ANDREU SEVILLA

CAMINS DE DULCAMARA

Sra. Llavi de Neu, llibres

ANDREU SEVILLA

CAMINS DE DULCAMARA

En quines circumstncies somies els morts? Hi penses sovint abans no tadorms? I qui ms els somia, a banda de tu? W. Szymborska, Conxorxes amb els morts

Al final, una rabosa. La bici dels Fillol. El cony dfrica i lermita de Vira. Jo, el Mort. El setge del Juna. Un retrat trencat.

Talment com si shaguera escapat duna faula oblidada o dun deixos boscos que sendinsen en els territoris dels somnis, una rabosa amb les potes tacades de pintura sesmuny entre els arbustos deixant sobre la neu un rastre de colors bruts. s la mateixa que vrem vore el primer dia! Tens ra, Andreu. Deu haver-nos acompanyat tot el viatge per si podia estacar-nos els claus en la gola. Si tagafe i veus que tacoste la mistera a la cua s que corrers, s, mala puta comenta lUri amb mitja rialla desprs de tirar-li una pedra, lltim que diu abans danar-sen. Les paraules i el colp ensordit perdent-se en un silenci que ressona en el silenci mencomanen la sensaci que el que acabem de viure ha ocorregut fa molt de temps i a alg que no som nosaltres, i em pregunte si tindr forces per fer mitja volta i regressar a un mn, el meu mn de sempre, tan estrany de sobte per a mi. Per s precisament la visi de la rabosa mentre els meus amics sallunyen cap a la plana dEstidor (el sol fred escampa la boira, i la nit, amb la mitja lluna minvant, recula com si mai ms no haguera de ser nit), la que em torna la facultat de recordar. Llavors jo encara no era el Mort, el Difunt, el Cadver, solament Andreu Server, un fideu esqulid que no tenia ni mitja hstia, veueta aguda de criatura, ulls de son retardat i el cap ple dhistries de pirates, mons perduts, mgiques histries dOrient i de nufrags que sobreviuen en illes desertes; ara, que tampoc no devia estar molt viu, perqu lUri em va amollar a boca de can: Ja en tenim una per a tu, Andreu. I has daprendre a portarla s o s, aix que desglaat les sangs i ressuscita, xaval. Amb la pell en borr, ara puc dir que gran part de la culpa de tot s daquest trasto del dimoni. Ignorava de qu em parlava lUri; les rialles dels altres, tanmateix, eren senyal que es burlaven de mi. Anava a enviar-los all on brama la tonyina quan aparegu Sisco amb una bicicleta gran i rovellada, coberta de crostes dures de

fang sec que de tant en tant queien a terra amb soroll de taulell trencat. Si no espavila, Cul de ceba arribar ac solament amb el manillar. Aix si el biciclot no se li tira damunt com un gos calent i el deixa ms coix del que est coment Lluerna, que encara no havia marxat a Barcelona. Acabar de dir-ho i Sisco ensopeg i la bici li va caure a sobre, que ni a posta per fer realitat lescena. Sisco no estava gros, a pesar que ladipositat als malucs feia que ho semblara, per rod com una panerola, la bici se li encavall i calgu rescatar-lo. Al remat, lnic mal fou una pedreta que se li havia ficat en la sabata de sola alta, lesquerra si no menganye, i que en traures el calcet enseny sense voler un peu curt i tort amb els dits units per una teleta blanca. Liana, la Busquereta, mir amb fstic aquella deformitat i va rossegar el seu puret de regalssia sense dir ni piu, cosa rara. Uri pleg la bici amb el mateix esfor que saparta un perdiguer en zel de damunt de la gossa que es carda, la va espolsar i me la present. s teua, Andreu. Aigua, un bon grapat de su a la cadena, i nova. La bici era alta i pesada com una mula i si mai aconseguia aguantar-la dreta, de segur que hauria de pedalejar per davall del quadre. A ms, li faltaven el seient, els frens i les cobertes de les rodes. La vaig acceptar pensant ja qu faria perqu ma mare no em veiera amb aquella carraca desgavellada. Dem tensenyarem a portar-la. Llavors la vaig reconixer. S, i louera del Montg sense afaitar tamb... s la bici de Fillol; no la vull. LUri salt cap a mi amb la mateixa cara que quan es va barallar amb el Berna i amb una hstia de les que en pegues una de cada cent el va destronar de cap de la nostra colla. Home, la dEddy Merckx no ser, per ens ha costat molt aconseguir-te-la, mindundi, perqu ara tu... Ja pots xiular, que si lase no vol vore... furg el Berna, malhumorat com sempre. Not una punxada al ventre. Alguna volta de les que anava a visitar-lo a lhort dElba, on vivia sol des que part peres amb la iaia Petra perqu diu que havia consentit la fugida de la tia Joana amb
8

aquell home, lavi Llis mhavia contat que quan tornava del poble amb la bici nova de trinca, el seu amic Fillol, fill dun beat benefactor de diversos temples de la ribera, shavia obert el cap contra el pilar de lantiga casa del pont. En acabar el soterrar, son pare va maleir la bicicleta, que havia quedat miraculosament intacta, i la va llanar al clot de Bisart, el fang negre del qual se lengol dun glop. Devia fer ms de vint anys daix, per sols dimaginar que aquella maledicci podria prendrem mentraven tremolins. Qu t de ro? I de qui collons dius que era? LUri a penes feia any i mig que vivia a Llosana. La idea de rescatar-la per a mi se li devia haver ocorregut, sens dubte, al Berna, que de tant en tant es revenjava de nosaltres perqu en la disputa amb lUri no vrem donar la cara per ell. No pense pujar-hi si no la prova abans alg de vosaltres. Em tornen les paraules de lUri i sem fa un nus a la gola. Tres o quatre mesos, i sembla ahir. Tan menut, Gorri, i els tens quadrats. Quadrats. Lluerna el primer, en acabant lHerniat, Sisco suant la cansalada i lltim Fontestad Cara de palput, passaren la prova. Tamb el Berna shagu de tragar el seu orgull; fins i tot la Liana, que escop per la mella un gargallet groc i intent (sense gens dxit per cert, perqu no havia aprs a anar en bici) pedalejar per davall del quadre com hauria de fer jo quan aprenguera a dur-la.

Manejar la bici de Fillol em cost uns quants bacs, els genolls en carn viva i renecs de la mare. Per les classes continuaren a boqueta nit, quan ella preparava el sopar. Al remat el ftil aquell es deix guiar, tot i que calia frenar posant la sola de la sabata entre el quadre i una espcie de rodes fabricades amb teles velles espigolades de labocador que netejaven de llepasses les vores dels camins i li donaven aspecte de bici de captaire. Semblava que el conjur havia desaparegut i que el monstre mobea a costa de cruixir-me jo els braos perqu no sem desbocara. Lalegria, no obstant aix, em dur poc; lendem, quan Sisco me la va portar (lalvem al seu estable perqu ma mare no
9

la baratara al llanterner) vaig comprovar que a la llum del dia els Fillol en tornaven a ser els amos: el ferro shavia escalfat, a penes vaig creuar la cama dreta per davall del quadre es bolc sobre mi, i quan amb lajuda burleta del Berna malc per pegar la primera pedalada, la cadena estava tan seca que ni un home quallat lhauria poguda desancorar. Vaig seure en terra, els ulls mig plorosos perqu una altra volta els amics marxarien sense mi. Aleshores, lUri va dir que se li havien unflat els ous i que havia arribat lhora de posar fi a tot all. Recordeu la peli que ens pass el rector en els exercicis espirituals? Xe s, aquella en qu els convertien al cristianisme i tots els del nostre banc tenien la m la butxaca mirant les negres vestides noms amb dos pamets de tela... Doncs digueren que all al cony dfrica, abans de larribada dels missioners, creien que si una cosa est cucada, sols li pot traure el mal dull qui lil va encolomar. Devia haver-ho somiat o acabava dinventar-sho, perqu tots frem cara de sorpresa i de no voler posar-hi el nas, a ms, en trboles histries de mgia negra. Bo. Hi anir amb una condici. Quan no sn figues, sn rams... Una altra condicioneta i et xafe el cap, Gorri, perqu en acabant ja vorem qui paga el teu cangueli coment el Berna, amb el mig somriure despectiu del guirro que no oblida que li han palpat els morros, el cos de jonc fibrs mig recolzat amb desgana al quadre de la seua bici. Si anem a lermita, mhaureu de portar de paquet. Un plat de pedra es mouria ms que este. A quina ermita? Sisco ho sabia de sobra, el rector solia citar-ho a fi de refrescar-nos la memria perqu afluixrem els diners: com que la riuada gran havia destrut el cementeri com de Llosana i Vira, lnic lloc en qu podrem veure els Fillol era a lermita de Vira, on els seus retrats dormien entre els daltres olora-sotanes que havien contribut a la reposici de les imatges desprs dels desastres de la guerra. Amb mi no hi compteu Sisco, amb el seu caminar desballestat, sadre a replegar la bici. Els seus pares havien faltat no feia encara mig any i no volia barrejar-se en assumptes de morts. Per lUri hi estava decidit.
10

Hi anem tots de la maneta, i no comenceu a tocar-me la fava; tu tampoc, Cul de ceba, coix enganya-rajoles. Ning no semblava cmode, tret de la Liana, contenta si alg queda amb les vergonyes a laire. Llavors lUri va fer els torns de les parelles que havien dajudar-me costera amunt, i vaig seure damunt el sell, els peus sobre els pedals. Ni Fontestad ni lHerni sen lliuraren, per el Berna i Sisco sen van emportar la pitjor part de la peculiar justcia de lUri. A cavall de la seua bici encara amb rodetes, la Busqui ens seguia tirant el lleu. Havem dendinsar-nos en territori comanxe. Els de Llosana (que juren i perjuren que sala en el nostre terme) i els de Vira (perqu alberga el seu patr) sempre shan disputat lermita, i a mi, ms que domar la bici a costa de torbar esperits, em preocupava que apareguera la colla del Mala Juna a fer harca contra nosaltres. I com hi entrarem? Per la porta contesta lUri. Que com, Gorri? Si en els llibrots eixos que lliges hi ha genis o gent resabuda que tenen claus mgiques i coses aix, jo tamb fatxendej traient de la butxaca un ganxo de fil daram. Ens acostrem a la reixa del pati i recolzrem les bicis a la paret, encarades al cam per si calia fugir destampida; la primera gurdia va i li toca a la Liana, que, ameradeta de suor, havia aplegat finalment. El cadenat salt de seguida, per el pany de la porta era tancat amb clau. Deuen tindre por que escapen observ el Berna. Que escape qui? els comprensibles nervis de Sisco. A pesar de les historietes que ens encasta el Gorri, que jo spiga mai cap mort (els teus pares tampoc, Cebeta) no sha aparegut a ning. Ja veus que no shan emportat amb ells el malparit del teu germ I deixe destovar-te quan li done la gana. No s per qu el Berna havia de mencionar que el Treme (una bella persona quan el vent va de cara), hi ha dies que sala amb el de mala lluna i acaba pagant-ho Sisco. Almenys jo tenia pare i s on lenterraren, no com altres.
11

Si hi ha alguna cosa que trau de polleguera el Berna s que mencionen son pare, un guardabosc de don Primitiu que va desaparixer quan ell tenia tres o quatre anys. Mai no ha acceptat que els ossos pelats que trobaren dins dun forn de cal abandonat foren els seus, i no es cansa de repetir que son pare un dia tornar (per aix comenrem el viatge, bo, per aix i pel problema de lUri), aix s que no ens sorprengu que llanara una puntada a cegues que fall per un eixem; Sisco trontoll sobre la seua cama curta, caigu de cul i comen la batussa. En separar-los, estaven els dos arrebossats de pols i brossa, rojos com una tomaca i amb els ridculs bigotets suats dorgull ferit. LUri arrim el cap al front del Berna i en acabant al de Sisco. Vinga, gallinetes de corral, lescolteta de les paus dring irnic. Si no, vos haur de receptar una raci de xarop de vara. Ac en va una bestreta! Els xoc dels caps son com un mel que es bada, i mentre els dos pgils, humiliats, es grataven les temples, el justicier es concentr de nou en la faena de cascar el pany. Res dentrar sense soroll: ho frem en desbandada, perqu en obrir la porta sem clav un fibl a la carn i de seguida un eixam de vespes sabalan contra nosaltres. Sisco, lnic en calma, tir a terra el vesper i li va calar foc amb una mistera de benzina que portava. En acabant, agaf la meua bici, la va deixar caure i comen a xafar-la amb el seu sabatot. Puto trasto de merda, et matar. Va dessocar dos o tres radis de la roda davantera, tragu la cadena del lloc i si no arriba a ser per lUri me lhauria acabada de fer malb. La bicicleta semblava un senglar ferit al qual cal aproximar-se amb precauci. Jo em preguntava si all era lltim senyal del malefici de Fillol o la primera duna nova seguida de desgrcies. Ni el mateix Franco quan era jove podria matar un ferro vell, carabassa... Encara que la teua sabata siga un mall, i no dels xicotets precisament. A Franco que li donen, i a tu tamb, Busqui del pardal xiuxiuej Sisco. Parla amb ms respecte, imbcil: Franco guany una guerra precisament perqu no es rebotaren la gentola amb potes daire com tu interv el Berna.
12

Si no nheu tingut prou, vos puc donar un parell de cullerades de la medecina dabans. Amb el ramat una mica ms tranquil, lUri ordena que regirem la part de darrere i acosta lorella a la porta de fusta del templet. Uri. Ara calla, Gorri. Saps que al cementeri de Llosana hi ha un iaio que es diu igual que jo, nom i cognoms? I? No s, fa feredat confesse en veu baixa perqu no em senten. Tots hem de palmar algun dia, no? Hauries de donar les grcies a aquell pobre difunt per recordar-tho. Liana, la Busqui, que t oda de gos de pastor, es trau de la boca el puret de regalssia i ho pregona als quatre vents. El Gorri t nom de mort! I si t nom de mort, s que s un mort! Ja deia jo que el veia una mica descolorit, com la roba que porta, i de cascar-se-la no s, perqu sols t un gnjol que ni per a pixar sel troba, lanimalet fereix sense pietat el Berna en lamor propi de lhome a mig fer que sc. Grcies que Fonti apareix, nasset agut i morro aspirat cap a dins, i proclama que hi ha una finestreta a travs de la qual es veu la part de dins. Vs a espai, no siga cosa que punxes, Cadver el consell amb sorna del Berna quan passe per damunt duna estora de cards. Que el coix els aplane amb la sabata i cap problema, xe rebl la Liana des de fora. A Sisco li tremolen el llavis. Vinga o men vaig dac cagant hsties. Andreu em crida lUri. Guaita. No li digues Andreu; ara es diu Cadver. Fulmine amb la mirada la Busquereta i obesc. Amb el palmell de la m, netege el cristall brut i afine la vista: clavats a la paret, els retrats dels Fillol sn quasi a tocar dun feix de braos, mans, peus i cames de cera groguenca dipositats per generacions i generacions dillusos esguerrats. No he pogut obrir el pany. Entra i trau les fotos.
13

Jo? lalada de la finestra i la foscor de la capella em fan resistir-mhi. S, tu: les necessitem per al ritual mandinga. Mand el corregisc jo amb el mateix gest que si mhagueren pessigat un ou. Mand? Doncs mand... Com es deia la peli, xe? Si cal jutjar pels ullets destos calents, Por un treme ac esas pajas salt el Berna. LUri riu. Jo, veient que la cosa va de veres, gens ni mica. Hem de fer el mateix. Els Fillol than de donar perms perqu portes la bici... Quan isques, plantarem els retrats i hi passars per davant: si no et trenques la crisma, voldr dir que s teua. Abans que puga refusar de nou, malcen entre tots. Magafe a lampit, espente el cristall, que cedeix al moment, introdusc cap i tors, i amb un nus a la gola em despenge en una naveta fresca, humida, amb olor de tancat; de cul de rector, que sol dir lHerni cada volta que xafa lesglsia. Hi ha poca llum, suficient per veure que el sant no em lleva lull del damunt. Ja? Els prenc amb compte de no posar-los el dit a la cara, i estudie el nus de la cadeneta. El marc de plata i el cristall estan coberts duna capa greixosa i pudenta com la carn podrida. Mels guarde a la butxaca, arrime un banc a la paret, i en un tres i no res salte fora de lermita. Ara, senyor Mort, a pedalejar el Berna planta les fotografies inclinades sobre la paret i sembadoca amb la cadeneta que les lliga. Empunye la bici de mala gana, quasi desitjant que sem traga del damunt per tornar a casa encara que haja de passar dos mesos enguixat. Pose la cama dreta pel davall del quadre, busque el pedal amb el peu, i a la primera pedalada se sent el clac de la cadena com una fuetada seca, i encara que parega increble, la bici avana malgrat que la tela de les rodes sompli de seguida de llepasses. LUri i Berna corren davant meu celebrant el miracle, amb molta cura de no tocar-me, que els Fillol no puguen dir que majuden. Pare i fill em veuen passar un parell de vegades. Mai, ni en les nits que mhavien ensenyat a dur-la, la bicicleta no havia estat tan
14

dcil: amunt i avall per la rodera que bric entre la brossa, la frene com vull i quan vull. Fins i tot faig un cavallet i lature mig fatxends davant dels antics amos per agrair-los-ho, per aquells dos rostres de colors deixatats no semblen mirar en enlloc. Senyat, Andreu! Has de senyar-te per eliminar lencanteri! em recomana lUri. Per no era un ritual negre? Que ha de senyar-se el xiquet? el contradiu Berna, atent a la jugada. De tanta emoci, no sabia qu em deien. Sisco magafa la m, em trau el polze i mhi toca el front, la boca, el pit, la panxa i els muscles dibuixant una creu mentre xiuxiueja una oraci incomprensible. Besat el dit, digues Amn, i anem-nos-en dac follats em mana a cau dorella. Per no hi hagu temps de pronunciar la paraula mgica, i per com han anat desprs les coses, no crec que el conjur es desfera. El crit de la Liana i el soroll metllic de la portada ho impediren. Girrem la vista. Havia tancat darrere seu. Des de dins insultava a alg i li llanava escopinyades que queien a metre i mig del seus llavis. La xafa-xancles de la teua cosineta Emiliana s estpida com ella sola va remugar el Berna. I lespavilat de Fonti, amb el seu petit gest de fstic que pareixia que sempre estava olorant merda: Quina Busqui... Ha deixat les bicis fora, tu. A coll vist, mascle hi posa el nas lHerni cordant-se la corretja del braguer com si anara a entrar en batalla. Totes no. Tenim la del Cadver, encara que endimoniada riu el Berna. A ms, per a qu les volem... Primer caldr eixir dac; si podem, s clar. Caguen el cinc doros... El ganxet! LUri lhavia perdut, i aix ens condemnava a quedar-nos al corral fins vs a saber quan. Tota la santa vesprada, la nit tamb, si el patr de Vira, a qui no devem tenir precisament content, no ens tirava una maneta. Un mal menor, a pesar de tot, perqu lenemic no donava senyals dhaver alat el camp. La Liana sens acost. Lalegrava tant la gresca, que ni havia reparat en les conseqncies de la seua poca crisma. Sn el Juna i quatre o cinc ms.
15

Quan jo dic que et posaren Busquereta no perqu et falta cos sin perqu no tenies cervell... es lamenta el Berna. LUri anava a renyar-la, per sabia que era ell qui ens havia posat al cau del llop. Mentrestant, Fonti, el de les idees brillants en les grans ocasions, sempin sobre lHerni i va guaitar per damunt de la tpia. Podrem botar i sorprendrels per darrere. Molta pellcula has vist tu, Cara de palput el desanima lUri. Ho diu un fantic dels mandongos sentencia lHerni, la m a les trencadures; cada volta que per culpa dels nervis els budells se li neixien i li feien bonys al ventre com bombolles en un caldo esps. Berna el sensat anava a aconsellar a Fonti que amagara la seua careta aspirada quan aquest es gira cap a nosaltres amb un trau al front. Qui et mana traure la ttina de la trinxera, tarat! Tot i la urgncia, la vista escandalosa de la sang ens paralitza. Ara qu... No tenim res per a embenar-te-la. Bo, s, un dels draps de les rodes: amb tanta llepassa, pareixer que la corona despines del Nostre Senyor. Direm que el traiem en process i a la millor aix ens deixen escapolir-nos mormola el Berna. De sobte ens cau una pluja de pedres. LUri arranca com pot grapats de plantes i rametes seques i abans de posar-se a cobert ens els llana perqu ens hi protegim del bombardeig. No tiren a tocar digu llevant-se les punxes de les mans amb les dents. Sols volen acollonir-nos. Doncs si s aix, tassegure que ho estan aconseguint remata el Berna. LUri tenia ra. Els projectils disminueixen a poc a poc, solament nescoltem de tant en tant algun que roda per la teulada o que cau entre les punxeres. Per no s hora deixir encara, no fins que endevinem la prxima jugada del Juna i els seus. La ferida de Fonti, amb la sang seca, sembla lletja, i ell no para de xuplar-se la moqueta. Mare repeteix. Fontestad, neneta mimada linsulta el Berna mossegant una palla, com un vaquer a qui la por li la bufara. La teua mami,

16

ara que has volat, mai millor dit, deu estar donant-li gust a ton pare; tu crida-la, que et sentir. Hui s dilluns, mon pare est treballant es diu a si mateix Fonti, i aix, no s per qu, ens fa riure. No mhi veig... Mestic marejant... Porteu-me a casa. Que s la sang que tembruta eixa goteta de quitr que tens dull el consola lUri espolsant-li les escates roges de les pestanyes. Si has de morir, Palput, on millor que ac: lnia directa cap al cel, encara que ara per ara cague pedres. s molt oberta, Berna la tirada cap a la medicina de Sisco; el doctor Barnard, lanomen durant un temps el Berna quan all del primer transplantament de cor, encara que com se li solien morir els pacients sargantanes i alguna altra bestioleta lil canvi per Marqus de Villaverde, el metjastre eixe gendre de Franco, apellatiu que desprs va reduir simplement a Marqueset o Matasans. Llavors la Liana, sense que ning li ho demanara, es llev la samarreta per embenar el cap del ferit. Napart la vista quan ja se mhavien gravat els botonets color rosa i sense obrir dels seus pits. Els de la colla del Juna de seguida ho celebraren. S, vs despullant-te, puteta, que te lestacarem per davant i per darrere! Tu i quants ms, piu de pua? Doncs aix: jo i, a vore... cinc ms! El grapat dinsults i provocacions que els amoll ens portaren una nova tongada de pedres, una dels quals fa blanc en un dels retrats dels Fillol. Ser possible... Ja que hem vingut a per ells, podrien traurens dac, els pardalots masteg, arraulit en un rac, el Berna. Per llavors no reia.

17

La bossa de les vint plantes. Camins de febre. Una taronja daurada. Ossos en un forn de cal. El Rei Budell. El talism de lUri. Els cigronets i el Geli. Fugint de la Zona Prohibida. Una corda de presos.

Desprs dall i daltres successos daquell dia, vaig caure malalt, i el metge, don Pasqual, que solia encertar-me-la a la primera, va diagnosticar que el meu era un mal dels que no es poden curar amb medecines. La mare i la iaia (i si la tia Joana no se nhaguera anat de poc abans de Llosana tamb hi haguera donat el vistiplau) confiaren en el remei de sempre. Obriren la bossa de les vint plantes, collides a la primavera, en plena flor, i em feren una infusi de sabor dol i amarg alhora, segons la recepta transmesa de mares a filles des

18

dels orgens de la famlia, la mateixa que fa no res li he volgut donar a lUri per a la resta del cam. Em prenia la dulcamara i una caloreta omplia cada rac del meu cos dun benestar difs i sopor. Vaig passar una setmana o dues dormint quasi les vint-i-quatre hores, perdut en somnis que tant podien pertnyer a un futur oblidat com a un passat que encara no havia comenat, somnis que sencadenaven amb moments duna esferedora realitat en qu els iaios, els meus pares, la tia Joana i els meus amics vivien vides alienes, i algunes difuminades imatges del mn de fora. En eixe estat irreal que encomana la febre alta, sentia com si a travs de mi alg a qui no coneixia ajustava comptes amb el dest. Grcies que minut a minut, amb alguna recaiguda en qu vaig aplegar a creure que no seria capa mai ms deixir de lhabitaci, an acostumant-me de nou a viure. Tot era igual i tot era, de sobte, diferent, com qui torna a casa desprs dun llarg viatge. Per comenar, ning de la colla, Sisco tampoc, em va visitar. Tant se valia, quan estiguera b, eixiria al carrer com sempre i farem les paus. Convenut que no podrien passar sense mi, vaig allargar ms del compte la convalescncia, i la soledat em port a buscar en la imaginaci i en la lectura all que ja no em donaven ells. Aquells malparits sagafaven lexcusa de la malaltia per no comptar mi. Fins i tot apleg el dia jo ja estava bastant recuperat que ni mavisaren per anar a pescar, senyal que els Fillol mhavien pres quimera i encara no havia alat una mica el cap ja em picaven la cresta. Un parell de dies desprs, mon pare torn de Valncia, on ja havia emparaulat faena i casa, i en poc de temps marxarem, com tants altres, de Llosana. Els meus amics devien saber-ho de sobra, per no canviaren didea. Per aix em sorprengu que quan ja havia perdut tota esperana de tornar a eixir amb ells, lUri menviara la Liana per a dir-me on eren. A penes vaig mirar el regal del pare, una taronja brillant i olorosa embolcallada en paper daurat. Em present corrents al corral de Sisco (noms hi havia el Treme, que roncava cobert de palla en un pessebre com un jesuset impostor amb pls al piu i els ous vermells), plegu la bicicleta, em vaig posar els guants de llana i quan estava a punt darrancar, la deix en terra: lalcalde, un gurdia vestit de pais (laparici del qual, quan all de lestat
19

deixar-me trepitjar el carrer fins que no estiguera b del tot) i un home gros amb abric de color verd fosc, venien cap a mi. Xiquet, gueda viu ac, veritat? em diu el gurdia. S. Vaig seure en la vorera, ni molt prop que els cridara latenci ni molt lluny que no poguera escoltar. La porta oberta, una olor de pols antiga escapava de la casa del Berna, plena danimals dissecats, la rabosa i els seus rabosins i eixa serpota enroscada al voltant dun catxap. Pensava en tot aix mentre lhome de labric ensenyava a gueda papers i ella plorava, com si lhagueren agafada en falta. Fins i tot li mostraren una foto i ella dubtava, desconcertada. Esperamos que comprenda..., diu el gurdia vestit de pais a la mare del Berna, hasta ayer nadie saba quin

dexcepci al mes de gener, havia donat raons a ma mare per no

Tenen el meu perms per portar-lo; no ens sobren els diners, per amb la miqueta de pensi que em donaran..., respon gueda, seriosa com sol parlar sempre. No s per qu se macudeix pensar on aniran a parar ara els ossos que creien del pare del Berna, si els deuen soterrar en la fossa comuna o en el corralet dels desgraciats, fora del cementeri. Llavors, quan veig que la conversa sacaba i que eixiran de seguida, munte en la bici. He de crrer cap a lassut, i amb el perms de lUri li dir al Berna que li he de contar una cosa molt important, i ell riur, mestirar els pelets del bescoll i mirant-me a la cara em dir, Un dia tens morirs de veres, Mort, no dius que el cor et pega botets de tant en tant? Doncs descansa, respira, girat cara a laire, que tires el lleu per la gola, i en acabant em dius on han trobat mon pare.

era, ni si tena familia, ahora es otra cosa, me entiende? La denuncia, ha sido la denuncia, si no, nadie.... Ja men faig crrec.

Passe de pressa per davant de la casa de lUri perqu no se menganxe algun dels seus germanets, que juguen a la porta vestits amb jerseis prims com una teranyina i pantal curt sense cremallera en la bragueta. Un any i mig a Llosana i no shan mogut de davant del toll, com ninots sense piles. LUri no s aix. Fou
20

descarregar els mobles i de seguida vingu sol, els ulls astuts de qui se sap observat al lloc on jugvem a flendi. Berna macabava de capolar la meua boleta favorita, una de cristall translcid com un glopet de boira, furtada de la bateria dun cami. Les grenyes despentinades, la patilla esquerra dun ros desafiant, es fix en el triangle amb les sis boles de la posa, i parlant-nos com si ens coneguera de tota la vida, apost que les trauria en dos tirades. Se li rigueren a la cara, per jo li vaig veure un aire de seguretat en si mateix i vaig callar. Tirant des de mare en va traure tres del rogle, i abans que tancrem el bec enfil les que quedaven amb un tir fort per no tant que la seua, una bola de fang cuit dura com el ferro, es quedara dins del rogle. Sc lEsteve Uriach, Uri per als amics. No s si ho serem o no, per a qui em diga Esteve li trenque la cara. Alguns somriures es gelaren, i ja ning, per si els pelava, no va fer posa. Ning, tret del Berna, fins llavors el cap de la nostra colleta: cinc boles precioses de color mel fosca i la meua blanca, que en un tres i no res passaren a ser propietat de lUri. Les va regalar als seus germans petits, que ell anomenava cigrons, amb un nmero per poder distingir-los si calia; totes, excepte la meua favo. Fotre, Uri digu lHerni, sense amagar la seua admiraci. Ets el rei, tu. Es veu que has nascut amb una flor al cul. El Rei Budell coment el Berna, iniciant unes hostilitats que acabaren malament. Tin, com te digues: per confiar en mi. Porta-la sempre. s un talism, i et donar sort encara que no la meresques. Malgrat anar amb peus de plom, el Geli em guipa i es planta davant meu. T onze anys com jo, la mania databalar amollant a tort i a dret frases de les pellcules de vaquers rodades a Almeria, i sempre li ha fet rbia que lUri se memporte a mi i a ell li done tracte de cigronet. s un estiracordetes, sempre disposat a ficar-te un dit a lull si pot. Com a bon milhomes que es creu, es trau de la bragueta un sarmentet nus i abans que puga endevinar-li les intencions em pixa la roda davantera. Qu fas, cabr? Las preguntas nunca son indiscretas; las respuestas s lo son,

a veces.

Li ho cantar al teu germ i et palpar els morros.

21

Que no lils palpen, a ell... Li tocava cuidar els monyicots i se nha anat. Ja sapanyar. Has sentit si tornarien a dinar? Els monyicots? S, la teua iaia en conill... Els meus amics! Saps si tornen o qu? Potser s, potser no. No mestranya que et deixen tirat sempre com una punta de cigarret. No ets bo ni per a covar ni per a pondre. Observa les rodes de la bicicleta vora toll, la tela de les quals, amb el fang i el fred, sha fet ms dura que moltes cobertes de goma, mentre desme parteix el gel amb les botes i, sense deixar de parlar, nagafa una llesca i li la dna al ms menut dels cigronets, el 5, crec. Per qu fas aix, malnima? Este ho aguanta tot, i si no que es fota. No saps tu que el que fa set de set germans mascles t virtuts? Li he donat cinc llesques i miral, com si res. Virtuts? Arri i caga... El tire escala avall des de landana i sala com si res, toca ferro al blanc i no es crema, aix sense comptar que diuen que un dia podr curar mossegades de xitxo leprs... En fi, tot i que joneguet s indestructible, mon pare ha tornat i ha preguntat per lUri... El baldar a garrotades per haver-los deixats solts conta el Geli amb la felicitat de la revenja a la cara. Una roda damunt de la vorera, laltra baix, desunflada, el para-xocs lligat amb fil daram, les finestres de darrere tapades amb plstic transparent, la creu roja de les ambulncies (nhi ha qui aposta que s lnica lletra que queda del nom dun circ) pintada al capot, la maquinria vella que dugu la famlia Uriach a Llosana es troba aparcat a la porta de casa. LUri li guarda laire a Sebasti, son pare, perqu amb lexcusa que s el primognit li encomana les faenes ms dures tallar llenya, descarregar ferralla, tot aix sense estalviar-li la vergonya dhaver de pasturar els cigronets pertot arreu. Au, Geli macomiade rpidament, perqu no voldria enfadar lUri si acudisc amb el seu germ enganxat. Than enganyat, cap de coco. Tu perd el cul, ja vors quina sorpreseta.
22

Que on sn? li pregunte jo amb la mosca al nas. Anaven a pescar on sempre, no? Fa que no mescolta i talla un altre cristall de gel per al cigr 5. Amb la llengua glaada, la criatura plora, i el Geli li pega en la boca. Vs on vulgues: viatge debades. De sobte, li endevine les intencions. Devia ser al carrer quan lalcalde, el gurdia i lhome de labric han vingut a cal Berna, i veurem si no ha escoltat el mateix que jo. De segur que vol portar ell la bona nova per entrar a la colla per la porta gran. No puc dur-te. No s portar afirme donant-li lesquena. Per ell com qui sent ploure. Es planta dun bot sobre les palometes de la roda de darrere, saferra amb les mans als molls del sell i em crida que moga mentre ell observa rient ells cigrons 1, 2, 3 i 4, que a poc a poc sescampen entre els pins dels voltant com cadellets acabats de deslletar. No els busques a lassut de Bisart, bleda. Han mogut cap a la banda de Torbes maclareix mentre sue perqu no caiguem. Comprenc. Han anat a pescar a Durdalla, en la nostra banda per justament davant de Vira, lassut ms alt dels quatre que hi ha a la contrada, tot i el tram que la darrera riuada enfons. Com que en aquell moment acabaven la central elctrica de Llosana, la de Durdalla qued fora de servei; les portes tapiades, els ponts desfets i lilla per on es canalitzava laigua envada per esbarzers i troncs caiguts, s una Zona prohibida que sempre mha recordat la daquella pellcula del simis. De quin cervell de mosquit ha sigut la idea danar-hi? Del teu amiguet, i germ meu, Uri, com li dieu vosaltres... Li vindria al pl una frase de Por un puado de dlares que alg li diu al ro: Esteban, eres idiota. Aunque seas hermano mo. En devia portar alguna pensada. Ara entenc: lUri mhavia enviat la Liana a dir-me que acudira a lassut de Bisart per assegurar-se que no em presentaria a Durdalla. Al primer colp de pedal per davall del quadre, bolquem per culpa del pes del Geli. Ell, ms gil, salta en veure que la bici trontolla, i limpuls fa que el bac siga ms fort. Camal dret del pantal estripat i el genoll altra volta en carn viva. Deixam. Seu sobre el quadre, que jo s puc se mapodera.
23

Encarem el cam de Torbes, deu o quinze cases buides i coves excavades a tocar duna enorme roca que sembla caiguda del cel envoltada pel riu. Les pluges hi han anat desdibuixant els carrers; els geranis i els gesmills han trencat els cossiols i escapen per les portes i finestres de les cases abandonades. No vull passar per eixa puta aldea. I si tornen per ac? el contradic, la vista avant, sense girar el cap. No crec, s un cam ple de pedres i cospins... Bo, si no s que els abelleix acabar ofegats en una squia o correguts a pedrades per Llagasta. La menci de lltim habitant de Torbes, la fama del qual espanta els pocs que satreveixen a endinsar-se en el seu santuari, em conven que val la pena haver trencat cap a la sendera de cabres que voreja laldea pel nord. A mitjan costera, el Geli empina la bici, sespolsa les meues mans dels muscles i de seguida sallunya amb pedalades seques que fan cruixir la cadena. Camina una miqueta, mante, que cara amunt i amb els dos, no podria ni Bahamontes, lguila de Toledo, i aix que diuen que hi anava molt. Quan em veu parat cinquanta metres ms avall i amb cara de fava, es posa la m sobre els ulls de visera i crida. Que ve Llagasta! Em fan mal les cames, per crrec tant com puc per aproparme al Geli abans que encare la baixada. Com ms aire inspire, ms cansat em trobe, i els pulmons, plens daire negre, com deia la iaia Petra, de qui he heretat lasma, em fan mal. Vinga, que el portes darrere! Boquege com una tenca fora de laigua; les cames es mouen a la seua, com si volgueren anar-sen soles qui sap on. Per fortuna, el Geli, cansat de la broma, travessa la bicicleta enmig del cam i mespera, amb els colzes i lavantbra descansant sobre el manillar. Xe, Gorri, semblava que thaguera esmentat el Greixer... Trotaves com una porqueta desvirgada diu somrient quan arribe. Tornam la bici; puja darrere o pica sola, una de dos. Si te la tragueren dun clot de merda... Sc jo qui la porta fins a la plana de ms enll de Torbes, el peu preparat sempre per si he de frenar. Arribem a una crulla que

24

desemboca un cam ms ample, sense tanta brossa ni els perills del primer; a laltra banda del riu es veuen les primeres cases de Vira. Iee, trenquem-los unes quantes teules i cristalls proposa el Geli agafant un cudol. No faces el mec. En quatre bots es plantarien davant de nosaltres i ens mamprendrien, que a era un gual, mho va dir el meu iaio: romans, visigots, rabs, teros espanyols, carlins, tots lhagueren de creuar per conquerir la plana... Els tancs que participaren en la batalla de Crmor, per exemple: devia ser impressionant. S, molt: quatre carraques que el Generalsimo socarr a pets. Fou lltima vegada que ac pass alguna cosa important. No et preocupes, home, que ja vindr una altra guerra. Diuen que quan palme Franco nhi haur, aix s segur. A vore si tenim sort, xe, que no vull morir-me sense eliminar alg a boca de can... Parlant de guerra: jo s per qu no vols fer mal als de Vira. Mho va contar lEsteve. Fatxendejava. Si en sabia alguna cosa no era per lUri, que no mhavia retret res sobre el dia de lermita i, a ms, no s dels qui fan escoltetes, menys encara a ell. Problema teu si thas tragat una bola de quilo. Meu? Ha, ha i ha: jo s el que s. El mire i en un segon em torna al cap aquell dia, abans i desprs de quedar-nos atrapats al corral de lermita de Vira i que la colla del Juna confiscara totes les bicis excepte la meua. Ho vaig fer, dacord... Fonti tenia el trau cada vegada ms obert, ni la brusa de la Liana li havia aturat la sang. Per aix, abans que lUri escoltara el Berna, que volia armar-nos amb les creus de ferro que adornaven els quatre cantons del tancat, vaig dir que jo els trauria dall. Amb el cap alt, afirm lUri, Amb el cap alt, li havia assegurat jo. Deu minuts ms tard, baixvem la costera cap a Vira entre el Juna i els seus, Fontestad el primer, mig plors, la barbeta ms xuplada encara, recolzat en la Busqui, mig nua de cintura en amunt (lhavien magrejada de valent en entregar-nos), desprs Sisco, que es torcava els gargalls que de tant en tant li plovien, jo amb el cap catxo, lUri no mhavia fet confiana per a acabar en una corda de presoners, i tancant la process el Berna jurant pels set dus que em trencaria la cara en tornar a Llosana. Vaig actuar
25

de bona fe, em repetia mentalment per no enfonsar-me, ensenyrem un moment la samarreta de la Busqui en senyal de pau, i em toc baixar a parlar amb el Juna, que ni em va mirar a la cara quan li deman que em portara a casa del iaio Pando, el iaio de qui mai no havia parlat a ning i que era lnic que ens podria protegir fins a la ratlla del terme. No els agrad gens assabentar-se que jugaven amb un que tenia arrels a Vira, encara que estigueren mig enterrades des que el iaio shavia negat que la mare es casara amb un llosanenc. Per vs i conta-ho... Haurien preferit mil vegades eixir de lermita i que ens corregueren a pedrades, deixar les bicis en penyora, tot aix abans que baixar fins a Vira com uns guerrers sense honor, i descobrir que el Juna tamb anomenava iaio aquell home malcarat i de gestos nerviosos, bruscos com fuetades, a qui li peg una mica tort concedir-me el que mig plorant li deman. Al remat ens donaren les bicis amb els radis doblegats, sense frens i les rodes molles, i ja sols hagurem daguantar insults a cau dorella i alguna bescollada de les de busca qui tha pegat perqu el iaio venia molt darrere de nosaltres (el nostre parentesc semblava donar ales al Juna per divertir-se a costa meua), fins que ens tornaren la llibertat, una llibertat amarga que ens avergony a tots, a mi el que ms. Apleguem a un cam de pedres i tombe de sobte cap a la dreta. A espai, malparit, que ens obrirem la ttina! crida el Geli, darrere meu. Com que laire semporta les seues paraules, sent com si lhaguera perdut molt enrere. Per no, el porte enganxat, perqu note que ell, en voler agafar-se a alguna cosa, em clava les ungles al coll i renilla excitat pel perill. Ieee, Poca Por, no caigues ac... Encara que no estaria malament fer-hi una ulladeta afirma quan passem per damunt dun tallat sobre el riu. s gran com la figa de ta mare li dic, ranteret al buit. Com la de la teua ser, i vs a espai no tesberle el cap duna hstia. A diuen que s un engolidor que sobri un dia assenyalat i es traga els moniatos com tu.

26

Les cases de Vira, apilades en grups de vuit o deu, malmeses les ms prximes al marge, en aparena senceres les ms llunyanes, sn a tocar nostre. Viu ms gent que a Llosana... S, i amb molt mala llet i el Senyor de part seua li dic assenyalant amb la vista la creu blanca al promontori de lermita. En girar un revolt ocult pels xops, descobrim la petita avinguda, coberta desbarzers, malesa seca i branques sarmentoses de salzes morts que porta a lassut. No shi veuen rastres. A ms, hi ha una tanca de tela metllica observe. Deuen haver-les amagades i hi han anat a peu. Per qu rius, pardal? Si lUri em veu, se le incendia la joroba amolla com un cowboy de pacotilla. Ni s de quina peli deu haver tret la dita ni ganes tampoc. No hi veiem ning, per ens sentim vigilats. Com no podria ser daltra manera, hi ha un cadenat a la tanca de la porta. Venien ac. Hi deuen haver entrat per un altre lloc. El mire de fit a fit, rode la bicicleta i enfile cap al poble. Estic fins als ous de tots. Les ganes que tinc de perdre-vos de vista. Estaries fins als ous si en tingueres, Difunt, si en tingueres... On vas? Que vos donen pel sac, a tu i als altres. Ve corrent darrere meu i de sobte les descobreix. S que han vingut, xaval! I tu no em creies... Mira! On? Entre els matolls, en el tronc daquell arbre. Les han amagades tan b, que no hi veig res. A la dreta, ulls de talp. Per on dimonis han passat? Si anaven a lassut, sols han pogut esmunyir-se per algun lloc prop de la presa. Ni la remor de laigua se sent, sols la vibraci dels cables estesos a la banda de la central. Cap veu, com si tot shaguera aturat fa temps, en una vida anterior potser. Normal si estan pescant, em dic. De seguida escoltem el soroll dunes branquetes que es trenquen, de fulles que saparten corrents, i apareixen tots,
27

lUri al capdavant, corrent cames ajudeu-me i ms blancs que la paret. Fugint a tota pala no sabem de qu; bo, a tota pala no, perqu com poden, arrosseguen el Berna, que coixeja amb la cara desencaixada de dolor. Xe, va, xe! crida Sisco. El Berna avana recolzant la cama bona; laltra li penja morta, li la duu lUri agafada per la cuixa, i a cada balanceig amolla una queixa que fa feredat. Quan ens hi acostem, lUri mira el seu germ com si no lacabara de reconixer. Qui tha dit que vingues, baiarri? Veus, Gorri? Ja thavia dit jo que se li quemara la joroba quan em veiera. Qu dius, pallasset de pellcula barata? LUri envia la Liana a per les bicicletes, i abans de marxar encara pregunta qui portar la del Berna. El vaqueret bocassa diu lUri assenyalant amb un colpet de cap el Geli. Que penque, ja que ha vingut on no el cridaven. Alegre com un esclau que atrau un moment latenci dels amos, el Geli vola cap a la carrasca. Vaig a per les canyes. On les heu deixades? Dec parlar per a sords. Em tornen al cap les mitges paraules del Geli i de sobte recorde que no han vingut a lassut de Durdalla a pescar. Ara quasi agrairia alguna de les cafrades del Berna. Andreu, vs i ajuda. A espai amb els esbarzers; traieu-les en sopols si cal. Seguisc el Geli convenut, mentre trac a lantiga carretera les dues bicis que em pertoquen justament la del Berna i la de lUri, que s lltim que far en la colla i, el pitjor, que ells podran viure sense mi com hem passat nosaltres sense Fonti, Herni i els qui marxaren. Al remat, les bicicletes sn a estalvi, excepte la meua, i torne a buscar-la sense que ning em diga res, atents com estan als ais del Berna. LUri em crida i en un no res aplegue al rogle. Has de deixar-me la bici em demana sense rastre del ressentiment que li he notat les poques voltes que ens hem vist des dall de lermita. Tu me la donares, agafa-la. s que s ms gran i puc pedalejar millor. He de portar el Berna al quadre... Agafa la meua. I jo? demana el Geli.
28

Tu de moment torna, tanca la porta i ja fars prou. La bici de lUri s dun blau metallitzat, els radis adornats amb tubets de colors que van caient amb una musiqueta especial, i un seient desponja folrat amb pell de llebre. Ni madone ja de la cama trencada del Berna ni dels seus gemecs llastimosos, sols veig que lUri talla un trosset de tija dans i lil posa entre les dents. Llavors, abans que torne el Geli, els conte fil per randa el que mha paregut escoltar a la casa de lgueda.

29

Torna el Berna. La por del iaio Pando i els joguets de lidiota invisible. El dia dels Innocents. El mariflor comena a mentir. Les bragues de la Busqui. Una carta amagada.

El pare i Causera portaren el Berna al metge. Vaig lluitar contra la son a veure si tornaven, per acab adormint-me. Fins que el soroll duna clau que furgava al pany em despert. Com va? pregunte a la mare, que havia anat a casa gueda per si necessitava alguna cosa. Ha de descansar. Li han fet molt de mal? Han hagut de posar-li una injecci, tenia los estellat. No et preocupes. En quatre dies caminar amb crosses i desprs una altra volta a fer parlar. El pare unta el polze en la cal de la paret per donar corda al rellotge (herncia del iaio que un dia passar a mi), un gest que li he vist mil vegades i que ara pareix linici del compte enrere per marxar de Llosana. On dius que lhas vist? Ell pare sho repensa. Eixia de la caserna de la Gurdia Civil. Els sospirs de la mare revelen que deuen referir-se al iaio Pando. Qualsevol notcia li porta a la memria moments desagradables del passat. Les penries de la postguerra, sobretot, quan el iaio torn a casa i va porgar (amb nits al calabs i lordre que ning no li donara ni un jornal) el fet dhaver-se negat sempre a votar all que manava don Primitiu o que no desertara, com feren uns altres, quan els rojos cridaren a files la seua quinta. La iaia, loncle Felip el pare del Juna, les ties i la mare, havien hagut de treballar des de ben menuts, i ms encara quan al iaio,
30

que es veu que tenia bon cor malgrat tot, se li havia ocorregut avalar un amic que desaparegu deixant-los el crrec de pagar un deute que acab darrunar-los. Mai no havien pogut ser xiquets, repetia la mare, ni xiquets ni joves; de manera que quan aparegu el pare, decid que havia aplegat el moment de trencar els plans de boda que tenien per a ella i casar-se amb aquell home, encara que fra de Llosana. Els civils el despatxaren de mala manera el iaio Pando quan acud a denunciar-la a la mateixa caserna on havia rebut tants colps, i no lhavia perdonada mai. No em digues que ha tingut la barra de parlar-te. Ms o menys dubta el pare. I qu volia? Enraonar amb el Berna. Despertant-lo, si calia. I ho hauria fet si el metge no lhaguera amenaat de cridar els gurdies. Li ha demanat detalls a Causera, i en escoltar que el Berna shavia trencat la cama a Durdalla, ha tornat com un esperitat cap al quarter.

s molt tard quan truquen a la porta. El pare, tamb despert, sescura la gola. Per no sala. La mare busca la bata, remuga inquieta, sapressa pel corredor amb la llum apagada. La imagine quan li obri al iaio Pando, els dos cara a cara, a la llum grisa del fanalet; ni ell passa de la porta ni la mare el convida a entrar. El teu fill. Noms vull parlar amb el teu fill. No pronuncia el meu nom. Quan el Juna lil digu, no li va fer gens de grcia que mhagueren batejat com al pare. La veu aspra del iaio ressona en tota la casa i jo menfonse una mica ms en el clotet del meu matals de borra. La mare ve, em toca una mica el cap, membolica boca, nas i orelles amb una bufanda i em diu que lacompanye. Desprs, a la porta, magafa mentre responc amb una veu que, a travs de la llana, no pareix meua. I a poc a poc vaig descrivint-li el viatge que frem el Geli i jo fins a lassut de Durdalla i el regrs, el Berna amb la cama trencada. Ben adobat perqu semblem vctimes de vs a saber qu. Com el dia de lermita. El iaio no perd detall, i quan calle, encara es queda plantat al llindar, i llavors li dic que parle
31

amb els meus amics si vol, comprovar que tot s de veres. Per ell ja en t prou, remuga unes paraules que no entenc, i li diu a la mare que sempre ho havia sabut, que passaria a, veges si no: al remat ella i sols ella, havia fet que el seu germ, loncle Felip, caminara com un boig riu amunt, riu avall, pel terme de Vira.

La nit en blanc i, cosa rara, tinc el cap confs per culpa dels somnis. Sense posar-hi massa atenci en el que faig, em vist i em desdejune. Els pares no hi sn. s diumenge 28 de desembre (avui fa anys la Sari, que encara dorm), i mabrigue b per eixir al carrer. El cor em salta quan veig que sacosten lUri, el Geli i la Liana. Com feien abans. Ella ms seriosa que de costum, el Geli content, un ms de la colla ja. I aix? pregunte mirant el repel al cap de lUri, amb por que siga una conseqncia de la meua confessi al iaio Pando. Mon pare, que va estar mitja vesprada buscant el cigr 5 aclareix el Geli amb una mitja rialla dissimulada. El fill duna gossa caminera mastega lUri, i al principi crec que es refereix al germanet trapella. Li he de trencar els morros, com em torne a posar la m al damunt, li partir lnima, per molt pare meu que diga que s. Venem a vore el Berna explica la Liana. s molt mat, gueda no els deu haver obert, i volen fer temps. A la millor la dona ha pujat al poble. Al poble, Gorri? A qu? No s responc. A all del pare del Berna. S, home, i lha deixat sol, amb la pota acabada denguixar es burla el Geli. Aquell paio deu ser all dins, com sempre. Un gest de lUri talla el somriure de la Liana. Xsst, que ve cap ac. Causera sapropa. Porta un clauer a la m. Ens saluda. No ha obert del tot, i ja sentim el Berna al fons de la casa. Entreu, perles...

32

Despentinat, pllid, i amb una ganyota adolorida que sesfora a disfressar, reposa en una banca de fusta. Hstia puta, pareix que mestigueren serrant la cama explica fregant-se la carn per davall del guix. On va eixe? Al corral, supose: a tallar llenya per a lestufa. Que fort... T clau de ta casa i tot. Li la deu haver deixada ma mare abans danar-sen, Busqui respon el Berna amb ganes de canviar de tema. Almenys et cuida alg... mussita lUri gratant-se el repel. Per cert, et mossegares els llavis, no? Quan u desperta de lanestsia no controla la boqueta, o aix diuen. A mi em tragueren un queixal i durant tres hores no vaig piular res amb trellat. O siga, com cada dia de cada dia punxa el Geli. Quina anestsia? Me larreglaren a pl. Vaig veure les estrelles. I la figa de la Moma tamb. Quan acabem de riure-li la grcia, em mira de fit a fit. Per cert, Cadver, tu qu fas ac? Agafa el cam de la porta i escampa el poll de ma casa, per ja. Iee, para. Andreu sempre ha sigut un dels nostres. I ms des dahir. Un dels nostres... retruca el Berna incorporant-se. U que ens va fer quedar com una merda a Vira, aix s el que s. Sort que dac a unes cinc o sis horetes el perdrem de vista per sempre. Trague saliva. Per la finestra, veig la dona de Causera que va cap a ma casa, i uns quants minuts ms tard passen corrents els quatre, ell, la dona, el pare tranquil en aparena, la mare amb la Sari als braos, el gest descompost. Encara deu rumiar all del iaio... De rell els veig que giren cap al pont; i s llavors que em ve la idea. Espereu-me, ara torne. Dec haver-me fet invisible, perqu ning no mha contestat i quan junte la porta, la Liana celebra algun comentari sobre mi. Entre a ma casa, que sembla ms xicoteta amb els quadres, lespill del corredor i part dels mobles desmuntats; en laire sura lolor del pa que la mare guarda en una caixa de fusta. Torne. La Liana acaba descriure el seu nom al guix del Berna i els altres esperen torn ansiosos. Fins que no descarregue, ni es giren a mirar-me. Ho porte tot: el rifle que dispara fletxes amb una
33

ventosa a la punta que em regal la tia Joana poc abans danarsen (i que no he tornat a traure des daleshores, ms quan vaig sospitar qui i per qu li devia dir que mel comprara), les peces del castell medieval, el xilfon amb les tecles de colors (ella volia que aprenguera msica i li fera algun dia canons com les que sonaven en els altaveus del seu pic) i finalment, la caixa del mag electrnic, el meu favorit, amb un furgadents a la m (la vareta metllica me la va perdre la Sari) que assenyalava sempre la resposta correcta a les preguntes ms enrevessades, Capital de la provncia canadenca de Saskatchewan? Regina. Sn per a tu, Berna, perqu tentretingues fins que set cure la cama i perqu... ten recordes de mi. Bo, tu i tots. Moltes grcies, per jo ja fa un temps que tinc un altre joguet per a entretenir-me respon, la m a lengonal, i de veres que em diverteix ms que eixos trastets de cag. Tamb et duc a li oferisc el termos. Que no vull res teu, Gorri... Grcies. Et vindr b. s per al dolor. A mi mho dna ma mare quan... I menys encara una potinga verinosa. Fes-ten una lavativa tu si vols. Passa el pare; porta abraada la mare, que plora i a penes pot caminar. El xiquet, busca el xiquet sescolta clarament ac dins. Parla amb el cami i que vinga, ens nanem hui mateix. No puc ms. Corre, que no pensen que thas ofegat en el riu maconsella el Berna, que es mossega la llengua com si haguera parlat ms del que cal. En eixe moment arriba Causera amb un feix de llenya que deixa vora la llar. Que qu li passa a ta mare? No ho s dic quan Causera ja s fora. Busqui, ix un moment i pega una miradeta. La veu de ma mare la para en sec. Andreu! El crit se sent en tot Llosana. I com que no conteste, lescolte que va fins a la creu i una mica ms tard vora riu. Busquen el Mort es disculpa. Que isca ell.

34

Dac no ix ning fins que jo no ho mane! exclama Causera, que deu haver-nos escoltat. I aix per qu? el repta el Berna. Perqu ara em contars com dimonis et trencares la cama. Caminvem per damunt de la resclosa i vaig esvarar amb el tarquim. Un dia matars ta mare dun disgust. En les meues mans hauries de caure, ja tespavilaria jo, ja. Va ser aix. Si vost no sho creu, a mi deixem en pau. Nests segur? es burla, estirant-li els pelets del bescoll. Doncs ms val que siga de veres, perqu haurs de repetir-ho moltes vegades en les prximes hores. Ah, i veges com explicareu all altre. El Geli, amb tota la beneiteria dun nouvingut al grup, pregunta. All altre? S: un xicot de Vira, cos dAndreu, va desaparixer ahir a Durdalla. Lnica esperana, que haja volgut anticipar-se al Dia dels Innocents i cridar latenci portant-nos a tots com cagall per squia, perqu falta tamb una barca vella que hi havia a lassut.

En lloc de renyar-me, la mare mha abraat, se mha endut cap a casa i ha ests la manta vella prop de lestufa perqu em tombe amb la meua germana. Tothom sembla haver oblidat que avui s el seu aniversari. No patisques que no vindr, a qu havia de venir intenta consolar-la el pare. Ara, si ve, no mamagar una altra vegada com una rata en la meua prpia casa. Faig que jugue amb la Sari, i quan ella agafa un extrem de la manta, sel posa de xupl i sadorm, jo, cansat, la imite. Uns quants minuts desprs escolte els colpets, em gire i veig la cara desfigurada del Geli enganxada al cristall. Obrim! He de parlar amb tu. No puc deixar sola la xiqueta li indique amb gestos. s important... Obri, caguendena. Guaite per un badallet.
35

Els civils han vingut a ma casa i shan emportat lUri. Mha dit que els qui quedvem havem de parlar. Parlar de qu? Ens preguntaran qu va passar all, un per un, a Sisco i a la Busqui, i en acabant a tu i a mi. A tu sobretot, que ets cos del Juna. Si ni tu ni jo no vrem veure... Para de fer el mariflor: Hem de salvar-los la pell. De colp i volta, comprenc les intencions del Geli. Qu voleu que diga? La veritat, ni ms ni menys. Quina? Quina ha de ser, tronc. Que nosaltres tamb hi rem... Perqu hi rem, ten recordes? Qui? Tu i jo, i ho vrem guipar tot. Et refresque la memria: pescvem a Durdalla i casualment el Juna hi va acudir tamb, i tu el saludares i ens repartrem els llocs com a bons amics, i quan cansats de parar lhamet decidrem tornar a Llosana, ell ens digu que encara es quedava all una estona, ni un capgrs li havia picat, i que en acabant faria una volteta en una barca que havia agafat de no s on. Aix no sho creur ning, Geli. Si declarem el mateix un per un, s. No ens han de traure una altra cosa ni a galtades. Ho descobriran. A ms... El Juna era el meu cos. Un bon fill duna gossa, aix s el que era el teu cosinet. Ja em contaren el que feren a Sisco i a la Busqui; i a tu, et volia tant, que tunfl a bescollades. A banda, tens altres coses de qu preocupar-te. Vs alerta: si has fet el bocafluix, el meu germ i el Berna et caparan, perqu ja em dirs com han sabut qui estava o no estava a lassut. Ahir a la nit, quan eixien de cal metge, el meu iaio, el de Vira... mexcuse penedit de la meua covardia. Ms tard es present a ma casa, i ell i ma mare mobligaren a... Tobligaren? mimita amb menyspreu. Mira, Cadver... Per a tu, Andreu, si no timporta. Jo ja the dit el que hi ha, ara tu mateix.

36

Uri i els altres menganyaren fent-me creure que anaven a lassut de Bisart, no a Durdalla. No tinc res a amagar i tu tampoc. Ning thi va convidar: si no arriba a ser per mi estaries cuidant encara els cigrons a la porta de casa. O siga, que traurs la cara per aquell malparit, per molt cos teu que siga, i deixars penjat el meu germ, no? Espera, Geli! cride, en veure que sen va. Els pares tornen i entren a casa enfadats lun amb laltre, ella amb els ulls rojos, amb les celles arrufades ell. Aneu a jugar un momentet a la teua habitaci, que la mare i jo hem daclarir un assumpte. Memporte el Geli, i encara no hem tancat la porta ens aplega sec com un colp de tralla: A qui se li ocorre? No em poses en eixe comproms, Isabel, per favor tho demane. s el meu nebot. He destar amb la meua famlia. A costa de posar-me en ridcul... Ja vaig fer prou anit tragant-me la fel, ajocat al llit. Ms no. He danar-hi, he danar-hi... repeteix la mare. Per a qu? No ho has sentit, que ha escampat que tu tens la culpa de tot perqu el teu fill hi era? (He, he. Veus, cor de merenga? Vulgues o no, anirs tamb al quarter mespanta el Geli.) La mare obri la porta i ens mana que eixim de lhabitaci. Angelet, s de veres el que li han dit al meu home, que han anat els civils este mat a ta casa? S, senyora. I per qu? Buscaven el meu germ. Per all del xic eixe. Han pujat al poble, ell i ma mare. No s qu volien preguntar-li, si ja els ho hem explicat mil vegades. La mare sajoca davant meu fins que posa els ulls a lalada dels meus. Andreu, fill: vull la veritat, res ms que la veritat. La mire i intente tragar una saliva que no tinc. Desprs, comence a poc a poc sense apartar la mirada de la seua. Anrem els amics a pescar a Durdalla, i una mica desprs apleg el Juna... El fill de loncle Felip, vull dir... Feia molt daire, laigua estava escarotada, i de seguida tornrem cap ac. Quan
37

marxrem, estava b: ens digu que shi quedaria una estona ms, i que si no picaven a la millor aniria a pegar una volta en una barqueta vella que havia encallat entre les canyes i ens va fer adu amb la m.

Prop de migdia, la pedra roda per les teules de la porxada del corral, senyal que Sisco ha pogut despistar el Treme. Li bric la porta, i el meu amic, el cabell clar i fi, lexpressi cansada i el cos estovat, entra esforant-se per no ranquejar ms del que sol. El teu germ una altra vegada? No s res, tranquil diu tapant-se el coll ple de blaus. On vas ara? A cal Berna. LUri tamb ha tornat. I ha dit que hi havia reuni. Les coses no pinten b. No than demanat que vingueres a ma casa, menganye? Per tota resposta, el meu amic es grata el genoll de la cama curta. I aleshores, per qu hi vns? No em faces preguntes difcils. Sisco... No vaig dir res que no hagueren pogut esbrinar en unes poques hores. I si vaig dir alguna cosa, fou perqu el meu iaio i mon pare no... Ja, per desprs destar ac truc a la meua, i com que no li vrem obrir, an a ca lUri; sort que all laturaren els gurdies que venien riu avall buscant el Juna, que si no... Se lemportaren a la caserna, a denunciar-nos a tots, potser. Tranquil que per mi no ser, que tho diga el Geli. Ah, i grcies. Sisco sen va balancejant el pes del seu cos de cama a cama. Ja hi deu haver acudit lUri. I el Geli. I la Liana. Tots amb un motiu o un altre per no voler veurem ni en pintura. Jo aprofite que la mare sha adormit amb la Sari als braos per trucar a la porta del corral de cal Berna. s el Mort! crida la Liana. Entra, entra: no havia vist mai ning amb un malnom tan ben posat com el teu.

38

Des de dins sent el Berna que demana que em traguen de sa casa com un gos, per faig el cor fort i vaig cap a dins. Calavera bocassa... Trenqueu-li les dents amb un cudol i que haja de menjar tota la vida xuplant duna palleta. Calla, Berna el tranquillitza lUri, que sembla el ms ser a pesar de lestada a la caserna. Hem destar units si volem eixir de lembolic. Ell tamb. Marieta cagada, cul de pollastre. Recorde b per qu mho diu ara... Mhavien parat no s quina broma, jo hi havia caigut com un imbcil i em toc rebre; tamb de la Liana, que em va fer un repic i en veure que mhavia cabrejat es refugi darrere de lUri. Andreu, si deixes que una xica et casque, et tornars figaflor, i aix no es pot consentir. LUri busc la seua cosina, que shavia retirat a pixar a dos metres del lloc on rem. Busqui, vine. Ella acab a corre-cuita i es va arreglar la roba abans dacostar-sem. Apujat la falda i abaixat les braguetes. No s que la Liana fra un prodigi de decncia, havia fet concursos com un ms de la colla a veure qui pixava ms lluny, ella dempeus com els altres, i encara que jo no li havia vist mai res, sabem que certes barreres no es traspassaven. Tal vegada per aix el somriure se li va convertir en carassa. Que ests sorda? The dit que te les abaixes. Sense massa convicci, per shi resistia. Berna i Herni lagafaren cadasc dun bra per portar-la davant meu. El Mort no, Uri protestava reculant. Abaixa-li-les, Gorri. Shavia posat la m entre les cuixes. Fontestad, la cara xuplada i serena, li les apart i li va apujar la faldeta bruta. Vist que la cosa anava de veres, va fer el que li demanaven. Quasi sense voler, em vaig fixar que un borrissolet esclarissat li cobria lentrecuix. Mira, xiquet, no ajoques els ulls i mira. Ho veus? quasi em crida lUri a cau dorella. Si tacoquines quan una xica et pega, set semar el piu i acabars pixant ajocat.

39

Sisco, Berna i els altres quasi no hi posaven atenci, com si hagueren viscut ja lescena ms duna vegada. Ara para la careta. La Liana somreia una mica nerviosa; la broma durava ja massa. Torna-li la galtada, Gorri. Per tractar-se de mi, aix era ms del que estava disposada a aguantar, i intent escapar dels braos que lagafaven. Pega-li i no sigues pudent, que no dir res. Em notava les mans tremoloses, per amb ganes que el suplici acabara duna vegada, i li vaig pegar un colpet que a penes li freg la pell. Tots van riure. LUri semblava molt emprenyat. A mi no em fa quedar malament ning, ho saps? Ning. Agaf del bra la seua cosina, latragu cap a ell i li vent una manotada quasi tan forta que la que havia rebut el Berna el dia de la baralla. El puret de regalssia an a parar dos metres ms enll. Jo estava a punt de plorar i, alhora, temia que ella me les faria pagar quan em veiera amb la gurdia baixa. La prxima volta que alg et diga mariconyot ja te les arreglars tu solet. Marieta! Maricul! corejaren, la Liana tamb, aquella paraula que ara el Berna ressuscitava. Espera un moment, Berna. Jo no vaig dir... El meu iaio et va veure quan et tragueren de cal metge, sen record de la teua cara pel dia de Vira i no li va caldre preguntar res ms... Quan vingu a ma casa estava fet un boig i jo patia per mi, per la meua famlia i per tots vosaltres. Pitjor si li ho haguera amagat, no creus? Mira si te nanirs prompte a Valncia, i encara the de matar, fill de puta. Berna, prou... Ja has escoltat el Geli abans: lAndreu ens encobrir... El temps que calga, veritat, xaval? I no sen parle ms. Quan se nadonen, serem molt lluny. Si ell es queda ac un minut ms, men vaig jo protesta lamo de la casa, tot i que no podria alar-se del cadirot. On vols anar amb el rem fet xixina, moniato? latura el Geli. De sobte, madone que al terra hi ha escampats uns quants saquets de tela.
40

Qui no vulga mamar-se un temps al reformatori de Mdega, ja sap... s quasi la una, i no tenim molt de temps comena lUri. Dinem ben dinats a casa, agafem aigua i menjar per a tres o quatre dies, roba dabric i un parell de mantes per cap, i quedem a les dos i mitja ac, amb les bicicletes en condicions. Leixida de casa, amb peus de plom, eh?, com si preparrem alguna innocentada... S, doneu-lin ms detalls perqu ho xerre al primer que li alce la m. Ja vors com no, Berna el talla lUri. Que no? Mira en quina thas vist perqu no sap tancar la boqueta. Tamb lha oberta per a dir-li a sa mare que quan ens nanrem de Durdalla el Juna hi pescava tan tranquil, i ho jurar davant dels gurdies si cal... Per aix ho s, per aix i per altres coses. LUri ve cap a mi i em fa seure en una cadira amb el cul de boga mig enfonsat. Andreu, nosaltres marxem. No vull passar-me mitja vida tancat entre reixes pel que li puga haver passat al Juna, que men culparan, com si ho veiera. I Sisco, pregunta-li a Sisco, si no est fins als collons que el Treme lesllome un dia s i un altre tamb quan li entra la torba. I grcies a tu, Berna, el pomes agretes, coix coixango com est, trobar son pare abans que el tanquen vs a saber on. Per no parlar de... s ara o mai. I per aix salte encara que a alguns no els agrade el que sentiran. No pense quedar-me ac. Jo tamb tinc ms dun motiu per anar-men. El Berna devia estar esperant la meua resposta. Tu? Anar a llepar-li la flor del piu a qui vulga foradar-te el recte en un paller. Uri, com no troben el Juna o li haja passat alguna cosa, el meu iaio tornar a ma casa, i no vull estar ac quan vinga. LUri encara em mant clavat a la cadira; per mescolta, i aix mant a ratlla els altres. A ms, em necessiteu per portar el Berna remate, callant el meu secret, que no he contat ni a Sisco, tot el que pass a la masia que salava al final de la Covatella.

41

S, amb la teua bici del dimoni Banyatorta, que a la primera lestimbar per un penya-segat. El comentari de la Liana no marruga, al contrari. Aix no s tot. Hi ha dos raons ms: les ms importants, diria jo. Els nervis magafen el pit, la gola se masseca i per un moment dubte si podr dir el que vull. Mheu de portar... perqu lnic que sap com saplega all on han trobat ton pare sc jo, Berna, ning ms. I perqu... tenies ra, si em deixeu ac tirat cantar com un pardalet... I, si cal, dir ms del que em pregunten i tot.

Un barret rus i un abric de geneta. Cap a la Canyada de la Sisca. La molstia del Manco. Una bici amb rodetes. Apareix el record de Dora.

bric els ulls i de seguida els batecs del cor i una pressi a les temples em fan abocar-me a la finestra. Aquesta llum, espessa, humida, de cap manera pot ser la de les dues i mitja de la vesprada
42

que marca el rellotge de cadena del iaio Llis que li he agafat al pare, lhora a qu havem quedat. Deuen haver-sen anat sense mi. Mire cap al colomer, agafe el meu saquet i hi puge. Sisco mespera, plantat com un estaquirot, amb una bici en cada m. Saps qu? Desprs de tot, estic content que vingues em diu abans que apareguen els altres. I a ms, amb tant descarot ens hem lliurat de la missa de cada diumenge. Poc ha durat lalegria de vore que no hi acudies, Senyor La Mort em renya la Liana, les boquitges grogues, que ve de darrere del colomer coberta, cap i tot, amb una flassada de flors de color ocre. LUri apareix carregat. Aparta els quatre boliquets que hi ha sobre la molsa i descobreix el mateix baiard amb qu Causera i el pare portaren Berna al poble, per amb un parell de millores: rodaments als extrems i un petit travesser que encaixa perfectament entre els molls del sell de la bici de Sisco i la meua. Busqui, avisa el Berna que passem a per ell. I tu, Andreu, vs pensant cap on hem de pegar. Fa fred, no? A casa dormen la sesta encara, per mentre baixem, camine capficat. El Berna ens espera dempeus recolzat en el bat de la porta. Com la resta, jo tamb ric: porta un abric arnat de geneta vella i un barret de pell fosca que port de Rssia un oncle seu de la Divisin Azul encastat fins a les celles. Fotre; disfressat aix no et reconeixeria ni ton pare. La brometa de la Liana molesta el Berna. I a tu la figa de mare et reconeix? Ah, no, que vas nixer del cul duna somera amb cagarrines. LUri atura la Liana abans que li tire algun gargall. Intil. Aquest abric me laprecie molt... Per qu ha de traure la llengua a passejar quan no toca, per qu... Era de mon pare i aix ja s prou. Crideu, crideu ms... feu ban per tot el poble que ens nanem, subnormals... A qui amolle una collonada ms, li trac els entrevills amb la m. La Liana calla i plega la bicicleta. Emprenyat encara, el Berna es deixa caure sobre el baiard i Sisco i jo, distrets, a males penes aguantem lestrebada. El Geli, abillat amb una manta a la qual li ha fet una ranura enmig perqu semble el ponxo del seu admirat
43

nosaltres fins que lUri diu que ser la seua parella en el primer relleu. I aix per qu? Hi ha dos torns; comencem tu i jo, repetir les coses em cansa, aix que... I ella? el Geli observa la Liana, que equilibra la seua bici sobre les rodetes per pujar-hi. No veus que amb prou faenes pot portar la seua, tfol? Munta, si no vols quedar-te en terra. El Berna ni piula. Sha abaixat les orelleres del barret i amb les mans amagades dins les mnegues de labric, sarrupeix al seu niu com un nen de bolquers. Desperteu-me quan acabeu de discutir. O, millor, quan arribem a... badalla. Sisco... Nests segur? pregunta de sobte lUri. No hi havia caigut, que si sen ve deixar el Treme sol. Segur respon ell, en el fons (el conec b) amb una mica de recana. Doncs, com va dir no s qui, no s per qu, en no s quina pellcula, No dejemos que la hierba crezca bajo nuestros pies, companys. Andreu, tu manes. Cap a la Canyada de la Sisca. Conec una drecera cap a Estidor. Cap a la Canyada de la Sisca! retruca lUri, tocant-se amb lndex i el dit del cor la templa esquerra i en acabant separant-los formant la V de victria. Ui, la teua nvia, Sisquet. Que callat que ho tenies, tros de verdolaga. Miram el piu, a veure si li fa grcia la teua parida explota Sisco. Tranquil, home, tranquil, que era una broma. Continue rpidament la meua explicaci perqu les boquetes no sesmarren ms. Hi vaig passar amb mon pare laltre dia desprs de ploure i el cam estava b. En acabant, ja podrem anar vora canal. s la ruta ms curta, i a estes hores, els obrers ja sen deuen haver anat. Partim i quan girem a lesquerra no puc evitar de girar-me un moment cap a casa. La Sari, que no s on es deu haver enfilat per
44

Manco de La muerte tena un precio, no para de burlar-se de

aplegar a la finestra, ens veu de seguida i ens ensenya la coqueta amb el petit ciri al capdamunt que li deu haver preparat la mare per al seu aniversari. Si la mire, comenar a cridar i la despertar. Sort que el Geli acosta la boca al cristall de la finestra i dibuixa amb el dit una cara somrient en el baf: llavors ella riu i ens fa adu amb la m.

Protegits amb els passamuntanyes i els barrets de llana contra el vent de vidre que penetra per la canyada, semblem una grapat dnimes extraviades pels llocs ms inhspits de la terra. Ni parlem per por que les paraules sens queden glaades a la boca, i si alg remuga s per queixar-se del fred i dels clots del cam (el Berna) o (el Geli i la Liana) per preguntar si lUri ens vol matar de tan de pressa que va. El cel gris espurneja, cauen els primers flocs de neu i les branques dels arbres despullats sonen igual que els fils de la llum on sajoquen esbarts de gralles que ens veuen passar indiferents. Tant de bo caigureu gelades a terra, males putes! els escup el Geli a travs del bo de la llana. Si en lloc de voler fer el milhomes duna pelliculeta de merda thagueres abrigat com tocava... LUri ens fora a anar de blit. Note el cansament i els pulmons embalbits. Ei, germanet, no podem circular una micotiua ms a espai? Quan baixe de la bici, semblar que porte els collons entre parntesi. No, Geli: el factor sorpresa explica lUri. Que si fem broma que si no, quan se nadonen, haurem caminat uns quants quilmetres. Ara no pararem, fiqueu-vos-ho dins del cabot. Prompte xafarem la vora del canal i a descansar, no, Andreu? Prompte? Quan s prompte? sescarota el Geli mirant cap enrere amb ganes que calga esperar la Liana. No ho s. Hem de travessar tota la canyada, girar a lesquerra cap a la Covatella, i a cosa dun tir de pedra ms o menys, el canal. Doncs estic que no valc un pet de conill.
45

Llavors el Berna ressuscita amb la boca esmolada. Feu-li cas a eixe moqui moll i dormirem a la caserna de la Gurdia Civil. A ms, a saber si la ceba eixa (i perdona, Sisco, per recordar el teu malnom) amb busques que t de rellotge funciona. No s com mel deu haver vist, perqu sols lhe mirat un parell de voltes sense traurel de la butxaca... Al remat arribem a una plana ratada amb clots de terra remoguda i crcols de cendra. Deixem les bicis i ajudem lUri i el Geli a pujar la petita costera que dna al canal i, en acabant, baixem a per les nostres. Ara toca respirar. Si fra jo, no em quedaria quiet: quina gelor aconsella lUri. El Geli desplega una manta, senrotlla el fals ponxo i es tomba. No, si vols comenar a crrer amunt i avall com una cabra embolada. Com es nota que tu no has hagut darrossegar un tros de carn a tota hstia per senderes de fang; estic cruixit protesta despassant-se de seguida la roba. Ah, no? Qui anava al teu costat, cap de suro? Si et refredes, ten tornars a Llosana tu solet. No pense portar amb mi un sac de mocs amb tos que espante tots els gossos i llops de la comarca ladverteix, mentre sobri la jaca i cobreix la Liana, que, entumida, no acaba de refer-se. No puc seguir-vos, Uri. A sembla fet de pell de ceba, abriga menys que un sospir; les cames em pesen com barres de gel. I s que davall de la flassada vesteix una faldilla curta, oberta per darrere, sense calces ni els leotards esparracats daltres vegades, noms uns calcetins grossos amb sandlies destiu. Per faveta, que no mescoltares? Com se tocorre vindre aix, a final de desembre... I para ja de rossegar aix! Deixa que men vaja, Uri. Que macompanye alg i men vaig. La bufanda, Geli demana lUri acabant de traures la seua. I una merda. Que haguera estat ms espavilada, ara que saguante. A ms, no s una bufanda, s un mocador per tapar-me el coll. Com el Manco. Com el fill de puta que et don el ser! El Geli obeeix, a repl i remugant, per obeeix. Desprs, lUri ala un poc la falda de la Liana, li embena les cametes nues i en
46

acabant li posa el seu tres quarts per damunt. Davall de tanta roba, la Busqui sembla encara ms menuda; ning no diria que ja t nou anys, quasi deu. El Berna hi torna a intervenir. Quina hora deu ser? Tard apunta Sisco, que continua bellugant-se. Sens far de nit pel cam. Les quatre a tot estirar assenyale jo a pesar que els nvols a penes garbellen ja una llum baixa i tacada de fred. Ens quedem quaranta minutets ms o menys. Encara? Si ho arribe a saber no vinc. LUri agafa el seu germ del bra i laparta de la bicicleta. A veure, senyor Queixs Fluixera... Canviat amb Andreu: ell amb mi, i tu en la meua bici. Al Geli li costa de pair la humiliaci, i porfia que s capa daguantar aix i ms. Seguiu-me si podeu amolla, escopint el fastigs xiclet de color blau que ha mastegat durant tot el trajecte. Doncs s clar que s. En zero coma... li respon la Liana. En zero coma? pregunte. s una mesura del temps, est dit en segons es carcalleja lUri. De seguida sacaba el cam de terra i rodem per lasfalt que voreja el llit del canal. s una carretera nova, amb grans rectes nues dun suau pendent cap amunt, massa per a les nostres cames castigades. El Berna, davant meu, ara dorm, ara obri un ull burleta mirant com tirem el fetge per la boca. Una mica arrere, sent la Liana que sofega, molt frenada per les rodetes de suport; em despenge un poquet, mincline sobre ella i li agafe el manillar. Grcies, Gorri em diu, el puret penjant de la comissura dels llavis. Ara sabran que no tinc ous per seguir-vos. Tu avant i calla imite el to amb qu lUri lha tractada fa un moment. Van a tota virolla, i este no dir res. Sisco no em deu haver escoltat. Quan baixa la cama curta, la bicicleta se li decanta una mica cap a eixe costat perqu el joc rgid del genoll no transmet fora a la resta de la cama. No obstant aix, no diu ni piu, content descapar de les mans del Treme. Em fa una mica de pena perqu no t la culpa de res, per les llions sn,

47

tamb, per a ell. s el primer que sospita: guaita al cel que es tanca ja pertot arreu i em pregunta: Ests segur que s per ac? En lltim revolt, he mirat avant i no he vist res. La crulla on comena el cam cap a Estidor est ja molt prop. Que rar, no?, que el pare del Berna haja viscut quasi vuit anys a unes poques hores de cam i que ning nhaja sabut res... O va triar molt b on samagava o... dubta amb temor que Berna desperte precisament ara. O qu... Doncs que potser no hi havia ning que el buscara com tocava. Aix, s clar, si sentires b on lhavien trobat. Al final duna recta interminable batuda per ratxes de vent glaat, el Geli rebenta. La suor li amara el rostre blanc, t bava seca en els llavis plora de fred; a travs del passamuntanyes, el seu panteix escapa convertit en el baf dun monstre de rondalla. No puc ms gemega, rendit. On dimonis para eixa aldea de merda? On jo diga... Vaig venir una vegada amb el meu avi abans que comenaren les obres del canal. Quin avi, Cadver? El boig? No, laltre, el meu avi Llis. I amb mon pare. Viatjaves roncant, com si et veiera aventura el Berna sense obrir els ulls. Tot el contrari. Alerta i ben alerta, perqu llavors tornava a la petita masia, a prop del ginestar (sabia que lhavien expropiada per a construir el canal i me la vaig trobar buida, les sis alfbies de la tanca trencades com un smbol dalguna cosa que encara no comprenia, laire de la darrera ventada havia obert una finestra i se sentia un soroll agut que esmussava les dents), on tantes vegades havia acompanyat la tia Joana per encrrec precisament del iaio Llis, dac els seus remordiments desprs. Andreu, dis-li a ta mare que ten vns amb mi, no magrada anar sola per eixos camins de Du i tu ja ets un home, ser arribar, avisar Belaire que el iaio i uns altres volen que faa una faena i tornem, i a ms, qu mhas de dir, a mi tu no menganyes, que the vist com mires la seua filla Dora, abans jugveu i pintveu tota lestona i ara sembla que teniu por lun de laltre, si no de qu eixes vergonyetes, paraules que
48

desprs em resultarien tan doloroses i que ressonaven al meu cap mentre el pare i el iaio remenaven calaixos buits, davall dels matalafs, el somier dels llits tamb el de Dora fins i tot dins del fumeral per si de cas, espigolant algun indici que els diguera on havien pogut fugir els tres. I ara no tens ni idea del lloc on som. Aix vos passa per confiar en un moniato. O busqueu un recer per a la nit a veure si li rev la memria a lamorf este o dem ens trobaran, si s que alg ix a buscar-nos, amoixamats. Per qu no hi havien deixir? I encara no s tard per a tornar, si volgurem. Pendent avall, arribarem a Llosana abans de fosc diu el Geli. Com si sabera que ning no el deixar en lestacada i segur en el fons que lUri no far un pas enrere, el Berna ni respon. Fa mitja volta, mou una mica la cama, i sacomoda una altra vegada en el niu. No patiu. Si el meu germ se nha adonat, deu estar ja removent cel i terra. Al cap i a la fi, som una garbera de criatures. El Berna sincorpora una mica sobre el baiard per mirar Sisco de fit a fit. Qu dius, carafiga? Faltava el tarat del teu germ... A ms, the escoltat abans, quan parlaves amb el Gorri. Sisco, agafat en falta, guarda silenci. Si tens res a dir de mon pare, ara s el moment, perqu quan estiga b tarrancar lnima, padastre, mig home... Lnima tarranque duna hstia, ja ho saps. I a tots vosaltres tamb, he parlat clarament? LUri deixa que el Berna es desfogue. Coix anormal. Si mon pare no torn a casa, les seues raons devia tenir, tota eixa enrnia de la guerra, el que fra, ell mho contar quan el trobe, qui ets tu per a clavar-hi el nas. La veu trencada del Berna em commou. Tal volta hi he anat massa lluny, i ara em sap greu abandonar-los, tornar-men a Llosana i pujar al cami que ens ha de portar a Valncia. Per ni temps tinc de pensar-hi, la nit ens rodeja a poc a poc per la banda contrria al sol que es pon. Una teranyina de llum freda cau sobre els arbres i se sent pertot un soroll de tenebra que sassenta. De sobte, rpida i en silenci, una rabosa amb el pl de les potes tacat

49

de colors passa per davant nostre i segueix el seu cam sense mirar-nos, com si frem invisibles.

Llum a la vista. El Prncep de la Pua. Piu de cafre. Em descobreixen i em descobrisc. Lesquer del Juna. Un aprenent de bruixot. La clau del cul. La solitria. Truquen a la porta.

50

Com que la portem Sisco i jo del manillar i pot mirar endavant, s la Liana qui avisa. Llum! Per molt que ens hi fixem, no distingim res entre la boira. Al recte, ms enll del revolt! Thas rentat les ulleres? demana lUri. Quines ulleres, mamonet... El Geli accelera. Ara s lUri qui quasi no el pot seguir, per no parlar de nosaltres, que, morts de fatiga, els deixem allunyar-se a poc a poc. Deu ser una caseta de peons. Alerta rebla Sisco, recordant certa mala fama que acompanya els obrers del canal. Res a tmer, tanmateix. LUri i el Geli que, en efecte, hi han arribat els primers, han tingut temps dexplorar i diuen que de llum ni gota; la Liana ha degut veure lltim reflex del sol en el metall del contenidor reconvertit en refugi. Ah, i una sorpresa xiuxiueja el Geli mentre lUri es baralla amb el cadenat. A la part darrera, on no es deu esvair la boira en tot el sant dia, ha trobat un petit casinyot de fusta, la porteta amb les frontisses despenjades; de dins, ix un ploriqueig llastims. A espai amb la fera! crida el Geli des de laltra banda. La Liana satreveix a guaitar en el forat negre, i de seguida, amb molta cura, jo. No shi veu res; sols desprs de fixar-nos-hi molt distingim una taca grisa, com de neu rebregada, que tremola en la foscor. s un gos! exclama la Liana, posant la m dins amb confiana. I est mort despant, el pobre. Quan lanimal deixa de gemegar i comena a llepar-li la m, la Liana hi posa tamb laltra i intenta traurel a estrebades. Sel deixen ac lligat tota la santa nit, entre raboses, furons i rates. Quins fills de puta... Vine, cor meu. No seria millor que ajudrem els altres? propose. Mai no mhan agradat els animals de companyia, els gossos en especial, des que fa dos anys un perdiguer de don Primitiu que va olorar de lluny la meua por semport dun trosset de la cama esquerra en el musell.

51

Apostaria que s un mast diu la Liana. El que no s s com ha pogut entrar-hi per esta portella tan menuda. Al remat, el trau de la caseta. s un gos enorme de pl blanquins, amb matadures de cavall gastat, els ulls lleganyosos, que tremola com un esperitat i ens saluda amb un soroll mig lladruc, mig gemec. El Geli apareix pel cant fregant-se les mans. No hi deuen alar res que valga la pena si es refien deste guardi de merda, mai millor dit. Que qu ha fet de mal langelet? semprenya la Liana. Ha estat vorens a lUri i a mi, i li han entrat les cagarrines. Ho ha embrutat tot, Busqui. No ha acabat de dir-ho, quan mempastife la sola de la sabata. La Liana, Sisco i el mateix Geli es tapen el nas i comencen a demanar-me a crits que mallunye dall al ms prompte possible. Qu passa, Geli? pregunta des de la porta lUri. No res, el Mort, que ha trepitjat un regalet del Prncep de la Pua! De qui? Del xitxarro. Quin altre bambau havia de ser! retruca el Berna a travs del finestr, ja forat per lUri, que dna a la part darrera. Pren aquest sab de sosa i desinfectat. Els altres, fins i tot la Liana, aprofiten lescampada per deixarme sol fora amb el gos, que se maproxima com si em demanara perd i ensuma la seua brutcia. Lnic que em t conscincia s Sisco. Ix del refugi, ara s illuminat, amb un poal ple daigua no molt neta i el tros de sab. Shi est b. Encendrem foc i almenys la rosada no ens cremar les orelles. Rentat aix. Es queda amb mi mentre, empassant-me els ois, em netege; els altres traginen a linterior de la caseta i nescorcollen cada rac. Jo mapresse tant com puc, per la bota encara desprn una pudor que tira de ts. El que faltava: el Geli ha trobat unes revistes de ties en boles i un calendari porquet escrit en estranger en qu cada mes un paio i una paia diferent ixen retratats amb la boca plena de les parts de laltre i el 69 denguany en nmeros ben grans.

52

De segur que el Geli ara li far la pilota al Berna perqu ens ensenye una altra volta el seu mnec, un tros de carn del qual el meu ve se sent infinitament pagat. Piu de cafre el volgu batejar no s qui, per la cosa no va anar endavant. Ja ests net. Per retardar lentrada al refugi, li dic que he de pixar i sen ve amb mi. Sisco s lnic que no lha ensenyada mai. Alguna cosa, tal volta el fstic que amague una altra deformaci, ha fet que mai ning no intentara baixar-li la bragueta. Tranquil, que no els durar molt: estan rebentats. Sisco... Digues. Quan te nhas adonat? De qu. Que aquest no s el cam dEstidor. No ho s. Me nhe adonat i prou, no li pegues ms voltes. Ho saps i no vols fer-me una cara nova? No, per qu... A la millor tens ra i tot. Els de la colla hem sigut i som (i aix no canvia perqu sen vagen uns i napareguen uns altres), una grapat de cabrerots, jo el primer. I un servidor tamb admet jo amb un buit a la boca de lestmac. Dacord, tu tamb riu. Cabrerotet, en tot cas, per amb ganes. Estava molt ben pensat aix: abandonar-nos enmig del terme quan dormrem i volar a Valncia hui o dem a primera hora amb els teus pares... Segurament, anaves a desunflar les rodes de les bicis, tret de la teua, que no en t, s clar. No? Ho has encertat fins a lltim detall. De sobte, parem de riure, perqu la meua jugada hauria pogut costar la vida a alg, a mi tal vegada, que tot i conixer b el cam, hauria mort de cansament abans de veure les parets de Llosana. Ja deus imaginar que si volia fer-ho... No cal que et justifiques. Tho conte, per no... A qui havia de dir-ho? Al malnascut del Berna, que tesllomaria? Al Geli, perqu et cascara i es guanyara damunt una medalleta? La Busqui, a pesar que lhas ajudada un parell de quilmetres, tarraparia les galtes com un gat... A lUri, i encara
53

com... No, no patisques... Ac cadasc t algun motiu per fer el que fa, el teu no s ni millor ni pitjor que el meu o el dels altres. No s qu dir-te em disculpe, penedit. No nhas de dir res. Ahir, quan anreu a Durdalla... Coix de laltra cama mhauria dhaver quedat quan vaig dir que s... Mho soltaren a cosa feta i no mhi vaig poder negar. O siga, que sabies... Ms o menys. I que jo no hi havia danar de cap manera. Ho sabies quan lUri tenvi a dir-me que mesperveu a lassut de Bisart... A Sisco li reca de parlar-ne. Potser no imaginava que la conversa aplegaria tan lluny. Voldria dir-li que no estic enfadat, com ell tampoc amb mi. Una cosa per laltra. No cal que em contestes. De tots, tu ets el qui menys culpa t. He esbrinat per qu menganyreu. Doncs refila com una cadernera, sc tot odes. LUri acaba de tancar la porta de la caseta i shi queda dempeus; fins i tot Sisco, que fa intenci de marxar, hi renuncia en veurel plantat, la m al pany encara. Comena a nevar. Li deia a Sisco... Bo, no res... Per ac no es va a Estidor, Uri. Aleshores, per qu ens hi has dut? ... Prefereixes que cride el Berna, i li ho contes? No cal. Tho contar a tu, perqu si he fet el que he fet, tamb ha sigut per tu. Bon guia hem llogat, s senyor comenta amb un mig somriure amarg. Menganyares, Uri, ahir menganyares. Anveu a Durdalla, i em feres creure que era a Bisart. Si no arriba a ser pel Geli, all mhauria presentat a buscar-vos. I noms per aix volies deixar-nos tirats al terme? Mels enviares per despistar-me i que no apareguera a Durdalla... Sabies que em presentaria on sempre, no en un lloc al qual no anem mai, davant de Vira per a ms inri. Qu vols dir, davant de Vira? Uri, si et prengueres tantes molsties, era per assegurar-te que jo de cap manera... El Geli, innocent ell, mho va contar i mhi

54

va dur, per arribrem quan ja havia acabat tot. I ni tan sols tingureu el detall dexplicar-me la falla. No era el moment de parar-nos, bramant com bramava el Berna. Encara espere la veritat. Quina? La bona, no all del Berna, que no minteressa afirme tremolant fred i de rbia. LUri i Sisco mescolten en un silenci que noms trenca algun grapat de neu que es despenja de les branques, i el soroll dels bassals que es tornen a glaar ara que el sol sha post. Per a qu preguntes, si ja la coneixes, segons pareix. Tots contents? Doncs cap a dins. Voleu revenjar-vos del Juna pel dia de Vira. Li posreu lesquer i ell el mosseg com un idiota. I lesquer era jo. Ell no hi hauria anat mai sol a Durdalla a una cosa que no fra, per exemple, enraonar amb el seu cos dalguna fotesa de les que tant latreien, assumptes de famlia, com qui diu. O a pegar-me quatre bescollades... Ja mho temia, Uri, que buscaries la manera de fermho pagar, com si no hi haguera hagut prou deixant-me de costat. I jo... tu saps que vaig intentar traure-vos dall de la millor manera possible, i no tinc la culpa que el meu iaio ho aprofitara per saldar vells comptes pendents, em sents? Mheu fet mal, molt de mal. Quan acabe de parlar, Sisco se macosta i em passa la m pel muscle. Ja nhi ha prou, de culpes ens mana, portant-me encara agafat cap a lUri. Els dos. Andreu, creu-me si et dic que ning podia haver previst el que pass. No estic per a bromes, Sisco. No en faig, de veres. Dacord, aprofitaren el teu nom per atraure el Juna a Durdalla. Hi acud tan fatxenda com sempre (Du sap el que pensava fer-te el moniato eixe) i li va faltar temps per a passar per damunt del dic cap a la banda nostra. Li hauries dhaver vist la careta quan guip que shavia clavat a la gola del llop. El vrem envoltar, sols per pegar-li quatre espentes i algun calbot. Ser un tocapilotes fou el que el va perdre: call com una puta quan lUri i el Berna li cantaren les quaranta, per no va aguantar que la Liana lin diguera ms que a un gos (i era qui ms
55

raons tenia per a estar emprenyada, perqu ell i els seus la van magrejar de valent), ni molt menys que jo li tornara un dels gargalls que em ventaren. Carreg contra mi i contra la Liana, que anvem junts, ens tir a terra i en un bot ja shavia plantat sobre lassut, sagaf el paquet i va cridar que qui tinguera collons que hi anara. Massa per al Berna, que en un no res ja caminava sobre la vora plena de tarquim de lassut. Lavisrem que tornara, per ja el coneixes. El Juna li pregunt si sabia nadar, que laviaria mur avall a hsties... No va ser una lluita neta, no podia ser-ho. Al primer colp, el Berna esvar i estigu a punt de caure a laigua, i el teu cosinet aprofit per xafar-li el genoll amb totes les seues forces i lespent per estimbar-lo. I ho hauria aconseguit si no haguera estat per... Ni matrevisc a mirar lUri a la cara, avergonyit. Ell continua silencis; desprs duns quants segons, fa un senyal a Sisco perqu briga la porta i em convida a entrar a la caseta, plena ho veiem a travs del badall de la llum blanquinosa i dbil dunes llnties de carbur. Malegre que les coses shagen aclarit una mica em xiuxiueja lUri en passar pel costat. Pel nostre b, pel destos jnecs tamb. Enterrem latxa de guerra. Ning no sabr res de tot a. Ara descansem, i cap a Estidor al ms prompte possible, dacord, Andreu? Dacord xiuxiuege amb la veu apagada, mentre encaixem.

Benvinguts siguen el senyor Marqueset i els seus acompanyants ens rep la Liana amb una exagerada reverncia i alhora mirant de tranquillitzar el gos, que samaga en un rac alterat per la nostra entrada. Passen, passen: el sopar ser a taula de seguida. Les parets de xapa sn massa primes i el Geli tapa les juntes amb sacs de plstic. Ieee, sabeu qu diu el diari? Qu diu, Berna... li segueix el corrent lUri. Que sha cremat el mar.

56

Ja deia jo que ma mare compr sardines laltre dia i tenien la cua cremada. Riuen. La invitaci de la Liana no va de broma: hi ha un petit foguer de gas penjat a la paret, al costat de les prestatgeries metlliques en qu els obrers han alat les botes daigua, guants tacats de su, atifells de cuina i algunes llaunes de llegums i conserves. Ni fet a posta, tu. Qualsevol diria que un colomet missatger els havia avisats que hi vindrem. A pesar del poc espai que ens deixa el coix provisional, les bicis amuntegades i les mantes esteses al terra sobre els sacs perqu la humitat no traspasse, s un refugi ideal per a la primera nit. Descalos, embolicats fins al cap i ben atents a lolla de la potinga que el Geli improvisa amb el contingut de les llaunes, seiem al voltant duna llntia com un grup de pioners al llindar dun mn desconegut. Tothom hi aporta una mica: jo, nous i pa, la Liana un potet de mel perqu hi suquem llesques de formatge, lUri una deixes llonganisses saboroses amb ms cansalada que carn; el Berna, tanmateix, ni dna res ni agafa res: obri el saquet i trau unes coques darrop plenes de sucre que menja a mossets de ratol. Aneu a espai amb les mans, si alg em bolca el perol li les talle i les tire al gos amenaa el Geli quan ens acostem a ensumar el brou pudent que remena amb un cullerot de fusta ms negre que els pals dun xurrer. Pura diarrea de iaio critica el Berna, la boca plena darrop. Tamb nhi ha per a tu, si en vols... (i para de tirar capellans, que mhas esguitat tota la cara darrop). Com li sol dir mon pare al meu germanet Esteve, sha de menjar de tot... Una altra cosa no, per esta gasfia, calenteta s que ho s. El Berna es tapa el nas, simula que li vnen ois, es gira cap a la paret, i per aix es perd lactuaci del Geli, qui, a falta de plats, ens posa amb cerimnia la sopa en uns gots de cristall que renta amb neu. El sorollet mesmussa, per no per aix deixa de fer-ho. Mentre acaricia el gos, la Liana mira de rell la barreja calenta de fesols i sardines en escabetx sense atrevir-se a endur-se-la a la boca.

57

como yo saber que, llueva o truene, hay un plato de sopa caliente que me espera en alguna parte.

Tasta-ho sense por... Si hagueres viscut durant lany, o els anys, de la fam, aix et sabria a... laliment aquell dels dus i dels herois antics que contava don Manuel lanima el Geli xuclant-se els dits. Ambrosia lajude. Sabeu qu vos dic? Es una tranquilidad para un hombre

A quina mala hora et colares en el cine, lloro repetidor... I vosaltres morireu enverinats com bestioles. Ventileu aquest cau si no voleu que buide les primeres farinetes la nova protesta del Berna. Doncs, comparat amb les pastetes de fang, sajolida i olivereta que dna de vegades als cinc cigronets, no s tan ro, creieu-me defensa lUri el seu germ sense rastre dironia en la veu. Anireu destampida per lull de baix. I no pense presentarme davant de mon pare amb una colla de monyicots que van de cagueroles per culpa dun aprenent de bruixot. Berna, arrancacamals, calla i no amargues el berenar a la parrquia. Seguim lexemple de lUri. Lescabetx mesclat amb lall tapa el sabor dels fesols, per salvat lobstacle del paladar, s de veres que el brou escalfa per all on passa. La Liana, reticent al principi, es trau el puret de la boca i demana al Geli li nescudelle una mica ms. Ja vos deia jo que agradaria. Sou de bona dent... I perqu no he pogut amanir-lo amb un raget daix que mheu requisat, que si no, massa per a la carabassa. Desprs, per a quan anem a dormir, que no sens acabe el combustible diu lUri, collant amb fora el tap duna de les dues botelles platejades que ha trobat. Ei, farteres, deixeu un solatget per a dem. El Geli respon a boca de can. Pararem si ens dnes perms per a tastar eixe elixir. Mescleu, mescleu... que perdreu la clau del cul i morireu a lexcusat adverteix el Berna des del seu rac.

58

Com que s que em costar agafar el son, prenc el meu termos i buide sobre la tapadora, convertida el got, una miqueta de la infusi que tot ho cura. Mort, qu testaques, alguna cosa de les que beveu a laltre mn? El Berna sent el colp de la m de lUri a la botella, es gira rpidament i en demana la seua part. No deies que mesclar ens pegaria malament? Geli, jo no mescle, moniato el contradiu el Berna mostrant lltim tros de coca darrop que li queda. Dol amb dol va b... En canvi, a tu, les sardines amb la merda eixa tarnaran els budells. El Berna trau una pipeta de canya recremada, hi posa una mica de picadura amb uns brins de canyella, li cala foc i fa tres xamades seguides. Desprs obri la boca i engoleix a morro un glop llarg del ponx, ignorant la cara de fstic del Geli i els altres, temorosos que mpliga el tap de molletes de coca i tamb ms coses. Eh, ja has obert el rec, Berna... A veure si tho tragues, tu, que jo tamb en vull exigeix la Liana. Tu, no, Busqui, que Soberano es cosa de hombres. A no s conyac, nima de panou. A ms, a la tele digueren que la frase se la invent una dona. I quantes en veus tu ac? Mesura-men i calla. Una dona tu, que no tens ni pls all baix? No em faces riure... Qui satrevisca, que mel furte... Com a ferit, tinc dret a a i a ms si volguera... Bona nit, cavallers rebla mentre sarrupeix al seu baiard. Ah, i esteu avisats: quan comencen les urgncies, poseu-vos un tap al ses fins dem, que alguns necessitem descansar. El Geli, escalfat pel foc i pels primers efectes del ponx, s lencarregat de contestar-li. Descansar tu, que has vingut amb els ous quiets? Si de cas nosaltres, que tenim els nostres fets pasta de moniato dhaver-te carrejat a colp de pedal! A ms, a mi ning mha ensenyat a cagar cap a dins. La Liana sennuega, i al tossir espurneja ponx sobre la cara del gos, que comena a llepar-se el musell; el riure es contagia, tamb a mi, que tot i no haver-me arribat el torn de comprovar si s de veres que lalcohol calma les primeres protestes del ventre
59

rebolicat per la potinga del Geli, estic content de veurels alegres, i oblide per un moment el que deuen estar vivint les nostres famlies, nit tancada ja i nosaltres sense aparixer. Ieeee! Per, qu vol dir aquest contubernio, com sol dir el Caudillo? Xe no mameu tant, xe, espongetes critica el Berna. Entre aix i el que heu menjat, vorem on trobem una medidora de panxa perqu vos trenque lenfit. La solitria, a veure la solitria! brama la Liana, fent com si volguera despullar el Geli, que es resisteix i roda pel terra amb ella enganxada. Amb el vistiplau del seu germ, el Geli, sala la roba per a ensenyar-nos la panxa i comena a moure-la amunt i avall amb onades suaus, i en acabant ens convida a posar la m sobre aquella carn fastigosa. El primer que savana, jo, no s per qu. Veus? Toca i veurs maconsella amb veu seductora. Confiat per lharmonia, ho faig. La panxa es tensa. De sobte el bony desapareix i un rot salvatge del Geli ressona al refugi. Dacsa per al porc, que ja ha aparegut! crida la Liana, partint-se la caixa de riure. La meua m queda enlaire i de seguida sent a la cara la cremor del ridcul. Es baquegen a carcallades, tamb Sisco, i la Liana com dos borratxos. Fins i tot diria que el gos riu de mi, la llengua fora, mirant els uns i els altres. Ara mateix no s on ficarme, i em meresc, per passerell, tots els calbots que vulguen pegarme i ms. Per en aquest mateix moment, truquen a la porta.

Els poders dun femer i la sang de les coses. La pell de la terra. Convivim amb la bstia. Amb vosaltres, el parsit. Sapaga una estrella. El Napole del futbol.

60

La primera llum del dia i el xiulet del vent sesmunyen per les escletxes mal tapades amb plstic. Res ms. Bo, s: de tant en tant, els gemecs apagats del gos a laltra banda de la paret de metall. Tothom fa ladormit. Perqu la nit ha estat llarga. A primera hora, el mast comen a posar-se nervis, la Liana lacariciava i li parlava a cau dorella, per com que ni aix callava, va intentat traurel de la caseta. I com no es calmava, ms paraules i carcies, fins que, cansat, el Treme el pren per la cua i el fa fora. Desprs, quan ja tots dormien o ho semblava, la Liana ha eixit a buscar lanimal per a dur-lo a la seua caseta i el Treme, que t el son prim, encara ha anat un parell de voltes a fer callar el mast a colps destaca, sense importar-li les llgrimes de la xiqueta. Tamb shan acabat de sobte els sorollets dels sacs, perqu sense mirar pl, ha deixat caure uns quants colps a tort i a dret fins que ning no sha atrevit a moure ni un dit. Tots espantats (lUri incls) malgrat que sols el Geli i Sisco han rebut de valent; sense dir ni mut i les parpelles closes, tal vegada amb lesperana que arribara el dia, com si cregueren que laparici del Treme, sabatilles destar per casa brutes de fang, pantal a mitja cama, el cos espitregat cobert noms amb camisa i una rebequeta fina, era una allucinaci produda pel ponx. Havem hagut de despertar rpidament de lalegria de lalcohol per culpa de les dues trucades. Sisco saproxim a la porta, llev la falca que aguantava el pany i sense dir res a ning, el Treme entr cara al fogueret, sescalf les mans i es va beure dun sol glop les restes de la potinga del Geli. El Berna intent llevar ferro dient-li, Ui, tu per ac? Quin sant sha trencat el coll?, per sen pened de seguida. Mai no lhavia vist de tant prop quan est aix, i em sorprn que sassemble tant a Sisco, tot i que les faccions del Treme, encaixades sobre un cos tan gran, li donen un inslit aspecte de criatura que la veu aspra, i sobretot els actes, desmenteixen de seguida. Ni tan sols recorde ara qui va ser el primer a parlar, ell sens dubte, perqu de colp i volta nosaltres no trobvem paraules. On anaves tan de pressa, germanet? Vull dir..., pretenies desfer-te de mi o qu? amoll amb una rialla desbaratada, plena de mals auguris, i xamant de la pipa que acabava de furtar al Berna.
61

Linfern que Sisco vivia a casa era una condemna tan horrible, que potser mai no havia acabat de creures lliure del tot. I per aix contesta com contesta. De cap manera. Corria per veure si quan tadonares que havia fet fugina em trobava ben lluny i et morires de fstic tu sol. El Treme passa per alt la resposta. Segur de si mateix, devia pensar que com ms rbia ms plaer en la revenja. Doncs havies dhaver corregut molt ms, vull dir... molt ms, camacurt, perqu no ho has aconseguit, i si se munflen els ous, encara et far una boca nova, vull dir... ben nova, amb esta botella. Suposvem que fatxendejava, perqu en la m no en tenia cap, per en un tres i no res nagaf pel coll una de les de ponx, la trenc en el quadre de la meua bici i lacost a la jugular de Sisco. Una boqueta nova, xiquet, per ac... en la gola, una ms vull dir... una ms de la que et don ta mare, que no remugue tantes ximpleries. Ho vulgues o no, sc sang de la teua sang... All de sang de la teua sang li va fer grcia, perqu es colpej les cuixes amb els palmells i ens mirava a tots sense acabar dentendre que no lacompanyrem. Par de riure en sec, i vrem endevinar que no ens perdonaria aquell greuge aix com aix. Va ser, llavors, quan lUri, per rebaixar la tensi, li va preguntar com dimonis havia aplegat al refugi, a peu, a penes una hora ms tard que nosaltres amb les bicis. I aix afeg orgulls de la seua gesta que per all on passveu no em deixveu ni un pessic de llum. Ens degu llegir lestranyesa a la cara, perqu sapress a justificar-ho. S, polletes de la Seccin Femenina, s. Desprs deixir de casa, ja vaig vOre que voleu despistar-me, aix..., despistar-me. De qui va ser la idea? No sabem a qu es referia, i encara que ho hagurem sabut, el seu gest no convidava precisament a apuntar-sen el mrit. Ben pensat: tocar el dos i esborrar el vostre rastre fent que nevara. Enhorabona a qui se li haja ocorregut..., ladmire, de veres ho dic que ladmire... Sort que u... Escoltaves aquell cabs de ximpleries i no sabies si tentraven ganes desmunyir-te cames ajudeu-me o de donar-li la ra. Laparici del Treme ens havia colpit i tamb ens tenia embadocats. Per la veu, sens dubte: laspror amb qu shavia
62

adreat al seu germ es convertia ara en una musiqueta que feia bo de sentir, ja que allargava les vocals una mica ms del compte, sense exagerar, i els donava aix un accent que era igual i alhora diferent al de tothom. Agraciadament, u repet, en vista que no se lanimava a reprendre el fil t poders, que si no... Poders de femer xiuxiueja el Berna. Llavors vaig recordar una altra de les seues falrnies, que Sisco, sempre tan discret, ens havia contat lendem de la tornada del Treme de la residncia on el tancaven quan es desbaratava. Ara diu que tot el que existeix, persones, animals, aigua, pedres, sols s energia i que ell la pot veure, I aix com es menja? li pregunt alg, No s, havia respost Sisco, s com la sang oculta i maligna de les coses, si alg no preparat la veiera, es quedaria cec o boig, Doncs ja s digu lUri per qu el teu germ est com est, se li deu haver socarrat el cervell de mirar i mirar, perqu cec no s, que jo spiga. Ja, no cal que ho jures... Tu pots veus lenergia... Lenergia? S, home, aix que corre per dins de les coses, com la sang... lhavia tallat el Berna en un to servil per si podia recuperar la pipa. Lenergia! exclam el Treme, com si de sobte recordara aquella enrnia. Ah, s. A vore si en tinc prou... Colpej la coroneta del Berna amb un dit mort que t i desprs sacost al seu germ, li va rodejar el coll amb el seu bra de ferro, i li regir la boca fins enganxar-li el tel de la llengua amb lungla de corb amb qu solia matar gallines noms per divertir-se. El Berna no escap ills: el bescoll amarrat contra el seu pit, li va refregar els ulls amb el polze. Germanet, ets nic: idiota, vull dir... idiota, i ara tamb farfalls... I tu, abric de gata cucada, perdona, havia de fer-ho, s una prova: si ara veus uns toms blanquets que et suren en el negre dels ulls, ets dels meus, perqu aix s lenergia, he, he. Dels teus no voldria ser jo ni en pintura, anormal rebutja el Berna a pit descobert. Va, hui tanquem lull o qu? va suggerir el Treme alegre i despreocupat, remenant plstics i mantes per fer-se un ja ben cmode.
63

No en tenem ganes. Em notava la boca seca, i lasma, com sempre que maltere ms del compte, comenava a arrapar-me els pulmons. Vaig respirar profundament tres o quatre vegades, necessitava expulsar laire viciat del refugi a poc a poc. LUri, capbaix i cautels, es preparava el llit, i els altres limitrem. El seu semblant no era bo. Seguia el joc de mala gana, i quan el Treme orden que apagrem les llnties de carbur, quasi ho vaig agrair. Que sadormira duna vegada o que la potinga del Geli li corrora lestmac, per aix resava. Llavors el Treme es fix en el gos. No pense dormir amb lal daquest sac de puces en la cara, aix que traieu-lo fora va manar, a tots i a ning en particular. En hivern els animals no tenen misria addu la Liana. Si jo dic que en tenen, vull dir... en tenen. La boqueta li fa pudor de baiarri, vs a saber qu deu haver menjat... De baiarri... I tu tira la regalssia eixa a fer la m i calla, no siga cosa ten vages amb ell, Busquereta amoll, les paraules mesclades amb el fum perfumat de canyella de la pipa. Dac no ix ning. El gos encara, per de nosaltres ning. En donar la cara per la Liana, lUri havia se la jugava; el Treme, amb la fora dels vint anys que devia tindre es bastava per a unflar-nos a hsties, un per un o tots alhora. Ni s com, al Treme li va fer grcia la frase de perdonavides de lUri, i se la repet en veu baixa una vegada i una altra; semblava distret, per aix no volia dir que estiguera disposat a afluixar. Amb aquella salmdia comen a pesar figues i al remat sadorm.

Ei, xavals, qu feu? s de dia, espavilem i xerrem-ho prompte ara que no ens sent. Tranquils, que t son de gos capat, ho he estat observant. Que ho diga Sisco, si no. Sisco, tanmateix, no contesta. Desprs de lagressi i les amenaces del seu germ, potser haurem dacostumar-nos de nou als seus silencis. Eixim. Sense fer soroll i amb les mantes aconsella lUri, obrint la porta, noms un badall. s ms de dia que no em pensava. Entra un aire glaat de sol i de neu. La lluna, una mica retallada, per encara gran i blanca, es
64

dilueix en la claror del cel. Enrotllada en la flassada fina de flors que li he ensenyat a posar-se com si fra una toga romana, la Liana s la primera a esvarar sobre el gel. Sagafa en lltim moment a Sisco, que envermelleix de sobte, avergonyit al sentir el contacte del seu cos. A esquerra i a dreta, un desert sense cap nima vivent: lasfalt emblanquinat fins on es perd la vista, i el canal tallat a plom entre uns turons amb les entranyes fora. El paisatge ens enlluerna quan acompanyem la Liana a la caseta del gos: all baix, on hauria de ser el riu, es veu un vapor gris atrapat entre les branques nues dels xops; si no fra per les clapes de pins i les senderes que pugen cap a les fonts, la ribera, limitada per les cicatrius roges de les pedreres, semblaria la pell arrancada dun enorme animal blanc estesa a la llum del mat. LUri fa el recompte. Falta el Berna. Ens nhem oblidat i ell no ha eixit. Mig cec i coix, si ens ha escoltat deu haver cregut millor no crrer el risc de posar-nos en evidncia davant del Treme. Ajudeu-me a traurel. Deixem-lo que dorma, anit va rebre un cabs de llenya shi oposa el Geli gratant-se les costelles masegades. Hi ha de dir la seua. Recordeu que si som ac s, entre altres coses, perqu digurem que el portarem amb son pare. Mhi oferisc, per lUri tria el Geli i Sisco com a missatgers. No, Andreu. El Geli t ms cos que tu, i Sisco ve perqu si el Treme obri lull s lnic que sabr manejar-lo. Quedat ac amb la Liana. Dacord conteste mentre ella marxa volant cap a la caseta del gos. Esperar a la porta per si faig falta. Sisco, tu el primer ordena lUri. Subjecte el pany amb la m perqu no sbriga de bat a bat. Des de fora se senten el panteix neguits del Treme i un munt de sorollets estranys. Hstia puta! crida la Liana.T els ulls oberts. Por qu no duermes? Cuando te veo con los ojos abiertos, me das miedo, deien en Por un puado de dlares afirma el Geli. Sisco els tranquillitza. No patiu, no el despertaria ni un terratrmol. El mal s que... Qu passa?Entrem o qu?

65

El mal s que quan dorm aix en acabant sol haver-hi... problemes. No em deixeu ac dins, malparits. Si estant b mha baldat... Que no dorms, Berna? pregunta, innocent, el Geli. No, dorm encara, moniato, i el que sents sn veus que ressonen dins del teu cap de bufa. Thi veus? Ms o menys, Uri. Quasi mha deixat cec, el fill duna gossa... Perdona, Sisco sexcusa el Berna, no tinc s res contra ta mare, per tant de bo li entrara un clic que estiguera un mes cagant sang. Seuen el Berna al baiard; per alar-lo, cal que pose els braos en creu sobre els muscles dels altres; amb limpediment de labric no s fcil, per ho aconsegueixen. De seguida sescolta un terrabastall i bric de gom a gom. Qu fas? em renya lUri. Junte la porta, a la retina gravada la imatge del Berna caigut sobre el Treme sha quedat a un pam del seu nas per culpa dun plstic enganxat a la cama enguixada. Quin fstic! Est fred com un mort acaba el Berna amb una mitja rialla. No s a qu esperem per moure, que es quede sol enmig del terme i que sel mengen les bestioles de la nit. Mort per mort. O viu per viu, si ho prefereixes... es rebota Sisco amb el rostre canviat i la llengua mig travada. Qu diu ara este carabassa? A Sisco, la frase del Berna lha tocat molt endins i lamenaa li la bufa. No anem a per ton pare? Doncs el meu germ sen ve amb nosaltres. La Liana arriba amb el gos, al qual una bava glaada li despenja la boca. Ha sigut ell! brama el Berna assenyalant Sisco. El guillat este boca de cony de somera no volia abandonar el seu germanet, li ho ha garlat tot abans deixir i per aix ens ha trobat, si no de qu... Merda de viatge, a quina mala hora... Contra el que espervem, lUri sencara a Sisco i li pregunta: Bo, i tu, qu respons? El que vos ha fet a vosaltres he daguantar-ho jo dia s, dia tamb... Jo no li he dit res. Culpeu un altre.
66

El Berna remuga, per Sisco no menteix, i per aix ens mirem entre nosaltres amb malfiana. A vore, xicons pren la paraula lUri. Ara per ara, ms ben igual qui li ho ha dit i per qu. Sols volia advertir, i graveu-vos-ho tots en la ttina, que qui pense que tornar al poble perqu em tanquen en un reformatori, que mespere assegut... LUri no oblida, que conste, tard o dhora esbrinar qui ha sigut, i llavors la pluja de nesples no li la traur ni sa mare, jo avise. Ens mira un per un. Tots, tret de Sisco, baixem la vista, i comence a preguntar-me si, sabent el que sap desprs de la conversa danit, lUri no deu referir-se a mi. Vinga, al gra... Qu fem amb el Treme? Ja he dit que el meu germ sen ve amb nosaltres. Ens ha trobat, doncs ens ha trobat. Men torne a casa. Ja mest b viure amb un pare posts, el de veres, si ha pogut passar tants anys sense voler saber res de mi ni de ma mare, que el bomben diu el Berna amb un fil de veu, adolorit i decebut a parts iguals. Tu ac, xaval. Sisco t ra: si el Treme ens ha pogut seguir el rastre mig a fosques i enmig de la tempesta, ser complicadet que el despistem a plena llum del dia. Haurem de carregar-lo, aix s que vs acostumant-te a la idea de conviure amb la bstia el renya lUri amb ironia. Qui li ho haja xerrat s un fill de puta, em sentiu?, un fill de puta. I jure que quan tu acabes de pegar-li el batecul, el mamprendr jo afirma amb un gall final de rbia. Intentar manejar el meu germ com podr. No s per res, per a ning no se li ha ocorregut pensar que el Treme s ben capa dhaver olorat ell solet lassumpte veient-vos anar amunt i avall amb secretets? He dit prou, Geli. Sobretot aconsella Sisco no li porteu la contrria, per sense que note que li seguiu laire com a idiotes, que s pitjor. Si esta b, ajudar molt. Ens portar a tots com cagall per squia comenta el Berna. I damunt, mha furtat la meua pipa i la bosseta sencera de picadura. I aix que has dit, Sisco, de mort per mort? pregunta la Liana, que deu haver-hi estat capficada acariciant el gos. Que jo
67

spiga, ac lnic mort s el Gorri: mort i soterrat, ell mateix shi va vore al cementeri. Quin mort, xe? sestranya lUri, i amb ell nosaltres. S, Uri... Aix que ha dit Sisco, aix de mort per mort... Jo voldria dir una coseta sobre el Treme. Dacord, Emilieta, quina... Doncs que si els morts ronquen, casquen sense mirar pl i es tiren pets com ell, laltra vida no deu ser tan diferent desta. LUri agafa la seua cosina pel coll i li rebolica el cabell. Ella intenta desfer-se de la gafa, i en veure que no pot, li clava m a louera. LUri lamolla, sense parar de riure. He dit el que he dit perqu no trobe una altra manera que em comprengueu. Cada vegada que li entra la torba s com si en el seu cos shaguera posat a viure alg que va expulsant lautntic Treme a poc a poc. s ell i no s ell, no s si se menteneu. Doncs a pesar haver-te esgarrat el tel de la llengeta s que parles, Sisquet. I ell se nadona, o es torna tan fava que n...? fa el Berna, de sobte interessat. Se nadona, s, per... Laltre, el parsit, com lanomenava a les primeries demmalaltir, sel menja sense remei. Ja quasi no s ell. Mireu-ho aix: potser el Geli t ra i el meu germ ha aparegut ac perqu ha vist que no hi haur una altra oportunitat com aquesta. Restem fins i tot aquells a qui encara couen els colps en silenci, remotament disposats a mirar el Treme amb ulls diferents. Lltima oportunitat per a qu... vol saber la Liana, que com s qui ha encetat la conversa, ens porta unes passes davantatge. Per a qu ha de ser... Per a fugir del parsit. Si s que encara pot.

Una altra volta dins de la caseta, a penes hem parlat de res ms. Lnic el Berna, remugant que molt prompte ens en penedirem. De moment, a veure qu piular quan desperte... Ara pareu lorella: caminarem de nit perqu no ens veja ni Du.

68

S, com va fer el Lute, el quinqui aquell que escap dels civils tirant-se del tren. Fins que lagarraren. El recordeu? Jo s: li feren els ous i el rave negres dels colps que li pegaren en els interrogatoris; espere que a nosaltres no ens passe el mateix comenta inoportunament el Berna anticipant-se al Geli. Una cosa: un cec que passe a cinc quilmetres dac seria capa de veure les llnties de carbur i de donar lalarma. No patisques, Geli, que no caldr encendre-les. Andreu diu que la lluna brillar. Qu sap el gat de fer culleres: creieu el Gorri i ja voreu com acaba a. La salmdia del Berna, afegida als roncs, la llengua embarbussada i els espasmes del mal dormir del Treme, ha provocat que lUri ordenara que eixrem a prendre el solet. Tu el primer, Berna, que set desemboire una mica el cap. A ms, per culpa de la humitat, dins fa ms fred que no fora. Una troballa inesperada el conven. Quan anava a fer de ventre, la Liana sha trobat un bal de reglament entre els arbustos. Quasi sense aire i amb trossos de pell descosida, per en prou bon estat perqu semble un de tants matins de futbol a lesplanada de lermita. I recorde que hui els obrers, amb tot glaat, no hi acudiran a treballar fins dem o vs a saber quan. La Liana, Andreu i jo, contra el Geli, Sisco i el Berna! crida lUri obrint la porta i llanant el bal cap a fora. Per a partidets estic jo. Puta sort, la meua gemega el Berna mentre lalcem. Del Valncia havies de ser, sempre queixant-te de la mala sort: que si ens anullen un gol, que si els pals, que si la gespa s verda... No, si vols ser del Bara, com tu, Uri; aix s que s per posar-se a plorar. S? Quant fa que no guanyeu res? Diumenge, 2 de juliol del 67: el paraguai Jara al primer temps, Paquito al segon, dos golets i Copeta del Generalsimo al sarr. I vosaltres? La de lany passat li pispreu la Copa al Madrid en casa, 0-1 i de gol en prpia meta de Zunzunegui i para de comptar; encara que jugveu amb un ms, lrbitre Rigo, eixe gran barcelonista.

69

Ha, ha i ha: tu fes-los cas, que els del Madrid, quan perden, sempre han hi busqueu excuses. Que nosaltres no hi jugvem o qu? S, onze contra onze com en lany 63, quan vos guanyrem la Copa de Fires per 6-2, xaval. Arri, Barcelona! I qui sen recorda ja daix, tramussot? Men recorde jo i tho refregue per la cara, per a qu en vols ms. Grcies que ac ning no s del Madrid observa lUri. Tenganyes. Nhi ha un. El Geli sha fet simpatitzant del Granada, el moniato, a Sisquet no li agrada a del futbol ni a lAndreu tampoc i aix que el lleig aquell, abans danar-sen amb la seua tia la roja, li dugu un vestit de Pirri que devia valdre un reny... Qui s? La Liana? Qui parla de mi? retruca ella, que ara sha ficat dins la caseta del gos per arreglar-la. Vs a espai, que no et passe com a lobrer aquell que feia una porcatera i es qued tancat a dins, Busqui. Mests dient porqueta, Geli? Hstia, no... comprn de sobte lUri. Del Madrid, xaval: el senyor Flix Tremedal, lies el Treme, s del Madrid. Veus com no podia ser un altre? Espere que no ens haja escoltat. Vinga: posat de porter. Porteria xicoteta i cinc gols davantatge, qu voleu ms concedeix lUri. Si alg xuta fort, li la talle adverteix el Berna quan es desf el rogle i queda assegut entre les dues pedres que fan de pals de la porteria, tan prop una de laltra que amb lembalum de labric la cobreix quasi tota. Et torrar, pota dalgeps crida la Liana. I a mi no em podrs tallar res. Ah, per cert: Voro va a la meua, si no, no jugue. Voro? se sorprn el Geli, com la resta, mentre fa esclatar la bombolla dun xiclet que ha convertit en morat mastegant una de les mines de color que porta a la butxaca. El gos... Es diu Voro; si no arriba a ser per ell, anit hagurem mort de fred al terme. Va ser el nostre salvador, i com que li he pres confiana... doncs lhe batejat a la valenciana. Voro, vine! Podria dir-se Tigre... Com el que salv la vida dArthur Gordon Pym, la histria aquella que vos vaig contar, la recordeu?
70

Deixat estar ara dhistries, Mortet, i obri lull, que encara et canviar pel xitxo. Una miqueta de ganes que hi pose, ser un jugador infinitament millor que tu. Com si ho haguera ents, lanimal sapropa pesadament a la Liana, que li ala una orella i li fa una escolteta. En acabant espenta una mica el bal amb la boca cap a la porteria abans de tombar-se enmig del camp. LUri fa la primera rematada, no molt alta i sense mala idea per no desanimar els rivals, amb tan mala sort que la pilota colpeja, per all on el gos lha tacada de baves, la cara del porter. Gossarro del pardal! protesta el Berna sense deixar descopir i de netejar-se la galta. Mig assegut en terra amb labric com est, sembla la carcassa dun elefant mort. A fi que no ens remunten el partit, la Liana em demana que lajude a travessar el gos enmig de la nostra porteria i aix en som un ms, diferncia no massa important perqu entre ella, que t una habilitat especial per colpejar les canelles, i jo, que membolique sol amb les cames, a penes en fem un. Sisco, coix i tot, i el Geli, rpid com una centella, es basten per a regatejar lUri i marejar-nos, a la xiqueta i a mi. La primera vegada que marca, el Geli sencavalla damunt del gos, celebra el gol com un heroi que entra en terra conquerida i recita: Hacis muy mal en reros. A mi caballo le molesta la gente

que se re. Se figura que quieren burlarse de l, pero si me aseguris que le pediris perdn, con un par de coces en la boca saldris del paso.

Als deu minuts, aconseguim el segon gol. Desprs duna aturada involuntria del nostre porter el bal ha ressonat contra el ventre del mast, la Liana em fa una passada. De sobte, sol, enfile cap a la porteria. No em segueixen, ni companys ni rivals, encare porta, remate i... marque. Com que no recorde haver-ho fet mai abans, em gire braos enlaire, amb unes increbles papallones voletejant a lestmac. Ei, verderols! A savisa, spera! protesta. Sc el madridista Kopa, el fransu, el Napole del futbol, amb qui vaig? El Napole del manicomi ets tu, tararot. Kopa fa deu anys que no juga mormola el Berna. Ning no ha prestat atenci a la meua rematada. Shan quedat immbils, com pintats en un quadre, la vista fixa en la porta
71

oberta, al llindar de la qual el Treme estira els muscles, badalla i en acabant corre a per la pilota, larreplega i la planta enmig del camp. Ah! No em voleu? Doncs, dacord. Jo contra tots! proclama, quiet, el cap cot i el puny en alt, com els atletes negres nord-americans aquells que demanaven el Poder Negre en les Olimpades de lany passat, abans de tirar-nos del camp a balonades.

72

Proglemes. La volta al mn. Lassagadall i el pont de la Llunya. El Calaix de lOr i el Calaix de la Plata. Els soldats de lHerni. Petjades ocultes. La casa de la por. El congost de la Sorolla. Un rellotge amb la msica ms trista del mn. Les mamelles de la Loren.

Molt ben pensat, s, mastegadolors. Viatjar a la nit, vull dir... a la nit, i dormir durant el dia... s un petit cabronet qui haja tingut eixa idea, des dac la meua enhorabona. Sols un proglema... Conec els termes de Llosana i de Vira pam a pam, de buscar nius, danar de nit a lencesa i tornar amb el sac ben ple de pardalets... Vull dir, o jo he perdut el cap o no anem proa a Estidor. Esteu... estem anant justetament... en direcci contrria, surots. El Berna ha alat les orelles i est a punt de protestar quan lUri fa de tallafocs. s una maniobra de distracci. S?... Perfecte, xiquet... Ja ho veig. Si anem cap a Estidor i no volem que ens troben, qu hem de fer? Crrer cames cap a la part contrria. De medalla, vull dir, de medalla... Sobretot aix de fer creure... als nostres pares, que hem anat vora riu, riu avall vull dir... de fer-los creure que ens hem ofegat, vull dir, ofegat... en alguna ramassada. I una cosa, Gorri: per ac no estava la masia de Belaire, el Catal de malnom? No s qu mesglaia ms, que parle dels seus pares com si estigueren vius, que em desperte els remordiments pel disgust que deuen estar passant els meus o que mhaja recordat el que pass amb la tia Joana i Dora. No dec ser lnic acollonit, per almenys el discurset esborra qualsevol rastre de sospita sobre mi, que no s poc. Bo. I aleshores? Aleshores qu, Treme? respon lUri duna estrebada. Que quin s el pla? No podem... vull dir... no podem anar tothora al revs, com els crancs. Arribarem a Estidor, s, per sols

73

quan pegrem la volta al mn... Corregiu-me si menganye, s, aix, si menganye. Ho enraonvem abans que despertares diu lUri. I heu decidit... passar el dia ac mentre ens busquen... i en acabant, cap a Estidor per un cam que ni borratxos... vull dir... ni en somnis... simaginen. Aix ja ho veurem talla Sisco, tal vegada incmode pels detalls que estem revelant al parsit. Vull dir, sabeu que lnica manera... de girar cap a Estidor... s rodar lassagador avall..., creuar el pont de la Llunya, pujar les pedreres i travessar pel cam del Cer per on ja no va ning, i desprs fins a Torbes? Vull dir, ho sabeu? Eixa s la ruta concedeix lUri, alleujat dhaver-se estalviat lexposici dun pla que podia despertar ms dun rebuig. Per cert, qu dimonis vol dir aix dassagador? El pas ramader li explique jo; el lloc on anrem lany passat a veure la vacada que portaven a pasturar a la serra. I que no hi pass i encara em couen els repelons que em va fer mon pare perqu tornrem a boqueta nit. Em sap greu que em recorden un altre dels meus fracassos. Justament quan devien passar les vaques afirme. La llegenda de la vacada fantasma a la llum de la lluna. Ara tamb dirs que existeixen els gambosins, els donyets amb un picarol al barret, i els nytols que entren per lorella i es beuen la memria es burla el Berna. Pass per lassagador, tho puc assegurar, Uri. Mho contaren. Dacord, i parleu en cristi, caguenlamar... As-sa-ga-dor... Qui vos entenga que vos compre. I on heu pensat dormir dem a la nit, caraculs? Quan arribem a Torbes... si hi arribem, amb este oratge... a penes estarem a un tir de pedra... de casa. Aix... de casa. En un refugi de pastors, a recer dun post ben cobert dels camps de tir... On siga diu lUri. Si a don Primitiu no li pega per organitzar una munteria a les pedreres... i ens sofregeix a escopetades com a la garbereta aquella de rojos, xaval..., que els trobaren desprs, s, desprs..., cinc, un dells no devia haver complit encara els quinze anys, diuen... soterrats per ac.
74

Impossible: se sol caar a la tardor o en primavera li aclarisc. Ara crien els faisans. Mon pare hi treballa. El Treme sembla haver estat esperant que obrira la boca per contestar. No magradaria, per gens... Diuen que els llanaven daltabaix de la pedrera... i que don Primitiu i els seus amigarros els tallaven el vol en sec, en sec, s, senyor, ms que res perqu no patiren quan sestavellaren es descollona el Treme. Est tot previst. En acabant de dinar, dormireu una mica (perqu no ens has deixat aclucar els ullets, Treme, no tha donat la gana) i ac lAndreu, que coneix el terreny, i jo, anirem amb les bicis a veure si hi ha gel, neu o fang a lassagadall, i a fer una miradeta a la casa del pont de la Llunya. I per qu vosaltres... vull dir... vosaltres dos? Perqu soms els nics menteix lUri a qui no has colpejat esta nit, Treme, i hem pogut dormir una miqueta, detall que no saps tu com tagram.

Vs tu amb la meua bici, si vols. Jo puc dur la teua. No cal, Uri. Els Fillol no et coneixen tant com a mi i la bici et tiraria com un cavall amb la cingla mal passada conteste traient la foto que porte a la butxaca des del dia de lermita de Vira. Que no em coneixen poc. Han tingut temps de veurem la careta cada vegada que la traus i et senyes abans de pujar-hi. De veres que no, ja la manege. La veritat s que em canse menys: cada pedalada costa, per amb una recrrec vint metres. Deixem els altres pendents del Treme, la Liana i el Geli bocabadats amb les mentides que sinventa, el Berna i Sisco alerta, perqu no sen refien gens. De veres no coneixeu la histria... vull dir... la histria de Mariafel i de la seua germana Ambeliqu? No, Treme. Ac lnic que conta histries de tant en tant s el Gorri, per no tenen grcia, se les ha llegides en els llibrots que li deixa el mestre. Doncs estes no viuen en cap llibre de moment, vull dir... ni crec que mai ning en faa cap. No, perqu noms jo s que
75

existeixen Mariafel i Ambeliqu, que les vaig conixer, aix..., en la residncia, i all deuen ser encara, les pobretes. A la residncia? escoltem que shi interessa la Liana. No sabia que hi podien dur criatures. Doncs alguns pares pensen que s. I els daquelles preciosetes com els meus, shi encabotaren... Eren niques: vestien com nines de porcellana, vull dir, de porcellana... i encara recorde com em demanaven, a mi i a tots, a ratlla dalba, que quin volem que obriren aquell dia, si el calaix de lOr o el calaix de la Plata. Perqu no era ben b el mateix: si obrem el calaix de lOr..., per si obrem el de la Plata... Bo, com vos deia... Jo tinc el cap en una altra cosa. Necessita retrobar-se, lUri, i s per aix que ha volgut que hi anrem tots dos. No sen sap avenir que alg, ms encara si la ttina no li funciona massa b, li mane. Li ho dic quan estem a punt deixir, mentre majuste el passamuntanyes. Uri, grcies per tapar-me quan el Treme ha descobert que anvem contra direcci. No passa res, home. El Berna sen deu haver adonat. El Berna no sap on t la m dreta. I ara est massa pendent de la seua pota trencada. Per aix mateix no crec que es trague all de la maniobra de distracci. Sho ha empassat com els altres. Per no tornes a equivocarte ms, sense voler o volent respon. Ho procurar, tho promet. Pedalegem en silenci una llarga estona. Les obres han provocat tanta destrossa, que mhe de guiar mirant de rell el riu, encara cobert de boira, all baix. De seguida veiem la bastida de fusta dun pont en construcci sobre el canal. Ja hi hem arribat. S? Lassaga... el pas ramader, vull dir, vorejava un ginestar, aquell. Miral... Bo, el que en queda, que no s molt. Si quan hi vaig passar amb mon pare i el iaio Llis ja estava abandonada, ara quasi no queda ni rastre de la masia del Noi. Prcticament tot lespai que ocupava la casa s pla, sols shi veuen
76

els enderrocs de les tpies amuntegats en un rac per una excavadora, vora la petita carretera asfaltada del marge. El canal discorre per la terra de la hisenda. Mirant el desastre, mentren ganes de confessar-me a lUri, perqu de segur que aix mentendria, per el buit que sent no en deixa parlar. La por que lUri mho note em fa mirar avant, conscient que el que hi va ocrrer em condemna a lenyorana del que no existeix, dall que tal vegada no va existir mai i men defenc a la meua manera passant-me entre els dits la bola blanca de lUri que sempre porte a la butxaca. Desprs de les ginestes empolsegades de neu, el cam pla tomba cap a la dreta. Ms avall, a les faldes del tur, es converteix en una costera accidentada que es perd entre el bosc, i el recorregut ja sols sendevina, i no sempre, grcies a les clarianes entre els pins. Des dac, ni rastre del pont de la Llunya. Caldr baixar una mica ms, no? S, encara que de tota manera haurem de comprovar si hi podrem portar les bicis. Hi ha ms dun pam de neu. Hum nagafe un grapat, no sha glaat del tot. Almenys la capa de dalt. Vols dir que no ser perills, costera avall i amb el Berna darrere? El pes... Si no toquem molt els frens i anem amb el peu a punt per si de cas... Andreu. Digues. Espere que no hi haja ning a la casa del pont. Fer duna, i carregats, la volta sencera fins a Torbes, podria ser massa dur, i no vull haver de tornar-men. No ara que som on som. Jo tampoc, Uri, jo tampoc. Encara que... Qu? Que no hi hem anat massa lluny. En realitat, Llosana s a mitja hora, i el que s pitjor, estem cucats com si ens hagueren caigut damunt les lleganyes dun tort. Et refereixes al Berna i al Treme? No sols a ells, Uri. Tamb a nosaltres. Cansadets i a ms la mala bstia eixa, per molta careta dngel que gaste ara, ens acoquina, s intil negar-ho. Ms dun voldria que a sacabara duna puta vegada. Tu tamb?
77

No, no parlava per mi. Doncs, per qui? Per ning. A ms, parle per no callar. No s on vols anar a parar, Andreu. Tampoc jo ho s molt b, no cregues. Entesos. Tu tranquil... Mira, si no haguera sigut per la volteta que pegrem per culpa de teua petita punyalada al fetge, qui sap si no ens haurien tirat el guant a les primeres de canvi. Tamb vull que spigues que all del Juna no va ser a posta, tho dic de veres, fou per defendre el Berna i an malament. De segur que lnima no li ha petat encara al fill duna cabra eixe. A ms, hem de pensar en nosaltres, lamistat que tenim est per damunt de la resta, com ho sent tho dic... Hstia, recorde ara una histria de lHerni, s, de lHerni amb el guarda Gento... No te lha contada ning? Tu encara no vivies ac. No em sona, per si s de lHerni, diversi assegurada. Gento, un pet estirat, malcarat com ell sol, era el guarda amb ms mala llet del terme. Plenet, per corria com un gat amb benzina al cul, el catxotxes, ms que el fams lateral del Madrid, que per aix el batejaren aix. Feia poc que shavia acabat la collita de la dacsa i estvem... bo, ja havem assolat quasi tots els dacsars de la ribera amb les nostres espases de fusta, i en all que un dia arriba lHerni i diu que nhavia descobert un dencara intacte. Tu no has jugat a aix, per era massa. Hi arribvem, Berna alfarrassava el camp i ordenava el pla datac: un xiulet, i comenvem a carregar-nos els canyots secs a colps, fins que no en quedava ni un dempeus. LHerni... En ma vida he rigut tant. Camejrem ms duna hora riu avall, i en passar per un hort de pruneres (que grcies que no frem cas de no s qui que va dir que muntrem una guerra de prunes), el camp de dacsa. Hauries dhaver vist la cara de Sisco. Per si no lhan collit, ruquet mal albardat... Per aix vos hi he dut... li respongu Herni, que agaf un orinal escantellat i ple de bonys que va trobar per all i se lencaix al cap com un elm sobre una monyassa confegida amb els fils de les panolles. Quina pinta, mare meua... Ens mirrem i no calgu dir res ms. Iee, que fort, el dacsar sense collir, salvatgets... Mamprengurem a esquerra i a dreta amb els colps, la canya verda i les panolles granadetes feien un soroll que ni et
78

conte i en tres minuts havem aterrat mig camp, que estar fent mal a conscincia ens don ms espenta... En fi, que es veu que el guarda Gento dispar a laire amb el rifle un parell de vegades com a advertncia, per nosaltres, encegats en la destrossa, ni cas. Fins que Herni, com si ho haguera volgut Du, al pegar amb tota la mala bava a un canyot que se li resistia, li vent colp en tot el muscle al guarda, que shi havia acostat sense fer soroll. Els hauries dhaver vist, Herni obrint pas com una fotgeta mal follada, les corretges de goma del braguer que duia per a les hrnies penjant per davall del pantal curt, i el guarda darrere com una trilladora que semportava per davant, de tan ample com era, tres o quatre fileres de canyes. Tenia punteria el malparit, que ho diga lHerni, que lencert de ple al cul i encara li deu coure la sal de les bales. Per no lagaf, tu, no lagaf, per molt herniat que corria. I vosaltres? Nosaltres, passat el primer esglai, eixrem del camp de batalla i ens baquejrem de riure. Sobretot perqu quan ja havia despistat el guarda, a Herni no se li va ocrrer altra cosa, per alleujar la cossor del cul, que posar-lo en un rec, i diu que amb laigua la sal revif, i bramava com si li hagueren tirat salfumant, i es llev el braguer i el pantal i es refreg per terra, fins que a culades va anar a seure damunt dunes ortiguetes que el Senyor havia posat per all... I no li pass? S que li pass, s, amb un batecul amb espardenya quan larrepleg sa mare. El desvirga-xots del Gento, que el reconegu, an a sa casa a portar-li la denncia. Un ull de la cara degu costar-li la brometa, que lHerni no xaf el carrer en dos mesos. No me lhaveu contada, Andreu. Li nhauria dit poques a Herni si arribe a saber-ho riu lUri. Quin Herniat, a saber on deu ser ara. Ja ho crec... A saber. El note a faltar, ja veus. Molt. I jo. De sobte, ens quedem sense paraules. Fins que la confiana em mou a parlar. Uri, no et guarde rancor... no puc guardar-te rancor pel Juna. A penes el coneixia... Per ser el meu cos no em tract millor que a vosaltres. s...
79

Ja s per on vas. Vols que spiga que tens por de no donarhi la talla, per que estars amb mi fins al final, no s aix? Ms o menys. No patisques. Ja hi comptava. Em pega una palmada al muscle i somric. Grcies. Una altra vegada? No nhi ha de qu, xicon les refusa amablement. S, molt b; per grcies. Si et sents millor aix, tu mateix. Ara haurem desbrinar si la casa eixa est en condicions, que no s un cau de bubotes que ens maten despant i tornar al refugi. Deixem les bicis arrimades a un tronc i anem fins aquella coma. Des dall crec que podrem. Les bicis no. Com que no? Ara voldrs corregir la Bblia, tu. Ja tho he dit abans: hem de comprovar si hi podrem passar. Tens ra, fotre. Ens movem amb molt de compte i assegurant b el manillar. La neu tova ens frena i alhora la roda esvara sobre la capa de gel de baix. Sent una olor penetrant, em gire, i a uns quants passos veig un muntonet de bonyigues de cavall i aix em fa recordar amb nostlgia que la iaia Petra les replegava del carrer amb un recollidor de fusta per a adobar les plantes. Alg ha cavalcat per ac no fa massa, encara que no sen veuen les petjades dels cascos. La neu les deu haver tapades. Al cim pelat i quasi pla de la coma ens aturem. Veus res, company? En aquesta crulla, lassagador es confonia amb el llit ample duna torrentera, que descobrisc desprs dobservar b cap a lesquerra, on acaba el terreny esclarissat duna vinya perduda. All al final, en una esplanada alta, blanquegen, grcies a la llum de la lluna noms un pl minvant les parets escrostonades de la casa del pont. Ja la veig. Abandonada des de vs a saber... Jo tamb. Collons, xiquet, pareix una casa de la por. Una casa de la por? En no s quin poble que vrem viure es deien aix les cases perdudes del terme que els susaven per a guardar el contraban.
80

Home, no em sembla un nom massa tranquillitzador per a repossar-hi unes quantes hores, per b... Espere que a pesar de la dita eixa, vora riu, no faces niu, no ens toque cap maledicci. Tu no ho digues a ning ms, i ja est. Des que vaig passar lltima vegada, un parell danys abans, el vent i la pluja han anat rosegant la teulada. Llavors encara servia per refugiar-shi una nit si calia. Ms o menys. Les parets eren de pedra bona; ha dhaver-hi algun rac habitable, Uri. Qu calcules? Un parell dhoretes? Massa prop de la caseta per aturar-nos una altra volta. Si nosaltres hem tardat quasi una hora... Ests segur que les busques deixa carxofa podrida funcionen? S, els rellotges vells tenen ms trellat que no els nous, i este el fabricaren fa ms dun segle... s un cam amb molts revolts. I sort que no hem de passar pel congost de la Sorolla. Amb la neu, costera avall, i havent de dur el Berna... I el Treme... mussita el meu amic. I el Treme... Les dos hores no ens les lleva ning, si no ms. Tamb hi ha una dificultat amb qu no havem comptat. Uri. Qu. El Treme no t bici, i no crec que vulga caminar. Caldr portar-lo o que porte ell, aix si est de bon nim i no li pega per furtar-li-la a alg. Lhem de convncer que no faa el mico. Espere que majudes. Si puc. LUri, distret, es mira el cam una vegada i una altra. Has parlant dun congost? S. El de la Sorolla. Et saps el nom de cada pam desta puta terra o qu? He recorregut les marges del riu amb el meu iaio. Excepte Vira, que no tocvem massa per all de laltre iaio, Pando, el boig. I com els recordes tots? Perqu cada rac t una histria. El congost eixe tamb, supose.
81

s una baixada molt estreta entre espadats de roca. A dins hi ha sempre un corrent daire que udola, i mires amunt i a penes veus el cel. Fa feredat. Diuen que, abans, someres, haques i cavalls saturaven a lentrada, ni a colp de tralla hi volen entrar. Per aix va servir de cau de roders, quan nhi havia per aquesta zona, un cabs danys enrere. Ac no xafava ni Du. Bla, bla, bla... La saps o no? Poca cosa, la veritat. Pura llegenda. Tira-li, Mart. Lanomenaren congost de la Sorolla perqu, all al segle XIX, shi ocultava la partida duna rodera gitana que es deia aix. Cap de partida, una dona, i gitana? Devia tenir-los ben posats, la tal Sorolla. Una Emilianeta en gran, per sense regalssia, segurament. I tant... Com que no lagafaren mai. A ltima hora, quan es va veure rodejada, es tall les venes (i tamb se les tallaren els de la seua colla, mira si estaven amb ella o no...) abans de donar-se a les autoritats. Aquella dama, o com vulgues dir-li, sabia de lletra, i va deixar una carta escrita per al delator que la va vendre, el besavi de don Primitiu, veges tu. Sembla que temps enrere lhavien segrestat en un colp de m, i alguna cosa devia passar entre ella i lhereu de lamo, que una volta alliberat, el jove es perdia de tant en tant per aquesta contrada. Fins hi tot alg va afirmar que una xiqueta, lnica supervivent daquell sacrifici collectiu era filla de... per vs a saber. I es veu que com que el xicot no se la podia traure del cap, diuen que no trob altre remei per al seu mal damors que portar els gurdies fins a lentrada del congost. En acabant, degu passar-se mitja vida penedit i sense poder traure-se-la del record, perqu una nit el trobaren mort en una casa abandonada vora riu amb loda enganxada a un rellotge dor que sobria amb la msica ms trista del mn. Ell mateix la delat? Per oblidar-la. Per curar-sen, vaja. Home, ja ho havia endevinat... I qu pass amb la xiqueta? No ho s, Uri. The contat el que em digu el meu avi, que en aquest punt solia vacillar i emmudir com si no sabera o no volguera contar-me el que faltava. Qui sap, devia ser per no disgustar don Primitiu si all arribava a la seua oda.

82

I tu... que no thaja pegat per imaginar alguna novelleta de les teues. Podria ser... Saps que des que es cas amb la meua via Petra, el meu avi Llis no ha pagat ni un clau pel lloguer de les terres de lhorta? Va, no inventes... Eixes terres sn les pitjors del terme, i si en colliu alguna cosa i lin doneu una part, encara feu un favor al vell cacic... I la carta? La carta, la deu tindre don Primitiu, si s que el seu avantpassat no va estripar un document tan comprometedor. Andreu. Digues. Si no ests imaginant i aix s de veres, quan tornes, has de buscar-la. Veig difcil que torne a Llosana, Uri. Men vaig amb tu, no s si te nhavies adonat. I si alguna vegada... Tu recorda-ten: busca-la i conta aquella histria. No tagrada tant llegir i escriure? Ac en tens una de ben interessant i que potser et toca ms de prop del que tu creus, Sorollet. A ms, et far molt de b. A mi, per qu? Perqu si aprens a contar eixa, podrs contar desprs la nostra. No s, tinc la sensaci destar a punt de viure una cosa gran, ja des que vaig passar la tanca de lassut de Durdalla. I qui millor que tu per a... Aix no s bufar i fer ampolles, Uri. Magrada llegir, per posar-se a escriure... Doncs aprn-ne. No et convertisques en un botafalles i aprn-ne. No podr. I per aix tant destudi? Jo puc desmuntar un motor amb els ulls embenats, sols mha calgut observar com ho feia mon pare i prou. Escriure s diferent: tu pots conixer de cor totes les peces que tens a la m, i creure que ests muntant-les b i desprs tixen borinots voladors. Ho he intentat, per res. Lescriurs, s que lescriurs. Si a no, quina altra cosa, xe... Ara, atn-me, vull que em faces un favor. Amb la colla de moniatos que ens hem amigat, no mestranyaria gens que ens
83

descobriren ms prompte que tard. El que vull... s que lescrigues, i que ho faces de manera que parega que vaig aconseguir escapar, que... a vore si mentens. No mengabies en el paper, ja se nencarregaran alguns fills de puta dengarjolar-me si em pesquen. En el paper no, Andreu, que vole sempre... Promet-mho per la Sofiga Loren, a veure si penses que no the vist els ullets fixos en eixos melons que t, que omplin tota la pantalla. Si ho faig algun dia, proms, Uri. Per la Sofiga Loren? Per la Sofiga Loren.

Intents de deserci i una novella de Poe. Putingues. Ratapenada desapareix. La sorpresa del sr. Desconfiana. El negre del taig. Dora i la mort de Lotty. Lngel de llet. Cavall de foc.

La caseta s oberta de bat a bat, i hi ha un silenci sospits. La humitat freda de la posta ho amara tot. Tanqueu, per favor: estic tan gelat que tinc la cama morta. El Berna sha posat davall de labric un fum de roba, i encara tremola com un pollastret de vint-i-un dies. Apagueu el foguer. No escalfa gens i la pudor de gas masfixia. Xe trau-te eixa botota, que deu tindre humitat de quan el riu era una pixarrada de Neandertal... Per cert, on shan clavat els altres caps de suro? LUri est nervis perqu caldria que dormrem una mica abans de reprendre el cam a la matinada i ac no hi ha ni una nima.

84

Ha sigut idea del Treme. Diu que anaven a rodar una miqueta, que savorrien. Per mi, mentre estiga a les bones i no em palpe els morros... I Sisco no ha... ? Els deu haver acompanyats per mirar que no es descontrolara, per no crec que tinga ous per a espentar el Treme dins dalguna cova, que s el que caldria: ell hi eixiria guanyant i nosaltres tamb. El Berna desprn una olor agra, barreja de gas mal cremat, de restes de la potinga del Geli i duna roba tan bruta que sembla el frare tacs. La seua mirada plena de fatiga em sorprn; deu haver passat lestona rumiant tot el que hem viscut des de desps-ahir i resant perqu arribrem abans que els altres. He estat pensant, Uri... Ara s que lhem feta bona: atenci que Ironside ha posat a bullir el perol. Encara que ms que a ladvocat paraltic eixe, Berna, ets pastadet al poca-traa del Superagente 86 puntualitza lUri. Millor aix, perqu ja mhauria passat per la pedra lAgente 86, que primeta i tot (les primetes sn ms calentes que les grosses, de llarg), t un bon rebolc. I, pareu ja, que jo no estar sempre intil en una cadira de rodes com eixe poli o el que siga... Parle de veres: sc un destorb, com lamic ferit aquell de la histria de lArtur Gordo Pum que ens cont el Cadver, el que deman que el mataren perqu aix se salvarien els altres i al remat va palmar de mala manera; a ms, com que no em puc defendre ni tornar-me invisible, el Treme em liquidar, si li entra de nou la torba. LUri no el deixa continuar. Si no vols patir ms, jo tescanye de seguida... Abans la Liana i ara tu, dos voltes a ms, i ja mesteu cansant. Putos desertors... Ten vns i a callar. Vull dir: nosaltres anirem amb tu fins all on estiga ton pare. Som cul i merda, xiquet. Quedrem aix, no? Ja haurem de ser a Estidor, i al pas que anem... I la cama: em fa molt de mal, Uri, molt de mal... No caldria que ning sen tornara amb mi. Em deixeu ac, ben abrigat, i dem els peons ja em portaran a casa. Tu ests malament, per les revistetes porquetes s que te les has remirades, s, aix si no te lhas cascada a dos mans, rabosot, que tens la cara pllida com la llefa que has tirat per baix.
85

Tin, Berna: beu una mica daquest caldet li oferisc, apropant-li el termos. Grcies, Mort, per no pense enverinar-me amb les begudes gitanesques de la teua via i la teua tieta Joana, que tant de dur putingues amunt i avall fins que al remat li pegaren ms de quatre pardalades, i perdona per la paraula... Veig la mirada de lUri que em desaconsella el que magradaria fer. No em conv, sembla dir-me, sobretot perqu invlid i tot, encara em tocaria el morro si marrimara a ell, aix sense comptar que, a banda, no li falta part de ra. Pregunta-li al teu iaio si no, que per alguna cosa part peres amb la teua iaia, que mira que eixe pobre home aguant els seus tripijocs perqu al remat se nanara amb aquell estaquirot, casat, a ms a ms, i amb una filla, com es deia?, la figueta eixa que portava sempre darrere i que tu devies conixer molt b, si no s que mentre ells follaven la xiqueta et tocava a tu el piu... En fi, que no tinc ganes ara de... La merda eixa no em curar, i acabar caant pardalets com tu, que et veig els ullots eixos que tens, que pareix que no mires mai on toca. Com gitanesques, xe? El xaval te lha oferida amb bona voluntat, Berna; ets un malfiat. Sols dic el que xerren el poble. Prou de maldecaps tinc jo ja amb la meua famlia, com per posar-me a parlar de la daltres, i ms de la daquest suprfol. LUri, que ha restat una estoneta capficat per culpa de les paraules del Berna, es trau de colp les cabries del cap. Andreu, conta-li-ho. Qu vols que li conte? El que digueren els gurdies a sa mare. Aix acaba demprenyar el Berna. Has piulat a tothom coses del meu pare i a mi no, Gorri dels collons? The de rebentar la boca eixa de cony de vaca que tens, mariconot. Xsst... Andreu ha fet b: alguns detalls, tu no havies descoltar-los em tira una m lUri. A fer la m, vosaltres i els detalls. De sobte, no s don, perqu encara em roda al cap el que el Berna acaba de dir de la tia Joana i de Dora, em ve la soluci.

86

Els gurdies... Nhi havia alguns que no eren del poble. I el jutge o qui fra, tampoc. I qu? esclata el Berna. Que els donen, i a tu tamb. Digueren que lassumpte presentava algunes complicacions, que com havia ocorregut en un altre partit judicial tardarien encara uns quants dies a arreglar-ho. Dos o tres, almenys. Com si volen tardar una setmana. Estar esperant-te, Berna. Ton pare sadonar que has tingut el coratge de deixar-ho tot per anar a buscar-lo, coix i tot, i aix li arribar al fons de lnima. Si s que en t, si lin queda una miqueta. Lin quedar, no ho dubtes, company. Un terrabastall anuncia la tornada dels altres. La porta sobri, el mast entra a la caseta, regira amb la mirada cada rac i quan sent un xiulet se nix, el cul despenjat i ple de cascrries. Xitxo menjaporros. Quin esglai. Que no veuen que ja no est acostumat a crrer? El lleu tirar pel musell. Un a un, entren al refugi. El primer, el Treme fent pessigolles a la Liana, en acabant el Geli, despentinat, les galtes roges, un xiclet color taronja en la boca, i lltim Sisco, la cara tensa i envermellida. Bon gos, tu, t un olfacte finssim per a la caa crida el Treme, amb un gest dorgull infantil. I llana al terra una carcassa de color rogenc el que queda duna rabosa sense cua i sense potes que escampa una pudor tan fastigosa que hem de taparnos el nas. Seris, lUri la cobreix amb un sac de plstic, la trau fora i deixa oberta la porta perqu es ventile lolor de mort. Qu fas, Esteve? Porta, que el rostirem per sopar. Amb un soroll despullat dalegria, el Treme es trenca de riure. Llavors, madone que fa una estona que el gos lladra i gemega, per no prou fort per amagar el cantusseig i les paraules a mitja veu del Berna. Ser maravilloso... viajar hasta Mallorca... sin necesidad... de

tomar el barco o el avin... slo caminando, en bicicleta... o autostop... I voleu que continuara el viatget... Fugiu, joneguets: jo
ho faria si poguera.

87

El Treme no vol discussions. No li cal bicicleta, diu que amb el gos ja arribar a la casa del pont xano-xano, que de llum, nhi ha de sobra. El seu germ intenta llevar-lin la idea, perqu si el veu alg... Que sestimbe en un clot, a veure si es trenca la crisma i no li tornem a veure el pl, al cara de tonyina eixe mastega el Berna tan baixet que em fa la impressi que sols lhe escoltat jo. Descanseu, que el tros fins a la casa del pont s duret. Quan mourem? pregunta la Liana. Tu planxa lorella, ja tavisarem. Andreu, tencarregues tu de la primera gurdia? I de la nit sencera tamb, Uri; no tinc ni gota de son conteste mirant el Treme. Est ms tranquil. Espere que sadorma... Si veus res estrany, em pegues un toc. Tothom sha avingut a la idea de no sopar ara, sin quan despertem, per agafar aix forces per al cam. Aix sense comptar que lolor de baiarri no acaba de desfumar-se. Desprs duna estona, la son va apoderant-se de tots. Em sap greu, per he de tocar el muscle de lUri. Qu passa? salta espantat. A quina hora vos cride? A les dotze, ms o menys, encara que ja vorem si no em desperten abans les animetes. Que tinguem temps darribar a la casa abans que es faa de dia. Dacord responc mentre mire les busques del rellotge de butxaca de lavi brillant en la foscor. La llum encara forta de la lluna, que entra per les escletxes, retalla els bonys dels meus amics que dormen, cadasc amb el seu soroll particular (el panteix suau de la Liana, els roncs profunds i esgarrats del Berna), com un concert dinstruments descompassats. Mesforce a no caure, per la calma i el silenci em porten a casa, a langoixa dels pares i de la meua famlia, que deuen estar ara mateix regirant amb lai al cor cada pam de terra, els canyars, les pinedes, les cases abandonades i mig en runes de les marges del riu, els aljubs i els pous de les snies o lentrada de les tres o quatre simes que hi ha a la ribera. Note a la m el metall precis del rellotge de lavi, el sospese, li acabe de donar corda, me lacoste a
88

loda i em faig la illusi que el tic-tac del temps em revela a mi sol el seu misteri. Dec haver tancat els ulls un segon per tinc la sensaci que han passat segles. Andreu, thas adormit. Has vist lhora? LUri, tanmateix, no sembla espantat. Quan bric la m i mire el rellotge, pesat com un cudol, sn exactament les deu de la nit.

Mare meua, quin sentinella em tusta el muscle, comprensiu, a pesar de tot, amb el meu cansament. I el Treme? pregunte, quan veig que no hi s. Es veu que shavia pixat al llit, que sha alat ja fa una estona. Ha deslligat el gos i, clec, esfumat. Amb el xitxo? La Liana bramar faig preocupat per la meua distracci. Si Sisco no el va convncer, dubte que a mi mhaguera fet cas. Ja apareixer all si li dna la gana, en aix estic amb el Berna. Si ve, b, i si no, tamb. Un a un, va tocant els altres, que intenten estirar el son tant com poden. Per a poc a poc, comena la desfilada cap a fora, a pixar o a fer de ventre. Se mhan congelat els ous es queixa el Geli quan entra cordant-se encara els pantalons. I a mi la figa. Busqui, ets ms basta que un xiquet de bolquers amb sabates de careta. A la llum trista del foguer, ella busca el gos. LUri no sap on mirar. Se lha emportat, el cor de ratapenada eixe se lha emportat somica la Liana. Ning li contesta. Entrem a la caseta, i duna revolada, agafem les nostres coses. Tamb alguns sacs de plstic, el fogueret i una bombona de gas de reserva. Estem tots? pregunta lUri, abans de fer el senyal de partida.
89

Falta el Geli. Sentim un fort soroll metllic; un moment ms tard, apareix amb un llum al cap. Mireu qu he trobat en un armariet. Nhi ha quatre ms. Aquest mel quede. Sn cascos de miner; deuen utilitzar-los els obrers per a les voladures o vs a saber... se nalegra lUri. Amb aquestos trastets i les llums de les bicis, viatjarem de puta mare. I ser ms fcil que ens guipen, tamb assevera Sisco. Lo difcil no es dar el golpe, sino conservar el botn contesta el Geli. No, perqu els usarem noms quan els necessitem de veres ens atura en veurens emocionats, amb la llum de la lluna nhi haur prou per no perdrens. I ja est? exclama el Berna; amb la mirada burleta de qui guarda un as a la mnega. Com que si ja est, Berna? No fotes tu ara. Tant de llibre i tanta pelliculeta, Uri, i vos naneu tan tranquils; mira-tels, ells... Qu com, Berna, qu com... La lluna ha comenat ja fa estona a escampar claror per tota la ribera. Sisco per exemple: est gros com un gat de rebost, i amb la seua cara de globus, ser com si passejrem amb un fanal encs; i la resta igual. El Berna t ra i Sisco ni es molesta. Qu em doneu si vos dic que el Geli en t la soluci, eh, qu em doneu? Com siga una de les teues idees de coll de mico, una hstia, germanet, una hstia, i te la pegar jo, que et tinc ms ganes. Jas, sr. Desconfiana el Geli trau un pot duna de les butxaques del seu tres quarts i lil tira a lUri, que lagafa de miracle. I per a qu havies pispat tu a, bacora? pregunta lUri mentre obri el pot. Per si les mosques. Posem-nos-en a la cara, i serem ms negres que la tribu dels mandingos. Ara sols faltarien unes ties en boles davant nostre.

90

Bona idea, Geli, bona idea. Apunta-ten una, xiquet fa el Berna. Mira a vore si hi ha alguna paella amb el cul brut i mascareu-vos el blanquet de lull. Tu tamb, Berna lapressa lUri. Daix res. Que no sacoste ning a mi amb les mans plenes de su fastigs. Jo anir dormint de bocaterrosa i no men cal. Regireu-li les butxaques al rapinyaire eixe, que per culpa seua encara ens metrallaran la cartera si ens capturen. No lescoltem, per melindrs. A un senyal de lUri, limmobilitzem, i entre tots, uns amb ms traa, la majoria a la babal, li untem la cara i en acabant ens netegem les mans en seu abric i en el barret rus. Ara s comenta lUri satisfet: Andreu, Geli, vosaltres els primers amb el Berna; Sisco i jo vos rellevarem desprs, quan deixem la carretera i rodem costera avall. S, bwana rebla una veueta sorneguera. Hi ha claror de sobra, tanta, que fins i tot es veuen les ombres dels arbres i dels arbustos sobre la neu, que ara no s blanca sin dun gris blavenc que es barreja all baix, entre els esquelets de les rames, amb lestela de plata del riu. De segur que som al punt de mira dun fum danimals insomnes. Baixeu el pist, que la Busqui es queda arrere! Busquereta o Tortugueta? Que no fume tant i que espavile, collonera. El Geli havia accelerat com si volguera que el seu relleu acabara prompte, i no he tingut ms remei que seguir-lo. Mire enrere i, en efecte, la bici de rodes de la Liana a penes avana. Xiqueta havia de ser sem queixa en veu baixa el Geli. Quan aprendr a portar-la com Du mana! Quan alg li ensenye respon lUri, que de vegades sembla que tinga oda de fel. Aix se solucionar prompte: len nomene encarregat, senyor Maicalle. S, home... Si no haguera vingut, no haurem desperar-la. I si no hagueres vingut tu, la sonsnia dun bleda que ens haurem estalviat. La Liana arriba i reprenem la marxa ms a espai, per aix i tot no ens pot seguir. LUri lespera, li diu que no pedalege, que la carrejar pel manillar com vaig fer jo.

91

Est enfigat em comenta el Geli a lorelleta amb despit. Que no em donen un nebodet un dia qualsevol. El Berna obri lull. Los chicos con las chicas... tienen que estar... Las chicas con los chicos... han de vivir... Y estando todos juntos... deben... follar... Mira que magrad eixa pellcula. Los Bravos, tu, quins elements sentusiasma el Geli. Llstima all de Manolo Fernndez, el tecles. Sencony fins a les tranques amb una tal Lotty, i quan la xavala mor en laccident del cotxe que ell condua, comena a dir que es volia sucidar, petara qui petara. I ho aconsegu. Shan de tindre un parell dous de quilo i mig cada un per a fer-ho, per ho aconsegu... Les dones, sempre les dones; pobre xaval, no s jo si el grup ser el mateix sense ell. Recordava aquell episodi desgraciat. I em mentiria a mi mateix si diguera que no el tenia present quan all de la tia Joana. Sobretot per Dora, per la desaparici de Dora, que els primers dies fu que em faltara laire i em moguera desme pertot arreu com si mhagueren tret el suc de la vida i no sabera qu fer amb la certesa que mai no tornaria a veure-la. All devia ser lamor que havia llegit als llibres, per a partir de llavors, en el meu cap les passions de les novelles i les canons sassocien amb els adus definitius. El Geli escup un xiclet verd com un gargall mentre el Berna pren la paraula. Qu testranyes, Gorri? Que no saps per qu cre Du les dones? Que tho conte, que tho conte el pecorot que tens al costat. Jo no en s res, i quan u no en sap res, mut i a la gbia. Ja! Com si lAngelet no ens haguera portat aquell dia a veurels... Si no, per qu dius aix del nebot... furga el Berna. Ac, lamic, va descobrir un dia el niu on anaven a festejar els colomets, i ens hi va portar, xaval, i saps qu hi vrem veure espere que no em senten..., que la Liana li estava fent una senyora palla a lUri, aix, com tho dic, amb mans de fada, per cert. I si cal jutjar per com les movia, no era la primera ni la segona... Jo em vaig poder controlar perqu sc un home i el que puga fer una xiqueta que no t mamelles ni mempalme, per Cara de palput, Herni i el Sisco sen feren un parell a la seua salut, que semblava que competien a veure qui era el millor Artista paller. De manera que ja veus, ms que Angelet, Geli, caldria dir-te Angellets.
92

Remalparit linsulta Sisco, boca de cul. Jo ser boca de cul, per tu b que te la sacsares. Sisco Gaiola, el Palleter... En lloc de llet et va eixir aigua, per te la sacsares. Llavors se sent la veu de lUri. Andreu, quant deu faltar per a desviar-nos? Encara amb el ress del que acaba de dir el Berna al cap, a penes comprenc el que em diu. Que quant deu faltar per a desviar-nos! El crit mespavila. Amb aquesta llum falsa, tot s diferent, fora de lloc. Quan hem passat ell i jo per ac a la vesprada no mha semblat un trajecte tan llarg. Un parell de revolts per a lassagador conteste intentant imaginar-me lUri i la Liana, i, encara ms, Sisco, que ho havia vist tot i en acabant... De seguida distingim la bastida de fusta del pont sobre el canal. Vinga, gnguils. Reps, que desprs sabreu qu es patir de valent ens anima lUri traient laltra botella platejada. Com va eixe cosset? En olorar el ponx, a alguns sels remouen encara les entranyes. Per el fred rasca de valent. Aix magrada... Va, Gorri, que un traguet ressuscitaria un mort, eh, i no ho dic per res em convida la Liana, que amb la flassada en forma de toga sembla major del que s. No, jo millor un glopet da, per si de cas refuse obrint el tap del meu termos amb la infusi de dulcamara. Ei, no li deixeu al Gorri que xuple eixa la potinga, que dac no res comenar a vore coses rares, si no s que les veu ja furga el Berna. Hum, a sense escabetx no s tan ro. Riem per davall dels passamuntanyes. El Geli, fins i tot, es bufa els guants de llana. La Liana es colloca b les calces i no puc evitar dobservar-la. El Berna resta mut al seu ja, mig colgat per les mantes. Mireu el Bernab assenyala el Geli: sha adormit com una porqueta acabada de prenyar. Deu estar molt cansat danar tombat tot el cam, s clar.

93

Amb la meitat del que est aguantat ell, ms dun bramaria de dolor el defensa lUri. Sabeu qu? Estic pensant en el Treme, i perdona, Sisco... A peu, camisa i jaqueteta noms, mare meua es lamenta el Geli. Si no es congel ahir quan ens segu, que nevava i glaava, no crec que hui... diu Sisco com si parlara amb ell mateix. El meu gos... Pobre... recorda de colp i volta la Liana, a punt de plorar. LUri beu un glop a galet i guarda la botella. Una senyora palla, ha dit el Berna... A lUri... Hi pense i membadoque, i solament retorne quan, de sobte, veiem, a uns cinquanta metres davant de nosaltres una llum brillant, de seguida rogenca. Per un moment, arribe a pensar que passar per davant nostre un cavall de foc corrent enmig de la nit, el cstig etern que, contava la tia Joana, reben algunes nimes en pena. Per no. s una bengala que illumina un segon el llit del canal amb una claror fantasmagrica que ens retrata, les cares mascarades, la roba baldera i ronyosa, com uns conspiradors agafats amb les mans en la massa. Abandonem les bicis enmig del cam i ens tirem contra la cuneta. La claror de la bengala que sapaga torna a submergir-les en les ombres. El Treme, el puto Treme ens ha volgut deixar amb les vergonyes a laire mormola lUri. Au a tota paleta dac! Per una volta no ha sigut ell. Qu no heu sentit el tir? I mira que vos vaig dir que el regirreu... Perdoneu, jo no volia somica el Geli, que es recela que li plour alguna hstia per imprudent i manifasser. Si lhan vista, ja hem begut oli, companys. Sort que la bengala devia estar humida i no ha anat cap amunt. Lleva-li la pistoleta, Uri, i encara que al principi li faa una mica de mal, que alg tajude, li la poses per via rectal i prems el gallet demana el Berna des del seu baiard.

94

Roderes sobre la neu i una sorpresa que no ho s tant. El somni del Difunt. Pars i el bosc animat. La bella misteriosa. Mlnclsglr:Cmnsddlcmr. Intuci de mare. Una dona en el riu. La tomba a tocar de la lluna.

A ratlla dalba, al final duna plana blanca en qu sha esborrat tot senyal del cam, es veuen les tpies escrostonades de la casa del pont de la Llunya entre les branques dels oms. Pedalegem amb lltim al, i aprofitant la inrcia de la baixada, en deu minuts som al davant de la porta folrada amb xapes de bidons rovellats. Iee, pareu un moment. Qu passa, Uri? salarma el seu germ. No ho veieu? De seguida me nadone. Una mica ms enll del lloc per on hem arribat, la neu que cobreix lera s plena de roderes. Alg ha estat per ac amb un tractor i no deu fer molt. I tamb sn ganes, perqu ha estat plantat davant deixe cabs de bonyigues de cavall o de somera, no ho s. Bo, per ja se nha anat, no? Aix sembla confirma lUri olorant el silenci per anem alerta per si de cas. Espentem la porta i entrem en un rebedor del qual arranca una escala de fusta en forma de caragol que porta al pis de dalt i, a la dreta, el corredoret que desemboca en una estana gran amb el terra pintat de ciment i les parets recobertes amb un tel dhumitat. En un rac hi ha una llar plena denderrocs caiguts del fumeral. Pertot arreu se sent laigua que llepa les pilastres del pont, i eixe

95

sorollet, en ressonar a les estances, encomana la sensaci que estem profanant el santuari dun du desconegut. Pensava que no hi vindreu mai, vull dir... mai... criatures. Esteu mullats i arrupits com ratolins acabats de parir. No dec ser lnic amb la pell en borr; en reconixer la veu del Treme, la Liana ha deixat anar un crit i lUri latrau cap a ell. I el meu gos? fa, ja recuperada de lensurt. Mel vaig emportar, s, per el fill duna gossa... mai millor dit... mha deixat penjat. He aplegat a la casa de pura i puta xamba... Ja hi acudir quan tinga fam... Parlant de fam... Vull dir... Traiem el ventre de pena o qu? Quan tinc fam em couen el ulls, i ara quasi no mhi veig. La Liana sanglota sobre el pit de lUri. Calma, xiqueta: el xitxo trobar el rastre. Vull dir... Si no lhas matat pel cam remuga ella, mig conformada. Lltima cosa que desitgem desprs de ms tres hores a pas de tortuga sobre el gel i la neu dun bosc de troncs entortolligats, com de conte de por, s una batuda. Necessitem traurens la roba humida, abrigar-nos amb les mantes, menjar una mica, dormir com si no ho hagurem fet en segles. Les bicis, alceu-les al pis de dalt. Sisco, tiram una maneta amb el Berna. Ja hi vaig jo, Uri sofereix, amable el Treme. I sense esperar perms, lagafa en sopols mentre els meus amics safanyen a preparar-li el ja. Pagaria per veure la cara del Berna si despertara en braos del Treme, pense abans de pujar dalt el meu grapat de ferralla, que si a peu pla ja s rebel, escala amunt resulta ingovernable. El Geli, que se mha avanat, em crida. Vine i veurs, Difunt: que no siga a el somni dun mort com tu, o si no dun mort, dalg que no est b del mel. Una lluminositat dbil penetra en lescala. A poc a poc, espente la bicicleta i al remat lentre, o la trac, segons com es mire, a landana, el terra de la qual s ple de teules, restes del canys del sostre i bigues podrides. Qu deu voler ara el Geli, em pregunte, mentre mire pel forat obert cap al cel i veig la mitja lluna groga tan a prop que podria tocar-la. s perills; baixem li dic.

96

En la part encara amb teulada, hi ha una habitaci tancada a pany i clau; el Geli guaita per la finestreta empolsegada de la porta. Sembla un amagatall. Que no ens isca algun vell topo sapalastrs, corbella en la m, pensant que venim a per ell i ens estossine... Que nooo, Mort... Ets un cagrria... Si tu ja no pots morir!... Ieee, ac dins hi ha coses. Ajudam a obrir. El pis, moll a causa de la humitat de la neu fosa, tremola a cada pas. Arrimat a la paret i trepitja sense por. Jo he caminat aix. El vertigen em para en sec; com sempre que mataca, quasi tinc ms por per qui est al meu costat que per mi. Geli, tens un ull de poll al cervell o qu? A espai, per la mare que tha parit, a espai. Ha aguantat fins hui, no crec que caiga ara contesta, trepitjant a posta com una haca. O s. Immbil perqu no matrevisc a anar ni a avanar ni a retrocedir, observe linterior de lhabitaci en penombra. Mai no havia vist una cosa igual exclama ell. No hi distingisc res. Per la flama de la mistera de benzina que deu haver-li pispat a Sisco illumina a poc a poc boscos de somni, cases en runes, monuments que he vist en algun llibre i, a la vora dun riu en laigua vermella del qual suren animals monstruosos i cossos morts, un casal enorme atrapat en una teranyina de jardins. Un malson, vaja, per estranyament familiar i inquietant, com la dels mons trastocats que apareixen en les rondalles de por. El Geli t els ulls en un altre lloc. Hi ha ties bones en boles, de ledat que demanes... Jo diria que s la mateixa en poques diferents, i no sempre viva dic, assenyalant la imatge duna dona que es podreix sobre el que sembla una taula de fusta. Tu tens febre i se ten va lolla. A ms, poc importa, perqu quan la pinten viva, collons com est de rebona... Que pugen els altres... Saps? Se mest fent ja una goteta de llet a la punta del piu, igualet que el pe duna figa quan larranques. Hauria jurat... per no nestic segur... Hauria jurat el senyor qu...
97

Que tot aix s la ribera, des de Proventa a Estidor, dalt o baix, si no fra per... la torre Eiffel de Pars i eixes cases com de bosc animat... Les recorde dun llibre de Barcelona que ens enseny don Manuel. El pont no sembla el de Llosana, perqu encara que pareix que estiga sobre el nostre riu, s una autntica fortalesa de pedra. Saps si alguna vegada hi ha hagut per ac...? Ni idea... Tanca, tanca mane angoixat. El Howard Carter del pont de la Llunya shi nega. No nesperava menys. Deixa estar tot aix i mira les ties, o la tia, segons tu. Lhan de vore contesta; i passa com si res vora paret per anar a buscar els de baix. Amb a i les revistetes, ms dun es matar a palles. No hi ha ni un pam en blanc a les parets, fins i tot el sostre s ple de figures que semblen traades per un pensament malalt: els detalls minuciosos que recreen el dolor o el patiment, les cares tenses de la gent que pretenen escapar pels angles de les parets dunes amenaces que sols ells poden clissar. Lnica natural i en calma entre tanta cosa rara, s una dona, vestida a la moda del segle XIX, que muntada en un cavall blanc enmig de la neu ens mira al fons dels ulls. Bella i misteriosa com una actriu antiga... s ella. Qui? Ella. La dona. Contemplant el panorama de la seua vida, matreviria a dir. Passat, present... i futur. Veus eixa xiqueta? Hstia s. Clavadeta. Que rar, no? s una tcnica de la pintura medieval, ens lexplic don Manuel a classe. Mareja un poc quan trobes el mateix personatge ac i all en el quadre, per has de comenar a mirar-lo desquerra a dreta, com si llegires, i aleshores la histria es desplega com una pellcula. Si frem lull viu, tal volta llegirem la vida deixa dona del principi al final. Encara que... Encara qu, Gorri, no em toques els ouets... Que lnica imatge en qu pareix serena s en la del cavall. En les altres, t alguna cosa en la cara que no acaba dagradar-me. Quasi em fa llstima i tot. Veges si no eixa en qu est asseguda en un rac, darrere duns barrots, com si lhagueren tancada. Mare meua. I el iaio qui deu ser?
98

No s. Per la mira sempre. No thi has fixat? All on apareix ella, lluny, ms a prop, mig amagat, en primer plnol, hi ha eixe home que no li trau la vista del damunt. Doncs jo diria que sassemblen una mica.... Ara, que tamb podria ser, i que em perdonen, Du Pare: pl llarg i barbeta blanca, aix sense comptar el vestit blanc... Du no s, per un poc pesat s que... He, he. Hi ha un xitxo tamb. Amb un cert aire al de la meua cosina Emilianeta. A la part de baix, en un rac, en un pergam ratat, es veu un missatge que sembla escrit en la llengua estranya duna deixes civilitzacions remotes dels contes de Lovecraft: Mlnclsglr:Cmnsddlcmr. I a: no em digues que no tesmussa el cervell, Geli. Jo el meu cervell de tant mel trac del cap, li pose una cordeta i li dic que sen vaja una estona a passejar... Bo, a, qu? Ac baix, a la teua dreta. Tu dirs, perqu el que s jo... Eixes ombres... Semblen uns xavals que caminen enmig duna tempesta, i estan a punt de perdres justament en el punt en qu suneixen les tres parets. I saps a quin moment de la histria deixa senyora pertanyen? Al ms recent, tu. A lara mateix, com qui diu... Mirem b, perqu o jo menganye, o tu i jo devem estar pintats per ac mirant a... No ests b del cap, xiquet. Sn ombres, taques, no imagines tant... Au, vinga... marrossega del bra. Va, que diuen que no podem perdre ni un segon: hem dacabar de pujar-hi les bicis, fer la becadeta del porc capat i no cridar latenci per si alg passa prop dac. Millor; arranque un tros del cordell despart del canys i lligue el pany. Per qu tanques? No s conteste recordant les histries de mmies convertides en pols una vegada obertes les tombes en qu reposaven, les pintures de Pompeia que sesborren fora de la cendra. Em sap greu que es queden a la intemprie; a ms, a la millor dem es peguen per vore-les. No han volgut ara, doncs ja mencarregar jo que no guipen ni una cuixa, ni una mamella. Qui vulga carn diu obrint-se la jaca,
99

a les butxaques interiors de la qual porta les revistes haur de pagar.

No puc dormir de dia. A pesar de tot, ho intente, dun costat, de laltre, cara amunt, cara avall, fins que la sala somple amb la llum del mat. Evitar la migranya si malce i faig alguna cosa. Dotorejar la casa, per exemple, tot i que hi ha poc o res: una habitaci ms menuda que la sala amb el terra brut de fang sec i, a lesquerra, el rebost paret per paret amb el que degu ser la cuina, si cal jutjar pel sostre mascarat de sutge i la boca trencada de lantic forn, a travs del qual es veu la claror del sol. Retire amb cura un parell datovons negres, i des dac vigile tota lextensi de la ribera, cap a la banda de Vira primerament i desprs cap a Proventa, dalt o baix la mateixa extensi que hi ha pintada a lhabitaci. Llavors sem glacen les sangs: quatre persones avancen lentament vora riu escorcollant jonqueres i canyars, sondant laigua quieta amb perxes de fusta i observant de tant en tant el cam com si tractaren desbrinar si hi ha passat alg. El cor se maccelera, i voldria cridar, sobretot quan veig la cara de la mare, els ulls rojos i els trets unflats dhaver plorat. A poc a poc van aproximant-se a les pilastres del pont, uns pocs minuts i seran a tocar de la paret darrera de la casa. Sn el pare, la mare, Causera i un desconegut (va molt abrigat i tapat fins les orelles, deu ser alg de Proventa que coneix el riu fins a la ratlla de Vira) que diu al pare que laguante mentre ell explora les herbes i canyes dels voltants de la pilastra. La mare, la tinc tan a prop que podria allargar les mans i tocar-la. Clava la mirada en la casa, justament on mamague jo: Causera, que shi ha fixat, sapressa a consolar-la. Ja hi hem entrat abans, Isabel... Sols hi ha els senyals de les rodes dun tractor que deu haver passat per ac i prou. Uns minuts desprs, el pare dna les grcies al desconegut, que es corda el coll de labric i marxa, de seguida els tres passen per davant de la casa i a poc a poc es perden pel cam de Vira. Jo sec en terra i tanque els ulls fins que, una eternitat ms tard, ja no sen senten les passes sobre la neu, i sols llavors
100

matrevisc a guaitar pel forat. De sobte, escolte un lladruc molt dbil cap a la part del pont. Baixe corrents, perqu tot i ser ben lluny, tinc tanta por que aplegue a lhome de Proventa o als pares com que alarme els qui dormen a la sala. Per haur de despertarlos, lUri almenys, perqu el gos de la Liana est assegut davant duna barqueta de fusta encallada a la vora de laigua.

El Treme, el cap inclinat sobre el muscle i amb els ulls oberts, t la mirada buida, els espasmes del mal dormir i els roncs dun os que hiberna. Passe de llarg: solament quan li toque el bra, lUri remuga una miqueta. s que voleu fer-me passar la nit del lloro? No he clos les parpelles ni un segon. Vine, Uri. Per favor. El gemec del gos acaba despavilar-lo. Per fi ha aparegut, no? Doncs tindrem la Liana de cara: un problema menys. S. Per amb companyia. LUri sala impulsat per un ressort. Com que companyia, xe? Una dona. En el riu. Dins duna barca. I sembla morta. El gos plora per aix. Ens tapem amb les mantes i eixim. Darrere dunes canyes, la barca, empesa pel corrent, colpeja contra el marge. Per la part de Vira, el sol puja entre una llesca estreta de boira baixa. Ajudam a varar-la em demana mentre acaricia el musell humit de lanimal. Arrosseguem la barca cap a una platgeta. La cabellera de la morta, que li cobreix la cara, s dun roig viu, esplndid, torbador. Andreu, no tespantes, per sembla ta tia, com es deia? La que fug amb el casat i la xiqueta. Joana. Aix, Joana, s, la que et malcriava. Se la pir ja fa tres o quatre mesos, qu havia de fer ara ac... No furgues en la ferida, per favor.

101

Perdona, xicon, perdona. Saps? Est nua comenta lUri, la mistera de benzina encesa sobre el cos de la dona. Per aix que mha dit de la tia Joana, em fa vergonya fixar la vista en els malucs redons i blancs, en el borrissol esps de lentrecuix. Avise lUri perqu vaja amb compte de no cremar-la amb la flama; encara no mhe atrevit a mirar-li el rostre. Tremole dansietat i cada volta em costa ms de respirar. No podem deixar-la ac... Vine... Locultarem entre les canyes. Ni una paraula a ning, mentens? A ning. La barca s de fusta massissa. Amb la dona dins, deu pesar un ou de diplodocus. Nosaltres sols no podrem, Uri. Pren aire, home, pren-ne... La barqueta, lamollarem aigua avall... I si no, un forat i al fons de laigua. S, per ella... La trobaran de seguida. El primer que isca a pixar. La lliguem a la barca. Amb qu? O hi posem pedres, jo qu s, Andreu... Pensant-ho millor, tens ra: els dir que no conv deixar rastres i si volen buidar el budell gros, que vagen al bosc. La veuran, Uri, nestic segur. I per si fra poc, el gos... A ms... Ah, per encara nhi ha ms... Si els civils esbrinen que hem estat ac, podrien culpar-nos de... Noms faltava aix sentencia lUri. s de veres, en laigua no pot ser: hem denterrar-la. Tens fluixa una rosca? Cavar un clot, impossible... Tres sn curtes i quatre sn llargues... Company, no mho ests posant gens fcil. Dna tu alguna idea... No has llegit ma ialgun cas semblant, detectiu de biblioteca? Podrem dur-la un lloc on estiga igual que enterrada. Doncs tu dirs on, xiquet. A la casa. Al pis de dalt. Hi ha una habitaci que ha obert el Geli. Nhaurem de baixar les bicis amb alguna excusa, per si la portem all en silenci i tanquem b, ni se nadonaran. Quan marxem, o b tu o b jo trenquem un parell o tres descalons perqu no shi puga pujar i ja est. LUri mobserva bocabadat.
102

Ets bo. I has aprs rpidament, figura. Vinga, mans a lobra. El gos, inquiet, no es deixa tocar. Deu haver corregut a la babal entre argelagues, arbustos i esbarzers, i sha rebolcat en les restes dalguna foguera, perqu t taques al pl negres com el carb. Xe, mira a, tu! exclama lUri. Mhi acoste a poc a poc. Ha incorporat el cos i es renta amb aigua la sang seca de les mans. Quina preciositat, Andreu. Matrauen les mamelles, plenes per apergaminades com les duna nina de cart, el mugr rosa un poc enfonsat; laire lleuger aparta la cabellera, i mire embadalit, amb una barreja datracci i de fstic, la seua cara plcida, duna rara bellesa. La mateixa que t a la paret de lhabitaci, muntada a cavall, els ulls fixos en qui la mira, per no dic res al meu amic. Com deu haver mort, Uri? Dessagnada. En la barca? Ai, no, veges: el pis s un bassal de sang, i aix que el vestit rar eixe estripat deu haver-ne xuplat com una esponja. Hstia, els canells. Les venes obertes... I mans lligades, s... Respira, que tofegars. Que rar. No est nugada del tot: la corda passada i prou. O se lhan carregada o se nha anat a laltre barri perqu li ha donat la gana xiuxiuege, corprs per un pressentiment que mendureix la boca de lestmac. Ni arraps ni blaus. I la cara tranquilla, com qui sha llevat un pes de damunt. Mira! Se les ha (o li les han) obertes amb a trau unes tisoretes desporgar del toll de sang. Sha de tindre valor, tant si ha estat algun malnima com si sho ha fet ella mateixa. Clac, clac i bona nit, cresol. Si fra tu, jo no tocaria res, Uri. Per les empremtes. Hstia s: all del Juna i ara a. Em mamaria tota la vida a la garjola. Help me, com canten els Beatles. No s don agafar-la. La pell llisa sembla de plstic, i el tacte, o millor dit, la falta de tacte, mesmussa. Que passa res, Andreu? No te marrugues ara, carquinyol.

103

El pes i la suor freda fan que el cos se mesvare de les mans i caiga sobre el pis de la barca com un sac ple de tascons. En la buidor que ens envolta, que la presncia de la morta fa ms immensa encara, sols se sent laigua neta que flueix i el soroll trencads dels estels.

104

Trencaportes i els aliengenes. Llagasta, lombra de Torbes. De la branca dun xop. Un pilot de carn.

Ieee, xicons... Amunt, que es fa de nit i la talladeta de mel dAlger ja penja del cel. Mire el rellotge amb el xiulet de la veu del Geli en loda. Les quatre i mitja de la vesprada. Qu diu el fava eixe dun mel dAlger pregunta no s qui. Es deu sentir poeta. S, dels de passat la bragueta. Vol dir que la mitja lluna ja ha eixit. Quart minvant concretament explique jo per si de cas. Docte que s el Gorri, xe. Un a un, van despertant dun somni profund donze hores. LUri, la mirada perduda, deu haver dormit tan poc com jo. I s que a penes em girava de costat i volia dormir, veia la cara de la dona i sentia a les mans lolor agra del seu cos. Em note estrany, com si la seua aparici fra la resposta a una pregunta que no he fet. Estic cruixit, vomitaria si tinguera alguna cosa dins de lestmac, i el fred, amb una manta menys, em tenalla els ossos. Vinga, qu voleu de desdejuni-sopar, que s que teniu la panxa buida... Encara em queda una miqueta descabetx per ac. Aneu-vos-en all on mamen fang les tenques, Geli, tu i lescabetx protesta el Berna. Sisco sha incorporat una mica i vigila el Treme, que, un ull tancat i laltre obert, encara somnia. Feu foc demana el Berna colpejant-se la cama rgida de dolor. Mimporta una merda si ens veuen o no. El Geli vol eixir a per llenya. On vas, cap de coco? el renya lUri. Arreplega la fusta que trobeu per ac dins i a la marxa. Ha estallado la guerra caliente: compre una AGNI y tire la vieja recita lanunci televisiu el Geli.

105

Potser nhi haur prou destellar dos finestrons. Estic acabant de traure de polleguera una porta mig despenjada al costat del Geli (Iee, Trencaferro, o millor dit, Trencaportes, vs a espai, es burla), quan una punxada en el dit corronxet em fa veure les estrelles. Perdona, Mort, perdona: no havia vist la teua maneta... El tou del dit, pessigat per la porta, se mha fet negre com una botifarra. Matxucada, aix s. Mel xuple, per sembla que me lestiguen arrancant. Geli, aneu amb compte, intils! reganya lUri a la vctima i al botx. Va, si no li he fet res... A vore: David Vincent, a la resta de la humanitat: ha comenat la invasi aliengena, repetisc, ha comenat la invasi aliengena pregona el Geli, fent que t un dit recte, com els extraterrestres de Los invasores. Geli, has menjat llengua o qu, que no calles? Qui ha convidat aquest parell dalbercocs que vingueren amb nosaltres? protesta el Berna. La llum de les flames i lolor del pa torrat desperta a poc a poc la Liana, que de seguida pregunta pel gos. Mha paregut sentir-lo quan he anat a lhabitaci del costat a canviar laigua a les olives explica el Geli. A pixar o a menejar-te-la, furta-revistes? pregunta, custic, el Berna. La Liana, cabuda, sabriga. Ni lUri ni jo sabem impedir que isca. LUri lavisa que primerament hem de comprovar que no hi ha ning i que no pot anar-hi sola perqu el fang de les vores s molt perills, i ms ara, a mitja llum; per ella a penes lescolta. Quin pla tenim? Parlem-ne abans que desperte fa el Berna assenyalant el Treme amb un moviment de cap. Estarem ms tranquils. El pla de sempre: a boqueta nit, xano-xano. Que ho explique Andreu diu amb una veu no s si de fatiga o de desillusi, o de les dues coses alhora. Creuarem el riu, caminarem amunt, i desprs girarem a la dreta, com si anrem cap a lavenc del Cer. Per all no sol passar ni una nima. s una volta ms gran, per en acabant baixarem com un fus cap a Torbes. No ser tan fcil com ho pinta matisa el Berna.
106

A Torbes? Home, deus estar content: dormirs amb el teu amic Llagasta riu el Geli recordant el meu esglai quan anvem a Durdalla. Ficat la llengeta en el ses i en acabant aspira, imbcil. Cagat, que ets un cagat em contesta sense parar de riure. Ja magradaria saber si shauria atrevit a embolicar la morta amb la manta i a arrossegar-la fins a lhabitaci de landana, entre aquelles pintures que semblaven estar esperant-la. Tu mateix, Geli, tu mateix, oloramerdes... li dic perqu calle. Va, que el cul set fa gasosa per tornar-hi, Llagastet. Voldria barallar-se amb mi davant de la colla per fer lhome, i estic pensant com parar-li els peus quan la Liana entra corrents. Panteixa nerviosa; els ulls rojos, amb llgrimes que no acaben deixir, es planta davant lUri i li parla amb la boca plena de saliva groguenca de regalssia. Fill de la gran puta li diu, esclatant en plors. Per qu, fill de la gran puta, per qu... Ui, quina ceba li fa coure els ulls a esta? el nas del Geli, sempre enmig. LUri rella el Treme i em demana amb un gest que lacompanye fora. Creuem el pont, i baixem cap a la platgeta en qu hi ha les nostres petjades plenes daigua-sang i pls. Busca tu entre els arbres que jo regirar els esbarzers. Ah, i si vnen el Geli o Sisco els dius que no isquen de la casa: no em refie gens ni miqueta daquell remalparit. Tardem massa, tanmateix. LUri es perd en un bra del riu cobert de vegetaci seca, i jo camine pel bosquet de xops. Tot s blanc, els troncs semblen coberts de pols de talc, el terra ple de neu que sembla ms brillant amb la llum que sapaga, per precisament per aix el trobe de seguida: les potes crispades, els claus enganxats en la llengua plena de bava seca, una corretja al voltant del coll, el gos penja de la branca dun xop.

El fred ha convertit el mast en una carcassa rgida. Puge a larbre, per pesa tant que no puc deslligar-lo. LUri, des de terra,
107

lespenta cap amunt, i jo desfaig una a una les voltes del nus i aguante la corretja fins que ell labaixa. I ara qu? Qu de qu. La Liana, Uri... Com evitem que arrape el Treme i a veure qui la consola. Qui la consola per qu? Com que per qu, Uri? El gos dels collons! No vages tan de pressa. No crec que diga res. Pareix mentida que no conegues la teua cosina Busqui. I a tu pareix mentida que encara no thagen fet del sindicat del vidre. Que no veus? El gossarro eixe no s, com li va posar de nom?, Voro, aix, Voro. Que dius! Aquell era blanc del tot. Este t clapes de pl negre en la panxa, i no crec que siga merda. Miral b i veurs. T ra: s un mast, per no Voro. La Liana no sen deu haver adonat. Val que no s laltre gos, el de la caseta, per no s si aix elimina el problema, Uri. Doncs haur de consolar-se com siga. De moment. De moment? Si larma ara, no arribarem mai enlloc. Que no el veja quan eixim i... Arrossegue el gos com puc i en acabant el colgue davall dun bon grapat de brossa i fulles podrides. Hi ha llum en una de les finestres de la casa; lUri ho observa preocupat. Rabera de moniatos: ens guiparan a quilmetres de distncia li dic. Anem-hi. I que siga el que Du vulga. Obrim la porta i tot sembla en calma. En veurens, la Liana corre cap a nosaltres plorant a llgrima viva. LUri laparta i comena a fer el bolic. Teta, se than fet canalera els ulls, sempre plorant furga el Geli. Tu saps massa b qui ha sigut remuga ella, impotent i rabiosa.

108

Fes-me cas, no s el que penses, Liana... s molt llarg dexplicar i no en tinc ganes... Ara agafeu trastos, i escampem el poll. No vull estar ni un segon ms en aquesta puta casa. Ni un. Li teniu por, Uri... Tots. Per jo no. Liana! El crit de lUri no serveix de res. Perqu ella gira cua, es planta davant del Treme, que encara dorm un ull mig tancat i laltre caigut, i sense mirar pl comena a pegar-li puntades per tot el cos. Ni Sisco, que intenta subjectar-la pels braos espantat, pot impedir que el Treme desperte. Bon dia, no? Vull dir... El primer s dir bon dia, no? Quina manera de saludar, tu. Mira incrdul al seu voltant com si no acabara de distingir si est despert o somia; quan veu Sisco i la Liana, amolla una rialleta sarcstica. Hum... Deixeu de fer manetes i vinga, carretera i manta... Vull dir... que ja s de nit proposa mentre sagafa el pantal amb les mans i sala del terra, el llavis convertits en un pilot de carn sanguinolenta.

109

Els dos camins. Roman de la por a lEra del Cer i el sexe de les encantades. Or i mort. El teatre rom i la fama de don Primitiu. Un pet danys. Corones de gegants. La geneta i lamor de la Busqui. La torre dels Aladrins. Trasc una confiana prop de larbre del diable.

El temps que lUri i jo haurem emprat a explorar el cam, ha calgut dedicar-lo a netejar-nos grcies que, a pesar de tot, no mhe tacat gens i a esborrar els rastres de la nostra presncia en la casa. En acabant, amb lexcusa que des de dalt es pot controlar mitja ribera, ens hem carregat lescala de landana. Ning sap les ganes que tenia de veure el senyal de partida. Pedalegem durant uns cinc-cents metres sobre les roderes dun tractor petit tal vegada el mateix que ha pegat la volta a lera i ms tard continuem a peu, perqu en la costera, el fang, la

110

neu i les pedretes soltes no ens deixen avanar muntats. No fa ni un bri de vent, el cel s ras i glaa, per a poc a poc la mitja lluna escampa, com ahir a la nit, una claror tnue pertot arreu. En un moment que esvare i em quede una mica enrere, lUri em sorprn amb la vista fixa en les tpies blanquinoses que es perden en la distncia. Va b? Se mencongeix el cor de deixar-la all dalt, sola. I a mi. Per hem de continuar endavant. Almenys jo. I jo tamb, Uri, jo tamb. Canviant de tema. s tot el cam aix, compare? Com ms amunt, millor. Hi passa molta gent. Haurem de pegar cap all. Per no deies que nhi havia un de ms directe cap a Torbes? S. I? No res, que hi ha histries estranyes sobre eixe cam, i travessar-lo de nit, amb el que ha passat a la casa del pont, em fa respecte. Voldrs dir que et cagues i tasfixies... s el ms curt? Doncs s el nostre. Si tardem molt i al tarat eixe se lin va la pina, qu? El Treme ens acompanya. Al principi no ha volgut portar ni que el portrem en bici; tampoc no ens ha dit quan eixiria, hem marxat i de seguida lhe escoltat xiular una can de cinc o sis estius enrere, que en la seua boca sonava del tot diferent. No s, Uri. Laltre s ms segur. El meu avi em va dir que el del Cer hi ha moments que sesborra, i a fosques... Oblida el cangueli, hstia ja... Ell mai no parla per parlar. Si podia evitar de passar-hi, ho evitava. Algun roman de lany de la picor, no digues ms. No tan antic que deixe de tenir el seu all. I parla de morts, no hi ha dubte. La dona tho ha recordat, com si ho veiera. Antigament, estes eren unes terres frtils, de les millors, per a alg li peg per dir que la zitznia que comen a arrunar any s any tamb les collites feia pudor de carn podrida. Bajanades per espantar les criatures.
111

I, a ms, hi moriren molts desprs de la guerra. Conta, ja que no penses callar. Prop de la crulla hi ha lEra del Cer, una antiga pedrera tallada en un tur de roca viva on diuen que passejaven els qui havien denunciat per haver-se assenyalat durant la Repblica o la guerra, i ms amunt un avenc sense fons, la Cova Funera, tamb amb les seues histries de cuques monstruoses que hi tenen el cau, de desapareguts i encantades. Les encantades magraden. Sobretot si tesperen soletes al fons duna cova lluny de la vista de tots, mig en boles i fent de guardianes dalgun tresor fabuls daquells moriscos que hagueren de fugir de la nit al mat i els guardaren amb lesperana de tornarhi algun dia, illusos. Un rebolc ben pegat, que deuen passar ganes de rave tant de temps tancades all dins, i a viure com un senyor, amb lesquena tot el dia enganxada a la lona duna hamaqueta. I est aix de les aiges, que es feren dolentes i enverinaren les terres. El meu avi Llis... Llis o aspre? Es diu Llus. Bo, doncs el meu avi Llis em cont que a final del segle passat descobriren or riu amunt i es veu que utilitzaren mercuri per a purificar-lo. En uns pocs anys, corrent avall els animals comenaren a nixer amb malformacions i la gent a postrar-se per culpa duna estranya fatiga, i patien marejols i tremolors; alguns, els ms espavilats, fugiren de la contrada, i els cabuts que shi quedaren, moriren un per un de malalties lletges. Uf, quina por... De tota manera, portem les cantimplores plenes, cap problema. Si podem estalviar temps, millor, que cada hora que passa jo perd espenta. Noms tu? Bo, jo, nosaltres, tu... Mature un segon. Anir all on aneu, ni ms ni menys. LUri fa un pas enrere per posar-se vora meu. Este mat, tamb ho tenies tan clar? Este mat? responc sense saber on apunta. Jura que no tha passat pel cap de cridar els teus pares i acabar tot a duna vegada. Mestaves vigilant? A mi?
112

A tu i a tots. He destar alerta: me la jugue. Aleshores, si estaves despert, deus haver vist com el Treme salava, eixia i en acabant tornava... Per qu no nhas dit res? Seria molt llarg dexplicar. Ac hi ha dos camins! crida el Geli, que cansat de dur el llast del Berna, aprofita per alenar. Uri, vine a veure qu fem! Por. Tens por, Uri. Tots en tenim, per ens necessitem, que no se toblide li dic abans que atenga la crida del Geli. Savana cap a la crulla. No dius que no sabies si es voria el cam, Andreu? diu assenyalant les roderes que han xafat la neu. El veig alfarrassar a la seua dreta i, en acabant a la part contrria. Ni em mira abans de posar-se els dits a la templa i cridar que trenquem cap al cam del Cer.

No s el millor moment per passar per lera. De nit, amb aquesta llum de cendra, lantiga pedrera t laspecte dun teatre rom en runes; les ombres dels arbustos nascuts entre les vetes darena i en la redona shan convertit en grumolls de foscor. Hi regna la quietud quasi sobrenatural i buida dels mons deshabitats des de sempre. Ac, hmens del planeta Terra van posar per primera vegada el peu a la lluna. Hi vrem venir en pau en nom de la humanitat. Desembre de 1969 imita el Berna, amb accent angls, la placa commemorativa que els americans deixaren al nostre satllit abans descampar el poll dall. Uri, per favor tho demane. No ronsegem ac. Hem caminat costera amunt, Andreu. El Geli i Sisco estan fins a la nou del coll de fatiga, i la Liana, la pobreta, ha de descansar. Cinc minuts, recuperem forces i prou. Llavors, mentre els altres van fent, em sembla que les escolte: un cor de veus dissimulades entre el xerric del vent que, en engolfar-se en la pedra, frega la neu eriada de gel. Amics de lnima fa el Berna posant en terra la cama enguixada: ha arribat el que tard o dhora havia darribar. LUri, lnic que comprn a la primera, prega.
113

Esperat que acabem de menjar, Berna. Als presos sels ha de donar solta, si no, malament. Andreu, Sisco, Geli, vingueu amb mi. Mempasse luna de xocolate que tinc en la boca a la pura fora. Ac no, Uri. s una falta de respecte. Una falta de respecte, Gorri? Contra qui? No hi veig ning. Els nics, nosaltres, i hi ha confiana. Una falta de respecte contra ells. Ells? S, ells. El Berna interromp abans que lUri sen recorde. Si tardeu molt, el cul em rebentar, i aix s que seria una falta de respecte, per contra el vostre nas i contra la resta de lunivers, segurament. No sen parle ms. Alg de nosaltres ha de... sentencia lUri. Com li diria el Manco al coronel Mortimer en La muerte tena un precio: Por qu cuando dices uno de nosotros piensas en m? sescarota el Geli. Finalment, entre tots el portem trontollant no massa lluny. Com que lUri i Sisco aguanten la major part del pes, sols en quedem dos per abaixar-li els pantalons. Tu... mordena el Geli, aprensiu. Jo no sc lltim que ha entrat a la colla mexcuse. El Berna, amb els braos oberts sobre els muscles de lUri i de Sisco, contempla la nostra lluita amb mitja rialla. Que qu penseu que trobareu, animalets? Res que no tingueu vosaltres, una mica ms gran, aix s, que per alguna cosa hi hagu qui pretengu batejar-me com Piu de cafre. Llavors lUri pren una decisi salomnica. Els dos alhora i rapidet, que pareix que no per este porc pesa unes quantes arroves. Ei, ei... sense ofendre els porcs es burla de si mateix el Berna. De seguida ens assabentem per qu. Primerament, amolla un petit concert de bufes petites tan pudentes que ens toca tapar-nos el nas amb la m lliure per no boar.

114

Collons, Berna... Quant de temps tenies aix guardat al budell? protesta lUri. Molt de temps, company... s un pet danys. No cal que ho jures. El que ve ara no s molt millor. Ho sent... Pas al Capitn Trueno! Per desgrcia nostra, no exagera gens ni miqueta. s una bufa seca, amb so de pana que sesgarra. En acabant, tensa el ventre amb un gest de dolor i plaer alhora, i una calentoreta densa seleva del terra. Ja? Ja sospira el Berna. Uf! No sabeu com vos ho agrasc. Estava a punt desclatar per dins com un tronador. A no ho repetisques molt sovint, eh... Jo crec que thavia fermentat i tot. Doncs no mestranyaria gens ni miqueta, per jo no mane del cos, apostolets meus, qu voleu... Per cert, qui em torca? Qui tha de torcar... La teua maneta, que no ets el manco de Lepanto, precisament. Pren este paper i no thi entretingues. Damunt amb presses, mals amics. Afluixeu-me una mica el bra que no puc i sem gelen les pilotes. Quin culet ms blanc... Pareix el de Charlton Heston en El planeta de los simios subratlla el Geli. S? Com ho saps, si el rector tapava la lent del projector perqu no lil veirem? El rector no an a totes les sessions, per desgrcia. En El bueno, el feo y el malo, Tuco, el Feo, tamb lensenya. Amb tant de cul pelut a la vista, no mestranyaria que eixrem tots culers com el Gorri. El de les dones b que els amaguen, s, canguelou. Hum, a s perfum de gesmill. Aix ho dirs tu salta la Liana, que ha contemplat la maniobra a vuit o deu passes. Els pets dun mateix no puden com els dun altre. No recordeu Herni? Quan sen tirava un, es posava la m al cul i se lolorava amb avarcia. De vegades thi convidava, i sofenia si rebutjaves confirma Sisco. Quin animal de bellota.

115

Tornem al niu el Berna, que continua amollant sacrilegis contra els afusellats; mentrestant, busque algun punt per a orientar-me. Que dormim, Gorri? mespanta el Geli. No faces fugina: vos toca a tu i al meu germanet portar el Berna. LUri mespera, els peus en terra, la seua bici plantada i la meua agafada del manillar. Abans de donar-me-la, t el detall de rascar amb la sola de la sabata el fang enganxat encara als draps, inflats dhumitat, de les rodes. Quan creus que hi deu haver fins a Torbes? Al nostre pas de formiga coixa, dos hores, ms o menys. Aix si el cam... Noms hem de seguir el rastre del tractoret misteris... El trobarem, no et preocupes. I si no, camps a travs. Fem la primera mitja hora concentrats cadasc en les seues cabries. I el Treme? pregunte a lUri: mhe girat un instant per si alg sendarreria i no lhe vist enlloc. Quan el Berna ha obert les comportes, ell ha trencat cap amunt. Tal volta ha trobat alguna drecera, o volia explorar les casetes eixes que es veuen. De casetes, res. Jo si fra ell no faria el moniato. Sn pous profunds i estrets: mort segura si hi cau, vaja. Entre el terra blanc i els esbarzers secs, les rodes de ferro de les snies abandonades semblen corones rovellades de gegants morts. No tindrem eixa sort remuga lUri. De sobte, escoltem un xiscle entremesclat de miol que ens fa mirar cap a tots els costats, la pell en borr. I encara mest preguntant lUri amb la mirada qu deu ser, esquivem laire duna ombra silenciosa que aterra sobre el cap de la Liana. El seu crit s tan fort que deu haver alterat, molt ms que les irreverncies del Berna, els fantasmes aletargats de lera. LUri llana la bici que ens hi arrossega a mi i el Berna, i corre a ajudar-la. Per fa tard: el Treme, que ha eixit com un esperitat de no sabem on, agafa la bestiola per la cua, lespolsa contra una pedra, la remata amb el peu i la plega de les orelles. No patiu, noms era una geneta... Vull dir, gran com la mare que lha parida, per una geneta... A la millor volia venjar la seua
116

famlia, les de labric del Berna, vull dir, he, he. I el cas s que havia avisat que anava... vull dir... que anava a atacar-nos i jo mhe descuidat una mica... explica mirant un Uri desconcertat que ni tan sols t esme per a consolar la Liana perqu s ell qui vigila si est ferida i li acaricia els cabells. Mai no tingues por de res, bonica, vull dir, de res... si estic al teu costat. I quan dic de res, vull dir de res. Grcies, Treme. No s com agrair-tho, per grcies. Em sembla mentida escoltar la Liana parlar aix; no acostuma a ser tan educada. La culpa s destos tararots per deixar-te enrere. Aix, enrere. Tu a partir dara, vull dir, dara mateix, quan estigues cansada, et portar jo al be o tespere que aplegues... Que la xiqueta tira el lleu, xe! I si vols, vull dir... si vols, tensenye a dur la bici sense rodes, ara mateix, Busqui. Agafa la Liana pels muscles i sobri pas cap a la davantera. All es posa la geneta morta sobre el cap i mana que reprenguem la marxa. Qu fas? pregunta la Liana traient-se la regalssia de la boca, entre horroritzada i atreta per la manca descrpols del Treme. La gatota... ens dir per on hem davanar. Vull dir... Se saben la nit de memria i no es perden mai. B, o quasi mai. Per si s morta riu la Liana. Justament per aix... vull dir... perqu s morta, ens guiar entre tant de mort despistat com diu el cabronet este que hi ha per ac... Li ho veig a la cara, eh que s, Gorri?

Han passat tres quarts i ja no s on som. Al recte o en giragonses, cada volta que el cam es perdia sota la neu, hem anat all on volia el Treme, que saturava de tant en tant a escoltar el consell de la geneta, la sang de la qual li taca el front. El Berna ha despertat i no sha estalviat el comentari. Magrada el nou capit... Ara s que menjarem merda a cabassos sense sornegueria, amargat, esforant-se per adormir-se de nou.
117

He mirat lUri, que ha mogut el cap perqu el deixara estar, i en acabant Sisco, els ulls sempre sobre el seu germ perqu la bonana sembla durar ja massa. El Treme i la Liana sens han avanat una mica, i quan girem lltim revolt, els trobem plantats enmig del cam. Frenem, i ens hi acostem previnguts. La Liana ve cap a nosaltres. Iee, la del puret en la boca saluda el Geli. No, si vols el portar al cul. Tranquilla, dona, tranquilla... Pren una tilla o un glop de la poci mgica del Mort, tamb conegut com Panormix el druida. Vs-ten a fer la m, Geli faig jo. El Treme sens acosta, amb cara de resignat. Diu... que no podem continuar plega de nou la geneta, li obri les potes, se la torna a acomodar sobre el cap, i sen va sense esperar a ning. Tu que entens la llengua del teu amor, fes-nos-en cinc cntims, Busqui. Vs jugant, Geli, que com li ho diga prompte fars el darrer badall... No s qu diu dalg que est atrapat en una torre abandonada... Que ha sigut ell qui ha enviat la mixina a avisar-nos, i que ha danar-hi, que no el pot deixar all... Haurem dacompanyar-lo... s clar, dona, s clar que hi anirem. Encara que ens caiga damunt... Piedra o muerte, venceremos, que diuen els barbuts comunistes eixos de Cuba remuga el Berna sense canviar de postura. Saps de qu parla? em pregunta lUri. De la torre dels Aladrins, una almenara en runes que hi ha per ac. Una almenara? Don Manuel digu que eixa paraula ve de lrab i vol dir el lloc del foc, ms o menys. s una torre de vigilncia que formava part de la xarxa de defensa del riu construda en temps dels musulmans... De dia, transmetien senyals amb fum o amb els reflexos de xapes de metall brunyit, i a la nit amb una foguera... Ja en queden poques, i fins fa no res esta es conservava prou b. Tenia lalbacar (la muralla) quasi intacte, per les cases que hi havia dins estaven si caic no caic, i aix, els aljubs i els tnels mig ensorrats que hi havia convenceren lamo que seria millor
118

engabiar-la amb una tanca de malla perqu no hi prenguera mal ning. Sisco, que no est disposat que el Treme entre sol en un lloc tan perills, segueix el primer les passes del seu germ. Uri, ni podrem, ni si pogurem haurem dentrar-hi. Est mig enrunada, i don Manuel tamb cont una cosa que no sabia si era llegenda o si no, per... Eixes torres tenen totes un punt amagat, que no men recorde com es diu ara, que si hi pegues un colpet, sen va a terra tot de seguida, que no s quin arquitecte moro ho invent perqu els cristians no pogueren utilitzar-les. Para, para el carro, Andreu, dhistries per a no dormir. Creus tu que hi hauria alg, per molt moro que fra, que es quedaria all dins lltim per tirar la torre a terra? Calla i no digues badomies... A la millor Sisco... Xe deixeu-lo, xe, que es trenque la crisma ell sol. I Sisquet si vol tamb. Berna, estic de tu fins a la punta de la verga... Geli, Liana, quedeu-vos ac amb linvlid. Andreu i jo pugem. El Geli se sent degradat i protesta. Grcies que lUri sapropa a ell, li diu no s qu a cau dorella i torna al solc, de mala gana per hi torna. Quan partim, les siluetes de Sisco i el Treme es belluguen ja a la vora de la torre, una paret que seleva entre la tranya negra dels esbarzers que quasi amaguen els sostres mig caiguts de les cases. Ens apleguen veus, que la claror de la nit fa enganyosament prximes. Sn lluny, per veiem una figura retallada sobre el fons del cartell despintat que adverteix del perill. Andreu. Recordes els cascos que agafrem de la caseta? em pregunta lUri. Vs i portals... Tespere all. A vore si el Treme aguanta una mica i no es clava a la gola del llop. Crrec cap on sn el Geli, la Liana i el Berna tan rpidament com puc. A penes uns dos-cents interminables, perqu la claror de la lluna, ms alta, ha agrumollat les ombres i aix em despista. Al remat, els veig tots tres davall duna garrofera al voltant de la flama blava del fogueret. Collons, Gorri, ens has donat un esglai de mort, mai millor dit em rep el Geli. Ja podries avisar que venies. He estat a punt dobrir-te la carabassa que tens de cap amb una bastonada.

119

El Berna jau en terra, labric arrebossat de neu. El Geli, que ha captat la meua mirada, comenta: Veritat que pareix el mico blanc aquell que portaren al zoo de Barcelona? S, eixe que va nixer duna blanqueta prenyada per un gorilla de la selva de la Guinea espanyola. Vull els cascos... I aneu a espai on vos poseu, que no s bo quedar-se davall duna garrofera de nit, que hi sol reposar el dimoni els dic, preocupat pel record dalgunes rondalles. S? Que baixe, que baixe, que estic tan fart, que coix i tot mel folle es burla el Berna. Per ja que ens deixes amb lai al cor, mira darrere de cada matoll no siga cosa que tisca al davant el Tio dels Ossos. Aneu a espai, per favor suplica la Liana, penedida de ser la causant de tot a de la torre. Hi anirem, no patisques intente calmar-la, oblidant les vegades que mha maltractat de paraula, i amb el temor de veure ja on no arriba la llum del foguer lesquelet que ha mencionat el Berna. Adu. Cadaveret... mussita ella, que ha pegat darrere de mi, necessite un favor. Si s rpid, el que vulgues. Mestic pixant, i davant destos no em refie. Mestranya que mho demane, per daltra banda s normal que el Geli, tot i ser el seu cos, no li inspire confiana. Ja veus, a mi... comenta ell. No minteressen les figues tendres, magraden ms eixes que te les pots posar al cap com una boina. I Busqui, tu de moment... Per si... Per si, per si, persiana... remata el Geli rient. Imbcil. Gorri, anem ac darrere, i el vigiles, que no mire em demana la Liana, un somriure blanc enmig de la cara mascarada. Tenies ra, Berna: les xiques no poden anar soles al vter. Tu ni cas, Andreu, deixe embolicatroques madverteix ella. A uns vint metres, troba el lloc per a aponar-se. Girat. O si no vols, no, que s que no mirars. Busqui, et tenen ms vista que la cara de Franco, i ara fas la melindrosa... No tentenc.

120

De sobte, em ve al cap all. Potser perqu la Liana es puja la toga i sabaixa les braguetes amb la mateixa falta daprensions que aquell dia, quan li ho va manar lUri, que no volia que em fera marieta. Em reprimisc com puc, per la vista se men va cap a les seues cuixes nues. Gorri, aix no shi val: ests mirant. No vull trair-la, per els meus ulls, fascinats pel que va contar el Berna de la Liana i de lUri, no mobeeixen. Un impuls desconegut mespenta cap a ella a pesar que mescampa pel cos la mateixa sensaci daquell dia a la masia de Belaire, quan vaig descobrir la tia Joana a la seua habitaci. Mort, ni tatrevisques. I passat la bragueta o cridar amb totes les meues forces i testaran pegant hsties el poc que et quede de vida. Damunt que et cridava per si podies ajudar-me... Ajudar-te? A tu? S. Tinc sang i estic espantada. Than fet alguna cosa? No. Me nix don tu saps diu ensenyant-me les braguetes amb una taca obscura, per no vull que se nassabente ning, lUri el que menys, perqu ja no em voldr, i era per si tu podies... Les paraules de la Liana fan que em torne el trellat i la vergonya, i espere que es vista. Qu fas? pregunta quan veu que em lleve la roba i em trac la camiseta de pelfa que sempre porte en hivern i comence a esparracar-la. Posa-ten un trosset i canvia-tel quan cregues que ja est xop del tot. Li ho he vist fer a ma mare. I tranquilla, que no sha mort... Si em necessites ms mho dius. Quan crec que ja ha acabat, camine amb ella xafant-me els talons. La carn em crema per dins i tinc la boca seca. De seguida, escolte la rebuda del Geli, que ens diu que hem tardat molt i que si ara serem cunyats (cunyat dun difunt, remarca, sobretot si se nassabenta el Treme) i que si a i que si all, mentre la Liana torna al rogle sense dir res. Ui, Finat, que fas cara dhaver-ten quedat amb les ganes. Que no sabies que se lensabona un altre? Agafe els cascos i men vaig. I encara escolte el Geli que em diu que vaja alerta de nit, no siga que magafe la Tia Misria i se

121

memporte per sempre a la seua casa de foscor, de la qual mai ning torna. Sol, sent que lalenar i lombra dels fantasmes del cam del Cer i de la torre dels Aladrins salimenten de les meues pors. Tinc ganes de cridar a boca plena per no puc, mire pertot arreu buscant la paret de la torre emblanquinada per la lluna i amb les presses esvare sobre el gel. En un segon em trobe en terra, cara amunt la volta celeste abocada sobre mi, amb un dolor agut a la templa esquerra que em fa tancar els ulls un moment; desprs malce i crrec amb les cames al cul com si mencalaren.

122

La Perla i el Vell de la lluna. Com el capit Scott al Pol Sud. El retorn del moro Mussa a la torre i el bateig dorina. La trampa del mort. La fora dels secrets. A contracor.

Si alguna vegada veus que thas perdut, para un moment i procura orientar-te, no comences a rodar sense solta ni volta, em deia lavi, busca la Perla (penjada all dalt perenne, marcant el nord), la lluna no, que sol ser tradora si no la coneixes b, que ja saps qu diuen, qui per la lluna va comptant, tretze mesos troba a lany. I si ho recorde, s perqu com ms camine, ms mallunye de la comella de la torre, sembla que un corrent ocult se lemportara com si shaguera esqueixat de la resta de la terra. La Liana, el Geli i jo tenem la lluna sobre el cap, i ara mire el cel i la veig quasi inclinada, sembla la duna altra nit. Mal senyal, mitja lluna i baixa. Vs a espai, que no et sorprenga la fosca al bosc, si no vols que tocrrega com al Vell de la lluna, madvertia la iaia Petra modulant la veu fins que em cagava en els pantalons. Que qu li pass? Doncs que una nit freda que shavia quedat sense llenya (la glaa recobria la ribera amb una al de vidre) sadon que hauria danar al bosc, malgrat la lluna baixa, si no volia morir de fred. Que estava prohibit?, preguntava jo. Prohibit no... Malgrat lantiga llegenda, ell vell hi an, i grcies a la llum que ho inundava tot no tard a replegar el seu feix i sel tir a lesquena. Volia tornar a casa al ms prompte possible. Per, els ulls cansats, a penes shi veia, degu despistar-se i sencamin cap a la claror... Mai no ho hauria dhaver fet... I qu ms, iaia? Mira amunt, criatura, agusa la vista a vore si veus eixes ombres que hi ha al disc de la lluna... Sn mars de pols, iaia, li vaig dir un dia, este estiu aterraren els primer homes en un que es diu el Mar de la Tranquillitat. Homes a la
123

lluna? Dhomes a la lluna solament en conec un... I a ms, don thas tret aix, una mar de pols, no digues bestieses: si observes b quan s plena, hi distingirs la figura del vell, una mica encorbada pel pes del feix de llenya que porta a lesquena. I all estar per sempre, fins que Ella vulga tornar-lo o el mn siga mn, poques coses hi ha que li ablanisquen el cor, menys encara un pobre vell, si no s que algun altre imprudent sendinsa en el bosc quan Ella es mou a ras de terra, perqu Ella s lamant dels morts, que no se toblide. El mateix calfred que sentia en escoltar les darreres paraules de la iaia Petra sent ara, i em quede quiet una estona, al cel hi ha una claror trbola com lorina dun malalt que esfuma les estrelles, no hi veig la Perla, al seu lloc sols hi ha un pou de negror i eixe buit fa que em pregunte si estic somiant o, si no, en quin mn he anat a parar que sassembla tant al que recordava i s alhora tan distint. Geli!, cride, ara s, fins a esgargamellar-me, Liana!, i en acabant, per si de cas mhi he acostat sense adonar-men, Uri!, i tot continua quiet com si solament jo haguera pogut escoltar-me i la quietud que hi ha al meu voltant fra el ress dun buit que sent a dins i el silenci un ress del meu silenci. Llavors massec al marge, el vidre de la glaa sestella a poc a poc i el fred mentra pels braos, estic tan cansat que voldria deixar-me anar a poquet a poquet fins apagar-me i prou, com Scott i Wilson al seu refugi, perduts enmig de lAntrtida, a un tir de pedra de lexpedici que els buscava i del dipsit de vitualles que els hauria salvat la vida. Les imatges del meu passat sapleguen en un instant mgic i magafe al que sent com quan en un malson comprenem que estem en un malson i fem fora per despertar i ens diem, desperta, noms s un malson, desperta, desperta, desperta... Mort, cap dalbat, no muires abans de temps! s la veu de la Liana que sona molt lluny, com en una altra vida. Cridaves com un boig i he vingut a buscar-te. Ests b? Dubtant encara si somnie, no conteste. Per ella majuda a incorporar-me amb les mateixes manetes que, segons el Berna, han tocat el piu de lUri. La boca li fa una oloreta agredola de regalssia. Vola cap all, que deuen estar esperant-te amb lai al cor. I tu?
124

El Geli i el Berna estan darrere daquells arbres, tu tranquil. Vols comprovar-ho? Mira: Berna, Geli, que ja he trobat el Mort!

Es veu que ni lUri ni Sisco han pogut llevar-li la idea al Treme. Magafen els cascos, sels corden en silenci i em quede els dos que sobren, un en cada m. Qu hi faig? Si vols entrar-hi, posa-ten un. Laltre, dna-mel, per si ens fa falta diu lUri. s dins? Fa ja una estona, i qui sap si en companyia. Per qu has tardat tant? Tant? No he pogut anar-hi ms de pressa. Ms de mitja hora per a quatre passes... s aix caminar de pressa, tortugueta paraltica? s que he pegat un bac i mhe quedat una mica grogui. No mheu sentit, que vos cridava? I qu vol dir aix de la companyia? No res, era broma. El del tractoret, que tamb ha estat ac. Ens ha semblat veure empremtes molt ms xicotetes que les del Treme, es veu que ha entrat a la casa, per nha eixit, perqu les roderes es perden cap avall i fa olor de gas-oil. Qui deu ser... Que no se li haja descosit el budell i el Treme desprevingut xafe... com et pass tu a la caseta del canal... Vinga, va i espavilem. Merda, com deu funcionar a? Sisco de seguida en localitza linterruptor i un doll de llum enlluerna lUri. Desprs sencasta el seu i espera que nosaltres limitem. Dimmediat, tres triangles de claror illuminen el llindar de la primera casa, de la qual escapa, amb un soroll esgarrifs, un corrent daire fred i podrit. I com... el Treme? La tanca era oberta i ha anat directe a les cases dels moros. No sn tan antigues. El meu iaio Llis recorda que vivien algunes famlies que desprs es repartiren entre Proventa, Llosana i Vira.

125

No s rar que se nanaren dac la seua veu ressona com vinguda de laltre mn. De segur que els mohameds hi deixaren alguna maledicci abans que els tiraren. Sisco i jo ens esmunyim darrere seu. LUri diu que anem a espai amb els clots i les punxes dels esbarzers, les rames dels quals tapen el terra com serps adormides. No ha acabat de dir-ho, quan una rameta que Sisco havia apartat em fueteja la cara. Qu passa per darrere? sastora lUri. No res afirme mentre intente traurem lespina que se mha clavat a la galta, prop de lull. Sisco es gira, menfoca la cara i em veu la ferida. Deixam que tho veja, moro Mussa. Vs-ten moro Mussa, o morirs com una pua... Qu passa, s un conjur de la meua iaia. Thavies de tancar els punys davant del pit, que el tou dels polzes es tocaren i amollar-ho. Bajanades de criatura, per mha vingut al cap. Les mans de Sisco troben la part danyada, hi furguen una mica i em lleva una estelleta negra. Tens un trau. Thi haurien de posar una gafa o et quedar un senyal. S, com a Fonti, Cara de palput i de seguida em penedisc de despertar el record del dia de lermita de Vira. En acabant, mata-sans, en acabant: no crec que se li nisca lanimeta tanca la qesti lUri. Sen va i de seguida el perdem. Sisco i jo creuem un corral cobert i per sort veiem la llum de lUri, que es mou com si estiguera avesat a caminar entre runes. Quan tornem a mirar, es trau la fava i simula que bateja amb pixum els enderrocs. Sc un saur, i esta s la meua vareta de les virtuts... Torracollons del pardal que s, mira-tel... em riu Sisco a cau dorella. Amb ganes. Si a est malet, aix falta, que li done peix al gat. LUri, que no ens ha sentit, ens rep amb gest preocupat. Mare meua, Andreu, quin desastre de cara. I no ho dic pel color, que conste. No s res. I el meu germ?

126

Ni rastre, Sisco. Semblava posset, ms que altres vegades i Puto parsit. Perdona, no tragues balons fora: puto Treme... S per on sha esmunyit, el cabronot. Espere que no toque el viu de la torre recorde jo el que ens cont don Manuel. La llum lletosa dels nostres cascos descobreix un passads amb les parets caigudes a plom una sobre laltra. Alg el degu tocar fa molt de temps... Darrere meu, pixabutxaques. Al terra hi ha restes de fogueres, i un fum de segles mascara la cal de les parets, cobertes de dalt a baix per una capeta oliosa de sutge antic. Hi ha gent que no t por desperits ni de malediccions. Mireu, una parella pintada en quina postureta, senyor i davall, la data en qu degueren refregar-se lun amb laltre. Sha destar molt desesperat per a vindre a follar ac... Un dia, a vore?, el quinze de maig del cinquanta-sis. Tretze anys fa, mare meua... exclam lUri. On aneu, criatures... vull dir... on aneu... Que pensveu que mhavia perdut o qu? diu tranquillament el Treme, sense reparar que la seua aparici amb el gatot al cap, els ulls dels qual reflecteixen la llum dels nostres cascos, podria rebentar-nos el cor i deixar-lo tan intil per a bombar sang com una crella torrada. Entre les runes, la seua veu t un dring obscur que ens ressona justament en la part de cervell que amaga els temors i els magnifica. De tan eriada, la pell em fa mal. Per qu thas clavat ac? No veus que ens la juguem, i tu tamb? Au fora, per ja el renya Sisco, sense ganes descoltar el seu germ. No tan rpidament... Tots vosaltres vos heu muntat en les sabates per alguna ra, i jo no puc tindren una per a fer el mec amunt i avall? Doncs esta s la meua, aix, s, la meua... I mira que era difcil, molt difcil, pobre home, aix, que la geneta el trobara, vull dir, que trobara precisament a qui sabria escoltar-lo. Jo, que passava de pura bolla, que si no... Sisco lestira del bra, per ell shi resisteix i continua parlant-nos amb la mirada fixa en un punt perdut.
127

tot.

Lacabe de trobar, a ell. Seguint noms..., vull dir... el que em deia la geneta... I aix que a penes sel podia escoltar, de tan baixet que parla, que pareix que tinga un nus a la gola, xe... Perqu me nhe adonat... Me lhavia enviada ell... recita abans de girar cua i endinsar-se en el passads obstrut. El que diu t un to de realitat tan viu que esgarrifa. Treme, no. No shi pot passar. Abans... Tu i tots, camineu a cegues, Estevet. Vull dir... perqu duies llum no hi veies. Has estat davant seu i no lhas vist. Jo s... A mi mesperava, s, mesperava. Fi del viatge. Per a qui dimonis havia de vore? amolla lUri, fart ja de tant misteri. El Treme assenyala la roca que tapa el corredor. A ell... Que no sentiu la queixa? Cecs i, damunt, sords... Escolteu-lo: Graacies, graaacies, per haver vingut a llevar-me esta condeeeemnaaaa... Per fi he arribat... vull dir... I em mira. El cor em batega a dos-cents per hora, i no mentra laire. LUri mira cap on ens ha indicat, es trau el casc i enfoca. Quan Sisco i jo limitem, sols veiem un pany de paret, ancorada en terra, que impedeix el pas. Anem-nos-en, Uri li pregue en veu baixa, el cor tenallat per un pressentiment. Sabeu... vull dir... sabeu per qu lhome mhavia enviat el gatot? Perqu es penj en lltim retret i amb mala estrella fins al final, es trenc la biga i li caigu una paret a sobre... vull dir, que si no lajudem lhaur daguantar... tota leternitat, com la histria que ens contares, Gorri, el paio aquell que havia de portar una roca, s, una roca, amunt, i quan ja ho havia aconseguit, vull dir... aconseguit, li queia, s, li queia. Igualet... Vol... descansar una mica, diu. Necessita un relleu... I nosaltres hem vingut a donar-lil. No el sentiu? Teniu els sants ous de dir-me que no el sentiu? A penes ens arriba lltima paraula. Com si la nostra presncia haguera remogut un dbil fonament, quasi a la vora de lUri cau un munt datovons amb un estrpit que es propaga pel laberint de les cases i laire sompli duna mescla irrespirable de pols vella i humida sorgida del fons de la terra que ens enfosqueix la llum dels cascos. LUri magafa i estira de mi. Sisco fa el mateix amb el Treme. No s on pose els peus, ni note els colps al cos, a la cara. Correm cap a fora de les runes amb el terrible ronc de
128

lensulsida profunda encalant-nos com un perdiguer. Finalment, entropesse amb la porta per on hem entrat i rode costera avall durant uns quants segons interminables. Fora, la torre, assenyala cap al cel per on navega la lluna. Esteu b? pregunta lUri, que tus com un fumador amb els pulmons convertits en uns fregalls bruts i secs. Almenys no ens ha caigut damunt la torre ni cap casa... em console. No devia ser de veres all que cont el mestre, doncs... Llstima dhome o del que siga... No volia una pedra, i ara li ha caigut... vull dir... li ha caigut una pedregada es descollona i escup alhora el Treme. Cruixits i magolats, ens alcem amb la sensaci dhaver tornat a nixer i anem a buscar el Berna, el Geli i la Liana. Sisco va lltim, el cap ajocat, preocupat pel trngol que ens ha fet viure el seu germ, que camina rient encara al seu costat. Puta hora en qu vaig dir que vingurem per ac. Thauria dhaver fet cas, Andreu. Al remat tindr ra el Berna... No podem portar eixe boig darrere. Sisco mai no ho consentir. Qu vols? Deixar-los tirats? Ha volgut eliminar-los, Andreu. Era una trampa, nestic segur. La historieta eixa... Encara bo que no hem entrat ms cap a dins, si no, ens hagurem quedat all colgats per sempre. No s... Ell era dins amb nosaltres... intente traure ferro a lassumpte. A eixe remalparit li importa una merda el que puga passarli. No sap qu significa la mort, o creu que s simplement un joc. Tu tamb sospites que la dona aquella...? Ara i ads, la terra del voltant de lalmenara encara tremola. Sn espasmes amortits, de monstre fabuls que sallunyara per dins de les seues entranyes. Espolsem-nos la roba, Uri. Que no ens vegen amb esta pinta de desenterrats. I de la resta, lofici dels muts... li pregue. No sc bo per a mentir... Ni per a mentir ni per a guardar secrets. I ja en van dos contesta. Hem de fer-ho. No queda res, Torbes, Durdalla, una miqueta ms i serem a Estidor. Per mi, pels altres, per sobretot per tu, Uri... Els secrets sn la nostra fora.

129

Al contrari. Jo crec que el Treme sap que ho sabem, i juga amb nosaltres com si frem uns monyicots. Ser a laguait per si ens distraiem, el malnima eixe, aix s segur mastega mirant de rell els germans que apleguen.

Al Geli i la Liana, el temps que hem estat a la torre dels Aladrins sels deu haver fet etern, perqu ens reben amb alegria. El Berna, tanmateix, de sobines, simula que dorm. No piula, i el fet que siga el Treme qui conte el que ens ha passat all dins i que nosaltres a penes en diem res si no s que ens pregunta el Geli perqu la Liana lescolta embadalida, no li canviar lhumor. Per aix, un moment que el Treme saparta a pixar, es gira cara a nosaltres, que seiem amb la mirada perduda, i ens dispara a escopetada de lladre. Aix que una miqueta ms i vos soterra... Sisco no contesta. Se sent culpable i no sap com fer-se perdonar. La Liana, en canvi, defensa el Treme. Doncs jo crec que els ha salvats, digues tu el que digues. Si no haguera estat per ell, shaurien perdut entre les runes i vs a saber... Tu no nhas de dir res, Marqueset, que s el teu germ? El Berna t la resposta preparada. Aix, s clar, si oblidem que han hagut dentrar a buscar-lo perqu shavia clavat dins amb la fotesa del mixinot. No era cap fotesa. No ho era ni poc! s clar, com que ltimament sou cul i merda... Ganes que tinc que et caiga la bena dels ulls, xiqueta. I espere que siga abans que ell et travesse la figa remuga el Berna donant per acabada la discussi quan sent el Treme que torna. Prou diu lUri. Agafeu els trastos i moguem a fer la m dac. I ni una paraula ms de tot a. On aneu... vull dir, per qu marxeu? fa el Treme, com si estigurem ac per capritx desprs dencendre la pipeta que li furt al Berna. Ning no respon. Ni tan sols Sisco, que camina amb lesperana que ens seguisca sense preguntar res. Jo arreplegue el meu bolic de llibres. El Treme seu enmig del crcol que el Geli i la
130

Liana han netejat de neu, i ens mira com si veiera marxar uns bojos cap a la perdici. Pitjor per a vosaltres... vull dir... pitjor si fugiu ara. Lhome aquell no descansa... vull dir... no descansar tranquil si no hi va alg a rescatar-lo... No puc anar-men... I tu, s, tu, menys que ning, Berna... Que no siga ton pare, joneguet, i jo lhe sentit i tu no. Vs i dna de menjar als cucs esclata el Berna en veu baixa mentre enganxem de nou el baiard a la bicicleta. Mira que parlava claret, i sols jo lhe... Si jo fra tu, Berna es descollona el Treme, aniria a vore. No el sents? I qu he de sentir jo, grillat? Et penses que sc un escol damn, per fer-te cas? El capa-raboses de ton pare... No el buscaves? Doncs no el busques ms, vull dir... ms. Sha quedat all dins, aix: all dins. Grcies que la Liana sacosta al Treme, que sembla tornar una mica en si i es justifica. Era una broma, xe... Una broma. O no, ja veus tu... Que no sap tot el poble qu li pass al pare del bleda aquest? Li ho he dexplicar jo, eh, li ho he dexplicar jo? Sisco tamb intenta cosir-li la boca. Per el Berna ja en t prou: mig incorporat sobre la manta, li diu al Treme del mal que ha de morir. A veure, Causern, que s, que feia broma per podria ser de veres. Que ho spigues ja duna vegada, aix, que ets com el marit, s, el marit a qui li posen les banyes, vull dir, les banyes... lltim a saber-ho, tu. Agraciadament, estic jo ac i tho conte... Que ta mare i Causera, o Causera i ta mare, que s el mateix, denunciaren ton pare perqu el pelaren, vull dir... perqu el pelaren els gurdies, que no se nan perqu s ni va caure al forn de cal, animeta de carabassa subratlla brandant la pipa de canya. Vs i casca-li-la a un mico, que et donen per cul amb una verga delefant, rot de vmit podrit. Mon pare s viu, el Gorri sap on, i si tens la mala sort destar encara amb nosaltres quan el trobem, li pense demanar que et trenque la cara, fill de puta, fill de puta, fill de la gran puta. El Treme (si s el Treme i no el parsit que el posseeix), igual que pass quan la Liana el va colpejar per all del gos, no entra al drap, sin que fa mitja volta i sasseu en un marge amb una rialla
131

sardnica a la cara. LUri agafa el bra del Berna i li fa una escolteta que el calma una mica, no del tot, tanmateix. La Liana, ho veig, voldria quedar-se amb el Treme, i rossega la regalssia amb les pales. Fins que primerament Sisco i desprs lUri lobliguen sense contemplacions a unir-se al grup. Ella accepta a contracor; camina lltima, amb lantena parada en direcci a all on les paraules del Treme sapaguen en la fosca. La tia gueda, tu, i aix que pareixia que es torcava la figa amb confetti.

La Liana busca aliats. Un Shangri-La molt particular. La casa de lespantanvols. Olor daigua. Belceb. El Vent blanc. Converve per un pl la teleta del cul. El conte de lenfads. Salve vides. El marinero de los puos de oro.

132

Cap a Torbes, el cam del Cer fa un pendent suau i agrat que ens permet descansar. La festa acaba quan el gram sec cobert de neu molla atrapa les rodes i hem danar alerta de no caure. Mitja hora i encara divisem la torre dels Aladrins. s com si alguna fora no ens deixara avanar: el conjur dels moros, o del capoll del Treme diu lUri veient que els altres shan quedat una mica enrere. Gelet! Qu? (I no em digues Gelet!) Ve la Liana? El Geli, amb posat dhome dur, escup el xiclet abans de respondre. Amb la xoneta que li fa palmes pel Treme i fumant regalssia, per ve. No la perdes de vista. A sus rdenes, mi excelentsimo generalsimo. Mesura les paraules i obri lull, pallasso, que ets ms intil que el gegant Robafaves. Uri, tens por que...? pregunte en veu baixa. Per si de cas. No patiu, que es perdr ella soleta, que se li veu en la cara que s una xiqueta carassera. I sabeu qu vos dic... Que si vol mamar-li-la, que li la mame, almenys el cabr eixe es calmar i no ens escanyar afegeix el Berna entre incrdul i dolgut. La vista al recte, lUri solta la m dreta del manillar, sinclina una mica i descarrega el puny sobre el cap del Berna. Una, dues, tres vegades, sense pietat. Pega si vols, saps que tinc ra. Es llanar a perdre ella soleta, ella soleta es llanar a perdre... I aix de mon pare, tant si s de veres com si no... me les pagar...

Deu faltar encara una hora perqu siga de dia quan arribem al bosc darrere del qual samaga Torbes. Si per la banda del riu men recorde de laltre dia quan hi vaig passar a prop amb el Geli es veuen uns pins esponerosos, els dac estan secs, caiguts alguns, i uns quants amb les arrels mig arrancades. Em fa mal el coll de tant de mirar enrere, perqu des que el Geli mha rellevat (lUri no ha
133

volgut descansar) he estat a laguait de la Liana. Al remat em toca esperar-la mentre els altres ja estan a punt dentrar al bosc. Andreu. Tu ets lnic que t una mica de cor. On vols anar a parar? No podem deixar-lo all sol. Lescolte i no em crec que la mateixa Liana que es burlava de mi tirant-me per dins del coll de la camisa les sargantanes que caava, la mateixa Liana la confiana de la qual he decebut dalguna manera aquesta mateixa nit, siga qui em demane ajuda. No hi puc fer res. LUri no vol, senfadaria... A ms, el Treme no s idiota i ens trobar. Arrib al pont des de la caseta dels obrers tot i la foscor. LUri lodia i vos ha convenut perqu lodieu vosaltres tamb. Per no sabeu com s de veres, no ho sap ning. Ja... I tu s... Mira: a la torre... I abans, a la casa del pont... Bo, millor calle. Aix latura. Menuda, amb les cames nues i les sabates dins de dues bosses de plstic, no hi ha manera de fer-la avanar. Intente convncer-la mentre pense el que he de dir a lUri quan vinga a preguntar qu passa. Busqui, no sigues cabudeta. Noms ens t a nosaltres, i amb nosaltres vindr, de prop o de lluny, all on anem. Que ha ocorregut all dins, si s que es pot saber? Res. Com que res? escup a terra. Res que timporte. Tinc dret de saber-ho. Si no voleu contar-mho s que pinte menys que una merda, i si s aix... Com que capte a la primera la insinuaci, mavance abans que alg la senta i crega que hi tinc alguna cosa a veure. Liana li dic, i repetir el seu nom vertader en tant poc de temps sem fa estrany; si lUri veu que... Ella, com qui sent ploure. Que lUri puga assabentar-sen la fa ms rebeca. Qu sc jo per a lUri, el mateix que per a tots vosaltres... un zero a lesquerra, alg a qui tirar m, a qui demanar-li que vos faa una palla, la moniata que si hi ha una hstia de sobra va i lempoma. Mai ning no ha comptat amb mi, mai.

134

No lesperes, per favor, mantn-ten lluny, tho dic de veres. Quan est b, el Treme no s un mal xaval, per no ten refies, no s el que sembla. Et porta tretze anys, on vas... Et far mal, potser sense voler, per ten far. Hi hem estat a punt de morir colgats, ell tamb, volia enterrar-nos i enterrar-shi: juraria que ho ha arreglat tot perqu caigurem al parany. Aix no tho creus ni tu. Pareix que no tingues ulls. Perqu en tinc no magrada el que veig. Ja has oblidat el gos jugue una carta falsa. A qu ve el gos ara? Sel carreg el Treme. El podia haver mort qualsevol. Qualsevol de vosaltres, vull dir. Ell el va penjar. LUri digu que han eixit de la casa quan dormem. Aix no vol dir que el matara. Lacarici ms duna volta davant meu... A ms, per qu havia de carregar-sel? Perqu li don la santa gana o perqu tenia por que el gos lassenyalara... Que lassenyalara? LUri, en veurens tan enrere, sacosta per si tenim cap problema, i la Liana, que malgrat tot encara respecta el seu cos, sespolsa la neu dels peus dient que caminem massa de pressa. No lhas escoltat? El Treme mha proms que mensenyar a dur la bici sense rodetes. Veges qui de vosaltres sha oferit mai a aix... afirma sorda a tot el que li acabe dadvertir. Liana faig mort de vergonya. I all...? Necessites ms...? No vull res teu. Ja marreglar jo sola.

Des de leixida del bosc, veiem, a ratlla de dia, el turonet pelat de Torbes. LUri fa lalto i ens espera. La son li enterboleix la mirada, i sembla que ara mateix no el preocupara la tossuderia de la Liana, el parador del Treme, o que la proximitat de Llosana siga una temptaci per a desertar. On anem, Andreu?
135

A casa de Llagasta proposa el Geli en to de burla. s molt amic del Cadver, i ens cuidar com toca, per quan el veieu, la m al cul per si de cas. LUri, cansat, espera que jo hi done el vistiplau. Un dia et partir la cara, Geli, per tens ra. s lnica en qu podrem encendre una falleta i escalfar-nos una mica. Si veuen fum, pensaran que Llagasta ha tornat, i com que el coneixen, no crec que ning shi arrisque a comprovar-ho. Parlant de fum: no nix de cap fumeral. El mam eixe no deu viure ja ac... La trobarem abans que es faa de dia? Uri... S, Andreu? Hi haurem de trepitjar amb molt de compte. El terra de Torbes s ple de tnels, amb la seua llegenda i tot. I ens la deus voler contar, no? Diuen que un deixos caus donava en una balma plena duna aigua brillant que es filtra del riu i travessa menes dor, i que all dins, en una muntanyeta que sobrex, sala el palau diminut de la jove ms bonica que mai no ha existit, que son pare hi va tancar perqu no la veiera cap home que no fra ell. Sembla que li va prometre que lan deixaria eixir quan hi arribara alg que la meresquera, per al remat el vellot gels mor i la gent oblid que ella esperava i esperava, i hi continua esperant. Si hi cau alg, la trobar jove encara, se nenamorar sense remei i quan vulga besar-la... Sadonar que s una iaia amb el parrs ms arrugat que una pansa. Eixa ja me la s... Aix passava a Shangri-La, el lloc del Tibet en qu no envellien que eixia en aquella pellcula. Horizontes perdidos. No. En realitat, feien servir eixos passadissos de rebost o per a cultivar xampiny, i si respira eixe aire moriria com un pardalet. Aix la gent hi anir amb set ulls. I el del ses huit. Jo s on t el seu cau Llagasta. El vaig vore laltre dia quan anvem a Durdalla este i jo sengalla el Geli. Aleshores, quan digueres que em perseguia... mencare a ell, mig irritat, mig sorprs. No era de veres, catfol, ni tampoc mentida del tot. Entrava en aquella casa dall. Riuen i em sent ridcul; lUri em pega una petita bescollada.
136

Fes lull viu, Andreu, que el meu germanet ha mamat llet de cabra o de cabr, i sap ms que set bisbes! El Geli ens duu corrents per uns carrerons estrets fins a una casa gran que ocupa una illa sencera, les parets emblanquinades per dins i per fora, la teulada intacta. La porta principal s tancada i lUri prepara el ganxo. Per el Geli, que ha anat a rodar-la, ens crida. Anem-hi abans que el verro eixe no desperte tota la ribera ordena lUri. En un tres i no res ens plantem davant del Geli que, tot i alarmat, no sest de somriure quan es descobreix la boca per parlar. Sabeu qu? Tenim companyia. Lamic Llagasta deu ser dins, perqu acabe de sentir sorolls. No crec que hi haja ning raona Sisco; els teus crits li haurien fet traure el nas, encara que tamb podria ser que haguera fugit a tota virolla al sentir esta garbera de mamelucs mascarats. Si no s que el teu germanet ens hi... contesta el Geli en sentir-se alludit. No hi havem pensat. La Liana s, i intenta entrar-hi ella sola. On vas? pregunta lUri. On em dna la gana. Tu, ac. No has escoltat el que ha dit Andreu? Ens arriben colps secs. LUri i jo penetrem en lestable, que put a pixum de bstia; les cadenes del pessebre semblen arrancades, i a les fustes es veuen marques profundes, com mossos dunes dents poderoses. Sota lescaleta que puja a landana hi ha una caixa amb bosses de cal cobertes de pols. No deien que Llagasta deixava la merda all on caga? Doncs es veu que volia endrear una miqueta el ranxo. Els colps cessen de sobte, i ja sols notem un panteix excitat. LUri enfoca amb el llum del casc la caixa de lescala i de seguida es fa enrere amb un bot que se menduu per davant. Hstia puta! exclama, mentre dalt, al paller, es barregen els brams i els trots desballestats dunes bsties encegades que en no trobar leixida, xoquen contra les parets i els estris escampats. Qu hi ha? pregunta la Liana, tement que el Treme estiga implicat en la destrossa. Dos mules.
137

I daix tespantes, Uri? Les hauries dhaver vistes, Berna: primes com un fil, quatre fileres de dentoles blanques i la mirada boja. Pobres animals. I amb res per a enganyar la gana mentre... Doncs vs i acaricials les mamelles, si els tens tanta llstima rebla el Berna. El tal Llagasta, ms agarrat que el rovell i la sutja junts, deu fer dies que no els ha tirat menjar. Desprs de deixar el pessebre net com una patena, i darrancar el ramal i lanella, es veu que han pujat cap a lnic lloc on podien escapar. Busqueu alfals, civada o palla i aigua, que jo mateix els ho portar. No es poden quedar all dalt esperant que al moniato eixe li sue el pardal i sen recorde. Sobre el brocal de laljub, hi ha un poal ple daigua congelada. El colpege contra el terra un parell de vegades, en trac tot el gel, el baixe, lmplic. s un aigua dura, que talla com el vidre. Quan hi aplegue, excepte la Liana i el Berna (ella mirant cap al bosc per on hem vingut a laguait del Treme, ell curant-se les ferides en soledat), els altres han pujat al paller. Jo tamb hi vaig: al rac ms apartat, els meus amics, asseguts en terra, observen com unes criatures les mules (dues carcasses penoses com un cofre vell, plenes dossos i repelons) que els lleven el menjar de les mans. De sobte, els animals oloren laigua, deixen de moldre el gra i la palla, i sobrin pas cap a mi en estampida. Amolle el poal i maparte; el Geli i lUri aconsegueixen esquivar-les, per una de les mules trepitja la cama dbil de Sisco. Ests b? ens esglaiem tots alhora. S, els dos pantalons que porte mhan parat el colp. Grcies que no ha estat en la cama bona. Per sort? vol saber lUri, tan estranyat com la resta. s clar, esta no me la sent. Si mhaguera xafat la bona no s si mhauria pogut valdre per mi mateix mai ms. El Geli no perd locasi de lluir-se. Hauria estat b. Tu i el Berna abraats davall de la manta i nosaltres tres pelant-nos el cul per dur-vos amunt i avall amb la bici: Franco i donya Carmen Polo, i nosaltres, la Gurdia Mora. Geli, poca grcia. El mal s que no et rosega la llengua una rata menjamerda diu una veu que resumeix el que pensem tots.

138

Mentre els animals beuen, comprove els efectes del mesinfotisme de Llagasta: deuen haver mossegat les srries despart, els cordills de cnem, un pilot de fulls vells lligats amb fil dempalomar i, a ms, tenen la llengua en sang viva de tant de llepar laigua glaada que es filtrava duna petita gotera del sostre. Semblaven tranquilles, per el moviment que fem en alar Sisco del terra, les espanta i, ara s, semboteixen a espentes i rodolons pel buit de lescala. Obriu-los b la porta crida lUri, que baixen follades!! No hi havem comptat amb el Berna, que deu ser en un raconet, indefens. Sort que, atretes per la claror, ni shan detingut en la seua cursa desbocada cap a la porta de lestable que la Liana havia deixat oberta per si tornava el Treme. No s per res, per caldria anar a buscar-les aconsella Sisco, contemplant des del llindar com corren cap al bosc. Si alg les reconeix... Eixir dexpedici s lltim que voldrem ara que per lest ja apunta un bufit de llum rogenca i lestrellot de lalba. Que campen all on els isca de la figa esclata lUri. Voluntaris per enfilar-se al paller i mantindre lull viu mentre els altres dormim?

Quin element, haver oblidat... De Llagasta, en conten i no paren... Abans que li tragueren de les mans la dona i els fills, els portava rectes com un fus. Diuen que un dia, enfadat vs a saber per qu, els enganx al carro i el portaren amunt i avall fins que es cans. Ni els mateixos civils el van poder aturar, jurava i perjurava que com a cap de famlia la llei li donava la ra i que no shi ficaren, si no volien que els denunciara. Paio esguits, tu. Raret noms, i orgulloset, que pareixia que shavia engolit el cullerot... No ha tingut tracte amb la gent perqu..., si de cas, alguna volta el cridaven quan, les collites al camp, es congriava alguna tempesta de les negres, negres, perqu tenia fama despantanvols i es veu que les desfeia amb unes oracionetes que
139

sabia. Era de fora, es cas ja major, no volgu pagar la patenta per maridar-se amb una dona dac i lin feren una de grossa. La nit de noces, els homes de la contrada se les arreglaren per amollar-li dins de lhabitaci, no em preguntes com, un porc rebordonit, Belceb es deia lanimalet, mescla de bacona i gat cerval, que engreixar-se no, per arrapar i mossegar... No em recordes els gats cervals... Per aix tants escarafalls? Hi falta un detall. Quin? Que era prop de Sant Mart i lamo del porc, fart dalimentar-lo i que no fera ni un gram de cansalada, li havia obert un trau al coll, petit, molt petit, perqu durara, i ompl de sang lhabitaci, amb els novenans dins, s clar, fins que el pobre baconet an a morir sobre el llit. Quasi res, porta el diari... Vols dir que no has passat la ratlla, xaval, amb aquesta histria? Com me la contaren te la conte... Qui sap, tal vegada... Redell, quina malcia. No deixes a mitges la frase, Gorri. Estic segur que els llibres eixos que lliges no ho fan. Vinga, piula. Volia dir, no s... Que a vore si creu que li les hem soltades a mala idea, i ens culpa de... Doncs, si ve, haurs de solucionar-ho tu solet perqu estic que caic de son, els altres tamb, i pense dormir fins que em caiguen les orelles. Sols si hi ha perill de mort, i fins i tot en eixe cas, que no se tocrrega cridar-me, xaval em bonega, el dit al muscle, girant cua cap a dins de la casa. Espera, Uri. Dis-me on sereu, per si cal... Ah, i no em vindria malament una manteta. La meua... La meua, ten recordes?, la vaig perdre. No, que tadormirs com un tronc. Se mha oblidat dormir. A ms, si veig que sem tanquen les parpelles, recordar lancdota de la nit de noces de Llagasta i aix mespavilar. Quan hi entrem lUri i jo, la resta ja estan installats. Amb tots els ois del mn, perqu tot s ple de fem: llaunes obertes, plstics, roba bruta, menjar podrit, grumolls de vs a saber qu i pols de lany de la nana. Amb una granera i el nas tapat, Sisco i la Liana han obert cam fins a lhabitaci de matrimoni, enmig de la qual hi ha
140

un llit prou gran per a la colla, amb els llenols i flassades color terra arrugats als peus i un matals de borrallons de llana durs com la grava. Obri larmari i la cmoda; deu haver-hi alguna cosa que abrigue. Quin merds, el Llagasta, no deu roncar ac des de... Roncar? Molta gent lha vist pel terme de nit, com si fra el Puto Vell, ple de merda, esparracat i amb un sac a les costelles en qu devia portar tres o quatre criatures, Uri. Espere que hui no acudisca a fer-nos la m. Vors com em toca la loteria li dic. Si no vols quedar-te de sentinella, gitat sense dolor de conscincia. Com diu ma mare, he de posar les nsies davall del coix i dormir, estic assaonat. Aguantar, no et preocupes. Descanseu. A espai amb el Treme, eh?... Si ve, mira-li la careta, i si li guipes tu ja saps qu, despertam. Dell s que no em refie. Dacord, Uri. On tapostars? Tancar el corral i rodar la casa fins lalba. Amb el passamuntanyes i la manta damunt, espantaria la Mort si es presentara ac fatxendege perqu spiga que queden en bones mans. Com vulgues, Andreu, com vulgues. Cinc minuts, i el silenci em revela que ja shan acabat dacomodar, no han perdut ni un segon desdejunant-se. Tanque la porta del corral, regire amb el primer colp de vista la part darrera (un carrer estret i en runes; per davant, la casa forma part duna placeta) i comence a obrir una sendera entre la neu, que desprs de tres passades sendureix com el gel. A poc a poc, la llum del sol blanc sescampa per la ribera i em lleva les ganes de tornar al tur per mirar si des dall dalt es veu Llosana, la Llosana que abans ens protegia i que ara, per a segons qui, sha convertit en una altra amenaa, com Llagasta, com el Treme, com nosaltres mateixos.

Lensurt de lUri quan obri els ulls i veu la boca desfigurada del Treme a un pam del nas no s fcil de contar. Sha anat incorporat
141

sobre lespona del llit buscant un lloc per on esmunyir-se, per no cal, perqu el Treme est content, sobretot perqu la Liana el saluda amb un somriure; ni es molesta, encara que potser esperava que seria veurel i acudirem a preguntar-li com li havia anat. Quin capit... que deixa venuts els seus... Encara lUri no deu no deu saber molt b si li parla el Treme de carn i ossos o s noms un malson. Vull dir... Tu com una soca, que volies alar-te a lhora que canta el porc, i el xiquet... ha escapat per un pl de conill de les mans del Llepassa eixe, o com es diga. La Liana el convida a gitar-se a la seua vora, li passa, quasi sense adonar-sen, la m pel coll, i ell es deixa amanyagar. Amb el cabell ros esclarissat a les temples i a la coroneta, els llavis prims i les galtes blanques pigades amb puntes dagulla roges com les que ixen quan alg ha vomitat fins les primeres farinetes, sembla un nen consentit i entremaliat. LUri es frega els ulls i guanya temps perqu el Treme acabe de parlar o a lespera de les meues explicacions. Tu i jo havem quedat que... em renya. No he vist res, Uri, de veres. I no mhe adormit. Per ma mare, tho jure per ma mare. s la veritat, tot i que semble difcil de creure. Una taca negra movent-se per la neu hauria cantat a quilmetres de distncia. Dacord que en algun moment no controlava la porta principal, per s el cam de Llosana i de Durdalla, els nics llocs, pensava, per on Llagasta podia arribar a Torbes. Lamo de la casa devia haver caminat camps a travs, i en girar el cant havia entropessat amb ell, que shavia aturat abans de rodar la clau com si linstint ladvertira dels intrusos. No se sentia res. Per un solitari com ell devia notar que el silenci era distint. B, doncs. I com s el tal Llagasta? linici de linterrogatori de lUri. Una mica ms alt que nosaltres, el cos fibrs dhome que no para en torreta, ulls petits, grisos, veu fina, educada, molt cridanera en alg que t aspecte de pastor... No magradaria contar-ho ara, tanmateix. El que ha ocorregut s massa recent perqu en puga parlar. LUri se nadona; li sap greu haver-ho preguntat. Venia a per les mules.
142

I li has fet el cor fort per a dir-li que havien escapat. I et deu haver costat, que encara ests acollonit i fas cara de merda doca. No volia que ens mamprenguera, Uri... I mha eixit b: ni tan sols ha guaitat dins de la casa. Felicitats per no cridar-nos, mante... remarca amb ironia. Volent salvar-nos dun perill, ens has clavat en un altre de pitjor. Si el Treme haguera tornat amb el morro tort, bona nit, cresol... Per qu no has convenut Llagasta que moguera ell sol a buscar-les? No podia. Com que no? Parla com un eixarmador deixos que curen recitant paraules sagrades, i et mira duna manera que... Ja ha procurat ell donar-me a entendre que lhavia dajudar, deia hi estava en deute perqu li havem ocupat la casa. Parlava i parlava, que si havia caminat no s quant, que les necessitava per a una faena molt ben pagada i aix en hivern, quan escassegen els jornals..., que si amb els diners que guanyaria... Yo s que me quieres cazar... la ra la la la la ra la... Pero no

me dejo atrapar... me gusta hacerme de rogar... Te quiero... Yo te quiero... Y eso... Yo te quiero... Y quiero... ver que luchas por mi amor...

Berna! Qu passa... Magraden molt Juan y Junior, encara que per ac hi ha ms dun fan del marieta de Raphael. Lleva el plom i desendolla la boqueta, llands, no siga cosa que... Tu fes la teua i deixa pixar el matxo, no? Al final ni cantar podr u ja, mecaguen un mel follat. Que precisament tu, Andreu, hages estat bambant a plena llum del dia a un tir de pedra de Llosana sabent el que pass al pont de la Llunya... Thas begut lenteniment. Ah, s? Qu pass? Conteu, conteu shi posa el Berna. Tens ra, Uri accepte al remat, sense fer cas de laltre. Mentrestant, el pensament em porta dins de la caseta de pedra on havem acorralat les bsties, suades de crrer esperitades entre la neu. Tremolaven com la fulla a larbre, i no sols de fred. A les bigues hi havia penjolls estranys, en vaig comptar fins a nou, i Llagasta, que mhi va veure atent, em va explicar que eren la cua i les potes tallades dunes quantes raboses que havia caat
143

ltimament. Un senyoret de riu avall, amb el reny ben cobert, em llog per a eliminar-les, men falta solament una, per alerta, sols les que tingueren les potes tacades de pintura, devia ser com un senyal, i per a mi qui paga mana. Llagasta mhavia demanat la manta prestada perqu no es refredaren les mules, i a mi mestrany que no pensara en nosaltres, en ell i en mi, vull dir. Com es nota que no has sentit parlar del Vent blanc, criatura, em digu, les ninetes fixes en mi mentre procurava que no sespantaren. De qui ets tu?, amolla de sobte. s rar mexplica quan li conteste que cap dels teus avis no te nhaja parlat. El Vent blanc, xiquet, s un aire amarat del gebre que cristallitza en algunes obagues, i que de tant en tant baixa cap a la ribera glaant tot el que troba pel cam. Si tagafa suat, et converteix en una pedra dura com la mare que lha parit, i cap al quadrat. I com se sap li dic quan bufar?. Somriu i se li estria la pell de les galtes, obri la boca, en qu ballen noms un parell de dents, com una calavera que parlara. Alguns ocells lensumen i fugen de bestreta, esperitats, els mussols en particular, que barrinen el cel com si volgueren fer ban del que sacosta eixe fred de fi del mn. No els sents? explica i pregunta mentre barra el finestruc i la porta amb bales de palla. De pressa, que baixa famolenc, el remalet, madverteix mentre agafa les cues de les mules, una amb cada m, les retor amb fora fins que es tomben al terra, i all, en el buit entre panxa i panxa, ens encabim tots dos, jo davant i ell darrere. Llagasta fa olor dovella i de llet agra. No piules, xiuxiueja a loda, que passe de llarg, tu ni respires, sort del tio Llagasta, si no, vs a saber, res no thauria salvat. I de colp i volta note el mateix silenci que sentien els egipcis dins de les cases quan passava lal de Du amb una nova plaga, i tinc tanta por que el cor me maccelera al ritme dels batecs dels de les bsties i de Llagasta, que mestreny cada volta ms, i justament en eixe moment comprenc sense entendre del tot, i voldria cridar per tinc la gola seca, i les primeres bocades de lasma comencen a estrnyer-me els pulmons en busca daire. Llavors sobri la porta, les mules salcen espantades i ens deixen, a Llagasta i a mi, gitats al terra, a la vista del Treme. No patisques, ara ja ha passat. A laltra, per, vs amb peus de plom, cervell de teulad. Que no sabies que Llagasta t guardats el tres pls del dimoni? I qu insinuava el borinot del
144

Treme, amb aix que thavia lliurat de les mans i daltres coses de Llagasta? No mestranya que volguera encular-te, deu haver-te vist les galtes de pa tou que tens i sha empalmat... No responc i lUri no sacaba de convncer que haja estat el Treme qui mha tret de lembolic. I el iaio? Espere que lhaja tirant al fons dun barranc, seria lnica cosa bona que ha fet en tot el viatge... Almenys ac no ha tornat. Ni idea. Quan he eixit de la caseta, el Treme i ell enraonaven all dins i, en acabant, Llagasta se nha anat. Se nha anat on? En un no res lhem perdut de vista. Per no cap a Llosana, si s aix el que et preocupa. Com ho saps? Pel Treme: li deu haver-li cantat les quaranta, perqu, el cap ajocat, ha girat cua i ni a mirar enrere satrevia. A la millor ha nat a palpar-li els ous a lltima rabosa... Xe, mira, encara haurem de donar-li al Treme alguna medalla, tu sobretot, si s que s de veres que tha salvat la teleta del cul. Shauria pogut estalviar la rialleta imbcil que se li ha dibuixat a la cara en seure al cadirot de boga. La teleta del cul, repeteix observant el Treme, que dorm com un sant amb el cap sobre el petit muscle de la Liana. Estic pensant, Gorri... Quina pena, quina vertadera pena... Lalta manta sha quedat all dalt, a la caseta. Fredeja i bric larmari. Si el Treme no haguera aparegut, Llagasta thauria ensenyat, tot i que de manera dolorosa, el secret de la vida. Ara haurs desperar una eternitat, si s que tens cap ocasi ms daprendre, company. Vs a fer la m, Uri. Que no lamentes algun dia que el Treme apareguera quan no tocava... Ja nhi ha prou, dacord? Vinga, va. Ja calle, que vull dormir una mica ms. Encara que no thages llut abans, vigila tu si vols. Uri: les mules shan quedat tancades all dalt, a la caseta. Ell, que sembla haver trobat la postura, tanca els ulls i fa que parla entre somnis.
145

Doncs vs-hi tu solet, si vols. Per amb peus de plom, no siga cosa que haja tornat Llagasta i thi estiga esperant. Aix si no s que vols aprofitar per tornar a casa, que tot podria ser. LUri sols nota que macoste quan ja el tinc agafat pel coll del seu ridcul tabard de llana. No tatrevisques a dubtar de mi. Mai ms. Iee, Uri, que encara et cascar i tot. Gorri, si thagueres defensat aix de qui volia trencar-te el recte, no thauries vist en el comproms que thas vist. LUri no es mou; mort de cansament, mig somriu, no s si perqu he fet el que calia o pel que acaba de dir el seu germ. Caguen la mare carabassera, xics. A de portar el son canviat... Finat, pixa vana, contans un conte, que madorma com un tronc demana el Geli, compungit. Llegit o dels meus? Dels teus, senyor Tpia Sorda, dels teus. El cas s tindre un rum-rum de fons, encara que no diga res (millor si no diu res, la veritat) perqu ens ensopim i prou, que no vull posar-me ms pedres al fetge. Dacord. Pareu lorella: La culpa fou daquell trasto del dimoni; Ja en tenim una per a tu, Gorri. I has daprendre a portarla. No sabia de qu em parlava lUri, per les rialles indicaven que, una altra volta, es burlaven de mi. Anava a enviar-los all on brama la tonyina quan aparegu Sisco amb una bicicleta gran i rovellada, coberta de crostes de fang sec que queien a terra amb soroll de taulell trencat... Mire b al meu voltant: escampats per les habitacions de la casa, els meus amics dormen, indiferents, confiats: i la veu em sona ms frgil encara, com si no fra meua. Andreu... s lUri; un raget de sol li cau justament sobre els ulls i es remena. S molt b que mescoltes... Gitat i buida el perolet, perqu tests grillant i acabars grillant-nos a tots. La llum del dia entra a travs dels badalls. Abans deixir, procure tancar-ho tot perqu no es desvetle ning.

146

A penes dec haver becat deu minuts, quan alg badalla i dimmediat limiten un per un, excepte la Liana i el Treme, que estan en la mateixa postura i ms enll que ac. Toc de diana! Alceu-vos i feu un mosset que marxem de seguida. Hstia puta: no puc moure la cama. LUri, usurpant el crrec de Sisco, shi acosta amb la mateixa atenci que hi posaria un metge de carrera. No tespantes, Berna, per els teus dits semblen botifarres, de tan unflats i negres diagnostica Sisco amb expressi preocupada. Thauria dexaminar alg... S, home. Per a exmens estic jo. No els aprove a escola, vols tu ara que... Ja li ho vor qui toque i quan toque. De nosaltres, el Geli s el que t la ment menys trastejada: indiferent al que ocorre, ompli els sacs mentre xiula una canoneta de moda. Para, para, para sescarota lUri. Cada cosa a la seua bossa, que no quede res tirat al terra. I arregleu el llit. No vull que hi deixem rastres... Si Llagasta piula i ve alg ac, que pensen que era una bola ms de les seues. Al Geli, peress, li pega molt tort, i amb lesperana descaquejar-se sen recorda dun detall. No cal que lordenem diu tragant mocs. Com que no? se li encara el seu germ. Com que no. Que no veus que a era una porcatera bruta, i mira b qu dic, una porcatera i bruta? A ms, tard o dhora, voran les mules al corral aquell on quasi desvirguen el Mort si no s que van com cagall per squia entre els fraus, i sabran que alguna cosa rara ha passat. Com si hagueren estat esperant que alg les mencionara per cridar latenci, ens aplega el bram esporuguit dels animals tancats a lobscuritat de lestable. De sobte, tothom sadona de les meues sabates mullades i els brins de palla enganxats als pantalons. Hi has anat a rescatar-les, Andreu? Tu sol? No les podia abandonar all dalt a una mort segura, Uri, ja hi ha prou de mal al mn faig per tota explicaci.
147

No macaba dagradar que el Treme encara no haja dit ni piu. Els ulls ensonyats de la Liana, que no sha tret el bra del damunt per no despertar-lo, segueixen punt per punt els nostres moviments. LUri ni la mira; amuntega les bosses, diu a Sisco que atenga el Berna perqu remuga adolorit, i ens mana al Geli i a mi que portem les bicicletes. La de la Busqui tamb? pregunta el Geli. Per qu no havies de portar-la, samaruc? Des dac no puc veure la cara de lUri, per la della s: no ha mogut ni una pestanya, i per aix s que ha decidit esperar el Treme. Si creus que et deixar amb el desfet eixe que sap on sajoca el diable, vas tu arreglada, xiqueta... Mentre el moi siga el teu cos i estigues amb mi, tu davant meu all on jo vaja. Ni ha alat la veu ni lha baixada, suficient perqu la Liana entenga que no valen mitges tintes. Llavors el Treme desperta de colp; Sisco em mira astorat, amb lesperana que no haja escoltat res, esperana que el somriure burleta del seu germ de seguida desmenteix. Es pot saber, vull dir... es pot saber qui ets tu, carafiga, flem de cul, per a manar qui sen va, amb qui i quan? LUri lignora, no s el moment de discutir. Prefereix que la rutina el Geli ha deixat arrimada a la porta la bici de la Liana i torna al corral a per les altres apague la rbia del Treme. Per s aix el que ara ell no sembla disposat a aguantar, i es posa dempeus, la mirada trbola, el gest endurit. Passa entre lUri i Sisco, que shi ha acostat per si de cas, obri el badall de la porta, agafa en sopols la petita bici amb les dues rodetes de plstic, i lentra a la casa. Ara si ets home, vull dir... si tens ous, vas i la toques. LUri continua plegant les seues coses. No fugisques, panerola... que testic parlant a tu! crida el Treme, que se li acosta per darrere, li estira el ble ros de la patilla i encara no sha girat lUri li encasta un colp sec de genoll a lentrecuix.
148

LUri cau segat i es rebolca pel terra de dolor. Nosaltres ni tan sols reaccionem quan, comena a colpejar-lo amb la punta del peu i radia el seu combat desigual imitant descompassadament les maneres de Cassius Clay. Qu tha paregut, morrut? Dansa com una papallona, pica com una vespa farfalleja al voltant de lUri caigut, amb els braos en alt en senyal de victria. Pe-drooo Clo-ro-for-mooo Caaar-rrrrras-cooo, el Ma-riI continua cridant fins que la Liana diu que ja nhi ha prou, que faa el favor de deixar-lo en pau. Llavors, el Treme saparta una mica i seu amb un somriure beat al travesser de llit, com un pgil victoris que espera les felicitacions de tothom. Sisco, desconcertat, no sap si s millor acudir a ajudar lUri o a evitar que el Treme el mamprenga de nou. Contempla lUri ests al terra, escolta el seu singlot caverns, com de sang que vol eixir i, impotent, es traga les llgrimes.

ne-roooo de los pu-oooos de o-rooo, acaba de anestesiar a su rival!

Sota les estrelles de rosada. La sentncia de lavi Llis. Una corbella de plata. El dest de lastronauta Komarov.

A mi i al Geli el primer torn, el Berna ens sembla de sobte ms pesat, per pedalegem a tota virolla, volem allunyar-nos com siga de ca Llagasta. Sisco ens segueix a dures penes, lUri mig tombat damunt del quadre amb els braos i el cap sobre el manillar, perqu el Treme sha quedat la seua bicicleta, la necessitava per a ell i la Liana, ens ha aconsellat que mogurem, i ja ens agafarien pel cam si no volem rebre, tot per haver dit que la xiqueta se nhavia de vindre amb nosaltres. La neu, abans fosa per la mica del calor del dia, sha tornat a endurir, i grcies que seguim les roderes del tractor no ens trenquem la crisma.
149

El fred s tan viu que sembla que el podem tocar, ens llima la vista, malgrat els paravents de canyes fines i plstic que Sisco ha muntat en les bicis. Ens sentim ms lleugers, tot all sobrer, tamb la roba de reserva, ho hem abandonat a la casa de Llagasta, i tenim pressa, sobretot per lUri, que sols respira i remuga, res ms. A poc a poc el cor, els msculs i els ossos sens fan de gel, i la ms petita coma, es converteix en un obstacle quasi insuperable. El cel mou les estrelles de rosada sobre nosaltres i una mica ms avall sentim cruixir el riu. Llavors potser es veien abans, per no me nhavia adonat apareixen a laltra banda, per damunt del teixit sarments dels lbers i dels xops blancs, les bombetes tristes de les cases de Vira. Sols girem la cara Sisco i jo. Ens mirem, corpresos per un mateix sentiment: no shi veu ning en uns carrers que no van enlloc, sols all dalt lermita i la creu, sobre el blanc de les quals esvara la llum de la nit. Com el veus? li pregunte. No contesta, pedaleja tamb amb la vista fixa triant sempre el pas adient perqu els clots no molesten lUri. Redusc la velocitat i passem per davant de Durdalla sense donar la cara a les nimes que aguaiten darrere de cada pilot de foscor qui sap si tamb la del Juna per lentament, perqu no sinterposen en el nostre cam. Llavors el Geli comena a queixar-se de la fatiga, a dir que est suant la gota negra, vol canviar el torn i frena tan de colp que ens fa trontollar, ms encara, va dun pl que Sisco puga esquivar el baiard. I s aleshores que em pose dempeus sobre els pedals, faig un parell de pedalades fortes a pesar que els pulmons mesclaten, i el Geli ha dimitar-me si no vol caure, en acabant tres ms amb rbia, el pes sobre la dreta ara sobre lesquerra, i encara que el Berna acusa la sotragada amb un ai apagat de dolor, aconseguisc que no ens aturem ni un segon prop daquest assut malet.

Semblava que deixvem enrere Vira i Durdalla i de sobte en veiem les llums de nou a tocar, perqu el cam segueix els meandres del riu. Alentim la marxa i el Geli tamb, enfadat. I ara qu? pregunta Sisco.
150

Li deu haver costat un esfor increble la pregunta; vol que no se li note que est comenant a desesperar-se. Qu de qu? dic, fingint que es refereix al fet que sols quedem ell i jo en bones condicions, ja que no ens conv refiar-nos del Geli. Que cap a on hem danar, i quant queda. Si ho saps, ms o menys. Al recte. I no molt, sis o set quilmetres si no recorde malament. No has estat mai per ac, veritat? Una volta, amb el meu iaio. Per tal danar a Estidor normalment agafvem la carretera: el viatge s ms llarg, per shi arriba abans. Ja el que faltava per al duro, perdrens hi clava cullerada el Geli. Per qu...? fa, conscient que no acceptarem aix com aix el que dir, per qu..., deia, no esperem el Treme, que a la millor ell s que sap cap a on pegar? Sisco li fa un cas com un cabs i continua la conversa amb mi. No ten recordes de com era el cam? Gens? Molt poc. Deu haver-hi una costereta pedregosa que donava en una esplanada, justetament al punt ms alt de la roca als peus de la qual es troba el gorg de Crepall. Sem va quedar gravat que el meu avi Llis contava que havien dembenar els ulls de lhaca perqu labisme no lespantara. A quin cabet de conill, deia, se li havia ocorregut de fer el cam vora el tallat... Com era? S, i desprs del gorg, tot recte fins a Estidor. Sort que s de nit ressuscita el Berna amb veu de bevedor de cassalla. Sort per qu? pregunta el Geli, que no ha advertit la sorna. Perqu aix no vors com caus penya-segat avall, panfigot rebla el Berna entre boires de son malalts. Penya-segat avall, van ser les paraules exactes del iaio Llis... I ms: Per a mi, com si shi haguera estimbat. No sho ha jugat tot per un capritx, a pesar del que he destralejat amb ella des que vaig saber qu passava, tant de viatget a la masia de Belaire, aquell catal fill de puta? Doncs, tornem-nos-en, que esta s a partir dara mateix la tomba de la meua filla, havia dit el iaio Llis esmussant les dents desprs de tota una nit rodant amunt i avall
151

pel terme, pensant que arribava lhora de tornar amb les mans buides i que li hauria de retraure a la iaia Petra (perqu les dones, deia, aquestes coses sempre les saben) que no haguera fet res per a impedir-ho. I en aquell mateix moment, sem feu un nus a la gola, pensant que all era la confirmaci que no tornaria a veure mai ms la tia ni tampoc Dora, que hauria de viure sempre amb lenyorana i dient-me que si no havia pogut marxar amb elles era perqu no tenia edat i tot aix i all, per res ms... Per si..., aventur el pare, sense massa convicci. I ell: Mireu-me a la cara: he dit que la meua filla ha mort ac i ha mort ac. Ella ho ha volgut: morta, ara i per sempre, menteneu?

La costera s dura, ens fan mal els genolls, les cuixes, finalment no ens queda ms remei que baixar de les bicis i espentar-les cara amunt. Grcies que retrobem les roderes del vehicle que ha passat per ac desprs de la nevada. A ms, perqu la cama dbil de Sisco descanse, un servidor ha de portar lUri, que encara no sha recuperat. Avancem centmetre a centmetre, jo de guia, ablamat a pesar del fred, i amb un ull sotjant la fosca per no perdre de vista el cam. No puc ms, el cor est a punt de rebentar-me adverteix el Geli, lal entretallat. Ara aix ja t remei: que ten trasplanten un de porc i prou, que tampoc no es notaria tant contesta Sisco. Sabrs traurens daquesta, Morticiet Adams? Els traur a tots, excepte a tu, Geli, tros dalfics, si no pares de fer el bocamoll li responc, emprenyat per les confiances. No deu faltar molt interromp Sisco. s impossible una costera tan llarga: les bsties no podrien pujar la crrega per ac... I nosaltres anem carregats com animals. Estic que arrossegue els collons per terra afirma el Geli, sense que ning no li riga la grcia. Qu fas? Viatjar tant de temps de nit, ha fet que els ulls sens acostumen a veure-hi quasi com a ple dia; a pesar de la pregunta, continue fregant-me la cara. Que qu fas! crida el Geli, tossint com un fumador al mat.
152

No s. Se mha ocorregut ara conteste sense parar de mascarar com puc el ble ros de la patilla de lUri. Potser anirem a parar a algun lloc habitat i han enviat la nostra descripci, en particular la seua. Aix no el reconeixeran. Tant que presumeixes, Mort, i entre orella i orella sols tens un grapat de serradura... Cal aix? Quan veieren entrant en algun lloc el ramat de moniatos que som, les grenyes fregalloses, mal vestits i pintats com negres, de seguida sabrien qui som. S, per no qui de tots s lUri. Tarda un segon, per al remat ho comprn. Que spigues que per molt que ho prepares, a mi me la bufa. Si les coses vnen malament, no pense carregar amb el mort del meu germanet: piular i que cadasc campe com puga. Aix s que deixat estar dhistries, i a vore quant falta. Aix s un home de paraula: fent de la boca cul. En fi, tu mateix... Ja avisar. I com ho sabrs? torna el Geli. Ho sabr i prou. Doncs... Doncs qu... esclate, cansat de tanta tecleta. Haurem, no s... de marcar el cam dalguna manera al Treme i la Liana, si no volem que... proposa, remenant amb la llengua una bombolla de color verd moc. I una merda! exclame. No volen anar-hi a la seua? Que se les arreglen. A ms, el Treme ens ha trobat com i quan ha volgut. Sisco no piula. El mal s la Liana: quan lUri desperte, no crec que li agrade comprovar que no ve amb nosaltres. El Geli, li ho veig als ulls, ha tingut la mateixa pensada. Pengem una bossa de plstic en un arbust, per exemple proposa capcot. Tu ja vas deixant rastre, cagat com ests, Angeculet mastega el Berna. Primer cal arribar-hi, desprs ja... Desprs, Gorri? La pujada acaba de sobte, i ara ens movem amb molta precauci per una plana coberta de mates despart emblanquinades per la llum de la lluna i uns quants pinets baixos
153

que tapen la vista. El gorg s a prop, all baix, i mature perqu perdre ara el cam seria una errada irreparable. Jo, per si de cas, em tire m a la butxaca i toque, freda com el grans, la boleta blanca que em don lUri. El meu talism. Ja? Estranyament, no s el Geli qui pregunta sin Sisco, que t un do especial per a captar el perill. S. Veniu darrere de mi, i no vos arrimeu a la dreta per res del mn. De seguida el note: s un aire humit que puja amunt, banyat de petits sorolls que a penes sescolten el de laigua llunyana, remor de fulles, de petits animals desconeguts que passen la nit en vetla com nosaltres i que t un deix molt viu de fang podrit, de tarquim profund, a penes una brisa que, comparada amb la fredor de lambient, s estranyament clida. Espereu els demane saforejant el meu bolic. On vas? s perills... El cabet et fa figa? sinquieta el Geli, a qui no agraden gens aquestos paratges. Tranquil que no em tirar, qu ms voldries... Vs a fer la m, Gorri acaba ell amb una tos que ressona entre aigua i pedra. Gloris, lleva-li la tos, recite, i en acabant ensenye la bossa, la buide de les restes resseques de companatge, lenganxe a la copa de lltim pinet a la vora del tallat. Hauria danar-men ja, per magafe duna branca renosa i guaite, en la memria el que em cont lavi sobre Felip de Lleda, a qui els civils tragueren de casa quan torn lendem dacabada la guerra, i havia aparegut mort, lligat de peus i mans, el cos destrossat pels colps de la caiguda, al fons del gorg. A degu ser lltim que va veure, tal volta era una nit tan blanca com aquesta, el riu devia brillar com una enorme corbella de plata vella entre els xops. Qu has vist, que tornes amb els ulls oberts com plats? No res, el penya-segat eixe, Geli. Impressiona... Sobretot si saps que thi llanaran sense mirar pl. I qui havia destimbar-se pedra avall? El Berna interv. Algun intil desfaenat que sho haguera buscat fent el mico per ac. Com el moniato astronauta aquell rus a qui se li enred el paracaigudes, que s forteta la cosa, estar pegant bacs pel cel i
154

anar a matar-te al tornar a la Terra. Doncs igual. Qui havia...? El cam va per on va, no thi acostes i en pau. Komarov. Qu? Es deia Komarov recorde sense ganes, amb la ment perduda. Ests empardalat, Cadver... Qu penses? hi fica cullerada el Geli amb veu nasal. No res, coses meues. No res, coses seues retruca el Berna. No vol dir res el senyoret? Doncs, vs i glopeja amb salfumant i que no parles mai ms, trompellot.

El palau de Siss. Mar Farabat i el senyor Sigler. Herbes de muntanya i un pessic de canyella. Pars spleen. El record de don Femenina, amb un apunt sobre la Guerra del Francs. Farabat conta la seua mort.

Hem girat un revolt que donava en una presa, molt ms petita que la de Durdalla i que les altres de riu amunt, a primera vista amb laigua estancada, per sen sent crrer a doll per una squia prxima. s un rec ample, cobert amb una reixa de formes

155

recargolades. Mhe de refregar els ulls per si de cas la falta dhores de son em fa veure visions: darrere duna tanca de pedra mig ensorrada (les portes caigudes es rovellen entre la brossa), hi ha un jard mal cuidat amb arbres en els ossos que sagrupen al voltant dun safareig en forma de mitja lluna de gel; darrere sala un edifici imponent, en el qual es veu, ac i all, el mos de la runa i, com per desmentir-la, en una de les ales, la barra de plata duna antena de televisi. Pareix un deixos palaus de les pellcules de Siss!exclama el Geli amb veu nasal, tan bocabadat com la resta. La imatge del Geli seria bastant exacta si no fra perqu quasi no hi queden portes ni balcons, en alguns llocs ha desaparegut la teulada, i nosaltres, amb la cara negra, semblem ms uns miners acabats deixir del clot que no cortesans o lacais vienesos vestits amb lliurea. LUri arrufa els llavis irnic. S? Doncs no sabia que a eixos casalots saccedia amb tractor. Tamb ha passat per ac: les roderes es perden cap a la part de darrere. Oi que ets tu, Meli? El cor ens fa un salt... Alg es mou en la fosca. El ms curis s que lhome (alt un despenjafigues, segons el Berna, els trets del rostre afilats, com xuclats cap a fora per una fora invisible, el cabell una tofa agrumollada sobre el front, ha fet la pregunta quan ja ens havia vist). Ah, no. Mhavia semblat escoltar lentreps dun cavall. De seguida sens acosta i mentre va encaixant un per un, repeteix el seu nom amb una cmica inclinaci de cap. Va abillat amb un impecable vestit jaqueta negre i corbata blanca. Farabat. Mar Farabat, per servir-los. Vinguin, sisplau. El Geli, que t un sentit especial per captar quan es podr burlar dalgun infeli, sha escopit una mica en el guant abans de donar-li la m. Mar? Ja podria dir-se vost duna altra manera, a vore si almenys canviava loratge i em recupere una mica del refredat este que est comenant a matar-me... Em xiulen els ots. Quan mirem de disculpar el mel del nostre amic, lhome celebra la impertinncia amb una rialla. Riu, per tamb podria ser

156

que shaguera adonat al primer colp de vista de lestupidesa del Geli. El meu nom sempre crida latenci, per mai no mhavien fet pas una observaci tan aguda com la seva afirma sense cap rastre de sorna. Com la ceba o com lall... Parla vost una mica rar, no? Ah, ja me nadono. Sc catal. I all no en posen de normals i corrents? Aviam... Quan jo vaig nixer, a una muni de pares els entr la dria de no batejar els fills amb noms del santoral. Vent, es deia el meu germ, i Lluna la meva germana. Geli Uriach (Geli dngel) nascut a esta banda de Ro Grande, molt de gust linterromp el nostre amic sense contemplacions. Entesos. Acompanyin-me, sisplau. Farabat fa el contrari del que diu i al revs. Ara, per exemple, que ens convida a seguir-lo al casalot, encn el cresol, lenfoca cap on hem aparegut i el mou amunt i avall com si traara els signes dun codi secret. Passin, passin, jo hi romandr una estona aqu fora. El senyor Sigler estar encantat de fer-la petar amb vosts. Sisco i jo ens mirem. Ens vindria b un glopet de calent i guanyar una mica de temps perqu lUri es recupere. Pel cony de ta mare, Gorri, fugim dac. Per a desfets, ja en tenim prou amb el Treme. Qu s eixe soroll? Estem fets xixina, Berna, congelats fins al moll dels ossos i lUri no desperta. Hem de descansar o no... I esta pudor que no es pot aguantar... Si boar i tot. Cansat desperar, Farabat ve cap a nosaltres. Aqu darrere hi ha les gbies de les guineus de la senyoreta Meli i lestable. Des que namoll lltima que em dic que he de llogar alg per treuren tota la brutcia, per no hi arriba el dia... Guineus? Ah, vosts en diuen... raboses. Lanimal amb ms mala fama que mai no ha existit. Meli, tanmateix, afirma que poden ser bells i nobles si hi ha qui els tracti b. Hi va anar adoptant cadells abandonats, els recriava, i en acabat els alliberava amb unes petites marques de pintura a les potes per poder reconixer-los.

157

(Mare meua, que malament est de landana el personal comenta el Berna, mentre jo torne per un moment a la caseta de Llagasta i el cor em fa un salt. Salvar unes bestioles rapaces que desprs es menjaran tots els conills i les llebres del terme...) La llum groga del cresol li dna un aire inquietant. En Farabat, tot s un excs (la fina lnia del bigotet, el mocador blanc ben planxat a la butxaca, la cortesia pampolosa) i alhora una falta, perqu qui es passeja vestit aix en una nit freda com aquesta i no sestranya gens ni miqueta dhaver topat amb una colla de mocosos desorientats i ms foscos que el carb. Vagin amb compte. Ara som a prop de les squies que portaven laigua del riu fins a la fbrica de paper. No hi havia cals per tapar-les, a ms reguen part del nostre jard i les terres de ms enll. Una fbrica de paper, este palau? pregunte. Encara que sembli mentida, ho era fins que el pare del senyor Sigler, Thomas Schiller, va faltar, cinc anys desprs de la Primera Gran Guerra. Va ser ell qui va donar a la mansi laspecte esplndid que es veu en algunes fotografies antigues. Per si en volen conixer res ms, entrin i ell els hi explicar fil per randa ens convida apagant el cresol.

Durant el cam ens conta que la manca de cura provocava que laigua es desbordara de tant en tant, i al remat una ala del palau, lesquerra, sensorr, i la dreta, lnica part encara habitable, est a estalvi del perill grcies a una presa maldestra feta destaques i plstics que ret no s com el corrent del rec principal que passa justament per davall dels fonaments de ledifici. Ja, per..., voldria advertir-lo lUri. S, els baixos estan corrots per la humitat, una entrada ms de laigua i veurem, per sn unes obres molt cares que.... Farabat obri algunes portes i veiem parets pintades de colors, scols de taulells preciosos, llars de cornises altes, portes i finestres emmarcades amb tiges i fulles de fusta, les rajoles del terra dibuixant el sl dun bosc que es mou sota el nostre pes. Fins que a lextrem dun llarg corredor ens mana callar (ning no parlava, ja tenim prou darrossegar lUri i el Berna) davant duna
158

porta tancada per sota de la qual escapa un doll de llum ensopida barrejada amb una msica suggestiva i melanclica. El senyor Sigler assenyala amb una rialleta que tant pot voler dir que de seguida ens obrir com que la seua missi acaba ac i que ja ens les haurem nosaltres amb lamo de la casa. El pare de la senyoreta Meli. Se senten unes passes pesades, descorren el forrellat i de seguida veiem a contrallum un anci rodanx, cabell i barba blanca resuats, vestit amb roba fina destiu i tocat amb barret tamb blanc, laspecte del qual em recorda el iaio Llis. (Deuen tenir por lun de laltre, que es tanquen amb clau xiuxiueja el Berna recolzat sobre Sisco mentre el Geli i jo portem lUri, que a penes pot arrossegar els peus. Entre estos tarats i la rabosera, anem b...) La cara del senyor Sigler es tiba un mica quan veu Mar Farabat, que no traspassa el llindar de la porta. Seguen, seguen amb confiana. Perdonen, acabe daplegar, des de xicotet macostum a dormir de dia i viure de nit i sempre magrada fer una volteta ple terme, per molt mal oratge que faa... Ara lleve la msica i aix podrem parlar. Grcies, perqu no sentn ni papa i a nosaltres ens agrada una mica ms moderna. No cal, no cal faig jo, incapa de llevar loda del seguit de notes del tocadiscos del senyor Sigler, que seu en una butaca, als peus de la qual unes botes de lona seixuguen a la calor de la llar. A ms, em toca reganyar els meus amics amb la mirada: la veu aguda del senyor Sigler, tot bonhomia i generositat cerimoniosa, provoca la incomoditat del Berna quan lhomenet lajuda a traures labric humit de pell de geneta abans de tirar-li una manta per damunt. Perdone que ens presentem amb la cara com el cul duna paella. Estem acostumats que de tant en tant es deixe caure alg per ac i, creguen-me, no hi vnen en molt millor estat que vosts. Per, qu li passa al seu amic? El senyor Sigler sacosta a lUri: li veu la sang, els blaus, li toca el front i ens interroga amb la mirada, moment que aprofita el Geli per mostrar-se tararot com ell sol.

159

Espera que se recobre; en el estado en que se encuentra, no siente nada. Perd? Ho diuen en Por un puado de dlares. No lha vista? Ah, s. Les pellcules de lOest amb la seua barreja daventura i drama, em fan pensar i alhora em distrauen. Qualsevol, fins i tot eixa que menciona. Veig quasi totes les que passen per la televisi. Ha caigut de la bicicleta li comente al senyor Sigler, perqu no sembolique en una conversa amb el Geli que no anir enlloc. Quan? Fa una estona. El Berna es mossega la llengua mentre lanci explora lUri per davall de la manta. Mar, porte cassons de caldo. El seu amic no t res trencat, grcies a Du. Saben si sha colpejat el cap? No. Bo, podria ser contesta el Geli. De tota manera, no sembla greu. Amb un glopet de calent reviur. (Gorri... Devia agradar-te que Llagasta set volguera follar i per aix ens has portat a una casa de forners mastega Berna amb un somriure fals a la boca veient que el vell acaba dexplorar lUri.) Aqu lhi porto. El senyor Sigler aparta uns quants papers de la taula i hi deixa la safata amb els cassons. El cristall ens escalfa els dits. Bufem i la cara ens reviu amb el baf calent. s un lquid esps, groc, sense un gram de greix, amb gust dherbes de muntanya i un pessic de canyella. Veritat que s bo? demana Farabat, amb la clara intenci dadular. Mel de romer concedeix el Berna. Una pena que tinguem tanta pressa. No ho dubte, per el bon caminant no s qui ms camina, sin qui sap com i quan descansar glossa el senyor Sigler. La seua veu atiplada lleva aplom al que diu i provoca que al Geli se li escape una rialla impertinent. Farabat limita... En un no res riem tots sense saber de qu. El Geli, esperonat per lharmonia, aprofita per omplir-se de nou el got.
160

Per fi exclama el Geli. Pensava que no deixaria mai de belar el paio eixe la can que ara acaba impregna lambient duna certa tristesa. Qui cantava? Mha semblat entendre que deia Pars intente dissimular el lleig que li acaba de fer el meu company. El senyor Sigler agafa la funda del disc i me lensenya reverent. Lo Ferr, un home que t la virtut de posar-me de seguida la pell en borr. La can es diu Pars spleen, Melancolia de Pars ms o menys, i fa uns quants dies que no puc deixar descoltar-la. Una vegada darrere duna altra, fins que els disc es ratlle, que ja em conec. I b... No han vist...? pregunta Farabat, impacient de cara a nosaltres, les natges a penes reposades en una vora de la cadira. La pregunta queda en laire, perqu el senyor Sigler para atenci a lUri, que es remou. Li ala el cap per aproximar-li el got als llavis. LUri tus, sescura la gola i escup en un orinal escrostonat que el vell aguanta en la m. Buida el got a poc a poc i en el moment dacabar-sel obri els ulls. Grcies, moltes grcies. Este caldo ressuscitaria un mort. Ja ho crec, senyor, ja ho crec. LUri el mira convenut destar davant duna cpia efeminada de Du Pare. Senyor? farfalleja. s a mi? A vost, s clar, a qui si no. Que els resulta rar el tractament? Sabeu a qui em recorda? exclama el Geli, com si estigurem nosaltres sols. Al mestre aquell, don Femenina! Don Abel Femenia (crec que fou Berna qui li canvi el cognom) era un mestre jove certament antiptic i amanerada. Per a qui, com jo, no passava el dia buscant la manera demprenyar-lo, cada hora dels dos mesos que va estar substituint don Manuel fou un suplici. Feble i esquifit, ni volia ni podia pegar-nos, i quasi tots, un per un, se li anaren pujant a cavall. Fins que una vesprada, incapa desbrinar qui shavia tirat el pet que empudegava laula, va caminar amunt i avall entre les taules i duna estrebada galtej amb tota la seua fora Sisco, lnic que no reia i que encara li guardava una mica de respecte. Fou una elecci mesquina i cruel que en lloc dajudar-lo a recuperar lautoritat destap la ronesa
161

del seu carcter; a partir de llavors, li declararen obertament la guerra i, de rebot, es redoblaren les burles sobre Sisco, a qui encara cou la injusta humiliaci que ara el Geli, tan oport com sempre, ens refresca. El bons mestres solen fer homes de b. No ho obliden la lli del senyor Sigler. (Que li ho diguen a Sisco, que encara t la cara marcada per lhstia de don Femenina sen rifa damagat el Geli.) Em permet? demana lanci al Berna, que, de mal humor, no respon. Li deu haver enguixat la cama algun trapatroles disfressat de metge. Veritat que t els msculs engarrotats? On li fa mal? s Sisco qui li nindica el punt exacte. El que mimaginava... Nhi hauria hagut prou fins al genoll. Si vol jo li puc... Farabat torna de la cuina amb unes petites tisores desporgar i un cart doblegat que lanci agafa per posar-lo en forma de falca sota el guix, i davant la mirada sorpresa del Berna, en un parell de minuts lil retalla per on creu convenient. Ara fregues i veur com retorna. El Berna, immbil, ni el mira. Fes el que et diuen, bestiola de corral ordena de lUri incorporant-se una mica. I per a mi, que he arreplegat el cadarn del segle, no t res? S, home, com no. Conec un remei, esquimal crec que s... Mar, veja si li pot fer unes pndoles de sucre torrat. Aix ja ho feia la meua besvia, i era ms dac que la ferradura per a la paella protesta el Geli, que no ha advertit la broma. Li agrada llegir, a vost, oi que s? He vist que duu llibres Farabat no deu recordar ja el que el vell li ha demanat i mobri una porta del corredor. Doncs si s aix, vingui i veur, que no sels acabaria pas mai de la vida, lhi asseguro... La sala s plena de prestatgeries atapedes de carpetes grogues amb data al llom i alguns volums rebregats. El senyor Sigler escriu cada dia des de fa sis dcades. Sho trau del cap? sen meravella el Geli, que ens ha seguit.

162

Lletra per lletra. Tinguin en compte que durant anys i panys, era la seva nica manera dexpressar-se. Ara li preparo les pndoles de sucre, senyor Geli. No cal. Ja em curar a poquet a poquet jo sol. I sobre qu escriu? Qui millor que jo per respondre aquesta pregunta, que sc lencarregat darxivar-ho em respon, sense dir res ms, Farabat. Sisco agafa un llibre i en contempla els dibuixos, encuriosit. Mar demane en veu baixa. Digui. Pot ensenyar-me alguna de les carpetes? Sense perms, no s pas si... maclareix agafant-ne una de la prestatgeria ms prxima. No senfadar el senyor...? En absolut. Nestar encantat. Tingui... Men dna una, empolsegada i plena dun grapat de papers que les gomes elstiques podrides a penes aguanten. Bona part de lobra del senyor no interessar pas a un noi de la seva edat diu Farabat contestant una pregunta que ja ni recordava: poemes, drames, llibres de viatges, novelles difcils de comprendre. I amb poques possibilitats, per no dir nulles, que mai no sigui editat. I aix? El senyor s profundament asocial, incapa de tacar-se amb les petites canallades del mn literari. Considera que publicar un llibre s propi de gent presumptuosa. Escriu per si mateix, per la senyoreta Meli i, perdonin la meva immodstia, tamb per mi, que lhe pogut llegir a fora dinsistir-hi. Que injust... comente amb recana. Segons com es miri. No tot mereix lhonor de la impremta. El millor (i la carpeta que ha agafat vost hi correspon), s el seu diari: uns quaderns en qu ha anat desant les mincies de la seva llarga existncia. Aleshores, tamb escriur sobre nosaltres. Sens dubte, senyor Geli. Amb pls i senyals. En un llibre, xavals, veges si serem importants que eixirem en un llibre. Que b, Geli, que b exclama, custic, Sisco, aix per fi alg ho explicar als quatre vents.
163

Explicar qu? Per qu parles amb tan poca crisma i cagues sempre fora de lorinal. El Geli semprenya, per la baralla no va ms enll. Mentrestant, tinc temps de llegir un paper.

5 maig de 1953 Hui al mat, passejant vora riu, mhe aturat una miqueta a enraonar amb els obrers que caven els fonaments de la nova casa de don P., justament quan un dells ha clavat el peu en una petita cripta de rajola. Hi havia cinc esquelets embolicats en un parell de pellisses mig esparracades, amb les botes, part de la guerrera i el corretjam encara intactes, com acabats de soterrar. Shan apressat a tapar-los per tal devitar problemes, tot i que no els calia patir, devien ser soldats de lexrcit de Napole afusellats per la partida de Soro Benages, que operava per ac durant la Guerra del Francs. Pobres diables, trets a la llum precisament ara, en plena postguerra de sang... Els morts, fins i tot els oblidats, sempre molesten.
Lensorrament de lala nord es va emportar un cabs de fulls. Shi van perdre deu o quinze anys de diari, una part de la biblioteca i lestudi de la senyoreta Meli. Jo sempre li dic al senyor que haurem de canviar de lloc la biblioteca per si de cas: si el rec principal es desborda, la seva obra se nanir tota en orris... La senyoreta Meli? faig jo, reconeixent el nom que pronunciava quan ens ha trobat. Per ell o no mha sentit o no men vol dir res, perqu no contesta. Mar... li dic mostrant-li una pgina treta duna altra carpeta. Est en blanc. Fotre, per una vegada que podem eixir en un llibre... comenta el Geli decebut. Tu tranquil, Gelet, que Andreu ja sencarregar dimmortalitzar les teues bajanades diu. Mecaguen la figa de la Moma... Que mhaja de pintar el Mort, el paio a qui pitjor li caic de tota la comarca.
164

El Mort? Ac lamic Andreu s el Mort, el Cadver, el Finat. El perqu, s molt llarg de contar... Ah, i el Gorri, tamb el Gorri. Ja veu, Mar, tant de nom per a tan poqueta cosa. No passi pena, senyor Andreu em consola ell. Saben? Aqu on em veuen, jo en realitat he estat mort. I, de deb, no s tan dolent com tothom creu. Tu? riu descaradament el Geli. No hi ha pas un plaer semblant al de morir, creguim. Va ser un somni. Aix no shi val. Tamb jo nhe tingut algun amb la filla de don Primitiu, ben vestideta amb una minifaldilla color taronja i botes blanques, i ella, ben amorosa, amb una m mamorrava aix, a les mamelles, mentre amb laltra... Permetin-me: era el capvespre dun mn diferent, amb dos sols al cel que anaven a pondres, un darrere de laltre i la senyoreta Meli i jo passejvem pels afores dun poble quan, de sobte, un estrany animal ens va sortir al davant. Duna estrebada ja mhavia agafat per darrere, que no em podia bellugar, tanta era la seva fora. Llavors em va corprendre la por, per Meli, per com sacabava de la manera ms absurda la nostra vida. Per va ser sentir els ullals clavant-se al clatell, el ress del cruixit de les meves vrtebres esmicolades, i de seguida tot es va transformar en un plaer immens. Mhi vaig deixar anar, qu volen que els digui. Den daquell dia que no temo la mort. El dolor, la prdua, s. Per la mort no, gens ni mica. (Fins i tot al Geli se li ha esborrat la rialla. El clatell. Aix, per on para? El bescoll li aclarisc. Ah. Que diga bescoll i ja est. I els ullals? Els claus, les dents que usen els vampirs per mossegar els idiotes com tu. Deus saber molt daix, Gorri, mort viu... Moniato. Draculeta.)

165

Un esperit lliure. 1970. Una mare ms en de la mort. El mariner Parker. El fals Regne de la Veritat. De nou Pars (dona nua sobre cavall blanc). Lilla misteriosa i el rodamn de les estrelles. Un acte damor. Esplendor i decadncia de Thomas Schiller. Mocs despart.

I la senyoreta Meli, on s? demana Sisco, avorrit potser, de tanta xerrameca. De viatge. Viatja sola: s un esperit lliure. (La cria-raboses... Que no siga una tia basta deixes que es baixa els bragues a pets.) Deu estar a punt darribar-hi, en realitat ja hauria de ser aqu. Se li ha degut complicar la feina o ha preferit no arriscar-se a cavall. A cavall, els camins coberts de neu i gel, i a estes hores? Si ve per on nosaltres hem... dubta Sisco. Porta Silv, el nostre gos. Sen sortir, no ho dubtin pas. A ms a ms, es tracta la seva llibertat, i en gaudeix, com ha fet sempre, pesi als metges i a qui pesi. Li van donar lalta no fa gaire de la casa de salut, i no pensa tornar-hi mai ms, ni jo ho permetr. Quan vingui marxarem daqu, els dos junts. Noms nosaltres: ella i jo. Noms (li canvien els ulls, tot ell vibra fins lextrem que tanta passi en un homenet com ell quasi resulta ridcula), ella i jo. (Ella, tu i les rabosetes xiuxiueja el Berna.) Si ha estat malalta, no fa precisament oratge de rodar pel terme. No s el que imaginen... La seva s ms aviat de les que abans anomenaven malalties de lnima.
166

Ah... Deu ser un primor perqu alg lespere amb la flama encesa a altes hores de la nit el punxa el Geli a veure si amolla algun disbarat. Ja ho crec que s: all on sigui, un no pot deixar de mirar-la ni de sentir que ella s la ra misteriosa de tot el que existeix. El mal s que si no hi aplega prompte, ens quedarem sense saber si est tan bona com diu, Mar. I daix nosaltres entenem un cabs ms que vost. Sisco, emprenyat com jo, es gira cap al nostre amic, el mira de dalt a baix i en acabant demana a Farabat que ens nensenye una foto. Per curiositat i per tapar-li la boca al tararot del Geli. Don Andreas en t tres o quatre de joveneta, per no li fan pas justcia. Lnica manera que la coneguessin b seria contemplant els llenos que es van salvar del desastre; o en persona, per descomptat, si sesperen que torni. I vius amb ella a la casa del sogre? Per qu no, senyor Geli? No s, a un pare no deu omplir-lo de goig viure davall del mateix sostre amb lhome que es tragina la seua filla; a ms, una parella necessita... com en diuen... intimitat. A ms, crida un poc latenci, Mar, que sent vost, i no sofenga, no massa agraciat, la senyoreta Meli, eixe caramelet, no shaja buscat un altre amb qui refregar-se si s tan bella... Ms ben igual. No s com explicar-ho perqu mentenguin: amb ella, em sento alhora frgil i protegit... La seguir all on vulgui anar, a lltim rac del mn. Si cal, per sobre de tot i de tots. De tots? Ja ho he fet. Per ser amb ella vaig abandonar la dona i una filla que tenia. (Que no et facen llstima, a la millor eixiren guanyant amb la teua partida i tot apunta el Berna.) Uf, tescolte i mentren ganes de quedar-me, per no espere que ac lUri i el Mort men donen perms... comenta, incrdul, el Geli. Ara volia fer-li jo un preguntat, si no s molstia. Quin nom s Meli? Melancolia, senyor Geli. Melancolia Sigler respon Farabat amb un somriure dolorit. Estic segur que el seu conillet no li ha vist el rave a este sonat ni en pintura ens amolla el Geli en veu baixa, no tant que Farabat
167

no haja pogut escoltar-lo. Sort que el vell, que a la sala parla amb lUri com si foren amics de tota la vida, ens trau de lembolic. Mar, porte cap ac les criatures, que diu el senyor Uriach se nhan danar de seguida ordena consultant lhora en un rellotge de butxaca semblant, per ms ric, al que em don lavi Llis. Eixim al corredor; la llntia illumina els quadres: sn dos petites teles, el perfil dret i lesquerre duna jove amb una retirada bastant cridanera al senyor Sigler. s ella? Quants anys tenia? pregunte. Ja dadolescent sendevinava la dona encisadora que seria, veritat? Que no els passa, a vosts? Mencisa aquesta sensaci, aqu, en la boca de lestmac: mha canviat la vida i, tanmateix, hauria pogut perfectament no trobar-la pas mai. En fi, ara, Meli s diferent, i alhora la mateixa: el cabell, per exemple, amb el temps se li va recargolar, i aquest pobre gris no dna idea del color coure vermell, que ha tornat boig ms dun i ms de dos, entre els quals, per fortuna, mhi compto. Coure vermell? Vol dir roig. En aclarir-li-ho al Geli, el tremolor de la cama sem desperta cru, sec. Mire lUri, que continua enraonant tan tranquil, i mhe daturar per no anar corrents cap a ell. Roja? El roig s el color del dimoni i de les raboses, o aix diuen fantasieja amb intenci el Geli mentre macoste a lUri i al senyor Sigler. Jo li ho demanar, no passe pena. Uri tartamudege. Grcies per avisar-me, senyor Andreas. Ei, companys... Sabeu quin dia s hui? Hui? retruca el Geli. S, esta nit. I jo qu s... Una com una altra, ja veus... Doncs no, porquets de sequiol. s la Nit de Cap dAny... Ja hem entrat en el 1970 i nosaltres sense saber-ho... Esta sempre ha estat una nit especial per a mi. Vos conte: solia ser lltima en algun dels llocs en qu vivem, era com un comiat i alhora una benvinguda al que havia de vindre, que mai no sabem qu seria. Lnic poble on hem repetit s Llosana, ja veus, dos en porte i esta tres. I ara, una altra volta com abans: un comiat i una benvinguda,
168

xiquets, qu s el vent, lUri en moviment. La prxima cadasc haur anat a parar vs a saber on, per per damunt de tot vull que ens recordem junts esta nit. El senyor Uriach em contava que a vost li agraden molt els llibres fa el vell, impressionat encara pel discurs del meu amic. La boca seca, busque el Berna amb la mirada perqu spiga que ara li faig costat en la idea de reprendre el cam al ms prompte possible. Perdonel, don Andreas: el meu amic s tmid com un caragol, per ja procurar que escriga esta aventura li explica orgulls lUri. El dia de dem tacar raimes i raimes de paper. Ser complicat que em supere... De menut em diagnosticaren una forma lleu dautisme (uns altres haurien dit que de bogeria, per esta s una paraula que voldria desterrar de la meua famlia): era una criatura solitria, de tracte difcil, que no podia comunicar-me amb els altres si no era per escrit (hi vaig aprendre sol, sense ajuda de ning). Vosts no notaran res, per encara avui parlar amb alg em suposa una tensi quasi insuperable. La curaci, si s que sen pot dir aix, em va arribar quan ja ning no en tenia esperances, jo el primer. Els meus iaios em buscaren uns amics, i all anava, on ells anaren, almenys maguantaven, amb el meu quadern i llapis. Una vesprada ronsejrem una mica ms del compte i no s qui propos que en frem una de bona, no tornar a casa, que quan ens trobaren, si ens trobaven, allegarem que la nit ens havia agafat al bosc sense adonar-nos-en... Dit i fet. Rodrem amunt i avall, ms o menys per on deuen haver-ho fet vosts, de casa abandonada en casa abandonada i no s, tal volta el temor que em deixaren sol degu remourem alguna potncia adormida, i vaig descobrir, a la fora, com qui diu, que podia parlar, perqu fou aix, parlant parlant, com vaig vncer la por: histries que havia llegit o sabia de memria i dinventades tamb, com no, que dalguna manera ens salvaren i em salvaren, en venien a la boca i jo les anava narrant als meus amics. Llstima que aquell descobriment es presentara lligat a dos fets que canviarien la meua vida a partir daleshores. I s que quan tornrem, em vaig assabentar que ma mare havia mort aquella mateixa nit mentre infantava la meua germaneta; havia estat buscant-me pel riu fins que trenc aiges i not els primers dolors del part, i no crec en aparicions sobrenaturals ni res per
169

lestil, per all en la solitud duna casa en qu passrem unes quantes hores, em va semblar entreveure-la i per no trair els meus amics em vaig amagar, no li vaig dir res; desprs comprendria que el seu esperit mhi havia anat buscat per acomiadar-se de mi. Les paraules del senyor Sigler em reviscolen el record de la mare mirant, com si la intuci li ho dictara, cap al forat del mur de la casa del pont de la Llunya on jo mocultava. I laltre? Ah, s. El cas s que... aquella malifeta duns xiquets que juguen a fer els entremaliats acab en tragdia. O aix pensaren tots. Qu diu ara? renega el Geli. Doncs que un de la nostra colla ja no torn. Piula, piula lanima el Geli. Ja nit tancada, sem va acudir narrar-los un fragment de la Narraci dArthur Gordon Pym, dEdgar Allan Poe, en qu... Ui, Andreu. Eixa s de les teues, no? se nalegra lUri, que sempre li havia tingut devoci. Deuen recordar que hi ha un moment que, enmig del mar, assedegats i a punt de perir de fam, decideixen fer palletes; qui en traga la ms curta, ser sacrificat perqu els altres sel mengen, i li toca al mariner Parker (s un dels episodis ms impactants deixe llibre inigualable). Doncs quan veirem el perill en qu ens havem ficat, aquell relat va suggerir als meus amics de fer ms o menys el mateix: que un de nosaltres anara a buscar ajuda (era una nit dhivern, el cel baix amenaava tempesta de gel i, pensant que anvem cap al riu, en realitat ens havem endinsat en el bosc de la muntanya), mentre els altres esperarem a recer. Medall en va traure la ms menuda, i encara que desprs, penedit, mesforc a convncer-los que no calia, que tard o dhora ens trobarien, ell, que mai no havia estat massa b, va voler fer el valent i digu que tranquils, que li sobraven turmes (va dir turmes, vs a saber don havia tret la paraula) per fer-ho. Sabrig i va eixir del refugi de pastors en qu ens protegem i no el vrem veure mai ms, ni nosaltres ni ning dels qui el buscaren... Ja ho veuen, eixes dues morts mhan pesat sempre en la conscincia, amb el pas del temps cada vegada ms.

170

Fareu b, don Andreas, doblidar-ho. Eixos crrecs, i a la seua edat, o u sels lleva, o lacompanyen a la tomba alliona lUri el vell. Ho he intentat, senyor Uriach, a la meua, per ho he intentat. Com? Escrivint sobre el que va succeir aquella nit. Com si el que ocorregu tinguera un sentit i no haguera sigut un capritx de la Fortuna que marrepleg per davant. No s jo si eixa s manera, senyor Andreas, vost sabr, per pel que fa a nosaltres, Andreu complir com un home... I li assegure que intentarem que tot el que pose sobre el paper siga veritat, res ms que la veritat, seua, per la veritat. Jo hi confie, qu vol que li diga..., encara que podem amenaar-lo perqu ens retrate atractius per a les xiques o que no ens faa piular sense trellat ni forrellat (ho dic per vosaltres, Berna, Geli). No llancen mai al fem el record de la seua amistat, que s com dir-los que no malbaraten la infncia, senyors meus. Aix mai. Una confidncia: eixe s un dels motius principals del meu ltim llibre, ja veuen. Per desgrcia ja s tard, que diuen que quan ixen els primers pelets en llocs molt delicats, cadasc es busca la vida, i ac qui ms qui menys ja se la cas... En fi, que se naniran sense conixer-la interv de sobte Farabat tallant la brofegada del Geli. Mar, han daplegar a Estidor abans de lalba. Els trets del rostre de lhomenet safilen encara ms, i als ulls li lluu la mateixa llum que li hem vist al trobar-lo. Voldria haver-li presentat Meli. Que no sen vagi pas amb una visi equivocada i falsa..., per si algun cop se li acudeix descriure sobre nosaltres. Aquesta llar no s precisament el Regne de la Veritat amolla Farabat amb rbia continguda quan abandona el menjador seguit pel Geli, ansis dalguna dita ms. El senyor Sigler, blanc com la paret, seu a la butaca i es tapa la cara com si patira algun lleu mareig, un gest idntic al que li vaig veure a lavi Llis quan lavisaren que havien trobat la nota de comiat de la tia Joana enganxada al ferret del pic, pegant voltes i voltes com un adu que mai no sacaba.

171

(Tamb t collons que hgem vingut a parar a casa dun parell de tronats que es cosiran a ganivetades davant de nosaltres diu el Berna.) Tu tanca la boqueta, sentncies ordena en veu baixa lUri .) Que necessita res, senyor Andreas? Si vol podem parlar amb Farabat... moferisc, buscant encara el moment per contar a lUri el meu descobriment. Grcies, no cal. La meua filla... sempre vaig intentar incautament protegir-la de tot, de tothom i de mi. Lhe perduda, vaig perdre-la fa molt de temps. Que de qu parlava Mar, don Andreas? Content precisament no pareixia pregunta lUri. Meli era una dona especial. La flama del geni sol anar unida a una sensibilitat malaltissa. s aix, ara mha costat adonar-men per s aix, en ella grcia i maledicci van tan unides que no sn res una sense laltra. Perqu mentenguen, ella era una llum que el ms lleu al podria apagar. Aix no es fcil dassumir, sobretot per un pare, i diguem que, per culpa meua, ha viscut temps, massa temps lluny de mi, all on jo pensava que podrien curar-la i en realitat li feien un mal irreparable. Tant, que alimentaren les fortes tendncies autodestructives que tenia ja des de molt menuda, herncia sens dubte de... Per Du sap que ho vaig fer buscant el seu b, noms el seu b. El vostre b, direu millor ens arriba la veu de Farabat. El vostre, perqu cercveu treure-us del damunt el comproms que la seva malaltia representava per a vs i per al que somiveu ser, un gran escriptor: oh, el gran escriptor... Tot aix sense parlar de la gelosia que senteu en veure en ella els dons que vs no posseeu ni podreu posseir mai. El vell ajoca el cap i ens defuig la mirada. Tota la bonhomia que li hem vist en rebrens o quan alleujava els dolors del Berna, shan esvat de sobte, i al seu rostre noms queda una expressi desencaixada per encara no renyida amb la illusa esperana de revertir un impossible. No sabeu si lheu perduda encara em console i el console mentint a contracor. S... Durant molt de temps, em dolia vore-la cada dia convertida en... Me navergonyia, sentia que el seu comportament fora mesura (esgarr els quadres de ms duna exposici dartistes
172

impostors, com en deia, i amb la mateixa manca de complexos trenc ms duna famlia en nom dun amor de qu abominava tan rpidament com shavia deixat prendre, per posar-los-en uns pocs exemples), posava al descobert una falta meua que jo volia ocultar, i vaig arribar a desitjar que... Per no: ara no moposaria que marxara amb Mar, si s que torna... Que fcil resulta penedir-se a aigua passada. Si fins i tot arribreu a llogar el pags aquell perqu mats un per un els animals que havia criat amb les seves mans, i que sabeu que eren per a ella el signe de la seva diferncia... Ara s, el Geli t una intervenci providencial. Llavors, ella i tu esteu... enfigats. O enamorats, com en direu vosaltres. A vore on anir la parelleta... Molt de compte, Mar (Mar ja s fora): si no vos caseu, en el primer lloc on vos demanen el carnet didentitat... Prenga nota, senyor Andreu maconsella el senyor Sigler. No s bo capbussar-se sempre en un mateix: alar la vista un dia i es trobar sol. Almenys li queda el que ha escrit, que s com una altra vid.. No mha servit de molt, com es veu a les clares. Si s que tindre tot el dia el nas clavat en un full no pot ser bo... bromeja el Geli trencant un silenci glacial. Que on s ella? pregunte, buscant una resposta que em diga que el dest no sacarnissar ms amb el pobre vell. Ben b, ho ignore... Acabant la seua obra, supose, lnic, em va retraure abans danar-sen, que mimportava della, si s que ja havia aconseguit jo que no mafectara la fama de desequilibri mental que duia aparellada el nostre cognom, a la qual havia contribut presentant-se nua sobre el seu cavall blanc en la inauguraci de les seues exposicions (una provocaci massa excntrica fins i tot per a una ciutat tolerant com Pars) o tancantse amb els seus estris en una habitaci pe pintar mentre feia lamor amb els homes i les dones que volgueren oferir-shi perqu sols en eixe estat de tensi total dels sentits podia aconseguir, afirmava en aquella poca, alguna obra veritablement inspirada... Quin sarcasme: decid deixar-me-la all on jo poguera contemplar-la quan ella marxara. La seua obra? insistisc, guaitant a la boca del pou. Pintures.
173

Doncs el que s ac no sacabaria la faena bromeja el Geli, assenyalant les parets escrostonades. Parlava duna altra classe de pintura, senyor respon amb pacincia lanci. Apostaria que fot cares amb dos nassos i tres ulls, quadrets de colors simples, gargots de criatures, o collonades com el paio eixe del bigoti engominat que trauen en la tele. Dal. Aix, com es diga. Ella tenia una altra idea: lart en general, i la pintura en particular, ha de tocar el ms ntim de lhome, i si s autntica, ha destar viva, com un element ms del mn que ens envolta, un ms, s, per revelador perqu provoca que lhome mire cap a fora i alhora dins seu, no ha de ser una mera decoraci ni un pur adornament. Si no et sacseja lnima, la pintura no s res... Ja he contat all de lhabitaci... Per aix oblid els quadres, i amb una idea genial i excessiva, com totes les seues, ha anat pintant les parets i sostres de les cases abandonades de la ribera, per si algun dia... Cares dhomes i dones que busquen escapar de si mateixos cap a un lloc que no se sap molt b si existeix... faig amb algunes de les escenes de landana de la casa del pont de la Llunya en la memria. (Cadver: portem un gabieta amb nosaltres i no ho sabem; que no et tanquen a tu tamb algun dia com a la rabosera apunta el Berna. Ja procurar jo evitar-ho, ja. S, cervellet de fang? Com? Escrivint. Estenent en el fil de la roba tots els fantasmes. Incls tu. Ha, ha i ha. Com el vell, no? Ja veus de qu li ha servit al iaio cagar i cagar quilmetres de tinta sobre paper.) Deuen haver entrat en alguna casa i han vist els frescos, veritat? No conteste jo al mateix temps que al Geli se li escapa un s (em preocupa, ja veurem si aguanta la temptaci de fer el bocamoll).

174

O una cosa o laltra... sestranya benvol el senyor Sigler abans de demanar-nos, a lUri i a mi, que lacompanyem a la biblioteca. Voldria obsequiar-los amb un regalet. Perqu lligen... Quan puguen, eh, el cas s que els aprofite. Ens porta davant dun prestatge atapet de llibres. Lilla del tresor, Robinson Crusoe, la Narraci dArthur Gordon Pym de qu acaba de parlar, en edicions amb lletra gran i amb gravats, la collecci completa del Tesoro de la juventud (a lescola falta el nmero 10, que diuen que va cremar lHerni), en les pgines de la qual vaig capbussar-me en les histries de Rip van Winkle, Alad i Al Bab, Sinbad, Aquilles i Ulisses, la narraci de com Schliemann excav Troia i Carter la tomba de Tutankamon, les gestes dAmundsen i els tristos finals de lexpedici de Franklin al Pas del Nord-est i de Robert Scott al Pol Sud. Per la joia s, sens dubte, un llibre illustrat de llom roig que no matrevisc a obrir perqu de segur que Gideon Spilett, Cirus Smith, Pencroff, el negre Nab, Harbert i el capit Nemo hi tenen una cara distinta de la que els imaginava quan em resultava impossible abandonar la lectura de Lilla misteriosa. En prefereixen algun? Magradaria... comence, sense obeir el manament de lvia Petra, que no es cansa de dir-me que mai sha de demanar res, encara menys si ens hi conviden. S? Un que haja escrit vost. Si pot ser, s clar. Al contrari, mafalaga, no sap com. Abans... la can... Supose que hi deu haver estat, vost, a Pars... A mi sempre... li dic mentre regira quaderns i ms quaderns. El temps suficient perqu men quedara una nostlgia incurable. Del darrer viatge sobretot, encara no fa un any: hi vaig anar amb la meua filla justament abans de la seua ltima recaiguda, quan estvem convenuts dhaver conjurat bona cosa del mal que ens havem fet lun a laltre. Ning no la recordava ja, i vrem poder viure a fons, com dos turistes annims, el Pars dels artistes i dels escriptors, dia i nit, museus (Leonardo, La Tour, Van Gogh, Renoir), carrers, teatres, els cementeris sota la pluja buscant les tombes de Baudelaire, Stendhal, Zola, Proust...
175

El vell agafa dun prestatge un quadern gros i mel dna desprs traure-li la pols amb la bocamnega. Prenga. s un honor, un autntic honor. I cregam si li dic que ning com vost per ser-ne el propietari. s un bon grapat de fulls escrits amb lletra menuda. Camins de dulcamara, es titula. La firma no deixa lloc a dubtes: A. i M. Sigler. ltima revisi dA. Sigler (desembre de 1969). El llibre que ms mestime, el resum de la meua vida i el que cont dalguna manera tots els que he escrit i els que no. Dulcamara... La meua iaia i ma tia... balbucege, per disfressar lestrany pudor que em provoca la generositat de lanci. En porta un termos ben plenet i grcies a aix ha aguantat com un home fins ara completa lUri. Doncs me nalegre. Nhi ha molta per ac, de dulcamara. Pixum de bruixa lanomenaven alguns ximples, que en desconeixen les qualitats teraputiques; si sutilitza en la mesura adequada, s clar, perqu en excs pot resultar mortal... En fi, Camins de dulcamara, exemplar nic, el meu present. Fa poc que lha revistat... S somriu afalagat, hi he treballat fins una estoneta abans que Mar els portara, per ja nhi ha prou, com deia un escriptor, ara no recorde qui, el mal ja est fet. El text est acabat, sols hi falten elements accessoris, la divisi per captols, alguna cita al principi, poca cosa. Si noms en t un, jo no... No, de veres, quede-sel. Solament aix tinc lesperana que no es perda quan jo i tot a desapareguem un dia. I li done perms per utilitzar-ne el ttol en el futur... Grcies, moltes grcies. Una pregunta... Diga, senyor Andreu, diga. M. Sigler, s... La meua filla, s. Li conte... Abans de marxar de viatge, ens engrescrem a escriure la histria de les nostres vides. Pretenem esbrinar en qu ens equivocrem, de qu era responsable el dest encara que no hi criem i de qu nosaltres. No es tracta, per, duna obra realista, no hi busque aix si s que mai la llegeix. Per desgrcia, les seues absncies... per motius que no fan ara al cas, alguna crisi de tant en tant, i certes... desavinences insalvables mobligaren a acabar-la a mi sol... T ra el senyor Farabat: estava
176

meravellosament dotada per a escriure, molt ms, quina ironia, que son pare, suposadament lescriptor de la famlia. Per qu es dedic, doncs, a la pintura? demane, a pesar de la impacincia que veig en els gestos dels meus amics. Al marge de paraules i de personatges vius, la tasca de fer creble el temps que exigeix una novella la posava nerviosa i la cansava. Senzillament, no podia. Estampes s, alguna escena allada, traada amb una ploma mestra (que ac i all hi he conservat), per ella preferia crear una altra cosa. En un quadre captem tot en un sol colp de vista, i dalguna manera aturem el temps, no lhem de desplegar, pare, es justificava per haver abandonat el llibre que escrivem a quatre mans. Eixa illusi, perqu no deixa de ser una illusi, la fascinava. A ms... Bo, no s si a hauria de contar-ho... Vost conte lanima el Geli amb un colpet a lesquena que ja ens encarreguem nosaltres dalar-ho en un sac trencat. Doncs que sense voler-ho, el que escrivem va anant reviscolant certs records, obscurs, perillosos, i els personatges, que eren i ja no eren nosaltres, de vegades actuaven pel seu compte duna manera que no tenem ni la capacitat ni la voluntat de controlar. Fou, diguem-ho aix, el darrer daltabaix que ens enfront. Perdone Diga, senyor Andreu. La seua filla nha llegit la versi final? Quasi tota. I qu nopinava? Com que en coneix la versi acabada, no marriscaria a... Si vs no, jo s sentim Farabat que ve cap a nosaltres. Li va semblar una oportunitat desaprofitada, sabeu molt b per qu i quan ja pensvem que no continuaria: desaprofitada, s, hi vau deixar passar locasi dacceptar la vostra culpa en el seu mal, i no em refereixo a laspecte purament hereditari, sin al fet que essent vs, tal com us agradava de presentar-vos, una persona oberta, sensible, comprensiva, fssiu el primer a expulsar-la de la normalitat, tal vegada, qui sap, perqu sassemblava massa a vs. I la va llegir, mhi consta, intentant de veure entre lnies una disculpa, que hi expliqussiu el que no tenia explicaci, per res. I aix li va doldre, no ho podeu imaginar com. Ms encara, en
177

algunes pgines hi va trobar sota lembolcall duna histria enigmtica, les ganes que ella sesvas, fos com fos, de la vostra vida... No s de veres, Mar, no s de veres. Hi apareix, segons em va dir, una dona molt semblant a ella que moria, per la seva prpia voluntat o no, no hi quedava gaire clar, per Meli no va tenir dubtes del que en el fons aix significava. Un acte damor, Mar, li ho assegure de tot cor, aix s el que s aquest llibre, i a la meua manera, un mea culpa, Mar. Un mea culpa, per sobretot un acte damor, tinga-ho present. Sou vs qui no va consentir que jo el llegs, per... tant de bo sigui com dieu. Encara sort si al capdavall heu decidit de no soterrar certes coses de presses i corregudes. El Geli veu una escletxa i hi introdueix la seua malintencionada tafaneria. Ui, secretets tenim. A qu es refereix, senyor Sigler? No res, no s el moment ara. Jo els en puc parlar si volen, en sc part implicada. Mar, no cal prega el vell. Per comenar, sembla que la versi dalguns esdeveniments determinants de la vostra infantesa s, si ms no, tan romntica com i perdoneu-me la cruesa, illusria... La veritat, crniques canten, s que un dels vostres amics desaparegu en el no-res, tant fa si era un cap de trons. Tamb amagueu que la resta de la colla, xiquets i xiquetes, sols els atraparen cinc dies desprs que vs i un altre pobre diable decidssiu de tornar pel vostre compte. Meli ho va esbrinar, necessitava saber per qu alguna gent la mirava malament i la culpava de coses que desconeixia: vau signar amb sang del tou dels dits un pacte de silenci per amagar algun fet greu, no ja una entremaliadura de noiets i noietes innocents (per cert, que una va deixar de ser-ho en aquells dies, amb el consegent escndol quan el metge revel als familiars els resultats de lexamen), per all vs i la vostra conscincia. I encara li van contar ms potser per aix va veure realment com les gastveu: que a penes vau aguantar la pressi un parell de dies i els delatreu, i els van capturar (perqu all era una fugida en tota regla), i per fi tornaren al poble que ja no eren els mateixos, i a qui no sel van emportar al reformatori es va donar a la mala vida (com
178

un que va acabar amb una navalla clavada al pit pocs anys ms tard). S, all va comenar tot, segons Meli... La mania de disfressar la realitat, que vs i els que son com vs anomeneu cnicament ficci, mania que va anar degenerant amb el temps cap a locultaci pura i dura, i en la marginaci de tots aquells que amenaaven la imatge que us haveu fabricat en les vostres fantasies descriptor per sobre del b i del mal, amb ulls cecs i odes sordes al dany que fieu. Us en poso un exemple ms? El vostre fill, el germ de la senyoreta Meli. El germ? se sorprn el Geli, els ulls mig aclucats de malcia. Va morir ofegat als dotze anys, un dia que les dues criatures havien sortit a passejar vora riu... Les culpes, com no podia ser daltra manera, van recaure sobre Meli, que tot i menuda era la ms assenyada, no va voler posar-se on no tocava. I ning no va fer res per estalviar-li-les, s clar. Shi va malferir mirant de salvar-lo, i li va quedar un trauma que se la menjava nit i dia. Fins i tot, amb el pas dels anys, va intentar tres o quatre vegades de treures la vida, la qual cosa us va convncer que havia de rebre un... tractament... adequat en el lloc... pertinent. I aix per no parlar de la senyora Felicitat, que vet aqu quin nom per a una dona que va morir abandonada en una casa de salut amb una criatura al seu ventre. Mar, tot t un lmit, no consentir que rebregue la memria de qui... A ms, vost sap massa b que, com molts artistes que viuen installats permanentment en la desesperaci i en fan la font dinspiraci del seu art, com s el cas de Meli, mai no hauria pogut atemptar de manera seriosa contra la seua vida. Mhaureu de perdonar, per jo fa temps que sc immune a les vostres protestes de sinceritat. Sempre conteu de vs all que us conv, tamb avui, davant daquets senyors que en fan de testimonis. Ja que hi sn, digueu-los la veritat, la veritat de la vostra covardia... s intil que us demanin ms detalls del que va ocrrer aquella nit que us perdreu al terme; tanmateix, amb all que heu revelat nhi ha prou. Ara jo em refereixo al que vingu desprs: que a vs, com a fill de Thomas Schiller, ning us en volgus passar comptes, a diferncia dels vostres amics, que van ser acusats de la desaparici de Medall sense que vs gosssiu fer una passa endavant a fi dexculpar-los. O, per exemple, i no mobligueu de convertir-me en advocat del diable, que us
179

refugissiu en una presumpta recaiguda en aquella malaltia que us allava de tot i de tots, mentre els vostres antics amics i les seues famlies pagaven els plats trencats, i vs pujveu sense cap entrebanc, portant una vida normal, que tingussiu la sort (i que em perdoni la senyora, perqu no la vaig conixer, sols en s el que me nha contat Meli) de poder triar per casar-vos una infeli a qui doblveu ledat, incapa per naturalesa de dur-vos la contrria en res, menys encara de burxar en el vostre passat. La mirada del senyor Sigler, dolguda, extraviada, s la de qui no troba consol ni fora ni dins dun mateix. Lnic que fa s tornar a oferir-me el llibre. Com si all estiguera loculta la clau daquella vida que Mar (ha eixit de nou) blasmava sense pietat. Desprs de tot el que han contat, no s si... rebutge de nou el present del vell. No, no, s seu, s seu. Tal vegada a vost li dir alguna cosa profitosa, i ara que ja en sap part de la histria, podr jutjar-lo i jutjar-me amb una certa generositat, si ho creu convenient... s... s un llibre daventures, si no de desventures, de lectura fcil, tot i que de vegades es preguntar qu s de veres i qu no, qui conta i a qui (s un tema que mobsessiona, aix com tamb la capacitat de lescriptura de fer-nos creure que la vida t un sentit i que el podem entreveure a travs de la paraula). Ho entendran quasi tot, perqu a pesar que les accions es perden en la nit del temps, les adobrem amb detalls per fer-les ms actuals, els pocs que ens aplegaven a la meua filla i a mi del mn de fora... Vost en no vol cap, senyor Uriach? No shi esforce, don Andreas... No nhe llegit ni en llegir mai, preferisc que alg mels conte a lorelleta o veuren la pellcula. El meu, done-lil a Andreu, que ell men far cinc cntims, encara que ja en porta prou damunt, ms que menjar i roba. Que mels ensenyaria? Per pura curiositat li ho demane. En duc uns quants noms mexcuse, amagant que de meus, meus, no en tinc ms de cinc, els que mhan anat regalant per Reis o per a laniversari, ms algun que nhe rescatat de labocador de la Roquissa. Hum, Dioses, tumbas y sabios, de C.W. Ceram, Las mejores conversaciones de don Quijote y Sancho Panza, i una selecci de Les mil nits i una nit... Molt ben triat, ja veig... Pare lorella, que li
180

llegir una cita... s duna novella preciosa, El rodamn de les estrelles, de Jack London. La coneix? No, eixa justetament no... No importa, si no haguera sigut pel ttol, un dels millors que conec, no mhauria llegit un llibre que cont frases tan profundes com esta: Un xiquet amb lesperit encara no turmentat per la vida, posseeix en el grau ms alt la facultat doblidar. LUri trenca el breu silenci. I aix qu vol dir? Doncs que sols el dolor pot generar el record. Prengan nota, senyor Server. No he ents ni un borrall, per tu ja saps, Andreu, company: mentre nosaltres ens menjarem el mn si cal, tu a vore passar fum... Un poc trist, no? Que no ho deus estar fent ja, momieta? Miren com descriu un personatge del llibre el moment precs de la mort: Queia, per no vaig arribar a tocar la gespa.

Menlluernaren espurnes de llum, loda em zumzej, vingu la foscor, de seguida trencada per una lleu resplendor i uns dolors tan aguts que em resulta impossible descriurels. Se nadonen?

Parla amb pretensions de veritat duna experincia que ning de nosaltres podrem contar mai, i a la seua manera ho s; aix s la passi que el seu amic i jo compartim, senyor Uriach. Doncs qu vol que li diga, ja li nha caigut una bona, no voldria estar jo dins la seua pell... I una cosa, el llibre no li pot fer cap b: a la nostra edat es pensa en qualsevol cosa abans que en morir afirma lUri. Ens queda tot per viure... A mi magradaria poder comenar de nou cada dia; eixe impossible li amarga a u els darrers anys. Ho diu perqu voldria arreglar les coses amb seua filla? Per ella, s. Tot canviaria si tornara, nestic segur. Si tornara, dieu? Per la forma en qu parleu, no pareix que en tingueu esperances... Qu vol que li diga, senyor Andreu... Malgrat tot el que ha pogut escoltar, la conec molt b. No vull decebre este pobre home ni tampoc caure jo en el desnim, per sospite, perqu ella aix mho va insinuar, que es trobava un punt lmit del seu art (que ja no li oferia el que ella hi buscava, talment els passa a molts artistes genials com si lhaguera exhaurit) i en un de no retorn de la seua vida, perqu qualsevol cosa, tal volta com a conseqncia del seu
181

esgotament artstic i el pes del passat, langoixava. Se mhan tancat tots els camins, tots, em digu, el peu en lestrep mentre jo li subjectava les regnes del cavall en qu es diposava a marxar dac, la frase que repetia obsessivament quan queia en les fortes depressions que al remat lalienaven de tot i de si mateixa, i que a mi em foraven, per la seua supervivncia i la meua, a posar-la en mans de... Com si aquestes paraules el portaren, reapareix Farabat, el cabell sobre el front i rastres de gotetes de gebre enganxades a la jaqueta. Deu haver anat un moment fora amb el cresol, a empomar el fred, i de sobte mentren ganes de parlar amb lUri a veure si sap com dir-los el que ell i jo sabem, perqu em dol que tant lun com laltre visquen amb una esperana intil. No sen vagin encara. Meli est a punt darribar. Mha semblat veure Silv, el seu gos. Mirin, per all corre! Silv!! Ja que marxen, permetin que els gui a travs del jard... Shi confondrien a la primera. Quant ens deu faltar per a Estidor? A pas normal, dos hores i mitja. Ara b, com que porten tamb el cavaller malferit, hi arribaran a lalba, si no una mica desprs contesta el senyor Sigler arreplegant ell mateix alguna de les nostres bosses. Tenim bicicletes. Les hem deixades vora la tanca explica lUri. El Berna sala i, amb cara de preocupat, va trontollant cap a la porta. LUri fa un gest a Sisco perqu vigile on va mentre nosaltres atenem el vell. Se li oblida el llibre em recorda el senyor Sigler. Li fa molt de mal el dit? Lhe vist que es dolia abans, en agafar-lo... No, ja quasi ni mel sent faig el milhomes. I la ferida de la cara tampoc, s clar. Tampoc. De tota manera, se li podria infectar. Li posar una miqueta da. Obri un flasconet que ha agafat de no s on i munta un punt que em crema a la galta. s oli de serp. Diuen que es fa ofegant-ne una en oli i deixant-lo en reps. Jo no mho acabe de creure, per s m de sant per a de les espines. Jo de menut men vaig fer unes
182

quantes caant entre esbarzers, i a penes men qued alguna petita cicatriu que ni es veu somriu. Que els passa res? Mho poden contar en confiana. Mentre es mira loperaci amb gest de fstic, lUri li resumeix (inventant quan li dna la gana) els motius pels quals uns mecs mascarats recorren de nit els camins del terme, tan lluny de casa. Quan acaba, el senyor Sigler aprofita el moment que el Geli, tal volta avorrit, tamb ix de la sala, i sarrepapa a la seua butaca. Ara entenc el seu amic, a un pas dEstidor i sense haver sabut res de son pare... El meu si em permeten la confessi va acabar malament. El negoci del paper comen a afluixar desprs de la Primera Gran Guerra, i all lagaf ja sense forces per a evitar la fallida. Diuen que, en una aposta descabellada, va intentar posar de nou en marxa les mines dor de riu amunt, que tothom sabia que eren una mamella exhaurida, fins i tot va regirar els ulls daigua perqu alg li va dir que shi sol estancar lor que porten els rierols. Hi va perdre dents i queixals, no li qued ni la borra de les butxaques. Com que ma mare, ja ho saben, havia mort de part, ens deix en mans duna tia nostra, jove i viuda, que vingu amb la seua filla de Pars a criar-nos a mi i a la meua germaneta, mentre ell vivia a mig cam entre el palau, la masia on solem passar la calor de lestiu i una casa prop de la torre dels Aladrins. Va viure els darrers anys prcticament en la misria, ell, que havia estat tan ric o ms que don Primitiu, fins que el seu rastre sesborr: els ms pietosos asseguraven que havia regressat a Alemanya, per tamb nhi hagu que contaven que el trobaren mort, penjat duna biga daquella casa, el motiu, que havia perdut el cap per la seua cunyada, shi veien a la masia i a la casa de la torre dels Aladrins perqu no volia tacar la memria de la seua esposa tenint relacions amb la seua germana al palau que havien compartit. Fins que ma tia, probablement cansada de malbaratar la joventut en leducaci duns nebots que ladoraven, malgrat tot, i farta de la maledicncia (segurament decebuda tamb dun home cada vegada ms tancat en si mateix i desesperat, si s veritat el que contaven), torn a Pars amb la seua filla i un home de la rodalia de qu shavia enamorat. En fi..., ja veuen... No tinc notcia que hagen trobat ning per ac, menys encara amb eixes senyes i en eixes... circumstncies. Qui sap si no pot haver ocorregut en algun altre poble, aigua avall.
183

De colp i volta, Farabat sembla despertar. Un moment, sisplau... Per no, no pot ser. Seria una casualitat xocant, xocant i cruel. Mar: parle clarament, per lamor de Du demana el senyor Sigler. Lhome que cerquen els petits... Ha de passar una estoneta perqu sadone que tots tres nestem a laguait. S a qui es refereixen.. No recorda que li vaig comentar ahir que fa uns quants dies que no sortia al cam? Mocs despart? Es refereix a Mocs despart? pregunta atnit el senyor Sigler . No... Com... ? Abans dahir vaig escoltar al poble que els civils lhavien portat a la caserna... No pot ser un altre. El vell seu a la butaca; cansat, mira cap a la porta per la qual ha eixit el Berna. Que qu s? vol saber lUri. No res respon lanci. Eixe home... Ha viscut per ac des que jo recorde, i mai no lhavien molestat. No nhi havia pas raons... Poc podia contar-los, a penes parlava hi posa cullerada Farabat. Si sc jo, que gaireb cada dia li donava algun roseg de pa i no sabria descriure quina veu t. Pobre desgraciat lamenta, movent el cap, el senyor Sigler . Espere que no es tracte de res ro, perqu el rebentaran. Qui ha manat que el busquen? Fins on nosaltres sabem, ning respon lUri, a qui la menci dels gurdies no agrada. Andreu coneix la famlia millor que jo. Quan desaparegu, regiraren tot el terme. Cinc o sis anys desprs van dir que lhavien trobat dins dun forn de cal. El Berna, per, mai no sha tragat que aquelles foren les restes de son pare. Ah, no? Era, o havia sigut, un rojo, i temia que un dia o altre li buscarien les cosquerelles. Alguna promesa degu fer-li a Berna, el seu fill, que ell sempre ha estat esperant-lo. Doncs vet aqu si era prop, com qui diu a una jornada a peu. Estrany que hagi estat tant de temps a la vora de casa sense que ning no se nadons... reflexiona Farabat amb el pensament en una altra part.

184

Als de Llosana, els para molt haver de trepitjar el cam del gorg, i quan han dagafar el tren o anar de compres, prefereixen acostar-se a Mdega. Ell es degu assentar a la cova, mig amagada per lalzinar, i a poc a poc la gent sacostum a vorel all i no els importava donar-li de menjar si en demanava. Era inofensiu. Alguna volta hi vaig entropessar, el cap ple de repelons, la cara desencaixada (semblava que no tenia els trets al seu lloc), i caminava desme, com un home a qui li hagueren buidat lnima. I com heu dit que es deia, senyor Andreas? pregunta lUri, malgrat que, com jo, no ha oblidat el malnom ni un sol instant. Mocs despart santicipa Farabat. Qui el va batejar no es va escalfar gaire la ttina: el nas li degotejava i portava sempre una crosta verdosenca sobre el llavi superior. I vost, Mar, que ha parlat amb ell, diu que...? Com si tingus el cervell de pasta de galeta, senyor Uriach; mai no li he escoltat pas ms de tres mots seguits. Andreu!! crida lUri esglaiat. s lltim que sent abans de caure plegat al terra. Desprs, corredisses, ombres que sabalancen sobre el meu cos segat per un colp sec a la cuixa que em cala fins a los. Fill de mil pares! Et penjar amb els teus budells! Tu tens la culpa de tot, tu! mamenaa el Berna gratant-se una mica el genoll. Ni lUri, ni Farabat, ni el mateix senyor Sigler, avergonyit i espantat alhora, poden calmar-lo. Jo, mentrestant, intente recuperar la respiraci i pose el peu en terra. Un calfred dolors em fa plegar la cama mentre em recolze sobre el muscle de Farabat i note la pudor de les seues aixelles a travs de la tela del vestit. El senyor Sigler, amb lespant gravat en els trets del rostre, mofereix la butaca. Calma, calma, no paga la pena repetisc, convenut que el Berna noms ha volgut, com deien els antics, matar el missatger. No s res. Anem-nos-en de seguida ordena lUri de mala llet. Ja voreu com all fora el gel i el cam (i si no les meues hsties) vos espavilaran. Tu el primer, Berna: i tranquillet, no siga cosa que thaja desclafar el cap si tornes a rebotar-te. Eixim sense esperar Farabat i entropessem amb Sisco, que acudeix atret pel rebombori, i una mica ms tard el Geli. Fora fa
185

ms fred que quan hem entrat; cal cordar-se les jaques humides, i agafem precipitadament els bolics, en particular jo el dels meus llibres, ara amb el que mha regalat don Andreas, que no voldria perdre per res del mn. Mar arriba sense dir res, obri la porta de lentrada que dna al jard abandonat, es posa el bra a lalada dels ulls per protegir la vista i avana apartant-nos les branques desbarzer, o ens aconsella que anem a espai de no caure en alguna piqueta coberta de fullaraca. A la nostra dreta, percebem la pudor de la gbia de les raboses i lestable. (Quin quadro, tu... El don Femenina es deu haver emportat un disgust de repicam el colze: si no palma esta nit, ser de miracle comenta burleta el Geli.) Hum, quina sort... Mirin. Passem la clariana de la font cap al cam dlbers que duu a la porta de la tanca; les rames nues, de tan blanques semblen haver cristallitzat a la llum minvant de la lluna. Que hem de mirar, Mar? pregunta lUri, amb aquella mica de nostlgia anticipada que se sent quan estem a punt de separar-nos de qui tal volta no veurem mai ms. Silv! Vine cap aqu! Si no volen res ms, me nentro una estoneta, que he dagafar el fanal per si de cas aparegus la senyoreta Meli sacomiada Farabat sense moures del lloc. Fins a la prxima, Mar. Ms val que no (bon senyal seria), per tornin quan vulguin. Adu-siau. Partim, almenys jo, amb el cor ple duna recana neguitosa, profunda, que a penes em deixa respirar. Ui, veges qui tenim ac sescolten submisos gemecs canins . Ens emportem el gos? A la millor la Busqui es calma un miqueta i deixa danar tothora olorant-li les pilotes al Treme. s Voro, el gos de la Liana, que saproxima a nosaltres, pesat, rabassut. Geli. Agafa ara mateix el xitxo, pega-li una puntada al morro i amollal dac, que no el vegen. Que li donen per cul a ell i a tots els gossos de lunivers. LUri fa el senyal de partida, i en aquest mateix instant ens adonem que ni tan sols hem dit adu al vell.

186

Llgrimes. Sisco Holmes pregunta.

Mecaguen la figa del rector remuga el Geli prop de la porta. Qu deu voler ara aquest tros de col. Que no veig les bicis... LUri, enmig del rogle, ens mira un per un. La idea darribar a peu fins a Estidor no li pega gens b. Abans dactuar, encara observa de gair el Berna, que descansa amb desgana sobre el muscle de Sisco. Geli, qu tramaves ac fora? Estic fins als cocos de tots vosaltres. Vos les hauria portades si poguera perqu mogureu a fer la m i em deixreu tranquil, no al contrari. A ms, hem eixit junts, Sisco i jo..., no em culpes duna cosa que no he fet, dacord? Em fa mal la gola i no vull gastar saliva. Algun gnguil ens les ha furtades o sha entretingut a amagar-les, que per al cas s el mateix. Andreu, Sisquet, feu una revoladeta. Ens escampem, no tant com per a perdrens de vista, i de seguida hi tornem. Sense les bicis, s clar. Res resumeix el Geli. Quin cabronot. LUri em fita i de tant en tant clava la vista en la foscor. Ning no el menciona, per com que la Liana va amb ell, estem lligats de mans i peus. Sisco, on era lentrada? Vora cam? A laltra banda daquells arbres, Uri.
187

Carregueu-me el Berna al be. Rebentars per dins, xaval es compadeix Sisco. Quan em canse ja demanar ajuda. Mone. Li colloquem el Berna, abric i tot, sobre lesquena i malgrat que el desequilibra el pes de la cama enguixada, alena un parell de vegades i espera que jo li briga el pas. Lentament rodegem la tanca de pedra del palau, que ja a penes es divisa des dac, i de seguida baixem una petita costera amb poca neu, per fortuna molla. Amb el tractoret haurem anat a tota pala. Quin tractoret, xe? Quin ha de ser, el del vell. El tenia aparcat a la part de darrere del palau. Aix feia les voltetes pel terme de nit, t una xicoteta cabina i tot... Sols hauria calgut un remolc i... Per a vore qui ens portava, si ell no shi ha oferit. Ning no escolta el Geli (desprs de tantes nits, un parell dhores ms o menys de picar sola no importen tant), per jo s. De sobte, lligue caps, toque el bony del llibre al saquet i comprenc una per una totes les paraules del senyor Sigler. Un acte damor, havia dit, i un mea culpa. Langoixa em baixa de seguida als pulmons i em fa caminar amb la mirada a ras de terra sentint-me el dipositari duna histria terrible, que sembla feta perqu la madure dins meu fins que algun dia no tinga ms remei que contar-la, ja que ser tan meua com del senyor Sigler. Mire lUri, per ell est pendent del Berna. Tot b? El Berna no contesta. nicament reviu dos-cents metres ms enll. Deixam. LUri, que es diria que sesperava alguna cosa aix, lobeeix. Una volta en terra, el Berna es passa b labric i trontolla durant tres o quatre passes sense permetre que se li tire una m. On vas tan orellabaix? sescarota el Geli. Te la tenim molt vista... Per a pixar no cal amagar-se tant, home. No callars, no, boca de cabs ordena lUri al seu germ. Vol estar sol i ara no necessita caminadors, comprens? Per una petita drecera, el Berna (que deu haver escoltat el senyor Sigler i Farabat) puja cap al redol dalzines que hi ha al voltant duna roca gran. Encara que a mig cam sembla que sho
188

repensa, de seguida perdem de vista el seu barret rus de pell. Restem muts, per no abstrets en les nostres cabries; al contrari, el que estiga meditant el Berna en el seu retir ens resulta, per una vegada, tamb nostre. Dalt, les estrelles ms baixes es dilueixen en la claror difusa, i les ms altes sallunyen de la terra cada vegada ms blanca. Per fi, desprs duna estona inacabable, el veiem baixar. Camina millor, la cara canviada, distesa, com qui sha tret un gran pes del damunt. No vull que ning li diga res quan arribe, dacord? ens avisa lUri. Cinc minuts desprs, arrossegant la cama, aplega. Millor? pregunta lUri. Millor respon el Berna fregant-se els ulls sense pudor.

Prompte ser de dia. Tenim Estidor a tir; apressem el pas, i en vint minuts deixem de veure el palau. Com que Sisco es queda una mica enrere, mature a esperar-lo. Mai no havia pixat tant com estos dies, tu. Diuen que la neu fa venir pixera. Recordes com ens conegurem? Ja ho crec, Sisco. Era nou a lescola, no paraven dunflar-me a carxots, i una vegada que vaig entrar a lexcusat estaves tu plantat damunt els peus grans de pisa, igualets que les empremtes dels astronautes en la pols de la lluna, i jo mhi vaig acostar i em digueres Xiquet, a vore si dures tant com jo. Un minut llarg, estaves tu de cara a la paret ja, i encara hi durares bona cosa, que a mi em don temps a acabar i a cordar-me la bragueta quan tu te lespolsaves. Devies haver aguantat mig mat sense anar al vter, que no tesclat la bufeta de pura xamba. Per veieren que thavies dignat a fer una porfia amb mi, i nhi hagu prou. No saps com tho vaig agrair... No sem quedaren a mi tants detalls, per ara que ho dius, s, va ser aix. No era el millor lloc per a travar amistat, i mira, fins hui. I per sempre, si no passa res. Qu havia de passar, home...
189

Fa temps que volia parlar amb tu, Andreu. No hem pogut enraonar, amb tanta histria amunt i avall. No tho prengues malament... Volia dir-te... doncs que a mi no tens per qu amagarme res. A tu? Si tinguera alguna cosa, no ho faria. Desprs dall de la primera nit, mai. Com cada volta que dic alguna cosa que no s del tot de veres, les paraules se menfarfeguen una mica en la boca. Que conste que jo no li vaig demanar al meu germ que vinguera. Si me nanava era precisament per a... xiuxiueja cordant-se els botons molt a espai. Ja ho s. No thas de disculpar. Si el Treme torna de mala manera i decidiu que cal agafar el bou per les banyes, per mi cap problema...Volia... volia dir-li-ho a lUri, per no s com. Em sent culpable que li pegara i no puc parlar-li, de veres que no puc; s com si li haguera cascat jo tamb. Veniu o qu? Que este mort pesa, eh! Ara quan ens relleveu vos far jo la mateixa brometa i em riureu la grcia pels collons! protesta el Geli. Andreu fa Sisco mentre es corda la sabata. Digues... Et note estrany. Com si no estigueres amb nosaltres. Vull dir, et veig, dius a i all, per tens el cap en un altre lloc. No s si per tot el cacau que hem armat i el que estem a punt de fer o per all de ta tia i el bombonet aquell, com es deia, que jo crec, per la manera que en parlaves, que tagradava... Que magradava? Bo, tu no ho declarares, per u... Dora, es deia Dora. Hi estava a gust, mentre ma tia enraonava amb son..., amb els seus pares, ella i jo jugvem i parlvem al remat ja ni aix, era molt avorrida, la pobreta i prou. Perdona si he piulat alguna cosa que no tocava. S que ho sentires, bo, aix de la xiqueta no, si no vols, all de ta tia, i et comprenc. Per nhi ha ms. Ms? S. No vos trac lull de damunt, a tu i a lUri, i no s, la manera de mirar-vos a cal senyor Sigler i ara fa una estona tamb...

190

No feu cas deste tros de somera! Ni estic mort com el Mort, ni pense morir-me encara que sesllome! crida de bon humor el Berna. Aix si no et tire de cap a terra, capollet! replica el Geli escurant-se la gola abans descopir. La cara del meu amic em fa dubtar. Massegure que els altres no escolten, i a poc a poc li conte en veu baixa el que va ocrrer al pont de la Llunya, i el meu lament perqu hagurem hagut danar a parar precisament a casa del senyor Sigler. A ms... i a solament tho dic a tu... Ah, per nhi ha ms... S faig notant-me de sobte incapa de verbalitzar el que he descobert. Tu dirs... Quan pugues, que et sent la respiraci de manxeta trencada, no t per qu ser ara. Sisco, certs detalls ens feren pensar a mi i a lUri que el Treme tenia alguna cosa a vore amb la mort de la dona, tal vegada lhavia trobada sola en una de les cases que ella pintava i se li havia desbaratat lenteniment, et jure que tot encaixava, ms encara quan vrem trobar el gos mort, que devia haver-lo matat perqu... ja no s ni el que dic. Per no: me nhe adonat quan el Geli ha dit que hi havia un tractoret a la part de darrere, el mateix que ha traat les roderes que hem seguit prcticament des del pont de la Llunya. No ho veus? Vols dir que el Treme no...? A tot estirar, degu carregar-se el gos, laltre gos, vull dir, potser li va eixir al pas quan el possea el parsit. Aleshores, qui...? Sc conscient del que caldria respondre per calle com si el meu silenci absolguera dalguna manera lanci. Nests segur? S. Ell ho va dir: la seua filla shavia perdut en un laberint de dolor i ms dolor. Ja. Per la mat o simplement lajud a morir? Les dos coses. No tentenc. Degu saber que es trobava en alguna casa ms enll del pont, cap a Proventa, cosa difcil si ella mateixa no lhavia advertit,

191

per cert. Deix el tractor a lera de davant del pont de la Llunya, i des dall, per no cridar latenci, an a peu a... Tanta preparaci, per qu... Ajudar al sucidi s un delicte que es paga amb la pres. No s si lhas escoltat quan ha dit que ella, per molt malament que estiguera, mai no intentaria seriosament traures la vida. I per aix... Si la mort de la filla semblava producte duna agressi violenta (recorda que la trobrem nua i amb les mans lligades), no el molestarien amb sospites impertinents, ni Farabat ni ning. Encara que per al temps que li queda... Qu dius? Cap persona que no tinga el cap trastocat, ni que siga per amor, com ell digu, pot viure molt de temps amb un pes aix damunt. Llavors... Juraria que la nostra arribada lha obligat a retardar unes poques hores de fer all que ja havia decidit. I...? Per qu dimonis li seguia el joc a Farabat, i no li contava que Meli mai no tornaria? Se mocorren mil possibilitats: per venjana (recorda que Mar no lin passava una), qui sap si per pietat. Pietat? Si tenia pensat desaparixer deste mn, com sembla que ha..., tal volta no volia fer mal a Farabat contant-li que la senyoreta Meli havia mort. Fins i tot nhi ha, potser, una ltima ra: per llstima de si mateix. Imaginat el que degu patir... Tal vegada volia fer-se la illusi que tot all no havia succet. Andreu. Digues. Per aix insistia tant que et quedares el llibre. S, per aix, sens dubte. Doncs... Tranquil, no el perdr per res del mn. Per res. Tho jure. Sisco mescolta sense dir ni pruna. Intenta tragar saliva, per jo note que el trist final de Mar i del senyor Sigler li ha deixat la boca seca. Amb el cor encongit i a pesar de la cama castigada per tants esforos, accelera i marrossega fins que arribem a lalada dels altres.

192

Un nvol de pols i soroll. La pesta butnica. Cor de rata rodera confessa. El viatge de la senyora gueda. On no facen falta somnis. Silenci.

spera, tu exclama el Berna. El que escoltem i veiem desprs ens deixa un neguit al ventre i, tamb, la sensaci que les ltimes hores han estat un somni de regust agre. Aix... pronuncia Sisco temorenc i envarat. Jo diria que ve del palau del senyor Sigler. Ning no vol creure la crua sinceritat del Berna. Ni tan sols el Geli. Que va, deu ser algun llaurador que sescalfa al foc abans de posar-se a treballar.
193

Podria, per no s fum. s pols. I el tro, com si shaguera ensorrat alguna cosa afirma lUri preocupat. El Geli torna a ser un moment el ximplot que molestava a colp dimpertinncia el vell i Farabat. Per...? En aquella zona no hi havia res que poguera... A ms, no recordeu el que va dir Mar dels fonaments? Em cague en... Qui deu haver... Eren bona gent. No crec que el iaio haja volgut escapar, ni Farabat tampoc, si havia desperar la senyoreta Meli... ho tenien tot all dins. Encara podrem... demane. Per molt que corregurem, mitja hora no ens la llevaria ning i per a qu... Aix sense comptar que el soroll i el nvol de pols cridaran latenci, i no s si desprs de tot el que ens ha passat a alg de nosaltres li agradaria trobar-se amb els gurdies. Que ho diga lUri si no... contesta el Berna. No, Andreu, no val la pena. Per Uri... pregue. Potser necessiten ajuda. A ms... A ms qu? De sobte, madone de com s de ridcul el que vull dir. Els papers del vell. Els papers? Em torque el cul amb els papers, jo. Ha passat mitja vida escrivint-los. s un tresor precis, i ell sol, ni que siga amb lajuda de Mar, no podr salvar-los. Hem de tornar-hi. Que exquisits sou els de la ploma respon tamb el Geli amb un tonet especial perqu ning passe per alt el doble sentit. Poden haver-shi quedat enterrades un parell de persones i a tu et preocupa un paper ms o menys. Si es perd el que va escriure... s quan de veres moriria el senyor Sigler, Uri. Per sempre. No te nha donat un? Amb eixe prou, no tot shaur fet malb... Si fem mitja volta, aplegarem a Estidor, cas que hi aplegrem, ben entrat el mat... El mn no nha sabut res fins ara, no crec que sescarote ning. A ms, ja ests tu per a arreglar a algun dia, no? Perdrs el temps com ell, Gorri, que a tu tampoc mai no et llegir ning. Aprn-ne la lli em consola el Berna. Privar-se de viure i estar escalfant-se el cap tothora per a res, cap de trons, tu
194

com tots, que arreplegueu la cendra i escampeu la farina, moniatos.

Camine una estona amb el cap ajocat, fins que una miqueta ms avant el bram del Geli mespavila. Merda, quina pudorassa! Hstia, s! Deus ser tu, que et perfumes cada dia amb Aigua de Llufa. Ta mare quan pixa fa clot? li amolle perqu calle. El Berna fa el sord, es tapa el nas i la resta limitem. Massa tard, tanmateix: una olor fastigosa de panxa bruta ens regira lestmac. Alg ha trepitjat una mina. I no dambre precisament afirma convenut i sorneguer el Berna. Jo no he tornat a obrar, aix que, qui haja sigut, que es netege la sola de la sabata amb la llengua. Per et put la boca, i fer-te de vter no va ser massa agradable comenta el Geli. A no s hum, xavals... declara lUri omplint-se els pulmons de fetor. Tens ra: ni el pitjor criminal mereixeria morir empudegat aix, menys encara nosaltres. Vull dir que no sembla merda humana, Geli precisa lUri. I tant que no: s sobrehumana. Celebrem lacudit. Fins i tot lUri, que mentre presumeix dhaver-se adaptat rpidament al medi, com deia don Manuel, no deixa densumar a pulm ple cap a tots els punts cardinals mirant de descobrir lorigen de la plaga. Deu ser un baiarri. Bon senyal si llancen per ac la carronya: no devem trobar-nos lluny dels afores dEstidor. No s jo si s cap animal mort. s una pudor de ventre putrefacte. Ni la femta del Butoni un dia de fartera i indigesti deu tufejar aix observa el Berna. Jo sc el Butoni, parent del dimoni, baixe pel fumeral i xiqueta que sent plorar, me lemporte i me la faig... suc, suc, suc, suc cantusseja el Geli en to burleta. La pesta butnica, s a.
195

Bubnica, Geli... La pesta negra hi afegisc jo sense veure que la correcci trenca la grcia. Ja mestranyava a mi que no trobares pls als ous, tu, setcincies. Jo tamb hi era quan ho explic el mestre i a ms eixia en aquella pellcula, com es deia? Ah, s, El cul del diable, amb Robert Petfort en el paper del jefe indio Budell Brut. Ests sembrat, Geli, millor dit, Petusset anima al seu alumne avantatjat el Berna. Ensumant com un perdiguer, lUri ix del cam, aparta laspra teranyina de les ginestes glaades i es perd rambla amunt. Ara veurem on va protesta el Geli. Com caiga en una sentina, plorar com un vedellet, voldr que el salvem i haurem de tocar-lo, olorar-lo i... Veniu! ressona el crit de lUri. S, i cuponets tamb. Ara anir jo a... sexcusa el Geli. Un grinyol metllic ens obliga a acudir-hi. Amb la pina al nas, tanmateix. LUri roda un embalum fosc, masss, el lloc, ara ho notem, del qual procedeix la pudorassa. Mare meua. Qu s a, diantre? es pregunta el Geli mentre sacosta a la baluerna i ala una espcie de cortina estripada de lona. LUri guaita a laltra banda. Ep! A espai, germanet! Podries haver avisat, cap de suro. Quasi em muir dun atac al cor. No ho he fet a posta, Geli... Compte, que el que hi ha dins mossega. Dins? sestranya Sisco. S. I amb peuets de plom que s viu. Restem immbils, tant, que el Geli ni sadona que hauria de descarregar el Berna si vol acostar-se com nosaltres al que sembla un carro alt, bolcat sobre un dels eixos sense roda de la part dreta. A travs de la lona estripada es divisen uns quants barrots de fusta pintats dun groc rovellat amb esvorancs negres. A... titubeja el Berna fent un pas enrere. S confirma lUri misteris. s un carro de circ. Deu haver-ne passat algun per ac anant cap a Mdega, per la fira de Nadal... Els radis desta roda estan estellats.
196

Ning abandona un trasto aix, que deu valdre pasta, sols per aix. s clar que no, Sisco. Llavors? Mireu i comprendreu. LUri deslliga una corda i puja una miqueta la lona. La puta, quin mixino exclama bocabadat el Geli. En un tres i no res, comprenem el perqu de la pudor. Dins de la gbia hi ha un tigre vell que agonitza sobre un munt dexcrements i carn podrida. Pobre, aix sembla ja la ranera de la mort. Ja podien haverlo matat i que no patira tant. Tens ra, Sisco. La veritat s que lamo no li ha fet cap favor dic. Se lestimava, i no devia ser poc, quan no sha atrevit a pegar-li un tir precisa lUri. Un tir? S, un tir, Andreuet, patim dorella o com? Qui parla de pegar tirs... tocacastanyes?! Ha aparegut per darrere del carro: la cara afilada, camisa i pantalons tacats de vs a saber qu, un peu descal, en laltre un calcet blanc amb mig quilo de fang i fullaraca enganxat. Una m al manillar de la bici de lUri i en laltra la pipeta encesa del Berna. Ms parsit que mai, com si el Treme haguera perdut la batalla i la possessi shaguera consumat. Abans de dir res, fa esclatar la bombolla negra de xiclet que porta a la boca. Busque a la butxaca la meua boleta blanca i quan intente tancar-la en la m, trobe el paper arrugat de la foto dels Fillol. Mira que camineu de pressa... vull dir... de pressa, mocosos. Ning no confiava... no confiava en mi... per jo, vull dir... jo... sabia que podria agafar-vos quan em donara la gana, la santa i reial gana... Aix de clar. Per cert, Geli: molt bo el teu xiclet, molt bo, encara li queda gust, gust de menta... vull dir, de menta i de la mina negra que li has posat, monyicot. Tete savana Sisco cordial, menjant-se els nervis. No et meneges, germanet... no et meneges si no vols que et faa la cara com un nyap el primer, s... el primer, pallasso, Cul de ceba. Sempre has sigut moll desperit... moll desperit i de piu. Per aix pintes tan poc, ni tan sols desprs... desprs danestesiar
197

aquest cabr, lUri, que sembla haver ressuscitat com un cristet qualsevol. Qu havia de pintar un coix coixango..., la vergonya de la famlia... vull dir... la vergonya, en tot a, Cul de ceba. No em digues Cul de ceba es rebota emprenyat Sisco. No mho tornes a dir... I la xiqueta? s lUri qui ha parlat. A distncia suficient perqu no lagafe desprevingut com pass a ca Llagasta, regira lobscuritat per damunt del Treme buscant la Liana. Sha quedat una mica enrere. Ve de seguida... no vos cal patir escup una voluta de fum olors de rena. Has tingut la santa barra de deixar una criatura de nou anys sola de nit pel terme? Per qu no... Sols era qesti, vull dir... qesti de seguir els senyals que ens deixaven, i ja li vaig ensenyar com... per quan jo haguera danar al davant viento en popa a toda vela, alfarrassant i aix... Li va costar un poc al principi, per de seguida espavil, vull dir... cap proglema, espavil per no quedar-se tirada en la neu. I molt b, tho assegure... Si al remat qui deia cap a on calia pegar era ella, vull dir... ella soleta. Cor de rata rodera... s noms una criatura repeteix lUri. Ja no... Vull dir... s, ho era, per ja no ho s. He, he. O aix crec... Perqu me lhe calada... vull dir... tu ja mentens... Ieee, no vos escaroteu, que s de bona tinta que vosaltres li baixveu les braguetes, i a tu, Uri el ressuscitat, b que te la cascava, vull dir, que no lhe haguda densinistrar ni res, amb les manetes menudes i calentetes, en portava el ritme, i sabia quan parar i quan accelerar per donar-me ms gustet, com a tu, mimagine, que la tenies ben ensenyada... Xoneta calenta, la recondemnada... No volia ser lltim a tastar-la, que u no s imbcil, aix, imbcil, i no em mame el dit, una... On s... esmussa les dents lUri, ferit per una barreja de gelosia i de rbia. No s. Venia darrere meu. Andreu: agafa la meua bici i vs a buscar-la. I no tornes sense ella... Ja que hi vas, passa pel palau diu assenyalant el gris nvol de pols i si hi trobes Mar i el senyor Sigler veges si en saben res.

198

Per a fer tot aix a temps, el Gorri hauria de volar amb la Ducati 50 c.c. dngel Nieto, Esteve curtet, i no teniu ni bicis, les vaig tirar a un clot i en acabant vaig obrir una comporteta i ara sn bicis submarines, sols en queda esta, que a vore qui s home i me lagafa... A ms, de quin palau parles? arrufa el morro el Treme i riu alhora, en un gest impossible. Del que a tu no timporta. All on lenvies no s jo si hi havia res. Almenys ara ja no. Qu has de saber tu, morena merdosa... remuga el Berna, a qui li la bufa rebre si el Treme saltera de nou. Res de res. Vull dir, les bruixes que la Nit de Cap dAny vos deuen haver muntat alguna paradeta de les que solen parar als samarucs que no shi posen a cobert, que tot podria ser... A qu esperes, Mort? Ets sord o qu? em brama lUri, com sol fer al Geli o al Berna. Per fortuna, Sisco parla per mi. Uri... Qu vols ara tu tamb, anormal? el talla sense contemplacions. No res, que... comena Sisco abans de callar. La tropa set rebella, vull dir... set rebellen un per un. Si jo fra tu, Estevet, marromangaria, veus, com faig jo, per si de cas cal repartir una bona raci de xarop de vara... No hi ha bicis, recordes? contesta Sisco per damunt de les paraules provocadores del Treme. I ni de conya arribarem a temps a Estidor, aix s que no muntes tu ara un sagramental. Nhi ha una afirma secament lUri. S, per un sol, anar-hi i tornar-sen Fes-ho tu, vull dir, Estepet... i deixa els altres que sen vagen... Ui, ja no tens la grenya rosa... Devia arrancar-te-la jo quan les hsties... Tornant al tema... Tindria grcia, s, grcia, que fofara tothom i el qui busquen els gurdies no; tindria grcia... hi posa cullerada el Treme, picant dins de la gbia amb una branca, amb la qual remena excrements i toca lanimal, que gemega una mica. Ieee, tu... qu hi ha ac? Un gatet... Dna-li la m a veure ens toca la grossa si te larranca.

199

Vs callant, no siga cosa que et clave sencer a tu dins, Causern contesta el Treme, buidant la soqueta de la pipa amb uns suaus colpets contra un barrot. Camals daire, boig, puto boig del pardal sabraona el Berna contra el Treme amb la cama a arrastrons. A qui li has dit aix, fill duna gossa, a qui? No li feu cas, est desbaratat del tot, no li feu cas... mou la boca Sisco sense articular paraula. El Treme sasseu a la gatzoneta i obri la petaca per omplir la pipa. No s aix el que diu la gent, no has escoltat mai dir que ton pare lescabetxaren... millor dit, que ta mare i Causera el denunciaren perqu els gurdies serrils lescabetxaren? Causern... Feia anys que els dos colomets es follaven damagatotis on podien, fins i tot tingueren un esvar, i li posaren Berna de nom, aix... Berna... beee, igual que al marit, per dissimular... Que jo els vaig vore al colomer, s, al colomer, una vesprada a lhora de la sesta: la senyora gueda... quin viatge li estaven pegant, tu, semblava mentida, tan mosqueta morta i estava empomant una pardalada per darrere de les dupa, vull dir, per una pardalada dupa, que li xorraven les cames de gust, men recorde encara i sem posa dura, aix, de quatre grapes, el cap una mica ajocat, les bragues als genolls, la panera tota blanca per pelussa i calces negres, que mentraren ganes, vull dir... per ganes danar a tapar-li el forat que no li havia tapat Causera, que per cert, si tens el mnec la meitat de ton pare, de ton pare el de veres, vull dir... ja vas b, xaval... Ara que hi caic, no era a tu a qui deien Piu de cafre? He, he, s..., senyal evident que ets fill de... La llstima, el meu germ, que va voler que ens nanaren per si ens descobrien, per a descobrir res estaven ells, els ulls entelats i el cosset dol eixe que set queda desprs de pegar-ne una ben pegadeta i dhaver buidat el setrill. Escolte les paraules del Treme amb desassossec mentre em torna tot el que hauria dhaver-li dit a Sisco i mhe guardat per a mi: el dia que Dora no va voler jugar ms, com si nhaguera perdut les ganes, i all asseguts sobre lestora comen a fer-me preguntes indirectes, preguntes que jo per la meua edat no podia respondre, i en acabant acost el cap al meu coll, al buit entre el muscle i lansa, un raconet que semblava miraculosament fet perqu ella
200

lhi recolzara, i em digu que si havia notat el perfum daquella colnia, regal de tia Joana, se lhavia posada especialment per a mi, son pare li havia dit que hi anirem aquell dia, i em deman si havia vist el que fan els actors i les actrius a les pellcules, aquell unir els llavis que solia tapar el rector al cine, i tamb el que passava desprs i que no eixia en cap pellcula, per que ella semblava conixer des de sempre, i de colp i volta vaig tenir por, una por que mai no havia sentit abans, en el fons del meu desig de fugir sentia que hi tenia alguna cosa a veure i algun dia hi hauria de respondre malgrat que en aquell moment em moria per no poder donar la cara. I jo sols desitjava tornar a jugar com abans amb els joguets que jeien, abandonats, al voltant nostre, sense grcia i sense vida. I per aix, per eixa por, hi vaig posar una excusa idiota, i mentre Dora es quedava quieta per la meua reacci inesperada, em vaig alar per anar a buscar la tia a preguntar-li si ens nanvem, que ja envespria (era lhome de companyia, el seu protector, si sen presentava el cas) i no magradava gens tornar a boqueta nit per aquell cam ple de revolts fins a Llosana, com havia passat ms duna vegada, i llavors, com que no la trobava a la cuina, on lhavia deixada enraonant amb Belaire, toqu totes i cadascuna de les portes de les habitacions de la casa, i quasi en lltima vaig escoltar uns mots en veu molt baixa, quasi xiuxiuejats a cau dorella, i pens que era la mare de Dora, que devia estar altra vegada malalta i la tia i el Catal hi enraonaven, fins que em vingu a la memria que Dora mhavia dit que sa mare havia anat a passar uns quants dies a casa dels seus avis i, encara nervis, en voler obrir la porta, Dora sem pos davant per a impedir-mho, no, no podia veure la tia en eixe moment, que no lin preguntara la ra, i llavors vaig comprendre el perqu de tants regals, per qu afirmava que jo era el seu nebot favorit, fins i tot davant de la mare amb la Sari en braos (Tu ets el meu xiquet i sempre ho sers, i quan tots deixen de dir-te que testimen i facen carantoines a la teua germana o a qui puga venir desprs, ac estar la tia per durte amb ella, a Pars, o si no a Pars, a qualsevol lloc on no facen falta somnis), i finalment qu hi havia dequvoc en lamistat de la Dora. I per eixa ra se nhavien anat els tres junts a Pars, o a qualsevol lloc lluny dac on els somnis es compleixen des de sempre, res ms.

201

Subnormal, vmit de cony podrit, llstima que no et caigueren les bombes atmiques eixes de Palomares en els ous mastega el Berna cec dira encarant-se amb el Treme. Retira el que has dit si no vols que tarranque la llengua i te lestaque pel cul. A tu i al teu germ, Sisco, fill de puta, thavia dhaver matat alguna de les voltes que the trincat, que no tens ni mitja hstia, fals com un duro de llaut. Tots els coixos vos heu posat dacord esta nit per tocar-me les boles, s, tots els coixos... I a, sabeu per qu? Perqu prenyaren la figa mstia de les vostres mares amb una lletada rona, vull dir... rona, i per aix no mestranya que vos falte alguna cosa, s, alguna cosa, a tu, germanet, en la cama pansida eixa que tens, i a tu, Causern, en la mollera, que no... Abans que el Treme acabe de parlar, i veient-lo distret intentant calar-li foc a la pipa, Sisco sacosta per darrere i el tomba duna espenta. Tant li cou al bou, que al final mou arenga el Berna, amb una agilitat imprpia del seu estat. De seguida tots, sense pensar-nos-ho tamb el Berna, tot i la cama enguixada el cosim a puntades. Colpege i colpege sense mirar pl, sense por de fer mal, fins que Sisco, veient que el Treme riu i no para de provocar-nos i amenaar-nos, el fa callar xafant-li la boca amb el sabatot del peu deformat. s per aix, perqu desprs dencegar-me un moment com els altres no em coneixia a mi mateix i mhe quedat una mica al marge del cstig del Treme, que sc lnic que veu arribar la Liana amb la cara negra, la roba esparracada i la meua bici, la maleda bici dels Fillol, del manillar.

202

El duelo fraticida i de com, al remat, mesguita la justcia de lUri.

El soroll de les soles sobre la neu fresca mesmussa, i per distraurem alce la vista al cel: les figures de les estrelles han canviat de lloc. A penes queda, enmig de la volta violeta, un nic estel cap a la part dEstidor. Ja no deu faltar molt... sinteressa el Berna compadit de lUri i del Geli, que el carregen. Falta... Se mest fent eterna la nit... La que ms de totes, i aix que en les primeres em moria de dolor.

203

Sol passar quan samunteguen moltes coses, una darrere duna altra, en poc de temps... Recordeu el dia de lexcursi? A penes mitja hora i va ser com una vida sencera. Uri, no s jo si s moment de desenterrar... protesta el Geli. Cagats... ens desafia el Berna. Dels vius nheu de tenir por, i no els morts, que ells no vos poden fer res, tenen prou a xuplar-li-la a Du perqu no els envie a pastar sofre tota leternitat. Dissimulem. La Liana continua callada, rossegant el tronquet nou de regalssia que ha tret del seu sac. Ella no pot recordar-ho, encara no anava a escola. Tres anys enrere, lltim dia de curs, visitrem amb el mestre la nova granja de don Primitiu. A espai on xafeu, pudents, ens avis burleta Iscla, un xicon conegut nostre que treballava enfilat en un pal de la llum... Ni cas li frem, atents al majoral, que una mica ms enll, a la porta, rematava amb el gaiato un parell de serps que feien feredat, de tan grans. Encara no ens havem recuperat de lensurt, quan vrem veure el Seat 1500 negre, condut per una jove rossa, que pujava cap al poble. Sembla Marisol, alta, rossa, prima, rebona, s la nta de don Primitiu, afirmaven uns, Qu dius, la nta, si s la filla, contestaven uns altres, La nta o la filla, tant me fa, t un bon rebolc. I eixes ulleres de sol redones modernes que porta.... A la gent del poble ni la mira, per jo conec un a qui li va llepar fins a la soca del piu i que, quan va comprovar que es deixava, li la va estacar per tots els forats fins que es cans. Un que li tenia ganes, ja veus, que don Primitiu estava darrere de la mort de son pare, com la de tants altres, i eixa va ser la seua dola revenja, quin cabr. No devies ser tu, que qui t fam somnia truites, veritat? I mentre discutien i contaven les mil i una histries duna sexualitat obscura que jo ja havia comenat a intuir desprs dall de la masia de Dora, escoltrem una fuetada seca seguida dun ai tan ridcul que no parrem de riure fins que guiprem el majoral corrent cap al pal als peus del qual havia caigut lIscla, el cos rebentat moventse a sacsades... les restes de la descrrega que lhavia abatut, que li donaven una aparena de vida grotesca. En acabant en parlrem unes quantes setmanes, i resulta que a tots sens havia aparegut Iscla a contar-nos que estava b o a encomanar-nos que digurem a aquest o a tal altre alguna collonada.
204

Jo noms deia que ens han passat moltes coses. A tots. Massa contesta lUri, mirant de rell la seua cosina. I u no es pot quedar de braos plegats. Em preocupa la Liana. Abrigada amb la roba de lUri vs a saber on deu ser la togueta que li vaig confegir, li reca de caminar, gira cada deu passos la vista enrere, fins i tot ha calgut que Sisco lagafara de la m un parell de vegades. Li ha vingut tot duna, adonar-se que alguns la miraven com si shaguera guanyat a pols el que li ha ocorregut, i entendre que ning no anava a escoltar-la quan demanava a crits que no hi havia dret de fer-li aix al Treme, ni un pl de la roba li havia tocat, ho jurava, i ella a ell ni parlar-ne, que el deixrem en pau, ms encara i ac he mirat lUri de rell que els deixrem en pau als dos, podrien arribar ells solets, a Estidor..., on fra. LUri no ha piulat durant una llarga estona, ha aguantat ms que no em pensava, per al final li ha manat callar de mala manera... Com sexplicaven, si no, les taques de sang a les cames (i la Liana em mira, per jo no matrevisc a dir res), i els senyals que havia donat el Treme, que nosaltres no s, per lUri hi creia a ulls clucs. No, ni soltarem el Treme, ben lligat ja amb uns cordells, ni anava a deixar-la quedar-se amb aquell tarat, per molt que protestara. Tu ni cas, Gorri. Totes les dones sn iguals. El que pitjor les tracta, eixe les encisa. Geli. Qu? Xapa el morret, mante, llengua descorp li ordena el seu germ. Si s que s de veres... No haurem patit ni la meitat i ja serem ben lluny dac si la figamolla esta no shaguera begut lenteniment. Jo s que s per qu voldries estar lluny tu... salta la Liana. Yo canto a la maana... que ve mi juventud... Y al sol que da a da... nos trae nueva inquietud... fa conya el Berna, sense alar el cap del muscle dret de lUri. Tu, Massielet de pacotilla, deixa el La, la, la, que encara tel tragars. El Geli, a qui latac a mata-degolla de la Liana agafa amb el peu canviat, arrufa el nas en una ganyota de menyspreu.

205

Calla tu, i abans de parlar de mi netejat la boca eixa menjapolles que tens. La Liana no sacoquina. Ms encara, com abans el Berna amb el Treme, el to amenaador del Geli sembla que lanima a continuar. No anava a dir res, per com ets un malparit... Un malparit jo, Busqui mala puta? Vols veure que et trenque la cara? Andreu, Sisco, descarregueu-me el Berna un segon, que necessite aclarir uns assumptes. Feu rogle, estarem ms calentets... Tot i que a alg potser no li caldr, quan jo mamprenga a pegar galtades a dreta i esquerra... mormola lUri amb tota la traa dun pare a qui se li ha acabat la pacincia. Per favor, una altra parada no remuga el Berna. A contracor, ens posem a recer duna carrasca que hi ha a la vora del cam i encenem el fogueret. Les fulles afilades sonen com si les acariciaren amb un fregall de vidre. La brossa no s seca del tot, hi podem seure sense notar massa la humitat. Uri... demane sabent que no mescoltar. Ara parle jo. Abans que el bast comence a parlar, volia agrair-vos a tots i he dit a tots la vostra ajuda desprs que Cassius Clay em deixara k.o., i tamb fa una estona, quan ha calgut arrimar el muscle. Moltes grcies, que vaja per davant i que conste. No calia, Uri, tots li tenem ganes. El seu germ Sisquet tamb, ja ho has vist comenta el Berna embolicant-se en labric de pell i protegint-se les odes amb les orelleres del barret rus. He estat rumiant i no s per quina merda consagrada hem hagut de portar darrere el Treme, sabent que podria llanar-ho tot a pastar fang si li rotava. Per qu, que alg mho explique... Per quins set sous o per quins set ous, tant se val? Qui li va dir que vinguera, que siga home i cante abans que li ho traga jo a hsties. Tothom mira Sisco de gair, i ell ajoca el cap, a lespera potser que la sort, una sort en qu deu fer molt de temps que no creu, el netege de totes les sospites que plouen sobre ell. No ho repetir ms insisteix lUri. Sc lnic que li aguanta la mirada. Malgrat el que vaig fer la primera nit, no tinc res a ocultar, solament, qui sap, el veritable motiu que els duguera cap all on salava la masia de Belaire per acomiadar-me de tot all, em semblava llavors, per ara no nestic
206

tan segur i no cap a un altre punt del terme. Que no cridara, per exemple, els pares al pont de la Llunya hauria deliminar qualsevol dubte sobre mi. Tenia informaci de primera m, el porc de sequiol... I alg li la va donar; si no, no ens hauria trobat. I aix per qu... sencabota el Geli. Perqu va i resulta que la primera nit frem una excursioneta grcies a lamic Andreu, no s moment ara de contarvos-en el motiu. Puto Cadver, sempre tocant els galindons, per no dir... De segur que ho va cantar tot ell, el bocafluix, per tornar com un heroi de TBO a les faldes de la seua mami, total perqu estir la corda a tres-cents metres de casa diu el Geli com si haguera estat esperant tot el temps que alguna cosa, per fi, em desemmascarara. Un miracle, que hgem arribat on hem arribat, i el que s ms gracis, vius, amb tanta gentola boca dalbell de bassa preparada a clavar-me el ganivet per lesquena... El cas s que no anrem per on calia; i vist que el Treme ens va trobar com si res, aix s que alg de nosaltres, no s com, lavis. Escoltem quiets com esttues. Dalguna part, prop o lluny, ning no ho sabria precisar, ve una remor sorda, la de les plantes i els arbres que descarreguen el pes de la neu que sestova. Jo ja quasi s qui s, per espere que eixe fill de la gran puta demostre que t collons i no una figa de pam entre les cames. Comptar fins a tres... U... Uri faig, la llengua mig travada. Tu, Andreuet, cus-te la boqueta amb fil dempalomar i pega un rotet a vore si tofegues, dacord? Ja es veuen les llums dEstidor, Uri, deixa-ho estar, per favor li pregue amb un nus a la gola. No memportar darrere un fotut bocamoll. Dos i tres: Geli... Geli qu! De mi tu no digues res perqu thaja menjat lorella una puteta acabada de follar que t els llavis de dalt tan molls com els de baix. Xe mireu, un duelo fraticida: aneu a espai, que no vos esguite. Berna, cap destornell, vs callant. I tu, merda seca: thavia dhaver fet xixina quan tragueres el cap de la panxa de la mare.
207

El Berna, obligat a estar mut, xiula mirant el Geli la melodia de La muerte tena un precio. Jo no em cague en els pantalons, com altres! As nunca vas a llegar a rico, todo lo ms a muerto el Geli, enrabiat, no est ara perqu el Berna li recite una de les seues frases. Tu tocam i sabrs qui sc jo! Ni el Berna shavia atrevit a tant abans que lUri li cantara les quaranta... Envalentit, el Geli continua fent el milhomes fins que encaixa la primera hstia. Aix volia lAngelet, que el Treme fera el que tu mai no has pogut aconseguir... Ho tens clar, si penses que et traur deste forat. Vint te nhauria de pegar per cada colp que ell em va fotre a mi. Cascam, vinga, cascam una altra volta! sengalla el Geli agafant lUri de la jaca. Pegam ara que pots, perqu, si no, ten recordars algun dia! Daquesta ten recordars, tho jure! Todava no he encontrado un sitio donde no haya un amo.

Pero cuando los amos son dos, puede decirse que hay uno de sobra.

LUri simula que no escolta la fraseta del Berna i deixa que el Geli es desfogue sense moure ni una pestanya. Agafa les teues coses. Men vaig jo, a mi no em tira ning! respon el Geli amb la veu travessada dimpotncia. He dit que agafes les teues coses, no que ten vages. I un piuot en vinagre! Pense moure el primer cap a Estidor, i qui tinga un pessic de cervell hauria de perdre el cul darrere meu afirma el Geli, que, arribat el moment de jugar-se-la, ens mira buscant intilment suport. En veures sol, satura de colp i ens llana, a Sisco i a mi, una mirada de menyspreu. Ara comprenc com degu sentir-se el Berna... El deixreu amb les vergonyes a laire. Cagats! Mitjamerda un i mitjamerda laltre! Sn massa espavilats per seguir un tfol com tu, per per si de cas ja dic que li partir lnima a qui se li ocrrega escoltar-te. No cal, Uri, no cal intenta posar-hi pau Sisco.

208

Lnima li partir, a qui es menege repeteix jurant mentre forceja amb el seu germ, li pren el bolic i lil tira a terra. Has estat fent la m tot el viatge, ara que et necessitem no ten vas. Perqu a tu et rota, no, pinxo de pacotilla? es resisteix encara el Geli. Perqu em rota a mi, s. Jo noms the pegat una hstia, per si els contara tots els teus cofis i mofis, encara et voldrien palpar ells les orelles eixes de pmpol que tens, aix s que dnam les grcies. Qu he fet jo, a vore, qu he fet jo? La fava em tocaran, o el que jo diga, si s que alg t ous dalar-me la m! Que qu? Escopir all on quedaren ben a la vista els teus fastigosos xiclets de colors, que el Treme en portava un a la boca quan ens ha trobat. I si et sembla poc, no moure per mi ni un dit quan el teu amiguet intent enviar-me a laltre barri. S, enmig anava a ficar-me perqu em rebentara a mi la cara, moniato. El Geli sala del rogle i arreplega els embolcalls de xocolatines, rosegons de pa, roba bruta, uns guants de llana humits que encara portava al sac i pega una puntada al fogueret. Com que el tinc prop, agafe el seu casc amb el llum de carbur i li larrime al munt: ell que em veu, mel pren de mala manera i el llana contra el terra. La llntia es fa miques. No toques res meu, Gorri perculat. De segur que tu tens la culpa de tot... Ja me les pagars em diu encegant-se a puntades amb el meu bolic de llibres. Espere sense dir ni piu que es desfogue i en acabant arreplegue les tapes escampades i pose quadernets i pgines soltes dins. Casualitat de casualitats, lnic que no ha pres mal s el llibre mal relligat del senyor Sigler; li espolse la neu, eixugue les tapes de cart amb les mnegues i mel guarde entre la roba. La sang em crema per dins, per no em veig amb coratge de plantarli cara al Geli. Ell, que se nadona, magafa el casc i em colpeja al front. Tin, carabassa, perqu se taclarisquen les idees. Malgrat el ress exagerat el Berna no sha pogut estar de riure en sentir-lo el colp no em fa gens de mal. Lefecte s un altre: humiliat, cec de impotncia, llance els punys cap al rostre mascarat del Geli, mentre ell, ms destre en baralles de carrer,
209

abans que no ens separen ja mha palpat un parell de vegades la cara. Mireu-la, ni pegar sap, la mariconya. De sobte, note un silenci estrany al meu voltant; fins i tot el Geli deixa dinsultar-me. Per un moment tem que haja tornat el Treme. Ieee, carassetes, ja nhi ha prou, que tenim visita!... Bona nit, millor dit, bon dia, senyor saluda amable i educat lUri.

Oleanda i senyora. Uns molinets de paper. Roses a la casa del fred. Un mugr madur com un dtil. La promesa. El talism. Principi.

Lhome, amb totes les precaucions del mn (els nostres crits li deuen haver fet creure que rem una colla de saltamarges), para la bicicleta i ens observa de rell. Quan posa el peu en terra ens adonem que s molt baixet, tant, que aguanta el manillar a lalada del pit. Vesteix una pellissa de cuiro militar de les del temps de la guerra que li arriba als genolls, pantal de pana negra
210

i unes sabatilles destar per casa. Dues criatures (el xiquet deu ser de la meua edat, i la nena com la Sari) trauen el cap de les srries despart penjades a cada banda del parafang de la bicicleta en qu viatgen a veure qui parla. La dona, asseguda de costat al portamaletes, agafa la petita, que fa cara destar desvetlada i lagrunsa. Oleanda, senyora li dic. Que no em reconeixen? Lhomenet i la seua famlia tenen un aire desvalgut que encongeix el cor. Per sort, el vent mou les aspes del dos molinets de paper enganxats al manillar i aix fa somriure els menuts. Sc el nt del tio Pando. Lhome no diu res. Deu haver-me oblidat, com lhavia oblidat jo a ell. Fa poc ms dun any vaig acompanyar la mare a Vira al soterrar de la iaia rsula. Jo no volia veure-la morta, i poc abans dentrar a la vetla, una dona jove (es deia Felisa, i duia el cabell roig replegat amb el mateix mocador que ara) sofer a cuidar-me fins que acabara tot. Ma mare sho pens, lobserv un moment de dalt a baix, no volia fer-li un lleig. Men vaig anar amb ella... Era ben entrada la tardor, en aquella casa quasi buida es palpava el fred, i la dona, de vint anys a penes, em digu que em posara cmode, com si estiguera en la meua. Em pregunt pels amics, i jo, agrat, vaig respondre-li amb gust. Tenia, ho recorde, gravada al rostre eixe tipus dinnocncia dalg a qui li han fet viure molt de pressa coses no massa bones, i a pesar daix diria que havia aconseguit conservar, amagat all on no pogueren tocar-la, una mica de candidesa que la feia semblar ximple i tot, per a mi tant me feia, perqu per primera vegada vaig tenir la impressi que alg mescoltava com a un adult. A mitjan vesprada va encendre la conca i jugrem ella la que ms amb els xiquets fins que arrib el marit, quasi a boqueta de nit. Els menuts el reberen alegres com petits animalets, de seguida vaig comprendre per qu; amb la presncia dun invitat shavien fet illusions, per el dinar havia estat el de sempre, una sopa clara i res ms. El pare solia dur-los alguna coseta quan tornava de la faena, aquell dia, un parell de grapats de dacsa per a fer roses espigolats en les sitges de don Primitiu. Lhome agaf una paella abonyegada i la pos damunt del petit cilindre de llanda plantat sobre el caramull de les brases. Als cinc minuts salt la primera rosa, Oleanda la pleg al vol i se lemport a la boca. Un moment, i estvem tots (la menuda, que ja
211

caminava, tamb) jugant a veure qui agafava ms roses, que a poc a poc esclataven omplint el menjador de flocs blancs i rialles. Aquell degu ser un dels ltims treballs que va fer per a don Primitiu, ja que quan un parell mesos ms tard lamo va despatxar la majoria dels empleats, vaig sentir que Oleanda se nhavia anat a Valncia amb la dona i les criatures en la bicicleta, perqu ni un clau tenia per als bitllets. I en la bici sen tornava. La casa en qu vivien ja no existeix, un colp de vent semport la coberta i don Primitiu va preferir arrasar-la fins als fonaments, llaurar el lloc que ocupava i recuperar les terres arrendades. Molt bona nit, cavallers escoltem la veu de ratol dOleanda, que sona amb lexquisida i una mica impostada educaci de lhome que no ha tingut una altra defensa contra els abusos dels ms forts. Passe, passe, compare. Vost no sespante de lescndol destos monyicots... el tranquillitza lUri. Bona, bona nit tinguen, cavallers repeteix Oleanda, sense moures del lloc. Mire la dona i els menuts per si es recorden de mi. Ella s, ho veig, salegra dhaver trobat una cara coneguda enmig daquesta solitud. I ells tamb. No han crescut gens, fins i tot diria que shan fet ms petits, les orelles grans, transparents de gana. Cansats del viatge, veuen de seguida el muntonet de les coses del Geli; lhome els adverteix amb un gest i el xiquet sest quiet, la petita als braos de la mare tamb, tot i que vs a saber des de quan no es porten res a la boca. (Qui sn aquestos ximplots morts de fam? xiuxiueja lUri. Qu no ho veus? Un iaio amb cara de bleda assolellada que no saguanta els pets remata el Geli.) Oleanda porta sobre el pit un evangeli cosit i benet per les monges deixos que eviten que et prenguen lull. Mon pare, que havia treballat amb ell alguna vegada, contava que sempre anava a la seua, venia el que cultivava al seu raconet dhorta riu amunt, en els pobles de ms enll de la Pedrissa. Dall torn un dia amb esposa i una criatura. Shi havia casat sense dir res a ning amb una jove que havia fet Pasqua abans de Rams i que ja tenia un fill. Qui va a casar-se a un poble foraster, hi va a enganyar o perqu lhi enganyen, comentaven els xafarders sobre el matrimoni, per en aquell cas, afegien malintencionats, realment no se sabia qui havia
212

enganyat a qui, si de cas Oleanda, que almenys shavia emportat un tros de carn, una mica ximple, s, per que faria passar una bona estona al marit... i a qualsevol que sho proposara tamb. Tal vegada per aix ma mare sho havia repensat una mica abans de permetre que me nanara amb Felisa a sa casa. s inofensiu, no deu fer mal ni al pa que menja, si s que en menja li dic a lUri, sense poder apartar la mirada dOleanda i la dona, que a pesar de la diferncia dedat, semblen, si no ben avinguts, resignats lun a laltre. Li ho veig en la pinta... No sha destar b de landana per portar la famlia amunt i avall aix. Des de Valncia. El viatge sencer en bicicleta, com a lanada. De Valncia? Qu hi deuen haver fet all, mare meua... Patir, Uri. Ser el pot de les hsties. Mirals i vors. Per aix sen tornen. Sisco, que mha escoltat, assenteix i se macosta. Com jo, no deixa dobservar Oleanda, que planta la bici, passa la cama dreta per damunt de la barra, lequilibra i prepara el pedal per arrancar. Senyor, esperes que es faa de dia, per favor. Si necessiten res, nosaltres... prega a lhomenet, decidit ja a reprendre el cam. Tenim pressa. Els xiquets i la dona volen aplegar a casa al ms prompte possible. I jo, si em disculpen, tamb, la veritat. Per la seua casa... Aneu a saber qu podreu trobar per ac a aquestes hores minterromp Sisco. Pitjor que don venim, no crec respon dbilment Oleanda, als ulls la llgrima que no acaba de caure dels infelios. Potser s, bon home. Potser s. Sisco, bo, Sisco i tots, sospitem que el Treme se les pot haver arreglades no sols per escapar de la gbia dins de la qual lhem deixat lligat, sin tamb per haver fet reviscolar el tigre moribund i seguir-nos el rastre. Uri. Digues sel veu preocupat pel que puga ocrrer a aquestes criatures indefenses. La claror vol trencar ja del tot, i els llums dEstidor sempetiteixen en la distncia.

213

Agafeu els trastos i aneu-vos-en. s quasi de dia i no vull que feu tard. El Berna i Sisco (encara que no diu res), ho han captat a la primera. Prou de moniatades, Gorri. Qu et penses, que a mi no em costa tragar que mon pare no s qui era, abandonar-lo a la seua sort i que vaja a podrir-se en vida all on el vulguen portar? Una mica de coratge, dacord? Junts hem arribat fins ac i junts mourem. No hi ha en la veu del Berna ni un pessic de la malcia amb qu solia parlar-me. El mire, i ell, avergonyit, es grata la cama all on acaba el guix que li retall el senyor Sigler. No podem permetre que tornen sols, Uri, no podem conteste. Ests segur que eixa s la ra perqu no ten vns? Aquestos dies han fet que siguem capaos dendevinar-nos no sols el pensament els uns als altres, sin tamb dalbirar el que ens ocultem a nosaltres mateixos. La seua pregunta em fa adonarme que me nhavia anat de casa amb la secreta intenci de fer el viatge de qu em sentia excls per la tia Joana, Belaire i Dora. Desaparegueren lendem del dia que vaig descobrir a qu anava la tia a lhort aquell, a lalba i sense avisar a ning, i encara que no em tragueren ni una paraula (volia conservar lestima de la tia, tot i que intua que lhavia perduda per sempre), tenia la certesa que la seua marxa es devia a la meua involuntria indiscreci. No els veus? resc a dir, mirant de posar latenci en una altra cosa. Qu he de vore? La cara, Uri, la cara daquests desgraciats. Pareix que els hagen trets directament del purgatori o vs a saber don. Eixes criatures... no valen ni la pesseta de batejar. Si ten tornes, tu tamb te nanirs de Llosana, tard o dhora. Dem mateix, ho saps millor que jo. No s igual. Ja. No s igual, dius... El que vols amagar s que no tatreveixes a marxar amb nosaltres sol... Bo, vull dir, sense els teus pares. Uri, no s aix. Ning mespera en eixe mn al qual ten vas, ni mhi esperen ni jo voldria anar-hi ja.
214

Sisco se maproxima coixejant i em pega una palmadeta al muscle. Fas b quedant-te: jo que poguera. Per desgrcia, els meus pares faltaren; lnica cosa que em lligava a Llosana era el Treme i mira... Per jo que poguera... Te nhas danar, Sisco, no ho dubtes. Vs-ten: ser lnica manera que trobes el que mereixes i que pugues viure en pau. LUri sembla que recapacita. Tens ra, Andreu... A no s per a tu. Lluny dels teus i dels teus llibres, et llanaries a perdre: nosaltres no tenim ms remei que fugir cames em valguen, siga on siga. I ja farem prou si no anem a parar al reformatori o ens agafa alguna colla de lladres i ens posa a furtar per a ells, com en aquella peli que ens portares a vore... Amb mi, vs a saber. Oliver Twist, es deia. Twist o rock-and-roll, per tu ja mentens. En braos de sa mare, la xiqueta plora de fred i de fam; Oleanda els observa impacient. Puc agrunsar-la un poquet? demana la Liana aparentment oblidada del Treme, abans que el Geli, de mal borrs, clave el morro all on no el demanen. Llevat el puret i torcat la boca primer, Busqui, que cucars la criatura. Que, per cert, sembla ms gran que tu... Jo, cucar-la? En tot cas tu si thi arrimares, al de vter, que la boca et put igual que el cul. Com s que encara li dna el pit? Vaig tindre fa poc una altra criatura, un albat somica que hem hagut denterrar a Valncia. En acabant, la dona es posa la m dins la roba i es trau el pit. Quan es lleva la xapeta, veiem un mugr madur recobert dun tel de llet. (Ni per donar-los de menjar a les criatures tenen. Ja veus de qu salimenta la xiqueta comenta lUri. Li la degu prenyar algun espavilat, perqu vs a saber si a este iaio se li ala ja el Geli, en la seua tnica.) Hi ha tant de silenci que escoltem el sorollets duns arbustos que es tornen a ajuntar desprs del pas fuga dun animal. Deu ser una rabosa. De les que amollava la senyoreta Meli, si s que en queda alguna viva. Vinga, va, que fareu tard... Adu, Uri, adu, xavals.
215

Ja est, ja ha parlat ell... Un desertor, Cadver, aix s el que ets. I els desertors, els penjaven, crec... el Geli ja deu haver oblidat la baralla amb el germ de fa una estona. En especial si tenien la boqueta de bstia com tu. Tu ten tornes amb ... Bo, tu ten tornes o fas el que tisca dels collons, per amb mi no vns. El Geli, agafat per sorpresa, mira el seu germ amb els ulls plorosos; sarrossegaria per terra si aix poguera canviar la sentncia. No em puteges, Esteve. Per favor, tete. He danar amb vosaltres, que a casa no se mha perdut res: no vull podrir-me sent comandant dels cigrons ni que el pare em faa pagar a mi els plats trencats. LUri ordena a la Liana que se li acoste. Mut, Sisco es posa a la seua alada per agafar el Berna. Tu no em dugues, dacord. Per ja et dic que me nanir un dia, i no hi tardar molt. S, s: ara tornar, per dac a no res, quan mate el Gorri, jo tamb tindr excusa per anar-men, com tu pel Juna. I no puc perdre temps: que vaja a espai amb mi perqu a la primera el liquidar, ho jure per ma mare i la teua escup a terra per a segellar lamenaa. Estranyament tranquil des que he dit que em quedava, membadoque mirant la dona, que acaba dalletar la criatura, mig adormida ja a pesar del fred i de la nostra xerrera. Si no els importa... diu Oleanda bufant els molinets, que comencen a rodar de nou per a alegria dels seus fills. LUri, davant de lhome, a qui passa dun pam, ens assenyala al Geli i a mi. Este amic i el meu germ els acompanyaran. Vosts sols... Hem vingut per eixe cam... la neu sha glaat i moririen congelats. Vagen amb ells, que saben per on es pot passar sense perill. En confiana. I si em fera el favor de vigilar-mels una miqueta, li ho agrairia. Sn dos tararots de marca major, que de vegades no saben amb quina m se senya, per bons guies li prega lUri. La Liana, el Berna i Sisco, preparen les bicicletes; sense mirarse, sense mirar-nos. El Geli i jo tamb. Se senten pertot arreu els sorollets de la natura que desperta desprs duna nit infinita. Uri... Bo, Uri, tu i tots faig jo, vencent la timidesa que mha caigut de sobte al damunt.
216

Digues. No res li oferisc el termos. Que si voleu un traguet. Vos vindr millor al Geli i a tu. O als xiquets, aix, als xiquets dOleanda els aprofitar ms, no hi ha dubte. A penes men queda... Era per... dic, incapa de trobar les paraules. Ja... Per acomiadar-nos amb un brindis, com en les pellcules, no? Brindarem perqu s Any Nou i amb lesperana de tornar a vorens: que tendre majuda lUri. Molt propi dun marieta, deus voler dir. S, com en les pellcules balbucege, ignorant el Geli. Portals a casa. Que no prenguen mal, dacord? Pel que ms vulgues tho demane. Limbcil del meu germanet tamb, diga el que diga. I cuideu-vos. Proms? Proms. S, per no faces creueta, eh?, que et conec. Tranquil, no patisques. Obri el termos i ompli fins a vessar la tapa que tamb serveix de got. Ell en beu el primer, i desprs nofereix a la Liana, a Sisco i al Berna que no sest de fer una carassa quan la tasta amb la punta de la llengua, i a mi lltim. El baf de la infusi de dulcamara, barrejat amb el dels nostres als, ens envolta amb un clid clima de comuni que sesvaeix de seguida. Grcies, Uri. De res, xic. En tot cas, a tu. I prou ja de tanta reverncia, que encara acabarem acariciant-nos els ous els uns als altres. Mindica que agafe la bici, la meua, la bici dels Fillol, i desprs de passar-se el bra del Berna per damunt del muscle, ndex i dit del cor a la templa esquerra i en acabant a laire, fa la V de victria, el senyal de partida per als que sen van. La m en la butxaca, trac la foto, contemple per ltima vegada el rostre daquells dos morts i la trenque en bocinets petits que tire davant meu; sols em cal el glop de boira, la bola blanca, la meua favo, el talism de lUri. En un meandre del riu, al lmit de la plana nevada, el fum de les fbriques dEstidor embruta a poc a poc la boira de gebre.

217

218

219

NDEX
Al final, una rabosa. La bici dels Fillol. El cony dfrica i lermita de Vira. Jo, el Mort. El setge del Juna. Un retrat trencat..........................................................7 La bossa de les vint plantes. Camins de febre. Una taronja daurada. Ossos en un forn de cal. El Rei Budell. El talism de lUri. Els cigronets i el Geli. Una corda de presos. Fugint de la Zona Prohibida..................................................20 Torna el Berna. La por del iaio Pando i els joguets de lidiota invisible. El dia dels Innocents. El mariflor comena a mentir. Les bragues de la Busqui. Una carta amagada..................................................................................................33 Un barret rus i un abric de geneta. Cap a la Canyada de la Sisca. La molstia del Manco. Una bici amb rodetes. Apareix el record de Dora...........................47 Llum a la vista. El Prncep de la Pua. Piu de cafre. Em descobreixen i em descobrisc. Lesquer del Juna. Un aprenent de bruixot. La clau del cul. La solitria. Truquen a la porta...............................................................................56 Els poders dun femer i la sang de les coses. La pell de la terra. Convivim amb la bstia. Amb vosaltres, el parsit. Sapaga una estrella. El Napole del futbol..................................................................................................................67

220

Proglemes. La volta al mn. Lassagadall i el pont de la Llunya. El Calaix de lOr i el Calaix de la Plata. Els soldats de lHerni. Petjades ocultes. La casa de la por. El congost de la Sorolla. Un rellotge amb la msica ms trista del mn. Les mamelles de la Loren........................................................................81 Intents de deserci i una novella de Poe. Putingues. Ratapenada desapareix. La sorpresa del sr. Desconfiana. El negre del taig. Dora i la mort de Lotty. Lngel de llet. Cavall de foc.............................................................................94 Roderes sobre la neu i una sorpresa que no ho s tant. El somni del Difunt. Pars i el bosc animat. La bella misteriosa. Mlnclsglr:Cmnsddlcmr. Intuci de mare. Una dona en el riu. La tomba a tocar de la lluna..................................106 Trencaportes i els aliengenes. Llagasta, lombra de Torbes. De la branca dun xop. Un pilot de carn.......................................................................................117 Els dos camins. Roman de la por a lEra del Cer i el sexe de les encantades. Or i mort. El teatre rom i la fama de don Primitiu. Un pet danys. Corones de gegants. La geneta i lamor de la Busqui. La torre dels Aladrins. Trasc una confiana prop de larbre del diable................................................................123 La Perla i el Vell de la lluna. Com el capit Scott al Pol Sud. El retorn del moro Mussa a la torre i el bateig dorina. La trampa del mort. La fora dels secrets. A contracor.........................................................................................................137 La Liana busca aliats. Un Shangri-La molt particular. La casa de lespantanvols. Olor daigua. Belceb. El Vent blanc. Converve per un pl la teleta del cul. El conte de lenfads. Salve vides. El marinero de los puos de oro..................................................................................................................148 Sota les estrelles de rosada. La sentncia de lavi Llis. Una corbella de plata. El dest de lastronauta Komarov.........................................................................167 El palau de Siss. Mar Farabat i el senyor Sigler. Herbes de muntanya i un pessic de canyella. Pars spleen. El record de don Femenina, amb un apunt sobre la Guerra del Francs. Farabat conta la seua mort...............................174 Un esperit lliure. 1970. Una mare ms en de la mort. El mariner Parker. El fals Regne de la Veritat. De nou Pars (dona nua sobre cavall blanc). Lilla misteriosa i el rodamn de les estrelles. Un acte damor. Esplendor i decadncia de Thomas Schiller. Mocs despart...........................................186 Llgrimes. Sisco Holmes pregunta.................................................................210 Un nvol de pols i soroll. La pesta butnica. Cor de rata rodera confessa. El viatge de la senyora gueda. On no facen falta somnis. Silenci....................217 El duelo fraticida i de com, al remat, mesguita la justcia de lUri................228 Oleanda i senyora. Uns molinets de paper. Roses a la casa del fred. Un mugr madur com un dtil. La promesa. El talism. Principi.....................................236
221

222