Recull de versos nous

La veritat del vent i del mar

Que el vent no descansi en pau,

que aquest mostra un enuig

solfejat que transcriuen les veles,

per a mi,

d'aquesta fusta sobre el mar.

Que el vent no és parit amb el dret

que mil innocents tenen d'esculpir

una estàtua del fracàs que

s'aveïna a mi,

allà on l'esquerp.

Aquest té el dret de perdurar.

I jo, el dret i la sort de veure'l

sonar

el so del xiulet seu i del mar

que fa més amena la travessia

dins d'aquests velers d'eslora curta

que s'enfosqueixen i s'il·luminen.

El nom de la rosa
“Deixem per la vida posterior el somriure,

per l'orgia del cel deixem el cos podrir.

Digueu, monjos de l'abadia, que no pateixin,

doncs la misèria i tristesa els faran rics.

Riure ja hem dit que és insà,

parlem ara dels plaers que hom té de nit.

La dona, és un vici que cega l'home,

cega més que les herbes i que el vi.

La cultura i la docència és vital:

cal orar obstinadament allò diví.

Resumint, us vull cada dia aquí

sense vi, ni llibres, ni Noemís."

Diguè l'abat.
Mar i muntanya
Li vaig dir que no, però em moria de ganes.

Estàvem amb una copeta de vi a dalt la muntanya,

(a la Cerdanya),

sopàvem poca cosa a prop del foc de llenya

fins que va sonar aquella trucada, seva, d'ella, C·#$¿.

Em va demanar que agafés algun extintor.

Un incendi forestal

que cremava casa meva, de la costa

amb olor a peix i sal.

Què bones aquelles costelles de xai,

allà dalt de la muntanya.

Però més irresistibles són

l'escamarlà, el rap o la maire.

Cercar sense parar

És cert, t'estimo.

La probabilitat dóna el seu parer,

però jo, sabent que m'obligo,

surto cercant-te al carrer.

És improvable, ho sé,

trobar-te.

Però aquesta nit estaré

amb tu; rimo.

Infernal
Se trata de versos escritos provenientes de palabras sueltas que riman entre sí y que
tienen, dentro de mi concepción, un léxico muy similar.

Infierno

Pecado

Veneno

Diablo

John Lennon

Humano

Bajé al infierno,

hube pecado,

tomé veneno

con el diablo,

y con John Lennon

y con lo mejor del ser humano.

II

Infierno

Hienas

Peso

Penas

Tierno

Nacho Vegas

Bajé al infierno,
abrevé a las hienas,

ligeré mi peso

ahogando mis penas

bajo el sonido tierno

del mayúsculo NV.

III

Infierno

Vino

Sesos

Canino

Hirviendo

Quentin Tarantino

Bajé al infierno,

me harté de vino,

retozaron mi sesos

con instinto canino,

con la sangre hirviendo,

con la mirada puesta en Tarantino.

Ferraria
A començaments de novembre d'algun any, un cop tornat de les illes Açores, vaig
pensar que una experiècia com la que vaig viure hauria sigut més impactant si l'hagués
viscut acompanyat de certa persona.

Aparquem el cotxe a cent metres.

Ja hi havíem estat un parell de dies abans,

però ara, de nit,

escolteu això que us vull dir:

L'omnipresent no hi és

en el primer cel estrellat que

he vist al llarg

dels meus comptables anys.

L'aigua és una barreja de temperatura,

inclús afrodisíaca.

És fosc, i el que donaria

per compartir amb ella

una nit com aquesta,

en aquesta badia,

que un far, dèbilment, il·lumina.

Som molts, tots rondant la vintena,

excepte jo que, impressionat,

contemplo l'excelsa escena,

amb una menor i incompresa edat.

Hi ha plàcton que brilla a l'aigua.

Davant d'això

els que s'estimen s'abracen.

Voldrien estar, els que no,

entrelligant, també, braços i cames.

L'instant més breu és aquí una delícia.

M'agradaria que al llarg de la meva vida

em vulgui rebre amb tal natural simpatia

un espai semblant a Ferraria.

O tornar-hi.