El Dadaisme

A suïssa
Suïssa, a partir de l'esclat de la guerra el 1914, es converteix en un centre de refugiats pacifistes de
tot Europa. Allà es van trobar tots els dissidents d'altres escoles prèvies, com ara l'expressionisme
alemany, el futurisme italià o el cubisme francès. El 1916, a Zuric, un grup d'artistes van instal.lar en
una cerveseria un petit cabaret, a qui van batejar com "Cabaret Voltaire".

Allà es van reunir el filòsof Hugo Ball, el poeta Tristan Tzara, el pintor marcel Janco, ambdós refugiats
romanesos, i el pintor alsacià Jeans (Hans) Arp. A partir d'aquesta trobada van començar una sèrie
d'activitats al cabaret així com editar la revista que portaria el nom de "Dada"
Tristan Tzara aviat es va convertir en el promotor i principal exponent del moviment Dada. Entre ell i
Hugo Ball van donar substància a la teoria dadaista.

L'origen del terme dadaista és confús i controvertit. D'acord amb la versió de Tzara i Ball, la paraula
sorgeix de la casualitat: obrint les pàgines d'un diccionari amb l'ajuda d'un ganivet, el primer termini
assenyalat va ser aquest: dada. D'acord amb altres versions, van ser els cambrers del Cafè Terrasse,
lloc on se solien trobar aquests artistes centreeuropeus, que van identificar primerament al grup com
dada: per a aquests cambrers, les llengües parlades per aquells emigrats eren incomprensibles, excepte
la sílaba "da-da "(" sí, sí ", en rus i altres llengües)

En pocs mesos els espectacles del cafè Voltaire van ser famosos a la ciutat Suïssa. L'espectacle
dadaista havia nascut, carregat de provocació, tendència agressiva, propostes il.lògiques i absurdes.
El 1917, Francis Picabia, un pintor francès, refugiat també a Suïssa entra en contacte amb Tzara.
Ambdós donaren sentit al Manifest Dada de 1918, possiblement el document més important del
moviment dadaista de Zuric. Després de la fi de la guerra, el dadaisme captiva als artistes
avantguardistes de París, produint-se un ressorgiment d'aquest. El Zurich dadaista, amb la diàspora
dels seus refugiats, s'havia acabat.

A Nova York
També la declaració de guerra va portar a la ciutat americana a grups d'artistes refugiats. Entre ells
cal destacar a Duchamp i Picabia. Allà es van integrar amb els corrents avantguardistes que des de
començaments del segle s'estaven gestant a Harlem, Greenwich Village i Chinatown. Encara que Nova
York no era Zuric, ni existia aquest clima de refugiats polítics de la ciutat suïssa, l'esperit va ser
idèntic.

Al març de 1915 neix la revista "291", nom pres del número de la casa ocupada per una galeria d'art a la
Cinquena Avinguda. Duchamp, Picabia, Jean Crotti, com europeus refugiats, juntament amb els
americans Man Ray, Morton Schamberg i altres donen vida a la “dada” novaiorquès.

A Berlin
Després de la guerra, Alemanya entra en una crítica situació. Després de la revolució bolxevic, el partit
Espartaquista alemany-l'esquerra socialista-assaja també la revolució a Alemanya. En tota aquesta
agitació social un grup d'artistes van a incorporar-se a les tessis esquerrana: serà el Moviment
dadaista.
Procedent del grup de Zuric, Richard Huelsenbeck, porta a Berlin l'esperit dadaista, però molt més
radical contra les anteriors escoles avantguardistes (futurisme, cubisme). Juntament amb el poeta
Raoul Hausman promou declaracions i manifestos a partir del "Donada Club". Al costat dels anteriors
destacaran el pintor Georg Grosz, agut crític del militarisme i del capitalisme alemany d'aquells anys, i
els germans Herfelde, un famós divulgador de la tècnica artística del fotomuntatge, un altre
indispensable editor de les obres dadaistes d'aquells anys.
El moviment dadaista berlinès passarà a la història per la incorporació de les noves tècniques
artístiques de difusió d'idees entre les masses, principalment el fotomuntatge. La constitució de la
República de Weimar el 1919 marca la fi dels projectes polítics dadaistes i la resituació d'aquest grup
en els marcs artístics.