Qu s l'ESA?

L'Agncia Espacial Europea s la porta d'accs a l'espai del continent europeu. La seva missi consisteix a
configurar el desenvolupament de la capacitat espacial europea i garantir que la inversi en activitats espacials
segueixi donant beneficis als ciutadans d'Europa. L'ESA est composta per 17 Estats Membres. La
coordinaci dels recursos econmics i intellectuals dels seus membres permet portar a terme programes i
activitats de major abast que els quals podria realitzar qualsevol pas europeu individualment.
Qu fa l'ESA?
La missi de l'ESA consisteix a elaborar el programa espacial europeu i portarlo a terme. Els projectes de
l'Agncia es dissenyen amb el fn de conixer ms a fons la Terra, l'entorn espacial que l'envolta, el Sistema
Solar i l'Univers, aix com per a desenvolupar tecnologies i serveis basats en satllits i fomentar la indstria
europea. L'ESA tamb treballa en estreta collaboraci amb organitzacions espacials no europees, de manera
que tota la humanitat pugui beneficiarse dels avantatges de l'espai.
Qui pertany a l'ESA?
Els 17 Estats Membres de l'ESA so: Alemanya, ustria, Blgica, Dinamarca, Espanya, Finlndia, Frana,
Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Noruega, Pasos Baixos, Portugal, Regne Unit, Sucia i Sussa. Canad i
Hongria tenen un estatus especial i participa en alguns projectes conforme a un acord de cooperaci. Com es
dedux d'aquesta llista de pasos, no tots els pasos membres de la Uni Europea sn membres de l'ESA i
viceversa. L'ESA s una organitzaci totalment independent, encara que mant llaos estrets amb la UE,
mitjanant un Tractat Marco ESA/UE. Les dues organitzacions comparteixen una estratgia europea per a
l'espai, i estan desenvolupant una poltica espacial conjunta.
On est localitzada l'ESA?

Paris, FranceMERIS
14 July 2003
L'ESA t la seva seu a Pars i des d'all es prenen les decisions sobre futurs projectes. No obstant aix, l'ESA
tamb disposa de centres en la resta d'Europa, cadascun amb les seves respectives competncies.
ESTEC, el Centre Europeu d'Investigaci i Tecnologia Espacial, s'encarrega del disseny de la major part de
les naus espacials i del desenvolupament tecnolgic de l'ESA i est situat en Noordwijk (Holanda)
ESOC, el Centre Europeu d'Operacions Espacials, s'encarrega del control dels satllits en rbita de l'ESA i
est situat en Darmstadt (Alemanya)
EAC, el Centre Europeu d'Astronautes, s'encarrega de l'entrenament d'astronautes per a missions
esdevenidores i est situat en Colnia (Alemanya)
1

ESRIN, l'Institut Europeu d'Investigacions Espacials, t la seva seu en Frascati, prop de Roma (Itlia). Entre
les seves responsabilitats es troben la recopilaci, l'emmagatzematge i la distribuci de les dades dels satllits
als socis de l'ESA; actua com centre de tecnologia de la informaci de l'Agncia. A ms, l'ESA disposa
d'oficines de coordinaci en Estats Units, Rssia i Blgica, una base de llanaments en la Guayana francesa, i
estacions d'aterratge i seguiment en diverses parts del mn.
Quantes persones treballen per a l'ESA?
En l'any 2003, el nombre total de treballadors de l'ESA ascendia a 1920. Aquest grup de treballadors est
integrat per ciutadans de tots els Estats Membres, entre els quals es troben cientfics, enginyers, especialistes
en tecnologia de la informaci i personal administratiu.
D'on procedeixen els fons de l'ESA?
Les activitats obligades de l'ESA (programes de cincia espacial i el pressupost general) es financen amb les
contribucions econmiques de tots els Estats Membres de l'Agncia, en funci del producte interior brut de
cada pas. A ms, l'ESA desenvolupa una srie de programes addicionals. Cada pas decideix els programes
addicionals en els quals desitja participar i la seva contribuci als mateixos.
Quin s el pressupost de l'AQUESTA?
El pressupost de l'ESA per a 2006 s d'uns 2.904 milions d'Euros. L'ESA funciona segons el principi
denominat de tornada geogrfica, s a dir, inverteix en cada Estat Membre, a travs de contractes laborals per
a programes espacials, una quantitat ms o menys equivalent a la contribuci de cada pas.
Quant es gasta cada europeu en l'ESA?
La inversi per capita del ciutad europeu en l'espai s molt petita. De mitjana, el ciutad d'un Estat Membre
de l'ESA paga en impostos per a despeses espacials aproximadament el mateix que costa una entrada de
cinema. En Estats Units, la inversi per habitant en activitats espacials civils s gaireb quatre vegades major.
Com funciona l'ESA?
L'rgan de govern de l'ESA s el Consell. El Consell proporciona les directrius poltiques bsiques en les
quals es basa l'Agncia per a desenvolupar el programa espacial europeu. Cadascun dels Estats Membres est
representat en el Consell i t un vot, al marge de la seva grandria o contribuci econmica. L'Agncia est
encapalada per un Director General, que el Consell tria cada quatre anys. Cada secci d'investigaci
independent t la seva prpia Adrea, que depn del Director General. En l'actualitat, el Director General de
l'ESA s JeanJacques Dordain.
La missi de Rosetta de l'ESA va comenar en 08:17 CET (07:17 GMT) el 2 de mar de 2004 quan un
europeu Ariane5 llana el vehicle aixecat del Cosmodromo d'Europa en Kourou, Guyana Francesa.
La Ciutat de Luz, Pars, Frana (l'rea brillant grisa), localitzat sobre el ric Seine, s centrada en aquest
Espectrmetro de Imagimtica de Resoluci Mig (MERIS) la imatge. Tamb visible en el cant superior
esquerra s de Londres, Anglaterra. A la dreta s l'Estret de Dover que separa Anglaterra de Frana i uneix
Canal Angls per a Mar del Nord. Un tret interessant s el color lleuger(de llum) azulado del mar al voltant de
l'rea de Platja Goodwin, que probablement s causada per la sedimentaci augmentada. Sobre el costat
francs de l'estret s la regi de NordPasdeCalais. Seguint damunt del nord s el petit pas de Blgica i la
ciutat de Brusselles. El remot nord s Pasos Baixos.
GAIA
2

La Missi Gaia s una missi que conduir un cens de mil milions d'estrelles en la nostra Galxia. Aix
supervisar cadascuna de les seves estrelles objectiu aproximadament 100 vegades durant un perode de cinc
anys, amb precisi charting les seves distncies, moviments, i canvis de la resplendor. Esperen que aix
descobreixi centenars d'uns milers de nous objectes celestes, com planetes extrasolar i estrelles fracassades
van cridar a nans marrons. Dintre del nostre propi Sistema Solar, Gaia tamb hauria d'identificar les desenes
de milers d'asteroides.
Avantatges addicionals cientfiques inclouen la detecci i caracterizazion de les desenes de milers de sistemes
extrasolar planetaris, una revisi comprensiva d'objectes en els lmits dels enormes nombres de cossos menors
en el nostre Sistema Solar, per galxies en l'Univers proper, a aproximadament 10 milions de galxies i
500000 cuasares distants. Aix tamb proporcionar les noves proves rigoroses de relativitat general.
PEDRO DUQUE

Pedro Duque Astronauta de l'Agncia Europea de l'Espai (ESA). Dades personals Pedro Duque va nixer el
14 de mar de 1963 a Madrid. Est casat i t tres fills. Duc s aficionat a la nataci, al submarinismo i a la
bicicleta. Formaci s Enginyer Aeronutic (1986) per la Universitat Politcnica de Madrid (Escola Tcnica
Superior d'Enginyers Aeronutics). Organitzacions Acadmia Espanyola d'Enginyeria. Honors especials Al
3

mar de 1995 va rebre la "Ordre de l'Amistat" concedida pel president Yeltsin de la Federaci Russa. Al
febrer de 1999 va rebre la Gran Creu al Mrit Aeronutic, imposada per La seva Majestat el Rei d'Espanya. A
l'octubre de 1999, Pedro Duc va rebre el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional juntament amb
els astronautes Chiaki Mukai, John Glenn i Valery Polyakov. El premi els va ser concedit per haver estat
considerats representants dels artfexs de la cooperaci internacional en l'exploraci pacfica de l'espai.
Experincia
Durant els seus estudis en la Universitat, Pedro Duc va treballar com becari en diversos projectes del
Laboratori de Mecnica del Vol. En 1986 va comenar a treballar amb l'empresa GMV (Grup de Mecnica
del Vol) i aquell mateix any va comenar un projecte sobre un simulador del rotor d'un helicpter.
A la fi de 1986, Duc va ser enviat per GMV al Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC) de l'Agncia
Espacial Europea (ESA) en Darmstadt (Alemanya) per a treballar en el Grup de Determinaci Precisa
d'rbites. Des de 1986 fins a 1992, va treballar en aquell Centre en el desenvolupament de models i
algorismes aix com en la implementaci de programes per a la determinaci d'rbites de naus espacials.
Durantes aquests anys tamb va formar part de l'Equip de Control de Vol dels satllits de l'ESA ERS1 i
EURECA.
Al maig de 1992, Pedro Duque va ser seleccionat per a formar part del Cos d'Astronautes de l'ESA amb base
en el Centre Europeu d'Astronautes (EAC) en Colnia (Alemanya). Des d'aquesta data fins a juliol de 1993 va
realitzar el curs de Preparaci Bsica en EAC aix com altre programa de 4 setmanes en el TSPK (el Centre de
Preparaci d'Astronautes rus) en la Ciutat de les Estrelles, a Rssia.
A l'agost de 1993, Pedro Duque va regressar a la Ciutat de les Estrelles i va iniciar la preparaci per a la
missi conjunta EUROMIR 94 (ESARssia). Durant la missi EUROMIR 94 (octubre 3novembre 4,
1994), Pedro Duque va ser Coordinador del contacte amb la tripulaci per als cientfics europeus, des del
Centre Rus de Control de Missions (TsUP), a Moscou.
Al maig de 1995, Duque va ser seleccionat com Astronauta Cientfic de reserva per a la missi de Vida i
Microgravedad del Spacelab (LMS), que va volar en els mesos de juny i juliol de 1996 en el Transbordador de
la NASA STS78. Al llarg d'aquesta missi de 17 dies, Pedro Duc va actuar amb l'Equip de Coordinadors per
al contacte entre els cientfics en la terra i la tripulaci a bord del Transbordador Columbia. ESA tenia cinc
installacions principals en aquest vol, i era responsable de ms de la meitat dels experiments realitzats.
A l'agost de 1996 Duque va passar a formar part de la Classe d'Especialistes de Missi, en el Centre Espacial
Johnson de la NASA, en Houston. Grcies a aquesta preparaci va ser nomenat `especialista de missi' a
l'abril de 1998, un requisit indispensable per a desenvolupar missions en els Transbordadors de la NASA.
En 1999 Pedro Duque va ser destinat a ESTEC (Centre Europeu de Tecnologia Espacial), en Noordwijk
(Holanda), per a collaborar amb la Divisi de Projectes de Mduls, depenent del Directorado de Vols
Tripulados i Microgravedad.
Duque va treballar amb els projectes Columbus i Cupola, com suport integrat a la tripulaci, fins a 2002, i de
nou desprs del seu segon vol, durant uns mesos. Entre les seves funcions estava el revisar el disseny des d'un
punt de vista de la operabilidad i el manteniment; avaluaci ergonmica de les caracterstiques internes i
externes del mdul; avaluaci de les consoles i processos; i participar en revisions de seguretat.
A l'abril de 2001 va ser destinat a la primera classe d'entrenament avanat per a la ISS. La seva formaci, que
li qualifica per als primers vols europeus de llarga durada a la ISS, va concloure en 2003.
Experincia en l'espai
4

Duque va participar com Especialista de Missi en el vol STS95 del Transbordador Espacial, del 29
d'octubre al 7 de novembre de 1998). Aquesta missi de nou dies es va dedicar a la investigaci en falta de
gravetat i a l'estudi del Sol. Duque es va responsabilitzar, entre altres coses, de les cinc installacions
cientfiques de l'ESA a bord del transbordador, aix com del sistema informtic empleat en el transbordador.
Del 18 al 28 d'Octubre Duque va participar en la missi Cervantes. En aquesta missi de deu dies a l'Estaci
Espacial Internacional (ISS de les seves sigles en angls), Duque va ocupar el lloc d'Enginyer de Vol de les
nau SaisTMA para l'enlairament i aproximaci (juntament amb la vuitena tripulaci permanent) i per a
l'aterratge (juntament amb la setena). L'astronauta va portar a terme un extens programa experimental en
l'rees de biologia, fisiologia, fsica, observaci de la terra, educaci i noves tecnologies, incloent operacions
amb el Microgravity Science Glovebox, un equip cientfic desenvolupat a Europa.
Ocupaci actual
Duque ha estat protegit per l'ESA en el seu nomenament com Director d'Operacions del Centre Espanyol
d'Usuaris i Centre d'Operacions (USOC) a Madrid, gestionat per l'Institut dna Riva/Universitat Politcnica de
Madrid (IDR/UPM). Duque dirigir l'engegada del Centre i les seves primeres operacions.

3ESO E