VOCABULARI PER MATÈRIES BÀSIC ÀRAB-

CATALÀ: LLENGUA,CIÈNCIES NATURALS, CIÈNCIES

SOCIALS,MATEMÀTIQUES, EDUCACIÓ FÍSICA
,TECNOLOGIA I MÚSICA I FILOSOFIA.

Per Josep Ramon Gregori i Muñoz

Professor IES La Serreta de Rubí ( Vallès Occidental)
jgregori@xtec.cat
/http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com

1
 ّ ِ‫ عَشَث‬-ٟٔ‫ُِعْغَُ وزال‬VOCABULARI CATALÀ -ÀRAB
ٟ
‫ز اٌَّغبسثَخ‬١ِِ‫ٌ ٌٍزال‬ٟ‫أعغ‬

Com es pronuncia? ‫َٰ؟‬ٞ‫ رُ ْڂ‬٬ َ ٍْ َ‫ٵ‬

Què significa? ‫ڂى ؟‬٦‫ٽب ٽ‬
Com es diu? ‫ ٌُٲبٷ؟‬٬ٍ‫ٵ‬
Com s’escriu? ‫ ٌُٶْزَتُ؟‬٬َ ٍْ َ‫ٵ‬
Com es fa ? ‫پٸ؟‬٦ٌُ ٬ٍ‫ٵ‬
No ho entenc ُ‫ال أ ْ٭چَټ‬
No ho sé. ُ٫‫ ِو‬٥ ْ َ‫ال أ‬
Com et dius? ‫ٽب أٍپٴ؟‬
D'on ets tu? ‫ٽڀ أٌڀ أځذ ؟‬
Jo sóc de Catalunya ‫بٹڈځٍب‬ٞ‫أځب ٽڀ ٵ‬
Jo sóc del Marroc ‫وة‬٪‫أځب ٽڀ اٹپ‬
Com estàs tu? ‫َ أځذ؟‬٬ٍَ‫ٵ‬
Jo estic bé, gràcies! ً‫ ُّٶوا‬,‫أځب ثقٍو‬
On vius tu? ‫أٌڀ رَٶُڀُ؟‬
Jo visc al carrer ..... ... ٣‫ڀ ٭ً ّبه‬ ُ ُ‫أٍٶ‬
Bon dia! ‫ٕجبػ اٹقٍو‬
Bona tarda! ‫ٽَبء اٹقٍو‬
Bona nit! ‫ٺى اٹقٍو‬٥ ‫رُٖجؼ‬
Hola! ً‫ال ڇ ٍچال‬ً ‫أڅ‬
Benvingut! ‫ٽوؽجًب ثٴ‬
Adéu! ‫ اٹَّالٽَخ‬٤‫ٽ‬

2
 Primera lliçó: La salutació i la presentació
‫ اٌزَعبسُف‬ٚ ‫ّخ‬١‫ اٌزَؾ‬:ُ‫ّي‬ٚ‫ط األ‬
ُ ْ‫اٌذَس‬

Diàleg 1: 1 ‫اس‬ٛ‫ؽ‬
Joan: Hola!
Maria: com estàs?
Joan: Jo estic bé, i tu?
Maria: Bé!
Joan: Tu ets la germana de la Fàtima?
Maria: No, jo sóc la seva amiga!
Joan: Fàtima és la meva amiga també!

Per telèfon ُْٛ‫ثبٌزٍّف‬

Tradueix aquest diàleg al català ْ‫بالځٍخ?روعټ‬ٞ‫خ اٹٶ‬٪‫څنا اٹؾڈاه ثبٹٺ‬

!‫ ٽَبءَ اٹقٍو‬, ‫ أٹڈ‬: ٍّٟ‫ع‬

!‫ ٽَبء اٹڂڈه‬: ‫د‬ٛ‫ص‬
‫؟‬٬ٍّٞ‫جلِ اٹٺ‬٥ ٤‫ٿ أرٶٺّ َټ ٽ‬
ْ ‫ ُٽپْٶڀ أ‬:ٍّٟ‫ع‬
.‫ٔ ثچنا االٍټ‬
ٌ ‫ ال ٌڈعل ٭ً څنا اٹجٍذ ّق‬:‫د‬ٛ‫ص‬
‫؟‬12345567 ‫ څٸ څنا څُڈ اٹوٱټ‬:ٍّٟ‫ع‬
5 ‫ ٌجلأ ثبٹوّٱټ‬٬‫ څنا اٹچبر‬, ‫ ال ٌب ٍٍّلي‬: ‫د‬ٛ‫ص‬
. ‫ؤد‬ْٞ‫ ٌجلڇ أځًّ أف‬, ٬ٍ‫ أځب آ‬: ٟ ّ ٍ‫ع‬
. ‫ اٹَّالٽخ‬٤‫ ٽ‬, ‫ ال ٌَچُ ّټ‬: ‫د‬ٛ‫ص‬
.‫ اٹَّالٽخ‬٤‫ ٽ‬: ٟ ّ ٍ‫ع‬

: ‫أعئٍخ‬Preguntes

1. Amb qui volia parlar Ali?

2. Quin era el número que volia?
3. Quin era el número de telèfon d'Ali?

3
4. Què li va dir Ali a la veu quan va saber que s’havia
equivocat?
5. Es va molestar la persona que va contestar per telèfon?

Per demanar disculpes: ‫ت اٌ َّعّْزسَح‬

ُ ٍ‫ط‬

Ho sento ٬ٍ‫آ‬
Disculpi’m ً‫ْ َنهَح‬٦‫ٽ‬
M’he equivocat ُ‫ؤْد‬ٞ‫ٹٲل أف‬

No passa res! ّ‫ال ٌَچُټ‬

4
GLOSSARI DE VERBS BÀSIC ENTRE EL PROFESSORAT I
L’ALUMNAT ÀRAB
‫ز‬١ٍّّ‫َٓ اٌز‬١‫ ث‬ٚ ‫ٓ األُعزبر‬١‫ُِفشداد ث‬
Traduir ‫َروْعَ َټ‬
Intentar َ‫ؽب َڇٷ‬
Repassar ٤‫هاع‬
Subratllar ً‫ّب‬ٞ‫ ف‬٤ٙ‫ڇ‬
Guixar ‫ّت‬ّٞ
Saber, conèixer ٫‫و‬٥
Significar ‫ڂى‬٥
Obrir َ‫٭َزَؼ‬
Dir َ‫ٱبٷ‬
Parlar َ‫رَٶٺّټ‬
Continuar ‫اٍزپو‬
Pronunciar ٠‫ ٹٮ‬,ٰٞ‫ځ‬
Començar َ‫ثَ َلأ‬
Memoritzar ٠‫ؽٮ‬
Estudiar ً‫كه‬
Preguntar َ‫ٍََؤٷ‬
Explicar َ‫َّوػ‬
Poder ‫ ٱل ه‬, ٣‫ب‬ٞ‫أٍز‬
Fer ‫پٸ‬٥
Tancar ٰ‫ٺ‬٩‫أ‬
Llegir ‫ٱوأ‬
Repetir ‫ٵوّه‬
Trobar-se َ‫ ڇَعَل‬, ‫اٹزٲى‬
Copiar ‫ځَـ‬
Buscar ‫ثؾش‬
Respondre َ‫أَعبة‬
Practicar ً‫ ٽبه‬,‫رل هّة‬
Escoltar ٤‫أٍزپ‬
Voler َ‫أهاك‬

5
‫‪Corregir‬‬ ‫ٕؾّؼ‬
‫‪Donar‬‬ ‫‪َٞ٥‬ى‬‫أَ ْ‬
‫‪Comprendre, entendre‬‬ ‫٭چټ‬
‫‪Escriure‬‬ ‫ٵزت‬
‫‪Observar, fixar-se‬‬ ‫الؽ‪٠‬‬
‫‪Posar atenció‬‬ ‫اځزجچڄ‬
‫‪Mirar‬‬ ‫ځ‪٢‬و‬

‫‪ Expressions quotidianes‬عِجبساد ‪َ١ٍِْٛ َ٠‬خ‬

‫ٿ رزنٵوڅب‬‫ځُٲلَٻُ څُڂب ٹٺٲبهة عُپالً ڇ ر‪٦‬بٌو ٵضٍواً ٽب ر‪٢‬چو فالٷ اٹپُؾبكَصبد‪ .‬ؽبڇٷ أ ْ‬
‫ڇ أٿ رقزبه اٹڈٱذ اٹپُڂبٍت الٍز‪٦‬پبٹچب‪ .‬ڇ ٍَزوډ أځّٴ أڇّٷ ٽڀ ٌز‪٦‬غت ٽَڀ رٲلٽٴ اٹََوٌ‪ ٤‬٭ً‬
‫اٹپٶبٹپبد اٹجٍََ‪َٞ‬خ‪.‬‬
‫‪La salutació.‬اٹزَؾِ ٍَخُ‬

‫‪Bon dia‬‬ ‫ٕجبػ اٹقٍو‬

‫!‪Bona nit‬‬ ‫ٹٍٺخ ٍَ‪ٍ٦‬لَح‬
‫?‪Com estàs‬‬ ‫‪ ٬‬ؽبٹٴ؟‬
‫ٵٍَ َ‬
‫!!‪Bé, gràcies‬‬ ‫ثِقٍو‪ّ ,‬ٶواً‬
‫‪Fins demà...‬‬ ‫اٹى اٹ‪٪‬ل!‬
‫‪Esteu bé tots?.‬‬ ‫ُٵٺُٶُټ ثِقٍو‬
‫?‪I la família‬‬ ‫ڇ اٹ‪٦‬بئٺخ؟‬
‫‪Fins aviat!.‬‬ ‫اٹى اٹٺٲبء‬

‫‪6‬‬
 .ُ‫ّّخ‬ٌّٙ‫األعئٍخ ا‬Les preguntes més usuals
Com et dius? ‫ٽب أٍپٴ ؟‬
M’entens el que et dic? ‫څٸ رَ ْٮچَټُ؟‬
Parles català? ‫بٹڂٍّخ؟‬ٞ‫څٸ رزٶٺّټ اٹٶ‬
Qui és? ‫ٽڀ څڈ؟‬
Què vols? ‫ٽبما رُوٌل؟‬
On vas? ‫أٌڀ رنڅت؟‬
Què és això? ‫ٽب څنا؟‬
Quant és? ‫ٵَټ اٹ َضپَڀ؟‬
És cert això? ‫څٸ څُڈ َٕؾٍِؼ؟‬
N’estàs segur o segura? ‫َڅٸْ أځذ ٽُزؤٵل؟‬
Per què? ‫ٹپبما؟‬
Aquí o allà? ‫څُڂب أٻ څُڂبٳ؟‬
Quants d’ells o d’elles? ‫ٵټ ٽِڀ ڇاؽل؟‬
Quina hora és? ‫خ؟‬٥‫ٵَټ اٹَّب‬

L’AFIRMACIÓ. ‫اإلصجبد‬

És veritat. ٌ‫َٕؾٍؼ‬
Sí. ‫ټ‬٦‫ځ‬
Quan vulguis. ُ‫ٽَزى رُوٌل‬
Com vulguis. ‫ األٽ ُو ثٍِ ِل ٵټ‬/‫ٵپب رُوٌل‬
Potser. ‫هُثَپب‬
D’acord. ِٰ‫ٽُڈا٭‬
Tens raó. ‫َٴ‬٦‫ٰ َٽ‬ ُ ‫اٹؾ‬
Entesos. ! ‫ٽَ ْٮچُڈٻ‬

7
LA NEGACIÓ. ِٟ‫إٌَف‬

Mai. ً‫أثلا‬
En absolut ً‫ب‬٦ٞ‫ٱ‬
No. ‫ال‬
Ho sento. ٬ٍ‫ٽزؤ‬
No ho sé. ٫‫و‬٥‫ال أ‬
Ningú. ‫ال أؽل‬
T’hi has equivocat . ٌٜ‫بٹ‬٩ ‫أځذ‬
No ho crec. ‫ْزَٲِ ُل‬٥‫ ال أ‬/ ‫ڀ‬ ُ ُ١‫ال َأ‬
No ho entenc. ُ‫ال أ ْ٭چَټ‬
És impossible. ٍ‫ٍ ُو ُٽ ْپٶِڀ‬٩
No-res. ‫ال ًَّء‬
És fals. ‫ٌ َٕؾٍِؾًب‬ َ ٍْ‫ٹ‬

LA PRESENTACIÓ. ُ٠‫عٕذ اٌزمذ‬

Em dic... ... ً‫اٍپ‬

Molt de gust .ً‫ال ڇ ٍَچال‬ ً ‫أڅ‬
Et presento... ‫ اٹٍَّّلح‬/ ‫أُٱَلَٻُ ٹٴ اَٹٍَّل‬

PARAULES D’AGRAÏMENT. ‫ّشىْش‬

ُ ٌ‫د ا‬
ُ ‫َوٍِّب‬

Si us plau. ‫ْٺٶُټ‬َٚ‫ٽڀ ٭‬
Moltes gràcies! !ً‫ُّٶوًا عيٌال‬
Gràcies! ً‫ُّٶوا‬
Salut! ‫ٺى ِٕؾّزٴ‬٥
Amb molt de gust! ! ‫ٍوُڇ ٍه‬ُ ِ‫ِث ُٶٸ‬
Li ho demano si us plau. ‫أهعُڈٳ‬
Perdó. ً‫َٮڈا‬٥
Disculpi’m. ً‫أٍپؼ ٹ‬

8
Segui si us plau. ! ‫ْٺٶټ‬َٚ‫أعٺٌ ٽڀ ٭‬
És vostè molt amable. ! ‫ ع ّلًا‬٬ٍٞ‫أځذ ٹ‬

.ُ‫غُت‬٦َ‫اٹز‬LA SORPRESA

Quina joia! !ً‫ٍڂ‬٥ ‫ٌب‬

Meravellós! !‫ٍټ‬٢َ٥ / !٤‫هائ‬
Quina cosa més maca! ! ‫ څب‬/ ‫ٽب أعپٺڄ‬
Quina llàstima! !٬ٍ‫ٌب ٹأل‬
És curiós! ! ‫غٍت‬٥
Quina sort ! ! ٠‫ٌب ٹٺؾ‬
Quina vergonya! ! ‫به‬٦‫ٌب ٹٺ‬
Quina bestiesa! ! ‫جبڇح‬٩ ‫ٌب ٹچب ٽڀ‬

PARAULES D’ÚS MOLT FREQÜENT‫اٌىٍّبد األوضش اعزعّبي‬

Al voltant de. ‫ؽڈٷ‬

Endavant. ‫اال األٽبٻ‬
A més a més. ‫ىٌبكح‬
Gairebé ‫ٌٶب ُك ال‬
Abans de. ‫ٱَ ْجٸَ أٿ‬
Allà. ‫څُڂبٳ‬
Bé ٌ‫ٍّت‬ٝ
Enrere. ‫اٹى اٹڈهاء‬
A dalt ‫?٭ڈٯ‬
Contra َ‫ِل‬ٙ
Com? ‫؟‬٬ٍ‫ٵ‬
A prop de... ‫ت ٽڀ‬
ٌ ٌ‫ٱَو‬
Sota de... ‫رؾذ‬
Quant? ‫ٵټ؟‬
Des de... ُ‫ٽُڂْن‬
Massa. ‫ٵضٍو ٽڀ‬
On? ‫أٌَْڀَ؟‬

9
Darrere de... ‫ ڇهاء‬-٬‫فٺ‬
Després de... ‫ل‬٦‫ث‬
En altre lloc. ‫٭ً ٽٶبٿ آ فو‬
Davant de... ‫أٽبٻ‬
Sobre .َ‫ٺى‬٥
Aleshores. ً‫اما‬
Per tot arreu. ‫ٸ ٽٶبٿ‬ ّ ‫٭ً ٵ‬
Fins. ‫ؽزّى‬
Cap a... ‫ځؾڈډ‬
Fora de... ‫فبهعًب ٽڀ‬
Molt. ً‫ٵضٍوا‬
Menys. ً‫ٱٺٍال‬
Més. ‫أٵضو‬
Perquè. ّ‫ألٿ‬
Per a. ً‫ٹٶ‬
Molt. ً‫علا‬
Ràpid. ٤ٌ‫ٍو‬
Aviat. ً‫ٱوٌجب‬
Segons. ‫ؽَت‬
També. ‫ًب‬ٌٚ‫أ‬
Sense. ‫ ثلُڇٿ‬- ‫ثِال‬
Sempre. ً‫كائپب‬
Aquí. ‫څُڂب‬
I. َ‫ڇ‬
Una mica. ً‫ٱٺٍال‬
Quan? ‫ٽَزَى ؟‬
Gairebé .ً‫رٲوٌجب‬
Algunes vegades. ً‫أؽٍْبځب‬
Durant. ‫ٽڀ فِالٷ‬
A poc a poc. ‫ْء‬ٜ‫ثِ ُج‬
Dintre de... ‫كافٸ ٽڀ‬
Molts. ‫ٵضٍو ٽڀ‬
Lluny. ً‫ٍلا‬٦‫ث‬
De seguida. ‫ٺى اٹٮَڈه‬٥
Encara. ‫ؽزّى اَٿ‬
Solament. َٜ‫٭َٲ‬

10
 ‫اإلشب ساد ‪Els rètols més importants.‬‬
‫‪Perill.‬‬ ‫‪ٌ ٞ‬و‬
‫فَ‬‫َ‬
‫‪Tancat.‬‬ ‫ٽ‪٪‬ٺٰ‬
‫‪Es lloga.‬‬ ‫ٹٺٶواء‬
‫!‪Compte‬‬ ‫اؽنه ‪ -‬أؽزوً!‬
‫‪Sortida/eixida‬‬ ‫‪.‬‬ ‫اٹقُوڇطُ‬
‫‪Entrada.‬‬ ‫اٹلفڈٷ‬
‫‪No trepitgeu la gespa.‬‬ ‫ٽپڂڈ‪ ٣‬اٹپبًّ ‪٥‬ٺى اإل‪ْ٥‬بة‬

‫‪Lliure.‬‬ ‫ؽو‬
‫‪No fumeu.‬‬ ‫َٽپْڂُڈ‪ ٣‬اٹزلفٍڀ‬ ‫!‬
‫‪Lavabos.‬‬ ‫اٹپوْؽبٗ‬
‫‪Dones.‬‬ ‫ٹٺٍَّّلاد‬
‫‪Homes.‬‬ ‫ٹٺوعبٷ‬
‫‪No passeu.‬‬ ‫َٽپْڂُڈ‪ ٣‬اٹزلفٍڀ‬
‫‪Silenci.‬‬ ‫َٶُڈد‬ ‫اٹ ُ‬
‫‪Obert.‬‬ ‫ٽَٮْزُڈػ‬
‫‪Ocupat.‬‬ ‫ْ‪ُ٪‬ڈٷ‬ ‫ٽْ‬
‫‪A l’esquerra.‬‬ ‫‪٥‬ٺى اٹٍَبه‬
‫‪A la dreta.‬‬ ‫‪٥‬ٺى اٹٍَپٍڀ‬
‫‪Empenyeu.‬‬ ‫اك٭‪ُ٦‬ڈا‬
‫‪Estireu.‬‬ ‫أعنثڈا‬

‫‪ Al restaurant.‬فِ‪ ٟ‬اٌ َّ ْ‬
‫ط َعُِ‬

‫ثبٌشغُ ِٓ أّه ع‪ٛ‬ف رغذ لبئّخ اٌطّعبَ‪ ,‬رؾًّ أععبس األوالد ف‪ ٟ‬و ًّ اٌّطبعُ‪ ,‬إ ّال أّه عزؾزبط إٌ‪ٝ‬‬
‫اٌىالَ ‪ ٌٛ ٚ‬لٍ‪١‬الً ِع إٌّبدي ؽزّ‪ ٝ‬رعشف ُِؾز‪٠ٛ‬بد ثعط األطجبق ‪ ٚ‬عٕذ اخز‪١‬بس اٌّّشش‪ٚ‬ثبد‪ .‬إْ‬
‫أعزعًّ ٘زٖ اٌّعغُ ِّىٓ أْ رض‪ٚ‬س أ‪ِ ّٞ‬طعُ ثال ِّشبوً !‬

‫‪11‬‬
El got ًُْ‫اٹٶؤ‬
El tovalló. ‫اٹپڂلٌٸ‬
El compte. ُ‫اٹؾَِبة‬
Les estovalles. ٛ‫اٹَِپب‬
El menú. ‫بٻ‬٦ّٞ‫ٱبئپَخ اٹ‬
La tassa. ُ‫اٹٮِڂْغبٿ‬
La forquilla. ‫اٹَْ ْڈٵَخ‬
La cullera. ‫َٲَخ‬٦‫اٹ ِپ ْٺ‬
El ganivet. ُ‫اٹَِٶٍڀ‬
El got. ًُْ‫اٹٶؤ‬
El plat. ‫اٹُٖؾڀ‬
El pa. ُ‫اٹقُجي‬
El vi. ُ‫ق ْپو‬ َ ‫اٹ‬
L’aigua .ُ‫اٹپبء‬
La sopa. ‫ْوْثَخ‬ ُ ‫اٹ‬
El marisc. ‫ اٹجَؾْو‬٫‫إٔلا‬
El peix. ‫َپَٴ‬ َ ‫اٹ‬
La carn. ُ‫اٹٺَؾْټ‬
Les fruites. ‫?اٹٮَڈاٵِڄ‬

12
 A la botiga. ‫ّخ‬٠‫اق اٌزّغبس‬ٛ‫ األع‬ٚ ‫اٌّغبساد‬
La cremallera. ُ‫َٺَخ‬
ِ ‫َ ْٺ‬
ِ ‫اٹ‬
La corbata. ٰ‫ڂ‬٥ ‫خ‬ٞ‫هث‬
Les ulleres de sol.‫ّبهاد ّپٍَّخ‬٢‫ځ‬
La falda. ‫اٹزڂڈه‬
El jersei. ‫ٵڂيح ٕڈ٭ٍّخ‬
L'impermeable. ‫َو‬ٞ‫ڇاٱً ٽڀ اٹ َپ‬
Els guants. ‫اٹٲٮبى‬
Els pantalons. ‫ٍوْڇاٷ‬ ِ?
Les mitges. ‫ڈٌٺخ‬ٝ ‫عڈاهة ځَبئٍّخ‬
Les arracades. ‫ أمٿ‬ٛ‫أٱوا‬
El paraigua. ‫وٌّخ‬َٞ‫ٽ‬
El mocador. ‫ٽؾبهٻ‬
El rellotge. ‫َخ‬٥‫اٹَّب‬
La polsera. ‫ كُٽٺظ‬- ‫ٍڈاه‬
El pijama. ‫ٽَڂبٽخ هعبٷ‬
El sostenidor. ‫ؽپبٹخ اٹڂّچل ٌل‬

L' anell. ‫اٹقبرټ‬

El barret. ُ‫وثڈ‬ٝ – ‫خ‬٦‫ٱج‬
La samarreta. ٍٔ‫اٹٲپ‬
El cinturó. ‫اٹؾياٻ‬
Els calçotets. ‫ٍوڇاٷ ٱٍٖوح كافٺٍّخ ٹٺوعبٷ‬
Les calces. ‫ٹٺٍَّّلاد‬
Els mitjons. ‫اٹغڈاهة‬
Les sabates ‫األؽنٌخ‬

13
La família. ‫اٌعب ِئٍَخ‬
Els avis. ‫األعلاك‬
L’àvia. ‫اٹغلّح‬
Els pares. ‫?اٹڈاٹلاٿ‬
La mare .ّ‫األُٻ‬
El pare. ‫األة‬
Els esposos. ‫اٹيّڇط ڇ اٹيّڇعخ‬
La muller. ُ‫اٹيّڇعخ‬
Els fills. ‫األڇالك‬
La filla. ‫االثڂخ‬
El fill. ‫االثڀ‬
Els néts. ‫األؽٮبك‬
La néta. ‫اٹؾَٮٍلَح‬
El nét. ُ‫اٹؾَٮٍل‬
El cosí. ‫ټ‬٦‫ڇٹل اٹ‬
La tieta. ‫پخ‬٦‫اٹ‬
El tiet. ‫ټ‬٦‫اٹ‬
El nuvi ُ‫ٍت‬َٞ‫اٹق‬
La neboda . ‫ثڂذ األؿ أڇ األفذ‬
El nebot. ‫اثڀ األؿ أڇ األفذ‬
El germà. ‫األؿ‬
La germana .ُ‫األُفذ‬
La cosina. ‫پخ‬٦‫ټ أڇ اٹ‬٦‫ثڂذ اٹ‬
L’amic. ٌُٰ‫اٹٖل‬
L’amiga. ‫اٹٖلٌٲخ‬

14
 Diàleg 1: 1 ‫ؽڈاه‬

‫ اٹپَُْزْٮى‬A l’hospital

El metge: Endavant senyoreta! Què li passa?

La malalta: Em molt de mal el cap i la panxa.
El metge: Des de quan?
La malalta: Des d’ahir a la tarda!
El metge: Ha pres cap medecina?
La malalta: Jo he pres només una aspirina.
El metge: Tingui aquesta recepta i compri-la a la farmàcia.
Aquest xarop l’ha de prendre tres vegades al dia.
La malalta: Gràcies, doctor!
El metge: No es mereixen!

Vocabulari ‫اٹپُٮوكاد‬

Mal de cap: ٣‫ُٕلا‬

Recepta mèdica ‫ّجٍت‬ٞ‫ڇَْٕٮَخ اٹ‬
Les medecines: ‫اٹلّڇاء‬
Prendre َ‫رَڂبڇٷ‬
El xarampió ‫اٹؾَْٖجَخ‬
L’úlcera ‫اٹ ُٲوْؽَخ‬
La verola ّ‫اٹغُلَهي‬
La tuberculosi ّ‫َٸُ اٹوّئڈي‬ ِ ‫اٹ‬
La diabetis ّ‫اٹَُٶوي‬
El càncer ‫بٿ‬ٝ‫اٹَو‬
Al·lèrgia ‫ؾَّبٍٍخ‬ َ ‫اٹ‬
El refredat ‫اٹيُٵبٻ‬
L’epilèpsia ٣َ‫ٖو‬ َ ‫اٹ‬
La Sida ‫ اإلٌلى‬/ ‫خ‬٥‫ځٲٔ اٹپڂب‬
La injecció ‫اٹؾُٲْڂَخ‬
El xarop ‫اٹَْواة‬
La pomada, la crema ُ‫اٹ َپوْڅَټ‬

15
El calmant ‫اٹپچلة‬
El supositori ‫ رَؾبٽٍٸ‬/ ‫رَؾْپٍٺَخ‬

ٓ٠‫رّش‬
Exercici
Contesta les preguntes següents: ‫ڀ األٍْئٺخ اٹزّبٹٍَخ‬٥ ‫ت‬
ْ ‫أع‬

1. On és la malalta?
2. Què li fa mal?
3. Què li ha receptat el metge?
4. On comprarà la malalta les medecines?

16
 Vocabulari de l’aula. ُِْ‫ُِفْشدادُ شَبئِ َعخُ اٌ ِمغ‬

1.El llapis. ٓ‫ٱٺټُ هَٕب‬

17. El guix. ‫جبٍّو‬ٞ‫اٹ‬
2.El paper. ‫اٹڈهٯ‬
18. El mapa . ‫َخ‬ٌِٞ‫قو‬ َ ‫اٹ‬
3. Àlbum ‫أٹجڈٻ ُٕڈَه‬
19. Maquineta. ‫َثوٌََخُ األٱالٻ‬
4. Bolígraf ّ٫‫ٱٺټ عب‬
20. Paperera. ِ‫ٍٺّ ُخ اٹپُچپالد‬ َ
5. Dibuix. ‫َهٍْټ‬
21. Pinzell. ٌ‫ٽِوٱْټ‬
6. L'atles geogràfic . ًٌ‫وا٭‬٪ُ‫ٌ ع‬
ٌ ‫ْٺ‬ٝ‫أ‬
22. El regle. ٌ‫وِح‬ٞ ََْ ‫ِٽ‬
7. Fitxa. ‫٭ٍِْخ‬
23. Llista. ِ‫الئؾخ اٹزَالٽٍِن‬
8. Els fulls. ‫أڇهاٯ‬
24. La taula. ‫بڇٹخ‬ٝ
9. La goma d’esborrar.‫ِٽپْؾبء‬
25. El càstig. ّ‫ُٲُڈثَخ‬٥
10. El llibre. ٌ‫ٵِزبة‬
26. La cadira. ًٌٍِ‫ُٵ ْو‬
11. La llibreta ‫ك٭زو‬
27. El penjador. ‫ؽپّبٹخ اٹضٍِبة‬ َ
12. Pati o esbarjo. ‫اٍزواؽخ‬
28. El compàs. ‫َثوْعبٷ‬
13. La pissarra. ٌ‫ٍَجُڈهَح‬

17
29. Els diccionaris. ٌٍ‫ ٱڈاٽ‬-ً‫ٱبٽڈ‬
14. La carpeta. ‫َ ُخ ٹألڇهاٯ‬٢‫ٽِؾْ َٮ‬
30. Els retoladors. ِ‫ٱٺ ُټ اٹٶُڈثٍَِخ‬
15. La cartera . ٌ‫َخ‬٢‫ٽِؾْ َٮ‬
31. La classe. ٌ‫ِٱَْټ‬
16. L’esborrador. ‫ِٽپْؾبء‬
32. L’espieta. ٌ‫ٽُقْ ِجو‬
17. La biblioteca. ٌ‫َٽٶْزَجَخ‬
33. El text, els textos. ٌَٔ‫اٹڂ‬
18. El gimnàs. ِ‫َخ‬ٙ‫خُ اٹوٌِب‬٥‫ٱب‬
34. Els deures. ‫رَپبهٌِڀ كهاٍٍخ‬
19. L’examen. ‫اٽزؾبٿ‬
35. La corba. ‫ٽُڂؾى‬
20. El butlletí de notes. ‫ِ?ك٭زو اٹڂَزبئِظ‬
36. El cercle. ‫كائوَح‬
21. El cartabó .ًٌ‫ٵُڈ‬
37. El vèrtex .ٍ‫ً ىاڇٌَِخ‬ ُ ْ‫? َهأ‬
22. La cartolina. ‫ڇهٯ ٽٲڈډ ٕٲٍٸ‬
38. El professor. ٌ‫ٺِټ‬٦َ ‫ُٽ‬
23. L’enciclopèdia. ‫خ‬٥‫ٽڈٍڈ‬
39. La professora. ٌ‫ّٺپَخ‬٦ُ‫ٽ‬
24. Lupa. ‫لٍخ‬٥
40. L’alumne .‫ ٌح‬-ُ‫ِر ْٺپٍِن‬
25. El microscopi. ‫ٽٍٶوڇ ٍٶڈة‬
41. El director. ُ‫اٹپُل ٌو‬
26. La plantilla. ‫ط‬
ٌ َ‫ځپُڈم‬
42. La directora. ‫اٹپلٌوح‬
27. L’escaire. ‫ٽُضٺَشُ ٹٺوٍُڈٻ‬
43. El cap d’estudis. ‫ٽَئڈٷ اٹلّهاٍبد‬

18
VOCABULARI BÀSIC DELS SENTIMENTS?ِ‫ْ اٌّشَب ِئعَخ‬
ِ ‫ُس اإلْٔغب‬ُٛ‫شع‬
ُ

1. Alegria. ٌ َ‫َ٭و‬
‫ػ‬
2.Admiració. ٌ‫َغُت‬٦‫َر‬
3. Diversió. ‫َٺٍَِخ‬ ْ ‫َر‬
4. Energia. ٌٛ‫ځَْب‬
5. Felicitat ‫بكح‬٦ٍ
6. Amor. ٌ‫ؽُت‬
7. Esperança. ٌ‫أَٽٸ‬
8. Calma. ٌ‫څُلُڇء‬
9. Tristesa. ٌ‫ؽيْٿ‬ ُ

10. Indiferència. ‫ل ُٻ االڅزپبٻ‬٥

11. Avorriment. ‫ٽٺٸ‬
12. Cansament. ٌ‫َت‬٦‫َر‬
13. Odi. ‫َٵوْڃ‬
14. Traïció. ٌ‫فٍِبځَخ‬
15. Desesperació. ًٌْ‫ٌَؤ‬
16. Orgull. ٌ‫َرٶَ ُجو‬
17. Nerviosisme. ‫ََٖجٍَِخ‬٥
18. Enyorança. ُ‫اٹؾَڂٍِڀ‬

19
 ALTRES PARAULES PER DESIGNAR SENTIMENTS. ٜ َ ‫د أخش‬
ٌ ‫وٍّب‬
ِ‫ِس‬ُٛ‫ُِزَ َعٍِ َم ٌخ ثِبٌّشُع‬

1.Acceptació. ‫ٱُجُڈٷ‬
2.Altruisme. ‫ٍو‬٪‫ت اٹ‬ ُ ُ‫ؽ‬
3.Amistat .‫َٕلاٱَخ‬
4. Autoritat. ‫َخ‬ٞ‫ٍ ْٺ‬ ُ
5.Caritat. ‫ٽؾجّخ اٹّٺڄ‬
6. Apaigavament.ٌ‫ٽَُبَٹپَخ‬
7.Confiança. ‫صِٲَخ‬
8.Consol. ‫ٍٺْڈَح‬ َ
9.Estimació . ‫َر ْٲ ِل ٌ ٌو‬
10. Goig. ‫َخ‬٦‫ٽُز‬
11.Protecció. ٌ‫ؽِپبٌخ‬
12. Puresa. ‫َچبهح‬ٝ
13.Passió. ٌ‫واٻ‬٩
14. Pecat .ٌ‫ؽَواٻ‬
15.Satisfacció. ‫اهرٍبػ‬
16.Seguretat. ‫أٽڀ‬
17.Abatiment. ‫اٵزئبة‬
18.Simpatia. ٌ٬ٞ‫ٹ‬
19.Afebliment. ٬٦ٙ
20. Angúnia. ‫ب ٌَٲَخ‬ُٚ‫ٽ‬
21.Atabalament. ‫ُڈٷ علًا‬٪ْ ْ ‫َٽ‬
22. Confusió. ‫ى‬ٙ‫٭ڈ‬
23.Decadència. ٛ‫ب‬ٞ‫اځؾ‬
24. Esbalaïment. ٬٦ٙ
25.Fàstic. ‫ًّء ڇ ٍـ‬
26. Oi. ‫ضٍبٿ‬٩
27.Misogínia. ‫ٵوڃ اٹڂَبء‬
28. Impressió. ‫أصو‬

20
ACCIONS FÍSIQUES. ٌ‫خ‬١َ ِّ‫غ‬
ْ ِ‫ط ٌخ ع‬
َ ِ‫أَّْٔش‬

1. Dormir. ٌ٦‫ ځ‬,َ‫ځبٻ‬

2.Despertar-se. ٠‫أٍزٍٲ‬
3. Dutxar-se. ُ‫زَٸ ثبٹ ّل ڇ‬٩‫أ‬
4.Vestir-se. ٌَِ‫ٹَج‬
5. Caminar. ‫َٽَْى‬
6.Córrer. ‫عوَډ‬
َ
7. Estudiar. ً‫كه‬
8.Treballar. ‫ٸ‬٪ّ , ‫پٸ‬٥ , ‫فلٻ‬
9.Aixecar-se. ٘‫ځچ‬
10.Seure. ٌ‫عٺ‬
11. Beure. ‫ة‬
َ ‫ّ ِو‬ َ
12.Veure. ‫هأډ‬
13. Comprar. ‫اّْ َزوَډ‬
14. Vendre. َ٣‫ثب‬
15. Llegir. َ‫َٱ َوأ‬
16.Escriure. ‫ت‬
َ ‫َٵ َز‬
17. Parlar . ‫رٶٺّټ‬
18.Baixar. ‫ ځيٷ‬-ٜ‫څج‬
19. Pujar. ‫ل‬٦ٕ- ٤‫ٺ‬ٝ
20.Badallar. ‫رضبءة‬
21. Menjar. َ‫َأ َٵٸ‬
22. Esmorzar. ‫و‬ٞ‫أ٭‬
23. Dinar. ‫نّډ‬٪‫ر‬
24. Sopar. ‫ّْى‬٦‫ر‬
25. Bufar. ‫ځٮـ‬
26. Callar. ‫ٍٶذ‬
27. Cridar. َ‫ٕبػ‬
28. Dir. َ‫ٱبٷ‬
29. Estossegar. ‫ٸ‬٦ٍ
30. Fer petons. ً‫ ثب‬-‫ٱجّٸ‬
31. Llepar. ٤ٙ‫ه‬-ٰ٦‫ٹ‬
32. Mastegar. ٤ٚ‫ٽ‬
33. Mossegar. َ٘٥
34. Rosegar. ٗ‫ٱو‬
35. Tastar. ‫ماٯ‬
36. Xisclar . ‫ٕوؿ‬
37.Xiular. ‫ٕٮو‬
38. Xuclar. ََٔ‫ٽ‬

21
Accions que es fan amb les mans

1. Agafar. َ‫أَفَن‬
2. Amanir. َ‫ربثٸ‬
3. Afaitar. ٰ‫ؽٺ‬
4. Aplaudir. ّٰ‫ٕٮ‬
5. Brodar. ‫وّى‬ٝ
6. Cargolar. ٟ‫ٱٺڈ‬
7. Cavar. ‫ؽٮو‬
8. Collir. ‫ؽٖل‬
9. Cordar. ّ‫ّل‬- ‫ىهّڃ‬
10. Cosir. ٍٜ‫ف‬
11. Descordar. َ‫َ٭ٴ‬
12. Eixugar. ٌّ‫ ٌج‬-ّ٬‫ع‬
13. Escombrar. ٌ‫ٵڂ‬
14. Escriure. َ‫ٵَزَت‬
15. Esgarrapar. ُ‫فل‬
16. Estripar. ‫فوٯ‬-‫ٽيٯ‬
17. Firmar. ‫ى‬ٚ‫أٽ‬
18. Gratar. ْٜ‫ٵ‬
19. Rentar. َ‫ََٸ‬٩
20. Pessigar. ٓ‫ٱو‬
21. Plegar. ‫ ٹڈډ‬-‫صڂى‬
22. Rascar. ُ‫فل‬
23. Teixir. ‫ ؽبٳ‬- ‫ظ‬ َ ََ‫ځ‬

22
 Els oficis

‫ اٌؾِشَف‬ٚ ٌِّٓٙ‫أعّْب ُء ثَعْط ا‬

‫ځَغّب ٌه‬ ًٌِ‫ٽُ َله‬mestre

fuster
ٌ‫ ؽَلّاك‬ferrer ‫ٽُؾب ٍٻ‬
advocat
ٌ ‫َجَب‬ٝcuiner
‫ؿ‬ ٌ‫َجٍِت‬ٝ
metge
‫ٍَٲّبء‬ ً‫ٽچڂل‬
regador enginyer
ٌ‫ؽپَبٷ‬ َ ‫ٺِټ‬٦َ ‫ ُٽ‬professor
carregado
r
ٌ٣‫َجّب‬ٝ ٌ ‫ْپبه‬٦‫ِٽ‬
‫ي‬
impressor arquitecte
ٌ‫َجَبٷ‬ٝ ‫َخ‬َٙ‫ُٽ َپو‬
tamborer infermera

23
 Les estacions de l’any. ‫ ُي اٌغََٕخ‬ُٛ‫فُص‬

La primavera. ُ٤ٍ‫اٹوَث‬

L’estiu. ُ٬ٍّٖ‫اٹ‬

La tardor. ُ٬ٌ‫اٹقَو‬

L'hivern. ُ‫اٹِْزبء‬

24
 Els dies de la setmana. ِ‫ع‬ُٛ‫عج‬
ْ ُ‫ّبَُ األ‬٠‫أ‬

Dilluns. ‫االصڂٍڀ‬
Dimarts. ‫اٹضُالصبء‬
Dimecres ‫بء‬٦ِ‫األهْث‬
Dijous. ٌٍِ‫قپ‬ َ ‫اٹ‬
Divendres. ‫َخ‬٦‫غ ُپ‬
ُ ‫اٹ‬
Dissabte. ‫اٹََجْذ‬
Diumenge. ُ‫األَؽَل‬

25
Els mesos de l’any. َ‫ش اٌعب‬ٙ‫أش‬

Gener. ‫ٌڂبٌو‬
Febrer. ‫٭جواٌو‬
Març. ً‫ٽبه‬
Abril. ‫أَثوٌٸ‬
Maig. ‫ٽبٌُڈ‬
Juny. ‫ٌُڈځٍڈ‬
Juliol. ‫ٌڈٹٍڈ‬
Agost. ٌَُٞ٩‫أ‬
Setembre. ‫ٍجزپجو‬
Octubre. ‫أُٵزُڈثو‬
Novembre. ‫ځڈ٭پجو‬
Desembre. ‫كٌََپْجو‬

26
 L'ARTICLE‫ف‬٠‫اي اٌزَعْش‬

Un llibre ٌ‫ٵِزبة‬
Un llapis ‫َٱٺَ ٌټ‬
El llibre ُ‫اٹٶزبة‬
El llapis ‫اٹ َٲٺَ ُټ‬
Un home ٌ‫عٸ‬ ُ َ‫ه‬
Un viatge ٌ‫ٍَ َٮو‬
L'home ‫ٸ‬
ُ‫ع‬ُ َ‫اٹو‬
El viatge ُ‫اٹََٮو‬

La frase nominal‫خ‬١ّ‫اٌغٍُّ ُخ االع‬

L'home està present ‫و‬ٙ‫اٹوَعُٸ ؽب‬ .1

La casa és gran ‫اٹجٍذُ ٵجٍو‬ .2
El llibre és petit ‫ٍو‬٪ٕ ‫ة‬ ُ ‫اٹٶزب‬ .3
Un nen petit ٌ‫ٍو‬٪َٕ ‫ڇٹ ٌل‬ .4
El nen és petit ُ‫ٍو‬٪َٖ‫اٹڈٹ ُل اٹ‬ .5
Una escola petita ‫ٍوح‬٪ٕ ‫ٽلهٍخ‬ .6
L'escola és petita. ُ‫ٍوح‬٪َٖ‫اٹپلهٍ ُخ اٹ‬ .7

27
 Els pronoms personals: singular

‫ ٽُٮوك‬:‫َپبئوُ اٹپڂْ َٮِٖٺَخ‬ٚ‫اٹ‬

Jo ‫أځب‬
Tu َ‫أځذ‬
Tu (femení) ِ‫أځذ‬
Ell َ‫څُڈ‬
Ella ًَ‫ِڅ‬

?‫أكڇادُ االٍزٮچبٻ‬Les partícules interrogatives

Ell és ric? ًٌ‫ڂ‬٩ ‫ٸ څڈ‬ ْ‫څ‬

No hi és el nen? ‫بئتٌ؟‬٩ ُ‫ٸ اٹڈٹل‬ ْ‫څ‬
El viatge és llarg? ‫ڈٌٸ؟‬ٝ ‫څال ٹََٮَ ُو‬

Vocabulari ‫ُِفشداد‬
Àrab ًٍ‫وث‬٥
francès ًَّ‫٭وځ‬
ignorant ٌ‫عبڅٸ‬
sí ‫ټ‬٦‫ځ‬
anglès ّ‫اځٶٺٍيي‬
Curt ,baix ٌ‫ٱٍٖو‬
vell ٌ‫ٱَلٌټ‬
nou ٌ‫علٌل‬
On? ‫أٌَْڀ؟‬
Molt َ‫ع ّلا‬
Avui َ‫اٹٍڈٻ‬
No ‫ال‬

28
 ‫‪ exercici‬رّش‪ٓ٠‬‬

‫رَشْع ُْ ٘زٖ اٌغًُّ اٌزّبٌ‪١‬خ ِِٓ اٌعشث‪ّ١‬خ إٌ‪ ٝ‬اٌىطالٔ‪ّ١‬خ‬

‫‪1.Tradueix les frases següents de l’àrab al català:‬‬

‫اٹڈٹلُ اٹَٖ‪ٍ٪‬و ؽب‪ٙ‬وٌ‪ .‬څٸْ اٹجٍذُ ٵجٍوٌ؟ څُڈ َٕ‪ٍ٪‬وٌ علّا‪ .‬اٹٶِزبةُ َٕ‪ٍ٪‬وٌ ڇ اٹٲَٺَټُ‬
‫ٱٍَٖوٌ‪ .‬څَٸْ څُڈ اٹ‪٦‬بٹټ ٵَجٍوٌ؟ ال‪ ,‬څُڈَ هعُٸ عبڅِٸٌ‪ .‬اٹَجٍْذُ ٱَلٌټٌ علّا‪ .‬أ أځذَ هعُٸ‬
‫‪َ٩‬ڂًّ؟ ځَ‪٦‬ټ‪ ,‬أځب صوِيٌ علّا‪ .‬څٸْ څڈ ٵزبة ٭وځًَّ؟ ال‪ ,‬څڈ ٵزبةٌ ‪٥‬وثًّ‪ .‬أٌڀ‬
‫ؾٶَپخ‪ .‬أٌڀ اٹوَعُٸ اٹ‪٦‬بٹټ؟ څڈ ‪٩‬بئتٌ اٹٍڈٻَ‪ .‬څٸ اٹََٮوُ‬ ‫اٹپلهٌخ؟ څً ٱُوة اٹپَ ْ‬
‫‪ٝ‬ڈٌٸٌ؟ ال‪ ,‬څڈ ٱٍَٖوٌ علّا‪.‬‬

‫____________________________________________________________‬
‫____________________________________________________________‬
‫____________________________________________________________‬
‫________________________________________________________‬

‫‪El femení‬‬ ‫اٌُّؤٔشُ‬

‫‪Ell és escriptor‬‬ ‫څُڈ ٵبر ٌ‬
‫ت‬
‫‪Ella és escriptora‬‬ ‫څً ٵبرجخ‬
‫‪Ell és professor‬‬ ‫څُڈ ٽُ‪٦‬ٺّټ‬
‫‪Ella és professora‬‬ ‫څً ٽُ‪٦‬ٺّپخ‬
‫‪Ell és cuiner‬‬ ‫څُڈ ‪َٝ‬جّب ٌ‬
‫ؿ‬
‫‪Ella és cuinera‬‬ ‫څً ‪َٝ‬جّبفَخ‬

‫‪29‬‬
Una ciutat ‫ٽَلٌڂخ‬
Un jardí ٌ‫ؽَلٌٲَخ‬
Un jutjat ٌ‫ٽَؾٶَپخ‬
Mare? ‫أٻ‬
Germana ٌ‫أُفْذ‬
Núvia ًٌ‫وُڇ‬٥ َ
Vella ‫َغُڈى‬٥?

‫ َأعّْبءُ اإلشبسَح‬Els demostratius

‫اٌُّؤَٔش‬ ‫اٌُّزوَش‬
Femení Masculí
٤ْ‫عپ‬
َ ‫ٽُٮْوك‬ ٤ْ‫عپ‬
َ ‫ٽُٮوك‬

‫َ٘ؤُالء‬ ٖ‫٘ز‬ ‫َ٘ؤُالء‬ ‫َ٘زا‬ ‫ت‬

ُ ٌ‫اٹٲَو‬
Aquest Aqu Aquests Aquest Proper
es esta
َ‫ٌَئه‬ُٚ‫أ‬ ‫ه‬
َ ٍْ ِ‫ر‬ ‫ه‬
َ ‫ٌئ‬ُٚ‫أ‬ ‫ران‬ ٜ
ٍُِ ‫اٹپُزڈ‬
Mitjà
‫ه‬
َ ‫ٌَئ‬ُٚ‫أ‬ ‫ه‬
َ ٍْ ِ‫ر‬ ‫ه‬
َ ‫ٌئ‬ُٚ‫أ‬ ‫رٌه‬ ‫ٍ ُل‬٦َ‫اٹج‬
Aquelle Aqu Aquells Aquell Llunyà
s ella

30
 Els pronoms relatius
‫ٌَخ‬ُٛ‫ص‬ٌَّٛ‫األعّبءُ ا‬

٤ُ ْ‫غپ‬
َ ‫اٹ‬ ‫اٹپُٮوَك‬
Plural Singular
َ‫اٹّنٌڀ‬ ‫اٹَني‬ ‫اٌُّزوَ ُش‬
Que que Masculí
ٟ‫ار‬ٌٍّٛ‫ا‬ ٟ‫اٌّز‬ ُ‫اٌُّؤََٔش‬
Que que Femení

‫فُ اٌغ ّش‬ُٚ‫ؽُش‬

Les preposicions
: ِٟ٘ ‫ّخ‬١‫ف اٌغَشّ? ثبٌعشث‬ُٚ‫ؽُش‬
ّٝ‫ ؽَز‬ٚ ‫ ُِٕ ُز‬, ‫ ُِز‬, َ‫ ن‬, ‫ ِي‬, ِ‫ ة‬, ٍَٝ‫ ع‬, َْ ٚ ٌٝ‫ إ‬, ِِٓ
a, amb de, en ,per, per a, contra, fins entre : ً‫بالځٍخ څ‬ٞ‫َخ اٹٶ‬٪‫ڇ ثبٹُٺ‬
fins
, malgrat, segons ,sense, cap ,cap a , des de, fins a .

Exemples : ‫أِضٍخ‬

1. El meu germà va venir de casa.

2. Jo vaig a l'institut.
3. Nosaltres parlem de la novel·la.
4. L’ocell és a sobre de l’arbre.
5. Tu escrius amb el llapis.
6. Aquesta carta és per a la professora.
7. El gat és com el lleó.
8. Nosaltres treballem des que vam arribar.
9. Aquest nen és a la cafeteria des del matí.
10. Jo treballaré fins la tarda.

31
Exercici.ٓ٠‫رّش‬

Completa els buits amb les preposicions correctes:

‫غوِ اٹپُڂبٍجخ‬
َ ‫ اٹ‬٫‫بد ثؾُوڇ‬٩‫أٵپٸ اٹٮَوا‬

1. Jo surto_ ____l’escola i jo vaig________ carrer.

2. Fàtima entra ______la classe al matí per estudiar
Matemàtiques i Ciències Socials.
3. Jo sec _______la cadira _______una hora. Després aniré__
__pati i esmorzaré un entrepà.
4. La Lluïsa parla_ _______telèfon amb el seu amic Roger cada
dia. Avui aniran al cinema_____ _veure una pel·lícula.
5. L’amic és__ ______un germà .

32
 ‫غٍَّْخ‬
‫ت اٌىٍّبد فِ‪ ٟ‬اٌ ُ‬
‫َرشْر‪ُ ١‬‬
‫‪L’ordre de les paraules en la frase‬‬

‫رشع ُْ ٘زٖ اٌغًَُّ ِِٓ اٌعشث‪ّ١‬خ إٌ‪1.Tradueix aquestes frases al català:ٝ‬‬

‫اٌىَطالٔ‪ّ١‬خ‬

‫ت اٹپ‪٦‬ٺّ ُټ اٹلَهًَ ‪٥‬ٺى اٹََجُڈهح‬

‫ٵَزَ َ‬
‫‪El professor va escriure la lliçó a la pissarra‬‬

‫اٹقَجّب ُى فَ َج َي اٹقُجيَ ٭ً اٹٮُوٿ‬

‫ٷ اٹزّبعو‬
‫ٓ ٽب ُ‬
‫ٍ َوٯَ اٹٺُُٖڈ ُ‬
‫َ‬

‫مَڅَتَ اٹوَعُالٿ ِاٹى اٹَُڈٯ‬

‫ڀ‬
‫د صٍِب َثچُ َ‬
‫َٺَذ اٹجَڂب ُ‬
‫‪َ َ٩‬‬

‫ذ اٹ‪ّٞ‬بئو ُح ‪٥‬ٺى األهٗ ث‪٦‬ل ٍب‪٥‬خ ٭ً اٹچڈاء‬

‫ځيٹ ْ‬

‫څٸ مڅجذْ ٭ب‪ٝ‬پ ُخ اٹى اٹَُڈٯ؟‬

‫ذ اٹى اٹَُڈٯ ٽ‪ٕ ٤‬لٌٲزِچب!‬

‫ځ‪٦‬ټ‪,‬مڅج ُ‬

‫‪ُ٢‬چْو‬
‫ٽَزَى هع‪٦‬زب؟ هع‪٦‬زب ث‪٦‬ل اٹ ّ‬

‫ؾ َٶپَخ‬
‫ٷ َٱچْڈ َرچُټ صُ َټ مَڅَجُڈا اٹى اٹپَ ْ‬
‫ّوِةَ اٹوِعب ُ‬
‫َ‬

‫‪ ٣‬ٽِڀ اٹٲِ‪ٞ‬به‬
‫اٹ‪ٞ‬بئوح ُأٍْو ُ‬

‫ث‪٦‬ضذ ُأٽُڂب هٍبٹخ ‪ٝ‬ڈٌٺخ ٹِپ‪٦‬ٺپً ٭ً اٹپَ‪٪‬وة‬

‫څٸ ٵَود اٹقبكٽ ُخ اٹَّب‪٥‬خ؟ ځ‪٦‬ټ‪ ,‬ڇ ٍوٱذ أٍّبء ٵضٍوح أٌ‪ٚ‬ب‬

‫ٽَڀ ‪ٙ‬وة َٵٺْجًِ؟ ‪ٙ‬وثَڄُ اثڈ اٹجڂذ‬

‫‪33‬‬
 ‫اٹڈٹ ُل اٵج ُو ٽڀ اٹجڂْذ‬

‫اٹپلهٍ ُخ إ‪ُ ٪‬و ٽڀ اٹپؾٶپخ‬

‫اٹوِعبٷُ اٱڈډ ٽِڀ اٹڂَِبء‬

‫اٹزّبعوُ ا‪٩‬ڂى ٽِڀ اٹٮالّػ‬

‫فَْت‬
‫أفذ اٹزّبعو عبٹَخ ‪٥‬ٺى ُٵوًٍْ َ‬

‫ع َچٸُ ڇٹ ٍل ٭ً اٹپلهٍخ‬
‫افڈ ٽؾپّل ا ْ‬

‫اٹوَعٸُ اٹٶَالٿ ‪٥‬ڂلڃ څُپڈٻ ٵضٍوح‬

‫ة األؽپو ‪٥‬ٺى اٹپبئلح اٹقَ‪ٚ‬واء؟‬

‫ٸ اٹٶزب ُ‬
‫څْ‬

‫څً ماد ‪ٍ٥‬ڂٍڀ ىهٱبڇٌڀ عپٍٺزٍڀ‬

‫ٷ ٽِڀ ٱٺټ اٹزّٺپٍن‬

‫ٱٺ ُټ األٍزبم أ‪ٝ‬ڈ ُ‬

‫ػ اٹ ُن ٽِڀ اٹجُورُٲبٷ‬
‫اٹزُٮب ُ‬

‫ة اثً ٽُؾپّل ٱلٌټ‬

‫صڈ ُ‬

‫ّ ْ‪٦‬وُ أفذ اٹڈٹل عپٍٸ‬

‫َ‬

‫اٹٲَٺ ُټ اٹغلٌ ُل ‪٥‬ٺى َٽٶْزت اٹ ُپ َ‪٦‬ٺّټ‬

‫‪ٞ‬وٌِٰ‬
‫ٰ ٱجٸ اٹ َ‬
‫ٸ اٹلاه ڇ اٹوَ٭ٍ ُ‬
‫اٹغب ُه ٱَج َ‬

‫‪34‬‬
 Els cinc sentits. ٌْ‫قپ‬
َ ‫اٹؾَڈاًُ اٹ‬
1. El sentit de la vista. ‫َو‬٢‫اٹ َڂ‬/‫ؽبٍَ ُخ اٹجََٖو‬
2. El sentit de l’oïda .٤ْ‫َپ‬ َ ‫ؽبٍَ ُخ اٹ‬
3. El sentit del tacte. ٌْ‫ٍخُ اٹٺَپ‬ َ ‫ؽب‬
4. El sentit del gust. ‫ٍ ُخ اٹنڇٯ‬ َ ‫ؽب‬
5. El sentit de l’olfacte. ّ‫?ؽبٍَ ُخ اٹَْټ‬

35
 : ‫الځٍّخ څنڃ اٹڂُُٖڈٓ اٹزّبٹٍّخ‬ٞ‫وْ ڇ رَوع ْټ ثبٵ‬٢‫أُځ‬
Fixa’t i tradueix aquests textos al català:

‫ اٌّذسعخ‬ٌٝ‫ذ إ‬١‫ِٓ اٌج‬

‫ اٹپٺٶخ اٹى ٍبؽَخ‬٣‫ط ٽڀ ثٍزً ڇ أكُڇ ُه اٹى اٹٍََبه ڇ أٽًْ ٭ً ّبه‬ ُ ‫٭ً اٹَٖجبػ أفو‬
‫ت اٹى اٹٍپٍڀ ڇ‬
ُ ‫ْجُ ُو اٹغَ َو صُ َټ أمڅ‬٥‫ أ‬. ‫ اٹَّالٻ ؽزّى اٹڂّچو‬٣‫فٸُ ّبه‬ ُ ‫ل مٹٴ أك‬٦‫ ڇ ث‬. ‫اٹؾُوٌخ‬
.‫ٸ اٹپلهٍخ‬ ُ‫ف‬
ُ ‫ ڇ أك‬٣
َ ‫ اٹّْبه‬٤ُ َْٞ‫ أَٱ‬.‫أٽًْ ثغبځت اٹڂّچو‬

1. " De casa a l’escola"

Al matí, jo surto de casa meva i giro a l’esquerra i camino pel

carrer de la Reina cap ala plaça de la llibertat. Després, jo
entro pel carrer de la Pau fins al riu. Jo creu el pont i després jo
vaig cap a la dreta i camino pel costat del riu. Jo creuo el
carrer i entro a l’escola.

.‫ذ‬١‫ اٌج‬ٌٝ‫?ِٓ اٌغبِعَخ إ‬

‫ اٹپٺٴ ؽَڀ اٹضبځً ڇ‬٣‫فٸُ ّبه‬ ُ ‫ أك‬. ‫َخ ڇ أهْٵتُ اٹؾب٭ٺخ اٹى ٍبؽَخ ٵَزٺُڈځٍب‬٦‫ط ٽڀ اٹغبٽ‬ ُ ُ‫٭ً اٹپََبء أَفو‬
‫ اٹضّبٹش‬٣‫ٸ اٹّْبه‬
ُ‫ف‬ُ ‫ْ َل مٹٴ أك‬٦‫ ڇ َث‬,‫ٺى اٹٍَپٍڀ‬٥ ‫ األڇّٷ‬٣‫ٸ اٹّْبه‬ ُ‫ف‬
ُ ‫ أك‬.‫أٽًْ اٹى األٽبٻ ؽَزّى اٹپُٮ َزوَٯ‬
. ‫ ثٍزً ثِغبځت څنڃ اٹپَٶزَجخ‬. ‫اٹى اٹٍََبه ڇ أٽًْْ اٹى ٽَٶزَجخ اٹڂّغبػ‬
2. "De la universitat a casa."

A la tarda, jo surto de la universitat i pujo a l’autobús al carrer

Catalunya. Jo entro pel carrer Hassan segon i camino cap
endavant fins la cruïlla. Entro pel primer carrer a la dreta, i
després entro pel tercer carrer a l’esquerra i camino cap a la
biblioteca " Al-Najah" . Casa meva és al costat d’aquesta
biblioteca.

36
 .‫ق‬ُٛ‫ اٌغ‬ٌٝ‫مَخ إ‬٠‫ ِٓ اٌؾَذ‬3

٣‫ذ ٭ً اٹّْبه‬ ُ ٍَْْ‫ذ ٽِڂچب ڇ َٽ‬

ُ ‫فوَع‬
َ ‫ل مٹٴ‬٦‫ ڇ ث‬, ً‫ذ اٹى ؽَلٌٲَخ اٹٲَوٌجَخ ٽڀ ثٍز‬ ُ ‫ مڅج‬,‫ٌ ٭ً اٹَٖجبػ‬ ِ ْ‫َأٽ‬
‫ اٹضّبځً اٹى اٹٍَپٍڀ صُ َټ‬٣‫ْلَ ُڃ اٹّْبه‬٦‫ َث‬, ‫ اٹڂٍّٸ ڇ‬٣‫ذ ّبه‬
ُ ‫ صُ َټ كَفٺ‬.‫اٹٶجٍو اٹى اٹڂّچبٌخ ٱُوة ٍبؽَخ اٹجٺلٌّخ‬
. ‫ٯ اٹجَٺلي‬ َ ‫ذ اٹَُڈ‬ُ ‫اٹضبٹش اٹى اٹٍََبه ڇ كَفٺ‬
3." Del jardí al mercat."
Ahir al matí, jo vaig anar al jardí que hi ha a prop de
casa meva. Després d’això, vaig sortir de casa i vaig
caminar pel carrer Gran fins al final, a prop de la
plaça de l’ajuntament. Tot seguit, vaig entrar al carrer
del Nil i després, pel segon carrer a la dreta, després el
tercer a l’esquerra i vaig entrar al mercat de la ciutat.
َْٝٙ‫ اٌ َّم‬ٌٝ‫ ِٓ اٌَّذْسعَخ إ‬4

٣‫ذ كهّاعزً ڇ ٽٍْذُ ٭ً اٹّْبه‬ ُ ‫ذ ٽڀ اٹپَلهٍخ ڇ هٵج‬ ُ ْ‫ َل اٹلّهً فوع‬٦‫څنا اٹَٖجبػ ڇ ث‬

‫ٳ كفَٺذُ ٌٍڈٯ اٹيُڅڈه ڇ‬َ ‫ څُڂب‬. ‫ذ اٹى ٽوٵي اٹپلٌڂخ‬ُ ‫اٹٶجٍو رؾذ األّغبه ڇ ڇٕٺ‬
‫ٿ‬
َ ‫ ٭ً اٹپَٲچى ٵب‬. ‫ذ اٹى ٽَٲچى ثٍوُڇد‬ ُ ‫ٺى اٹٍَپٍڀ ڇ كفٺ‬٥ ‫د‬ُ ‫ صُ َټ كُه‬, ‫ذ ؽزّى اٹڂّچبٌخ‬
ُ ٍْ‫ٽ‬
. ‫بهي‬٢‫َٺً ٭ً اځز‬٥ ً‫َٕلٌٲ‬

4." De l’escola a la cafeteria."

Aquest matí, després d’estudiar jo vaig sortir de l’escola i vaig

pujar a la meva moto. Vaig anar pel carrer Gran sota dels
arbres, i vaig arribar al centre de la ciutat. Allà vaig entrar al
mercat de les Flors i vaig caminar fins al final. Després jo vaig
girar a la dreta i vaig entrar al cafè de Beirut. Al cafè, hi havia
el meu amic Ali que m’estava esperant.

37
VOCABULARI ‫اٌُّفشداد‬

‫ّخ‬١ٔ‫اٌىَطال‬català ‫ّخ‬١‫اٌعَشث‬Àrab
va sortir َ َ‫فو‬
‫ط‬ َ
surt ُ‫قوُط‬ ْ ٌَ
va entrar َ‫فٸ‬َ َ‫ك‬
va arribar َ‫ٕٸ‬ َ َ‫ڇ‬
arriba ُ‫ٌَٖٸ‬
va girar ‫كاه‬
gira ُ‫ٌلُڇه‬
va anar ‫مڅت‬
va ُ‫ٌنڅَت‬
va tallar َ٤ٞ‫ٱ‬
talla ٤ُ َٞ‫ٌٲ‬

va pujar ‫هٵت‬
puja ُ‫ٌوٵَت‬
va caminar ‫َٽَْى‬
Camina ًْْ‫ٌَپ‬
el riu ُ‫اٹ َڂ ْچو‬
el pont ُ‫َو‬ْ ‫اٹغ‬
al costat ‫ثِغبځت‬
a l’esquerra ‫اٹى اٹٍََبه‬
a la dreta ‫اٹى اٹٍَپٍڀ‬
fins ‫ؽَزّى‬
La cruïlla ‫اٹپُٮ َزوَٯ‬
al davant ‫اٹى األٽبٻ‬
al darrere ‫اٹى اٹڈهاء‬
després- abans َ‫ ٱَ ْجٸ‬- ‫ْ َل‬٦‫َث‬
Sota- sobre َ‫ ٭َ ْڈٯ‬- ‫ذ‬ َ ْ‫رَؾ‬
Final- principi ‫ ثلاٌخ‬- ‫ځچبٌخ‬
La moto ‫اٹ َلهّاعَخ‬
El mercat ‫اٹَڈٯ‬
L’arbre ‫اٹْغوح‬
El centre ‫ٽوٵي‬
Aquí- allà ‫ څُڂب‬- ‫څُڂبٳ‬
era -és ُ‫ ٌَٶُڈٿ‬- ‫ٿ‬ َ ‫ٵب‬
La cafeteria ‫اٹپَٲْچى‬
La ciutat ‫اٹپَلٌڂخ‬

38
 gran- petit ٌ‫ٍو‬٪ٕ - ‫ٵجٍ ٌو‬
L’ajuntament ‫اٹجٺلٌّخ‬
la flor ‫اٹيَ ْڅوَح‬
A l’espera ‫به‬٢‫٭ً اځز‬
L’autobús ‫اٹؾب٭ِٺخ‬

Les direccions
‫االرغب٘بد‬

Diàleg 1:

Samira: Com jo puc anar a la biblioteca de la universitat?

Sàlem: Tu surts del la porta principal i et dirigeixes cap a
l’esquerra. Creues dos carrers. Després arribes a la cruïlla, i allà
preguntes per la biblioteca.
Samira: És lluny d’aquesta cruïlla?
Sàlem: No, no és gaire lluny.

: 1 ‫ؽڈاه‬
‫خ؟‬٦‫ اٹنڅبة اٹى ٽٶزجخ اٹغبٽ‬٤ُ ٍٞ‫ أٍز‬٬ٍ‫ ٵ‬: ‫ٍپٍوح‬
.‫ڀ اٹى اٹٍََبه‬ َ ٍ‫ڀ ٽڀ اٹجبة اٹوئًٍَ ڇ رزڈعّچ‬ َ ٍ‫ ـقوُع‬: ‫ٍبٹټ‬
. ‫ڀ اٹپَٶزَجَخ‬٥ ‫ٳ رَؤٹٍڀ‬ َ ‫ ڇ څُڂب‬, ‫ڀ اٹى اٹپُٮزوٌٯ‬َ ٍ‫ صُ َټ رَٖٺ‬, ‫ٍڀ‬٥‫ٍڀَ ّبه‬٦ٞ‫رٲ‬
‫َڀ مٹٴ اٹپُٮزَوَٯ؟‬٥ ‫ٍلح‬٦‫ٸ څً ث‬ ْ ‫ َڅ‬: ‫ٍَپٍوَح‬
. ‫ څً ٱَوٌجخ ځَْجًٍب‬,‫ ال‬: ‫ٍبٹټ‬

39
Vertader o fals? ‫خطَأ ؟‬
َ َْ‫ؼ أ‬
ٌ ١‫صؾ‬

1- La Samira va a la universitat?
2. La cruïlla és després de dos carrers?
3. La biblioteca és gaire lluny de la cruïlla?
4. La Samira surt de la porta segona.

‫اٌُّفشداد‬
‫أرڈعّڄ اٹى‬ Em dirigeixo a...
‫أكُڇ ُه اٹى‬ Jo giro a ...
‫اٹپُٮ َزوَٯ‬ La cruïlla

Diàleg núm. 2

El pare: On seus tu a la classe?

El fill: Jo sec entre el Lluís i la Feli.
El pare: El teu amic Jordi i la teva amiga Gina on seuen?
El fill: En Jordi seu davant meu , a prop de la pissarra i la Gina
darrere meu.

2 ‫ؽڈاه‬

‫ أٌڀَ رغٺٌُ ٭ً اٹٲَټ؟‬: ‫األة‬

. ‫ٌ ثٍڀ ؽَپٍِل ڇ عبثو‬ ُ ‫ أځب أعِٺ‬: ‫اٹألثڀ‬
‫پخ أٌڀ ٌَغٺَبٿ؟‬ٝ‫الٷ ڇ ٕلٌٲَزُٴ ٭ب‬ٝ َ‫ ڇ ٕلٌٲُٴ‬: ‫األة‬
. ً‫ٌ فٺٮ‬
ُ ‫پَخ رغٺ‬ٝ‫ ڇ ٭ب‬. ‫ة اٹََجُڈهَح‬
َ ‫ٌ أٽبٽً ٱُو‬
ُ ‫الٷ ٌغٺ‬ٝ : ‫اإلثڀ‬

Preguntes generals ‫أعئٍخ عبِّخ‬

1. Què hi ha davant de casa teva?

2. Què hi ha a prop de la teva escola?
3. On deixes tu els teus llibres?
4. On és la plaça del mercat?

40
Vocabulari ‫اٌّفشداد‬
davant de ‫أٽبٻ‬
darrere de ٬‫ فٺ‬, ‫ڇهاء‬
entre ‫ثٍڀ‬
a prop َ‫ٱُوة‬
lluny de ‫َڀ‬٥ ‫ٍ ٌل‬٦‫ث‬
L’escola ‫اٹپَل َهٍَخ‬
La universitat ‫َخ‬٦‫اٹغبٽ‬
Els llibres ‫اٹٶُزُت‬
deixar َ٤ََٙ‫ڇ‬
Què hi ha? ‫ٽبما ٌڈعَلُ ؟‬
amic ٌٌٰ‫ٕل‬
amiga ‫َٕلٌٲَخ‬
la pissarra ‫اٹََجُڈهَح‬

41
‫عٍْ ُُ اٌ َفٍَه ‪L’ASTRONOMIA‬‬
‫ِ‬

‫‪El planeta‬‬
‫‪El sol‬‬

‫ٌزٶڈٿ اٹڂ‪٢‬بٻ اٹْپًَ ٽڀ اٹْپٌ ڇٵٸ ٽب‪ٌ‬لڇه ؽڈٹچب ٽڀ أعَبٻ‪ ،‬ثپب ٭ً مٹٴ اٹٶڈاٵت‪،‬األٱپبه‪،‬اٹڂٍبىٳ ڇاٹپنځجبد‪.‬‬
‫األهٗ اٹٶڈٵت اٹني ځ‪ ٍِ٦‬٭ٍڄ څڈ صبٹش اٹٶڈاٵت ث‪٦‬لاً ‪٥‬ڀ اٹْپٌ‪٦ٌ .‬زجو اٹڂ‪٢‬بٻ اٹْپًَ أؽل أځ‪٢‬پخ اٹٶڈاٵت ڇڅً‬
‫أځ‪٢‬پخ رؾزڈي ‪٥‬ٺى ځغڈٻ رلڇه ؽڈٹچب ٵڈاٵت ڇأعَبٻ أفوډ‬

‫‪42‬‬
Astronauta ‫بء‬َٚ‫هَعٸُ اٹٮ‬
Astronau ‫بء‬ٚ‫ٍَٮٍڂخُ اٹٮ‬
Astronòmic ًّ‫بئ‬َٚ‫٭‬
Astre ٌ‫ٵَڈٵَت‬

43
El cometa ‫ځَغْټ مڇ مَځت‬
L’estel fugaç ‫اٹڂَ ٍْيَٳ‬
L’horitzó ُٰ‫األُ ُ٭‬

El Sol ٌُْ‫ْپ‬َ ‫اٹ‬

La Lluna ُ‫اٹٲَپو‬

La lluna plena ُ‫اٹجَله‬

La mitja lluna ُ‫اٹچالٷ‬

La Terra ُٗ‫األه‬

L’atmosfera ُ‫ اٹغڈّي‬٫
ُ ‫ِال‬٪‫اٹ‬

El cel ‫اٹََپب ُء‬

El cosmos ُ‫اٹٶَڈٿ‬

44
Eclipsi de Solُ٫‫اٹ ُٶَُڈ‬

Eclipsi de lluna ُ٫‫قَُڈ‬

ُ ‫اٹ‬

Eclipsi de Sol ُ ‫اٹ ُٶَُڈ‬

٫
Eclipsi parcial ًّ‫عيْئ‬
ُ ٫‫ُٵَُڈ‬
Eclipsi total ّ‫ ربٻ‬٫‫ٵَڈ‬

L’esfera terrestre ‫ٍِّ ُخ‬ْٙ‫اٹٶُو ُح األه‬

L’espai ُ‫بء‬َٚ‫اٹٮ‬
Les estacions de l’any ‫ٷ اٹََڂَخ‬ُ ‫٭ُُٖڈ‬

45
L’estrella ُ‫غپَخ‬
ْ َ‫اٹڂ‬
L’estrella polar ُ‫جٍَخ‬ُٞ‫غپَخُ اٹٲ‬
ْ َ‫اٹڂ‬

La galàxia ‫غوَ ُح‬

َ َ‫اٹپ‬
GIRAR َ‫كاه‬

El meteorit ‫اٹّْچت‬
La meteorologia ‫ّڈاڅو اٹغڈٌّخ‬٢‫ِٺ ُټ اٹ‬٥
MOURE َ‫ؽ َوٳ‬
َ
El planeta ُ‫اٹٶَڈٵت‬
A prop de ‫ت ٽِڀ‬ ٌ ٌ‫ٱَو‬
Lluny de ‫َڀ‬٥ ‫ٍ ٌل‬٦َ‫ث‬

46
El moviment de rotació
ْ‫َسا‬ٚ‫اٌ َذ‬

47
El Satèl·lit ُ ٥‫اٹٲَپ ُو اٹِّٖڂب‬
ً
El satèl·lit de comunicacions ‫ٱَپو ٹالرٖبالد‬
Satèl·lit espia ٌَُ‫غ‬َ َ‫ٱَپ ُو اٹز‬

48
El moviment de translació ‫ّخ‬١ٍ‫س ُح إْٔزم‬َٚ‫د‬

49
TRASLLADAR-se ‫أځزٲٸ‬
L'univers ‫اٹٶڈٿ‬
La Via Làctia ‫ة اٹزّجّبځخ‬ُ ‫كَه‬
Al voltant de َ‫ؽَ ْڈٷ‬
Júpiter ‫اٹ ُپْْ َزوِي‬
Mart ُ‫اٹ َپوٌِـ‬
Mercuri ‫بهِك‬ُٞ٥
Plató ‫ثُٺڈرُڈ‬
Urà ً‫أُڇهاځُڈ‬
Venus ‫اٹيّڅوح‬

50
 Catalunya. Dades geogràfiques i culturals
‫ّخ‬١‫ صمبف‬ٚ ‫ّخ‬١‫ِبد عُغشاف‬ٍُٛ‫ َِع‬. ‫ب‬١ٌُٔٛ‫وَطب‬

Catalunya és un país de l'Europa Mediterrània. Catalunya

constitueix una de les 17 comunitats autònomes en què, amb
les ciutats de Ceuta i Melilla, s’organitza l'Estat Espanyol.
Catalunya agrupa les províncies de Barcelona, Girona, Lleida
i Tarragona, amb una extensió de territori de 31.895 km
quadrats i un conjunt de població de 6.361.365 habitants.

‫خ‬٦‫ اٹپزپز‬17 ‫بد‬٦ٝ‫خ ڇ څً اؽلډ اٹپُٲب‬ٍٞ‫بٹُڈځٍب أؽل ثٺلاٿ أڇهڇثب اٹپُزڈ‬َٞ‫زجو ٵ‬٦‫ر‬
‫ً اٹلّڇٹخ‬ٙ‫چب رْٶٸ أها‬٦ٍ‫ عپ‬, ‫ب٭خ اٹى ٽلٌڂزً ٍجزڄ ڇ ٽٺٍٺخ‬ٙ‫ ثبإل‬, ً‫ثبٹؾُٶټ اٹنار‬
‫ ثَوّٺُڈځخ ڇ عٍِوُڇځب ڇ ٹٍٍلا ڇ‬: ً‫بد څ‬٢‫لح ٽُؾب٭‬٥ ‫بٹُڈځٍب ٽئٹٮخ ٽڀ‬َٞ‫ ٵ‬. ‫اإلٍجبځٍّخ‬
6351365 ‫لك ٍُٶبځچب‬٥ ٨‫ًب ڇ ٌجٺ‬٦‫ ٵټ ٽُوث‬31895 ‫بٹُڈځٍب‬َٞ‫ ٽَبؽخ ٵ‬٨‫ ڇ رجٺ‬. ‫ُڈځب‬٩‫رَوّا‬
. ‫ځَپخ‬
Llengua i identitat

‫خ‬٠ٌٛٙ‫ ا‬ٚ ‫اٌٍُغخ‬

51
El català és la llengua pròpia de Catalunya. És la llengua
oficial amb el castellà, que és oficial a tot l'Estat espanyol. La
llengua catalana també es parla a les Illes Balears, al País
Valencià, a una part d'Aragó, a Andorra, al sud de França
( Catalunya Nord) i a la ciutat italiana de l'Alguer. En conjunt,
la llengua catalana es parla a una zona de 68.000 km
quadrats on viuen aproximadament 11 milions de persones
que parlen català.

ً‫َخ اإلٍجبځٍّخ اٹز‬٪‫ب٭َخ اٹى اٹُٺ‬ٙ‫ ثبإل‬, ‫خ اٹوٍّپٍّخ‬٪ُ‫زجو اٹٺ‬٦‫ ڇ ر‬. ‫بٹُڈځٍب‬َٞ‫خ ٵ‬٪ُ‫بٹڈځٍخ څً ٹ‬َٞ‫َخ اٹٶ‬٪‫اٿ اٹُٺ‬
) ‫ً أإلٍجبځٍّخ‬ٙ‫بٹڈځٍّخ ٭ً ٱَټ ٵجٍو ٽڀ األها‬ٞ‫خ اٹٶ‬٪ّ‫ ڇ ٌڂزْو اٍزقلاٻ اٹٺ‬.‫خ اٹلّڇٹخ اإلٍجبځٍَخ‬٪ُ‫څً ٹ‬
‫بٹڈځٍخ‬ٞ‫خ اٹٶ‬٪ُ‫زجو اٹٺ‬٦‫ُڈٿ ( ڇ ٭ً أځْلُڇها ر‬٩‫ٲخ أها‬ٞ‫خ َثٺَ ْڂٍََِخ ڇ ٭ً عُيء ٽڀ ٽڂ‬٦ٝ‫عيُه اٹجٺٍبه ڇ ٽُٲب‬ ُ
ً‫بٹڈځٍب اٹّْپبٹٍّخ ( ڇ ٭‬ٞ‫ٲخ اٹزً رَپّى ٵ‬ٞ‫ٲخ عَڂُڈة ٭َوځَب ) اٹپڂ‬ٞ‫ ڇ ٭ً ٽڂ‬, ‫خ اٹوٍپٍخ اٹڈؽٍلح‬٪‫اٹٺ‬
‫ٲٍڀ‬ٝ‫ اٹڂب‬٣‫ ٽغپڈ‬٨‫ًب ٌجٺ‬٦‫ ٵټ ٽُوث‬68000 ‫ٲخ ٽَبؽزچب‬ٞ‫أي أځڄ ٭ً ٽڂ‬L'Alger ‫بٹٍّخ أٍپچب‬ٌٞ‫ٽلٌڂخ ا‬
. ‫ ٽٺٍڈٿ ځَپخ‬11 ‫خ‬٪ُ‫ثچنڃ اٹٺ‬

52
 ‫ب‬١ِ‫اٌغُغْشاف‬LA GEOGRAFIA I GEOLOGIA

El mapa ‫َخ‬ٌٞ‫اٹقَو‬

53
54
Geografia. Els continents del món

55
El continent asiàtic

56
El continent africà

57
El continent europeu.

58
Europa

59
Amèrica del nord

60
Amèrica llatina

61
62
Oceania

63
64
El mapa mundi ‫بٹټ‬٦‫َخ اٹ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa en relleu ‫غََپخ‬ َ ُ‫َخ ٽ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa geogràfic ‫وا٭ٍّخ‬٪‫َخ ع‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa aeri ‫َخ عڈٌَِخ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa geològic ‫َخ عٍڈٹڈعٍّخ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa polític ‫َخ ٍٍبٍٍّخ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa físic ‫ٍّخ‬٦ٍ‫ج‬ٝ ‫خ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa del temps ٌْ‫َٲ‬ٞ‫َخ اٹ‬ٌٞ‫فَو‬
El mapa topogràfic ‫وا٭ٍخ‬٩‫جڈ‬ٝ‫َخ ڇ‬ٌٞ‫فو‬

La geografia econòmica ‫وا٭ٍّخ اٱزٖبكٌخ‬٪ُ‫ع‬

65
La natura ‫عخ‬١‫اٌطج‬

66
 Les elevacions naturals ‫ٍّخ‬٦ٍ‫ج‬ٝ ‫بد‬٦‫ٽُورَٮ‬
El pujol, la lloma ‫ْجَخ‬َٚ‫ څ‬,ُ‫اٹزٸ‬
El vessant d’una muntanya ُ‫اٹََٮْؼ‬
El cim de la muntanya ‫ِٱپَخ اٹغَجَٸ‬
El volcà ‫اٹ ُجوْٵبٿ‬

La muntanya ُ ‫اٹغَ َج‬

‫ٸ‬
El coster, pendent ُ‫اٹپُڂْؾَ ِله‬
La vall ‫اٹڈاكي‬

67
Gorja, congost ُ ٍَِٚ‫اٹپ‬
ٰ
El canó ٍٰ‫پ‬٥ ٍّٰٙ ‫ڇاك‬
L’estany ‫ اٹ ِج ْوٵَخ‬, ‫َل ٌو‬٪‫ اٹ‬,ٗ‫اٹؾَڈ‬

El toll, el bassal ‫اٹ ِج ْوٵَخ‬

El desert
ُ‫اٹَّٖؾْواء‬

L’oasi ‫اٹڈاؽَخ‬

La selva ‫بثخ‬٪‫اٹ‬

La vegetació ‫اٹڂجبربد‬

68
Els oceans, els mars i els llacs

Els continents

69
El clima

70
 Les roques ‫س‬ٛ‫اٌصخ‬

Rocós ‫ٕقوي‬
La pedra ‫غ ُو‬
َ َ‫اٹؾ‬
Pedregós ‫ي‬
ّ ‫ؽغو‬
El mineral ًِّ‫ْلَځ‬٦‫َٽ‬
La mina ُ‫ اٹپَڂْغَټ‬, ‫ٿ‬ ٌ ‫ْ ِل‬٦‫َٽ‬

71
 Extensions d'aiguaٖ‫ب‬١ٌّ‫ا‬
L'afluent ٌ‫ها٭ ٌل ڇ عبهٌ ڇ ڇا٭و‬
El mar ُ‫ؾو‬
ْ َ‫اٹج‬
L'oceà ٍُٜ‫اٹپُؾ‬

El llac ‫اٹجُؾٍوح‬

L'embassament ُ‫اٹََُّل‬

El pantà ‫ٿ ٽٍِبء‬
ُ ‫فيّا‬
َ ‫ ڇ‬٤ُ َ‫اٹ ُپَْزَڂْٲ‬

El litoral ُ‫ؽٸ‬
ِ ‫اٹَّب‬

La marea ‫ٽلّ اٹجؾو‬

L'onada, onatge ‫اٹپڈعخ‬

L’ iceberg ّ‫عَجٸٌ عٺلي‬

72
L'alga ‫الطحالب أو األشنيات‬

La sorra ُ‫اٹ َو ْٽٸ‬

La duna ُ‫اٹٶَضٍِت‬

El llit del riu ُ‫ْؾبء‬ٞ‫اٹ َج‬

El riu ُ‫اٹ َڂ ْچو‬

El canal ‫ اٹپَغْوډ‬, ‫ٸ‬

ُ ٍََ‫اٹپ‬

L'estret ُ‫بى‬٩‫اٹجُڈ‬

Estret de Gibraltar ‫بهٯ‬ٝ ‫ٍٰ عجٸ‬ٚ‫ٽ‬

73
La desembocadura d'un riu ُ‫اٹپََٖت‬

La cataracta ‫َْالّٷ‬
ّ ‫اٹ‬

La font ‫ اٹپَڂبڅٸ‬,‫ٍڀ‬٦‫اٹ‬

La glacera ّ‫ځَچوُ عٺٍلي‬

74
 ÀREES I TERRITORIS

‫إٌَّبطك‬
Àrea, zona ‫َٲَخ‬ٞ‫اٹپِ ْڂ‬
Lloc ‫ٿ‬
ُ ‫اٹپَٶب‬
Regió ‫َٲَخ‬ٞ‫اٹپِ ْڂ‬
Territori ‫َڀ‬ٝ‫ٗ اٹ َڈ‬ُ ْ‫أه‬
País ‫ثالك‬
Nació ُ‫ڀ‬َٝ‫اٹڈ‬
Nacionalitat ‫اٹغِ ْڂٍََِخ‬
Estat ‫اٹلڇٹخ‬
República ٌ‫غ ْپچُڈهٌَِخ‬ ُ ‫اٹ‬
Regne ‫اٹ َپ ْپَٺٶَخ‬
Imperi ‫ُڈهٌّخ‬ٝ‫اإلٽْجوا‬
Província ‫اٹڈِالٌخ‬
Comarca ‫اإلِ ْٱٺٍِ ُټ‬
Tribu ‫اٹٲَجٍٺخ‬

Zona polar ‫جٍّخ‬ُٞ‫َٲَخ اٹٲ‬ٞ‫اٹپِ ْڂ‬

Zona tòrrida ‫ٲخ اٹؾبهّح‬ٞ‫اٹپِڂ‬
Zona equatorial ‫ٲخ اإلٍزِڈئٍّخ‬ٞ‫اٹپڂ‬
Zona temperada ‫ْزلٹخ‬٦‫ٲخ اٹ ُپ‬ٞ‫اٹپڂ‬
Zona glacial ‫ٲخ ٽزغپلح‬ٞ‫اٹپڂ‬
Hemisferi ‫ٍخ‬ٙ‫ اٹٶوح األه‬٬ ُ ٖ ْ ِ‫ځ‬
Meridià ‫ُڈٷ‬ٞ‫ اٹ‬,‫كائوح اٹيَڇاٷ‬
Cercle polar ‫ْجٍَِخ‬ٞ‫اٹلائوح اٹ ُٲ‬
Tròpic ‫اٹلائوح االځٲالة‬
Esfera terrestre ‫ٍَخ‬ْٙ‫اٹٶو ُح األه‬

75
‫بكٿ ڇ األؽغبه‬٦‫اٹپ‬Els metalls i les pedres precioses

Pedra preciosa ٌٌٍِ‫عَڈْڅٌو ځَٮ‬

Joia ‫عڈڅو‬
Gemma ‫عڈڅوح‬

Ametista ‫ٌبٱڈد‬

Corall ‫ٽَوعبٿ‬

Diamant ً‫ٽب‬

Maragda ‫ُى ُٽوُك‬

Malaquita ‫ ٽَٺٶٍذ‬/ ‫كّڅَڂْظ‬

Perla ‫ٹئٹئ‬

Robí ‫ٌبٱُڈد أؽپو‬

76
Turquesa ‫٭ٍَوُڇى‬

Safir ‫ ٕٮٍو‬,‫ٌبٱُڈد أىهٯ‬

ELS METALLS ُْ‫اٌَّعبد‬

Metall ‫لٿ‬٦‫اٹپ‬
Metàl·lic ًّ‫ل ځ‬٦‫ٽ‬
Mena ‫ل ٿ فبٻ‬٦‫ٽ‬
Mina ‫اٹپڂغټ‬
Or ‫اٹنڅت‬
Plata, argent ‫َخ‬َٚ‫اٹٮ‬
Plom ٓ‫اٹوَّٕب‬
Platí ‫اٹجالرٍڀ‬
Bronze ‫اٹ ُجوُڇځي‬
Coure ً‫اٹڂُّؾب‬
Acer ‫اٹٮڈالم‬
Ferro ُ‫اٹؾَل ٌل‬
Mercuri َٰ‫هِئْج‬
Llautó ‫ځُؾبً إْٔٮو‬
Alumini ‫اٹڈٽڂٍڈٻ‬
Òxid ‫ُأ ْٵٍَِل‬
Sulfat de ferro ‫و‬ٚ‫ىاط أف‬
Sulfat de zinc ٍ٘‫ىاط أث‬
Sulfat de coure ‫ىاط أىهٯ‬

77
ELS GASOS ‫اٌغبص‬

Gas ‫ب ُى‬٪‫اٹ‬
Oxigen ‫ُأٵٍَْغٍڀ‬
Hidrogen ‫څٍلُهڇعٍڀ‬
Nitrogen ‫ځِزُوڇعٍڀ‬
Carboni ‫ٵَوثڈٿ‬
Heli ‫څٺٍڈٻ‬
Aire ُ‫اٹچَڈاء‬
El cel ُ‫اٹََپبء‬

78
 L'ENERGIA ُ‫اٌطَب َلخ‬

Energia tèrmica ‫بٱّخ ؽواهٌّخ‬ٝ

Energia cinètica ‫بٱّخ اٹؾوٵٍّخ‬ٝ
Energia atòmica ‫بٱّخ اٹ َنهٌَِّخ‬ٝ
Energia solar ‫َبٱّخ اٹّْپٍَّخ‬ٞ‫اٹ‬
Energia elèctrica ‫ّبٱّخ اٹ َٶ ْچوَثبئٍّخ‬ٞ‫اٹ‬
Energia hidràulica ‫ّبٱّخ اٹپبئٍّخ‬ٞ‫اٹ‬
Energia nuclear ‫ّبٱّخ اٹڂّڈڇٌِّخ‬ٞ‫اٹ‬

El temps atmosfèric ‫ؽبٌخ اٌطمظ‬

El clima ٌ‫ٲ‬ٞ‫اٹ‬

Meteorologia ‫ّڈاڅو اٹغَڈٌَِخ‬٢‫ٺْ ُټ اٹ‬٥

ِ

Assolellat ًٌَْ‫ّپ‬
َ

Ennuvolat ٌ‫بئټ‬٩

La desgràcia ‫اٹٶبهصخ‬

79
Pluja ‫و‬ٞ‫اٹپ‬

Plujós ‫ ٌو‬ٞ
ِ ‫ُٽ ْپ‬

Ploure ُ‫رُ ّْطِ ُش اٌغَّبء‬

Nevar ُ‫رأصٍظ اٌغَّبء‬

Neu ‫ظ‬
ُ ْ‫اٹ ّضَٺ‬

Gota d'aigua ‫وح ٽبء‬ٞ‫ٱ‬

Xàfec ‫ ڇَثْٸ‬,‫ڇاثِٸ‬

Humit ‫ت‬
ٌ ِٝ‫ها‬

Humitat ‫ُڈَثَخ‬ُٝ‫اٹ ّو‬

Ploure a bots i barrals َ‫ڇَ َثٸ‬

Monsó (vent ) ‫ٍپٍَِخ‬

ِ ‫هٌؼ ٽَڈ‬

Inundació ُ‫بٿ‬ٍَْٚ‫اٹٮ‬

Desbordar-se un riu َ‫فَبض‬

Arc de Sant Martí ‫ٱَڈً ُٱيَػ‬

Boira ‫ُجبة‬ٚ‫اٹ‬

Boirina ٗ‫ ٽُالهٻ ٹأله‬٬ٍ‫َجبة ٵض‬ٙ

80
El Vent ُ‫ؼ‬٠ِ‫اٌش‬

El vent ُ‫اٹوٌِؼ‬

La brisa, la marinada ‫اٹ ّڂٍََِټ‬

El vendaval ٌ‫هٌؼٌ ّلٌلح‬

El remolí ‫َٖبه‬٥‫اإل‬

L’ huracà ‫َٖبه‬٥‫اإل‬

El cicló ً‫ٖبه ؽٺيڇځ‬٥‫ا‬

El tifó ‫خ‬٦َ‫ٖبه ىڇْث‬٥‫ا‬

El tornado ‫اٹ ُل ڇّاٽخ‬

El corrent d'aire ‫څَجَخُ اٹوٌِؼ‬

La ràfega ‫ٖٮڄ هٌِؼ‬٥

El fred ُ‫اٹ َجوْك‬

La calamarsa ُ‫اٹ َجوَك‬

La gelada ‫رغپّل اٹپٍبء‬

La rosada ً‫ ځَلَډ‬,ّ‫ٸ‬ٝ

81
El gel ُ‫اٹضّٺظ‬

Fondre's ‫ة‬
َ ‫مَا‬

82
 La rosa dels vents

El nord ُ ‫اٹَْپب‬
‫ٷ‬
El sud ُ‫اٹغَڂُڈة‬
L'est ُ‫ْ ْوٯ‬
َ ‫اٹ‬
L'oest ُ‫وْة‬٪َ ‫اٹ‬
La tramuntana ‫ؼ اٹَْپبٷ‬
ُ ٌ‫ه‬
El mestral ‫وْة‬٪َ ‫ؼ اٹَْپبٷ ڇ اٹ‬ ُ ٌ‫ه‬
El ponent ‫وِة‬٪ْ ‫ؼ اٹ َپ‬
ُ ٌ‫ه‬
El llebeig ‫وْة‬٪َ ‫ؼ اٹغَڂُڈة ڇ اٹ‬ ُ ٌ‫ه‬
El xaloc ًّ‫ؼ اٹغڂڈة اٹّْوٱ‬ ُ ٌ‫ه‬
El migjorn ‫ؼ اٹغَڂُڈة‬ ُ ٌ‫ه‬
El garbí ‫وْة‬٪َ ‫ؼ اٹ‬ ُ ٌ‫ه‬

83
 LES TEMPESTES I ELS DESASTRES NATURALS ‫اسِس‬َٛ‫اٌى‬ٚ ‫اصِف‬َٛ‫اٌع‬
‫ّخ‬١‫ع‬١‫اٌطّج‬

La tempesta ‫بِٕٮَخ‬٦‫اٹ‬

El tro ‫ْ ُل‬٥َّ‫اٹو‬
El llamp ‫ٯ‬
ُ ‫اٹ َج َو‬

El terratrèmol ُ ‫اٹيّٹيا‬
‫ٷ‬
Calamarsar, caure pedra. ُ‫أَثْ َشدَد اٌغَّبء‬

La inundació ‫ٿ‬
ُ ‫ب‬ٍَْٚ‫اٹٮ‬

84
 ‫‪ LES FORMES I DIMENSIONS.‬أشىبيُ اٌ‪ْٕ َٙ‬ذَع َ‪١‬خُ‬
‫‪LA GEOMETRIA‬‬
‫‪ ٟ٘ La geometria‬اٌعٍُ اٌش‪٠‬بظ‪ ُٟ‬اٌز‪٠ ٞ‬جؾش ف‪ ٟ‬اٌخط‪ٛ‬غ ‪ٚ‬األثعبد ‪ٚ‬اٌغط‪ٛ‬ػ‬
‫‪ٚ‬اٌضْ‪ٚ‬ا‪٠‬ب ‪ٚ‬اٌىّ‪١‬بد أ‪ ٚ‬اٌّمبد‪٠‬ش‬
‫اٌّبد‪٠‬خ ِٓ ؽ‪١‬ش خ‪ٛ‬اصُ‪ٙ‬ب ‪ٚ‬ل‪١‬بع‪ٙ‬ب أ‪ ٚ‬رم‪ّٙ٠ٛ‬ب ‪ٚ‬عاللخ ثعع‪ٙ‬ب ثجعط‬

‫‪L'angle‬‬ ‫اٹياڇٌخ‬

‫‪L'angle agut‬‬ ‫اٹيّاڇٌخ اٹؾبكّح‬

‫‪85‬‬
L'angle obtús ‫اٹيّاڇٌخ اٹپُڂْ َٮوِعَخ‬
L'angle recte ‫اٹيّاڇٌخ اٹ ُپَْزَٲٍپَخ‬

Quadrat ٤ُ َ‫اٹ ُپوَث‬

Angle recte ‫اٹياڇٌخ اٹ ُپَْزَٲٍپَخ‬

Diàmetre ‫ ُو اٹلائوح‬ُٞ‫ٱ‬

Radi ‫و‬ُٞ‫ُ اٹٲ‬٬ٖ

ْ ِ‫ځ‬

Cercle ‫كائوح‬
Punta ‫ عبځت‬,٫ْ‫و‬ٝ َ
Circumferència ‫ اٹلّائوح‬ُٜ ٍ‫ٽُؾ‬
Rectangular ‫ْٶْٸ‬َ ‫ٸ اٹ‬
ُ ٍِٞ‫ُٽَْ َز‬

Rectangle ُ ٍِٞ‫اٹ ُپَْ َز‬

‫ٸ‬
Superfície ٌ‫ ٽَِبؽخ‬,‫ْؼ‬ٍٞ َ

Cub ‫ْج ٌخ‬٦َ‫ٵ‬

Piràmide truncada ٌِٔ‫څَو ٌٻ ځبٱ‬
Piràmide quadrangular ًّ٥‫څوٻ هُثب‬

86
La piràmide ُ‫اٹ َچوَٻ‬

El prisma ‫اٹپڂْڈه‬
Con ٛ‫قوُڇ‬
ْ َ‫اٹپ‬

Esfera ‫اٹٶُوح‬

Cilindre ٌ‫ُڈاځَخ‬ٍٞ
ْ ‫ُأ‬

Espiral, rosca ًٌ‫ ؽَٺيُڇځ‬ٜ

ٌ‫ف‬َ

Arc ًُْ‫اٹٲَڈ‬
Línia ُٜ‫ق‬َ ‫اٹ‬
Línia recta ٌ ‫_________ ف‬
ٌ‫ ُٽَْزَٲٍټ‬ٜ

87
Línia corba ًَ‫ ٽُٲَڈ‬ٜ
ّ‫ف‬

Línia obliqua ‫ ٽُ ْڂ َٶَِو‬ٜ

ّ‫ف‬

Línia paral·lela ْٗ‫و‬٦َ ‫ اٹ‬ٜ

ّ‫ف‬

Línia diagonal ‫ُ اٹيّاڇٌّخ‬ٜ‫ف‬

Línia divisòria ‫ّ ٭بٕٸ‬ٜ‫ف‬

Línia d'intersecció ٤ُٝ‫ اٹزَٲب‬ٜ
ّ‫ف‬
Línia de força ‫ّ اٹٲُڈَح‬ٜ‫ف‬
Línia tangent ً‫ ٽُپب‬ٜ ُ‫ف‬ َ
Línia d'alta tensió ًّ‫بٹ‬٦‫ اٹزَڈارو اٹ‬ٜ ّ‫ف‬
Línia vertical ّ‫پُڈكي‬٥ َ ّٜ‫ف‬
Cúbic ًٌ‫ْج‬٦‫َٵ‬
Elevat al cub ‫َت‬٦‫ ٽُٶ‬,‫ٍِت‬٦‫َر ْٶ‬
El transportador d'angles ‫اٹپِڂْ َٲٺَخ ) اٹيّڇاٌب‬
El trapezi ٌ٫‫ٍّڀ ٽُڂؾو‬٦ُ‫ٽ‬
El vèrtex ‫هأً اٹيّاڇٌخ‬
La circumferència ‫ اٹلّائوَح‬ٜ ُ ٍ‫ٽُؾ‬
El cercle ‫اٹلّائوَح‬
La longitud ُ‫ُڈٷ‬ٞ‫اٹ‬
L'arc ًُ‫اٹٲَڈ‬
El segment ‫خ‬٦ٞ‫اٹٲ‬
El sector ُ٣‫ب‬ِٞ‫اٹٲ‬

El triangle ‫اٹپضٺش‬

88
 Rectangle Obtusangle Acutangle

El triangle acutangle ‫ٽُضّٺش ؽب ّك‬

El triangle equilàter ٣‫ْال‬ٙ‫ٽُضّٺش ٽُزَبڇي األ‬
El triangle isòsceles ٣‫ْال‬َٙ‫ األ‬٬ِ‫ٽُضّٺش ٽُقْ َزٺ‬

Equilàter Isòsceles Escalè

89
 ‫‪LES DIMENSIONS‬‬

‫‪Amplada‬‬ ‫اٹ َ‪٦‬وْ ُ‬

‫ٗ‬
‫‪Longitud‬‬ ‫اٹ‪ُٞ‬ڈاٷُ‬
‫‪Alçada‬‬ ‫اٹ ُ‪٦‬ٺْڈٌ‬
‫‪Profunditat‬‬ ‫اٹ ُ‪٦‬پْٰ‬

‫‪Quantitat‬‬ ‫اٹٶپٍخ‬

‫اٹپَبؽخ څً ٽٲٍبً ٹپڂ‪ٞ‬ٲخ ٽؾٖڈهح ٭ً ځ‪ٞ‬بٯ ٽ‪ٍ٦‬ڀ ٭ً‬ ‫‪ Àrea‬ٽَبؽخ‬

‫ٍ‪ٞ‬ؼ صڂبئً األث‪٦‬بك ‪ ،‬ڇأثَ‪ّ ٜ‬ٶٸ ٹچب څً اٹپڂ‪ٞ‬ٲخ اٹپؾٖڈهح ثٍڀ أهث‪ ٤‬ف‪ٞ‬ڈ‪ ٛ‬ثڂٮٌ اٹ‪ٞ‬ڈٷ‪ ،‬اصڂبٿ ٽڂچب‬
‫ٽزڈاىٌخ ڇاالصڂبٿ اٹضبځٍخ ٽز‪٦‬بٽلح ٽ‪ ٤‬األڇٹى‪ ،‬اي ‪٥‬ٺى ّٶٸ ٽوث‪ .٤‬ڇٽڀ څنا اٹْٶٸ ٌزټ اّزٲبٯ ٵٸ أّٶبٷ‬
‫‪ٚ‬ؽذح ل‪١‬بط ط‪ٛ‬ي ڇاؽلح ‪ ،‬٭بٿ اٹپَبؽخ اٹپؾٖڈهح‬ ‫اٹپَبؽخ األفوډ ‪ ،‬ڇ‪٥‬ڂلٽب ٌٶڈٿ ‪ٝ‬ڈٷ څنڃ اٹق‪ٞ‬ڈ‪ٛ‬‬
‫ثٍڂچب ر‪٦‬زجو ‪ٚ‬ؽذح ل‪١‬بط ِغبؽخ ڇاؽلح ‪ ،‬ڇثبٹزبٹً ٭بما ٵبٿ څڂبٳ ٽوث‪ٝ ، ٤‬ڈٷ ‪ٙ‬ٺ‪٦‬ڄ ٽزو ڇاؽل ‪ ،‬٭بٿ‬
‫ٽَبؽزڄ رَبڇي ٽزو ٽوث‪ ٤‬ڇاؽل‪.‬‬

‫ٌپٶڀ ؽَبة اٹپَبؽخ ث‪٦‬لك ٽوث‪٦‬بد ڇؽلح اٹپَبؽخ اٹغيئٍخ ڇاٹٶبٽٺخ‬

‫‪Espai‬‬ ‫اٹڈٍ‪٤‬‬

‫اٹؾغټ څڈ ٽٲٍبً ٭ٍيٌبئً ٹٲٍبً اٹؾٍي اٹني ٌْ‪٪‬ٺڄ عَټ ؽٲٍٰ أڇ رقٍٺً ٽب‪.‬‬ ‫‪ Volum‬اٌ َ‬
‫ؾغُْ‬
‫ڇٌٲبً اٹؾغټ ثبٹڈؽلاد اٹپٶ‪٦‬جخ ‪ ،‬٭ٍٲبٷ ٽزو ٽٶ‪٦‬ت أڇ ٍټ ٽٶ‪٦‬ت ‪ ،‬كالٹخ ‪٥‬ٺى ؽغټ ٌَبڇي ؽغپڄ ؽغټ ٽٶ‪٦‬ت ‪ٝ‬ڈٷ‬
‫‪ٙ‬ٺ‪٦‬خ ٽزو أڇ ٍټ ڇاؽل‪.‬‬

‫څڂبٳ ڇؽلاد فبّٕخ أفوډ رَزقلٻ ٹٲٍبً اٹؾغټ ‪ ،‬ٵبٹٺزو ڇاٹٶڈة ڇاٹغبٹڈٿ ‪ ،‬ڇٹٶڂچب ٭ً اٹ‪٪‬بٹت ٽْزٲخ ٽڀ ڇؽلاد‬
‫اٹ‪ٞ‬ڈٷ ثْٶٸ أڇ ثآفو ‪ ،‬٭بٹٺزو ٽضال ‪ ،‬څڈ ‪٥‬جبهح ‪٥‬ڀ ؽغټ ٽٶ‪٦‬ت ‪ٝ‬ڈٷ ‪ٙ‬ٺ‪٦‬ڄ كٌٍَپزو ڇاؽل ‪ ،‬ڇاٹلٌٍَپزو څڈ ‪٥‬جبهح‬
‫‪٥‬ڀ ‪ٍ10‬ټ‪.‬‬

‫‪Dimensió‬‬ ‫اٹپِٲٍْبً‬

‫‪Proporció‬‬ ‫اٹزڂبٍُت‬
‫‪Escala‬‬ ‫َٺَټ‬
‫اٹ ُ‬

‫‪90‬‬
Mesures de volum ‫ٌ اٹؾَغْټ‬
ُ ٌٍ‫ٽَٲب‬
Mesures de superfície ‫ُڈػ‬َٞ ُ ‫ٌ اٹ‬ُ ٌٍ‫ٽَٲب‬
Mesures de longitud ‫ڈاٷ‬ٝ‫ٽَٲبٌٌٍ األ‬
Mesures de capacitat ‫ٽَٲبٌٌٍ اٹٶٍَْٸ‬
Mesures del sistema decimal ‫ْوٌَِخ‬ْ ٦َ ‫ٌ اٹ‬
ُ ٌٍ‫ٽَٲب‬

91
 Coneguem la comarca. (El Vallès Occidental)\
‫ٍُِ ٭ٍِچب‬٦َ‫خ اٹزً ځ‬٢‫اٹپؾب٭‬

La població ُ ‫َٶَب‬
‫ٿ‬ ُ ‫اٹ‬
La població activa ‫بٽٺڈٿ‬٥ ‫ٍٶّبٿ‬
La població rural ‫ٍڈٿ‬٥‫ٍٶّبٿ ىها‬
La població urbana ‫و‬ٚ‫ٍٶّبٿ اٹؾ‬
El creixement natural de la població ‫َٶَبٿ‬
ُ ‫ٍّخ اٹ‬٦ٍ‫ج‬ٝ ‫ىٌبكح‬

La densitat de la població ‫َٶّبٿ‬

ُ ‫ٵَضَب٭َخ اٹ‬
La indústria ُ‫َخ‬٥‫اٹِٖڂب‬
La indústria tèxtil ‫َ ُخ اٹ َڂٍَِظ‬٥‫ِٕڂب‬
La diversificació industrial

92
Els serveis ‫اٹقلٽبد اٹپلځٍّخ‬
Els serveis sanitaris ‫اٹقل ٽبد اٹّٖؾٍّّخ‬
Els serveis públics ‫بٽّخ‬٦‫اٹقل ٽبد اٹ‬

Les comunicacions ُ ‫اٹپُڈإَال‬

‫د‬
Les comunicacions marítimes ‫اٹپڈإالد اٹجؾوٌّخ‬
Les comunicacions aèries ٌ‫د اٹغڈٌّّخ‬ُ ‫اٹپڈإال‬
Les comunicacions ferroviàries ‫اٹپڈإالد اٹؾلٌلٌخ‬
L'autopista ‫وٌٰ ٹٺٍَبهاد م ڇ ارغبڅٍڀ‬ٝ
La carretera ‫وٌٰ ٹٺٍَْبهاد‬ٝ
Aeròdrom o aeroport ُ‫به‬َٞ‫اٹپ‬
El nivell de vida ‫ُٽَْزَڈَډ اٹؾٍَبح‬
Els monuments ُ‫اَصبه‬

La Vall ٞ‫اد‬ٌٛ‫ا‬

La vall ‫اٹڈاكي‬
La comarca ُ‫اإلٱٺٍټ‬
La comarca muntanyenca ًّ‫اٱٺٍټ عجٺ‬
L’altitud ُ‫ٺُڈ‬٦ُ ‫اٹ‬
A nivell del mar ‫ْؼ اٹجَؾْو‬ٍٞ َ ‫ُٽَْزَڈډ‬
El cim de la muntanya ‫ِٱپَ ُخ اٹغَجَٸ‬
La serralada ‫َٺَخ اٹغجبٷ‬ ِ ‫ٍ ْٺ‬
ِ
Desembocar ‫ٸ‬٦‫ت ٭‬ َ َٕ
La desembocadura d'un riu ‫ت اٹڂَچو‬
ُ ََٖ‫ٽ‬
Afluent d'un riu ًّ٥‫ځَچو ه٭ل ٭و‬
El riu subterrani ًِّ‫ځچو عَڈْ٭‬
El riu glacial ًّ‫ځچو صٺغ‬

El mar Adriàtic ‫ؾوُ األك هٌبرٍٴ‬ ْ َ‫ث‬

El mar Bàltic ٍٰٞ‫ؾوُ اٹجٺ‬ ْ َ‫ث‬
La Mar Mediterrània ٍِٜ‫ؾوُ األثٍَْ٘ اٹپُزَ َڈ‬ ْ َ‫اٹج‬
La Mar Roja ‫اٹجؾو األَؽْپو‬
Mar Caspi ‫ثؾو ٱَيڇٌْڀ‬
El Canal de la Mànega ِ‫ثَؾْو اٹپبځ‬
L'oceà ٍُِٜ‫اٹپُؾ‬
L'oceà Índic ‫ؾ ُو اٹچِڂْل‬
ْ َ‫ث‬

93
La Mar Morta ‫ؾ ُو اٹپٍَِذ‬
ْ َ‫ث‬
L'Oceà Atlàntic ًََّ‫ٺ‬ْٝ ‫ األ‬ُٜ ٍ‫اٹپُؾ‬
L'atmosfera ّ‫ اٹغَڈِي‬ٍٜ‫اٹپُؾ‬
La biosfera ّ‫ اٹؾٍڈي‬ٍٜ‫اٹپُؾ‬
El clima ُ‫اٹغَڈ‬

La temperatura ُ‫اٹؾَواهَح‬
La temperatura d'evaporació ‫ؽَواهح اٹزّجقُو‬
La temperatura màxima ‫پَى‬٢
ْ ٦ُ ‫اٹؾواهح اٹ‬
La temperatura mínima ‫ْوډ‬٪ُٖ ‫اٹؾواه ُح اٹ‬
La temperatura en graus centígrads ‫اٹؾواهح اٹپِئَڈٌِّخ‬

Els productes congelats ‫اٹپُضٺَغبد‬

El sector industrial ًّ٥‫ اٹِٖڂب‬٣‫ب‬ِٞ‫اٹٲ‬

El prat ‫اٹَچٸ‬
La ramaderia ‫ٍِْچب اٹپبٍّخ‬٥َ‫روثٍخ اٹپبٍّخ أڇ ه‬
El túnel َٰ‫اٹڂَٮ‬
Llargària ‫ُڈٷ‬ٞ‫اٹ‬
L'estació d'esquí ‫َخ االځيالٯ‬ٞ‫ؾ‬ َ َ‫ٽ‬
Esquí ‫ٺى اٹضّٺظ‬٥ ‫اځيالٯ‬
Esquiador ٰ‫اٹپڂيٹ‬
Telecadira ‫بئو‬ٝ ً ّ ٍ‫ٵُو‬

94
 LES COMARQUES DE CATALUNYA
‫َخ‬١ِٔ‫ُ اٌىَطال‬١ٌ‫األلب‬

El Consell comarcal ًّ‫غٺٌُِ اإلٱٺٍپ‬

ْ َ‫اٹپ‬
Correspondre ...‫ٺى‬٥ ‫َ اٹپَئڇٹٍّخ‬٤َ‫ڇَٱ‬
Encarregar-se de َ٬‫ َر َٶَٺ‬- ‫چَل‬٦َ ‫َر‬
Organitzar َ‫َټ‬٢‫َځ‬
Els serveis ‫اٹقلٽبد‬
Elegir, escollir ‫اځزقت‬
El regidor ‫ت ٭ً ٽَغْٺٌ ثٺلٌخ‬ ٌ ‫ځبئ‬
L'alcalde i l'alcaldessa ‫هئٌٍُ ثٺلٌخ‬
El president ٌٍُ‫اٹوَئ‬
Actuar ‫ٱب َٻ ثِلَڇْه اٹالىٻ‬
Prendre mesures ‫إرَخزد إعشاءاد‬
La comarca poblada ‫بٽو‬٥ ‫اٱٺٍټ‬
La comarca força poblada ً‫بٽو عِ ّلا‬٥ ‫اٱٺٍټ‬
La comarca poc poblada ‫بٽو‬٥ ‫ٍو‬٩ ‫اٱٺٍټ‬
El litoral ُ‫ؽٸ‬ ِ ‫اٹََب‬
Al seu voltant ‫ٽِڀ ؽَ ْڈٹِڄ‬
La plana de l'interior ‫َچُڈٷ اٹلاَفٺٍّخ‬ ُ ‫اٹ‬
El mercat ُ‫اٹَُڈٯ‬
El nombre d'habitants ‫َٶّبٿ‬
ُ ‫َلَ ُك اٹ‬٥

95
 LES COMARQUES INDUSTRIALS‫ّخ‬١‫ُ اٌصّٕبع‬١ٌ‫األلب‬

Acostumar-se a ٍٝ‫ َد ع‬َٛ َ‫ع‬

Segons és costum ‫ْزبك‬٦‫ٵبٹ ُپ‬
Insòlit ‫ْزبك‬٦‫َ ٍْ ُو ُٽ‬٩
Poblat, poblada ‫َٶّبٿ‬ ُ ‫ُٽيْ َك ؽِټ ثِبٹ‬

Transportar ًََ‫رََٕم‬
Contaminar َ‫َس‬ٍََٛ‫ر‬
La contaminació del medi ambient ‫ش اٹجٍِئَخ‬ ُ ٌِ‫َرٺْڈ‬
La contaminació de l'atmosfera ّ‫رٺڈٌش اٹغڈ‬
La contaminació de l'aigua ‫رٺڈٌش اٹپٍِبء‬
El fum ‫اٹلفبٿ‬
El polígon industrial ًّ٥‫َٽ ْوٵَي ِٕڂب‬
La botiga ‫ ؽبځُڈد‬,‫كٵَبٿ‬
Els equipaments industrials ‫ٍّخ‬٥‫االك ڇاد اٹِٖڂب‬
La xarxa ‫اٹَْ َجٶَخ‬
La instal·lació ‫ٽُ ْڂَْؤَح‬
La matèria primera ‫ٽب ّك ح أَ َڇٹٍَِخ‬
Els productes elaborats ‫َخ‬٥‫ٽَڈاكّ ٽَْٖڂُڈ‬
El taller ُ٤َ‫ اٹپَْٖڂ‬, ‫ٸ‬ ُ ‫ َپ‬٦ْ ‫اٹ َپ‬
El magatzem ‫ اٹپقيٿ‬,٤‫اٹپٖڂ‬
Oficina ‫اٹ َپٶْزَجَخ‬
Camió ‫اٹْبؽِڂَخ‬
Els parcs naturals ‫ٍّخ‬٦ٍ‫ج‬ٞ‫اٹؾلائٰ اٹ‬
Zoològic ‫ؽلٌٲخ اٹؾٍڈاځبد‬
Aquari ‫ؽلٌٲخ األٍْپبٳ‬
Parc públic ‫بٽخ‬٥ ‫ؽلٌٲخ‬
Jardí botànic ‫ؽلٌٲخ ځَجبرٍّخ‬
Els espais protegits ‫َخ‬١‫ڀ اٹپَؾْٮُڈ‬ ُ ‫األٽبٵ‬
La conservació del medi ambient ‫ٺى اٹجٍئخ‬٥ ‫خ‬٢َ‫اٹپُؾب٭‬

96
Activitat industrial ًّ٥‫ ِٕڂب‬ٛ‫ځْب‬
Activitat volcànica ًّ‫ ُثوْٵبځ‬ٛ ‫ځْب‬

La riquesa i els recursos naturals ُ‫خ‬١ّ ‫ع‬١‫حُ اٌطَج‬َٚ ْ‫اٌضَش‬

Els recursos naturals ‫ٍّخ‬٦ٍ‫َج‬ٝ ‫َصوْڇَح‬

La riquesa mineral ‫ل ځٍّخ‬٦‫َصوْڇَح ٽ‬
Abundància d'aigua ‫صوڇح ٽبئٍّخ‬
Recursos del país ‫ڂٍّخ‬ٝ‫صوڇح ڇ‬

Les classes socials ‫خ‬١‫د االعزّبع‬

ُ ‫اٌطَجَمب‬

La classe dirigent ‫َجٲَخ‬ٞ‫اٹؾب ِٵپَخ??اٹ‬

La classe baixa ‫ّجٲَخ اٹ ُل ځٍب‬ٞ‫اٹ‬
La classe alta ‫ّجٲَخ اٹوَاٱجخ‬ٞ‫اٹ‬
La classe obrera ‫ب ِٽٺَخ‬٦‫َجَٲَخ اٹ‬ٞ‫اٹ‬

97
Les èpoques històriques ُ‫َخ‬١ِ‫خ‬٠‫سُ اٌزَبس‬ُٛ‫اٌ ُعص‬

La història ‫خ‬٠ِ‫رَبس‬

L'edat del bronze ّ‫ٖ ُو اٹجُوڇځيي‬

ْ َ٦‫اٹ‬
L'edat terciària ‫ٖو اٹضّبٹش‬٦‫اٹ‬
L'era glacial ّ‫ٖو اٹغٺلي‬٦‫اٹ‬
L'era de pedra ّ ‫ٖو اٹؾغو‬٦‫اٹ‬
‫ي‬
El Neolític ‫ي اٹؾلٌش‬
ّ ‫ٖو اٹؾغو‬٦‫اٹ‬
El Paleolític ‫ٖو اٹؾغويّ اٹٲل ٌټ‬٦‫اٹ‬
Edat del ferro ّ‫ٖو اٹؾل ٌلي‬٦‫اٹ‬

98
La Decadència ًّٝ‫ب‬ٞ‫ٖو اإلځؾ‬٦‫اٹ‬
L'era atòmica ‫ٖو اٹ َنهَح‬٦‫اٹ‬
L'edat d'or ًّ‫ٖو اٹنڅج‬٦‫اٹ‬
L'era de l'espai ‫بء‬َٚ‫ٖو اٹٮ‬٥
El Renaixement ُ‫َخ‬ْٚ‫اٹ َڂچ‬
El Segle de les Llums ‫ٖو اٹڂڈّاه‬٥
L'era nuclear ‫ٖو اٹڂڈڇي‬٦‫اٹ‬
L'Edat Mitjana ‫َى‬ٍٞ ْ ‫ٖو اٹ ُڈ‬٦‫اٹ‬
L'Edat Moderna ‫ٖوٌَِخ‬
ْ َ٦‫اٹ‬
La Revolució Industrial ‫ٍَِخ‬٥‫اٹضَ ْڈهَ ُح اٹِٖڂب‬
La Guerra Civil ‫ؾوْةُ األڅْٺٍّخ‬ َ ‫اٹ‬
La Guerra Mundial ‫بَٹپٍِّخ‬٦‫ة اٹ‬ُ ْ‫ؾو‬ َ ‫اٹ‬
La Revolució bolxevic ‫اٹضّڈهح اٹ ُج ْٺِْٮٍَِخ‬

99
 L'hort i la granja ‫ اٌَّضْسَعَخ‬ٚ ‫مخ‬٠‫اٌؾذ‬
‫ اٌخُعَش‬ٚ ٗ‫او‬ٛ‫شح ٌٍف‬١‫مَخ صغ‬٠‫ؽَذ‬

La granja ‫َخ‬٥َ‫اٹ َپ ْيه‬

La pastanaga ‫غيَه‬ َ ‫اٹ‬
L'enciam ٌَّ‫اٹق‬
Els pèsols ‫اٹغُٺجبٿ‬
Les cebes ‫اٹجََٖٸ‬
Arrel ‫اٹغِ ْن ُه‬
Tija ‫ٍبٯ اٹڂّجبد‬
Fruit ُ‫اٹ َض َپو‬
Llavor ‫ ؽُجُڈة‬,‫ثنه‬

100
Conreu de regadiu ٌ‫خٌ ٍَٲَڈٌَخ‬٥‫ىها‬
Mono conreu ‫ ڇاؽل‬٬ْ‫خ ِٕڂ‬٥‫ىها‬
Conreu de secà ‫ٺٍِّخ‬٦ْ ‫َخ َث‬٥‫ىِها‬
Conrear ‫صَسَع‬
Blat ٌ‫ؼ‬
ْ ‫ٱَپ‬
Ordi ‫ٍِو‬٦ْ َ ‫اٹ‬
Civada ‫بٷ‬ْٝ‫قو‬ َ ‫اٹ‬
Alfals ‫اٹ َج ْوٍٍِ ُټ اٹٮّٖخ‬
Assecar َ‫عَف‬
Créixer َ‫ َٔجَذ‬, ََّٝٔ
Regar َٝ‫عَم‬
Collir َ‫َلطَف‬
Tallar َ‫َلطَع‬
Planta farratgera ٍٰ‫ٺ‬٦‫ ځجبد اٹ‬,٬َ‫ٺ‬٥ َ
Plantar ‫غشط‬
Les hortalisses ‫َو‬ُٚ‫اٹق‬
Els llegums ًِّ‫بځ‬َٞ‫اٹٲ‬
Els cereals ‫ِالٷ‬٪‫ اٹ‬, ‫ة‬ُ ‫اٹؾُجڈ‬
L'espiga ‫اٹَُڂْ ُجٺَخ‬
La vinya ‫ڂت‬٥ ‫ٵوٻ‬

101
Els animals de la granja ‫أبد اٌّضسعخ‬ٛ١‫ؽ‬
Criar ْ‫ا‬ٛ١‫ٌذ اٌؾ‬ٚ
Pasturar َٝ‫َسع‬
Adob orgànic ‫ي‬
ّ ‫ْڈ‬ُٚ٥ ‫ٍَپبك‬
Adob artificial ًّ٥‫ٍپبك ٕڂب‬
Adobar ‫عَّ ّذ‬
َ
El pinso ٫‫َال‬٥
Estable ‫ىهٌجخ‬
Herba fresca ‫َْبثخ‬٥
Femer ‫َٽيْ َثٺَخ‬
Excrements d'animals ‫ٽُ ٍْوَىاد‬
Ramaderia ‫روثٍخ اٹپبٍّخ‬
Avicultura ‫روثٍخ اٹلَڇاعڀ‬
Piscicultura ‫روثٍخ اٹََپٴ‬
El pastor ً٥‫اٹوّا‬
El cabrer ‫ي‬٦َ‫ً اٹپ‬٥‫ها‬

Segar َ‫صذ‬َ ‫ؽ‬

َ
Moldre َٓ‫ؾ‬َ‫ط‬َ

Bala de palla ‫ أثبٹخ اٹزِجْڀ‬, ‫ِهىْٻ‬

Farina ٍٰ‫ كٱ‬, ‫ؾٍڀ‬ٝ
Molí fariner ٍٰ‫ؾڂخ اٹلَٱ‬ٞ‫ٽ‬
Molí d'aigua ‫بؽڈځخ اٹپبء‬ٝ
Segó ‫ځُقبٹَخ‬
La cort ‫ىهٌجخ اٹقڂبىٌو‬

102
 L'agricultura ‫اٌضِساعَخ‬
agricultura

L'aigua ُ‫اٹپبء‬

L'aixada ً‫اٹٮؤ‬

L'arada ُ‫اٹپِؾْواس‬

Els arbres fruiters ُ‫األّغب ُه اٹپُض ِپوَح‬L'arrel

‫اٹغنه‬

La botiga ‫اٹلُٵبٿُ اٹؾبځڈد‬

La branca ُ‫ُْٖڀ‬٪‫اٹ‬

La calamarsa ُ‫اٹ َجوَك‬

103
Les parts de la flor:

Pètals(1)

.El Calze

Sèpals (2)

Filament (3)

Antera (4)

104
.

Estigma (5)

Estil (6)

Ovari (7)

Òvuls (8)

Tàlem (9)

Peduncle

El calze ‫ٵؤًُ اٹيَڅوح‬

El camp de conreu ُ‫َخ‬٥‫اٹپَيه‬
erm ‫بء‬ٍٚ‫أهٗ ث‬
L'estigma ‫اٹپٍََِټ‬
L'estil ‫ؽبٽٸ اٹَّپخ‬
La flor ‫اٹيڅوح‬

La floricultura ‫خ األىڅبه‬٥‫ىها‬
Les fulles ‫األڇهاٯ‬
La galleda ‫ٸ‬َّٞ‫اٹ‬
La jardineria ‫ ُخ اٹجََبرٍِڀ‬٥‫ىها‬
La mercaderies ٤‫بئ‬ٚ‫َخُ ڇ اٹج‬٥‫ب‬ِٚ‫اٹج‬
El Monocultiu ‫ ڇاؽل‬٬ْ‫ ُخ ِٕڂ‬٥‫ىها‬
La planta ‫اٹڂَجبد‬
La planta farratgera ٍٰ‫َٺ‬٦‫د اٹ‬ُ ‫ځجب‬
ADOBAR َ‫عَ َّذ‬
L'adob ‫اٹََپبك‬
Els fertilitzants ‫اٹپَُپّلاد‬
REGAR َٝ‫عَم‬
CAVAR ‫ؽَٮَو‬
COLLIR ‫ ؽٖل‬/٬ٞ‫ٱ‬
La collita ‫اٹؾٖل‬
El comerç ُ‫اٹزِغبهَح‬
El comerciant ُ‫اٹزّبعو‬
COMPRAR ‫اّزوډ‬
CONREAR َ٣َ‫َىه‬
El conreu ُ‫خ‬٥‫اٹيّها‬
El conreu de regadiu ‫خ ٍَٲَڈٌّخ‬٥‫ىها‬
El conreu de secà ‫ْٺٍَخ‬٦‫خ َث‬٥‫ىها‬

105
La contaminació ُ‫اٹزَٺڈُس‬
La corda ُ‫اٹؾَ ْجٸ‬
La corol·la ‫رُڈٌَظ‬
CRÈIXER ‫َځپَى‬
El creixement ‫ځَجْذ‬
L'estam ُ‫اٹََلاح‬
El falç ُ‫اٹپِؾَْٖل‬
El fang َ‫ٍِڀ‬ٞ‫اٹ‬
Fèrtil ‫ٽُقِْٖت‬
El gerro de flors ‫ٽيڅوٌّخ‬
GUANYAR ‫هثؼ‬/ ‫ٵَت‬
HIVERNAR ‫رْزّى‬
La inundació ُ‫بٿ‬ٍَٚ‫اٹٮ‬
LLAURAR َ‫ؽوَس‬َ
Les llavors ‫اٹجُنڇه‬
MADURAR َ‫ِظ‬َٚ‫ځ‬
El mercat ُ‫اٹَُڈٯ‬
La natura ُ‫خ‬٦ٍ‫َج‬ٞ‫اٹ‬
NETEJAR َ٬٢َ‫ځ‬
L'ovari ٍ٘‫اٹپَج‬
PLANTAR ًََ‫و‬٩ َ
El pètal ‫ځَڈهٌّخ‬
El pou ُ‫اٹجِئو‬
El preu ُ‫اٹ َضپَڀ‬
El pistil ُ‫اٹپِلَٱَخ‬
El pol·len ٤‫ٺ‬ٞ‫جب ُه اٹ‬٩ ‫ٹٲبػ ڇ‬
La pol·linització ُ‫اٹزّٺٲٍؼ‬
La pols ُ‫اٹزُواة‬
PLOURE ُ‫ ُو اٹََپبء‬ٞ ِ ‫ُر ْپ‬
La pluja ُ‫و‬َٞ ‫اٹ َپ‬
POLINITZAR َ‫أْٹٲَؼ‬
La quantitat ‫اٹٶپٍّّخ‬
RESPIRAR ٌََ‫رَڂَٮ‬
El riu ُ‫اٹڂّچو‬
SEMBRAR ٣‫ىه‬
La tempesta ُ‫بِٕٮَخ‬٦‫اٹ‬
La terra ُْٗ‫أله‬ َ‫ا‬
TRANSPORTAR ‫أځزٲٸ‬
TREBALLAR َ‫ َپٸ‬٥
َ
VENDRE َ٣‫ثب‬

106
El sembrat ُ‫اٹپَؾُْٖڈك‬
La sequera ُ‫ؾ‬
ٜ ْ َ‫اٹٲ‬
La sèquia ُ‫اٹَّبٱٍّخ‬
TALLAR َ٤َٞ‫َٱ‬
El temps ٌِْ‫ّٲ‬ٞ‫ؽبٹ ُخ اٹ‬
La tija ‫ٯ اٹڂّجبد‬ ُ ‫ٍب‬
El tractor ُ‫ؾوّاصَخ‬َ ‫اٹ‬
El tronc ُ‫اٹغِ ْنٷ‬
El vent ُ‫اٹوٌِؼ‬
ASSECAR-SE َ٬‫رَغَ َٮ‬
ESPORGAR ‫َٱٺَ َټ األّْغبه‬

El pagès ُ‫اٹ َٮالّػ‬

La pagesa ُ‫اٹ َٮالّؽَخ‬

107
 َ La vacunació
‫ؼ‬١ِ‫خُ اٌزَ ٍْم‬١َ ٍِ َّ‫ع‬

Vacunar ‫ؼ‬
َ َ‫ٹَٲ‬
Vacuna antivariolosa َ‫ِل‬ٙ ‫ؼ‬ ُ ٍ‫اٹغُلَ هِيّ رٺٲ‬

La xeringa ‫اٹپِؾْٲَڂَخ‬

Injecció subcutània ‫ؽٲڀ رؾذ اٹغٺل‬

Injecció intramuscular ًّ‫َٺ‬َٚ٥ ‫ؽٲڀ‬
Injecció intravenosa ّ‫ؽٲڀ َڇهٌِل ي‬
Posar una injecció َ‫ؽَٲَڀ‬

108
 ُ‫ األِْشاض‬Les malalties
El càncer ُ‫بٿ‬َٝ‫َو‬ ّ ‫اٹ‬
Escorbut ٛ‫ٽوٗ اٍْٲُوثُڈ‬
Mal d'Alzheimer ‫ٽوٗ اٹيٌپو‬
Parkinson ‫ٽوٗ ثبهٵڂَڈٿ‬
Malalties internes ‫ڂٍّخ‬ٝ‫أٽواٗ ثب‬
Coàgul cerebral ‫ٍّخ‬٩‫َخ اٹلّٽب‬ٞ‫غَ ْٺ‬
ْ ‫اٹ‬
Diabetis ّ‫ اٹَٶَوي‬,‫ٽوٗ اٹجڈٷ‬
L'epilèpsia ُ٣َ‫ٖو‬
َ ‫اٹ‬
Infecció urinària
Tuberculosi ‫ٽوٗ اٹزَلَ ُه ٿ‬
Malaltia crònica ‫ٽوٗ كائټ‬
Malalties que s'encomanen ‫أٽواٗ ٍبهٌخ‬
Ciàtica ‫وْٯ اٹڂََب‬٥ ِ ٗ‫ٽو‬
Malalties incurables ‫أٽواٗ اٹپَُزٍََِٖخ‬
Malaltia mental ًّ‫ٲٺ‬٥ ٗ‫ٽو‬
Neurosi ًّ‫ٖج‬٥ ٗ‫ٽو‬
El xarampió ‫ا ٹؾَْٖجَخ‬
Tètanus ‫ٽوٗ اٹ ُٶيّاى‬
La tuberculosi ّ‫َٸّ اٹوّئَڈي‬ِ ‫اٹ‬
La Sida ‫َخ اٹپٶْزََجخ‬٥‫ٔ اٹپَڂب‬ ِ ْ‫ٽوٗ ځَٲ‬
L'úlcera ‫اٹ ُٲوْؽَخ‬
Malaltia hereditària ًّ‫ٽوٗ ڇِهاص‬
Malaltia endèmica ‫ِڀ‬ٝ‫ٽوٗ ٽُزَ َڈ‬

109
 La medicina ُ‫طت‬
ّ ٌ‫ا‬


L'antibiòtic .‫خ‬٠ٛ١‫ثبٌّعبداد اٌؾ‬

La infecció ‫َلْڇډ‬٦‫اٹ‬
La protecció, el preservatiu ‫اٹڈِٱبٌخ‬
El tractament ‫ِالط‬٦‫اٹ‬
La cura, el guariment ‫اٹِْٮبء‬
Otorinolaringologia ‫ ڇ اٹؾڂغوح‬٬‫ت األمٿ ڇ األځ‬ ّ ٝ
Odontologia ‫ت األٍْڂبٿ‬ ُ ٝ
Radiologia ًّ٥‫ب‬٦ّ‫ت اإل‬ ّ ِٞ‫اٹ‬
Medecina genera ّ‫بٻ‬٦‫تّ اٹ‬ٞ‫اٹ‬
Oftalmologia ‫ٍڈٿ‬٦‫ت اٹ‬ ّ ٝ
Podòleg ‫تّ األٱلاٻ‬ٝ
Dermatologia ‫ت األٽواٗ اٹغٺلٌّخ‬ ّ ٝ
Neurologia ‫ٖجٍّخ‬٦‫ت األٽواٗ اٹ‬ ّ ٝ
Psiquiatria ٌْ‫تّ أٽواٗ اٹڂَٮ‬ٝ
Ginecologia ‫ت اٹڂَِبء‬ّ ٝ
Pediatria ‫ٮبٷ‬ٝ‫تّ األ‬ٝ
Metge, metgessa ‫جٍجخ‬ٝ ,‫جٍت‬ٝ
Metge de guàrdia ‫جٍت اٹؾِواٍخ‬ٝ
Metge de capçalera ّٓ‫جٍت فب‬ٝ

110
 ‫اخزصبص األطجّبء‬Les especialitats mèdiques
Curar, guarir ِٟ‫ّشْف‬٠َ ‫ ـ‬ٝ‫شف‬
El dentat ‫َٲْ ُټ األٍْڂبٿ‬ٝ
El dentista ‫ت األٍڂبٿ‬ ُ ٍ‫ج‬ٝ
La dent, les dents ‫ٍِڀّ ـ أٍْڂبٿ‬
Les dents de llet ‫ؾٺٍِت‬ َ ‫ٿ اٹ‬ُ ‫أٍْڂب‬
Les dents fixes o permanents ‫ٿ اٹلَا ِئپَخ‬
ُ ‫َأٍْڂب‬
Les dents postisses ‫ٍَِخ‬٦‫أٍڂبٿ َٕ ْڂ‬
La geniva, les genives ‫ٹِضَخ‬
L’obturació d'una dent (‫ڀ‬ ّ ٍ) ‫ؽْْڈ‬ َ
La infecció ِٗ‫ٷ اٹ َپو‬ ُ ‫اځْزِٲب‬
El fil dental ِ‫ألٍْڂبٿ‬ َ ‫ُ ا‬ٍْٜ َ‫ف‬
El flegmó ِ‫اٹزچبة األٍڂبٿ‬
El fluor ‫ِ٭ٺْڈه‬

Odontologia ‫ت األٍْڂبٿ‬ ُ ِٝ
El paladar ‫ؽَڂَٴ‬
La piorrea ‫ؼ األٍڂبٿ‬ ُ ٍَُ‫رَٲ‬
El queixal, els queixals ً‫ْوا‬ٙ‫وًْ ـ أ‬ٙ ِ
El queixal del seny ِ‫َ ْٲٸ‬٦‫ً اٹ‬
ُ ْ‫و‬ٙ ِ
Radiologia ًّ٥‫ب‬٦ّ‫ت اإل‬ ّ ِٞ‫اٹ‬
Raspall de les dents ‫ُ٭ ْوَّ ُخ األٍڂبٿ‬
Raspallar-se les dents ‫َ٭وََُ األٍَڂبٿ‬
La tosca de les dents ‫ؼ األٍڂبٿ‬ ُ َ‫َٱٺ‬
Medecina general ّ‫بٻ‬٦‫تّ اٹ‬ٞ‫اٹ‬
Oftalmologia ‫ٍڈٿ‬٦‫ت اٹ‬ ّ ٝ

Dermatologia ‫ت األٽواٗ اٹغٺلٌّخ‬ ّ ٝ

Neurologia ‫ٖجٍّخ‬٦‫ت األٽواٗ اٹ‬ ّ ٝ
Psiquiatria ٌْ‫تّ أٽواٗ اٹڂَٮ‬ٝ
Ginecologia ‫ت اٹڂَِبء‬ُ ِٝ
Pediatria ‫ٮبٷ‬ٝ‫تّ األ‬ٝ
Metge, metgessa ‫جٍجخ‬ٝ ,‫جٍت‬ٝ
Anestesiar (‫ٸ‬٦‫فَلَ هَ)٭‬
L'anestèsia local ًِّ٦ِٙ ْ‫رَقْلٌو ٽَڈ‬
Cariar-se una dent ُ‫قو‬
َ ْ‫ق َو ـ ٌَڂ‬
ِ َ‫ځ‬
Càries ًُ‫ځَقَو ـ رَڈ‬
Curar, guarir ًِ‫ّٮى ـ ٌَْْٮ‬

111
 LES DENTS ْ‫األعٕب‬

El dentat ‫َٲْ ُټ األٍْڂبٿ‬ٝ

El dentista ‫ت األٍڂبٿ‬ ُ ٍ‫َج‬ٝ
La dent, les dents ‫ٍِڀّ ـ أٍْڂبٿ‬
Les dents de llet ‫ؾٺٍِت‬ َ ‫ٿ اٹ‬ُ ‫أٍْڂب‬
Les dents fixes o permanents ‫ٿ اٹلَا ِئپَخ‬ ُ ‫َأٍْڂب‬
Les dents postisses ‫خ‬٦ٍ‫أٍڂبٿ ٕڂ‬
La geniva, les genives ‫ٹِضَخ‬
L'obturació d'una dent (‫ڀ‬ ّ ٍ) ‫ؽْْڈ‬ َ
L'obturació d'una dent ‫ؽَْب ـ ٌؾْڈ‬
La infecció ِٗ‫اځزٲبٷ اٹ َپو‬
El fil dental ِ‫ألٍْڂبٿ‬َ ‫ُ ا‬ٍْٜ َ‫ف‬
El flegmó ِ‫اٹزچبة األٍڂبٿ‬
El fluor ‫ِ٭ٺْڈه‬
Otorinolaringologia ‫ ڇ اٹؾڂغوح‬٬‫ت األمٿ ڇ األځ‬ ّ ٝ
Odontologia ‫ت األٍْڂبٿ‬ ُ ِٝ
El paladar ‫ؽَڂَٴ‬
La piorrea ‫ؼ األٍڂبٿ‬ ُ ٍَُ‫رَٲ‬
El queixal, els queixals ً‫ْوا‬ٙ‫وًْ ـ أ‬ٙ ِ
El queixal del seny ِ‫َ ْٲٸ‬٦‫ً اٹ‬ ُ ْ‫و‬ٙ ِ
Radiologia ًّ٥‫ب‬٦ّ‫ت اإل‬ ّ ِٞ‫اٹ‬

112
Raspall de les dents ‫ُ٭ ْوَّ ُخ األٍڂبٿ‬
Raspallar-se les dents ْ‫فَ َشػَ األَعٕب‬
La tosca de les dents ‫ؼ األٍڂبٿ‬ُ َ‫َٱٺ‬
Medecina general ّ‫بٻ‬٦‫تّ اٹ‬ٞ‫اٹ‬

113
El cos humà ْ‫عغُ اإلٔغب‬

114
El cos humà:
 Aparell digestiu
 Regió pancreàtica i conductes biliars
 Estructura de l’estómac
 Estructura dental
 Aparell respiratori
 Faringe
 Laringe: a) estructura b) tall longitudinal
 Aparell excretor
 Estructura del ronyó
 Nefró
 Aparell reproductor masculí
 Testicle
 Aparell reproductor femení
 Ovari
 Gàmetes: a) espermatozoide b) òvul
 Glàndules endocrines
 Cor
 Artèries del cos humà
 Venes del cos humà
 Sistema limfàtic
 Regions cefàliques
 Secció de l’encèfal
 Tall transversal de la medul·la espinal
 Ossos del crani: a) cara lateral b) secció sagital
 Regió toràcica: a) columna vertebral b) caixa toràcica c) vèrtebra
 Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat
superior c) ossos de la mà
 Cintura pelviana i extremitat inferior: a) cintura pelviana b) extremitat inferior c)
ossos del peu
 Músculs del cap i del coll
 Músculs del tronc: a) part anterior b) part posterior
 Músculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior
 Secció de l’orella

115
. caròtida / carótida 2. crossa de l’aorta / cayado de la aorta 3. subclàvia / subclavia
4. pulmonar / pulmonar 5. aorta descendent / aorta descendente 6. intercostal /
intercostal 7. humeral / humeral 8. tronc celíac / tronco celíaco 9. gàstrica / gástrica
10. esplènica / esplénica 11. mesentèrica superior / mesentérica superior 12. ilíaca
externa / ilíaca externa 13. femoral / femoral 14. poplítia / poplítea 15. tibial anterior /
tibial anterior 16. pèdia / pedia 17. tibial posterior / tibial posterior 18. ilíaca interna /
ilíaca interna 19. mesentèrica / mesentérica inferior 20. renal / renal 21. hepàtica /
hepática 22. coronària / coronaria 23. artèria de la mà / arteria de la mano 24. cubital
/ cubital 25. radial / radial 26. aorta ascendent / aorta ascendente 27. tronc
braquiocefàlic / tronco braquiocefálico

. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los

párpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular

116
de los labios 7. esternoclidomastoïdal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9.
escalè / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal

Estructura dental

1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / encía 4. polpa

dentària / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguíneo
y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raíz dental

117


Oftalmologia ‫ٍڈٿ‬٦‫ت اٹ‬

ّ ٝ
L'ull

118
Pediatria ‫تّ األٱلاٻ‬ٝ
Dermatologia ‫ت األٽواٗ اٹغٺل ٌّخ‬ ّ ٝ
Neurologia ‫ٖجٍّخ‬٦‫ت األٽواٗ اٹ‬ ّ ٝ
Psiquiatria ٌْ‫تّ أٽواٗ اٹڂَٮ‬ٝ
Ginecologia ‫ت اٹڂَِبء‬
ُ ِٝ
Pediatria ‫ٮبٷ‬ٝ‫تّ األ‬ٝ
Metge, metgessa ‫جٍجخ‬ٝ ,‫جٍت‬ٝ
Metge de guàrdia ‫ت اٹؾِواٍخ‬ ُ ٍِ‫َج‬ٝ
Metge de capçalera ‫ت اٹؾِواٍخ‬ ُ ٍِ‫َج‬ٝ

119
 ‫ڈاء اٹزڂبٍٸ‬ٙ‫ أ‬Els òrgans sexuals

1. bufeta urinària / vejiga urinaria 2. matriu / matriz (úter / útero) 3. oviducte / oviducto
(trompa de Fal·lopi / trompa de Falopio) 4. ovari / ovario 5. vagina / vagina 6. llavi
major / labio mayor 7. llavi menor / labio menor 8. clítoris / clítoris

1. penis / pene 2. cos cavernós / cuerpo cavernoso 3. uretra / uretra 4. bufeta urinària /
vejiga urinaria 5. pròstata / próstata 6. vesícula seminal / vesícusa seminal 7. conducte

120
 ejaculador / conducto eyaculador 8. glàndula de Cowper / glándula de Cowper
(glàndula bulbouretral / glándula bulbouretral) 9. conducte deferent / conducto
deferente 10. testicle / testículo

húmer / húmero 2. apòfisi acromial / apófisis acromion 3. omòplat / omóplato 4.

clavícula / clavícula 5. estern (estèrnum) / esternón 6. radi / radio 7. cúbit / cúbito 8.
carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide /
escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar
15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros /
hueso grande. 19. metacarpià / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina /
falangina 22. falangeta / falangeta

121
Ossos del crani: a) cara lateral b) secció sagital

1. frontal / frontal 2. parietal / parietal 3. temporal / temporal 4. occipital / occipital 5.

porció escatosa / porción escamosa 6. porció petrosa / porción petrosa 7. apòfisi
mastoide / apófisis

Regió toràcica: a) columna vertebral b) caixa toràcica c) vèrtebra

122
1. regió cervical / región cervical 2. regió dorsal / región dorsal 3. regió lumbar / región
lumbar 4. regió sacra / región sacra 5. regió coccigeal / región coxígea 6. vèrtebra
atles / vértebra atlas 7. vèrtebra axis / vértebra axis 8. disc intervertebral / disco
intervertebral 9. costella veritable / costilla verdadera 10. costella falsa / costilla falsa
11. costella flotant / costilla flotante 12. mànec de l’estern / mango del esternón 13. cos
de l’estern / hoja del esternón 14. apòfisi xifoide / apófisis xifoides 15. cartílag costal /
cartílago costal 16. estern (estèrnum) / esternón 17. cos vertebral / cuerpo vertebral 18.
apòfisi articular / apófisis articular 19. apòfisi transversa / apófisis transversa 20. apòfisi
espinosa / apófisis espinosa 21. arc vertebral / arco vertebral 22. orifici vertebral /
orificio vertebral

mastoides 8. apòfisi estiloide / apófisis estiloides 9. apòfisi zigomàtica / apófisis

cigomática 10. maxil·lar inferior (mandíbula inferior) / maxilar inferior (mandíbula
inferior) 11. pòmul / pómulo 12. maxil·lar superior (mandíbula superior) / maxilar
superior (mandíbula superior) 13. nasal / nasal 14. lacrimal / lacrimal 15. arc superciliar /
arco superciliar 16. esfenoide / esfenoides 17. palatí / palatino 18. vòmer / vómer 19.
etmoide / etmoides

Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat superior c)

ossos de la mà

123
 1. húmer / húmero 2. apòfisi acromial / apófisis acromion 3. omòplat / omóplato 4.
clavícula / clavícula 5. estern (estèrnum) / esternón 6. radi / radio 7. cúbit / cúbito 8.
carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide /
escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar
15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros /
hueso grande. 19. metacarpià / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina /
falangina 22. falangeta / falangeta

Músculs del cap i del coll

124
1. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los
párpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular
de los labios 7. esternoclidomastoïdal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9.
escalè / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal

Músculs del tronc: a) part anterior b) part posterior

1. pectoral major / pectoral mayor 2. serrat major / serrato mayor 3. oblic major de
l’abdomen / oblicuo mayor del abdomen 4. recte major de l’abdomen / recto mayor
del abdomen 5. pectoral menor / pectoral menor 6. intercostal / intercostal 7. trapezi /
trapecio 8. gran dorsal / gran dorsal 9. serrat petit i superior / serrato pequeño superior
10. serrat petit i inferior / serrato pequeño inferior

125
Músculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior

126
 1. deltoide / deltoides 2. tríceps braquial / tríceps braquial 3. bíceps braquial / bíceps
braquial 4. pronador / pronador 5. supinador / supinador 6. palmar / palmar 7. flexor
dels dits de la mà / flexor de los dedos de la mano 8. extensor dels dits de la mà /
extensor de los dedos de la mano 9. sartori / sartorio 10. quàdriceps crural / cuádriceps
crural 11. tendó rotular / tendón rotuliano 12. tibial anterior / tibial anterior 13. bessó /
gemelo 14. extensor dels dits / extensor de los dedos 15. gluti / glúteo 16. semitendinós
/ semitendinoso 17. bíceps crural / bíceps crural 18. semimembranós /
semimembranoso 19. tendó d’Aquil·les / tendón de Aquiles 20. flexor dels dits / flexor
de los dedos

1. pavelló auricular / pabellón auricular 2. conducte auditiu extern / conducto auditivo

externo 3. timpà / tímpano 4. trompa d’Eustaqui / trompa de Eustaquio 5. cargol
(còclea) / caracol 6. nervi auditiu / nervio auditivo 7. finestra rodona / ventana
redonda 8. finestra oval / ventana oval 9. utricle / utrículo 10. canals semicirculars /
canales semicirculares 11. estrep / estribo 12. enclusa / yunque 13. martell / martillo 14.
orella externa / oído externo 15. orella mitjana / oído medio 16. orella interna / oído
intern

127
Esquema de l’ull

1. parpella / párpado 2. pestanya / pestaña 3. membrana conjuntiva / membrana

conjuntiva 4. còrnia / córnea 5. humor aquós / humor acuoso 6. pupil·la / pupila 7. iris /
iris 8. cristal·lí / cristalino 9. humor vitri / humor vítreo 10. nervi òptic / nervio óptico 11.
punt cec / punto ciego 12. fòvea / fóvea 13. retina / retina 14. coroide / coroides 15.
escleròtica / esclerótica

1. vena cava superior / vena cava superior 2. artèria aorta / arteria aorta 3. artèria
pulmonar / arteria pulmonar 4. vena pulmonar / vena pulmonar 5. aurícula esquerra /
aurícula izquierda 6. vàlvula sigmoide / válvula sigmoidea 7. vàlvula mitral / válvula
mitral 8. ventricle esquerre / ventrículo izquierdo 9. vena cava inferior / vena cava
inferior 10. ventricle dret / ventrículo derecho 11. vàlvula tricúspide / válvula tricúspide
12. aurícula dreta / aurícula derecha

128
Aparell respiratori ‫بص اٌزٕفظ‬ٙ‫ع‬

1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esòfag / esófago 5.
tràquea / tráquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquíol /
bronquiolo / 9. pulmó / pulmó

Estructura dental

129
 1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / encía 4. polpa
dentària / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguíneo
y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raíz dental

Aparell digestiu ّٟ‫ع‬ٌٙ‫بص ا‬ٙ‫اٌغ‬

1. boca / boca 2. glàndula paròtida / glándula parótida 3. glàndula sublingual /

glándula sublingual 4. glàndula submaxil·lar / glándula submaxilar 5. faringe / faringe 6.
esòfag / esófago 7. estómac / estómago 8. fetge / hígado 9. pàncrees /pancreas 10.
duodè / duodeno 11. jejú / yeyuno 12. ili (ílium) / ileon 13. còlon ascendent / colon
ascendente 14. còlon transvers / colon transverso 15. còlon descendent / colon
descendente 16. cec / ciego 17. apèndix vermiforme / apéndice vermiforme 18. recte
/ recto 19. anus / ano 10-12 intestí prim / intestino delgado 13-18. intestí gros / intestino
grueso

130
 Aparell respiratori‫اص اٌزٕفظ‬ٛ‫ع‬

1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esòfag / esófago 5.
tràquea / tráquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquíol /
bronquiolo / 9. pulmó / pulmó

131
‫ إٌجبد‬La planta

132
La flor ُ‫اٹيَ ْڅوَح‬
La corol·la ‫رُڈٌَْظ‬
El calze ‫ُټ‬٥ْ‫ ُثو‬,‫ٵؤً اٹيّڅوح‬
El pètal ‫ڇهٱخ رُڈٌَْغٍَِخ‬
El pistil ‫اٹپِلَٱَخ‬
El pol·len ٤ْ‫ٺ‬َٞ ‫ُجب ُه اٹ‬٩ , ‫ٹَٲبػ‬
La fulla perenne ‫ب ِثٺَخ‬٥ ‫ڇهٱخ‬
La fulla caduca ‫ڇهٱخ كا ِئپَخ‬

L'arrel ‫اٹغِ َن ُه‬

La branca ُ‫ُْٖڀ‬٪‫اٹ‬
La llavor ‫ ؽُجڈة‬,‫ثُنُڇه‬
La tija ‫ٯ اٹڂَجبد‬ ُ ‫ٍب‬
El fruit ُ‫اٹضپو‬
Els cítrics ‫ٍّخ‬ٚ‫األصپبه اٹؾپ‬
Sembrar َ ‫َثزَس‬
Germinar َُ‫ع‬
َ ‫ثَ ْش‬
Créixer َ‫َٔجَذ‬
Germinació ٌ‫ځَجْذ‬
Gemmació ‫ُټ‬٥ْ‫رَ َجو‬
Esqueix, empelt ‫ٍِټ‬٦ٞ
ْ ‫ َر‬, ‫ ِّ ْزٺَخ‬, ‫?اٹٮٍَٺخ‬
Espora, espores ٧‫َخ )ط( أَثْڈا‬٩ْ‫ثَڈ‬

133
134
 ‫ب‬١ِ‫ع‬ٌُُْٕٛٛ‫ُِفشداد رِى‬Vocabulari de Tecnologia

La balança ُ‫اٹپٍِياٿ‬
La brúixola ‫ٴ أڇ ثَڈَْٕٺخ‬ ّ‫ؽ‬ ُ
La bàscula ‫أٹٲجبٿ‬
L’enclusa ُ‫اٹََڂَلاٿ‬
La ferreteria ‫اٹلُٵبّٿ اٹؾلائل‬
El torn ‫َخ‬ٝ‫ق َو‬ ْ ِ‫اٹپ‬
El laboratori ُ‫اٹپُقْزَ َجو‬
El clau ُ‫اٹ ِپَْپبه‬
El cargol ًُِ٥ْ‫اٹ ُجو‬
La bombeta elèctrica ًُ‫ػ اٹ َٶچْوثبئ‬ ُ ‫اٹپْٖجب‬
El martell ‫وَٱَخ‬ٞ ْ ‫اٹ ِپ‬
La tisora َُٔ‫اٹپِٲ‬
La serra ُ‫اٹپِڂْْبه‬
El tornavís ًِّ٩ْ‫ٴ ُثو‬ ّ ‫ٽِ َٮ‬

135
El destral ‫٭ؤًْ ؽل ٌل‬
La llima ُ‫اٹپِ ْجوَك‬
Les tenaces ُ‫اٹٶٺجزبٿ‬
Les alicates ‫اٹ َٶپَبَّخ‬
La palanca ‫َخُ األصْٲبٷ‬٦‫ها ِ٭‬
La pala ‫غوَ٭َخ‬ ْ ِ‫اٹپ‬
La proveta ‫أُځْجُڈة افْزِجبه‬
El pic ُ‫ٸ‬٦ْ ‫اٹ ِپ‬
La politja ‫اٹ َج َٶوَح‬
La paleta ٫ َ‫ْل‬٪‫ ِٽ‬, ‫اٹپبٹظ‬
El cable ‫َٺْٴ‬ ِ ‫اٹ‬
La brotxa ‫ُ٭وّْبح‬
La cola ُٰٖ ْ َ‫اٹٺ‬
La clau anglesa ّ‫ٽِٮْزبػٌ اځٶٺٍيي‬
La rasqueta ‫غوَك‬ْ َ‫ ٽ‬, ْٜ‫اٹپٶ‬
L'escala ‫َٺَټ‬
ُ ‫اٹ‬
La femella ‫ٖپُڈٹَخ‬ َ ‫اٹ‬
La volandera ‫ َ٭ ْٺٶَخ‬,‫ َڇهْكَح‬, ‫ْلِ ٿ‬٦‫ؽٺْٲَخ َٽ‬ َ
La capsa de les ferramentes ‫ُٕڂْلُڇٯ األكڇاد‬
El regle ‫وَح‬ََٞ ْ ‫اٹ ِپ‬
El regle graduat ‫وَح ثبألهٱبٻ‬ٞ َ َِْ‫ٽ‬
El regle de càlcul ‫وَح اٹؾَِبة‬ٞ ََ ْ ‫ِٽ‬
L'escaire ‫ ٽُ َضٺَش ٹٺْوٍټ‬, ً‫ ٵُڈ‬, ‫ىاڇٌخ اٹڂَغّبه‬
El cartabó ًٍَّ‫ٽضٺّش ٹٺوٍټ اٹچَڂْل‬
El compàs ‫ ِثوْٵبه‬, ‫َثوْعَٸ‬

Caixa de velocitats ً‫ُٕڂلڇٯُ اٹزُوڇ‬

Caixa d'engranatges ‫َڂَڂبد‬َ ُ‫ُٕڂلڇٯُ ٽ‬
Caixa de distribució ‫ٯ اٹپٮبرٍؼ‬ ُ ‫ُٕڂلڇ‬
Caixa del diferencial ٤ٌِ‫ٯ اٹزَ ْڈى‬
ُ ‫ُٕڂلڇ‬

El corrent elèctric ‫اٹزٍََبه‬

El corrent continu ‫رٍّبه ٽُجبِّو‬
Corrent de baixa freqüència ‫ًء اٹ َزوَ ُك ك‬ٞ‫رٍّبه ث‬
Corrent portador ‫رٍَّبه ؽبٽٸ‬
Corrent oscil·lador ‫رٍّبه ٽُزَنَثْ ِن ة‬
Corrent altern ‫رٍَّبه ٽُ َزوَ ِك ك‬
Corrent induït ًّ‫رٍّبه مار‬
Corrent negatiu ًّ‫ٍٺْج‬ َ ‫رٍّبه‬

136
Corrent derivat
Corrent d'alta tensió
Corrent continu
Corrents elèctrics oposats
ّ ‫رٍَّبه ُٽْْ َز‬
ٰ
‫غچْل‬
َ ‫ً اٹ‬ ّ ‫بٹ‬٥ ‫رٍّبه‬
‫رٍََبه ٽُزَڈإِٸ‬
‫رٍَبهاٿ ٽزلثواٿ‬

El fusible ًّ‫ٍٺْٶب الځٖچبه اٹڈاٱ‬ ِ

El fil d'aram aïllant ‫يُڇٷ‬٦ْ ‫ٍٺٴ َٽ‬
La resistència ‫ٍٺٴ ٽُٲبڇِٻ‬
El fil elèctric ًّ‫ٍٺٴ ٵچوثبئ‬
Antena ًّ‫ٍٺٴ څَڈائ‬
Conductor elèctric ‫ٍٺٴ ٽُڈَِٕٸ‬

Connexió, circuit elèctric ‫رَڈإٍِٸ‬

Presa de terra ٗ‫رَڈإٍب أله‬
Connexió en bateria ٬ُ٥‫ب‬َٚ‫رڈإٍٸ اٹز‬
Connexió en paral·lel ّ‫رَڈإٍٸ اٹزَڈاىي‬
Connexió en sèrie ًّ‫رَڈإٍٸ اٹزَڈاٹ‬

Endoll elèctric ‫ٕٺَخ‬ْ ُ‫اٹڈ‬

Capacitat elèctrica ‫َخ ٵچواثئٍّخ‬٦ٍ َ
Amplitud d'ona ‫َخ اٹپَڈْعَخ‬٦ٍ َ
La freqüència ‫خ اٹنَثْ َن َثخ‬٦ٍ

137
 El motor ُ‫ؾ ِوٳ‬
َ ُ‫اٹپ‬

Motor de dos cilindres ‫ڈاځزٍڀ‬ٍْٞ‫ٽُؾوّٳ ُأ‬

Motor de vapor ّ‫ٽُؾوّٳ ثُقبهي‬
Motor de benzina ‫ٽُؾوّٳ ثڂيٌڀ‬
Motor de combustió ًّ‫ٽُؾوٳ م ڇ االؽزواٯ اٹلَافٺ‬
Motor Dièsel ‫ٽُؾوّٳ اٹلّىٌٸ‬
Motor de quatre temps ‫ً اٹ ِپْْپبه‬
ّ ٥‫ٽُؾوّٳ هُثب‬
Motor d'explosió ‫ٽُؾوّٳ االځٮغبه‬
Motor elèctric ًّ‫ٽُؾوّٳ ٵچوثبئ‬
Motor a reacció ‫ٽُؾوّٳ ځَٮَبد‬

El carburador ‫جّبٯ‬٦‫ٵوثڈهارڈه أڇ اٹ‬

El tub de transformació ٬ٌِ‫ٖو‬ ْ َ‫ة اٹز‬ُ ‫أُځْجُڈ‬
La bugia ‫َبٷ‬٦‫إلّْ ِز‬
ِ ‫َخُا‬٦‫ّ ْپ‬
َ
La dinamo ًّ‫ٽُ َڈٹَل ٵچوثبئ‬
El ventilador ‫ِٽوْڇَؽَخ‬
La bomba de combustió ‫َقَ ُخ اٹڈٱڈك‬ِٚ‫ٽ‬
La pressa d'aire ‫ٽؤْفَن اٹچَڈاء‬
El distribuïdor elèctric ‫ اٹٶچوثبء‬٣ّ‫ٽڈى‬
L'alternador ‫ٽُڈٹِل اٹزٍَّبه اٹپُزَڂبٍِت‬
La bomba d'aire ‫َقَخ څڈاء‬ِٚ‫ٽ‬
Bomba aspirant ‫َقَخ عبمثخ‬ِٚ‫ٽ‬
Bomba expirant ‫خ‬٦‫َقَخ كا٭‬ِٚ‫ٽ‬

138
 Vocabulari de Música ‫خ‬٦‫ٽٮوكاد ٽڈٍٍٲى ّبئ‬

Escoltar ‫أعزّع‬
Escriure َ‫وَزَت‬
Entonar ُّ‫ ٔغ‬ٚ ّٓ‫ٌؾ‬
El clarinet ُ‫اٹپيْٽبه‬
Copiar ‫ٔغخ‬
La guitarra ‫اٹٲٍضبهح‬
La melodia ٌ٣‫ڀ ڇ اٌٲب‬ ٌ ‫ٹؾ‬
Metrònom ‫ٽڈٱِزخ اٹپڈٍٍٲى‬
Pentagrama ًّ‫ٽَلْ هّط ٽئٍٍٲ‬
Bemoll ْ٘‫َالٽَخ اٹقَٮ‬٥
El piano ‫اٹجٍبځُڈ‬
El piano de cua ‫ْٶْٸ‬َ ‫ثٍبځڈ ٵجٍو ٽُضٺّش اٹ‬
Sostingut ٣‫الٽخ اٹپَو٭ڈ‬٥

El violí ‫ٿ ڇ َٵپَڂْغَخ‬ٌ ‫ٵَپب‬

El violinista ‫ٺى اٹٶَپبٿ‬٥ ٌ٫‫بى‬٥
El violoncel ‫ٿ اٹغَچٍو‬ُ ‫ٵَپب‬
Clau ‫َالٽَخ ٽڈٍٍٲٍّخ‬٥
Banda de música ‫ِ٭وْٱَخ ٽُڈٍٍٲٍَخ‬

139
Orquestra ‫أُهٵَزوا‬
Música popular ‫ْجٍّخ‬٦ّ َ ‫ٽُڈٍٍٲى‬
Música pop o lleugera ‫ٽڈٍٍٲى اٹجُڈة‬
Música de Jazz ‫ٽُڈٍٍٲى اٹغبى‬
Música de cambra ‫ٽُڈٍٍٲى‬
Música de fons ‫فٺْٮٍَِخ‬
َ ‫ٽُڈٍٍٲى‬
Música ballable ‫ٽُڈٍٍٲى هاٱٖخ‬
Música ambiental ‫ٽُڈٍٍٲى ٽوٵيٌّخ‬
Música Rock ‫ٽُڈٍٍٲى اٹُوڇٳ‬
Els instruments musicals ‫آالد ٽُڈٍٍٲٍّخ‬
Els instruments de vent ًّ‫ً څڈائ‬ ّ ‫آٹخ اٹپُڈٍٍٲ‬
Els instruments de corda ‫ً ڇَ َروٌَِخ‬ّ ‫آٹخ اٹپُڈٍٍٲ‬
Els instruments de percussió ٣‫آٹخ اإلٌٲب‬
La sardana ‫بالځٍّخ‬ٞ‫ْجٍّخ ٱ‬٦ّ َ ‫اٍْټ هَٱْٖخ‬

Música estereofònica ‫ٽُڈٍٍٲى ٍزوٌڈ٭ڈځٍّخ‬

Música simfònica ‫ٽُڈٍٍٲى ٍپٮڈځٍّخ‬
Tenor ‫ػ ٭ً اٹپُڈٍٍٲَى‬ ُ ‫اٹَٖلّا‬
Música vocal ‫ِڂبئٍّخ‬٩ ‫ٽُڈٍٍٲى‬
Música clàssica ‫ٽُڈٍٍٲى ٵالٍٍٶٍّخ‬

Alguns signes i conceptes musicals importants ‫أ٘ ُّ اٌعالِبد‬

‫ّخ‬١‫م‬١‫ع‬ٌّٛ‫ا‬

El calderó ٬ْ‫َالٽَخ ڇَٱ‬٥

La corxera ‫ماد اٹَِڀ‬
La fusa ‫صالصٍّخ األٍْڂبٿ‬
La blanca ‫بء‬ٍٚ‫َالٽَخ ث‬٥
La negra ‫َالٽخ ٍڈكاء‬٥
El silenci ‫ٖپْذ‬َ ‫اٹ‬
El to ‫ٽَٲب ُٻ اٹَٖڈْد‬
La intensitat ‫ِّلَ ُح اٹَٖڈْد‬
El timbre ٫‫به ٹٺلالٹخ ك هعبد اٹْو‬٦ِْ‫ ٭ڈٯ اٹ‬٤ٙ‫َالٽَخ رُڈ‬٥
So greu ٍ٘‫َٕڈْد فَٮ‬
So agut ّ‫َٕڈْد ؽبك‬
El compàs ُ٣‫اإلٌٲب‬
El ritme ٣‫اٌٲب‬
El compositor ‫ ٽُڈٍٍٲًّ أڇ ٽُٺؾِڀ‬٬ِ‫ٽُئٹ‬
Interval ‫ك هعخ ٽُڈٍٍٲٍّخ‬
L'entonació ُ‫اٹ َزٺْؾٍِڀ‬

140
L'òpera ‫ُٽٺَؾَڂَخ‬
La cançó ‫ْڂٍخ‬٩ُ‫األ‬

El pentagrama
El pentagrama és una pauta formada por cinc línies horitzontals,
paral·leles equidistants entre si, sobre les quals s´escriuen els signes que
serveixen per a escriure la música occidental. Les distàncies compreses
entre les línies són els espais. Les línies i espais es compten d´abaix a dalt.
La posició de la nota sobre una de les línies o un dels espais, indica
l'alçada i el nom del so a executar.

Rodona Blanca Negra Corxera Semicorxera

http://www.geocities.com/xerdeso1/solfa.html

141
 ELS ANIMALS SALVATGESُ‫ّشخ‬
َ ِ‫َؽ‬َٛ‫أبدُ اٌُّز‬َٛ١َ‫اٌؾ‬

Lleó ‫أٍل‬
Lleona ٌ‫ٹَجُئَح‬

Puma ِ‫ اٹغَ َجٸ‬٤ُ ْ‫ٍَج‬

Bigotis ‫ أّڂبة‬,‫ّڈاهة‬

Crinera, cabellera ‫ٹجل األٍل‬

Les urpes - ‫ٽِقْٺت ط ٽقبٹت ُثوْصٌڀ ط ثواصڀ‬

La trompa‫ٍټ‬ٝ‫ُڈٻُ ط اٹقوا‬ٝ‫اٹقُو‬

142
Ullal ‫ځبة ط أٌڂٍت‬

La pota ‫ٸ‬
ٌ‫ع‬ْ ِ‫ه‬

La cua   

La banya ‫َٱوْٿ ط ٱوڇٿ‬

La peüngla ٫‫ال‬١‫ ط أ‬٬ْ‫ٺ‬١

La bossa o marsupi ‫عِواة‬

La gepa ‫ٍَڂَټ ط َأٍْ ِڂپَخ‬

Elefant ُ‫اٹٮٍِٸ‬

Camell ‫ اثْٸ‬,ٌ‫ع َپٸ‬

َ

143
Dromedari ‫ څغٍڀ‬,‫عپَٸ ڇؽٍِل اٹََڂبٻ‬
َ

Búfal ًُ‫اٹغبٽُڈ‬

Cérvol ‫أٌَِٸ‬

Cangur ‫و‬٪‫ٵڂ‬

La coberta, la closca ‫ ِٱْْوح‬, ٣ْ‫ ِكه‬,‫مَثْٸ‬

El tigre َٜٞ‫ِځ ْپ ُو ٽُق‬

Lleopard ٌ‫ِځ ْپو‬

144
‫‪Jaguar‬‬ ‫ِځ ْپ ٌو أٽوٌٶب‬

‫‪Pantera‬‬ ‫ځپو اٹؾجْخ ‪ ,‬ځپو اٹچڂل‬

‫‪Girafa‬‬ ‫ىها٭خ‬
‫‪Hipopòtam‬‬ ‫٭وً اٹجؾو‬

‫‪Rinoceront‬‬ ‫ٵوٵلٿ ّ‬ ‫وحيد القرن‬

‫‪Mandril‬‬ ‫ِٱوْك ِٽيْڇاػٌ‬

‫‪Ximpanzé‬‬ ‫ّپجبځيي‬
‫‪Goril·la‬‬ ‫ال‬
‫‪ُ٩‬ڈهٌِ ّ‬
‫‪Ós‬‬ ‫كُةّ‬
‫‪Ós marí‬‬ ‫ؾوِ‬
‫ة اٹجَ ْ‬‫ك ُ‬
‫‪Ós bru‬‬ ‫كةّ أٍپو‬
‫‪Ós polar‬‬ ‫كةّ أثٍ٘‬
‫‪Guineu‬‬ ‫َص ْ‪٦‬ٺَتٌ‬
‫‪Llop‬‬ ‫ِم ئْتٌ‬
‫‪Antílop‬‬ ‫‪َ١‬جًْ‬
‫‪Ullal‬‬ ‫ځبة )ط( أځٍْبة‬
‫‪Zebra‬‬ ‫ؽِپبهُ اٹ َيهْكِ‬

‫‪145‬‬
 ‫أبد‬ٛ١‫ف رأوً اٌؾ‬١‫و‬
ELS HÀBITS ALIMENTARIS DELS ANIMALS

Els animals herbívors ‫بّجخ‬٦‫اٹؾٍڈاځبد اٹ‬

Els animals carnívors ‫اٹٺّؾْ ِپٍَبد‬
Els animals omnívors ‫اٹؾٍڈاځبد اٹزً ربٵٸ ٵٸّ األٍّبء‬

Els animals domèstics ‫ؽٍڈاځبد أَ ْڅٺٍَِخ‬

Els animals amfibis
Els animals remugants
Els animals mamífers
Els animals vertebrats
Els animals invertebrats
Els animals de presa
Els crustacis
Els rosegadors
Els microorganismes
Els espermatozoides
‫ؽٍڈاځبد َثوْٽبئٍَِخ‬
‫ؽٍڈاځبد ٽُغْ َزوَح‬
‫ؽٍڈاځبد صَلٌٍَْخ‬
‫ؽٍڈاځبد ماد ٭َٲبه‬
‫ؽٍڈاځبد ال ٭ٲوٌّخ‬
ًِ‫ؽٍڈاځبد ٽُٮْ َزو‬
‫ْوٌَِخ‬ْ ‫ؽٍڈاځبد اٹ ِٲ‬
‫ِپخ‬ٙ‫ؽٍڈاځبد اٹٲب‬
‫ؽٍڈاځبد ځُٲبئٍَِخ‬
‫ؽٍڈاځبد ٽَڂَڈٌَِخ‬

146
MOTS PER A DESIGNAR ELS ANIMALS

Salvatge ٌِِ‫ٽُزَڈَؽ‬
Bèstia ‫كاثّخ‬
Monstre ‫َثچٍِپَ ٌخ‬

ELS RÈPTILS ‫اٌ َضؽَبفبد‬

La serp ‫اٹؾٍَخ‬

La sargantana ‫ٍوح‬٪ٕ ‫بءح‬٢ِ٥

El caiman ًّ‫رپَبػ أٽوٌٶ‬

El cocodril ُ‫اٹ ِز ْپََبػ‬

L'escurçó ‫َى‬٦‫أَ ْ٭‬

La cobra ‫ٸ‬
ّ ِٖ‫َى اٹ‬٦ْ‫َأ٭‬

147
 Animals petits

L'esquirol ُ‫اٹَِڂْغبة‬

L'eriçó ‫اٹ ُٲ ْڂ ُٮ ُن‬

El ratolí ‫اٹٮَ ْؤهَح‬
El talp ‫ ٭ؤهح‬, ‫فٺْل‬ ُ
El gripau ‫ٺْغُڈٻ‬٦ُ ‫اٹ‬
La granota ُ٣َ‫َٮْل‬ٚ‫اٹ‬
El cuc ‫اٹ ُل ڇكَح‬
El llimac ‫اٹ َجيَاٱَخ‬
El cargol ‫ؾَٺيُڇٿ‬ َ ‫اٹ‬
L'aranya ‫َ ْڂٶَجُڈد‬٦‫اٹ‬
La teranyina ‫ڂٶجڈد‬٦‫ظ اٹ‬ ُ ٍَِ‫َځ‬
L'escorpí ‫َ ْٲوَة‬٦‫اٹ‬
El cuc de terra ٗ‫كڇك ُح األه‬
El cuc solitari ‫ ـ كڇكح اٹڈؽٍل‬ٌٜ‫كڇكح اٹَْو‬
El cuc de la seda ِ‫ كڇكح اٹ َٲي‬-‫كڇكح اٹؾَوٌو‬

148
ELS INSECTES ُ‫ؾّشَشَاد‬
َ ٌ‫ا‬

La mosca ‫اٹنُثبثَخ‬
La puça ‫ُڈس‬٩ْ‫اٹ ُجو‬
L’escarabat ‫ْٸ‬٦‫غ‬ ُ ‫اٹ‬
La marieta ‫َُڈٱَخ‬٥ ْ ُ‫اٹل‬
El mosquit ‫َخ‬ٙ‫ُڈ‬٦‫اٹ َج‬
L'abella ‫اٹڂَؾٺخ‬
La vespa ‫اٹيُځْجُڈه‬
La formiga ‫اٹ َڂ ْپٺَخ‬
El formiguer ‫عوْصُڈٽَ ُخ اٹ َڂپْٸ‬ ُ
La llagosta ‫ عُڂْلُة‬, ‫عوّاكح‬ َ
El grill ُ‫ٕو‬ُ ْ‫ٖو‬ ُ ‫اٹ‬
La papallona ‫٭َواَّخ‬
La cuca de llum ‫ؽجَبؽِت‬ ُ , ‫َخ‬٥‫ٌَوا‬
L’escarabat de cuina ‫اٹٖوٕو‬
El tàvec ِٗ‫ مثبثخ ٱبه‬,‫ُم ثبثخ اٹقٍٸ‬
El rusc ‫فٺٍّخ ځؾٸ‬
La bresca ‫ََٸ‬٦َ ‫ٓ اٹ‬ ُ ُْ‫ُٱو‬
La crisàlide ‫اٹقبكِ هَح‬
La larva ‫اٹ ٍَوَٱَخ‬
L'eruga ٣‫اٹٍَو ڇ‬
El cuc ‫اٹلُڇ َك ح‬

149
ELS ANIMALS DE GRANJA ‫أبد اٌ َّ ْض َسعَخ‬ٛ١‫ؽ‬

El ramat ‫اٹپبٍّخ‬
La vaca ‫اٹجٲوح‬
El vedell ‫ِغْٸ‬٦‫اٹ‬
La vedella ‫غٺَخ‬
ْ ِ٦‫اٹ‬
El toro ‫اٹضڈه‬
El xai ً‫ؽ ْڈ ِٹ‬
َ ,٫‫اٹقَوڇ‬
El porc ‫اٹقڂيٌو‬
La cabra ‫يح‬٦‫اٹپ‬
El cavall ‫اٹؾٖبٿ‬
L'ase ُ‫اٹؾِپبه‬
El mul ‫ْٸ‬٪‫اٹ َج‬
La mula ‫ٺخ‬٪‫اٹج‬
L'ovella ‫اٹّْبح‬

L'aviram

La gallina ‫اٹلَعبعَخ‬
El gall ُ‫اٹ ِل ٌٴ‬
El pollet ‫اٹٮَوؿ‬
L'ànec ٜ
ُ ‫اٹ َج‬
La lloca ّ‫اإلِ َڇى‬
El gall dindi ً‫بإُڇ‬ٞ‫اٹ‬

150
ELS ANIMALS DOMÈSTICS‫فخ‬١ٌ‫أبد األ‬ٛ١‫اٌؾ‬

El gat ّٜ‫اٹ ِٲ‬

El gos
La gossa ‫اٹٶٺت‬
El conill ُ‫األهْځَت‬
La tortuga ‫َٺْؾَٮبح‬
ُ ‫اٹ‬

El periquito ‫اٹ ُل ّه ح‬
El papagai ‫بء‬٪ّ‫اٹجج‬
El peix de colors ‫ٍپٴ ُٽٺَڈّٿ‬

151
 SOROLLS D'ANIMALS‫أبد‬ٛ١‫ادُ اٌؾ‬ْٛ‫أَص‬

Bordar َ‫ځَجَؼ‬
Grunyir ٤‫ٱج‬
Udolar ‫ڈډ‬٥
Miolar ‫ٽبء‬
Roncar ‫ څل ه‬-ّ‫ څو‬-‫فو٭و‬
Renillar ‫ٕچٸ‬
Bramar ِٰ‫َځچ‬
Braolar, bramular َ‫فبه‬
Belar, Begallar ‫ب‬٪َ‫ص‬
Raucar ( la granota ) َٰ‫َځ‬

152
 ELS OCELLS ُ‫س‬ُٛ١ُ‫اٌط‬

La cua ُ َ‫اٹنَځ‬
‫ت‬
La ploma ‫اٹوٌَِْخ‬
L'ala ُ‫اٹغڂبػ‬
El bec ُ‫اٹپِڂْٲبه‬
La garra, les urpes ‫ ثُضُڀ‬- ‫ٽقٺت‬
El voltor ‫اٹڂَّو‬
La gàbia َُٔ‫اٹٲَٮ‬
El tord ‫َپَڂَخ‬ُ ‫اٹ‬
La coloma ‫اٹؾَپبٽَخ‬
L’oreneta ‫اٹَُڂُڈځُڈ‬
El picot ‫اٹڂَٲبه‬
L'estornell ‫ىُهىُڇه‬
El pardal ‫ي‬
ّ ِ‫اٹ ُل ڇ ه‬
El corb ‫ُواة‬٪‫اٹ‬
L'alosa ‫اٹٲُ َجوَح‬
El cucut ‫اٹچُلْڅُل‬
El corb ُ‫ُواة‬٪‫اٹ‬
L'estruç ‫بٻ‬٦َ‫اٹڂ‬
La gavina ‫اٹڂَ ْڈهٍَخ‬

153
La guatlla ‫اٹَُپبځَى‬
La perdiu ‫اٹؾِغَٸ‬
El rossinyol ‫اٹ ُجٺْجُٸ‬
El pel·licà ‫َخ‬٦‫غ‬
َ َ‫اٹج‬
La cigonya ٰ‫ٹٲٺ‬
El cigne ًّ‫واٱ‬٥ ّ‫ اڇى‬-ّ‫رټ‬
El flamenc ًّ‫٭ٺپڂٶ‬
L'agró ‫َثَٺُْڈٿ‬
La gavina ‫ىٽَظُ اٹپبء‬
El pingüí ٌٰ‫ْو‬ٞ‫اٹ ِج‬
El falcó ‫اٹٖٲو‬
L'àliga ‫ُٲبة‬٦‫اٹ‬
L'òliba, el mussol ‫ أ ّٻ اٹَٖقو‬,‫پَخ‬٦ْ ‫ َث‬, ‫څبٽخ‬

154
‫ْوٌَِبدُ ‪ELS CRUSTACIS I ELS MOLUSCOS‬‬
‫اٹ ِٲ ْ‬

‫‪El marisc‬‬ ‫ي ٕبٹؼ ٹألٵٸ ٽڀ اٹيِفڈٌّبد‬

‫ٸ ؽٍڈاٿ ثؾو ّ‬ ‫ٵّ‬
‫‪Els musclos‬‬ ‫ثٺؼ اٹجؾو‪ -‬رُڈرٍْب‬

‫‪El pop‬‬ ‫ف‪ُٞ‬جڈ‪ٛ‬‬‫‪‬أُ ْ‬

‫ٽِؾبه‪L'ostra‬‬
‫‪La gamba‬‬ ‫ثُو‪ُ٩‬ڈس اٹجَؾْو‬
‫‪La gambeta‬‬
‫ي أڇ اٹ ُٲ َو ٌْلِ ً أڇ ثو‪٩‬ڈس اٹجؾو‬
‫أٍټ ځڈ‪ٍ٪ٕ ٣‬و ٽڀ اٹغَ ْپ َج ِو ّ‬

‫‪Calamar‬‬
‫ؽَجّبه ‪ -‬ٵالٽب هٌب‬

‫‪155‬‬
ELS ARBRES ُ‫شغَبس‬
ْ ‫ا َأل‬

http://www.tecnocat.com/loport/flora.html

La branca ‫ُٖڀ‬٪‫اٹ‬
La fulla ‫اٹڈهٱخ‬
El tronc ‫اٹَبٯ‬
L'arrel ‫اٹغُنْ ه‬
L'aglà ٛ‫اٹ َجٺُڈ‬
L'ametller ‫ّغوح اٹٺڈى‬
El garrofer ‫ّغوح اٹقوڇة‬
La pinya ُ‫ٵُڈ ُى اٹَٖڂَڈْ َثو‬
El roure ‫ٍِڂْلٌبٿ ُٽيَځَل‬
El faig ٤‫ –ّبئ‬٫‫وڇ‬٦‫ىاٿ )ٽ‬
L'om ّٰ‫ّغوح اٹ َج‬
El freixe ‫ٖٮڈه‬٦‫ٹَبٿ اٹ‬
L'avet ‫َر ُڂّڈة‬
El pi ‫ٖ َڂ ْڈثَو‬
َ ‫اٹ‬
El cedre ٌ‫َأ ْهى‬
El desmai ‫اٹَٖٮْٖب٭َخ‬
La figuera ‫ّغوح اٹزٍّڀ‬
La palmera ‫اٹڂّقٺخ‬

156
‫‪L'olivera‬‬ ‫ّغوح اٹيٌَزڈٿ‬
‫‪Llimonera‬‬ ‫ّغوح اٹٺٍپُڈٿ‬
‫‪Pomera‬‬ ‫ّغوح اٹ ُزٮّبػ‬
‫‪Taronger‬‬ ‫ّغوح اٹجورٲبٷ‬
‫‪El xiprer‬‬ ‫اٹَڈهح‬

‫‪157‬‬
 VOCABULARI BÀSIC D'EDUCACIÓ FÍSICA
‫بظَخ‬٠ِ‫ُِفْشَدادُ اٌش‬

La pilota
ُ‫اٹ ُٶوَح‬
El frontennis
ُ‫ٵو ُح اإلٍْٶڈا‬
El bàsquet
‫َٺَخ‬َ ‫ٵُو ُح اٹ‬
El voleibol
‫ٵو ُح اٹّْجٶَخ‬
El tennis
‫وَة‬ٚ ْ ِ‫ٵو ُح اٹپ‬
Tennis de taula
‫ّب ِڇٹَخ‬ٞ‫ٵو ُح اٹ‬
El Rugbi
‫ٍِٺَخ‬ٞ‫ُٵوَ ُح اٹ ُپَْ َز‬
El futbol
‫ٵوحُ اٹٲَلَٻ‬
El beisbol
‫ِلَح‬٥‫ٵو ُح اٹٲب‬
El waterpolo
‫ٵوحُ اٹپبء‬
L'handbol
‫ٵو ُح اٹٍَل‬
Els Jocs Olímpics
‫بة األڇٹپجٍّخ‬٦‫األٹ‬

158
 L'esgrima
٬ٍََْ‫ت اٹ‬ ُ ْ٦‫َٹ‬
L'Atletisme
‫بة اٹٲُڈَډ‬٦‫اٹ‬
El golf
٬‫ٵو ُح اٹغُڈٹ‬
Llançar
ًِ‫َهٽَى ـ ٌَ ْوٽ‬
Llançament de pes
‫َهٽًْ اٹٶوح اٹؾَلٌِ ِل ٌَخ‬
Llançament de javelina
‫هٽً اٹ ُوٽْؼ‬
Llançament de martell
‫وَٱَخ‬ٞ ْ ‫هٽً اٹ ِپ‬
Llançament de disc
ْٓ‫هٽً اٹٌٲو‬
Material esportiu
‫ٍَخ‬ٙ‫أَكَ ڇاد هٌِب‬
Abric
ُ٬ٞ َ ٦ْ ‫اٹ ِپ‬
Agenda
‫اٹپُ َن ِٵوَح‬
Aixeta
‫ ٕڂجڈه‬, ‫ؽڂٮٍخ‬
Ampolla d'aigua
‫ ٱبهڇهح‬,‫ىُعبعَخ‬
Anotació
‫رَْغٍِٸ‬
Àrbitre
‫ؽبٵِ ُټ اٹپُجبهاح‬
Assecador dels cabells
‫ْو‬٦ّ َ ٬َ‫ٽغٮ‬
Aturar-se
ُ٬‫ ـ ٌَ ِٲ‬٬َ‫ڇَٱ‬
Baixar
ٜ‫ څج‬, ‫أځيٷ‬
Batre un rècord
ً‫وة هَٱْپًب ٱٍِبٍٍِب‬ٙ
Les botes
‫عيٽڄ‬
L'armari
ُ‫اٹقِياځَخ‬

159
 La bufanda
‫ٹٮؾخ‬
Càstig
‫ُٲُڈثَخ‬٥
Corredor
‫عوَاء‬ َ
Corregir
َ‫َٕؾَؼ‬
Entrenador
ٌ‫ٽُلَ هّة‬
Equip
ٌٌِٰ‫َ٭و‬
Escriure
َ‫ٵَزَت‬
Esport
‫خ‬ٙ‫هٌب‬
Examen
‫اٽزؾبٿ‬
Expulsar
ُ‫وُك‬ٞ ْ ٌَ ‫وَكَ ـ‬ٝ َ
Expulsió
ٌ‫وْك‬ٝ َ
Falta
‫وثخ‬ٙ
Camp de futbol
‫َت ُٵوَح اٹٲَلَٻ‬٦‫َٽ ْٺ‬
Cop de cap
ًِْ‫وْثَخُ اٹ َوأ‬ٙ َ
Córner
‫وْثَخ ُهٵْڂٍَِخ‬ٙ َ
Falta
‫ُٲُڈثَخ‬٥
La mitja part en un partit
‫ ٭ًِ اٹپُجبهَاح‬ٛ ُ ‫اٹَْ ْڈ‬
El partit
ُ‫اٹپُجبهَاح‬
Partit de tornada
‫ٽُجبهَا ُح صَ ْؤهٌِّخ‬
Partit amistós
‫ٽُجبهاح ؽُجٍّّخ‬
La final
‫ٽجبهاح فزبٽٍّخ‬

160
 Els quarts de final
‫ ځِچبئٍَِخ‬٤ْ‫ٽُجبهٌَبد هُث‬
La lliga, la temporada
ُ‫اٹپَڈْ ٍِټ‬
La semifinal
‫ٽُجبهٌَبد ٱَجْٸ اٹڂِچبئٍَخ‬
El pal de la porteria
‫ٖب اٹ َپوْٽى‬٥
Penal
‫عيَاء‬ َ ‫وْثَخ‬َٙ
El penjador de la roba
‫ٍَِخ‬ٙ‫الَٱَ ُخ اٹضٍِبة اٹوٌَّب‬٥
َ
Porter
‫ً اٹ َپ ْوٽَى‬ ُ ِ‫ؽبه‬
Porteria
‫اٹ َپ ْوٽَى‬
Posar-se en renglera
ً‫ة ُٕٮُڈ٭ب‬ َ َ‫و‬ٙ
َ
Caiguda
ٛ‫ٍُٲُڈ‬
El calendari
‫رٲڈٌټ‬
Campió
ٌ‫ٸ‬ٞ َ ‫َث‬
El campionat
ُ‫ُڈٹَخ‬ٞ‫اٹ ُج‬
Caure
َٜ‫ٍَ َٲ‬
La classificació
٬ٍِْٖ‫رَڂ‬
Classificat,ada
٬َ‫ٽَُٖڂ‬
El club esportiu
ًّٙ‫ځبكٍ هٌب‬
El cronòmetre
ِ‫ً اٹڈَٱْذ‬ ُ ‫ٽِٲٍْب‬
Davanter
‫ٽُزَٲَ ِل ٻ‬
Defensa
٤ِ‫ٽُلا٭‬
Derrota
‫َڅيٌِپَخ‬

161
 La dutxa
ُ‫كُڇ‬
Dutxar-se
ُ‫زَٸ ثبٹل‬٩‫أ‬
Empat
‫بك ٷ‬٦‫ر‬
Empat a zero
٫‫بك ٷ ثِلُڇٿ أَڅْلا‬٦َ‫ر‬
Entrar
‫كفٸ‬
L'escombra
ُ‫اٹ ِپٶْ َڂََخ‬
Esponja
‫اٍٮڂظ‬
Falta o absència a classe
‫ڀ اٹپل هٍخ‬٥ ‫ٍبة‬٩
La farmaciola
‫ٯ اٹٍَْٖلَ ٹٍَِخ‬ ُ ‫ُٕڂْلُڇ‬
El gimnàs
ِ‫َخ‬ٙ‫َخُ اٹوٌِب‬٥‫ٱب‬
Gol
٫‫څل‬
Gols a favor
ُ‫ ٹَڄ‬٫‫أڅلا‬
Gols en contra
‫ٺٍڄ‬٥ ٫‫أڅلا‬
La goma d'esborrar
‫اٹ ِپپْؾبح‬
Els guants
‫ٱٮبى‬
Guanyar
‫ٺَى‬٥
َ ‫ت‬ َ َ‫ٺ‬٪َ ‫َر‬
El guix
‫َجبٍّو‬ٞ‫اٹ‬
L'horari
‫بد اٹپل هٍٍّخ‬٥‫ٷ اٹَّب‬ ُ ‫عَلْ َڇ‬
El jersei
‫عوٍٍخ‬
El lavabo
‫َٺخ‬٪‫اٹپوؽبٗ أڇ اٹپ‬
Línia de sortida
‫ّ اإلثزلاء‬ٜ‫ف‬

162
 Línia de defensa
٣‫ اٹلِ ٭ب‬ٜ ّ‫ف‬
Línia d'arribada
‫ اٹڈُُٕڈٷ‬ٜ ُ‫ف‬ َ
Línia d'atac
‫ اٹچُغُڈٻ‬ٜ ُ‫ف‬ َ
Línia davantera
‫ اٹپُٲَلِٻ‬ٜ ُ‫ف‬َ
Línia de mitjos
ٍَٜ‫ اٹ َڈ‬ٜ ُ‫ف‬ َ
Les jornades esportives
‫ٍّخ‬ٙ‫ؽٸُ اٹوٌِب‬ ِ ‫اٹپَوا‬
Lesionar-se
ٍ‫غوْػ‬ َ ِ‫ة ث‬
َ ‫إَٔب‬
La lesió
ٌ‫إِبثَخ‬
El llapis
ٓ‫َٱٺَټ هَٕب‬
El llibre
ُ‫اٹٶِزبة‬
La maquineta
‫ٽجواح‬
Marcar un gol
ً‫غٸَ څَلَ ٭ب‬ َ ٍَ
La meta
٫َ‫ اٹچَل‬ٜ ّ‫ف‬
El mirall
ٌ‫ِٽوْآح‬
Els mitjons
‫ٹغَڈاهِة‬
La motxilla
‫ؽٲٍجخ‬
El pal de fregar
‫ٽَبؽخ‬
Els pantalons
‫ ٍواڇٌٸ‬, ‫ٺڈٿ‬ٞ‫ثڂ‬
Paper higiènic
‫ڇهٯ اٹؾپبٻ‬
Paperera
‫ٍٺَخ ٽچپالد‬
Participar
َ‫ّب َهٳ‬

163
 Patinar
َٰ‫َر َيَٹ‬
Perdre
َ‫ا ْځ َچيَٻ‬
La pinta
ْْٜ‫اٹ ُپ‬
El pinzell
‫هٌَِْخ‬
El poliesportiu
ًّٙ‫َتُ اٹوٌِب‬٦‫اٹ َپ ْٺ‬
Pujar
٤‫ٺ‬ٝ , ‫ل‬٦ٕ
El quadern, la llibreta
ُ‫اٹ َل ٭ْ َزو‬
El recollidor
‫ٽغو٭خ‬
El regle
‫وح‬َٞ‫ٽ‬
Respirar
ٌََ‫رَڂَٮ‬
Els retoladors
‫ٍخ‬ٍٞٞ‫أٱالٻ رق‬
Roba esportiva
‫ٍَّخ‬ٙ‫ٽَالثٌِ هٌِب‬
Roba interior
‫ٽَالثٌ كافِٺٍَخ‬
Sabó
‫ٕبثڈٿ‬
Sortida
‫ؽٺَخ ٽَ ْل َهٍٍَِخ‬
ْ ِ‫ه‬
Sortir
َ‫فوَط‬ َ
Sabatilles esportives
‫ٍَِخ‬ٙ‫??أَؽْ ِن ٌَخ هٌِب‬
Sacada
‫وْثَخ‬ٙ
َ
La samarreta
ًّٙ‫َٱپٍِٔ هٌِب‬
La tanca, tanques
‫ؽبعي‬
Targeta groga
‫بٱَخ َٕٮْواء‬ِٞ‫ث‬

164
 Targeta vermella
‫ؽپْواء‬ َ ‫بٱخ‬ٞ‫ث‬
Tauló d'anuncis
‫ْالځبد‬٥‫ٹَڈْؽَخُ اإل‬
El testimoni en una cursa de relleus
٤ُ‫َٖب اٹزَّزَبث‬٥
Les tisores
ّٔ‫ٽٲ‬
Torneig esportiu
‫ٍّخ‬ٙ‫ُڈٹَخ هٌب‬ٞ‫ُث‬
La tovallola
‫اٹپڂْٮخ‬
Treball
ٌ‫ رَ ْٲوٌِو‬,‫فِ ْلٽَخ‬
El vestidor
ٌِ‫ٷ اٹپَالث‬ َ ‫وْ٭َخ ثَ َل‬٩
ُ
El lavabo
‫رڈاٹٍذ‬
El xandall
‫ٍّخ‬ٙ‫ٹِجبً هٌب‬
La xarxa
‫َّ َجٶَ ُخ اٹ َپ ْوٽَى‬
El xiulet
‫َٕٮَبهَح‬
Córrer
‫غوِي‬ ْ ٌِ ‫عوَډ ـ‬ َ
Saltar
َ‫ٱَ َٮي‬
Saltar amb la corda
‫ٺى اٹؾجٸ‬٥ ‫اٹٲٮي‬
Salt amb la perxa
‫ٖب‬٦‫ٱٮي ثبٹ‬
Triple salt
ًّ‫اٹٲٮي اٹضُالص‬
Salt d'obstacles
٤ِ‫اٹٲٮي ٭ڈٯ اٹؾَڈاعِي اٹپَڈاځ‬
Salt de llargada
‫ڈٌٸ‬ٝ ‫ٱٮي‬
Salt de poltre
‫ٺى اٹؾِٖبٿ‬٥ ‫ٱٮي‬
Salt d'alçada
ٍ‫بٷ‬٥ ‫ٱٮي‬

165
‫ؽخُ ‪La Natació‬‬
‫اٌغِجب َ‬

‫‪Natació lliure‬‬
‫اٹَّجبؽخ اٹؾوح‬
‫‪Braça‬‬
‫ٍجبؽخ ‪٥‬ٺى اٹَٖلْ ه‬
‫‪Espatlla‬‬
‫‪٢‬چْو‬‫ٍجبؽخ ‪٥‬ٺى اٹ َ‬
‫‪Papallona‬‬
‫ٍجبؽخ ‪٥‬ٺى اٹ َٮوَاَّخ‬
‫‪Natació rítmica‬‬
‫ٍجبؽخ اإلٌٲب‪ٍَِ٥‬خ‬

‫‪166‬‬
 La cursa

ُ‫اٌغِجبق‬

Cursa contra el rellotge

‫َخ‬٥‫ِ ّل اٹََب‬ٙ ‫ٍجبٯ‬
La regata
‫ٍجبٯ اٹٲڈاهة‬
La Marató
‫ٍِجبٯ اٹپبهارُڈٿ‬
Els relleus
‫ٍجبٯ اٹزَڂبڇُة‬
El patinatge sobre el gel
‫غٺْل‬
ِ ‫ٺى اٹ‬٥ ‫اځيالٯ‬
L'esquí aquàtic
‫ٺى اٹپبء‬٥ ‫اځيالٯ‬

167
Fotos esports ‫ٍخ‬ٙ‫ٕڈه هٌب‬

168
169
 VOCABULARI BÀSIC DE FORMES GEOMÈTRIQUES

ُ‫األَّْٶبٷُ اٹچَڂْلٍَِ ٍَخ‬

L'àrea ‫اٹپَِبؽَخ‬
L'àrea de la base ‫ٽَِبؽَ ُخ اٹٲبئِلَح‬
El perímetre ٍُٜ‫اٹپُؾ‬
El triangle ُ‫اٹپُضٺَش‬
Els triangles ُ‫اٹپُ َضٺَضبد‬
El triangle isòsceles ‫ٽضٺّش ٽُزََبڇي اٹََبٱٍڀ‬
El triangle escalè ٣‫ْال‬َٙ‫ األ‬٬‫ٽضٺّش ٽُقْزَٺ‬
El triangle equilàter ٣‫ال‬َٙ‫ٽضٺش ٽُزََبڇي األ‬
El quadrat ُ٤َ‫اٹ ُپوَث‬
El rectangle ُ‫ٍِٸ‬ٞ‫اٹ ُپَْ َز‬
El rombe ُ‫ٍََڀ‬٦‫اٹ ُپ‬
El romboide ‫ٍّڀ‬٦‫ِّجڄ اٹپ‬
El trapezi ٫ِ‫ؾو‬ َ ْ‫ٍّڀ ٽُڂ‬٦ُ‫ٽ‬
El vèrtex ِ‫َهأًُْ اٹيّاڇٌَِخ‬

170
L'angle ‫اٹيّاڇٌخ‬
Angle agut ‫ىاڇٌخ ؽبكَح‬
Angle obtús ‫ىاڇٌِخ ٽُڂْ َٮوِعَخ‬
Angle recte ‫ىاڇٌِخ ُٽَْزَٲٍِپَخ‬
L'amplada ْٗ‫و‬٦َ ‫اٹ‬
La bisectriu ‫ُ اٹيَاڇٌِخ‬٬ٖ َ َ‫ٽُڂ‬
La circumferència ِ‫ اٹلّا ِئوَح‬ٜ ُ ٍِ‫ٽُؾ‬
La distància ‫اٹپََب٭َخ‬
El centre ُ‫اٹ َپ ْو َٵي‬
El cercle ُ‫اٹلّا ِئوَح‬
El cilindre ‫ُڈاځَخ‬ٍٞ ْ ‫ُأ‬
El compàs ‫اٹجٍِٶبه‬
L'escaire ‫ىاڇٌخ اٹڂَغّبه‬
La forma esfèrica ّ‫ْٶْٸ اٹ ُٶوَڇِي‬ َ ‫اٹ‬
El cartabó ً‫ اٹٶُڈ‬, (ًٍّ‫ٽضٺّش )ٹٺوٍټ اٹچڂل‬
El grau ‫اٹ َلهَعَخ‬
L'heptàgon ًّ٥‫ ٍٍُب‬٤ّ‫ٺ‬ُٚ‫ٽ‬
L'hexàgon ًٍّ‫ ٍُلا‬٤ّ‫ٺ‬ٚ‫ٽ‬
El diàmetre ‫ ُو اٹلّا ِئوَح‬ٞ ْ ‫ُٱ‬
La línia ّٜ‫اٹق‬
La línia paral·lela ّ‫ اٹپُزَڈاىي‬ٜ ّ ‫اٹق‬
La línia vertical ّ‫پڈكي‬٦‫ّ اٹ‬ٜ‫اٹق‬
La línia recta ‫ اٹ ُپَْزَٲٍټ‬ٜ ّ ‫اٹق‬
La línia corba ًّ‫ّ اٹپٲڈ‬ٜ‫اٹق‬
La línia diagonal ‫ْوي‬ٞ‫ّ اٹ ُٲ‬ٜ‫اٹق‬
La línia inclinada ‫ اٹپبئٸ‬ٜ ّ ‫اٹق‬
La línia trencada ‫ اٹپُ ْڂ َٶََو‬ٜ ّ ‫اٹق‬
La línia convexa ‫ اٹپُؾلَة‬ٜ ّ ‫اٹق‬
La longitud ُ‫ُڈٷ‬ٞ‫اٹ‬
El metre ‫اٹپِزْو‬
Els metres ‫ألٽْزبه‬ َ‫ا‬
El metre quadrat ٤َ‫ٽزو ُٽوَث‬
El metre cúbic ‫َت‬٦‫ٽزو ُٽ َٶ‬
L'arc ًُْ‫اٹٲَڈ‬
El punt ‫َخ‬ٞ‫اٹڂُ ْٲ‬
El segment ُ‫َخ‬٦ْٞ ‫اٹ ِٲ‬
Igual ‫??ٽُزََبڇي‬
Equidistant ‫بك‬٦ْ‫ٽُزَبڇي األَث‬
Mesurar (verb) ًَ‫ٱب‬
El costat ٤ْْ‫ٺ‬ٚ
ِ ‫ اٹ‬, ‫اٹََبٯ‬

171
La figura ‫ْٶْٸ‬َ ‫اٹ‬
Les figures geomètriques ‫األّٶبٷ اٹچڂلٍٍّخ‬
La mesura ً‫اٹپِٲٍب‬
El sistema mètric decimal ‫ْوٌّخ‬٦‫ٌ اٹ‬ ُ ٌٍ‫اٹپٲب‬
Les mesures de longitud ‫ڈاٷ‬ٝ‫ٌ األ‬ ُ ٌٍ‫ٽٲب‬
El semicercle ‫ اٹلّا ِئوَح‬٬
ُ ْٖ ِ‫ځ‬
La superfície ‫ُڈػ‬َٞ ُ ‫اٹ‬
Les mesures de superfície ‫ڈػ‬َُٞ‫ٌ اٹ‬ ُ ٌٍ‫ٽٲب‬
L'ovoide ‫بڇي‬ٍٚ‫اٹّْٶٸ اٹج‬
El paral·lelogram ٣‫ْال‬ٙ‫ٽُزَڈاىِي األ‬
La piràmide ‫اٹ َچوَٻ‬
El pentàgon ًٍ‫ فُپب‬٤ّ‫ٺ‬ٚ‫ٽ‬
El radi ‫ْو‬ٞ‫ُ اٹ ُٲ‬٬ٖ ْ ِ‫ځ‬
El regle graduat ‫وح ثبألهٱبٻ‬َٞ‫ٽ‬
El transportador d'angles ‫اٹپِڂْ َٲٺَخ اٹيڇاٌب‬
El volum ُ‫اٹؾَغْټ‬
Les mesures de volum ‫ٌ اٹؾَغْټ‬ُ ٌٍ‫ٽٲب‬

172
VOCABULARI BÀSIC DE MATEMÀTIQUES
.‫بد‬١‫بظ‬٠‫ُِفْشداد شبئِعَخ اٌش‬

Sumar ‫ىاك‬
Restar ٔ‫ځبٱ‬
Multiplicar َ‫وَة‬ٙ َ
Multiplicat per ‫ٺى‬٥ ‫وُڇثب‬ٚ ْ َ‫ٽ‬
Calcular َ‫ؽََت‬ َ
Dividit per ‫ٺى‬٥ ‫ٽَ ْٲَُڈٽًب‬
Dividend ‫ٽَ ْٲَُڈ ٌٻ‬
Suma ‫ َپٺٍَِخُ اٹيّائِل‬٥
َ
Resta ِٔ‫پٺٍّ ُخ اٹڂّبٱ‬٥
Divisió ‫َپَخ‬
ْ ‫پٺٍّخُ اٹ ِٲ‬٥
Càlcul integral ‫ة اٹ ّزپّبٻ‬ ُ ‫ؽَِب‬
Trigonometria ‫ة اٹپُضّٺضبد‬ ُ ‫ؽَِب‬
Àlgebra ‫ة اٹغجو‬ ُ ‫ؽَِب‬
Càlcul de probabilitats ‫ة االؽزپبالد‬ ُ ‫ؽَِب‬
Càlcul mental ًِّ‫ة مِڅْڂ‬ ٌ ‫ؽَِب‬
Sistema decimal ‫ْوي‬٥ ‫ؽَبة‬
Càlcul integral ‫ة اٹزَٶبٽّٸ‬ ُ ‫ؽَِب‬
Ordinador ُ‫اٹؾَبٍُڈة‬
Càlcul de guanys i de pèrdues ‫ألهْثبػِ ڇ اٹقََبِئو‬ َ ‫ؽَِبةُ ا‬
Compte bancari ً‫ة ٽٖو٭‬ ٌ ‫ؽَِب‬
Nombre ‫هَٱْټٌ ـ َأهْٱَبٻ‬
Nombre imparell o senar ٌ‫هَٱْ ٌټ ٽُٮْوك‬
Nombre parell ٌ‫هَٱْ ٌټ ٽُڂْ َٲَِټٌ اڇ ىَڇْعِى‬
Part, parts ٌ٫‫ ْو‬ٝ َ ,ٌ٤َٞ‫ ِٱ‬, ‫ع ْي ٌء‬ُ
Part divisible de ‫عيء ٌزغّيأ ٽڀ‬
Divisible ‫ٽُزَغيّډ‬
Indivisible ‫ٍو ٽُزغيّډ‬٩

173
Centèsima part ‫عيْء ٽِڀ اٹپبئخ‬ ُ
Part proporcional ٌ‫عيء ِځَْجى‬
Partícula ‫ٍو‬٪ٕ ‫عيء‬
Equació derivada ٌ‫بَكَٹخٌ ْٽَْزٲَخ‬٦‫ٽ‬
Matemàtiques aplicades ‫ْجٍٲٍّخ‬ٞ‫ٍبد َر‬ٙ‫هٌب‬
Matemàtiques comercials ‫ٍبد ِرغبهٌّخ‬ٙ‫هٌب‬
Arrel quadrada ٤َ‫عنْ هٌ ٽُوث‬
Arrel irracional ‫عن ه إّٔټ‬
Arrel cúbica ًّ‫ٍج‬٦‫عن ه رٶ‬
Extracció de l'arrel ‫رغْن ٌو‬
Extracció del càlcul ُ‫ؾََبة‬ ِ ‫اٹ‬
Coeficient numèric ٌ‫َلكي‬٥ ‫بٽٸ‬٦ُ‫ٽ‬
Conjunt ٌ٣‫ٽغپُڈ‬
Equivaler ‫َرََبڇَډ‬
Equivalent ‫ٽزَبڇي‬
Isòsceles ‫ٽُزَبڇِ ي اٹََبٱٍَْڀ‬
Nivell, pla: ‫ُٽَْزَڈَډ‬
Divisor ٌ‫ٱَبٍِټ‬
Denominador ٌ‫ٽَٲَُڈٻ‬
Sistema ٌ٣‫غپُڈ‬ ْ َ‫ٽ‬
Progressió aritmètica ‫ىٌِبكح ؽَبثٍّخ‬
Progressió geomètrica ٌ‫ىٌبكح څَڂْ َل ٍٍَِخ‬
Nombre enter ٌ‫هٱْ ٌټ ٵب ِٽٸ‬
Problema . ِ‫َخ‬ٙ‫ْ ِٶٺَ ٌخ َڇ َٽََْؤٹَ ُخ اٹوٌِب‬ ْ ‫ُٽ‬
Solució ‫ ؽٸ‬,ُ‫ـڂَزٍِغَ ٌخ ـ ځزبئظ‬

Geometria ‫ٺْ ُټ اٹچَڂْلٍَ ِخ‬٥

ِ
Triangular ‫ش اٹيڇاٌب‬ ُ َ‫ٽُ َضٺ‬
Triangle isòsceles ‫ٽضٺّش ٽُزَبڇي اٹَّبٱٍڀ‬
Triangle equilàter ٣‫ال‬ٙ‫ٽضٺّش ٽزَبڇي األ‬
Triangle rectangle. ‫ٽضٺّش ٱبٍِټ‬

174
 ‫ٿ‬ ِ EL COS HUMÀ.
ِ ‫عَْټُ اإلِ ْځََب‬

Cap.ً‫هأ‬
Front ‫عجچخ‬
Ull.‫ٍڀ‬٥
Cama.‫ٍبٯ‬
5. Turmell.‫ت‬٦‫ٵ‬
6. Nas.٬ْ‫اُځ‬
7. Cabell.ٌ‫و‬٦ْ ّ َ
8. Orella.‫أُمٿ‬
9. Boca.ٌ‫٭َټ‬
10. Coll.ٌٰ‫ُ ُڂ‬٥
11. Pit.‫ٕل ه‬
12. Anca.‫ٵٮٸ‬
13. Cuixa.ٌ‫٭َقْن‬
14. Peu.ٌ‫ٱَل َٻ‬
15. Aixella.ْٜ‫اث‬
16. Esquena.ٌ‫ ْچو‬١ َ
17 Espatlla.ٌ٬‫ٵَ ِز‬

175
18.Cul.‫اٍذ‬
19. Mà.ٌ‫ٌَل‬
20. Clatell.ٌ‫هَٱَجَخ‬
21. Cintura.ٌ‫ٖو‬ ْ َ‫ف‬
22. Maluc. ٌ٫ ْ‫هِك‬
23. Galta ّ‫??فَل‬
24. Llavi.ٌ‫َّٮَخ‬
25. Braçٌ٣‫مِها‬
26. Colze.ٌٰ‫ِٽوْ َ٭‬
27. Canell ٌ‫َْٖټ‬٦‫ِٽ‬
28. Dit.ٌ٤َ‫إِْج‬

EL CAP. ًُْ‫اٹَوأ‬

1.La barbeta.ٌ‫مَٱَڀ‬
2. La barra.ٌ‫َ٭ٴ‬
3. El bigoti.‫َّبهِة‬
4. La cella. ‫ؽبعت‬
5. La clenxa. ٌ‫ٽَ ْٮ ِوٯ‬
6. El crani. ٌ‫غپَخ‬ُ ْ‫عپ‬ُ
7. La dent.ٌ‫ٍِڀ‬
8. La gola, el coll. ٌ‫غوَح‬ َ ْ‫ؽَڂ‬
9. La llengua.ٌ‫ِٹََبٿ‬
10. El lòbul de l'orella.ٌ‫ؾپَخ‬ ْ َّ
11. La mandíbula. ‫ٴ‬ ٌ ‫َ٭‬
El mentó.ٌ‫مَٱَڀ‬
13. Nou del cos.‫ؽوْٱَلَح‬ َ
14. El pòmul. ٌ‫ڇَعْڂَخ‬
15. El queixal.ًٌْ‫و‬ٙ َ ?
16. El rínxol.ُ‫ْلَح‬٦‫ع‬َ
17. El serrell.ًِْ‫ْو ٭ً ٽُٲلّٻ اٹ َوأ‬٦ْ َ ‫ٖٺَخٌ ٽِڀ اٹ‬
ْ ُ‫ف‬

176
ELS NOMS DELS DITS. ‫َأعّْبءُ ا َألصَبثِ ِع‬

1. El dit gros o polze. ‫اثْچب ٌٻ‬

2. L'índex. ٌ‫ٍَجبثَخ‬
3. El dit del mig o mitjà .ٍَِٜ‫ اٹڈ‬٤ُ َ‫إِْج‬
4. L'anular. ٌ‫ٖو‬ِ ْ‫ثِڂ‬
5. El dit petit , xic o menovell .ٌ‫ٖو‬
ِ ْ‫فِڂ‬

177
 ُ ‫عَالِب‬ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
.ُِ١ِ‫د اٌزَشْل‬

Signe d'admiració‫غُت‬٦َ‫الٽَ ُخ اٹز‬٥

Parèntesis:‫الٽخ اٹؾَْٖو‬٥
Punts suspensius٫ْ ‫الٽخ اٹؾَن‬٥
La coma :‫اٹٮبِٕٸ‬
El punt‫َ ُخ اٹڈَٱْذ‬ٞ‫ځُ ْٲ‬
El punt i coma ‫٭بٕٺخ‬-‫خ‬ٞ‫ځٲ‬
Els dos punts ‫َزَبٿ‬ٞ‫اٹڂُ ْٲ‬
Punt i a part‫ْو األفَو‬ََٞ ‫ٺَى اٹ‬٥
َ ‫َخُ ڇ‬ٞ‫ځُ ْٲ‬
El signe d'interrogació :‫الٽ ُخ اإلٍْزِٮْچبٻ‬٥
El punt i final:‫َ ُخ اٹقِزبٻ‬ٞ‫ځُ ْٲ‬
La suma ‫َالٽَخُ اٹيّائل‬٥
El signe d'igual:‫الٽخ اٹزََبڇي‬٥
La multiplicació×‫وْة‬ٚ َ ‫الٽخ اٹ‬٥
El signe de la resta:ِٔ‫َالٽَ ُخ اٹڂّبٱ‬٥
La divisió‫َپَخ‬ ْ ‫ّالٽَخُ اٹ ِٲ‬٥

178
 NEXES I MARCADORS TEXTUALS
ٓ‫ ٹٺْڂُُٖڈ‬ٜ‫اٹپُوا٭ٲخ ٭ً اٹڈٕالد ڇ اٹوّڇاث‬

‫وثٍّخ ڇ ثبٹٶبربالځٍخ‬٦‫اٹ‬

El domini real d'una llengua estrangera consisteix, sense cap

mena de dubte, a saber utilitzar de forma correcta les
diverses classes de marcadors textuals, a banda de les
estructures bàsiques de la llengua en qüestió.
A través de la nostra experiència, hem observat que gran
nombre d’errades que cometen els nostres alumnes a l'hora
de redactar o de parlar, es concentren, sobretot, en els
elements d'unió ( nexes o marcadors textuals), que necessiten
molta pràctica per tal d'assolir un bon nivell pel que fa a
l'expressió oral o escrita.
Tot seguit, detallarem els diversos tipus de nexes i de
connectors i explicarem les seves remarques, seguides d'una
selecció de textos que poden servir com a exercicis pràctics
sobre la qüestió.
Deixarem per a una altra ocasió, doncs, alguns nexes
oracionals com les conjuncions i les preposicions.

1. Marcadors textuals
1.1. Exemplificació- detall ‫ٍؼ ثِبٹپِضبٷ‬ٙ‫ اٹزَڈ‬- ‫?اٹزَٮٍٖٸ‬
?Per exemple ? ً‫ٽضال‬, com a mostra ? ‫ٺى ٍجٍٸ اٹپضبٷ‬٥?, així ? ‫?څٶنا‬, en
particular ?ً‫?فبّٕخ‬, especialment (ً‫ فُُٖڈٕب‬- ٓ‫ٺى اٹقُٖڈ‬٥ - ‫?ال ٍٍّپب‬,etc.

Exemples:
1. Aniré potser a la muntanya, per exemple, o a la platja
2. Et recordaré els noms d'alguns poetes contemporanis, com
per exemple...

3. Treballarem així , amb esforç i energia

4. M'agrada la mel, especialment si és pura.
5. La Marta gaudeix de la Literatura, especialment de la
poesia

179
2. Aclariment- continuació ‫ٍؼ‬ٙ‫االٍزپواه ـبٹزَڈ‬:
És a dir, o sigui ‫أي‬, en altres paraules ‫ثٶٺپخ أفوډ‬, més aviat (‫ثبألؽوډ‬,
de fet, efectivament ‫ٸ‬٦‫ثبٹٮ‬- ‫ال‬ ً ٦ْ ‫ ِ٭‬, en realitat ( - ‫٭ً اٹؾٲٍٲخ‬, ٤‫٭ً اٹڈاٱ‬, a
banda d'això (‫لا څنا‬٥?, al marge d'això ? ‫ٺى څبٽِ څنا‬٥, de tota
manera (‫ٸ ؽبٷ‬ ّ ‫ٺى ٵ‬٥, en tot cas ( ‫٭ً ُٵٸّ األؽڈاٷ‬, per ser més exacte
‫ٹٶً ځٶڈٿ أٵضو كٱّخ‬, d'altra banda ‫ ٽڀ ځبؽٍخ أفوډ ـ ٽڀ عبځت أفو‬, pel que fa a
(ُُٔ‫أٽّب ـ ٭ٍپب ٌق‬, en aquest aspecte (‫٭ً څنا اٹجبة ـ ٽٍلاٿ‬
a més a més ‫ب٭خ اٹى‬ٙ‫ثبإل‬, malgrat, a pesar de ‫ْټ ٽِڀ‬٩َ‫ٺى اٹو‬٥, tot i així
(‫ مٹٴ‬٤َ َ‫ڇ ٽ‬

‫أِضٍخ‬Exemples:

1. En Joan es va disculpar del que havia fet al seu amic; és a

dir, li va demanar perdó

2. L'aigua és el secret de la vida; és a dir, és molt important

per viure

3. Visitarem el meu tiet del camp; o més aviat tots els familiars

1.3. Resum- conclusió (ٍِ٘‫اٹ َزٺْق‬- ‫?اٹقِزب ُٻ‬

Breument ??‫?ثبالفزٖبه‬, en poques paraules ?‫ثٶٺپبد ٱٺٍٺخ‬

en conclusió, (‫?ثبٹڂَزٍِغَخ‬, per acabar, per últim (‫?أفٍوًا ـ ٹالځزچبء‬,
per resumir ?ً‫ ?رَٺقٍْٖب‬,

1.4. Represa ٫‫ڇ اٹزَڈإٸ(??االٍزئڂب‬

Com hem dit ‫ ُٱٺْڂب (??ٵپب‬, com he estat dient ( ‫ٷ‬ ُ ‫ ?ٵپب ٵُڂْذُ أَٱُڈ‬, tornant
al nostre assumpte ٣‫ِڂب( ??ٹٺوعڈ‬٥‫ُڈ‬ْٙ‫َڈْكح اٹى ٽَڈ‬٦‫ أڇ ٹٺ‬, tornant al primer
punt (‫َخ األُٹى‬ٞ‫َڈْكَح اٹى اٹڂُ ْٲ‬٦‫??ٹ ْٺ‬.

1.5. Exclusió ( ‫???اٹٲٖو ڇ اٹزّؾل ٌل‬

En cap cas (‫ ?ثؤيّ ّٶٸ ٽڀ األّٶبٷ‬, al contrari (ٌْ‫ٶ‬٦َ ‫ٺى اٹ‬٥ ‫?فِال٭بً ٹن ٹٴ ـ‬, en
lloc de ( ‫ال ٽڀ‬ ً ‫ڀ ـ ثل‬٥ ‫ًب‬ٙ‫ِڈا‬٥?? , a excepció de (‫?ثبٍزئڂبء‬, en altre lloc
( ‫??٭ً ٽٶبٿ أفو‬

180
1.6. Temporal - Lloc ( ‫و٭ٍّخ ىٽبځٍّخ أڇ ٽٶبځٍّخ‬١?
1.6.1. D'anterioritat ( ‫??أٍجٲٍّخ‬
Abans ‫ ٱجٸ ـ ٍبثٲًب ( ??ٽڀ‬,fins aleshores (‫خ‬٢‫ ??ؽزّى اَٿ ـؾزّى اٹٺّؾ‬,
antigament (ً‫??ٱل ٌپب‬

1.6.2. De simultaneïtat (‫??رَياٽُڀ‬

En aquest moment (‫خ‬٢‫ ??٭ً څنڃ اٹٺّؾ‬,aquí ( ‫ ??څُڂب‬ara (‫?اَٿ‬
,mentrestant (‫??ثٍَْڂَپب‬alhora, al mateix temps (‫?٭ً ځَٮٌْ اٹڈَٱْذ‬,

1.6.3. De posterioritat (‫??رَؤفُو‬

Proper ‫ ٻ(?اٹٲبك‬,següent (ً‫ ??اٹزّبٹ‬després (‫ل‬٦‫??ٹؾٲًب ـ ٽِڀ ث‬.

1.6.7. De continuïtat (‫اٍزپواهٌخ‬

De tant en tant (‫?ٽڀ ڇٱذ اٹى أفو‬, a vegades (ً‫??أؽٍْبځب‬, sempre ,

(ً‫ ?كائپب‬, sovint (ً‫بكح‬٥? , poques vegades (‫ال ٽب‬
ً ٍ‫ ?ٱٺ‬.

1.7. Evidència (ُ‫?اٹجٍَبٿ‬:

És clar que, (ً‫ب‬٦ْ‫َج‬ٝ? naturalment (٤ْ‫ّج‬ٞ‫?ثبٹ‬, per descomptat ( ‫خ‬٦ٍ‫ج‬ٞ‫ث‬

‫)اٹؾبٷ‬, sense dubte (ّ‫?ثال ّٴ‬, segurament , (ً‫?ؽزپب‬

1.8. Possibilitat ( ‫?االؽزپبٷ‬

És possible que... (‫?ٽڀ اٹپؾزپٸ‬, potser, (‫??هُثَپب‬

2. Marcadors que estructuren el text ‫ٍټ‬٢‫الٽبد رڂ‬٥?(ّّٔ‫اٹڂ‬

2.1 Marca d'ordre :(‫?اٹزّورٍت‬
En primer lloc (‫?ثبٹپورجخ االٹى‬, per començar (ً‫??ثلءا‬, en últim lloc,
per acabar, finalment (ً‫?أفٍوا‬, tant .... com... (ٌ‫?ٍَڈاء‬

2.2.Posar èmfasi: (‫?ٹٺزَ ْڈٵٍِل‬

És a dir, ‫ڂً(?أي‬٦ٌ ‫ ـ‬, el fet més important, (‫?األٵضو أڅپٍّخ‬
la idea central (‫?اٹٮٶوح اٹوّئٍٍَّخ‬, vull subratllar que.. (‫?أهٌل أثوى‬

2.3. Introduir el tema del text :‫(?ثلء‬٣‫ڈ‬ٙ‫ٽڈ‬

Pel que fa a..._ quant a... (ُُٔ‫?٭ٍپب ثَق‬, en relació amb... ( ّٰ‫ٺ‬٦‫?٭ٍپب ٌز‬

181
Altre punt important (‫خ اٹپچپّخ األفوډ‬ٞ‫?اٹڂٲ‬, per començar ‫ثلاءًا ثٲڈ ٹڂب‬
ً‫ـجلءا‬, Existeix, tanmateix una fórmula que es fa servir a les cartes
o discursos després d'una salutació, que és ?(ُ‫ْل‬٦‫أٽّب َث‬,
2.4 Posar-hi exemples(‫ أٽضبح‬٤ٙ‫??ڇ‬
Per exemple ‫ٺى‬٥? (‫ ٍجٍٸ اٹپضبٷ‬, com a exemple (‫? َٵپِضبٷ ـ ٵَڂُپڈمَط‬, en
aquest cas concret (‫?ثبٹزَؾْ ِل ٌل‬, podem posar-ne exemples ‫ٌُپٶڀ‬
‫ٺى م ٹٴ‬٥ ‫وة ٽضٸ‬ٙ)?
2.5. Establir-ne distincions ?ٌٰ‫?اٹزٮو‬
Per una banda (‫?ٽڀ ځبؽٍخ‬, per altra banda (‫?ٽڀ ځبؽٍخ أفوډ‬, al
contrari (ٌْ‫ٶ‬٦َ ‫ى اٹ‬ َ ? , en canvi (‫?ثٍَْڂَپب‬.
َ َ‫ٺ‬٥

2.6. Resumir ( ٔ ُ ٍِ‫??اٹ َزٺْق‬

En resum (‫??ثبفزٖبه‬, resumint tot allò que hem dit fins ara ٍٔ‫?ٹِزٖٺ‬
(‫ٽب ڇهك ؽزّى اَٿ‬, en conjunt ُ ‫?ثِبٹ‬, globalment, en general
(‫غ ْپٺَخ‬
(ً‫پُڈٽب‬٥
ُ ??

3. Els marcadors textuals que estructuren les idees ‫ٍټ‬٢‫الٽبد )رڂ‬٥

‫?األ٭ٶبه‬
3.1. Causa (‫ٿ اٹََجَت‬ ُ ‫?ثٍَب‬:
- Perquè ّ‫ (?ألَِٿ‬, ja que ( ‫ٿ‬ َ ‫??امْ أ‬, cal que, és necessari que...
ْ ‫ ??ٌَغِتُ أ‬, doncs, ( ‫??ا ْم‬, atès que, posat que... (ّ‫? َڇ م ٹٴ ألٿ‬
(ْ‫ًِ أٿ‬٪‫ٿ ـ ٌڂْ َج‬
considerant que... ‫زِجبه‬٥‫ٿ (??ثِب‬ َ ‫ أ‬, a causa de... ( ‫?? ِثََجَت‬, aleshores,
llavors ( ‫??اماً ـ ام ٿ‬, per això... (‫?األٽو اٹني ٽڀ ّبځڄ‬

3.2. Indicar conseqüència (‫ٿ اٹڂَزٍِغَخ‬

ُ ‫???ثٍَب‬
_ Per tant... (‫??ٹِن ٹٴ‬, de manera que... (ّ‫ٴ ألٿ‬
َ ‫ ? َڇ َم ِٹ‬, i així... (‫??ڇَ َڅٶَنا‬,
en conclusió... (‫??ثِبٹڂَزٍِغَخ‬, en conseqüència (‫?ځَزٍِغَخً ٹِنَ ٹِٴ‬,
consegüentment (ًِ‫?ثِبٹزَبٹ‬.

3.3 Indicar finalitat َ‫ٿ اٹچَل‬

ُ ‫??? ??ثٍَب‬٫
Perquè... ‫وٗ( ????ثِچل‬٪ِ‫ ـ ث‬٫ , a fi que... (‫ ?ألَعْٸ‬, amb l'objectiu
que...(٫ ‫?ثچل‬, tenint en compte que... (‫زجبه‬٥‫و اإل‬٢‫?آفن ٌڀ ثڂ‬

182
 ‫‪VOCABULARI DE TERMES POLÍTICS‬‬
‫ِصطٍؾبد ع‪١‬بع‪ّ١‬خ أعبع‪ّ١‬خ‬

‫‪La política‬اٹٍَبٍخ‪ .‬هئبٍخ اٹڂبً ڇٱٍبكرچټ‪ :-.‬اٹڂَچظ اٹپزج‪ ٤‬٭ً رلثٍو ٽو٭ٰ ٽڀ ٽوا٭ٰ اٹؾٍبح اٹ‪٦‬بٽخ؛ اٹٍَبٍخ‬
‫اٹزوثڈٌخ‪ /‬اٹٍَبٍخ اٹلافٺٍخ‪ ،‬څً ٍٺڈٳ اٹؾٶڈٽبد ڇاٹلڇٷ ڇٽڈاٱٮچب رغبڃ اٹٲ‪ٚ‬بٌب اٹلافٺٍخ‪ /‬اٹٍَبٍخ اٹقبهعٍخ‪ ،‬څً‬
‫ٍٺڈٳ اٹؾٶڈٽبد ڇاٹلڇٷ ڇٽڈاٱِٮچب رغبڃ اٹٲ‪ٚ‬بٌب اٹپز‪٦‬ٺٲخ ثبٹلڇٷ األفوډ‪ٍٍ /‬بٍخ اٹَڈٯ اٹؾُوح‪ ،‬څً ٭ً االٱزٖبك‪،‬‬
‫ٍٍبٍخ اٹجڂڈٳ اٹپوٵيٌخ ٭ً ثٍ‪ ٤‬األڇهاٯ اٹپبٹٍخ ڇّوائچب ٹيٌبكح اٹپزلاڇٷ ٽڀ اٹڂٲڈك أڇ ځٲٖڄ‪.‬‬

‫اٹجٺلٌخ‪.‬ٽغٺٌ ٽئٹ‪ ٬‬ٽڀ ٽپضٺٍڀ ‪٥‬ڀ اٹجٺلح أڇ اٹپلٌڂخ ٌ‪٦‬ڂى ثپوا٭ٲچب اٹ‪٦‬بٽخ؛ ځچ‪ٚ‬خ اٹجٺلح اٹ‪٦‬پواځٍخ ٌْو‪٫‬‬

‫‪El partit polític‬‬ ‫ة اٹٍَّبًٍُ‬ ‫ؾيْ ُ‬ ‫اٹ ِ‬

‫‪El partit governant‬‬ ‫ؾيْةُ اٹؾبٵٍټُ‬ ‫اٹ ِ‬
‫‪El partit de l'oposició‬‬ ‫ة اٹپُ‪٦‬به‪َٙ‬خ‬ ‫ؽيْ ُ‬ ‫ِ‬
‫‪El partit socialista‬‬ ‫ة االّزواٵً‬ ‫اٹؾي ُ‬
‫‪El partit comunista‬‬ ‫ة اٹٍُُْڈ‪ًُ٥‬‬‫اٹؾي ُ‬
‫‪El partit conservador‬‬ ‫ة اٹپُؾب٭‪ُ٠‬‬ ‫اٹؾي ُ‬
‫‪L'ajuntament‬‬ ‫اٹجٺلٌخُ‬
‫‪L'alcalde‬‬ ‫هئٌٍُ اٹجٺلٌخ‬
‫‪L'alcaldessa‬‬ ‫هئٍَخُ اٹجٺلٌخ‬
‫‪El president del govern‬‬ ‫ؾٶُڈٽَخ‬ ‫ٌ اٹ ُ‬ ‫هئٍ ُ‬
‫‪El rei‬‬ ‫اٹ َپٍٺٴُ‬
‫‪La reina‬‬ ‫اٹپٺٶخُ‬
‫‪La monarquia‬‬ ‫اٹ َپ ْپَٺٶَخُ‬
‫‪La república‬‬ ‫غ ْپچُڈهٌَخُ‬ ‫اٹ ُ‬
‫اٹؾُٶټ اٹنّارً ٭ً ٵَ‪ٞ‬ٺُڈځٍب ‪La Generalitat de Catalunya‬‬
‫‪El ministre‬‬ ‫اٹڈَىٌوُ‬
‫‪La ministre‬‬ ‫اٹڈَىٌوَحُ‬
‫‪El consell de ministres‬‬ ‫ٌ اٹ ُڈىَهاء‬ ‫غٺِ ُ‬ ‫ٽَ ْ‬
‫‪La diputació provincial‬‬ ‫ٌ اٹپُؾب َ٭‪َ٢‬خ‬ ‫ٽَغْٺ ُ‬
‫‪El tribunal‬‬ ‫ؾ َٶپَخُ‬‫اٹپَ ْ‬
‫‪El tribunal tutelar de menors‬‬ ‫ٽَغْٺٌ هٍ‪٥‬بٌخ اٹَْجبة‬
‫‪El parlament‬‬ ‫ْ‪ْ٦‬تِ‬ ‫ٌ اٹ َ‬ ‫ٽغٺ ُ‬
‫‪La constitució‬‬ ‫اٹ ُلٍْزُڈهُ‬
‫‪El congrés dels diputats‬‬ ‫ٌ اٹڂُڈاة‬ ‫ٽغٺ ُ‬
‫‪L'administració local‬‬ ‫ؾٶْ ُټ اٹپَؾٺًُ‬ ‫اٹ ُ‬
‫‪La llibertat de premsa‬‬ ‫ؽُوٌّ ُخ اٹَٖؾب٭َخِ‬
‫‪El règim totalitari‬‬ ‫‪َٞ‬ٺُٰ‬ ‫ؾٶْ ُټ اٹ ُپ ْ‬ ‫اٹ ُ‬

‫‪183‬‬
El govern ‫ؾٶُڈٽَخ‬ُ ‫اٹ‬
El govern de coalició ُ‫ؽُٶڈٽَخ ائْزِال٭ٍِّخ‬
El govern central ‫ؾٶُڈٽَخ اٹ َپ ْوٵَيٌَ ُخ‬ ُ ‫اٹ‬
El govern autònom o autonomia ًّ‫اٹؾُٶ ُټ اٹنّار‬
La invasió ‫يُڇ‬٪َ ‫اٹ‬
El tribunal de justícia ‫َلْٷ‬٦‫ؾ َٶپَ ُخ اٹ‬ْ َ‫ٽ‬
La sentència ًّ‫بئ‬َٚ‫ؽُٶټ ٱ‬
L'acusat ُ‫اٹپُزچټ‬
Acusar (ِ‫ا ّرچَ َټ )ة‬
La pena de mort ‫ْلاٻ‬٥‫ؾٶْ ُټ ثبإل‬ ُ ‫اٹ‬
Alliberar/ posar en llibertat ‫ٺى‬٥ ‫أٹْٲَى ٍَواػ‬
El jutge ًِّٙ‫اٹٲب‬
L'advocat ًُِ‫اٹپُؾبٽ‬
Detenir / capturar ‫ٺى‬٥َ َْ٘‫أْٹٲَى اٹٲَج‬

Les eleccions ‫االځزقبثبد‬

Les eleccions municipals ُ‫االځزقبثبد اٹجٺلٌّخ‬
Les eleccions presidencials ُ‫االځزقبثبد اٹوِّاٍٍخ‬
Les eleccions generals ُ‫بٽَخ‬٦‫االځزقبثبد اٹ‬
Les eleccions parlamentàries ُ‫االځزقبثبد اٹڂٍِبثٍخ‬
Les eleccions autonòmiques ًّ‫االځزقبثبد ٭ًِ اٹؾُٶټ اٹنّار‬
Votar َ‫ َٕڈَد‬/ ‫أځزقت‬
La votació ُ‫اٹزَْٖڈٌذ‬
La votació de confiança ‫ٸ اٹضّٲخ‬٥ ‫ذ‬ ُ ٌ‫اٹزَٖڈ‬
L'urna electoral ٣‫ُٕڂلُڇٯُ االٱزوا‬
La victòria electoral ‫اٹٮڈْى ٭ً االځزقبثبد‬
La derrota electoral ‫اٹچيٌپخ‬
L'escrutini o recompte dels vots ‫َ٭ ْوىُ األْٕڈاد‬
El candidat ‫اٹ ُپ َوَّؼ‬
El càrrec polític ُ‫اٹپَڂِْٖت‬
La renúncia a un càrrec polític ّ‫رَڂَؼ‬
Patir pèrdues ‫َرٶَجَّ َل فََبئو‬

El conseller ‫اٹ ُپَْزَْب ُه‬

La consellera ُ‫اٹپَُزْبهح‬
El ministeri ُ‫اٹڈِىاهَح‬
El ministre ُ‫اٹڈىٌو‬
La ministre ُ‫اٹڈىٌوح‬
L'ambaixada ُ‫اٹَِٮبهَح‬
L'ambaixador ُ‫اٹََٮٍٍو‬

184
L'ambaixadora
Els documents
El passaport
El permís de residència
El permís de treball
La firma / La signatura
El ministeri de Cultura
El ministeri de Justícia
El ministeri d'Afers Exteriors ‫ڇىاهح اٹّْئڇٿ اٹقبهعٍّخ‬
El ministeri de l'Interior
El ministeri d'Agricultura i Pesca ‫خ ڇ اٹٍَْٖل‬٥‫ڇىاهح ُاٹيِها‬
El ministeri de Turisme
El ministeri d'Educació
El ministeri d'Obres públiques
El ministeri de Sanitat
El ministeri d'Indústria
El ministeri de Treball
El ministeri d'Economia
El ministeri d'Afers Socials
L'acord
Alliberar / posar en llibertat
Assetjar
La bomba
Capturar/ detenir
Causar víctimes
La corrupció
El crim
El criminal
Destruir
El desastre
La destrucció
Disparar
El districte electoral
Els drets humans
Els conflictes socials
El cop d'estat
La guerra
Els gasos lacrimògens
Imposar
La independència
ُ‫اٹََٮٍوح‬
ُٰ‫اٹڈصبئ‬
‫عَڈا ُى اَٹََٮَو‬
‫هُفَْٖخُ اإلٱبٽَخ‬
‫پَٸ‬٦َ ‫هُفَْٖ ُخ اٹ‬
ُ‫ اٹقلٽخ‬/ ‫ٸ‬ ُ ‫َپ‬٦‫اٹ‬
‫ڇىاه ُح اٹضَٲب٭خ‬
‫َلاٹَخ‬٦‫ڇىاه ُح اٹ‬
‫ڇىاهح اٹّْئڇٿ اٹلّافٺٍّخ‬
‫ڇىاهح اٹٍَِبؽَخ‬
‫ْٺٍټ‬٦‫ڇىاه ُح اٹ َز‬
‫پُڈٽٍّخ‬٦ُ ‫بٷ اٹ‬٪ّ‫ڇِىاهح ُاأل‬
‫ڇىاه ُح اٹِٖؾَخ‬
‫خ‬٥‫ڇىاهح اٹّٖڂب‬
ِ‫ َپٸ‬٦َ ‫ڇىاه ُح اٹ‬
‫ڇِىاهحُ االٱزٖبك‬
‫ٍخ‬٥‫ڇىاه ُح اٹُْئُڇٿ االعزپب‬
‫االرٮبٯ‬
‫أٹٲى ٍَواػ‬
‫ٗ ؽِٖبها‬ َ َ‫َ٭و‬
ُ‫اٹٲُڂجٺخ‬
َْ٘‫أٹٲى اٹٲَج‬
٣‫ڀ ٽٖو‬٥ ‫أٍٮو‬
ُ‫اٹٮََب ُك ڇ اٹ ِوّْڈَح‬
ُ‫اٹغَوٌپَخ‬
ُ‫غوِٻ‬ ْ ُ‫اٹپ‬
َ‫َك َٽو‬
ُ‫اٹ ُڂٶْجَخ‬
ُ‫اٹزّلْٽٍو‬
‫ٺى‬٥ ٓ‫ اٹوَٕب‬/‫ٺٰ اٹڂّبه‬ٝ‫أ‬
‫كائوحٌ اځزقبثٍخ‬
‫ؽُٲُڈٯُ اإلځَبٿ‬
‫ٍّخ‬٥‫د اإلعزپب‬ ُ ‫اٹٶٮبؽب‬
ًّ‫اځٲالة ؽُٶپ‬
ُ‫ؾوْة‬ َ ‫اٹ‬
٣‫بى اٹپٍَٸ ٹٺلٽڈ‬٪‫اٹ‬
ََٗ‫٭و‬
‫االٍزٲالٷ‬
185
La llei ُ‫اٹٲبځُڈٿ‬
La lluita ُ‫اٹپُٶب٭َؾَخ‬
La lluita contra el terrorisme ‫ٽُٶب٭َؾَ ُخ اإلهْڅبة‬
La lluita contra l'atur ‫بَٹخ‬ِٞ‫ٽُٶب٭ؾ ُخ اٹج‬
La lluita contra l'analfabetisme ‫ألٽٍّّخ‬
ُ ‫ٽُٶب٭ؾخُ ا‬
El míssil ‫ٕبهُڇؿ‬
La papereta electoral ‫رنٵوحُاإلځزقبثبد‬
La pau ُ‫اٹََالٻ‬
El poder ُ‫َخ‬ٞ‫اٹَُٺ‬
El poder legislatiu ‫ٍّخ‬٦ٌ‫خ اٹزْو‬ٞ‫اٹَٺ‬
El poder judicial ُ‫بئٍَِخ‬َٚ‫خُ اٹٲ‬ٞ‫اٹَُٺ‬
El poder executiu ‫ ُخ اٹزڂٮٍنٌّخ‬ٞ‫اٹَُٺ‬
Ocupar una territori ‫أؽزٸ‬
L'ocupació ‫االؽزالٷ‬
Prendre mesures contra ‫أرقن اعواءاد‬
La presó ُ‫اٹَِغْڀ‬
El procés de pau ‫پٺٍّ ُخ اٹََالٻ‬٥
La reforma ُ‫اإلٕالػ‬
Reformar َ‫ٕٺَؼ‬
ْ َ‫أ‬
Retirar-se ‫أځَؾت‬
La retirada ‫االځَؾبة‬
Les sancions econòmiques ‫د الٱزٖبكٌخ‬ ُ ‫ُٲڈثب‬٦‫اٹ‬ ‫ا‬
Segrestar ٬ٞ‫أفز‬
El sistema constitucional ‫بٻ اٹلٍزڈهي‬٢‫اٹڂ‬
El territori ُ‫ٲخ‬ٞ‫اٹپڂ‬
El terrorisme ُ‫اإلهڅبة‬
La treva ُ‫اٹچُلْځَخ‬
La vaga ُ‫ْواة‬ٙ‫اإل‬
La vaga de fam ‫بٻ‬٦َٞ‫ڀ اٹ‬٥ ‫ْواة‬ٙ‫ا‬
La víctima ُ‫َؾٍَِخ‬ٚ‫اٹ‬
Les víctimes ‫َؾبٌب‬ٚ‫اٹ‬
La zona ُ‫َٲَخ‬ٞ‫اٹپِ ْڂ‬
L'alto el foc ‫الٯ اٹڂبه‬ٝ‫ُ أ‬٬‫ڇَ ْٱ‬
El congrés ‫اٹپئرپو‬
La roda de premsa ً‫اٹپئرپو اٹٖؾب٭‬

La taula rodona ‫بڇٹخ اٹ ُپَْزَلٌوَ ُح‬ٞ‫اٹ‬

La conferència pel desarmament ‫ اٹَِالػ‬٣ ِ ْ‫ٽُئرپ ُو َځي‬

186
 Vocabulari de Filosofia bàsic. Batxillerat.
http://dictionary.sakhr.com

Analogia:
Antropologia:
Argumentació :
Assimilació ,
Capitalisme: :

Comunisme: :

Pragmatisme
Realisme
Positivisme
, ,
Humanisme .

Cultura

187
Determinisme ‫مذهب الحتمية‬

Escepticisme

La llibertat

Conductivisme .

Dogmatisme

Materialisme

Feminisme

Racionalisme

Comunisme

Capitalisme

Científic:

Cognitiu:

188
Coherència:

Contrast:

Credibilitat,

Crítica:

Deducció:
3 2
4

Desig: 1
2

Diversitat , , , ,

Dualisme

Empíric:

Empirisme

Estímul )

Evolució

Lingüístic 1
2

Tècnica.

Condicional:

189
Consciència .

Divinitat:

Economia: ‫اٱزٖبك‬

Estètica:

Fal·làcia: ,

Filosofia:

Filosòfic:

Formal:

Hipòtesi:

Implicació:

Inconsciència ,

Inducció:

Llei; ‫اٹٲبځڈٿ‬

Lògica:

Metafísica: , ,

Mètode:

190
Mite ,

Natural ً٦ٍ‫ج‬ٝ

Negació:

Poder:

Política:

Pragmatisme:

Premissa:

Psicologia:

Repressió : , , , , , , , ,

Sagrat:

Sintàctic. :

Social ً٥‫اعزپب‬

Tecnologia :

Tradició

Utopia: , ,

191
Vitalisme

Innatisme

‫رعذد اٌضمبفبد‬Interculturalitat

La ment

Pressuposició:

Raonament.

Semàntic:

Simbolisme

Utilitarisme :

192
193
DOCUMENTS ESCOLARS D'INTERÈS

‫ّخ‬ُِٙ ‫ّخ‬١‫صبئك ِذسع‬ٚ

TEXTOS ESCOLARS D'INTERÈS

IES LA Serreta
08191 Rubí
Tel. 935880858

Benvolguda família __________

Convindria una reunió urgent amb el tutor o amb el Cap

d'estudis per parlar de l'actitud del seu fill/filla . El telèfon de l’
institut és ____________

Atentament,

El tutor o tutora,

,‫ل‬٦‫ٍّجخ ڇ ث‬ٝ ‫رؾٍّخ‬ ‫بئٺخ‬٦‫أٌچب اٹ‬

‫بً ڇ‬٦‫ ٕبؽت اٹلّهاٍبد ٹٶً ځزؾلّس ٽ‬٤‫ ٽَئڇٷ اٹٲَټ ڇ ٽ‬٤‫بعالً ٽ‬٥ ‫ب‬٥‫ٲل اعزپب‬٦‫ٽڀ اٹالىٻ أٿ ځ‬
ً‫وڇهي أٿ ٍڂٺزٲً ٭‬ٚ‫ ڇ ٽڀ اٹ‬.‫پواځً ٭ً څنڃ اٹپلهٍخ‬٦‫بك اٹ‬٦ُ‫ڀ ٍُٺڈٳ ڇ أفالٯ أثڂٶټ ٽ‬٥ ‫ال‬ ً ‫بع‬٥
:ً‫ اٹزّبٹ‬٬‫ٺى هٱټ اٹچبر‬٥ ‫څنڃ اٹپلهٍخ ڇ ارٖٺڈا ثڂب‬

,‫ڇ ثزٲل ٌوي‬

‫ٺّټ اٹپَئڇٷ‬٦ُ‫اٹپ‬

194
 ‫ؽعْ َش ِح ?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــ?اٌغَ ِ‪١‬ذِ‬ ‫إٌَِ‪َ ٝ‬‬
‫َرؾِ‪َ١‬خ طَ‪ِ١‬جَخ ‪ِ َٚ‬ث ْع ُذ‬

‫?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــــــ‬ ‫ال َٽ َ‪٦‬ٶُټ ‪َ٥‬ڀ اٹ ِز ْٺپٍِ ِن ألَٿَ‬

‫عً‬ ‫ثِڈِكِي ٹڈْ أَرَؾَ َل س أَڇْ أَ َر َٶٺَټ ‪٥‬ب ِ‬
‫ال?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــــــ‬
‫َوْ‪َ٥‬خٍ‪ ,‬٭ًِ څِنَ ِڃ اٹپَلْ َهٍَخِ‬
‫‪ُ ٢‬وٵُټ ‪ِ ,‬ث ُ‬
‫ظ ڇ ال ٌَؾْ َزوِ ُٻ ٭ًِ اٹ ِٲَْټ‪ .‬ڇ ِٹچَنا اٹََّجَت‪ ,‬ځَڂْ َز ِ‬ ‫ً ڇ ٌُيْ‪ُ ِ٥‬‬ ‫ٌَلْ هُ ُ‬
‫َٕجَبؽبً‪.‬‬

‫ّٶْوًا عيٌال ڇ ځَؾْڀُ ٭ً اځز‪٢‬بهٵټ ثِِٖٮَخ ‪٥‬بعٺخ!?ًا‬

‫ثِزَٲْ ِل ٌِوځب ڇ ُ‬

‫اٹ َپُ َ‪ِ٦‬ٺپٍَڀ ???‬

‫‪َٝ‬ج ُ‪ ٤‬اٹپَلْ َهٍَخ‬

‫اٹڈَٹلاٿ اٹ‪َ٦‬يٌياٿ‪ ,‬رَؾٍَِخ ‪ٍَِٝ‬جَخ ڇ َث‪ْ٦‬لُ‪,‬‬

‫‪٠‬‬
‫ظ ٭ٍِڄ ڇ ال رؾْٮ ُ‬ ‫ً ٭ًِ اٹ ِٲَْټ ڇ رَ َز َٶٺَ ُټ ٵضٍواً ?ٍ‪ٍ٦‬لح اٹچَواً ?اٹزِٺپٍِنح ڇ ُريْ‪ُ ِ٥‬‬ ‫ٿ ال رَ ْلهُ ُ‬
‫ځُقْ ِجوُُٵټ ثِؤَ ّ‬
‫عٺِچب‪ ,‬٭ً ٽَ ْل َهٍَزِڂب‬
‫ال َٱٺٍِٸٍ‪.‬ڇ ٽِڀ أ ْ‬
‫ً ٭ً اٹجٍَْذ‪ .‬ڇ ٹِچنا اٹََجَت‪ ,‬ال رَ ْٮچَ ُټ اٹپُؾبكصَخ ثِبٹ َٶ‪َٞ‬الځٍّخ ا ّ‬ ‫اٹ ُلهُڇ َ‬
‫س َٽ َ‪٦‬ٶُټ ‪َ٥‬ڀ‬ ‫ٿ ځَزَؾَلَ َ‬
‫‪٥‬بعالً!?ٍ‪ٍ٦‬لح اٹچواً?ځُوٌلُ أَ ْ‬

‫عيٌِالً ‪٥‬ٺى اڅزپبٽٶټ!‬

‫ثزَٲلٌِوي ڇ ُّٶوًا َ‬
‫ألٍْزب ُم اٹ َپَْئُڇٷ‬
‫اُ‬
‫ّچْو ٽبهًِ ‪2003‬‬‫ٽَلٌڂخ اٹوُڇثًِ‪ 18,‬ٽِڀ َ‬

‫‪195‬‬
 ‫ْٺُڈٽبد‬٦‫ َٽ‬Recollida de dades dels alumnes àrabs
‫ڀ?اٹزالٽٍن‬٥
Nom i cognoms: ___________________ ُ‫االٍټ اٹٶبٽٸ‬

Data de naixement: ________________‫ـ اٹڈالكح‬

ُ ٌ‫ربه‬

Lloc de naixement: __________________‫ٿ اٹڈالكح‬

ُ ‫ٽَٶب‬

País: _____________ ‫ثٺل اٹڈالكح‬

Adreça a Catalunya: _________________________‫ٺُڈځٍب‬ٞ

َ ‫ڂڈاٿ ٭ً َٵ‬٦‫اٹ‬

Telèfon:_______________________٬ِ‫هَٱْټُ اٹچبر‬

Nom del pare:____________________‫أٍټ األة‬

Feina del pare:___________________‫ِٽچْڂَخ األَة‬

Feina de la mare:__________________ّ‫ٽچڂخ األُٻ‬

196
 Nombre de germans i germanes que viuen a casa:
ً‫لك اإلفڈاٿ ڇ األفڈاد ٭ً كاهٳ ؽبٹٍب‬٥

Anys d'escolarització:____________‫ٵټْ ٍَڂَڈاد َك َهٍْذ ٭ً اٹپَ ْل َهٍَخِ؟‬

Què vols estudiar en el futur?

__________________________________________________‫ٽبما‬
‫ً ٭ً اٹپَُْزَٲْجَٸ؟‬
َ ُ‫ٿ رَله‬
ْ َ‫رُوٌلُ أ‬

197
198
199
200
201
202
203
204