Introducci

Durant centenars d'anys els faraons egipcis havien estat soterrats en temples o alguns a les majestuoses
pirmides, pero el rei Tumosis I (15461515 a.J.c.) desprs de 17 segles, va ser el primer en separar la seva
tomba dels temples sagrats, trencant aix una tradici que podia tenir series repercusions en el seu descans
etern. Va ordenar que el soterraren en una camara oculta entre les roques, ja que temia correr la mateixa sort
que els seus avantpassats, i el seu sepulcre fora violat pels profanadors que destruien momies i robaben les
riqueses que els acompanyaven durant el viatge a la vida eterna.
A causa del pnic que sentia Tumosis, la construcci de la cmara es va dur en el ms estricte secret i fins i tot
es cuasi segur que assasinaren a tots els obrers desprs d'acabar el treball per a garantir la seguretat del fara.
Hi ha que dir, que el lloc on va manar a construirse la tomba Tumosis I, ra l'anomenada Vall dels Reis on
anys desprs descansarien faraons tan importants com Akenat o el mateix Ramss II.
Pero tot aquest secret va durar poc. Prompte els violadors de tombes s'asabentaren d'on reposaven els faraons i
les seves riquesses,i ho saquejaren tot, fent desapereixer segurament per sempre ms, pees d'incalculable
valor histric.
Pero aix com existien bandes de lladres de tombes, tamb subsistien grups de fidels que amb l'ajuda de
guardians lleials transportaben els cosos d'amagatall en amagatall per a evitar que foren destrossades pels
profanadors.
Incls pobles sencers es dedicaven al negoci de les tombes violades, i la professi es passaba de pares a fills
formant dinasties de profanadors ms llargues encara que les de faraons.
Les momies d'alguns reis foren translladades varies vegades degut a la inseguretat del emplaaments, i
obligaren als fidels a tindre que amagar varios cossos en una mateixa tomba per la falta d'amagatalls.
6 Anys d'excavacions
Belzoni, 100 anys abans del decobriment del sepulcre de Tutankam, i desprs de buidar les tombes de reis
com Ramss I o Sethi I, afirm que a la vall dels reis no hi havia res ms per descobrir que les tombes
conegudes a travs dels seus descobriments; teoria que reafirm Richard Lepsius 27 anys desprs (1844).
A pesar de tot a Loret, al igual que Davis desprs, trobaben tombes noves (per descobrir) a la vall.
Anys desprs un gentleman angls anomenat Lord Carnarvon, buscant el clima benigne d'Egipte es va
interesar per les investigacions, i juntament amb un jove anomenat Howard Carter, recomanat pel professor
Maspero van comenar noves excavacions a la Vall dels Reis. Tota la terra de la vall estaba remenejada i fins
a l'ltim centmetre havia estat investigat i/o saquejat, o almenys aix creien. Encara aix els dos homes es van
armar d'esperana i pacincia i comenarem a excavar. Com hi havia que excavar fins al fons de la roca,
Carter va sugerir delimitar un triangle. Aquest estaba limitat per les tombes de Ramss II, Merneptah i
Ramss VI.
Pero no excavaven amb l'intenci de trobar alguna tomba sense descobrir, sin, la tomba.
Howard Carter va comenar a interesarse per la tomba de Tutankam, anys enrere quan entre les troballes
d'un dels seus mestres, Davis, va trobar una copa de porcelana amb el nom de Tutankam. I tamb en una
tomba en un pou varen trobar una arca de fusta trencada, les lamines d'or de la qual encara conserven el nom
1

del fara gravat. I realment es va convencer al trobar uns recipients de fang, el quals encara contenien restes
del material utilitzat en les complicades cerimonies i solemnitats del soterrament de Tutankam.
Pero aix no era tot, Davis tamb va descobrir diversos segells de fang de Tutamkam, quan va descobrir la
cambra on reposaven les restes d'Akenat.
Encara que aquestes proves pareguen insuficients, Carter va quedar convenut de que les restes del fara
reposaven prop d'aquell lloc, es a dir en el centre de la vall, lloc on delimitaren el triangle esmentat ms
amunt.
Podriem pensar que desprs de 3 mil.lenis la tomba hauria canviat de lloc o hauria estat saquejada varies
vagades, pero Carter i Lord Carnarvon encara conservaven l'esperana.
Desprs d'un hivern sencer de treball, trobaren al peu de la tomba de Ramss VI, trobaren unes cabanes per a
obrers, signe de la proximitat d'un sepulcre.
Pero per a no privar al turistes de les freqents visites a la tomba de Ramss, es va decidir deixar d'excavar en
aquella zona esperant una ocasi ms oportuna.
Ja habien excavat tot el triangle restant i les troballes de ms inters es limitaben a varies pees soltes en un
xicotet amagatall.
Novament es traslladaren deixant intacta la zona de les cabanes i durant 2 anys estigueren treballant en una
xicoteta vall a prop de la tomba de Tumosis III per a no trobarres que valguera la pena.
Desprs de meditarho seriosament es van reunir per a decidir si no era millor traslladarse a un altre lloc en
vista dels resultats. Pero es van enrecordar de la zona que habien deixat per als turistes i van decidir dedicarli
noms un hivern ms a la vall.
Aleshores es dediquen a excavar en els lloc que tantes vegades habien menyspreat en els 6 anys anteriors, i
aquesta vegada quan realitzaren el que podien haver fet sis hiverns abans, o siga, tirar avall les cabanes dels
obrers, apenes havien pegat el primer cop de piqueta, encontraren l'entrada de la tomba de Tutamkam.
A dins de la tomba
Tamb cabia la posibilitat de que haguera sigut saquejada pels profanadors, o que fora simplement la tomba
d'un funcionari de la cort o un sacerdot.
Pero les excavacions s'anaven fent ms interesants dia a dia, i pedra a pedra anaven apareguent escalons, fins
que al decobrir la duodcima grada varen observar la part superior d'una porta tancada i segellada.
Carter observ els segells, pareix ser que indicaben que all residia una personalitat important i aix encara va
afegir ms emoci. Va fer un xicotet forat i va observar que el passadis estava ple de pedres, cosa que
garantitzaba que no habien entrat els lladres.
Va deixar la tomba amb la vigilncia d'uns obrers de confiana i va cavalcar a la llum de la lluna cap a Luxor,
per a avisar al seu company Lord Carnarvon que no s'encontraba en el pais. Va fer un gran esfor per a no
llenar la porta avall i continuar les excavacions inmediatament, pero el dia 8 de novembre va rebre aquesta
constestaci Vaig, si s possible rpidament. Pense estar en Alexandria el 20, aix que Carter va tenir que
esperar fins al dia 23 a que el lord i la seva filla arrivaren per a poder prosseguir. Ms de 15 dies va tindre que
esperar Howard Carter devorat per l'impacincia, inactiu davant la tomba coberta de nou. Si noms haguera
avanat un pam ms haguera trobat el segell de Tuntankam A m'haguera proporcionat unes nits ms
2

tranquiles, i m'havera estalviat cuasi 3 setmanes d'impacient espera.

El dia 24 varen tornar a desenterrar les escales i va poder comprovar amb gran decepci que una vegada ms
els lladres se'ls havien avanat.
Pero desprs de varios dies de treball llevant les pedres del pasadis va apareixer davant dels seus ulls una
segona porta. Tamb aquesta duia gravats els signes de Tutankam i la ciutat dels faraons morts, pero
desgraciadament tamb es podia observar perfectament per on havien penetrat els lladres.
Per el paregut que presentaba amb altres amagatalls, com el d'Akenat, proper a aquell, aplegaren a la
conclusi de que habien trobat noms un amagatall i no una tomba. Ao va produir que les seves esperances
foren escases, pero a mesura que llevaven pedres de la segona porta augmentaba la tensi. Darrere d'aquella
porta estaba la resposta a les seves preguntes.
Quan amb m tremolosa Carter va encandre una vela, va quedar mut. La fantstica visi de dos fretres de
fusta, sobre un setial d'or, mentre que un resplendor mat descobria dues grans esttues negres, carros d'or i
arques extranyes a ms d'infinitat d'objectes preciosos el van deixar sense poder articular paraula.
Ms tard van descobrir dues cambres ms, una gran i una ms menuda completament plena d'objectes i
preciositats de tota clase.
Els tres fretres
De segida Carter es va adonar de que en ningn cas hi havia que comenar a excavar inmediatament, primer
hi havia que extraure suaument totes les peces d'aquella cambra i establir on estaben col.locades originalment,
i durles als pertinents centres d'investigaci. Suaument, perque a causa de l'edat dels objectes, alguns noms
amb tocarlos es podien desfer i tots i cadascun eren d'un gran valor.
Tamb eren d'especial importncia els tres fretres que noms coneixien pels gravats, pero que encara no
havien trobat.
Aquesta tasca va durar un quants hiverns i a mitjans de febrer l'antecambra (antecamara) va quedar
desallotjada. Ara si que seria possible l'obertura de la porta sellada situada entre dos centineles.
La vesprada del divendres 17 de febrer, concretament a les dues, 20 persones, membres del govern i cientifics
principalment, es van reunir davant de la porta per a ser testics d'un dels decobriments ms importants de la
histria d'Egipte.
Carter ajudat per Mace i Callender va extraure tota la filera de pedres amb molta cura per a no deteriorar els
segells de gran valor que adornaven la porta, i a la f quan va obrir la gran porta es va quedar mut al
comprovar que una paret tota d'or li impedia l'entrada.
Rpidament es va adonar de que no era una paret, sin un dels costats del primer del gegants armaris que
contenien les restes del fara. Davant la pregunta de que si una vegada ms els lladres se'ls habien avanat,
van obrir els pestells i van descobrir davant la seva sorpresa un altre armari, i aix fins a tres.
De sobte va trobar darrere de la porta de l'ltim armari un gran sarcfag de pedra adornat amb les figures de
cuatre deeses protegint al difunt. Aquest tenia unes mesures de 2'75 x 1'50 x 1'50 metres, i ja dintre d'aquest
varen trobar finalment els tres preciosos fretres que contenien les restes de l'anelat Tutankam.
Lo curis de tota aquesta histria s que Tutankam va ser un rei insignificant en vida, que noms reestablir la
religi pluriteista que havia alterat el seu gendre, alguns afirmen que el seu pare, (Amenofis VI) i va morir a
3

l'edat de 18 anys. Per aix resulta estrany que les seves honres funebres siguen de les ms espectaculars i
precioses que s'hagen trobat fins ara.
Bibliografia
Dioses, Tumbas y Sabios C.W.Ceram Ed. Destino
Microsoft Encarta 2000
Diccionario Encicliopedico EspasaCalpe
El Valle de los Reyes
1