Lactarius sanguiuus var.

violaceus

De les Il les
Balears

Hohenbuehelia geogenia

Esclata-sang, pebrs

Grgola de pi, grgola de carboner

Espcie que creix a garrigues i pinars, especialment en terrenys

calcaris. Apareix durant tota la tardor i comenament dhivern.
En rompre la seva carn, segrega un ltex vermells.

Creix formant grups. El seu peu s redut i les lmines blanques

contrasten amb el color castany fosc del capell. s saprt de troncs i
arrels de pi.

Cantharellus alborufescens

Tricholoma gausapatum

Hydnum albidum

Russula delica

Picornell groc, picornell, cama-seca, espicatornell

Grgola destepa, fredolic, negret, fraret

Picornell blanc, picornell pelut

Cogoma forta, esclata-sang blanc, esclata-sang dalzina

Creix a pinars i alzinars. No t vertaderes lmines. En el seu lloc hi t

sries de plecs. Quan es toca es torna marr rogenc.

Caracterstica olor farinosa. El capell s pelut i de color negre grisenc,

recordant el pelatge duna rata. Creix formant simbiosi amb les
estepes, intercanviant nutrients.

Forma grups nombrosos dindividus. En lloc de lmines presenta

agullons caracterstics. El trobam a pinars i tamb a garrigues en
terrenys calcaris.

Aquest bolet, amb el peu petit i rabassut, creix soterrat entre la fullaraca
dels alzinars. La seva carn s trencadissa i la coloraci general s sempre
blanquinosa.

Agrocybe aegerita

Russula grisea & Russula ilicis

Grgola de guera, grgola de poll

Blava, mare dalzina, blaveta

Creix formant grups a les parts mortes de la base dels troncs de gueres
i polls. El peu s molt brs i les lmines sn de color tabac. Sempre
presenta anell.

La seva carn s trencadissa, recordant la textura del guix. Les dues

espcies sn difcils de diferenciar i creixen a alzinars. Les lmines sn
blanques o de color crema.

Laetiporus sulphureus

Clavulina cinerea

Helvella lacunosa

Grgola de garrover

Peu de rata

Orella de llebre negre

Creix com a parsit sobre troncs de garrovers, ametllers i altres arbres. s un

indicador de les pluges. Forma grups de bolets que creixen directament
sense peu. No t lmines, i en el seu lloc presenta porus molt petits.

Creix tant a pinars com a alzinars. La seva caracterstica s la forma

coralloide que presenta, amb moltes ramicacions. s de color grisenc.

s un bolet tard, que apareix entrat lhivern. Quant a forma, textura i

mida s igual a lorella de llebre blanca, diferenciant-se daquesta pel color
negre del capell, entre daltres coses. Creix tamb a les sitges de carboner.

Classicaci dels Bolets

Comestible excellent

Comestible

Comestible

(noms ben cuinat)

Txic

Helvella crispa

Amanita mairei

Boletus pulchrotinctus & Boletus satanas

Omphalotus olearius

Clitocybe dealbata

Orella de llebre blanca

Campanilles, cogomes, gogomes

Bolet del dimoni

Grgola dolivera

Bolet blanc

s un bolet tard, que apareix quan el fred de lhivern ja ha arribat. El peu t

molts de solcs i s de color blanc i el capell presenta una forma irregular
que recorda una sella de muntar a cavall. Es troba a pinars i alzinars.

Als pinars i boscos mixtos hi trobam aquest bolet. El marge del capell
presenta estries. No t anell i disposa duna volva a la seva base.

En lloc de lmines, compta amb una textura espongiforme vermellosa

o ataronjada. El peu s gruixat i al tall o quan es toca vira rpidament a
blau intens. Capell gros i arrodonit de color de blanc a rosat. Es troben
a alzinars.

Creix parasitant i saprotant sobre tot tipus darbres i arbustos. Els

exemplars joves sn bioluminiscents i en manipular-los els dits es taquen
de color ataronjat. Les lmines sn decurrents. Creix formant grups o
otes preferentment quan les temperatures sn moderades.

Les seves lmines sn decurrents i la seva carn fa olor a farina. Creix a

tot tipus de garrigues. Tamb la trobam a zones rurals, horts i jardins.

Inocybe rimosa

Mycena pura

Capell brillar i lmines de color tabac. Creix a pinars, alzinars i garrigues. s un bolet primerenc, apareix quan les temperatures ambientals
encara sn elevades. Emet una caracterstica olor espermtica.

Espcie cosmopolita de la qual existeixen diferentes varietats. La

trobam gaireb pertot, en qualsevol hbitat. s caracterstica la seva
olor a patata o rave cru.

Agaricus xanthodermus

Amanita pantherina

Lepiota cristata

Xampiny pudent

Farinet

Lmines rosades que es tornen purpries. Coloraci general blanca

amb taques grogoses, la carn al tall vira a groc viu sobre tot a la base del
peu. Presenta anell i desprn una olor a tintura de iode. Creix a voreres
de camins i a llocs degradats.

Bolet cosmopolita que creix gaireb per tot. Les lmines sn blanques
i lanell es desprn fcilment. El capell porta escames. Emet una olor
semblant al ferro banyat.

Mortfer

Pixac
Les restes de vel que presenta en el capell formen escames cotonoses i blanques.
Creix a alzinars. Les lmines sn blavoses i sempre porta anell i volva.
Joan Carles Salom: Assessorament
Xavier Canyelles: Illustrador