoras. Barcelona: Santillana.
VVAA. (2006): De Prop: revista de poltica educativa local. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, nm. 15, Gener.
VVAA. (2002): Immigraci i lleure: orientacions per lacci. Barcelona: Observatori
Catal de la Joventut, Sinergia. Collecci de Guies Prctiques.
102
ANNEXOS
ANNEX 1. UNA APROXIMACI AL DISTRICTE ON ES SITUA

LESPLAI
Tot seguit es presenta lanlisi de les dades estadstiques sobre el districte on es
situa lesplai i sobre lesplai mateix, on la presncia de fills i filles de famlies
immigrades s fora rellevant i on les situacions de desigualtats socials sn
freqents. Aquest districte es mostra com un exemple de qualsevol territori on es
concentren aquests perfils de la poblaci, sent una realitat quantitativament important

a
Catalunya. Lany 2008 es comptabilitzen 163.932 estrangers/es de 0 a 17 anys a
Catalunya, que representen el 13% del total de poblaci dentre 0 i 17 anys
(1.283.493 infants i joves de la mateix franja dedat)4647. Sumant els nascuts i les
50 nascudes a lEstat
espanyol la xifra augmentaria molt ms . El total de poblaci immigrada representa el
14% del total de la poblaci de Catalunya al 200748. Es dedueix una presncia
rellevant, malgrat que no es disposi de dades exactes, que es configura de forma
diferent en la quotidianitat i que t una srie dimplicacions, com sha vist en el
captol del Marc teric.
En concret, lobjectiu daquest apartat, incls com annex, s donar a conixer la
realitat social daquest districte, fent incidncia en les qestions relacionades a la
poblaci infantil i juvenil. Daquesta forma es contextualitza el cas estudiat, que es
situa en un dels barris que formen part daquest districte.
Aquest districte mant el 19% de la poblaci del municipi en el 2007, i el 20% en el
2008. En total, 48.087 persones resideixen en el districte. Xifra alta tenint en compte
la seva extensi. De fet la densitat de poblaci existent ho expressa ms clarament:
54.822 habitants per km2 viuen en els dos barris que conformen el districte.
Aquesta densitat s molt superior a la de la ciutat i s en el barri 1 on s accentua
ms, doncs 61.675 habitants per km2 es situen en aquest barri, gaireb triplicant la
46 Dades extretes del padr a 1 de gener del 2008 de lINE. Elaboraci prpia.
47 De fet segons dades de lEncuesta Nacional de Inmigrantes de lINE, hi ha 679.142
fills i filles de famlies immigrades dentre 0 a 15 anys a Catalunya en el 2007: el 61%
de total de poblaci entre 0 i 15 anys (1.111.408 infants i joves de la mateixa franja
dedat segons dades extretes del padr a 1 de gener del 2007 de lINE). Aquesta xifra
s molt alta, i es dubte de la seva veracitat. A la metodologia de lEncuesta Nacional de
Inmigrantes es consideren immigrants totes aquelles persones que, sent el seu pas
dorigen un diferent dEspanya, en el moment de realitzaci de lenquesta tenen
establerta la seva residencia habitual dins del territori nacional. Els fills i les filles
dimmigrants sn la descendncia daquestes persones. Igualment donada la xifra
sha consultat a lINE la seva procedncia per assegurar la seva veracitat. Des de
lINE sadjunta la metodologia per respondre a la consulta realitzada. Si fos certa
aquesta dada, hi hauria 1 fill o filla per cada persona immigrada.
48 Dades extretes de lIdescat, a partir de l'explotaci estadstica dels padrons.
densitat poblacional del municipi. Temes com lamuntegament (habitatges compartits

per
moltes persones) o lalta ocupaci de lespai pblic es tracten en el Pla Integral i en
la Llei de barris i sn qestions rellevants donat aquest nivell de densitat poblacional
tant alt.
Taula 1. Extensi, poblaci a 31/12/07-08 i Densitat de poblaci en el 2008
Ext.
km2
Barri 1
Barri 2
0,44
0,51
Poblaci 31/12/07
Nm.
(%)*
24.903
23.184
51,7
48,2
Poblaci 31/12/08
Nm.
(%)*
26.928
25.142
51,7
48,3
Densitat
h./ km2
61.675
48.992
Districte
0,95
48.087
18,9
52.070
19,5
54.822
Ciutat
12,49
253.782
266.973
21.380
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de la rectificaci padronal de l INE per el 2007
i el Padr continu per el 2008, 2009. Elaboraci prpia.
*El (%) dels barris 1 i 2 han estat calculats sobre el total de poblaci del districte. I el (%) del
districte, sobre el total de la poblaci de la ciutat.
Respecte a levoluci de la poblaci del districte, entre els anys 1975 i 1981 es
produeix un decreixement del nmero dhabitants fins el 2001. En el 2007 hi ha una
variaci i es comena a veure cert creixement de la poblaci, de fet es sumen 5.440
efectius ms des del 2001. Aquesta tendncia es repeteix en els barris, sempre sent
el barri 1 el barri amb ms nmero dhabitants.
Per una banda, el decreixement de la poblaci, que t lloc a partir del 1981, pot
explicar-se per la configuraci, en part, daquests barris com zones de pas de la
poblaci immigrada de la resta de lEstat Espanyol que va arribar als anys 60 i 70.
Aquesta poblaci una vegada ha vist consolidada la seva situaci econmica ha
buscat una altra residncia fora del districte, o fins i tot, fora de la ciutat. Igualment
aquest districte no s tant sols un lloc de pas, doncs moltes persones shan establert
en ell i no han marxat. Per altra banda, laugment que es dna partir del 2007 ja
comena a tenir lloc anys anteriors. En el 2002 ja augmenta la poblaci, i es a partir
daquest anys quant el nmero de poblaci immigrada tamb creix, segons font
bibliogrfica consultada49.
Aquest districte ha acollit poblaci immigrada en diferents moments de la seva
histria i aix tamb es reflecteix en la seva realitat actual. Als anys 20 es produeix
una primera onada migratria i poblaci procedent sobretot dAndalusia i de Murcia
sestableix en els barris. En aquesta poca el districte ja es troba densament poblat.
La segona onada migratria, amb la que arriben moltes persones immigrades de la
49 No sespecifica la font bibliogrfica per tal de respectar lanonimat de les persones
entrevistades i de lesplai.
resta de lEstat Espanyol, t lloc, com ja sha dit, en els anys 60 i 70. Aquestes
persones i la seva descendncia avui conviuen amb la poblaci procedent de la resta
del mn, donada la tercera onada migratria que t lloc sobretot a principis del segle
XXI.
Grfic 1. Evoluci de la poblaci, 1975-2007
Barri 1
Barri 2
Districte
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
1975
1981
1986
1991
1996
2001
2007
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de les Dades de Censos i Revisions
Padronals de lINE, 2009. Elaboraci prpia.
Pel que fa al moviment natural de la poblaci, els naixements augmenten des del
2003 de forma continuada fins lany 2006. s al 2007 quan t lloc una davallada en
el nmero de naixements per donar lloc a un augment important en el nmero de
nadons, si es compara amb els augments anteriors. Es passa de 438 naixements en
el 2007 a 564 en el 2008. Les defuncions en canvi sn molt ms irregulars, ja que si
al 2004 pateixen un descens, al 2005 augmenten per tornar a decrixer en el 2006.
Any a partir del qual augmenten fins el 2008. En tot cas hi ha dos moments (2003 i
2005) en els que les defuncions mostren xifres superiors als naixements, fet que pot
indicar lexistncia duna poblaci envellida, tal com ms endavant sindica. En
general les lnies de naixements i de defuncions es troben fsicament molt properes i
sembla que la distancia entre elles ja aconseguida en el 2006 es recupera en el 2008,
aquesta vegada no per un descens de les defuncions sin per un augment de la
natalitat.
Grfic 2. Evoluci del moviment natural de la poblaci del districte, 2003-2008
600
539
500
400
564
491
450
411
482
472
377
371
438
412
466
Naixements
Defuncions
300
200
100
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de les Dades del Padr municipal de
lIdescat, 2009. Elaboraci prpia.
*Respecte el 2008, les dades sn provisionals.
Respecte el saldo migratori laugment del nmero de persones immigrades s

gaireb constant des del 2003, menys en dos anys: el 2004 i el 2007. El
comportament de les arribades est molt subjecte a qestions poltiques i
econmiques: els acords entre pasos i les decisions sobre matria migratria de
lEstat Espanyol i dels altres pasos influeixen en el nmero darribades. El nmero
de persones emigrades est fora per sota durant aquests anys, per tamb es
mostren xifres quantitativament rellevants. En el 2004 i en el 2006 hi ha una
davallada en el nmero de persones emigrades. En general, el que destaca s que
malgrat el nmero important tamb de persones emigrades, les xifres de la poblaci
immigrada que arriba en aquests anys sn realment altes i, en aquest sentit, t una
incidncia i implicacions en els barris.
Grfic 3. Evoluci del moviment migratori del districte, 2002-2008
7000
6241
6000
5000
5585
4974
4000
3000
6174
5673
5109
4368
3874
4404
3977
3120
3005
6453
4360
Immigrants
2000
Emigrants
1000
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de l estadstica municipal, 2009. Elaboraci
prpia.
Si es fa la comparativa del saldo migratori del districte amb el del municipi, es pot
veure que tamb en el 2004 hi ha una davallada en larribada de persones
immigrades, i molt ms important en termes quantitatius. En general el comportament
del saldo migratori a la ciutat s similar, per la disminuci de poblaci immigrada en
el 2007 es mant en el 2008, fet que al districte no passa. A ms, pel que fa a la
poblaci que emigra les xifres dels ltims anys (2006, 2007 i 2008) sn molt similars i
les lnies de la poblaci immigrada i lemigrada est molt ms a prop. s a dir, a la
ciutat la poblaci emigrada i la immigrada mantenen xifres ms properes i les
diferncies no sn tant evidents, mentre que al barri 1 i al barri 2 s molt ms evident
que hi ha ms poblaci que ha immigrat que no pas que ha emigrat. Tamb a la ciutat
destaca les xifres ms aviat altes de poblaci que emigra.
Grfic 4. Evoluci del moviment migratori de la ciutat, 2002-2008
25000
20606
20000
17954
15000
17492
23530
23241
22995
17624
17709
17466
21165
19032
18960
14058
13476
10000
Immigrants
Emigrants
5000
0
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de l estadstica municipal, 2009. Elaboraci
prpia.
Lestructura dedats segons sexe mostra un major nombre de poblaci entre els
25 i els 45 anys. s a dir, la poblaci adulta s la que t un major pes tant pel que fa
als homes com a les dones. Aix podria explicar-se per larribada de poblaci
immigrada en edat adulta per motius laborals. Destaca sobretot que s una pirmide
estreta en la seva base, ja que no t un gran nmero de poblaci infantil i juvenil,
per en canvi s de poblaci de ms de 50 anys.
Per tant la poblaci del districte es troba ms aviat envellida, segons aquesta
pirmide, amb una natalitat baixa (Veure Grfic 2). I mentre la proporci dhomes i
dones s similar pel que fa a la poblaci de menys de 25 anys (malgrat que els
homes mantenen xifres lleugerament ms altes), es detecten ms dones que homes
en les edats ms avanades. A partir del 55 anys canvia la tendncia, i si abans els
homes sumaven ms efectius, a partir daquesta edat les dones mostren xifres
superiors. Aquest fet es reafirma a partir dels 65 anys de forma molt ms contundent,
donant lloc a lexistncia de ms dones en situaci de viudetat, ja que els homes
moren abans.
Grfic 5. Estructura d'edats segons sexe del districte, 2008
90 i ms
80-84
70-74
60-64
50-54
Home
40-44
Dona
30-34
20-24
10-14
0-4
- 3000
- 2000
- 1000
1000
2000
3000
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir del Padr municipal. Dades provisionals,
2009. Elaboraci prpia.
La ciutat tamb mostra una situaci similar: Una pirmide amb una base estreta,
donada la baixa presncia dinfants i de joves, i una poblaci fora envellida. Tamb
en el cas de la ciutat la poblaci gran mant un presncia superior del sexe femen.
Per hi ha una diferncia: la franja dedat dentre 70 i 79 anys del districte mant
xifres superiors que franges anteriors (de 55 a 69 anys), mentre que a la ciutat passa
al revs. La tendncia del municipi es basa en una disminuci del nmero defectius
en la mesura que ledat puja. Per tant una de les qestions que es planteja en el
districte s lexistncia duna part de la poblaci fora envellida.
Grfic 6. Estructura d'edats segons sexe de la Ciutat, 2008
90 i ms
80-84
70-74
60-64
50-54
Home
Dona
40-44
30-34
20-24
10-14
0-4
- 15000
- 10000
- 5000
5000
10000
15000
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir del Padr municipal. Dades provisionals,
2009. Elaboraci prpia.
El 42% de la poblaci del districte ha nascut a Catalunya, el 21% a la resta de

lEstat Espanyol i el 38% a la resta del mn. Aquesta ltima xifra s realment alta si
es compara amb la de la ciutat, malgrat que aquesta tamb s destacable. El 27% de
la poblaci ha nascut en altre pas. A Catalunya el percentatge s ms baix: el 16%
de la poblaci ha nascut en un altre pas50. Al barri 1 el percentatge de poblaci
nascuda a la resta del mn s ms alt (40%), mentre que al barri 2 s ms baix
(35%).
La poblaci nascuda a la resta de lEstat actualment s ms baixa que anys
anteriors, doncs larribada daquesta poblaci es va produir en el segle passat en els
anys 60 i 70 i gran part de la seva descendncia ja ha nascut a Catalunya. En canvi
la poblaci nascuda a la resta del mn fa referncia directament a la poblaci
immigrada que ha anat arribant en aquest ltims anys. Algunes persones han arribat
amb els seus fills i les seves filles, o posteriorment aquests i aquestes han arribat per
mitj de les reagrupacions, per tamb hi ha fills i filles de famlies immigrades que
han nascut a Catalunya. No es disposa de dades sobre les edats ni tampoc sobre fills
i filles de famlies immigrades, per atenent a les dades aportades per lEncuesta
Nacional de Inmigrantes de lINE respecte Catalunya (Veure en aquest annex) i el
percentatge de poblaci nascuda fora de lEstat Espanyol en aquest districte, es
podria intuir que el nmero pot ser elevat tant en el barri 1 i com en el barri 2.
50 Dades extretes del padr a 1 de gener del 2008 de lIdescat. Elaboraci prpia.
Pel que fa a aquesta poblaci nascuda a la resta del mn del districte, el 12% es
conforma per persones de nacionalitat espanyola que han nascut fora de lEstat. A la
ciutat i al barri 1 es mant el mateix percentatge, mentre que al barri 2 disminueix 1
punt. Si satn a les persones estrangeres que han nascut a la resta del mn,
aquestes representen el 88% de la poblaci nascuda a la resta del mn del districte.
El percentatge s idntic a la ciutat i al barri 1, i similar al barri 2.
Les procedncies ms freqents de la poblaci estrangera nascuda a la resta del
mn del districte sn les lligades a Amrica del Sud. De fet el 60% daquesta
poblaci procedeix dalgun pas dAmrica del Sud. El mateix percentatge t lloc al
municipi i al barri 2, mentre que al barri 1 s similar (59%). Altres procedncies sn
destacables al districte: el 12% de les persones estrangeres nascudes a la resta del
mn s dalgun pas dsia, mentre que el 11% s dalgun pas dfrica. Els
percentatges sn iguals en els barris pel que fa sia, i similars, pel que fa frica. A la
ciutat tampoc hi ha gaire diferncies: la poblaci estrangera nascuda a lsia s del
11%, mentre que la nascuda a lfrica s un pl ms alta que en el districte (12%).
Respecte al districte no es disposa de dades concretes per pasos, per en anys
anteriors, segons la Llei de Barris del 2004 i informaci de carcter qualitatiu recollida
a partir del treball de camp, les procedncies ms freqents dAmrica del Sud sn:
Per, Repblica Dominicana, Colmbia, Ecuador i Bolivia. De lfrica destaca el
Marroc i de lsia, Pakistan (Llei de Barris, 2004; Altra font bibliogrfica 51). Igualment
si es consulta aquestes fonts, poden haver hagut variacions. Malgrat que aquestes
siguin les ms rellevants, el pes de cada una delles ha anat canviant. Per exemple,
part dels informants clau entrevistats del districte apunten lexistncia dun augment
de la poblaci estrangera procedent de Bolvia entre el 2007 i el 2008. De la mateixa
manera altres variacions poden haver tingut lloc.
Taula 2. Poblaci segons lloc de naixement, 2008

Barri 1
Barri 2
Districte
Nm.
(%)
Nm.
(%)
Catalunya
Resta de l'Estat
Resta del mn
10.869
5.270
10.789
40,4
19,6
40,1
10.768
5.626
8.748
42,8
22,4
34,8
Ciutat
Nm.
(%)
21.637
10.896
19.537
41,6
20,9
37,5
Nm.
120.974
74.519
71.480
(%)
45,3
27,9
26,8
Persones espanyoles
nascudes a 1.297 12,0 963 11,0 2.260 11,6 8.689 12,2 la resta del mn
51 No sespecifica la font bibliogrfica per tal de respectar lanonimat de les persones

Persones estrangeres
nascudes a la resta
9.492
88,0
7.785
89,0
17.277
88,4
62.791
87,8
3,4
331
4,3
656
3,8
2.131
3,4
del mn
CEE
325
Resta d'Europa
441
4,6
381
4,9
822
4,8
3.546
5,6
sia
1.167
12,3
958
12,3
2.125
12,3
6.914
11,0
frica
1.045
11,0
743
9,5
1.788
10,3
7.362
11,7
Amrica del Nord
0,1
14
0,2
23
0,1
83
0,1
Amrica Central
910
9,6
664
8,5
1.574
9,1
5.018
8,0
Amrica del Sud
5.595
58,9
4.692
60,3
10.287
59,5
37.724
60,1
0,0
0,0
0,0
11
0,0
Oceania
Antics territoris esp. 0,0 0,0 0 0,0 2 0,0 Total 26.928 100 25.142 100 52.070 100 266.973 100
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de les Revisions padronals a 31 de desembre.
Estadstica municipal, 2009. Elaboraci prpia.
Un dels fenmens apuntats en fonts recollides com el Pla integral del 2000 o la Llei de
Barris del 2004 s lamuntegament. En el treball de camp realitzat sha apuntat tamb
des de les persones informants clau lexistncia daquest fenomen en la mesura que hi
ha habitatges on conviuen moltes persones, a vegades famlies diferents, i on es
relloguen habitacions. Les famlies que conviuen en aquestes situacions sn, en gaireb
tots els casos, de carcter immigrat i els fills i les filles apunten sovint el xoc que els hi
produeix viure en aquestes circumstncies, quan aix no els hi passava en els pasos
dorigen. Des dels informants clau tamb es justifica a partir daquest fet lalta ocupaci
de lespai pblic per part de la poblaci immigrada, malgrat que tamb es diu que fer
ms vida al carrer pot ser una qesti de costums. Igualment, no fa tant de temps la vida
al carrer que es feia en certs barris de Catalunya era destacable, especialment per part
de la poblaci procedent de la resta de lEstat Espanyol.
Les dades sobre les persones per habitatge que es mostren a continuaci no inclouen els
casos de les persones no empadronades o empadrones en habitatges diferents als que
sn les seves residncies actuals. Per tant existeix un baix. Tanmateix lamuntegament
esmentat es relaciona amb el fet de que gran part daquests habitatges sn de redudes
dimensions, ja que predominen els que disposen dentre 31 i 60 m2 (Llei de barris, 2004).
Els habitatges on resideixen dues persones sn els ms freqents en el districte (29%),
tamb a cada un dels seus barris (29%) i a la ciutat (30%). El que ms destaca s que en
el 26% dels habitatges del districte ( i el 27% al barri 1) tan sols resideix una persona.
Aix a la ciutat tamb es destacable, malgrat disposar dun percentatge menor (22%).
Aquest fet es relaciona amb lexistncia de persones gran que viuen soles. Abans es
parlava de dones grans viudes, i possiblement siguin aquestes les que viuen en aquests
habitatges, tal com sindica en altres fonts respecte anys anteriors (Llei de Barris del
2004).
Els habitatges amb 3 persones tenen una freqncia similar en els barris que es concreta
en el 18% en tot el districte, mentre que a la ciutat s superior (22%). Tamb el
percentatge dhabitatges amb 4 membre s major en el municipi (15%) que en el
districte i els seus barris (13% respectivament). Respecte els habitatges amb 5 persones,
a cada territori es repeteix el mateix percentatge (5%), menys al barri 1 (6%). Serien els
habitatges menys destacables en termes quantitatius, seguits per aquells on viuen ms
de 5 persones. Malgrat aix s rellevant dir que mentre que a la ciutat aquests habitatges
representen el 6%, al districte representen el 8%, i al barri 1, el 9%.
Taula 3. Nombre de persones per habitatge en el 2008
Barri 1
Barri 2
Districte
Nm.
(%)
Nm.
(%)
Nm.
(%)
1
2
2.523
26,8
28,7
17,6
12,6
5,5
8,9
100
2.335
25,9
29,2
19,1
13,1
5,1
7,6
100
4.858
5.339
3.377
2.368
973
1.519
18.434
26,4
29,0
18,3
12,8
5,3
8,2
100
Ciutat
Nm.
20.732
28.541
2.711
2.628
3
1.656
1.721
20.460
4
1.188
1.180
14.404
5
517
456
4.698
Ms de 5
836
683
5.988
9.431
Total de llars
9.003
94.823
Font: Anuari Estadstic de la ciutat 2008 a partir de les Revisions padronals a 31 de desembre.
Estadstica municipal, 2009. Elaboraci prpia.
Tant el nivell dinstrucci de la poblaci com lactivitat de la mateixa sn de lany

2001, ja que aquestes dades depenen del Cens de poblaci, que des daquest any no
sha tornat a fer. Per malgrat aquest biax, es mostren igualment per tal daportar una
informaci de carcter aproximativa.
Pel que fa al nivell dinstrucci, el 28% de la poblaci disposa destudis primaris i el
23% destudis secundaris. El 21% no disposa destudis. La formaci professional es
realitza per el 11% i el batxillerat superior per el 9%. El 8% t estudis universitaris. A la
ciutat la tendncia s similar, per els percentatges en els nivells ms baixos
dinstrucci sn lleugerament inferiors, tenint ms pes la secundria i la formaci
professional, per no de forma molt rellevant. A Catalunya s que el percentatge de
poblaci sense cap estudi s inferior: s del 14% davant del 21% del districte. I tenen
ms pes els nivells ms alts, per no de forma molt contundent. Destaca la formaci
universitria, ja que el 13% de la poblaci catalana disposa della, davant del 8% de la
poblaci del districte. En general la pauta s similar a la general donada a Catalunya,
per els nivells formatius ms baixos compten amb ms efectius als barris objecte
destudi
Taula 4. Poblaci segons nivell dinstrucci, 2001
(%)
21,9
30,1
21,6
15,2
5,0
6,3
100
Districte
Ciutat
Font: Idescat a partir del Cens de poblaci del 2001, 2009. Elaboraci prpia.
Tantmateix parlar de poblaci activa i no activa amb dades del 2001 es fa difcil
donats els canvis que any rere any poden donar-se en lmbit econmic.
Precisament en lactualitat t lloc una complexa situaci de crisi econmica, amb
nivells datur realment importants a tot lEstat Espanyol. Des dels Serveis Socials
dAtenci Primria (SSAP) sapunta la detecci dun augment de les situacions
familiars crtiques degut a latur i a les dificultats econmiques. En tot cas, per veure
tendncies, sanalitzen les dades segents.
La poblaci activa s inferior en el districte: representa el 47% de la poblaci, quan a
la ciutat representa el 49% i a Catalunya, el 50%. En general no sn percentatges
molt diferents. La poblaci no activa s del 53% al barri 1 i al barri 2, del 51% al
municipi i del 50% a Catalunya. Del total de poblaci, el 41% est ocupada en els
barris objecte destudi, de la qual el 58% s home. La poblaci ocupada augmenta
tamb 2 punts a la ciutat i 3 a Catalunya, sent els homes en tots els casos els que
tenen percentatges ms alts docupaci. De la poblaci desocupada del districte
(6%), el 51% s home, mentre que a la ciutat, el 51% s dona, i a Catalunya, el 55%
tamb s dona. Per tant hi ha menys dones en situaci de desocupaci en el districte
des dun punt de vista percentual. Atenent a aquestes dades, si es realitza el clcul
del percentatge datur existent, es comprova que el districte compta amb el 13%
datur, el municipi amb el 12% i Catalunya amb el 10%. La poblaci de la ciutat, i
sobretot, la del districte, tenen nivells datur ms alts que el conjunt de la poblaci
catalana.
Pel que fa a les persones no actives, tant en el districte, com a la seva ciutat i a
Catalunya, la proporci de dones s superior. Representa el 60% de la poblaci no
activa del districte i del municipi, i el 59% de Catalunya.
Taula 5. Poblaci segons activitat i sexe, 2001
Districte
Ciutat
Catalunya
Actius
Ocupats
Homes
Dones
Desocupats
Homes
Dones
No actius
Homes
Dones
Total poblaci
(%)
Nm.
(%)
Nm.
(%)
47,0
41,0
58,0
42,0
6,0
50,5
49,5
53,0
39,7
60,3
20.015
17.440
10.121
7.320
2.575
1.300
1.275
22.616
8.987
13.629
49,2
43,3
59,8
40,2
6,0
48,6
51,4
50,8
39,7
60,3
117.483
103.233
61.701
41.532
14.250
6.922
7.328
121.207
48.072
73.135
49,7
44,7
58,9
41,1
5,1
45,3
54,7
50,3
40,7
59,3
3.135.792
2.816.791
1.658.048
1.158.742
319.001
144.370
174.631
3.168.574
1.289.873
1.878.701
Nm.
100,0
42.631
100,0
238.690
100,0
6.304.366
Font: Idescat a partir del Cens de poblaci del 2001, 2009. Elaboraci prpia.
Safegeix dades sobre Atenci Social Primria donat lmfasi que es realitza en les
situacions de risc social en aquest estudi.
En primer lloc satn a les demandes realitzades per districtes. En termes
quantitatius les ms rellevants en el districte sn les econmiques (1.112) i les
familiars i socials (168), com en el conjunt de la ciutat. Per el que destaca s el
nombre elevat de demandes per temes descolaritzaci (168), si es compara el
districte objecte destudi (Districte I) amb la resta de districtes de la ciutat. A ms
tamb hi ha un nombre alt de demandes per salut (124) i per temes laborals (117). En
general, els barris estudiats conformen el districte amb ms demandes a Atenci
Social Primria (1.970) de la ciutat.
Taula 6. Nombre de demandes dAtenci Social Primria per districtes, 2008
Font: Anuari Estadstic de la ciutat 2008 a partir del Negociat de territori de l rea de Benestar
i Famlia. Unitats Bsiques dAtenci Social Primaria. Ajuntament de la ciutat, 2009.
Elaboraci prpia.
Si enlloc de demandes es parla de problemtiques, el districte I torna a concentrar

un major nmero (1.715). En aquest cas les problemtiques econmiques tamb sn
les ms freqents, seguides de les familiars i socials i de les laborals. Rellevants sn
tamb les problemtiques prpiament socials (187) i les relacionades amb
lescolaritzaci (124). Respecte la resta de districtes, destaquen les problemtiques
laborals, les descolaritzaci i les de salut per tenir un pes molt ms superior en
relaci al total.
Taula 7. Nombre de problemtiques dAtenci Social Primria per districtes, 2008

Total
I
II
III
IV
V
VI
VII
4053
291
719
404
606
716
697
686
225
Escolaritzaci
124
39
41
29
19
20
19
Familiars i
socials
Habitatge
Laborals
Legals
Socials
Salut
1399
333
596
205
917
409
260
54
235
36
187
100
123
266
290
212
42
74
45
47
49
70
86
167
59
89
40
123
52
81
52
Total
8203
1715
Econmiques
26
34
31
32
166
144
109
126
31
888
39
1221
88
1407
80
1297
1236
7
20
6
62
19
439
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir del Negociat de territori de l rea de Benestar
i Famlia. Unitats Bsiques dAtenci Social Primria. Ajuntament de la Ciutat, 2009.
Elaboraci prpia.
Tamb el districte I t el nmero ms alt dusuaris dAtenci Social Primria: 3.462.

El total dusuaris dusuaris dAtenci Social Primria de la ciutat s de 13.829.
Els barris objecte destudi concentren el 25% dels usuaris de la ciutat.
Taula 8. Nmero dusuaris dAtenci Social
Primria per districtes, 2008
Usuaris
Districte
Nm.
(%)
III
IV
V
VI
VII
Altres
3.462
2.651
1.625
2.788
2.278
652
93
280
25,0
19,2
11,8
20,2
16,5
4,7
0,7
2,0
Total
13.829
100,0
I
II
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de la Direcci de Serveis de Benestar Social i
Famlia. Servei dInformaci i Tramitaci de Recursos Socials. Ajuntament de la Ciutat, 2009.
Elaboraci prpia.
La Renda Mnima dInserci (RMI) pot ser un indicador ms de situacions de risc, ja

que es presenta com un recurs per la poblaci amb dificultats econmiques i socials
amb lobjectiu dimpulsar al inserci laboral i social de la mateixa. El districte I, en
aquest cas, s el segon en nmero dexpedients de la RMI presentats amb 21 casos,
per ocupa de nou la primera posici en nmero dexpedients vigents: 118. Un
nmero realment alt si es compara amb els altres districtes.
Taula 9. Nombre dexpedients o sollicituds tramitades de

la Renda Mnima dInserci (RMI) per districtes, 2008.
Districte
Presentats
Vigents
I
II
III
IV
V
VI
Urgents
21
9
15
19
23
15
3
118
39
49
81
72
66
3
Total
105
428
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de la Direcci de Serveis de Benestar Social i
Famlia. Servei dInformaci i Tramitaci de Recursos Socials. Ajuntament de la Ciutat, 2009.
Elaboraci prpia.
Deixant de banda les caracterstiques ms generals de la poblaci dels barris, tot

seguit es mostren dades ms relacionades amb la poblaci infantil i juvenil. En
primer lloc es fa una aproximaci a la situaci educativa, i en segon lloc, safegeix
dades sobre els Serveis Socials dAtenci Primria i el lleure educatiu.
Respecte els centres educatius existents, destaquen 4 centres deducaci
primria, 2 deducaci secundria de carcter pblic i 3 centres deducaci privats
de carcter concertat. La gran majoria de centres pblics es concentren al barri 2. Els
centres situats en el districte, juntament amb altres centres dun barri prxim d altre
districte, conformen la zona educativa del districte.
Hi ha ms places en els centres deducaci primria, que no pas en els de
secundria, per les diferncies tampoc sn excessivament altes. En leducaci
primria, la presncia de lescola concertada s molt ms rellevant que en
leducaci secundria. A ms els centres de primria de carcter concertat mantenen
un nmero de places prxim al dels centres de primria pblics.
El nivell docupaci s similar en primria (del 97%) i en secundria (del 99%).
Gaireb totes les places estan ocupades, i per tant destaca un nivell docupaci fora
alt. Aix sobretot es dna en els centres pblics, on hi ha uns nivells docupaci ms
alts. Els deducaci primria tenen una ocupaci del 93% i els deducaci
secundria del 95%. En els centres privats els percentatges baixen: primria t una
ocupaci del 85% i secundria del 71%.
Taula 10. Nombre de places, dalumnes i % docupaci segons
tipologia de centres de la zona educativa del districte, 2008.
Nivell
Places
Alumnes docupaci (%)
Centres de
primria
Pblics
Concertats
2.469
2.392
96,9
1.344
1.125
1.251
1.141
93,1
84,9
Centres de
secundria
Pblics
Concertats
2.274
2.239
98,5
1.314
960
1.280
959
95,2
71,4
Total
4.743
4631
Font: Departament dEducaci de lAjuntament de la Ciutat, 2009.
Elaboraci prpia.
LAjuntament de la ciutat comptabilitza els fills i les filles de famlies immigrades

com a persones que entren en els centres educatius provinents d'altres pasos o
nascudes aqu per que tenen progenitors daltres pasos. Aquesta dada ens serveix
per veure el nombre de fills i de filles de famlies immigrades, almenys escolaritzats.
Segons la taula segent, aquests i aquestes es situen bsicament en els centres
educatius pblics amb percentatges fora elevats. El 69% de lalumnat del centres de
primria pblics s fill duna famlia immigrada. A secundria el percentatge s del
67%. En canvi en els centres deducaci primria concertats, el 24% dels alumnes s
fill duna famlia immigrada. I a secundria, el 25% tamb ho s. En general, el 48%
de lalumnat de primria i de secundria tant de centres pblics com concertats est
conformat per fills i filles de famlies immigrades. s a dir, gaireb, la meitat de la
poblaci escolaritzada del barris que acudeixen a algun centre educatiu de la zona
educativa. A primria, destaca el 48% de fills i filles de famlies immigrades. I a
secundria el 49%.
Aquestes dades sn un reflex de la presncia ms que important en termes numrics
de poblaci immigrada en els barris i de les diferncies entre lescola pblica i
concertada. La tendncia a la concentraci de la poblaci immigrada en els centres
pblics per qestions bsicament econmiques tamb es dna en aquest districte. Es
dna tamb la fuga de la poblaci dorigen no immigrat i amb ms capacitat
adquisitiva a les escoles concertades dels barris, i fins i tot de fora dels barris. Cal dir
que existeix un nombre de places especials a les escoles, tant pbliques com
privades. Aquestes places estan destinades a la poblaci amb discapacitats, amb
necessitats socials i en situacions desfavorides i a la poblaci nouvinguda. Sn 2
places per grup que shan de reservar per aquests collectius tant als centres pblics
com privats, 3 en el cas dun barri daltre districte i 4 per els barris objecte destudi.
Taula 11. Alumnes de famlies immigrades de la zona educativa dels barris en el
curs 2008-09
Educaci primria
Educaci secundria
Centres pblics
Centres concertats
Total
Nm.
868
273
1.141
(%) Respecte el
total dalumnat
69,4
23,9
-
Nm.
852
243
1.095
(%) Respecte el
total dalumnat
66,6
25,3
-

Elaboraci prpia.
No es disposa de la distribuci dels alumnes de famlies immigrades del districte

segons la seva procedncia, per s de la ciutat. Es mostra aquestes dades com
una aproximaci a la realitat de les aules dels barris, entenent tamb que aquest
districte t un pes relatiu molt important en el total dalumnes de famlies immigrades
del municipi, tal com es comenta des de lrea dEducaci de lAjuntament de la
ciutat.
La procedncia ms important s Equador. A primria el 22% del total dalumnes de
famlies immigrades s daquest pas, i a secundria el 30% tamb ho s. La segent
procedncia ms rellevant a primria s el Marroc amb el 8%, i a secundria, la
Repblica Dominicana i Colmbia, amb el 10% respectivament. Altra procedncia a
destacar s Per, amb el 7% a primria i el 6% a secundria. A la taula segent
sobserva altres procedncies amb menor presncia en termes relatius.
Taula 12. Percentatge dalumnes de famlies immigrades de la ciutat segons
procedncies en el curs 2008-09
Educaci primria Educaci secundria
Equador
Marroc
Per
Repblica
Dominicana
Bolvia
Colmbia
Xina
Romania
Argentina
India
Pakistan
Altres
Total
(%)
22,0
7,5
6,9
(%)
29,6
7,1
6,4
6,6
5,4
4,4
3,5
2,7
2,2
2,2
2,1
34,6
9,7
4,7
9,5
2,8
1,9
0,0
2,3
2,3
23,7
100,0
100,0

Elaboraci prpia.
Dues de les qestions que preocupen a les escoles i a les famlies s labsentisme i
el fracs escolar. Al Pla Integral del 2000 i a la Llei de barris del 2004 ja es
contemplen, destacant-les com problemtiques associades a la poblaci infantil i
juvenil a atendre. Les dades actuals, de lltim curs, sobre absentisme escolar no sn
del tot fiables i per aix no safegeixen. Respecte el fracs escolar, ents com
labandonament o no superaci de leducaci secundria obligatria, les xifres sn
rellevants tant a leducaci pblica com concertada. Als centres pblics el fracs
escolar s del 32% i als concertats s del 28%.
Taula 13. Fracs escolar, Curs 2008-09.

Fracs escolar
(%)
Centres pblics
31,83
Centres concertats
28,43
Elaboraci prpia.
Sn moltes les dificultats que es presenten a les escoles, especialment pbliques, i

aix aquestes ho expressen normalment, no solament en aquest districte. Qestions
com la manca de recursos limiten les actuacions des dels centres educatius. Per
altres problemtiques derivades dels entorns socials on es situen aquests centres
tamb intervenen per afegir ms o menys complexitat a la tasca educativa. Al llarg del
treball de camp el paper de les escoles ha aparegut en les entrevistes realitzades.
Ms dun o una informant clau expressava lesfor dels centres educatius per la
millora de situacions derivades de la presncia de la poblaci filla de famlies
immigrades i en situacions de risc social.
Des dAtenci Social Primria es treballa amb les escoles per detectar situacions
de risc. Tot seguit es mostren dues dades derivades de latenci que es realitza a la
poblaci infantil que cursa primria i que faciliten la descripci del perfil de la mateixa:
la seva procedncia i el tipus de famlia al qual pertany.
Respecte la procedncia, el 57% s dAmrica llatina, el 25% de lEstat Espanyol, el
12% del Magreb i safegeixen altres percentatges menors dsia. El 75% de la
poblaci usuria de primria s de fora de lEstat Espanyol, donat lalt percentatge
de poblaci immigrada i lalta presncia de fills i filles de famlies immigrades a les
escoles. A ms aquesta dada mostra com les situacions de risc social afecten en un
alt grau als fills i a les filles de famlies immigrades.
Taula 14. Poblaci usuria dels CEIPs segons procedncia, curs 2007-08
Amrica llatina
Estat espanyol
Magreb
Resta dfrica
sia
Altres
Total
Nm.
119
53
26
9
1
1
(%)
56,9
25,4
12,4
4,3
0,5
0,5
209
100,0
Font: Atenci Social Primria del Districte, 2009. Elaboraci prpia.
Pel que fa a la tipologia de famlia, el 45% de la poblaci infantil usuria d Atenci

Social Primria t una famlia nuclear. Per el 35% t una famlia monoparental, en
molts casos, segons les entrevistes realitzades, aquests infants viuen amb les seves
mares, que solen ser joves i dorigen immigrat. En aquest sentit, seria ms correcte
parlar de monomarentalitat, que com es comprova, s rellevant en termes relatius.
Destaquen tamb el 8% amb situacions de convivncia familiar, el 6% amb famlies
extenses i el 5% amb famlies reconstitudes (famlies formades per varis nuclis
familiars que suneixen constituint una nova famlia).
Taula 15. Poblaci usuria dels CEIPs segons tipologies de famlies, curs
2007-08
Monoparental
Nuclear
Extensa
Reconstituda
Convivncia
familiar
Convivncia
grupal
Total
Nm.
73
94
13
11
(%)
34,9
45,0
6,2
5,3
17
8,1
0,5
209
100,0
Els Serveis Socials dAtenci Primria (SSAP) tenen previstos uns ajuts econmics
a les famlies amb dificultats econmiques per els seus fills i les seves filles
menors dedat. Els ajuts es donen per poder anar al menjador escolar o per realitzar
activitats de lleure, com poden ser anar a lesplai, al casal o a unes colnies. En el
2008 shan donat 193 ajuts a famlies per el menjador escolar, i 153 per la realitzaci
dactivitats de lleure en el districte. Aquest districte ocupa la tercera posici en ajuts
per el menjador escolar, i la segona posici en ajuts per el lleure.
Taula 16. Ajuts econmics a les famlies per districtes, 2008.

Districte
Menjador escolar Temps de lleure

193
153
148
58
III
56
83
IV
213
217
V
163
126
VI
220
150
Font: Anuari Estadstic de la Ciutat 2008 a partir de la Direcci de Serveis de Benestar Social y
Famlia. Ajuntament de la Ciutat, 2009. Elaboraci prpia.
I
II
En concret, si es centra lanlisi en el lleure, Atenci Social Primria dels barris

estudiats ha atorgat 297 ajuts per lleure en el curs 2007-08, dels quals els 50% sha
destinat a infants dentre 6 i 12 anys. El 38% daquest ajuts ha estat atorgat a infants
dentre 3 i 5 anys. Els i les joves dentre 12 i 17 anys han estat qui menys ajuts han
rebut: el 12% del total.
Taula 17. Poblaci infantil i juvenil menor dedat atesa per Atenci Social
Primria del Districte en relaci als ajuts per el lleure segons edat, curs 2007-08
Edats
3 a 5 anys
6 a 12 anys
12 a 17 anys
Total
Nm.
113
148
36
(%)
38,0
50,0
12,0
297
100,0
Els ajuts facilitats per la realitzaci dactivitat de lleure a lestiu bsicament es

relacionen amb dues entitats: CB Andreu i lesplai 1. La primera entitat, el CB
Andreu, s un club esportiu. El 30% dels ajuts que sha atorgat lestiu de lany 2008
ha estat per la realitzaci duna activitat de lleure en aquesta entitat. El 58%,
percentatge molt ms alt, per la realitzaci tamb duna activitat de lleure per a
lesplai 1. Aquest s lesplai objecte daquest estudi. Existeixen altres entitats que
acumulen percentatges menors. Respecte lesplai objecte destudi, aquest acumula
un nombre elevat dajuts perqu molta poblaci infantil i juvenil acudeix a aquest, ja
que s lnic existent en els barris. Altres ofertes es situen fora del districte. De fet,
Serveis Social dAtenci Primria (SSAP) tamb hi tenen relaci amb aquestes, quan
menors del districte acudeixen a elles.
Taula 18. Poblaci infantil i juvenil menor dedat atesa

per Atenci Social Primria del Districte en relaci als
ajuts per lleure a lestiu segons entitat, estiu del 2008
Entitat
CB Andreu*
Lesplai 1
Altres
Total
Nm.
69
135
27
(%)
30,0
58,0
12,0
228
100,0

*Sha modificat el nom per respectar lanonimat de les persones entrevistades i de l esplai.
Com anteriorment sha dit, Serveis Social dAtenci Primria (SSAP) tenen vincles
amb ms duna entitat per temes relacionats amb les activitats de lleure. A
continuaci es facilita un llistat daquestes entitats. No totes es situen fsicament al
districte, per s que totes es relacionen amb la poblaci daquests barris.
Taula 19. Entitats amb les es treballa des dAtenci Social
Primria del Districte, 2 de juny del 2009*

Entitat
Tipus
Esport
Esplai
AMPA Joan de Batlle
AMPA
AMPA Montserrat Abell
AMPA
AMPA Llus Companys
AMPA
AMPA Lola Anglada
AMPA
CF dels barris
Esport
FC Mas Torrent
Esport
Lleure 28
Lleure
Esplai 2
Esplai
Esplai 3
Esplai
Associaci Educativa La Maduixa
Lleure amb persones amb Discapacitats
AMF
Esport
AFER
Lleure amb persones amb Discapacitats
La Carbassa
Esplai estiu del CEIP Clementina Arderiu
Esplai 4
Esplai
Esplai 5
Esplai
*Shan modificat els noms de les entitats per respectar l anonimat de les persones
CB Andreu
Esplai 1
ANNEX 2. GUI DE LENTREVISTA A INFORMANTS CLAU

Nom i cognoms
Crrec i breu
descripci perfil
Tipologia
Data entrevista
Hora inici i finalitzaci
Nom entrevistador/a
Idioma
1. Descripci del funcionament de lentrevista

1.1. Agrament per la collaboraci i participaci.
1.2. Presentaci breu de la recerca memria del Mster MISA.
1.3. Retorn dels resultats de la recerca.
1.4. Explicaci del funcionament de lentrevista:
-
Enregistrament
Durada aproximada
Anonimat
1.5. Sollicitud de informaci escrita de lmbit (memries, estudis, estadstiques,

docs. interns, etc.)
2. Perfil de lentrevistat/da (Monitors/es, SSAP, altres possibilitats per

concretar com professor/a): Per comenar es realitzen una sries de preguntes
per conixer el perfil de la persona entrevistada.
2.1. Em podries descriure el teu crrec i funcions?
2.2. Treballes en un programa, servei, curs o projecte especfic?
2.3. Treballes amb collectius especfics (segons edat, gnere, etc.)
2.4. Quants anys portes en aquest crrec?
2.5. I quants anys portes a la instituci (Sadapta segons entrevistat/da)?
2.6. Has tingut altres crrecs en el marc daquesta instituci?
(Preguntes especfiques per Monitors/es)
2.7. Quina edat tens?
2.8. On vas nixer? (En relaci als monitors/es fills/es famlies immigrades)
2.9. Vius en aquest districte?
2.10. En quin barri?
2.11. Per qu ests fent de monitor/a?
2.12. En el cas que sigui voluntari/a, des de quan com monitor/a a aquest esplai?
2.13. Has estat o ets voluntari/a en altres entitats? O tens altres tipus
dexperincies de voluntariat?
2.14. Com valores la teva tasca com voluntari/a?
2.15. Qu s el que ms tagrada de fer de monitor/a? Qu s el que no tagrada?
2.16. Aquesta feina per tu s una professi o una ocupaci temporal? (En el cas
que sigui personal contractat)
2.17. Podries explicar en quin grup dinfants i/o joves ests?
2.18. De quines edats sn?
2.19. Quines sn les teves tasques?
2.20. Quines activitats feu?
3. Lleure educatiu i context socioeconmic dels barris: Les segents preguntes
estan dirigides a conixer millor lentorn on es situa lesplai, s a dir, els barris.
3.1. Podries descriure el perfil dinfants i joves amb el qual treballes?
3.2. Aquest sempre ha estat el mateix, o ha anat variant al llarg del temps que
portes a aquest esplai?
3.3. Quin s el perfil de les famlies daquests infants i/o joves actualment?
3.4. Creus que tenen unes necessitats especfiques aquests infants i/o joves?
3.5. Per qu?
3.6. Com es treballen aquestes necessitats des daquest esplai?
3.7. I com es podrien treballar?
3.8. Potencialitats i dificultats per treballar amb els perfils existents dinfants i/o
joves?.
3.9. Com valores el treball que es fa amb els fills i filles de famlies immigrades?
3.10. Hi ha accions o activitats especfiques que des de lesplai es desenvolupen
per la presncia daquest collectiu o daltres situacions que afectin als infants
i/o joves (per exemple, pla dacollida)?
3.11. Des de la teva experincia, com treballes individualment la presncia
daquest collectiu?
3.12. Hi ha una identificaci amb la cultura majoritria o ms aviat hi ha un rebuig?
(Definir si cal qu sentn per la cultura majoritria)
3.13. I amb les cultures minoritries? (Definir si cal qu sentn per la cultura
minoritria)
3.14. Segons la teva experincia, de qu pot dependre?
3.15. Sestableixen relacions entre infants i joves de procedncies diferents
(Dells/es o dels seus pares)?
3.16. Com definiries i valores la interculturalitat?
3.17. Es t en compte per treballar amb fills i filles de famlies immigrades?
3.18. Creus que tothom percep el temps lliure de la mateixa manera?
3.19. Per qu?
3.20. Com sn les relacions que sestableixen entre els infants i/o joves, entre ells i
elles, segons ledat, el gnere, la procedncia dells o dels seus pares o el
tipus de famlia?
3.21. Creus que hi han diferncies?
3.22. La majoria volen anar a lesplai o van obligats/des?
3.23. Com creus que el fet danar a lesplai influeix als infants i/o joves? I als fills i
filles de famlies immigrades?
3.24. Coneixes els barris?
3.25. En quin grau els fills i filles de famlies immigrades participen en activitats de
lleure educatiu?
3.26. I a lesplai?
3.27. Per qu?
3.28. I al poblaci infantil i juvenil en general?

3.29. Per qu?
3.30. Quines diferncies hi ha entre els perfils dels infants i joves que van a lesplai
i els perfils dels que no hi van?
3.31. Fora de lesplai hi ha relaci entre ells i elles?
3.32. En quins espais fsics i temporals?
3.33. Quines sn les activitats preferides per aquests infants i/o joves per passar el
seu temps lliure? Quins sn els referents principals que tenen en aquest temps
lliure?
3.34. Has de mantenir relaci amb altres agents del districte o de la ciutat?
(Preguntes especfiques per SSAP)
3.35. Disposeu de dades estadstiques en relaci a la poblaci que ateneu?
3.36. Una vegada descrits els perfils de la poblaci que satn ( Veure pregunta
2.3.), em pots descriure els perfils de la poblaci del districte (estructura
dedats, tipologia unitats familiars, nacionalitats, etc.)?
3.37. Quines serien les caracterstiques principals dels barris que destacaries?
3.38. Com veus la situaci de les escoles dels barris (escolaritzaci poblaci
general
fills
filles
de
famlies
immigrades,
tipologia
descoles
(pblica/privada/concertada), fracs escolar, absentisme escolar, etc.)?

3.39. I de la salut?
3.40. I de lhabitatge?
3.41. Com valores la distribuci espaial als barris (densitat, poblaci immigrada,
etc.)?
3.42. Quines tipologies de relacions familiars destacaries respecte la poblaci
infantil i/o juvenil?
3.43. Destacaries diferncies pel que fa als fills i filles de famlies immigrades?
3.44. Quin s el grau de vida al carrer i locupaci de lespai pblic de la poblaci
infantil i/o juvenil?
3.45. Destacaries diferncies pel que fa als fills i filles de famlies immigrades?
3.46. Quines sn les necessitats principals de la poblaci del districte que detecteu?
3.47. Quin s es fa dels serveis socials?
3.48. Hi ha diferncies en relaci a la poblaci immigrada respecte aquest s dels
serveis socials
3.49. Com definiries i valores el lleure educatiu?
3.50. Quins programes, recursos i serveis especfics teniu en relaci al lleure
educatiu?
3.51. Quina s loferta del teixit associatiu al districte?
3.52. En quin grau els fills i filles de famlies immigrades participen en activitats de
lleure educatiu?
3.53. I a lesplai?
3.54. Per qu?
3.55. I al poblaci infantil i juvenil en general?
3.56. Per qu?
3.57. Quines diferncies hi ha entre els perfils dels infants i joves que van a lesplai
i els perfils dels que no hi van?
3.58. Fora de lesplai hi ha relaci entre ells i elles?
3.59. En quins espais fsics i temporals?
3.60. Amb quines entitats de lleure educatiu treballeu?
3.61. En qu consisteix el treball que es fa amb aquestes entitats?
3.62. Existeix contacte i/o coordinaci amb altres agents del districte per tractar
temes de lleure educatiu (per exemple, escoles)?
4. Esplai analitzat: Per tal de aprofundir en la situaci actual i en levoluci de
lentitat, es fan les segents preguntes.
4.1. Com ha canviat lesplai en el temps que portes aqu?
4.2. Coneixes el barri i districte on est situat lesplai?
4.3. En funci del temps que portes a lesplai, els infants i joves romanen molt de
temps?
4.4. Nhi ha relleu i passen a ser monitors/es?
4.5. Les activitats que realitzeu, quins objectius tenen?
4.6. Creus que sn ms aviat assistencials o intenteu treballar daltra manera?
4.7. De quina?
4.8. Com creus que perceben els infants i/o joves, i les famlies, el fet de que
lentitat sigui confessional?
4.9. Quines potencialitats o dificultats creus que t lentitat (Recursos econmics
i/o materials, estabilitat dels equips, lideratges, treball amb altres agents, treball
amb les famlies, visi de leducaci en el lleure i dels models de loci)?
4.10. Quines aportacions podeu fer com a entitat educativa en relaci a la famlia o
lescola?
4.11. Creus que podeu assumir certes funcions socials (posar exemples
entrevistadora adaptar la pregunta per a que sigui entenedora)?
4.12. Com creus que la situaci actual (centre diari) encaixa amb la vessant
associacionista de lentitat?
4.13. Quina relaci hi ha entre el centre diari i lesplai del dissabte?

4.14. Quines similituds i diferncies hi ha?
(Preguntes especfiques per Monitors/es fills /es de famlies immigrades)
4.15. Vas nixer a lEstat Espanyol?
4.16. On?
4.17. Quina s la procedncia dels teus pares?
4.18. Per qu van emigrar?
4.19. Amb quina edat vas arribar a Catalunya (en al cas de no haver nascut aqu)?
4.20. Quants anys portes, doncs, a Catalunya (en al cas de no haver nascut aqu)?
4.21. Com recordes aquella experincia (al barri, escola, etc.) (en al cas de no
haver nascut aqu)?
4.22. Sempre has anat a aquest esplai o has estat en altres esplais (com nen/a i/o
monitor/a)?
4.23. Per qu vas anar a lesplai?
4.24. Qui ho va decidir?
4.25. Em pots explicar la teva trajectria concreta a lesplai?
4.26. I a aquest esplai (En el cas que hagi anat a altres esplais)?
4.27. Com valores lexperincia?
4.28. Com creus que el teu pas per lesplai tha influt?
4.29. Pel fet de ser fill o filla duna famlia immigrada thas sentit diferent a
lesplai?
4.30. Tidentifiques amb els valors que es transmeten a travs de les activitats etc.
a lesplai?
4.31. Com valores personalment el fet de que lesplai sigui confessional?
4.32. I la teva famlia?
4.33. En quin grau la teva identitat est influda per la procedncia dels teus pares o
la teva?
4.34. I pel fet de viure a Catalunya?
4.35. Quines relacions vas establir a lesplai? Vas fer amics/gues?
4.36. Eren daltres pasos? O als seus pares?
4.37. Has mantingut aquestes relacions fora de lesplai?
4.38. A casa teva com veien que anessis a lesplai? Com valoraven lesplai?
4.39. Qu sn les coses que ms tagraden dhaver anat a lesplai?
4.40. I les que menys?
4.41. Per qu thas fet monitor/a?
4.42. Com valores el teu treball amb infants i joves que sn de procedncies
diverses, que es troben en la mateixa situaci que tu vares viure?
(Preguntes especfiques per SSAP)

4.43. Quina s la relaci establerta amb lesplai?
4.44. Quin tipus de treball es fa? Hi ha coordinaci, treball conjunt, etc.?
4.45. Com funciona la derivaci de casos cap a lesplai?
4.46. Hi ha un protocol? (Demanar-lo si s possible)
4.47. Qu valoreu per fer aquesta derivaci?
4.48. Com valoreu el treball de lesplai?
4.49. Es fa un seguiment?
4.50. I una avaluaci?
4.51. Des de quan es coneix a aquest esplai i es treballa amb ella des de SSAP?
4.52. Coneixes levoluci daquesta entitat al districte?
4.53. Com valores al seu pes en el territori?
4.54. Com va comenar el treball amb lesplai?
4.55. I per qu es va decidir derivar casos a lesplai o, en general, treballar
conjuntament amb ella?
5. Voldria afegir alguna cosa als temes que hem parlat?
6. Comiat i agraments
Comentaris respecte el context de lentrevista:
Observacions respecte el transcurs de lentrevista:
NOTA: El llenguatge i les preguntes sadaptaran al perfil entrevistat/da i possiblement

algunes preguntes quedaran respostes en preguntes anteriors. No es formulen les
preguntes exactament com estan escrites.
ANNEX 3.
LLISTAT
DE
CODIS
UTILITZATS
LA REALITZACI DE LANLISI
1. Anys a la instituci
2. Lloc de naixement
3. Crrec
4. Vinculaci (professional/voluntria)
5. Edat
6. Lloc de residncia
7. Valoraci tasca voluntariat
8. Valoraci tasca personal contractat
9. Franja dedat que satn
10. Perfil dels infants i joves
11. Canvis a lesplai
12. Necessitats especfiques infants i joves
13. Treball necessitats especfiques
14. Fills i filles de famlies immigrades
15. Accions especfiques per fills i filles de famlies immigrades
16. Experincia individual de fills i filles de famlies immigrades
17. Identificaci cultura majoritria
18. Identificaci cultura minoritria
19. Relacions procedncies diferents
20. Interculturalitat
21. Relacions en genric
22. Estada esplai voluntria
23. Estada esplai obligada
24. Participaci fills i filles de famlies immigrades en activitats
25. Relacions fora de lesplai
26. Activitats preferides
27. Vida al carrer
28. Perfil poblaci dels barris
29. Necessitats socials als barris
30. s serveis socials
31. Concepte lleure educatiu
32. Antiguitats infants i joves
33. Antiguitat monitors/es
34. Relleu monitors/es
35. Objectius activitats
PER
36. Assistencialisme
37. Funcions socials esplai
38. Associacionisme
39. Centre diari
40. Cap de setmana
41. Relaci centre diari i cap de setmana
42. Ra per anar esplai
43. Decisi danar a lesplai
44. Valoraci experincia esplai
45. Identificaci valors esplai
46. Confessionalitat
47. Paper famlies immigrades
48. Relaci esplai-escola
49. Relaci esplai-famlia
50. Relaci SSAP-esplai
51. Escola-famlia-esplai
52. Identitat
53. Motivacions personal
54. Projectes actuals esplai
55. Futur
56. Treball amb joves
57. Protocols
58. Model centre obert
59. Anys a Catalunya
60. Dificultats econmiques esplai
61. Conflictes barri
62. Entrada a lesplai
63. Detecci SSAP
64. Risc social
65. SSAP

MSoria Lleure I Migracio 2009.desbloqueado

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MSoria Lleure I Migracio 2009.desbloqueado

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Educaci en el lleure i fills i filles

Montserrat Sria i Bonich

temps i ajuda. Especialment a Roser Argem de la Fundaci Jaume Bofill, a l rea

I especialment a lesplai analitzat, al gerent de lassociaci i a la seva secretria

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

2.1.ELS FILLS I LES FILLES DE FAMLIES IMMIGRADES: REALITATS

4. RESULTATS OBTINGUTS .............................................................................. 54

4.4. ASSISTENCIALISME VERSUS

5.6. LASSOCIACIONISME I LASSISTENCIALISME: DOS MODELS

5.7. EL CONTROL SOCIAL EN LEDUCACI EN EL

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

la seva influncia sobre els espais temporals, fsics i relacionals de leducaci en el

2.1.Els fills i les filles de famlies immigrades: Realitats

Quan es parla de fills i de filles de famlies immigrades 1 es fa referncia a infants i a

Ignorant les mltiples situacions que aquest collectiu pot viure,

I amb una fora homogenetzadora que no es correspon a la realitat

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

Si b comparteixen aquest aspecte, la diversitat que els caracteritza s enorme. Tant

Font: Elaboraci prpia.

E. Les relacions familiars

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

daquest tret. Aquest factor genera, organitza i desf preferncies i estratgies de

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

2.2. Els fills i les filles de famlies immigrades: Contextos de

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

CONTEXTOS DE DESIGUALTATS SOCIALS

FACTORS ECONMICS, SOCIALS, CULTURALS I POLTICS

Font: Elaboraci prpia.

Malgrat la interessant classificaci de Robert Castel, les situacions de risc social o

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

No es tracta doncs de parlar dinclusi o dexclusi social, sin de situacions

La flexibilitat i la precarietat en el mercat laboral

Laugment de lenvelliment de la poblaci

Larribada de persones daltres pasos

Les dificultats per conciliar la vida personal, la familiar i la laboral

Sn qestions molt lligades unes a les altres. Per exemple, la precarietat en el

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

adulta es fan des de posicions baixes en lestructura social, sincrementen les

2.3. Itineraris i identitats

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

Font: Elaboraci prpia.

Ser infant o ser jove, en un mn molt adultocrtic, i amb les relacions de

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

1. Trajectries dxit preco: inclouen posicions professional dxit, titulacions

desajustos entre estudis i feina i emancipaci familiar tardana.

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

Es produeix, doncs, una relaci dialctica entre el que ss en relaci a laltre.

Educaci en el lleure i fills i filles de famlies immigrades

Captol 2. Marc teric

iguals, i com si les cultures que poguessin representar fossin tancades i no

16 Desitjat perqu, des de les dues aproximacions, es proposa un model de

2.4. Dinmiques doci