La (doble) lli democrtica noruega

La primera lli s o hauria dsser bvia: el pitjor atac terrorista de la seva histria no el provoc cap cllula islamista (cap enemic exterior classificable com els altres), sin un jove compatriota (un dels seus, doncs). Com ja demostr lassassinat dIsaac Rabin, el fanatisme no s ni ha estat mai patrimoni exclusiu dels altres... Primera lli: no existeix la frontera entre ells i nosaltres! Ells tamb sn nosaltres, i mentre no ho entenguem i acceptem el conflicte i la f erida seguiran oberts. Per segurament s ms important la segona lli que ens ha fornit latemptat: encara hi ha societats que consideren que la democrcia segueix essent el b suprem a protegir. Avesats com estem a que els estats afectats pel terrorisme reaccionin clamant venjana i enardint insensatament els instints viscerals de la poblaci noms cal recordar les desproporcionades i sagnants respostes a l11-S per part dels Estats Units o la militaritzaci de la banlieue per part de Nicolas Sarkozy la soluci proposada per lestat escandinau no pot sser ms esperanadora: la nostra resposta com a naci, afirm el primer ministre noruec s ms democrcia. Tot i que lhabitual i maniqueista sistema de pensament nic shavia obcecat en fer-nos creure el contrari, sembla que hi ha alternatives a la recepta neoliberal que shavia aplicat fins ara (major repressi, ms policia, menys democrcia): Veurem una Noruega dabans i de desprs del 22 de juliol, per la Noruega de desprs ser una societat ms oberta i tolerant que la dabans, expos, calm i conciliador, Jens Stoltenberg. Una reacci que pot semblar inslita, per que s perfectament coherent amb el carcter pr egonament democrtic duna societat com s la noruega. Societat que, no pas per casualitat, t una de les poblacions recluses ms redudes del mn: nicament 73 presos per cada 100.000 habitants. Deu vegades menor que la dels EE.UU., tan sovint presentada com la primera democrcia del planeta. En comptes de llaurar animadversi, odi i nim de venjana sembrant insensatament les llavors on fruiti la xenofbia i la violncia les autoritats noruegues han preferit apostar per una resposta mesurada, tranquilla, reposada, raonada, raonable i, sobretot, responsable... En lloc de confrontaci, concrdia; de revenja, reflexi; de restricci dels drets humans i principis democrti cs, consolidaci i reforament... La gran pregunta que resta oberta de la resposta de la qua l en depn en gran mesura el nostre futur, perillosament amenaat per un creixement indeturable de la xenofbia s: seran capaos els estats capdavanters, i en primer lloc els Set (o Nou) Grans, daprendre de la colossal lli poltica, democrtica, per sobretot moral, que ens ha ofert aquests darrers dies Noruega? dissabte, 30 de juliol del mmxi Xavier Serrahima 2o11 www.racodelaparaula.cat Informaci sobre els drets