Josep Andreu Palacios Caballero

Gener 2011

Recerca hemerogràfica

Dilluns 5 d’octubre de 1992

1
 ÍNDEX

Concepte Pàgina

ESTUDI HEMEROGRÀFIC: DESCRIPCIÓ 3

Capçalera 3
Títol oficial del diari 3
Subtítol 3
Lemes 3
Lloc d’edició 3
Idioma d’edició 4
Datació 4
Periodicitat 4
Moment d’aparició durant el dia 4
Nombre d’edicions 4
Seu social 4
Característiques tècniques 5
Format 5
Estructura 5
Estructura de les pàgines i les notícies 6
Contingut 7
En portada 7
Temes principals de cada secció 7

ESTUDI HEMEROGRÀFIC: FITXA ANALÍTICA 9

Empresa periodística 9
Aspectes jurídics 9
Apectes econòmics 9
Equip de redacció 10
Redacció 10
Direcció 10
Redactors i col·laboradors habituals 11
Naturalesa i orientació 11
Tendència política o social 11
Difusió 11

COMPARATIVA AMB L’EDICIÓ ACTUAL 12

PEÇA D’ASSAIG 13

FONTS CONSULTADES 14

2
Descripció

Capçalera

Títol oficial del diari

LA VANGUARDIA

Subtítol

Fundada en 1881 por don Carlos y don Bartolomé Godó

Lemes

El disseny gràfic de la cartografia de LA VANGUARDIA és el títol del diari en lletra

capital, en blanc i sobre blau fosc. Aquest disseny no incorpora cap mena de símbol
gràfic tret de les lletres.

Lloc d’edició

El diari està editat a Barcelona (Carrer Pelai 28) i imprès per T.I.S.A. (Talleres de
Impremta, S.A.) Aquestes dades s’especifiquen a la part inferior esquerra de la
portada.

3
Idioma d’edició

Castellà (cartes dels lectors i anuncis admesos en català).

Exemple d’anunci en català, a l’esquerra, i la titulació d’una notícia en castellà, a la dreta.

Datació
Periodicitat

Diària

Moment d’aparició durant el dia

Edició matinal (matinada).

Nombre d’edicions

Una única edició al dia.

Seu social

Redacció i oficines: Carrer de Pelai 28, 08001, Barcelona.

Foto de l’antiga seu social de LA VANGUARDIA, actualment convertida en hotel

4
Característiques tècniques

Format

S’anuncien 80 pàgines, amb un índex a la portada i un sumari a la segona pàgina.

Estructura

LA VANGUARDIA estava estructurada en 9 seccions bàsiques que ocupaven un mateix

ordre però variaven l’extensió. En el cas de 5 d’octubre de 1992 el diari tenia 80
pàgines i es publicava amb el suplement d’esports de 16 pàgines.

Les seccions compreses són: Sumari, Internacional, Política, Opinió, Societat, Cultura i
espectacles, Cartellera, Anuncis classificats i Economia. Totes elles (a excepció del
Sumari) eren més o menys llargues en funció del dia.

5
Estructura de les pàgines i les notícies

Les notícies més destacades (com ara l’accident d’avió que conforma el titular principal
de la portada) tenen un titular i un subtítol que el complementa. La seva longitud és
llarga (més de 10 paraules en la majoria de títols, excepte en els breus) i moltes
informacions i cròniques van acompanyades d’una imatge amb el corresponent peu de
foto.

En les primeres pàgines de cada secció –així com en altres notícies importants—
trobem una entradeta que situa al lector respecte la informació que es tractarà.

La disposició i longitud són variables. La majoria de informacions que obren les

seccions es componen de quatre o cinc columnes, però també trobem breus, que
excepcionalment arriben a les 13 línies, i notícies en una columna.

La presència de destacats, si bé no excessiva, és habitual. Sobretot en aquelles notícies

de més extensió i que el rotatiu considera més importants.

Per últim, cal destacar la utilització d’elements infogràfics, sobretot de mapes, que en
l’edició analitzada complementen notícies sobre conflictes territorials i ètnics (vegis
pàgina 8, “Los bantustanes, una pieza clave en el futuro político de Sudáfrica” i pàgina
9, “Defensa anuncia las fechas para la misión en Bosnia”)

Mapa d’infografia, que complementa la notícia “Los batustanes, una pieza clave en el futuro político de
Sudáfrica”, a la pàgina 8.

6
Contingut

En portada

El titular principal de la portada és “Catástrofe aérea en Amsterdam”, que fa

referència a l’accident d’un Jumbo que el dia anterior s’havia estrellat contra un bloc
d’apartaments a la capital holandesa. Les lletres de títol destaquen per sobre la resta i
la foto que l’acompanya és també la més gran.

A la part inferior s’hi troben tres notícies més. La primera, “Plan policial de Bonn
contra los neonazis”, de temàtica internacional, destaca les mesures que volia
implementar el govern de la ex República Federal Alemanya (amb capital a Bonn)
contra els grups neonazis que difonien l’odi a Alemanya.

Seguidament, LA VANGUARDIA destaca una fita científica. “Implante de marcapasos

en dos bebés gemelos”. El dia anterior un equip de l’Hospital Clínic havia aconseguit
col·locar marcapassos a dos bessons que havien nascut amb problemes.

La segona foto de portada es troba a la part inferior dreta, i il·lustra la notícia “Azaña
de los Xiquets de Valls”, en referència a la bona actuació d’aquesta colla castellera en
el concurs de castells a Tarragona.

La columna esquerra de la portada està dedicada als esports (les notícies d’aquesta
temàtica eren tractades dins un suplement). Es segueix l’evolució del FC Barcelona a la
lliga, en un titular, així com els partits del RCE Espanyol i el Rayo Vallecano i l’Athletic
Club i el Sevilla. També es destaca el palmarès del tenista Bruguera.

Temes principals de cada secció

El rotatiu obra la secció d’internacional parlant sobre el pla del govern de Bonn contra els
neonazis, al que titula “Alemanya endurece la lucha policial contra los xenófobos y neonazis”.

En l’apartat de política LA VANGUARDIA es fa ressò dels detalls que havia donat el ministeri de
Defensa espanyol en referència a la missió de Bòsnia: “Defensa anuncia las fechas para la
misión en Bosnia”

Dos editorials, referents als pressupostos a Itàlia i els horaris comercials obren la secció
d’opinió, en que també es troben les cartes dels lectors així com columnes i articles.

L’accident aeri d’Amsterdam ocupa tota la primera pàgina de la secció de Societat, dins la qual
també es troben les necrologies i la notícia sobre els castellers que es destacava en portada.

7
Es dedica una pàgina a la secció “Barcelona”, on s’opta per destacar que es congelen les
inversions que es van generar per l’eix de Vallvidrera: “La situación económica frena las
inversiones que el eje de Vallvidrera generó hace un año”

La secció “Cultura i Espectacles” s’obre amb una entrevista a Emili Giralt, president de
l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre d’estudis Històrics Internacionals. En aquesta mateixa
secció també es troba la cartellera i la guia d’espectacles.

El diari es tanca amb la secció d’economia, que destaca l’augment dels salaris malgrat la
situació econòmica: “El incremento de los salarios se acerca al 8% a pesar de la crisis”.

El suplement d’esports s’obre amb la crònica del partit del Barça: “Un empate que sabe a
poco”

8
Fitxa analítica

Empresa periodística

Aspectes jurídics

LA VANGUARDIA fou fundada per Carlos Godó i Bartolomé Godó l’any 1881. El seu
president i editor és Javier Godó. Juan Tapia n’és el director.

Aspectes econòmics

L’any 1992 LA VANGUARDIA es venia a un preu de 90 pessetes (0,54 €) per exemplar.

Les subscripcions trimestrals anaven des de les 9.370 pessetes (56,31 €) a Catalunya i
les Illes Balears fins les 107.896 pessetes (648,46 €) a Oceania.

9
Equip de redacció

Direcció

Juan Tapia ostentà la direcció de LA VANGUARDIA des de 1987 a l’any 2000.

Redacció

Pau Baquero i Xavier Batalla ocupaven la posició de redactors en cap d’Internacional, sent
aquest últim el corresponsal Internacional.

Txema Alegre, Antonio Galeote i José M. Brunet encapçelaven la redacció de política, aquest
darrer amb seu a Madrid.

Manuel Díaz Prieto i Joaquin Escudero encapçalaven la secció de societat i Carlos Nadal la
d’opinió.

Enric Bañeres s’encarregava dels esports i Esteban Linés de cultura i espectacles. Finalment,
Carles Esteban i Mariano Guindal dirigien economia, aquest últim des de Madrid.

10
Redactors i col·laboradors habituals

Entre els col·laboradors i redactors habituals de l’any 1992 hi podem trobar Baltasar Porcel,
Lluís Foix o Pere Pasqual Piqué

Naturalesa i orientació

Tendència política o social

No es troba cap definició ideològica explícita en el sí del diari. Tanmateix, i malgrat una
pretesa voluntat de neutralitat, podríem definir LA VANGUARDIA com un diari de línia
conservadora moderada, molt propera al poder (va ser dels pocs diaris que va tenir
continuïtat durant el franquisme). Si bé no es caracteritza per tenir un llenguatge
agressiu, cal tenir present que el seu control recau en mans d’un comte (Javier Godó,
Comte de Godó).

Difusió
LA VANGUARDIA és un diari editat a Barcelona, però amb una projecció de la
informació en l’àmbit territorial de l’Estat Espanyol en particular i Europeu i mundial
en general.

Al no ser un diari local, l’enfocament de la informació és més global, si bé es tracta des

d’una òptica catalana i barcelonina. Precisament, les informacions referents a la Ciutat
Comtal i Catalunya prenen especial rellevància.

LA VANGUARDIA ha sigut durant molts anys un diari de referència a Catalunya, i

malgrat que també es pot trobar a Espanya, la seva difusió i popularitat és més
reduïda.

Es troba també disponible a diferents països europeus i ofereix un servei de

subscripció a nivell global.

11
Comparativa amb l’edició actual

Podríem considerar que el model actual de LA VANGUARDIA és hereva del disseny i

disposició dels anys 90. Tanmateix, existeixen algunes diferències.

En les edicions actuals es manté referència als fundadors del diari presents a la
titulació, si bé el disseny ha canviat lleugerament: el subtítol s’escriu amb lletres
blanques sobre el fons blau, i la data, el número i el preu es situen a la part superior,
així com la pàgina web. La part inferior queda reservada per una tira blava en que es
destaquen titulars menys rellevants i es fa publicitat de les promocions del diari.

Internament, i pel que fa als aspectes formals, la diferència més rellevant és la

utilització del color, que actualment és present en tot el diari (fotos, elements de
titulació, grafisme, publicitat...).

La disposició interna està més ordenada: el sumari s’ha simplificat, i en aquesta pàgina
ara apareix “el semàfor”. L’apartat “Internacional” segueix obrint el diari, i
“Economia” el tanca, però s’hi ha afegit l’apartat “Tendencias” i “Vivir” on es
publiquen informacions més sensacionalistes i properes (i serveis com la previsió
meteorològica). Els esports, per la seva banda, ara es publiquen dins el diari i ha
guanyat importància “La Contra”, un apartat que abandera aquest diari des de fa uns
anys.

Pel que fa al contingut, actualment es fa especial èmfasi en les notícies més rellevants,
que solen obrir cada secció en doble pàgina. Guanya també rellevància la política
catalana i espanyola i s’intercalen anàlisis i altres gèneres en algunes seccions, sobretot
la de política. Precisament en aquesta darrera s’hi inclou cada dia una tira satírica.

Els anuncis han quedat disposats de manera menys invasiva i s’ha augmentat l’ús de la
infografia, així com de les fotografies.

El lector, per últim, també hi té una presència més destacada a la pàgina d’opinió a
través de “la foto del lector” i l’enquesta diària via Internet.

12
Peça d’assaig

Mentre Europa mirava a Amsterdam

El 5 d’octubre de 1992 Europa mirava cap a Amsterdam. Era inevitable. Un nombre indeterminat de
persones (entre 100 o 200) havien mort o resultat greument ferides després que un avió israelià de càrrega
s’estavellés contra un bloc d’apartaments a la rodalia de la capital holandesa. L’accident s’havia produït a
la tarda, i a l’hora del tancament dels diaris la incertesa respecte les causes i les plenes conseqüències del
sinistre eren difuses.

Es sabia que l’aparell era un Boing 747 ―Jumbo” de la companyia de bandera israelita El Al Airlines. Hi
viatjaven 4 tripulants i un carregament de flors que havia sortit de Nova York amb destinació Tel Aviv.
Després d’una escala rutinària a Schiphol (principal aeroport holandès) els pilots havien detectat una error
mecànic a l’aparell, que no va tenir temps de fer marxa enrere. L’avió es va estavellar amb el dipòsit ple
de combustible en un edifici de la barriada de Bijlmermeer, un suburbi pobre on hi vivien principalment
immigrants d’ex colònies holandeses.

Els corresponsals no podien oferir gaires detalls, però en un primer moment es va arribar a especular
sobre la hipòtesi d’un atemptat antisemita. Les característiques del sinistre, però, ho descartaven.

Precisament, la veïna Alemanya havia volgut pal·liar en les darreres hores un brot de xenofòbia perpetrat
per grups neonazis. Els joves pro feixistes atacaven albergs de refugiats i havien arribat a profanar tombes
jueves en diverses ciutats de la RDA. Malgrat els incidents, les forces policials només els prenien
declaració i els retenien durant 24 hores.

Rudolf Seiters, el Ministre de l’Interior, va anunciar que proposaria un paquet de mesures que permetria
detenir preventivament els integrants de les bandes. Aquest anunci arribava després d’un cap de setmana
en el que la jove Alemanya reunificada havia celebrat el seu segon aniversari.

Els actes neonazis –els més multitudinaris que es recordaven des de 1945— contrastaven amb les
manifestacions, més aviat simbòliques, que el poble alemany havia convocat per refusar el feixisme.
L’acte central de condemna es va fer al camp de concentració de Sachsenhausen, on hi van assistir unes
5000 persones.

La passivitat que fins llavors havia mostrat el govern respecte als brots neonazis va causar un important
rebombori a la premsa nacional.

Fita històrica

La notícia optimista del dia la posava una intervenció mèdica aconseguida a l’Hospital Clínic de
Barcelona. Per primer cop, dues germanes que patien malformacions al cor havien pogut sobreviure
gràcies a la implantació d’un marcapassos que se’ls va practicat dues hores després de néixer.

La Teresa i la Maria havien sigut les primeres bessones de menys de 9 setmanes de gestació a les que se li
introduïa un nou tipus de marcapassos, menys invasiu, i que els permetria portar una vida normal en un
futur.

Per dur a terme la intervenció va ser necessària la perfecta compenetració de fins a 20 persones a la sala
d’operacions. Una vintena de professionals que van aconseguir un racó en la història de la medicina i un
titular a moltes portades del dia següent, quasi acaparades per l’accident d’Amsterdam.

13
Fonts consultades

LAVANGUARDIA.es, Grupo Godó. Hemeroteca digital de La Vanguardia

(http://hemeroteca.lavanguardia.es), edició del 5 d’octubre de 1992.

Pàgina web del Grupo Godo (http://www.grupogodo.net/institucional/historia/index.html)

Història del Grupo Godó

Grupo Godó. Diari La Vanguardia. Dies 19, 20 i 21 de gener de 2011.

14