divendres 1 dabril de 2011 http://catala11.blogspot.com/2011/04/comentari-detextos-teoria.

html
Comentari de textos: teoria
TIPOLOGIA TEXTUAL: EL TEXT EXPOSITIU Definici: Tipus de text que desenvolupa un tema de forma clara i ordenada amb la finalitat que altres persones lentenguin. Tema: El text expositiu tracta temes relacionats amb el saber i la cultura, daqu que sigui freqent en lmbit acadmic, administratiu, jurdic, periodstic o en les disciplines humanstiques. Estructura: No presenta una estructura fixa. Lorganitzaci dels continguts depn de la intenci de lautor. Pot adoptar dues modalitats: Estructura deductiva o analitzant (del general al particular). Lautor comena amb lexposici de la idea principal o tema i, a continuaci, aporta dades concretes, exemples... que confirmen o verifiquen la idea. Estructura inductiva o sintetitzant (del particular al general). Lautor parteix dall concret per acabar amb una conclusi que coincideix amb el tema del text. Tipus de textos expositius Si tenim en compte la intenci de lescriptor i el tipus de pblic al qual es dirigeix, podem parlar de dues modalitats: a) Divulgativa: sn textos adreats a persones que no sn especialistes en la matria. Per aix cal que els continguts siguin clars i estiguin ordenats. b) Especialitzada: van adreats a un pblic minoritari que t amplis coneixements sobre la qesti. El tema s tractat rigorosament, cosa que fa necessria la presncia de tecnicismes. Caracteritzaci lingstica Els textos expositius presenten uns trets lingstics comuns: Nivell morfosintctic - s de la 3 persona gramatical i de la 1 pers. plural. - Oracions enunciatives. - Preferncia per estructures sintctiques que matisen i precisen conceptes (subordinades adjectives) o que indiquen algun tipus de connexi lgica (adverbials causals, consecutives...). Nivell lxic - Lxic denotatiu, per aconseguir lobjectivitat. - Substantius abstractes. Tecnicismes. Nivell textual - Presentaci ordenada de les idees aconseguida amb ls adequat de connectors. EL TEXT ARGUMENTATIU Definici: Tipus de discurs que t la finalitat de convncer, per via racional, mitjanant raonaments lgics o per via emotiva (argumentaci de tipus persuasiu, com per exemple la que trobam a la publicitat). Tema: Els textos argumentatius tracten temes polmics o que duen controvrsia. Per aquest motiu, s la varietat de discurs habitual en lassaig, en les disciplines humanstiques o en els gneres periodstics dopini (editorial, columna, article dopini). Estructura: Segons lorganitzaci dels elements bsics, destaquen tres tipus destructura: Estructura deductiva o analitzant. (TESI + ARGUMENTS) La tesi (idea fonamental on es recull lopini de lautor) figura al principi de lescrit i, a continuaci, sexposen raonadament tots aquells aspectes que confirmen la idea inicial. Estructura inductiva o sintetitzant. (ARGUMENTS + TESI) El text comena amb una anlisi raonada de fets concrets i acaba amb una conclusi que s la tesi. Estructura enquadrada (TESI + ARGUMENTS + TESI) Es diferencia de la primera modalitat perqu cont una conclusi on lautor es reafirma en la tesi exposada a linici del text. Tipus de textos argumentatius Si tenim en compte lmbit dactuaci, poden distingir-se dos tipus de textos: a) Argumentacions cientfiques Selaboren sobre fets que condueixen a una conclusi indiscutible, ja que la seva veracitat pot comprovar-se a travs de lexperincia. b) Argumentacions subjectives Versen sobre opinions, per la qual cosa fan servir arguments versemblants i probables, per que no sn evidncies. Classes darguments Segons la funci Arguments de recolzament: serveixen per

confirmar la tesi. Contraarguments: susen per anullar els arguments que ha fet servir ladversari o per invalidar les objeccions plantejades a la tesi. Segons el contingut Arguments lgics dautoritat: lautor es recolza en lopini de persones de prestigi reconegut, i en fa cites textuals. exemplificaci: demostren la validesa duna idea de carcter general citant casos concrets on aquesta idea es compleix. sentit general de la societat: se sustenten en aquells valors, creences o principis morals pels quals es regeix la societat. Aix, com ms alt sigui lndex dacceptaci del valor en qu es recolza un argument, major consistncia tendr. Arguments analgics Es dedueix la veracitat dun fet per la seva semblana amb un altre fet, de la certesa del qual en tenim constncia Comparaci Metfora Caracteritzaci lingstica: Argumentaci cientfica Argumentaci subjectiva Nivell morfosintctic - s de la 3 persona gramatical i la 1 pers. plural. - Oracions enunciatives. - Oracions impersonals i passives. - Estructures sintctiques que matisen i precisen conceptes i que indiquen algun tipus de connexi lgica. - s de la 1 persona. - Oracions exclamatives i interrogatives. - Recursos retrics basats en la repetici de paraules o estructures oracionals. - Sintaxi complexa, amb freqents incisos explicatius. Nivell lexicosemntic - Lxic denotatiu. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. - Lxic connotatiu. - Substantius abstractes. - Tecnicismes. Nivell textual - Presentaci ordenada de les idees, per la qual cosa susen connectors de naturalesa lgica: per afegir informaci (a ms, fins i tot...); doposici (aix no obstant, al contrari...); de causa (per tant...), etc. TREBALL DE TEXTOS Determina quins dels segents discursos sn informatius i quins sn argumentatius. En els argumentatius assenyala quina s la proposici o tesi que es defensa: Els pensionistes perden poder adquisitiu perqu les despeses pbliques es retallen i les pensions formen part de les despeses pbliques. Les dimensions del cosmos sn tan grans que les mesures de distncia com el quilmetre, que sn tils a la terra, all no serveixen per mesurar. Els peixos noms poden sobreviure si respiren loxigen dissolt a laigua; si sels treu no poden respirar. He arribat tard perqu mhe refiat de tu i no he consultat el rellotge. El berilli produeix en el conill un tipus de cncer dossos maligne. Llegeix el segent text i identifica'n la tesi, els arguments i contraarguments principals (i les tcniques argumentatives) i la conclusi. El seguiment d'una notcia s una cosa acceptada que les notcies tenen una vida efmera. Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa s relativament senzilla, sojornen lleument a la rdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat sn objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisi. Desprs, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, dhuc de manera brusca, per aix i tot sn servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreci i cautela.No fa pas tant que a Libria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisi les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el pas era ple de cranis. Desprs d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, qu ha passat? Som en l'horror que rem? Estan ms tranquils malgrat tot? Tamb s de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelaci si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecci dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I qu tal per Etipia? En qu ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Qu hi ha de l'assumpte dels tmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bsora, com es governa? Qu s'est fent dels kurds? I qu fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells? Tots els mitjans de comunicaci, sense excepcions, destinen trossos de pgina a les coses ms diverses,

entre les quals algunes de naturalesa ms aviat vaga i imprecisa, que si se suprimissin ning no les enyoraria. Dna'm de parer que, per contra, serem molts els que agrairem una secci -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastrfica o feli, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Aix en el millor dels casos. Perqu en el pitjor i ms freqent, l'absncia d'informaci ms aviat dna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que s art meritria i admirable, per no gaire adequada a aquests afers. Rebat els arguments del segent text mitjanant un escrit de rplica ben arguementat.ELOGI DEL FUTBOL N'hi ha que es fan els estrets amb aix del futbol, i se'l carreguen amb displicncia comparant-lo amb altres esports que, com el polo grcies a l'enorme plasticitat del cavall, poden semblar ms bells i fins i tot ms nobles. Tot i que enmig de les masses que el futbol electritza hi ha legions d'imbcils i primitius, s evident que el goig que el futbol proporciona t poc a veure estrctament amb el joc. Com quasi totes les activitats que es relacionen amb l'nima, hi ha en el futbol un pretext, que sn les regles (molt estrictes, com cal que sigui), els jugadors i les habilitats de qu disposen per passar-se la pilota superant els entrebancs. El joc pot ser bell (si se'n coneixen els usos, com en tot: tamb l'art contemporani repugna els ignorants) per no s la bellesa el que li dna sentit, ni la tensi que es va creant a mesura que el partit avana ni tan solament el goig de guanyar o la tristesa de perdre. El futbol s el joc de la nostra infncia. Un joc democrtic a l'abast dels que correm com necs. Grcies al futbol, de nens, vam saber qu era l'pica abans de saber-ne el nom. Per aix ens apassiona: s sabut que l'nica ptria s la infncia i que hi tornem per per ms que el temps ens en separi. Antoni Puigverd (Punt Diari, 3-6-92) Aquesta setmana TV3 va dedicar un ampli reportatge a la renovaci del flamenc a travs de les noves generacions que barregen aquesta tradici musical amb altres tradicions. Tot i que he de confessar que el reportatge com a tal no em va entusiasmar gaire, m'he trobat defensant en ms d'una conversa de caf l'oportunitat i la convenincia de realitzar-lo i emetre'l per part de la televisi nacional de Catalunya. Sempre he pensat que la primera matria d'una televisi nacional no s noms all que passa a Catalunya, sin all que interessa als catalans, passi a Catalunya o a fora. El punt de vista nacional d'una televisi no s territorial al contrari, la que s veritablement territorial s una televisi regional, sin hum. Als catalans els interessa all que passa arreu del mn tot i que naturalment els interessa ms all ms prxim i per tant una televisi nacional ha d'emetre reportatges sobre l'Afganistan, sobre el Festival de Cinema de Canes, encara que no hi hagi cap pellcula catalana, o sobre l'evoluci del jazz de Nova Orleans. Encara ms: sobre el flamenc, en la mesura que s constatable entre els ciutadans de Catalunya un inters real per aquesta msica, present en la vida cultural i associativa del pas. All de sn catalans els qui viuen i treballen a Catalunya no ho podem fer servir noms quan ens convingui. Per tant, em sembla molt b que TV3 faci reportatges sobre el flamenc. No em semblaria b, de tota manera, que aix es presents com a contraposat a la presentaci a travs de la televisi nacional de la cultura tradicional del pas. Em semblaria greu que per defugir l'antropologisme o el folklorisme propi ens dediqussim a jugar a l'antropologia aliena. No cal. A mi m'interessa el flamenc com em pot interessar l'pera o el jazz o la novella italiana. Per no en contra de res, sin a ms a ms de tot, per descomptat, el ms prxim i el ms propi. Perqu una cosa s la curiositat per tot i una altra el papanatisme per l'ali. (Vicen Villatoro, Flamenc a TV3. Avui, 22 de juliol de 1989) TEXT 5: Macarrons amb esprrecs verds i carxofes La Masticaci La nina ms famosa del mn en fa cinquanta Amb unes mides impossibles i un fons darmari que ja voldrien les fashion vctims, la Barbie s la nina ms famosa i venuda de la histria. Prototip de la

noia pija que senvolta de tots els capricis i criticada per fomentar lanorxia, la Barbie arriba als cinquanta anys en plena forma: com a icona de la moda lhan vestit els millors dissenyadors del mn i, pel que fa a la preferncia de les nenes, com la reina que fins avui no han pogut destronar les seves competidores. La setmana passada i coincidint amb la Setmana de la Moda de Nova York, cinquanta dissenyadors amb noms tan coneguts com Calvin Klein, Ralph Lauren, Donna Karan o Tommy Hilfiger van presentar les seves creacions inspirades en la Barbie. Lacte, emmarcat en la celebraci del cinquant aniversari de la nina ms famosa del mn, formava part tamb duna campanya que Mattel, el primer fabricant de joguines mundial, ha orquestrat per remuntar les vendes daquesta nina que, des del seu naixement, ha estat lder indiscutible, per a qui, darrerament, unes altres nines impossibles, les capgrosses Bratz, li comencen a fer ombra. Aix no obstant, la Barbie arriba als cinquanta tan fresca. Mai a la histria una nina ha tingut una trajectria tan llarga ni sha reinventat tantes vegades. Adaptant-se, pel que fa a la fisonomia, als cnons esttics de cada moment i demostrant als seus detractors que lhan qualificat dencarnar la imatge de la tpica dona superficial que no sap fer res a banda de comprar-se roba que ser guapa i rossa no est renyit amb la intelligncia. Aix, en aquests cinquanta anys, la Barbie sha presentat com a veterinria, cangur, ballarina, fotgrafa, doctora, astronauta, socorrista fins a un total de 108 carreres i oficis. (...) El nom complet de la Barbie s Brbara Millicent Roberts. Els seus creadors la van fer aparixer com una estudiant dun institut fictici de Nova York i des del 1961 t una relaci estable amb el seu xicot, batejat com a Ken en honor de laltre fill dels Handler.Al llarg de la seva histria, la Barbie ha estat criticada per les feministes perqu no s un bon exemple com a estereotip a seguir. Tamb se li acusa de promoure lanorxia tot i que, en realitat, les mides de la Barbie sn impossibles. Si fos de carn i ossos mesuraria 210 cm dalada, 99 de pit, 46 de cintura, 83 de malucs i pesaria 49 quilos. A ms, no saguantaria dreta ni podria pas caminar perqu els seus peus sn excessivament petits comparats amb la resta del seu cos. Lany 1997, el patr de la Barbie es va retocar: li van eixamplar els malucs i disminuir els pits. Lany 2007 es va llenar una lnia de nines ms dacord amb la realitat: ms baixes, amb el coll ms curt, els ulls ms allargats i uns peus/sabates ms proporcionats. Amb tot, la controvrsia que genera aquest nina no ha cessat. A alguns pasos de lOrient Mitj est prohibida la seva comercialitzaci perqu les seves posturetes i modelets no sadiuen amb els ideals de lIslam. Daltra banda, la can Barbie Girl, del grup dans Aqua, encara va arrelar ms el sentit despectiu de la paraula Barbie utilitzada per anomenar una dona poc profunda o superficial. Aix no obstant, ens agradi o no, la Barbie s i ha estat la nina preferida dunes quantes generacions de nenes, lidera el rnquing de popularitat i vendes i ha esdevingut tot un fenomen sociolgic dins del mn de les joguines. Quin tipus de text s? Quines caracterstiques prpies daquesta tipologia t el text? Les escales shan de pujar de cara, perqu cap enrere o de costat resulten particularment incmodes. Lactitud natural consisteix a mantenir-se dret, els braos penjant sense esfor, el cap dret, el braos penjant sense esfor, el cap dret encara que no tant que els ulls deixin de veure els graons immediatament per sobre de qui els trepitja, i respirant lentament i regularment. TESI: s una cosa acceptada que les notcies tenen vida efmera. INTRODUCCI: Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa s relativament senzilla, sojornen lleument a la rdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat sn objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisi. ARGUMENT 1: Desprs, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, dhuc de manera brusca, per aix i tot sn servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreci i cautela. ARGUMENT PER

EXEMPLIFICACI: No fa pas tant que a Libria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisi les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el pas era ple de cranis. Desprs d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, qu ha passat? Som en l'horror que rem? Estan ms tranquils malgrat tot? Tamb s de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelaci si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecci dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I qu tal per Etipia? En qu ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Qu hi ha de l'assumpte dels tmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bsora, com es governa? Qu s'est fent dels kurds? I qu fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells? ARGUMENT 2: Tots els mitjans de comunicaci, sense excepcions, destinen trossos de pgina a les coses ms diverses, entre les quals algunes de naturalesa ms aviat vaga i imprecisa, si se suprimissin ning no les enyoraria. CONCLUSI: Dna'm de parer que, per contra, serem molts els que agrairem una secci -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastrfica o feli, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Aix en el millor dels casos. Perqu en el pitjor i ms freqent, l'absncia d'informaci ms aviat dna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que Prctica 2 Revisa la teva prctica A continuaci trobars dos textos. Digues si sn argumentatius o no. Desprs diferencia-hi la tesi, el plantejament, els arguments i la conclusi: A. El racisme ha tingut molts orgens i moltes definicions, per sabem que els racistes es preocupen sovint de la puresa de la raa. Comenarem parlant daquest aspecte, que s molt fcil deliminar. Entre els humans no existeixen races pures i si sintents de crear-les resultarien molt poc atractives. Hi ha una manera molt fcil adonar-sen. Si estudiem un sistema gentic qualsevol, hi trobarem sempre un grau elevat del que es denomina polimorfisme, s a dir, varietat gentica. Daltra banda, lestructura de les poblacions humanes s extremadament complexa i varia de regi en regi de poble en poble. La puresa gentica no existeix en les poblacions humanes. El racisme s la convicci que una raa s biolgicament superior a les altres. Daqu sorgeix la preocupaci dels racistes per mantenir la puresa de races, encara que aquesta idea s absurda perqu no existeixen les races pures. B. El racisme s la doctrina que propugna la desigualdat de les races humanes en virtut de la qual ho justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotaci econmica, segregaci social o destrucci fsica. De fet, s una forma detnocentrisme comuna a tots els grups humans.