1INTRODUCCI

Aigua, nom com que se aplica al estat liquid del compost d'hidrogen i oxigen H2O.Els antius filosolfs
consideraben l'aigua com l'element basic que representaba a totes les substancies liquides.Els cientifics no van
descartar aquesta ide hasta l'ltima mitat del segle XVIII.En 1781 el quimic britanic Henry Cavendish
sintetitz aigua detonant una mescla d'hidrogen i aire.En canvi els resultats d'aquest experiment no van ser
interpetrats clarament hasta dos anys ms tras,quan el quimic francs Antonie Laurent de Lavoisier propos
que l'aigua no era un element sino un compost del Alem Alexander von Humboldt demostran conjuntament
que l'aigua consistia en dos volumens d'hidrogen i uno d'oxigen, tal com s'expressa en la forma actual
H2O.Quasi tot l'hidrogen de l'aigua que t,e una massa atmica de1.El quimic estadounidense Harlod Clayton
Urey decubr en 1932 la presencia en l'aigua d'una petita cantitat(1part per 6000)del que se denomin aigua
pesdada u xid de deutori(D2O);el deuteri es el isotopo del hidrogen amb massa atmica 2.En 1951 el quimic
estadounidense Aristid Grosse descobr que l'aigua existent en la naturaletza cont tamb cuantitats minimes
d'xid de trito(T2O);el trito s el istopo del hidrogen amb massa atmica 3.Vease tom.
2PROPIETATS
L'aigua pura s un liquid inodor o inspidi.T un matiz blau,que soles pot detectarse en capes de gran
profunditat.A la pressi atmosferica (760 mm de mercurio),el punto de congelaci de l'aigua es de 0C i su
punto d'ebullici de100C.L'aigua alcanza su densitat mxima a una temperatura de 4C i s'expan al
congelarse.Com molts altres liquids,l'aigua pot existir en estat sobreenfriat,es a dir,que pot permaneixer en
estat liquid pero la seua temperatura estiga per baixdel seu punt de congelaci;s pot enfriar fcilment a uns
25C sin que s congele.L'aigua sobreenfriada se pot congelar agitanla, descendent ms la seva temperatura
o anyadint un cristal u otra particula de hiel.Les seues propietats fisiques s'utilitzen com patrons per definir,
per exemple,escales de temperatura.
L'aigua s una de les agents inoizants ms coneguts(vase Inoizaci).Puesto que totes les substancies sn
alguna manera soluble en aigua, se le conei frecuentment com el dissolvent universal.L'aigua combina amb
certes sales per formar hidrats, reaccina amb els xids dels metalls format cids(vase cids i bases) i acta
com catalizador en moltes reaccons quimiques importants.
3ESTAT NATURAL
L'aigua es l'nica substancia que existeix a temperatures ordinaries en els tres estats de la materia, o siga,
slid, liquid y gas.Como slid o hiel se troba en els glaiars i els casquets polars,aixi com en les superficies
d'aigua en hivern;tamb en forma de neu,grani i escarcha,i en els nubolos formats per cristalls de
hiel.Existeix en estat liquid en els nubols de plutja formades per gotes d'aigua, i en forma de roco en la
vegetaci.Tamb,cobreix les tres cuartes parts de la superficie terrestre en forma de pantans, llags, rius, mars i
oceans.Com gas, o vapor d'aigua, existeix en forma de boira, vapor i nubols.El vapor atmosferic es medeix en
termins d'humitat relativa, que es la relaci de la cantitat de vapor d'aigua en l'aire a una temperatura donada
respecte a la mxima que pot contindre a eixa temperatura.Vase Atmsfera.L'aigua est present tamb en la
porci superior del terra,en on se adhire,por accin capilar, a les particulars del mismo.En este estat,se le
denomin aigua ligada i te unes carateristiques diferents
del aigua lliure(vase terra;Acondicionamiento del terra).Per influencia de la gravetat,l'aigua s'acumula en els
inteticios de les roques debaix de la superficie terrestre formant deposits d'aigua subterrnea que abasteixen a
pous i manantials,i mantenen el flujo d'algunes valls durant els periodes de sequa.
4L'AIGUA EN LA VIDA

L'aigua es el component principal de la materia viva.Constitueix del 50 al 90% de la massa dels organismes
vius.El protoplasma, que es la materia bsica de les cellules vives,consisteix en una dissoluci de grases,
carbohidrats, proteines, sals i altres compostostos quimics similars en aigua.L'aigua acta com dissolvent
transportant, combinant i descomponent qumicament eixes substancies.La sang dels animals i les savies de
les plantes contenen una gran cantitat d'aigua, que serveix per transportar els aliments i desfer els aliments que
no serveixen.L'aigua desempenya tamb un paper important en la descomposici metablica de molcules tan
esencials com les com les proteines i els carbohidrats.Aquest procs, cridat hidrlisis, es produeix
continuament en les cellules vives.
5CICLE NATURAL DE L'AIGUA
L'hidrogia es la ciencia que estudia la distribici de l'aigua en la Terra, les seues reaccins fisiques i
quimiques amb altres substancies existents en la naturaletza, i la seua relaci amb la vida en el planeta.El
moviment continu de l'aigua entre la Terra i l'atmsfera se coneix com cicle hidrologic.s produeix vapor
d'aigua per evaporaci de la superficie terrestre i en les masses d'aigua,i per transpiraci dels essers
vius.Aquest vapor circula per l'atmosfera i precipita en forma de plutja o neu.Al aplegar a la superficie
terrestre, l'aigua segueix dues trayectories.En cantitats determinades per l'intensitat de la plutja, aixina com per
la porositat, pearmibilitat, grossor i humitat previa al terra, una part de l'aigua s tira directament en els
riatxols i arrolls, de on passa a els oceans i les masses d'aigua continentals; el restat s'infiltra en el terra.Una
part de l'aigua infiltrada constitueix l'humitat del terra, i pot evaporarse directament o penetrar en les arrels
de les plantes per a ser transpirada per fulles.La porci d'aigua que supera les fores de cohesi i adhesi del
terra, s filtra per a baix i s'acumula en cridada zona de saturaci per a formar un deposit d'aigua subterrnea, i
la superficie se coneix com nivell fretic.En condicins normals, el nivell fretic creix de forma intermitent
segn se va replenant o recargant, i desprs declina com consecuencia del dreanje continu en desaiges
naturals com sn els manantials.
6COMPOSICI
Debut a la seua capacitat de dissoldre numeroses substancies en grans cuantitats, l'aigua pura casi no existeix
en la naturaletza.Durant la condensaci i precipitaci, la plutja o la neu absorbeixen de l'atmsfera cuantitats
variables de dixid de carb i altres gassos,aix com petites cuantitats de material orgnic e inrganic.Tamb,
les precipitacins deposita plutja radiactiva en la superficie de la Terra.En la seua circulaci per damunt i a
travs de la cortetza terrestre,l'aigua reaccina amb els minerals del terra i de les roques.Els principals
components dissolts en l'aigua superficial i subterranea son els sulfats, les clouros,les bicarbonats de sodi i
potassi, i els xids de calci i magnessi.Les aiges de la superficie solen contindre tamb residus domestics e
industrials.Les aiges subterrnies poc profundes poden contindre grans quantitats de compostos de nitrogen i
de clorurs, derivats de les desfetes humanes i animals. Generalment, les aiges dels pous molt profunds sols
contenen minerals en dissoluci. Quasi tots els suministres d'aigua potable natural contenen fluorurs en
quantitats variables. S'ha demostrat que una proporci adequada de fluorurs a l'aigua potable redueix la caries
a les dents.L'aigua del mar cont, a ms de grans quantitats de clorur de sodi (sal), molts altres compostos
dissolts, degut a que els ocens reben les impureses procedents de rius i torrents. Al mateix temps,com
l'aigua pura s'evapora continuament el percentatge d'impureses augmenta, el que proporciona a l'oce el seu
carcter sal.
7PURIFICACI DE L'AIGUA
Les impureses suspeses i dissoltes en l'aigua natural impideixen que aquesta siga bona per numerosos
fines.Els materials indesetjables, orgnics e inorganics, se extrauen per metodes de criba i sedimentaci que
elimina els materials suspesos.Altre metode s el tratament amb certs compostos, com el carb activat, que
elimina els sabors i olors desagradables.Tamb se pot purificar l'aigua per filtraci, o per cloraci o irradiaci
que mata els microorganismes infecciosos.En la ventilaci o saturaci d'aigua amb aire, s fa entrar l'aigua en
2

contacte amb l'aire de forma que s faa la mxima difusi; Aquest se porta al cap normalment en fonts,
repartint aigua en l'aire.La ventilaci elimina les olors i els sabors fets per la descomposici de la materia
orgnica, a l'igual que els desfets industrials com fenols, i gasses voltiles com el clor.Tamb converteixen els
compostos de ferro i magnessi dissolts en xids hidrats insolubles que desprs poden ser furtats amb
facilitat.La duresa de les aiges naturals s produeix sobre tot per les sals de calci i magnessi, i en menor
proporci per el ferro, l'alumini i altres meteals.La que se deu a els bicarbonats i carbonats de calci i magnessi
se denomina duretza temporal i pot eliminarse per ebullici, que al mateix temps esterilitza l'aigua.La
duretza residual s coneix com duretza no carbonica o permanent.Les aiges que porten aquesta duretza pot
ablanarse anyadint carbonat de sodi i cal, o filtrantles a travs de ceolites naturals o artificials que
absorbeixen els ions metalics que produeixen la duresa, i alliberen ions de sodi a l'aigua. Els detergents
contenen agents separadors que inactiven les substncies causants de la duresa de l'aigua.
El ferro, que produeix un sabor desagradable a l'aigua potable, pot extreure's per mitj de la ventilaci i
sedimentaci, o passant l'aigua a travs de filtres ceolits. Tamb es pot establir el ferro afegint algunes sals,
com els polisfats. L'aigua que s'utilitza als laboratoris, es destila o es desmineralitza passantla a travs de
compostos que absorbeixen els ions.
8DESALINITZACI DE L'AIGUA
Per a satisasfer les crecents demandes d'aigua dola, especialment en les arees desertiques i semidesertiques,
s'han portat al cap numeroses investigacins amb el f d'aplegar metots, eficasos per eliminar la sal de l'aigua
del mar i de les aiges salobres.S'han desarrollat uns cuants processos per produtzir aigua dola a baix
cost.Tres dels processos porten l'evaporaci seguida de la condensaci del vapor resultant, i s coneixen
com:evapraci de mltiple efecte, destilaci per compresi de vapor i evaporaci subita.En aquest ltim
metode,que s el ms utilitzat, s bruscament.Al condensarse el vapor s'obt l'aigua pura.La congelaci s un
metode alternatiu que s bassa en els diferents punts de congelaci de l'aigua dola i de l'aigua salada.Els
cristals de hiel s separen de l'aigua salobre, s llaven per extraerlis la sal i se derriteixen, fense en aigua
dola.En altre proces, cridat smosis inversa, s'empletja presi per fer passar l'aigua dola atraves d'una fina
membrana que impideix el pas de minerals.La smosis inversa segueix desarotllanse de forma
intensiva.L'electrolisi s'utilitza per desalinitzar aiges slobres.Cuan la sal se dissol en aigua, s separa en ions
positius i negatius, que s'estrauen passant una corrent elctrica per membranes anioniques i catiniques.Un
problema important en els proyectes de desalinitzaci son els costos per a produir aigua dola.La mayoria dels
experts confien en obtindre mijories sustancials per a purificar aigua lleugerament salobre, que cont entre
1.000 i 4.500 parts de minerals per mili, en comparaci a les 35.000 parts per mili de l'aigua del mar. Com
que l'aigua que resulta potable cont al menys 500 parts de sal per mili, desalinitzar l'aigua salobre es
comparativament ms barata que desalinitzar l'aigua del mar.