BATXILLERAT

PROJECTEGEOGRAFIA
GEOGRAFIA

CATALUNYA

CURRCULUMDEBATXILLERAT.Baseslegislatives
CURRCULUMDEBATXILLERAT.DescripcidelscomponentsdelProjecteCurricular
CURRCULUMDEBATXILLERAT.Atencialadiversitat
CURRCULUMDEBATXILLERAT.Competncies
CURRCULUMDEBATXILLERAT.ObjectiusdeBatxillerat
GEOGRAFIA.Competncies
GEOGRAFIA.Objectius
GEOGRAFIA.Continguts
PROJECTEGEOGRAFIA:SeqenciacideContinguts
GEOGRAFIA.CriterisdAvaluaci

CURRCULUMDEBATXILLERAT

BASESLEGISLATIVES:DECRET142/2008DE15DEJULIOL

ELEMENTSINTEGRANTSDELCURRCULUM:
Objectius.
Continguts.
Mtodespedaggics.
Criterisd'avaluaci.
FINALITAT:
Garantirunaformaciintegraldelsalumnesqueelspermeti:
Proporcionaralsestudiantsformaciimaduresatantintellectualcomhumana.
Adquirir coneixements ihabilitats que permetinquel'alumnat desenvolupi funcions socials i
sincorporialavidaactivaambresponsabilitaticompetncia.
Capacitarelsalumnesperaccediral'educacisuperior.
EDUCACIORIENTADAADESENVOLUPARLESCOMPETNCIES:
L'adquisicidelesCompetnciespermet:
L'autodidactismeieldesenvolupamentd'unaprenentatgepermanentalllargdelavida.
Lacapacitatpertreballarenequipdemaneracollaborativa.
L'aplicacidemtodesd'investigaciapropiats.
L'exercicidelaciutadaniaactiva.
Elreforilaprogressidelshbitslectorsadquiritsenetapeseducativesanteriors.
Laincorporacialavidaadultademanerasatisfactria.
Lacapacitatperexpressarseenpblic.
L'sdelestecnologiesdelainformaciidelacomunicaci.
ACCSALSESTUDISDEBATXILLERAT
Podranaccediralsestudisdebatxilleratelsquiestiguinenpossessidelsttols:
GraduatenEducaciSecundriaObligatria.
TtoldetecnicoformaciProfessionaldeGrauMitj.
TtoldeTcnicEsportiuenlamodalitatoespecialitatesportivacorresponent.
TtoldeTcnicd'ArtsPlstiquesiDisseny.
FLEXIBILITATENELBATXILLERAT
ElsaprenentatgesdelBatxilleratesdesenvolupendemaneraflexiblepergarantiral'alumnatuna
formaciquecompleixiamblessevesexpectativesinecessitatsfutures.Elsalumnespodranescollir:
DiferentsmodalitatsdeBatxillerat(Arts,CinciesiTecnologia,HumanitatsiCinciesSocials).
Diferentscamionsoopcionsdinsdecadamodalitatqueassegurinunaformaciespecialitzada
d'acordamblesnecessitatsacadmiquesod'incorporacialmnlaboraldel'alumnat.
Lalliureeleccidematriesoptativesqueenriqueixinicompletinlaformacidel'alumnat.
L'AutonomiadelscentrescontribuiralaflexibilitatdelsestudisdeBatxilleratatravsde:
Eldesenvolupamentilacomplecidelcurrculumadaptantloalesnecessitatsdel'alumnat.
Elcompromsambl'alumnatiamblessevesfamlieseneldesenvolupamentdelesactivitats
docents.
L'adopcidelscentreseducatius,envirtutdel'exercicidelasevaautonomia,deplansdetreball
experimentals,formesdetreballalternativesoampliacidel'horariescolar.
Dinsdelaflexibilitat,enelBatxilleratescontempla:
2

 Unaflexibilitzacimsgranenelsestudisilescolaritzacidel'alumnatambaltescapacitats
intellectuals.
L'aportaciperpartdel'Administraciderecursosicondicionsd'accessibilitatqueafavoreixin
l'accsalcurrculumdelalumnatambnecessitatseducativesespecials.
CRITERISD'AVALUACI:
L'avaluacisercontnuaidiferenciadasegonslesmatriesdelcurrculum.Tindrencompte:
Elprogrsdel'alumneenelsdiversoselementsdelcurrculum.
Laconsecucidelsobjectiusmarcatspercadascunadelesmatriesdelcurrculum.
Lamaduresaacadmicadel'alumneenrelaciambelsobjectiusdelbatxillerat.
Lespossibilitatsdeprogrsdel'alumneenestudisposteriors.
L'alumnatpodrrealitzarunaprovaextraordinriadelesmatriesnosuperades.
NIVELLSDECONFIGURACI:
1.Caracterstiquesdelcurrculumestatal
EnsenyamentsmnimsestablertspelReialDecret1647/2007.
2.Currculumcomunitatsautnomes
Determinen:
El45%sihihallenguaoficialprpia.
El35%enlesrestants.
3.Projectecurriculardecentre.
Adaptacialsalumnesialessevesnecessitatseducatives.
Autonomiapedaggicaiorganitzativadelscentres.
Treballenequipdocent.
Investigacidelasevaprcticadocent.
ESTRUCTURADELBATXILLERAT
ElBatxillerats'estructuraentresmodalitats:
Arts.
CinciesiTecnologia.
HumanitatsiCinciesSocials.
Lamodalitatd'Artss'organitzarenduesvies:
ArtsPlstiques,dissenyiimatge.
Artsescniques,msicaidansa.

LesmodalitatsdeCinciesiTecnologiaid'HumanitatsiCinciesSocialstindranunaestructura
nica.

ElBatxillerats'organitzarenmatriescomunes,matriesdemodalitatimatriesoptativestenint
encompte:
Totselsalumneshaurandecursarobligatriamentlesmatriescomunes.
Les matries comunes han de fomentar la maduresa humana i intellectual de l'alumnat
aprofundintenlescompetnciesmstransversalsqueafavoreixenlacapacitatdelsescolars
percontinuaraprenent.
Elsalumnespodranelegirentrelatotalitatdelesmatriesdelamodalitatquecursin.
Lesmatriesdemodalitatdelbatxillerattenencomafinalitatproporcionarunaformacide
carcterespecficvinculadaalamodalitatescollidaqueorientienunmbitdeconeixement
ampli,desenvolupiaquellescompetnciesquehitenenmsrelaci,prepariperaunavarietat
d'estudisposteriorsiafavoreixilainsercienuncamplaboral.
Elsalumneshaurandecursar,enelconjuntdelsdoscursosdelbatxillerat,unmnimdesis
matriesdemodalitat,delesqualsalmenyscinchaurandeserdelamodalitattriada.
L'alumnattambpodrescollircomamatriaoptativaalmenysunamatriademodalitat.
3

 Lesmatriesoptativesenelbatxilleratcontribueixenacompletarlaformacidel'alumnat
aprofundintenaspectespropisdelamodalitatelegidaoampliantlesperspectivesdelaprpia
formacigeneral.
L'ofertadematriesoptativeshaurd'incloureunaSegonallenguaestrangeraiTecnologiesde
lainformaciilacomunicaci.
MATRIESDELBATXILLERAT:
1.

LesmatriescomunesdelBatxilleratseranlessegents:
Cinciesperalmncontemporani.
Educacifsica.
Filosofiaiciutadania.
Histriadelafilosofia.
Histriad'Espanya.
Llenguacatalanailiteratura.
Llenguacastellanailiteratura.
Llenguaestrangera.

Les segents matries comunes, com a mnim, shauran d'impartir en el segon curs a fi
d'homogenetzarlesprovesd'accsalaUniversitat:
Histriadelafilosofia.
Histriad'Espanya.
Llenguacatalanailiteratura.
Llenguacastellanailiteratura.
Llenguaestrangera.
2. Lesmatriesdelamodalitatd'Artssnlessegents:
a)Artsplstiques,imatgeidisseny.
Culturaaudiovisual.
DibuixartsticIiII.
DibuixtcnicIiII.
Disseny.
Histriadel'art.
Tcniquesd'expressigraficoplstica.
Volum.
b)Artsescniques,msicaidansa.
AnlisimusicalIiII.
Anatomiaaplicada.
Artsescniques.
Culturaaudiovisual.
Histriadelamsicaideladansa.
Literaturauniversal.
3.LesmatriesdelamodalitatdeCinciesiTecnologiasnlessegents:
Biologia.
Biologiaigeologia.
CinciesdelaTerraimediambientals.
DibuixtcnicIiII.
Electrotcnia.
Fsica.
Fsicaiqumica.
MatemtiquesIiII.
4

 Qumica.
TecnologiaindustrialIiII.
4.Lesmatriesdelamodalitatd'HumanitatsiCinciesSocialssnlessegents:
Economia.
Economiadel'empresa.
Geografia.
GrecIiII.
Histriadel'art.
Histriadelmncontemporani.
LlatIiII.
Literaturauniversal.
MatemtiquesaplicadesalescinciessocialsIiII.
PROMOCID'ALUMNESIADQUISICIDELTTOLDEBATXILLER:
AlfinaldelprimercursdeBatxilleratespromocionaralsegoncursquan:
S'haginsuperattoteslesmatriescursades.
Es tingui una avaluaci negativa en un mxim de dues matries amb l'obligatorietat de
matricularseenelsegoncursdelesmatriespendents.

ObtindranelttoldeBatxillerquiobtinguiunaavaluacipositivaentoteslesmatriesdelsdos
cursosdebatxillerat.

PERMANNCIADELSALUMNESQUENOPROMOCIONENCURS:
Elsalumnesambunnombresuperiordequatrematriesambavaluacinegativaaprimerhauran
decursardenountegramentlesmatriesdelcurs.
Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluaci negativa en tres oquatre
matriespodranoptarperrepetirelcursenlasevatotalitatopermatricularseenlesmatriesde
segoniampliarlamatrculaambduesotresmatriesdeprimer.
Elsalumnesqueenfinalitzarelsegoncurstinguinavaluacinegativaenalgunesmatriespodran
matricularshisensehaverdecursardenoulesmatriessuperades.
ENSENYAMENTSDERELIGI:
Ofertaobligatriaperalscentres.
Voluntriaperalsalumnes,quepodranoptarentreelsensenyamentsdereligicatlicaolesde
larestadeconfessionsreligiosesambqul'Estathagisubscritacords.
Nocomputarperoptarabequesnienl'obtencidelanotamitjanaperaccediralaUniversitat.

EDUCACID'ADULTS:
L'Administraciorganitzarperidicament proves peral'obtencidirectadelttoldeBatxiller
destinatapersonesmsgransdevintanys.
La realitzaci de les proves d'obtenci directa del ttol de Batxiller s'organitzar de manera
diferenciadaenfuncidelamodalitatdebatxilleratescollidaperl'alumne.

CURRCULUMDEBATXILLERAT

DESCRIPCIDELSCOMPONENTSDELPROJECTECURRICULAR
El Projecte Curricular Geografia Vicens Vives de la matria Geografia comprn els materials
segents:

1. Llibre de l'Alumne
El Llibre de l'Alumne consta de 16 unitats temtiques a travs de les quals es desenvolupen els
contingutsdelamatriaGeografia.

2. Guia de Recursos Didctics

LaGuiadeRecursosDidcticscontlessegentspropostesdedesenvolupamentdelsTemes:

Unapartatgeneralenelquals'exposenperacadaTema:

LesCompetncies.
ElsObjectiusdidctics.
ElsContinguts.
ElsCriterisd'Avaluaci.

Orientacionsperacadaunadelespginesdelllibre,quecont:
Lesorientacionsdidctiquesprpiamentdites.
Lessolucionsdelesactivitatsdelllibre.
Diferentsrecursosdidcticsrelacionatsambelcontingutdeladoblepgina:adrecesd'Internet,
recursosaudiovisuals,bibliografia,etc.

Diferentsrecursosdidctics:
ActivitatsdeReforid'Ampliaci,amblessolucionscorresponents.
Provesdavaluaciinicialifinaldelalumnat,tambamblessevessolucions.

CURRCULUMDEBATXILLERAT
ATENCIALADIVERSITAT

En el Projecte Curricular Geografia per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat
de l'alumnat en relaci amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna
de l'aula.
S'ha partit de la concepci global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenci en
funci de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes
Per tant, en el Projecte Curricular Geografia s'ofereixen els recursos bsics perqu cada professor o
professora pugui desenvolupar diferents estratgies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els
aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funci de les seves necessitats concretes:

Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt
diverses.Daquestamanera,laprofessoraoelprofessorpodrdissenyarestratgiesdensenyament
aprenentatgeadaptadesalnivelldelgrupclasse.

Aix mateix, en la Guia de Recursos Didctics s'inclouen nombroses Activitats de Refor i

d'Ampliaci per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna .

CURRCULUMDEBATXILLERAT
COMPETNCIES

Competnciesgeneralsdelbatxillerat
Lesmatriesdelbatxilleratsorienteniestructurenencohernciaamblesetapeseducativesanteriorsi
els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competncia, entesa com laplicaci de
coneixementsidestresesenlaresolucideproblemesiensituacionscomplexes,mobilitzantrecursos
diversosadquiritsendiferentsmomentsdeltrajecteacadmic,quedepenensovintdediversesdisciplines
odelexperinciaadquirida.
Lacompetnciaimplicacomprendrelalgicainternadelsrecursosdelsqualsesdisposa,sospesarlos
comamitjansperalacciitriaraquellsque,encadacas,sapropenmsimilloralobjectiu.Aix
significaposarenmarxatctiquesderacionalitatprcticaalhoradeprendredecisionsiactuar.Des
daquestpuntdevista,lapersonacompetentsapelquevol,coneixlessevesaptituds,entnlasituacien
questrobaiactuadelamillormaneraperaconseguirelqueesproposa.Pertant,lacompetnciainclou
sabersidestreses,pertambungrauelevatdiniciativapersonal,responsabilitat,flexibilitaticapacitat
crtica.
Lassolimentdecompetnciesavanaparallelamentaladquisicideconeixements,destresesiactituds.
Aixdoncs,sercompetentpressuposahaveradquiritconeixementsidestresesihaverconstrutdistintes
actitudsquepodenanardesdelagestidelesprpiesemocionsfinsaldesenvolupamentdeleshabilitats
socials.
Lacompetncias,fonamentalment,acciinomssarribaasercompetentposantenprcticaelspropis
recursos.Lalumnathauriadepoderaplicarelscontingutsqueaprnamesuraqueelsvaaprenent,a
travsdexercicisenquhagideresoldreproblemesprogressivamentcomplexos,integrarconeixements
itransferirlosduncontextaunaltre.
Aixmateix,lenfocamentcompetencialsubratllaqueelprincipalmecanismedefixacidelquesaprn
slavivnciadelasevautilitat.Saprnelquefuncionaalaprctica,elquestilivlidperala
construcci de la prpia vida. Lalumnat hauria dexperimentar la utilitat dall que aprn, resolent
qestionssignificatives,iadonantsequeelquehaaprsslacondiciquelipermetcontinuaraprenent.
Atsqueunacompetnciacomportaseleccionarelsrecursosmsadientsperacadacas,lalumnathauria
deconixerlentramatdallqueaprnientendrelespossibilitatsdelseus.Hadetenirconscincia,
doncs,delarelaciqueexisteixentreelsdiferentscontingutsdaprenentatgeilescondicionsperusar
los.
Normalment,laresolucideproblemesimplicalaintegracidediferentstipusdesabers,peraquestara,
shauriendeproposaractivitatsquerelacionessinlesreesdelconeixementimostressinlautilitatdusar
elquesesapenaltrescontextos.Transferirconeixementsduncontextaunaltreslafinalitatprincipal
delaprenentatgepercompetncies.Ijaquelescompetnciessncapacitatsquepodenaplicarsea
qualsevolrealitat,caltreballarlesdemaneratransversal.
Tanmateix,comquelacompetnciasacciilacciesdnasovintenuncontextsocial,calintegrarla
refleximoralileducacienvalorseneltreballdequalsevolmatria.Tambcalafavorirlainteracci
sociali,pertant,proposaralalumnatlaresolucideqestionsenquhagidaplicarelsseusrecursosen
collaboraciambaltrescompanysocompanyes.
Elscontinguts(conceptuals,procedimentalsiactitudinals)quehihaaldarreredelsquatresabersque
conformenlescompetncies(saber,saberfer,saberserisaberestar),venendefinitspelcurrculum.
Lenfocament competencial daquests continguts recomana treballarlos de manera que l'alumnat
comprenguilasevalgicainternaispigaemprarlos,demaneraselectivairaonada,quanelsnecessiti,
evidenciantaixquescompetent.
Pertotaix,convideartasqueseducativesenqulalumnatpuguiaplicarallquesap,encontextos
diferents i en relaci amb qestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per
competnciespressuposaaccentuarenladidcticadecadadisciplinaaquellesactivitatsdensenyamenti
aprenentatgesusceptiblesdeproduirconeixements,destresesiactitudsquepuguinsermobilitzatsen
situacions concretes com, per exemple, prctiques de treball en grup cooperatiu, tutoritzaci de
recerques, resoluci de qestions en grup, plantejament de situacions que comportin lexpressi i
8

interaccioral,etc.Endefinitiva,ensenyariaprendrepercompetnciesimplica,doncs,accentuarla
dimensiprcticaialhoraglobaldelaprenentatge.
Aquestesrecomanacionsserveixentambperalesactivitatsdavaluaci,quehandesercoherentsamb
lenfocamentcompetencialdelsaprenentatges.Enaquestsentit,hauriendemesurarlescompetnciesa
travsdactivitatsenqulalumnathagidetriarelsconeixements,lesdestresesilesactitudsmsadients
perresoldreles,construirlasevarespostai,siescau,explicarelprocsquehaempratenlaresoluci.
Tamb implica emfasitzar en les activitats davaluaci la mobilitzaci dels diversos coneixements
adquiritsdavantdesituacionsnovestotiquesimilarsalestreballadesalaula.I,demaneracompartida
ambelsmembresdelequipdocent,identificariprogramarconjuntamentenlamesuradelpossibleles
activitatsdaprenentatgequecontribueixinadesenvolupariconsolidarlescompetnciesgeneralsque
preparenperalaincorporacialavidaadultaiperseguiraprenentalllargdelavida.
Competnciesgeneralsdelbatxilleraticompetnciesespecfiquesdelesmatries
Una persona s competent quan actua en la prctica activant de manera conjunta el seguit de
competnciesqueposseeix.Sovintlesunesnotenensentitdesersenselesaltres.Enlaprctica,les
personescompetentscombinenlascapacitatsderivadesdelaprpiaformacitcnicaoacadmicaamb
elcorrectecomportamentsocial,laptitudpertreballarenequipolafacultatdemprendreiniciativesi
finsitotdecrrerriscoscalculats.Tanmateix,resultapertinentdistingirlescompetnciesenduesgran
tipologies:lescompetnciesgeneralsdelbatxilleratilesespecfiquesdecadamatria,queespresenten
eneldesplegamentcurriculardecadascuna.
Enel batxillerat cada matria posseeix una epistemologia prpia: el seuobjecte de coneixement, el
mtodequeutilitza,elsvalorsquefaintervenirielsresultatsqueobtjuntamentamblessevesfinalitats
o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials sn niques i integrades, el seu
coneixementalllargdelahistriashaconstrutapartirdemiradesespecfiquessobreaquestesrealitats.
Daquestspuntsdevistaoesguardsparticularssobrelarealitatenneixenlesanomenadescompetncies
especfiques,quesnlesqueesderivendelepistemologiaprpiadecadadisciplinaiqueestroben
referenciadesenelsseuscurrculumsrespectius.
Per tamb s cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de
competncies que tenen un carcter transversal o com. Tota matria del batxillerat promou, per
exemple,lobtencidinformaciolasevacomunicaciatravsdelallenguaoraloescrita,proposa
ladquisicidinformaciatravsdInternetilasevacomunicaciatravsdetecnologiesdigitalsob
estimulaenlalumnatlaregulacidelpropiaprenentatgeilainterrelaciambelsaltres.
Enelbatxillerat,sidentifiquencomacompetnciesgeneralsicomuneslessiscompetnciessegents:
competncia comunicativa, competncia en recerca, competncia en la gesti i el tractament de la
informaci,competnciadigital,competnciapersonaliinterpersonalicompetnciaenelconeixementi
lainteracciambelmn.
Aquestescompetnciesgeneralscontinueneldesenvolupamentdelescompetnciesbsiquesdeletapa
educativaanterioripreparenperalavidaactivaiperactuardemaneraeficientenelsestudissuperiors.
Elscurrculumsdelesmatriesexplicitenlescompetnciesespecfiquesqueshitreballen,aixcomla
contribucidelamatriaaldesenvolupamentdelescompetnciesgenerals.
Acontinuaciesdescriuenelsaspectesnuclearsdelescompetnciesgeneralsdelbatxillerat,quecaldr
exercitarlesentotsdoscursosidesdetoteslesmatries,latutoriailesdiferentsactivitatsdelcentreper
aconseguirunaprenentatgecompetencialglobal.
Competnciacomunicativa
Lacompetnciacomunicativaesfonamentaenlsdelesllegesencontextoscomunicatiusdiversos.
Aquestacompetnciasuposamobilitzarelsrecursoslingsticsoralsiescritsperpoderlosaplicarales
diverses circumstncies acadmiques i socials i constitueix una competncia imprescindible per
aprendre,perrelacionarseiperinteractuarambelmn.sunacompetnciadetotesicadascunadeles
matriesdelbatxillerat,jaquetoteslesdisciplinesutilitzennecessriamentlexpressioraliescritacom
ainstrumentpercomunicarlainformaciipertransformaraquestainformacienconeixementscadacop
mscomplexos.Aquestacompetnciasuposaquealfinaldelbatxilleratlalumnatsaprelacionarseamb
elsaltresencatalicastellialmenystambenunallenguaestrangeraoralment,perescrititamba
travsdelsdelsllenguatgesaudiovisuals,totfentservir,quancalgui,lacomunicacinoverbaliles
tecnologiesdelainformaciilacomunicaci.

Posseirlacompetnciacomunicativasignificasercapademobilitzartoteslescapacitatsdexpressi
quancalenelsdiversoscontextosacadmicsisocials.Enalgunescircumstnciescaldrexpressarfets,
conceptes,ideesipensamentsi,endaltres,convindrexpressarcorrectamentemocionsisentiments.La
competnciacomunicativaimplicatambunaactituddestimadelacreativitatimplcitaenlexpressi
didees,experinciesosentiments.
La competncia comunicativa, a ms, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres
competnciesgeneralscomlapersonaliinterpersonal,lacompetnciaenelconeixementiinteracci
ambelmnilacompetnciaenlagestiieltractamentdelainformaci,atsqueamblacomunicaci
esrelacionenlesaccionsdecercarigestionarlainformaci,treballarcooperativament,interpretarla
realitat,habitarelmniconviurehiidesenvoluparelpensamentiidentitatpropis.
Perbquehihadiversosllenguatges(plstics,musicals,corporals,etc.),totselsaprenentatgesprecisen,
enun grau oen unaltre, de lacomunicaci oral iescrita. Totes les matries del currculum sense
excepcions utilitzen lexpressi oral i escrita com a instrument de comunicaci i com a mitj
imprescindible per ala descripci, lexplicaci, lajustificaci, lainterpretaci ilargumentaci dels
coneixementsespecficsdecadadisciplina.Lallenguatambresultaimprescindibleperalorganitzaci
iautoregulacidelpropipensamentcomperalagestidelesprpiesemocionsiconducta.
La competncia comunicativa possibilita el dileg i la interacci adequada amb daltres persones i
facilitalaproximaciadaltrescultures.suninstrumentessencialpercompartirelconeixementiper
desenvoluparlesdiversesactivitatsdaprenentatge,enlesqualstunpaperfonamentallexpressioral.
Atravsdelestudidecadadisciplinacalaprendreaparlar,escoltar,exposaridialogarsobrelabasedel
contingutespecficdecadaaprenentatge.Eldilegsunbonrecursperiniciarelstemes,percompartir
elsconeixementsiperdiscutiricontrastaropinionsdemaneraeficienteneltreballengrup.
Aprendreacomunicarabastalsdelsregistreslingsticsitambdelsllenguatgesaudiovisualsiels
mitjansdecomunicaci,tantdesdelavessantdeproporcionareinesalalumnatperdecodificarlos,
comdedisposardeinespercomunicardeformacreativaipersonalelsresultatsdunarecercaoproblema
plantejat en el context dequalsevol matriadel batxillerat, incloenthiel treball derecerca. Implica
tamb una formaci en cultura audiovisual que permeti que lalumnat complementi la comunicaci
lingsticaambaltresestratgiescomunicativesnolingstiques,querequereixinlamobilitzacideles
principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics en la seva vessant
comunicativaidexpressididees,experinciesisentiments.
Ensntesi,eldesenvolupamentdelacompetnciacomunicativasuposaeldiferentdominidellenges,
tantoralmentcomperescrit,enmltiplessuportsiambelcomplement,quancalgui,daltresllenguatges
(audiovisual,corporal,musical,plstic...)envarietatdecontextosifinalitats,comaeinaperaprendrea
aprendre.
Competnciaengestiitractamentdelainformaci
La competncia en gesti i tractament de la informaci s el conjunt de capacitats i destreses que
permetenmobilitzarrecursospertrobar,reunir,seleccionarianalitzarinformacionsprocedentsdefonts
diversesiendiferentssuports,tant enlmbit acadmiccom enlavidaquotidiana.Constitueixuna
competnciaimportantperobtenirconeixementstilso,enlasevaprcticainicialmentguiada,arribaral
puntdeserautnomenelsprocessosdaprenentatgealllargdelavida.
Aquestacompetnciaincloulacapacitatdedistingirentreelsdiferentstipusdefontsisuportsidefers
delesbiblioteques tradicionalsoelectrniques, incloenthi lesdestresesdecerca dinformaci ales
xarxes de tota mena (Internet i intranets).Tamb contempla la capacitat de valorar si la informaci
obtingudaspertinentdacordamblespreguntesformuladesoenfuncidelsobjectiusproposats,comla
facultatdeconvertirlaenconeixement.
En el batxillerat les activitats centrals per a ladquisici daquesta competncia sn les que es
desenvolupendunamaneraespecialenlesactivitatsexperimentalsoderecercadecadamatriaientota
menadetreballsacadmicsautnoms,enparticulartotelpotencialqueesvehiculapermitjdeltreball
derecerca.Totiqueanalticamentsunacompetnciaclaramentdistingibledelesaltres,esrelaciona
deformadirectaamblacompetnciaenrecercaiamblacompetnciadigital,atenentallligamentre
laccs,lagestiiladifusidelainformaciilesTIC.
Existeixendosnivellsenladquisicidaquestacompetncia,queenuncertgraujahanestattreballats
en les etapes educatives anteriors: duna banda, el maneig de la informaci i, de laltra, la gesti
daquestainformacipertaldegenerarconeixement.
Pel que fa al maneig de la informaci, cal destacar, en primer lloc, la necessitat de construir
acadmicamentcadamatriaatravsdelesactivitatsdaprenentatgeprpiesqueintegrenlacapacitat
10

dinterpretarlademandapertaldedecidirquinamenadinformacicalcercarobdedefinirdemanera
claraquinselproblemaaresoldrepertaldindagarnelasoluci.Caldr,ensegonlloc,desenvolupar
el conjunt de procediments genrics adequats seguint els segents passos: identificar i localitzar la
informaci, seleccionar la que s directament rellevant i necessria per resoldre la demanda o el
problema,accediralventalldefontsquecalguii,finalment,avaluarnelaqualitatilafiabilitat.
En relaci amb la gesti de la informaci obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats
densenyamentiaprenentatgedetoteslesmatrieshandecontemplardemaneracomunalaconstrucci
dunaseqnciaclarapertaldepermetrequelalumnatassoleixilescapacitatsdordenariclassificarla
informaci,tantatravsdelsmitjansconvencionalscomdelesTIC;analitzar,contrastariinterpretarla
informaciobtingudaaplicantlestcniquesielsconceptesquecaracteritzencadafontilepistemologia
prpiadecadamatria;i,finalment,sintetitzaricomunicarelsresultatsobtingutsatravsdelsmitjans
convencionalsodelesTIC.Aquestacompetnciaesrelaciona,doncs,demanerasignificativaambles
competnciescomunicativa,digitalienrecercaisadquireixenelmarcdetoteslesmatriesi,duna
maneraespecial,eneltreballderecerca.
Aquestacompetnciafapossiblequelalumnatprenguiconscinciadeladimensiticaenelmaneigi
sdelainformaci,sadir,deconixerlaformaadequadaderespectarelsdretsdautoria,laformade
citaradequadamentlesfontsconsultadesilsticdelainformaciobtinguda.
Competnciadigital
Lalfabetitzaci digital constitueix avui una necessitat de primer ordre. El seu dficit o absncia
contribueix a lempobriment de les possibilitats personals tant en el mn acadmic en el qual el
coneixementdigitaljaresultaprcticamentimprescindiblecomenelpersonali,sobretot,enellaboral.
Enlanomenadasocietatdelconeixement,laignornciadigitalpotprovocarsituacionsdemarginacii
dinjustciasocial.
Lacompetnciadigitalslafacultatdemobilitzarensituacionssingularsdiverses,decarcteracadmic,
socialopersonal,elconjuntdecapacitatsidestresesderivadesdelsconeixementstericsiprcticsbsics
delasocietatdelainformaci,delasevaculturaidelsseusproductes,aixcomdelesbonesprctiques
delseuentorn.
Per al desenvolupament daquesta competncia digital cal que les activitats daprenentatge de les
diversesmatriesdelbatxilleratutilitziniactualitzinelsaspectesbsicsdeleseinestecnolgiques,el
tractamentdelainformaciilespossibilitatscomunicativesdelesxarxesvirtuals.Perassoliraquesta
competnciacaldisposardecapacitatirecursostecnolgicsiutilitzarloseneltractamentilagestide
lainformaci.
Amsdelsindividualactiuopassiudeleseinestelemtiquesdinsoforadelaula,calintroduirsei
potenciarelsentornsnopresencialsdelacomunicacidigital.Aquestesnoveseinespossibiliten,ams,
lacomunicacipersonalitamblainteracciilacooperaci.Atravsdelesactivitatsdaprenentatgede
lesdiversesmatriesdelbatxillerat,conviniciarlacreacidepetitescomunitatsdetreballnopresencial
quepermetincompartirconeixementsempreapartirdebonesprctiquesideconductestiquesenelseu
s.
Enlhoritzdunaalfabetitzacidigitalbsicaicoherent,aquestacompetnciapressuposaorientarels
esforos daprenentatge per mobilitzarne els recursos derivats de la seva adquisici, tant en ls
estrictamentoperacional(obtenirinformaciicomunicarla)comtambenunautilitzaciproductorade
coneixementodeproductesculturals.Enaquestsentitaquestacompetnciacalquesiguioperacionali
funcional.
Competnciaenrecerca
Sentnpercompetnciaenrecercalafacultatdemobilitzarelsconeixementsielsrecursosadientsper
aplicar unmtode lgic iraonable per tal de trobar respostes apreguntes oper resoldre problemes
rellevantsqueencaranoshasolucionatenelnivellienlmbitadequatalsconeixements,destresesi
actitudsqueesposseeixen.
Aquestacompetnciaimplicalaconstrucci,dinsdelepistemologiadecadamatriadelbatxillerat,de
lacapacitatdelegirambcriteripropi,dimaginarprojectesideportarendavantlesaccionsnecessries
per desenvolupar les opcions i plans en el marc dels projectes individuals o collectius amb
responsabilitat, rigor i perseverana. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i
desenvoluparlosamblsdelestcniquesadequadescomportaungraudautonomiaquesadquireix
dinselmarcdeletapadelbatxilleratiamblorientaciiguiadelprofessorat.
11

La competncia en recerca est ntimament relacionada amb les competncies comunicatives i de

tractamentigestidelainformaci,jaqueincloueldesenvolupamentdelacreativitatilesperitde
recerca,queequivalaimaginariformularsepreguntes,seremprenedoriprendredecisions,planificarla
metodologiaderecerca,actuar,avaluariautoavaluarse,iextreurenconclusions.
Al llarg del batxillerat lalumnat ha de desenvolupar la competncia de recerca i ha de ser capa
dexercirlaenlesdiferentsmatriesdelcurrculum.Cal,doncs,queelsprocedimentslligatsalarecerca
formulaci dhiptesis o dobjectius, tractament de la informaci obtinguda, argumentaci i
interpretaci,redaccideconclusionsenfuncidelahiptesiielsobjectiusiexposicioraloescritade
resultatssiguinpresentsisexercitindesdelesdiferentsmatries.
Abandadelesactivitatsdaprenentatgedecadamatria,queinclouencertsprocedimentsderecerca
quantitativaiqualitativa,sprescriptiualbatxilleratlarealitzaciduntreballderecerca,queesdevun
modeldetascaoconjuntdetasquesenlesqualsesposenenjocrecursosisimultniamentsaprna
mobilitzarlos. Aquests recursos vindrien constituts a ms de lafacultat de formularse preguntes,
hiptesis i objectius i de determinar el mtode a seguir per la realitzaci de treballs de camp o
experimentals,larecopilaciiseleccidelainformacipertinent,lavaluacidelsresultats,lajustament
delsprocessosilesmetodologies,siescau,ilelaboraciicomunicacideltreballfinalambelcontingut
ilaformaadients.
Lafinalitat educativa del treball derecerca noconsisteixsolament atrobar resultatsalsinterrogants
inicialsplantejatssinasaberlosformularclaramentiaplicarunmtodeperrespondrelsicomunicarla
investigacifetaencaraqueelsresultatsfinalssiguinredutsoparcials.Lesvirtutseducativesdelesfor
quesuposarealitzareltreballderecercaielsresultatsdaprenentatgequesenderivensielprocsesfa
adequadamentsndunvalorindiscutibleperconsolidardemanera coherent lesperit diniciativa i
lautonomiadelaprenentatge.Eltreball derecerca,endefinitiva,ilacompetnciaquedesenvolupa
resultenparticularmenttilsperdeterminarsilestudianthaaprsatreballardeformaautnoma,unade
lesfinalitatseducativesmsimportantsdaquestaetapaeducativa.
Competnciapersonaliinterpersonal
Lacompetnciapersonaliinterpersonalslafacultatdemobilitzarelconjuntdecapacitatsidestreses
que permeten, duna banda, lautoconeixement i el coneixement delsaltres i,de laltra, treballar en
entornscollaboratius.
Eldesenvolupamentdelacompetnciapersonaliinterpersonalresultaimprescindibleenlaconcepcide
leducaciperatotalavida,jaqueenelmndavuilespersoneshandadquirirflexibilitativersatilitat
per adaptarse a entorns daprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit
emprenedor,handesabertreballarenequipidisposardhabilitatsdialgiquesidemediacii,finalment,
handexercirlaciutadaniaactiva,sadir,actuarambcompromspermillorarlentorndesdelaseva
acciindividual.
Estractadunacompetnciaqueesrelacionadeformasignificativaamblacompetnciacomunicativai
tambamblacompetnciaderecerca,entantquedesenvolupalacapacitatdelalumnatpertreballarde
forma autnomajuntament amblapresaconscient dedecisions.Igualment,proporcionaladimensi
ticadelarestadecompetncies:aprenemaser,estar,feriactuarperviureencomunitatsmsjustesi
equitatives.Aquesta competncia sadquireixenel marcdetoteslesmatries,delatutoria ideles
activitatsdinsiforadelcentre.
La competncia personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitj de les activitats
daprenentatge de cada matria que ajuden ms a cultivar la intelligncia emocional, s a dir,
lautoconeixement, la comprensi dels propis sentiments, lhabilitat de reflexionar sobre les prpies
experinciesilacapacitatdeferseunaimatgeajustadadesimateix.Aix,lesactivitatscomescriure
dietaris sobre el propi procs daprenentatge, distingint el que sentn i all que queda confs en
constitueixen un exemple. Aquesta competncia s imprescindible per a desenvolupar la capacitat
dautoregularelspropisaprenentatgesiconstruirelpropiprojectevital,perprendredecisionsiassumir
neelsriscosiperadquirirunesperitdesuperaci.
Ensegonlloc,esconstrueixatravsdaquellesactivitatsquemobilitzendiversescapacitats,destresesi
valorsinterpersonalsentrelesqualsdestaquenleshabilitatssocials,lacapacitatdetreballarenequipide
ferprojectesencom,lacapacitatassertivaidialgica,lamediacienlaresolucipacficadeconflictes,
lacceptacideladifernciaideladiversitatculturalilacapacitatdescoltaridaprendredelsaltresa
travsdactivitatsdaprenentatgeidavaluaciqueajudinafonamentaraquestconjuntderecursos.
Atesalatransversalitatdaquestacompetncia,caldesdetoteslesmatriesiactivitatsdelcentrecrear
entornsdaprenentatgequepropicinlaproactivitat,entesacomlacapacitatdeprendredecisionsdurant
12

elpropiprocsdaprenentatge,adquirirleseinesperintervenirdeformadinmicaiactivaenentorns
collaboratius,descobrirpersimateixlessolucionsalsproblemes,conixerlesfitesaassolirivalidaren
conseqnciaelpropiaprenentatge,iincrementaralhoralasevamotivaciperaprendrems.
Competnciaenelconeixementiinteracciambelmn
Aquestacompetnciageneralestrelacionadaamblesdiferentsreesdeconeixement,jaquecontempla
aquellssabersqueesconsiderenbsicsdecadacampdestudi,matriaogrupdematriesiquees
vehiculen,engranpart,permitjdefetsiconceptes,pertambdebasesmetodolgiquesivalorsi
actituds.Pertaldedestriarquinsdaquestsconeixements(conceptuals,metodolgicsoactitudinals)sn
veritablement competencials, caldr veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements
adquiritsperenfrontarsealacomprensiintegraliintegradadelmnnatural,socialicultural,aferse
preguntessobreelseufuncionament,aaplicarelconeixementalaresolucideproblemesplantejatsia
ferservirelsaprenentatgesmseficaosperdonarrespostaalessituacions,independentmentdequina
disciplinaprovinguin.
Aquesta competncia mobilitza diferents sabers escolars, referits, duna banda, al mn fsic i a la
interaccientrelespersonesilanaturalesa;idelaltra,alasocietatialsvalorsdelaciutadania,que
tenenperobjectelacomprensiiinteracciamblasocietatielmnonesviuiescreix,pertaldedirigir
reflexivamentlesaccionscapalasevamillora.
En la dimensi dinteracci amb el mn fsic aquesta competncia ha de permetre que lalumnat
aprengui a utilitzar responsablement els recursos dins duna conscincia de sostenibilitat del medi
ambientiadquireixihbitsracionalsdeconsumidegestidelasalutindividualicollectiva.Tambliha
deservirpercomprendrefenmensdecaireespacial,essent conscient delaincidnciadelactivitat
humanaenelmedi.Atotplegat,calafegirlacapacitatdintegrarconceptesiprincipisbsicsprocedents
decampsdiversos,perentendrelacomplexitatdelesrelacionsentrelahumanitatielmedi(producci,
tecnologia,cincia,consum,salut...)iperaplicarelmarctericenlaresolucideproblemtiquesrealso
simulades,basadesenaspectesdelavidaquotidiana,delmnlaboralodecontextosmsglobals.
Aquestacompetncia,derivadadelconeixementdetoteslesdisciplines,lipermetmostrarunesperit
crticenlobservacidelarealitat,contrastarlainformacidelmbitdisciplinariambinformacions
daltrescontextos,valorarladifernciaentreelconeixementcientficialtresformesdeconeixement,
senseoblidarlaplicaciidefensadevalorsicriteristicsassociatsalacinciaialdesenvolupament
tecnolgic.
Pelquefaaladimensicultural,socialicvica,aquestacompetnciahadepermetrequelalumnat
comprenguicrticamentlarealitatsocialquelenvolta,analitzielsproblemessocialsdesdunpuntde
vistalocalialhoraglobal,totcontemplantlamultiplicitatdefactorsexplicatius.Tamblihadepermetre
tenirunaconscinciadeladiversitatdeperspectivesperanalitzarlarealitat,delanecessitatdedialogar
perapreciarelsdiferentspuntsdevistaiconsensuarelementscomuns,valoranteltreballcollaboratiu
comaformadenriquimentpersonal.
Lapercepciatravsdelssentitsproporcionainformacidelarealitat,alaqualshadedonarsignificat.
Aquesta percepci depn de lexperincia acumulada de la persona i de la seva actitud davant els
estmuls. Cal desenvolupar entre lalumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat destmuls
externs,aixcomunadisposicipersonalobertaperafrontarisuperarobstaclesiexperimentarnous
camins,fentsdelallibertatdelecci,delaintuciidelexperinciaomemriacreadora.Aquesta
motivacisespecialmentimportantenelsprocessoscreatiusrelacionatsamblesactivitatsartstiques.
Elprocsdelaboracidunaobradartimplicaconcebreunaidea,escollirelsprocedimentsadequatsper
vehicularla, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes
esttiquesireflexionarsobrelaprpiaprctica.
Aquestacompetnciatambcomportalamobilitzaciderecursosticsdemaneraqueenelsvalorsde
refernciasactuiesdefensielreconeixementdelaigualtatdedretsidoportunitats(enparticular,entre
homesidones),esvisualitzinlesaportacionsdelsdiferentscollectius,esdesenvolupilaconscienciaci
de la pertinena social i comunitria i sapliquin els factors de cohesi social dins la diversitat.
Finalment,aquestacompetnciasorientatambalaconstruccidunsistemadevalorspropi,dacord
ambunmodeldesocietatplural,democrticaisolidria,alcompromssocialitic,ialavaloraci
crticadelesdiferentsmanifestacionsculturalsiartstiques,evitanttotamenadestereotipsiprejudicis.

13

CURRCULUMDEBATXILLERAT
OBJECTIUSDEBATXILLERAT

a.

Exercirlaciutadaniademocrtica,desdunaperspectivaglobal,iadquirirunaconscinciacvica
responsable, inspirada en els valors de la Constituci espanyola, de lEstatut dautonomia de
CatalunyaienlaDeclaraciUniversaldelsDretsHumans,quefomentilacoresponsabilitatenla
construccidunasocietatjustaiequitativaiafavoreixilasostenibilitat.

b.

Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar duna manera responsable i
autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes
personals,familiarsisocials.

c.

Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar
crticamentlesdesigualtatsexistentsiimpulsarlaigualtatrealilanodiscriminacidelespersones
ambdiscapacitat.

d.

Refermarelshbitsdelectura,estudiidisciplina,comacondicionsnecessriesperalaprofitament
eficadelaprenentatgeicomamitjdedesenvolupamentpersonal.

e.

Dominar,tantenlasevaexpressioralcomescrita,lallenguacatalanailallenguacastellana.

f.

Comprendreambeficciaunaomsllengesestrangeresiexpressarshiambfludesaicorrecci.

g.

Usarambsolvnciairesponsabilitatlestecnologiesdelainformaciilacomunicaci.

h.

Conixerivalorarcrticamentlesrealitatsdelmncontemporani,elsseusantecedentshistricsiels
principalsfactorsdelasevaevoluci.Participardemanerasolidriaeneldesenvolupamentila
milloradelseuentornsocial.

i.

Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques
prpiesdelamodalitattriada.

j.

Comprendreelselementsiprocedimentsfonamentalsdelainvestigaciidelsmtodescientfics.
Conixerivalorardemaneracrticalacontribucidelacinciailatecnologiaenelcanvideles
condicionsdevida,aixcomrefermarlasensibilitatielrespecteverselmediambient.

k.

Refermarlesperitemprenedorambactitudsdecreativitat,flexibilitat,iniciativa,treballenequip,
confianaenunmateixisentitcrtic.

l.

Desenvoluparlasensibilitatartsticailiterria,aixcomelcriteriesttic,comafontsdeformacii
enriquimentcultural.

m. Utilitzarleducacifsicailesportperafavorireldesenvolupamentpersonalisocial.
n.

14

Refermaractitudsderespecteiprevencienlmbitdelaseguretatviria.

GEOGRAFIA

COMPETNCIES

Competnciesespecfiquesdelamatria
Atsqueelconeixementgeogrficesbasaenladimensiespacialdelsfetsidelsproblemespertal
dentendre i actuar en el mn en qu vivim, considerem que les competncies especfiques de la
geografiasnessencialmenttres:lacompetnciaenladimensiespacialdelsfenmens,lacompetncia
enlanlisiiinterpretacidefontsgeogrfiquesilacompetnciasocialicvica.
Lacompetnciaenladimensiespacialdelsfenmensrepresentaladquisici,perpartdelalumnat,de
coneixementssobrelespaihumanitzat,lalocalitzaciidistribucidelsfenmensilasevaquantificaci.
Tambimplicaconixerelsprocessostemporalsielsfactorsquepodeninfluirenlesdinmiquesde
canvigeogrfic,aixcomaprendreallegirlimpactequeprovocaenlespai.Aquestacompetnciaajuda
ainterpretarlesintencionsilesvaloracionsimplcitesoexplcitescontingudesenlaconsideracidun
espai, de la seva problemtica i de les decisions de poltica territorial que es prenen en la seva
planificaci, per taldeconsiderar possiblesalternatives ivalorarlacoherncia entreel pensament i
lacci.
Lacompetnciaenlanlisiiinterpretacidefontsgeogrfiquesimplicalautilitzacideprocediments
perllegiriinterpretarelsdiversostipusderepresentacicartogrfica; percercar,obteniriprocessar
informaci rellevants per al coneixement geogrfic (fonts cartogrfiques, grfiques, estadstiques i
textuals); perestablirrelacionscausalsentrelesdiferentsvariablesapartirdedeterminatsmodelso
hiptesisexplicatives;ipercomunicarelsresultatsdunarecercausantlestcniquesderepresentaci
grficaicartogrficaielsconceptesgeogrficsadequats.
Lageografia,enestablirpautesdecomprensiidinterpretacidelquesucceeixaescalalocalimundial,
afavoreix la formaci de valors i actituds cvics ipredisposa alaparticipaci, des duna concepci
solidriaidejustciasocialquelluitaperunasocietatmsequitativa.Eldesigdetrobarcohernciaentre
elpensamentilaccimoualaresponsabilitatialaimplicaciendecisionsrelativesalaplanificacide
lespaiidelespoltiquessocialsquesenderiven.Desdaquestpuntdevista,lacompetnciasociali
cvicaesconsideratambunacompetnciaespecficadelamatriadegeografia,jaqueajudaaeducar
enlaparticipaci ciutadana des duna concepci delaimplicaci entre les decisions poltiques iel
conjunt de la societat. Aquesta participaci demana coneixement, comunicaci, dileg i comproms
social,aixcomlaidentificaci,comprensiivaloracidelstretsdistintiusipluralsdelescomunitatsde
pertinena,dinsunmnglobal,ambelsdretsielsdeuresquesenderiven.Aquestescapacitatstenen
especialmentradeserperorientarseenunmnglobalitzat,complexiinterconnectat,oncalcercar
espaisderefernciacomunscompatiblesamblesdiversesidentitatspersonalsicollectives.Considerar
elconeixementilestimacidallpropisuncamperalconeixementivaloracidaltrespoblesi
cultures,dinslaconscinciadepertinenaalespciehumana,delrespectedegutalmedinaturalials
ssers vius, que implica la participaci activa, individualment i collectiva, en la preservaci i la
salvaguardadelplaneta.
Contribucidelamatriaalescompetnciesdelbatxillerat
La matria de geografia contribueix al desenvolupament de totes les competncies genriques del
batxillerat,especialmentlacompetnciacomunicativa,lacompetnciaeneltractamentdelainformaci,
lacompetnciaenrecerca,lacompetnciadigitalilacompetnciadeconeixementiinteraccienel
mn.
Lacompetnciacomunicativaslabasedelactivitatmentalidelarelaciinterpersonalisadquireix
permitjdeladescripci,lanarraci,lexplicaci,lainterpretaci,lavaloraciilargumentacidela
temtica prpia de la geografia. La comunicaci demana saber expressar el propi pensament, saber
escoltar i ser capa de compartir coneixements. La geografia treballa competncies prpies del
llenguatge escrit, oral, grfic, cartogrfic, matemtic i audiovisual, aix com el que s propi de les
tecnologiesdelainformaciilacomunicaci.
La geografia contribueix a lassoliment de la competncia en el tractament de la informaci i la
competnciaenrecerca,enlamesuraqueplantejainvestigacionsiresolucideproblemesquedemanen
lacerca,selecciigestidinformacionsprocedentsdediferentsfonts,laclassificacidelesdadesa
15

partirdecriterisdonatsoestablintcriterispropis,larepresentaciestadstica,grficaicartogrficadeles
variables,aixcomlavaloracidelsresultatsobtinguts.Lesfontsrellevantsperalconeixementgeogrfic
tambpassenperuntreballdecamp,queincloulobservacidirectadelarealitat,seguintunespautes
determinades.Igualment,lageografiacontribueixalacompetnciadigital,jaque,tantpelquefaa
laccs,alacercaialintercanvidinformacidemanaaccedirabasesdedades,anuarisestadstics,
simulacionsiprogramesdecartografia,apartirdelsqualstreballardadesqualitativesiquantitativesen
processosinductiuspertambdeductius.
Lacompetnciaenelconeixementiinteracciambelmn,tantdesdelvessantfsiccomsocialicvic
constitueixelcampcompetencialpropidelageografia,quealimentalesduescompetnciesespecfiques
queshandescritanteriorment.

16

GEOGRAFIA

OBJECTIUS

1.

Entendrelespaigeogrficespanyolicatalcomaespaisdinmics,resultatdelacombinacide
processossocials,econmics,tecnolgicsiculturalsquehanactuatenundeterminatmarcterritorial
itemporal.

2.

ConixerivalorarlaposicideCatalunyaiEspanyaenunmnglobalitzatiinterrelacionat,enel
que es donen alhora processos duniformitzaci dels sistemes econmics i de desigualtat
socioeconmica.

3.

ComprendreivalorarlesrelacionsqueexisteixenentreelsterritorisqueintegrenlEstatespanyoli
la Uni Europea i desenvolupar actituds de coneixement, apreciaci i cooperaci, superant
estereotipsiprejudicis.

4.

ConsiderarlaposicirdeCatalunyaenelconjuntdelEstatespanyol,aixcomelseupaperenla
UniEuropeaienelsistemamn.

5.

IdentificariexplicarlescaracterstiquesdelsdiferentspaisatgesexistentsaCatalunyaiEspanyai
relacionarlosambelsmedisnaturalseuropeusimundials.

6.

Analitzarlesactivitatsproductives,elseuprocsdecanviielsseusimpactessocials,territorialsi
mediambientals,reconeixentqueelsagentshumanssnactualment elsfactorsprimordialsenla
configuracidelsespaisdeproducci.

7.

Identificarelstretsessencialsdeladistribuci,dinmicaiestructuradelapoblaci,incorporantsi
escaulaperspectivadegnere,ilasevainflunciaenlaconfiguracidelsprocessosquedefineixen
lespai.

8.

Adquirir una conscincia crtica en relaci amb els lmits del creixement i lesgotament dels
recursos i a les desigualtats socioeconmiques. Conixer labast de les poltiques socials i de
preservaci del patrimoni natural i cultural i valorar les decisions que afecten a la gesti dels
recursosialordenacidelterritori.

9.

Identificar icomprendre elselementsbsicsdelorganitzaci del territori, utilitzant conceptes i

destresesespecficamentgeogrfiques,aplicatsalacomprensidelorganitzacipolticoterritorial
delesdiferentsadministracions,distingintladiversitatdecompetnciesterritorials.

10. Manifestardisposiciperparticiparactivamentenlordenacidelterritori,enlaconservacidel
patrimonipaisatgsticienunrepartimentjustdelsrecursosaescalamundial.

17

GEOGRAFIA

CONTINGUTS

CONTINGUTSCOMUNSATOTSELSBLOCS

Obtenci, selecci i s dinformacions de contingut geogrfic procedents de fonts diverses

(cartogrfiques,estadstiques, textos,imatges,treball decamp, tecnologiesdelainformaciila
comunicaci)pertaldelocalitzariinterpretarelsfenmensterritorialsilessevesinterrelacions.

Realitzacidetreballsdindagacigeogrficaindividualsoengrupquecomportinlainterpretaci
dedadesilaverificacideleshiptesisformulades.Comunicacidelsresultatsdunarecercaper
mitjans convencionals i a travs de les tecnologies de la informaci, emprant la terminologia
especficaenladescripci,explicaciivaloracidelsfenmensestudiats.

Identificaci de les causes i les conseqncies dels fenmens estudiats, aix la seva distribuci
espacialilasimultanetatdefactorsimplicatsendeterminatsprocessos.

Lectura,interpretaciicomparacidediferentsdocumentscartogrfics(plnolsimapesdediferent
natura,imatges,croquis)adiferentsescales.Anlisidefenmensglobalsaescalesregionalsilocals.

Presa de conscincia del carcter exhaurible dels recursos i de la necessitat duna producci
respectuosa amb el medi ambient i dunes pautes de comportament individual i collectiu
responsable.Apreciacideladiversitatdepaisatgesidelanecessitatdelasevagestiipreservaci.

CatalunyaiEspanyaaEuropaialmn

Identificacidelestransformacionsidesequilibrisdunmnglobalitzat,divers,desigualiencanvi
constant, reconeixent els centres de poder i localitzant les grans rees socioeconmiques i
geopoltiques.Anlisiireflexicrticadelsprocessosifactorsdordreidesordremundial,distingint
lessevescausesiconseqncies.Valoracidelesintervencionsdelesinstitucionsinternacionalsen
lapresadedecisionspoltiques,econmiquesisocials.

AnlisidelaposicidelaUniEuropeaenelmnapartirdelanlisiiinterpretacidelsindicadors
demogrfics,econmics,financers,socialsiculturals.Identificacidelesfortalesesiproblemesen
elprocsdelaconstruccidelaUniEuropea.

AnlisidelaposicidEspanyadinslaUniEuropeaielmn.Anlisidelselementsbsicsde
lorganitzaciterritorialdelEstatespanyol.Distinciivaloracideladiversitatdecompetncies
territorialsdelesadministracions.

CaracteritzacideCatalunyacomacomunitatautnomaicomanaci.Reconeixementdelacultura
ilaidentitat com factorsdecisiusperentendrelarealitat ilevolucideCatalunya,valorantles
diversesexpressionsculturalsdelterritoricomapatrimonidelahumanitat.

AnlisidelsintercanvisifluxosentreCatalunyaiEspanya,laUniEuropeailarestadelmn.
Identificaci del paper i posici de Catalunya dins lespai econmic europeu i lEuropa de les
regions.

Mediambientipaisatges

Anlisidelselementsfsicsidelacciantrpicaenlaconfiguracidelspaisatgesdelapennsula
Ibrica: problemes ecolgics i riscos naturals. Caracteritzaci dels grans conjunts naturals de
CatalunyaiEspanyadinslmbitmediterrani.

Identificacidelsprincipalsrecursoshdrics,primeresmatriesirecursosenergtics.Definicide
recurs natural des duna perspectiva social, considerant les variables ds, abs i escassetat.
Conceptedesostenibilitat.

Localitzaci,identificaci deproblemtiquesicondicionantsdelspaisatgescatalansiespanyols,
analitzant demanera especfica enel cas catal laproblemtica de lesreesdemuntanya idel
litoral.Coneixementivaloracidelespoltiquesdeprotecci,conservaciimilloraambientaldeles
diferentsadministracions.

18

Identificaci del paper dels factors naturals, socioeconmics, tcnics, poltics, i culturals en la
configuraci,dinmicaitransformacidelsespaisgeogrfics

Territoriiactivitatseconmiques

Anlisi de lndex de desenvolupament hum a lEstat espanyol i a les comunitats autnomes.

Localitzaciivaloracidelesespecificitatsielsdesequilibristerritorialsentrecomunitats.Anlisi
delndexdedesenvolupamenthumaCatalunya,localitzantlesvariacionspermitjdelestudide
casosaescalalocal.

Caracteritzacidelscanvisipermannciesenelespairuralcataliespanyol.Anlisideladimensi
social,econmica,ambiental icultural delspaisatgesrurals.Valoracidelaindustrialitzaci de
lagricultura,laramaderiailapescaenelmarcdelaUniEuropeaielmn.

Anlisidelcreixentprotagonismedelsserveisidelasevaheterogenetat.Valoracideladimensii
impactesocial,econmiciambientaldelsectordelstransportsicomunicacionsenlaproducciiel
consum.Anlisidelpapereconmicilaincidnciamediambientaldelsespaisturstics.Valoraci
delsserveissocialsilespoltiquesreferidesaleducaciilasanitat.

Caracteritzacidelteixitindustrialcataliespanyol:singularitats,nuclisieixos.Apreciacidels
canvisenelmodeldedesenvolupamentindustrialpelquefaalesdimensionssocials,econmiques,
ambientals i culturals que sen deriven. Identificaci de les tendncies i problemtiques de la
indstriacatalanaiespanyolaenelmarcdelaUniEuropeaidelmn:processosdereestructuraci
productivaideslocalitzaciaescalaglobal.

Aplicaci de conceptes bsics deconomia a lanlisi del funcionament del mn del treball, tot
identificantivalorant limpactedelsprocessosdeglobalitzaciideslocalitzacienlesrelacions
socialsipersonalsalentorniestablintrelacionsambaltresescales,permitjdelestudidecasos
realsosimulats.Identificacidelpaperdelesdonesenlesestructureslaborals.

Lapoblaciielsistemaurb:dinmica,diversitatidesigualtat

Anlisideladistribuci,estructuraidinmicanaturaldelapoblaci:elcreixementvegetatiu,el
saldomigratoriielprocsdenvelliment.Identificaciivaloracidelscanvisipermannciesen
relaci als models de fecunditat i familiars. Coneixement dalgunes poltiques demogrfiques a
escalaeuropea.

Identificaci dels impactes econmics i culturals dels fluxos migratoris, de les seves variables
espacialsidelsreptesdefutur.ConeixementdelespoltiquesmigratriesaCatalunya,Espanyaila
UniEuropea.Valoracideladiversitatculturaldelentorn,assumintelsvalorsdemocrticsdela
convivnciaielrespecte.

Anlisidelfeturb:infrastructures,espaispblicsiprivatsirelacionssocials.Identificacidels
factorsdexclusisocial,elsdesequilibrisilesdesigualtatsinternesilasevalocalitzaciespacial.
Localitzacidelesprincipalsxarxesurbanesiinfrastructuresdecomunicaciivaloracidelslmits
delseucreixement.

Caracteritzacidelnucliurbcomaespaideproducciideconsum:delespecialitzacifuncional
delaciutatcentralalaurbanitzacidifusa.Valoracidelsmodelsresidencialssuburbirururbi
del seu impacte territorial i social. Anlisi del nucli urb com a espai de relaci social i
reconeixement de les formes de participaci ciutadana en la planificaci i gesti de la prpia
localitat.

DescripcidelorganitzacipolticoadministrativadeCatalunyaidelessevesrelacionsambaltres
administracionsterritorials.Identificacidelpaperdelaplanificaciterritorialenlacorreccide
desequilibristerritorials.

19

PROJECTEGEOGRAFIA

SEQENCIACIDECONTINGUTS
BLOC I. NATURALESA I MEDI AMBIENT

1ELMEDIFSICD'ESPANYAIDECATALUNYA
1.Elterritoriespanyol:elrelleu
2.Laformacigeolgicadelrelleupeninsular
3.LaMeseta:serraladesinteriorsivoresmuntanyoses
4.LesserraladesexteriorsdelaMeseta
5.Lesdepressionsdel'EbreidelGuadalquivir
6.Elrelleudellitoralpeninsular
7.Elsrelleusinsulars:lesBalearsiCanries
8.LageomorfologiadeCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Analitzarirepresentarelrelleuenunmapa

2ELSCLIMESD'ESPANYAIDECATALUNYA
1.Mecanismesqueinflueixenenelclima
2.Factorsqueinflueixenenelsclimesd'Espanya
3.Elsclimesdel'EspanyapeninsularidelesBalears
4.ElsclimesdelesCanries
5.ElsclimesdeCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Analitzareltempsatmosfric

3ELSRECURSOSDELANATURA
1.L'aigua,unrecursescs
2.Elsrecursosenergtics
3.L'energianuclearilesenergiesrenovablesalternatives
4.Elsrecursosminers
5.L'aiguaielsrecursosenergticsimineralsaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Interpretargrficsambvariablesmltiples

4.PAISATGEIMEDIAMBIENT
1.Elspaisatgesvegetals
2.Repercussionsambientalsdelesactivitatseconmiques
3.Respostesperalasostenibilitat
4.Solucionsperalasostenibilitat
5.Elpaisatge:poltiquesdeprotecciideconservaci
6.PaisatgeimediambientaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Interpretarunpaisatge

BLOC II. TERRITORI I ACTIVITATS ECONMIQUES

5.CANVISIPERMANNCIESENELSECTORPRIMARI
1.Del'agriculturatradicionalal'agriculturademercat
2.Producciicomeragraris
20

3.Elspaisatgesagrarisd'Espanya
4.L'activitatpesquera
5.Elsectorprimaricatal
Mtodesdetreballgeogrfic
Analitzarunpaisatgeagrari

6.LAREESTRUCTURACIDELSESPAISINDUSTRIALS
1.Lesetapesdelaindustrialitzaci
2.Elmodelactualdedesenvolupamentindustrial
3.LaindstriaespanyolailaUniEuropea
4.Elteixitindustrialespanyol
5.Elsectordelaconstrucci
6.LaindstriaaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarunmapadedistribucidefreqncies

7.ELSSERVEIS.ELTURISME
1.Heterogenetatidistribuciterritorialdelsserveis
2.Laterciaritzacidel'economiailasocietatdelbenestar
3.Elsserveisrelacionatsambeltempsdelleure.Elturisme
4.ElsectordeserveisaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarianalitzarundiagramadedispersi

8.L'ACTIVITATCOMERCIALILESCOMUNICACIONS
1.Elsintercanvisenelmnd'avui
2.Lescaracterstiquesdelcomerinterior
3.Elcomerexteriorespanyolilabalanadepagaments
4.Elstransportsilescomunicacions
5.Elsmitjansdecomunicaci
6.ElcomerilescomunicacionsaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarunaenquesta

BLOC III. LA POBLACI I EL SISTEMA URB

9.LAPOBLACIESPANYOLAILACATALANA
1.Ladinmicadelapoblaciespanyola
2.Caracterstiquesactualsdelapoblaciespanyola
3.L'estructuradelapoblaciespanyola
4.Ladistribucidelapoblacienelterritori
5.Lapoblaciactivaespanyola
6.LapoblaciaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Comentaruntext

10.ELSFLUXOSMIGRATORIS
1.Lesmigracions
2.Lesmigracionsinteriors
3.Lesmigracionsexteriors
4.D'unpasd'emigrantsaunpasd'immigrants
5.Eldebatsobrelaimmigraci
6.LaimmigraciaCatalunya
21

Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarmapesmentals

11.LACIUTATIELMNURB
1.Elconceptedeciutat
2.Elsagentssocialsproductorsdelaciutat
3.L'espaiurb:unvalordecanvi
4.L'urbanismeil'ordenacidelterritori
5.Lamorfologiaurbana:elplnoldelaciutat
6.Lesfuncionsurbanes
7.CiutatiurbanitzaciaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Analitzarelplnold'unaciutat

12.ELFENMENURBAESPANYAIACATALUNYA
1.Laciutatpreindustrial
2.Laciutatindustrial
3.Laciutatpostindustrial
4.Jerarquiaixarxesurbanes
5.Transformacionsenlamorfologiadelesciutats
6.L'impacteambientaldelaurbanitzaci
7.Elprocsd'urbanitzaciaCatalunya
8.L'espaiurbaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarunhistograma

BLOC IV. CATALUNYA I ESPANYA EN UNA EUROPA I UN MN GLOBALS

13.UNMNGLOBALITZAT
1.Elsrecursosdelmedinatural
2.Lesactivitatseconmiquesenunmnglobal:sectorprimari
3.Lesactivitatseconmiquesenunmnglobal:laindstria
4.Elsintercanvisilesdesigualtatsterritorialsalmn
5.Lapoblaciilesciutatsalmn
6.Elprocsdeglobalitzacieconmica
7.Lageopoltica
8.Lesorganitzacionsinternacionals
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarunmapadecerclesproporcionals

14.LAUNIEUROPEA
1.Elmedifsicd'Europa
2.LaUniEuropea:magnitudseconmiques
3.LaUniEuropea:tretssocialsiculturals
4.LaUniEuropea:poblaciiciutats
5.LaconstruccidelaUniEuropea
6.FuncionamentdelaUniEuropea:institucionsipoltiques
Mtodesdetreballgeogrfic
CercarinformaciaInternet

22

15.ESPANYAICATALUNYAENELCONTEXTMUNDIALIEUROPEU
1.Espanyaaescalamundial
2.EspanyaenelcontextdelspasosdelaUniEuropea
3.Balandel'adhesid'EspanyaalaUniEuropea
4.PresnciadeCatalunyaenelcontexteuropeu
5.SituacideCatalunyaenelcontextespanyol
Mtodesdetreballgeogrfic
Elaborarunquadredesntesi

16.L'ORGANITZACIPOLTICAITERRITORIALD'ESPANYAIDECATALUNYA
1.Lesformesdegovern.Lademocrcia
2.Ladivisidepoders
3.L'organitzaciterritorialdel'Estatespanyol
4.L'organitzacipoliticoadministrativadeCatalunya
5.Elscontrastosterritorials:antecedentshistrics
6.Poltiquesd'ordenaciterritorialaCatalunya
Mtodesdetreballgeogrfic
Redactaruninforme

GLOSSARI

23

GEOGRAFIA

CRITERISDAVALUACI

1.

Llegir i comparar diversos documents cartogrfics a diferents escales i saber utilitzar els ms
adequatsperalspropsitsdunadeterminadarecercaoperresoldreunatascaconcreta.

2.

Comprendre el concepte de globalitzaci i saber interpretar determinats fenmens de la realitat

regionalilocalalallumdefenmensmsglobals,distingintlesparticularitatsdelsfenmenslocals.

3.

Descriure els trets bsics del medi natural europeu, espanyol i catal, localitzant els principals
conjuntspaisatgsticsivalorantseuelgraudepreservaciiequilibriecolgic.

4.

Identificar els canvis i les permanncies en les activitats econmiques a Catalunya i Espanya,
explicantalgunesdelestendnciesactuals,especialmentlesqueafectinalagestidelsrecursosia
lordenacidelterritorimsproper.

5.

Analitzar i valorar les conseqncies de les accions humanes sobre el medi, identificant les
problemtiquesbsiquesqueafectenelsespaisgeogrficscataliespanyolilesprincipalsmesures
deprotecciirecuperaci.

6.

Interpretar,apartirdinformacionsprocedentsdefontsgrfiques,estadstiquesicartogrfiques,els
tretsbsicsdelesdinmiquesdemogrfiquescatalanaiespanyola,enelcontexteuropeuimundial,
identificantlimpactedelsfenmensmigratoris.

7.

InterpretarelsgranstretsdelprocsdurbanitzaciaCatalunyaiEspanyaireconixerloapartir
dalgunexempleconcret,valorantlaincidnciadelcreixementurbsobreelterritoriialgunesdeles
problemtiquesdelesgransciutats.

8.

Descriure els diferents espais polticoadministratius que operen en lEstat espanyol (local,
autonmic, estatal, supranacional), aix com les seves competncies, identificant algunes de les
poltiquesdintegraciicohesisocial.

9.

Planificarunarecercaalentorn,seleccionarlesfontsadequadesiaplicarlestcniquesgeogrfiques
peranalitzarelsfetsicomunicarelsresultatsdelarecerca,emprantelvocabularipertinent.

10. Interpretar i valorar crticament les informacions geogrfiques divulgades pels mitjans de
comunicaci,demostrantunaactitudcompromesaperassolirunasocietatmsjustaiunrepartiment
equitatiudelsrecursos.

24