Introducci

La civilitzaci grega va nixer a les costes de la Pennsula Balcnica i a les illes del mar Egeu, i a la costa occidental de la pennsula de l Anatlia. Es va estendre per una bona part del litoral mediterrani. Aquest espai geogrfic es caractertza per la dispersi territorial, a causa del gran nombre d illes i de les muntanyes que separen les diferents regions. Aix va fer que els grecs s organitzessin en petites ciutats independents unides per una mateixa llengua i una mateixa religi: les polis.

Al segle V a.C., a la ciutat dAtenes es va imposar un nou sistema poltic: la democrcia. Totes les polis gregues estaven unides per uns llaos culturals indestructibles: una mateixa llengua i una mateixa religi. Amb Alexandre el Gran la cultura grega es va expandir cap a lOrient. Cal dir que el sl s pobre i la seva productivitat escassa, fet que va condicionar la vida dels grecs.

1. El naixement del mn grec

1.1. Lespai fsic 1.2. Una mateixa civilitzaci 1.3. Els primers grecs: cultura cretenca i Micenes

1.1. Lespai fsic La civilitzaci grega va nixer a la Pennsula Balcnica i a les costes i les illes del mar Egeu.

1.1. Lespai fsic Aquest medi fsic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. La trilogia mediterrnia.

1.1. Lespai fsic El seu gran frontis martim permet la pesca i el comer per tota la costa mediterrnia.

1.2. Una mateixa civilitzaci

Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet com per escriure-la. Tamb practicaven una mateixa religi i adoraven els mateixos dus. Les manifestacions literries, les celebracions religioses i les esportives eren compartides per tots ells. Per aix els grecs tenien molts de lligams en com que feien que se sentissin membres duna mateixa civilitzaci: lHllade.

1.3 Creta i Micenes

2. Les polis gregues

2.1. La polis: una ciutat Estat

Lgora (illustraci)

2.2. Les polis aristocrtiques 2.3. Levoluci cap a la democrcia

2.1. La polis: una ciutat Estat El mn grec sorganitzava en petites ciutats-Estat independents, anomenades polis. Una ciutat ms les terres de conreu, pastura i boscos que l envoltaven. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exrcit i el seu govern. La ciutat tenia dues parts ben diferenciades: La part baixa on hi havia els habitatges, les botigues i els edificis pblics, situats al voltant duna gran plaa (gora). La part alta (o acrpolis) on hi havia els edificis religiosos principals, i que servia de refugi a la poblaci en cas de perill.

12 La polis grega

Es poden diferenciar clarament dues parts: - La part baixa amb l'gora i les cases. - La part alta (ACROPOLIS) amb els temples

La polis grega

L'acrpolis

Lgora

Lgora

Representaci de la polis d'Atenes

El territori de la polis

Exemple de l'espai fsic on s'ubicava la polis Badia de la polis de l'illa d'taca

2.2. Les polis aristocrtiques A les primeres polis hi havia un govern oligrquic, format per un nombre redut daristcrates, grans propietaris agrcoles. Els altres ciutadans podien reunir-se en assemblea, per les seves opinions noms eren escoltades. Durant el segle VI a.C., a diverses polis es varen produir revoltes socials greus contra el poder dels aristcrates.

2.3. Levoluci cap a la democrcia Les demandes de ms participaci poltica varen donar lloc a reformes socials i poltiques a favor del poble. A la ciutat dAtenes aquestes reformes hi varen tenir molta dimportncia. Durant el segle VI a.C., reformadors com Sol o Clstenes varen anullar lesclavitud per deutes i varen introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat. Aquestes reformes varen culminar amb la instauraci duna nova forma de govern coneguda com a democrcia, en la qual el poder era exercit pels ciutadans.

3. Les colonitzacions gregues 3.1. Les causes de les colonitzacions

Colnia grega (illustraci)

3.2. Lexpansi grega

Les migracions gregues (illustraci)

3.3. Els grecs a la Pennsula Ibrica

3.1. Les causes de les colonitzacions Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos habitants de les ciutats de Grcia varen emigrar a diversos llocs de les costes mediterrnies i del mar Negre. Les condicions de pobresa en qu vivien varen obligar molts de pagesos a abandonar les ciutats dorigen i a installar-se definitivament en altres llocs, on varen fundar colnies. Els governs de les polis gregues varen promoure i varen organitzar aquestes migracions perqu eren molt avantatjoses per a les ciutats.

Colnia grega

Colnia grega

Colnia grega

Restes de la colnia grega d'Emporion a Girona

12 3.2. Lexpansi grega Navegant amb embarcacions lleugeres, els grecs varen recrrer les costes a la recerca de llocs adequats per establir-shi, dels quals poguessin extreure productes i on tamb poguessin comerciar amb els indgenes. Les noves polis (colnies), encara que eren independents de la ciutat dorigen (metrpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets. Al Mediterrani, les zones ms importants dassentament varen ser: el sud dItlia i Siclia (Magna Grcia), Masslia (Marsella) i Emprion (Empries).

12 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.)

1. Zona originria del domini grec

12 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.)

2. Expansi grega

12 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.)

3. Zones de colonitzaci grega

12 Les migracions gregues (segles VIII-VI a.C.)

Magna Grcia. Antiga colnia grega a Siclia

Massalia. Antiga colnia grega al sud de Frana

12 3.3. Els grecs a la Pennsula Ibrica Al segle VII a.C., els grecs tamb varen fundar colnies a la Pennsula Ibrica: Rhode, Emprion, Hemeroskopeion i Mainake. Els grecs varen establir un comer prsper amb els pobles indgenes de la zona (tartessis, ibers). Els contactes amb els grecs varen comportar grans avenos per als pobles peninsulars: difusi de nous conreus, coneixement de tcniques noves, introducci de ls de la moneda i de lescriptura.

12 3.3. Els grecs a la Pennsula Ibrica

Emprion: Antiga colnia grega a la pennsula Ibrica

12 4. La democrcia atenesa

4.1. Les institucions democrtiques 4.2. Una democrcia limitada

12 4.1. Les institucions democrtiques LAssemblea de ciutadans (Ekklesa) saplegava per votar les lleis, controlar els pressuposts, declarar la guerra i elegir magistrats. Els magistrats eren ciutadans elegits per lAssemblea que socupaven dels afers pblics: els estrategs, els arconts Els tribunals populars (Heliea) impartien justcia.

12 4.2. Una democrcia limitada La democrcia atenesa era molt limitada, perqu noms podien participar en els afers pblics els ciutadans. Eren ciutadans tots els homes lliures, majors dedat, nascuts de pare ciutad i mare atenesa. Els ciutadans tenien dret a participar en la vida poltica i a estar protegits per la llei; estaven obligats a formar part de lexrcit i a pagar imposts. Els ciutadans eren una minoria. Ni les dones, ni els estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien drets civils.

12 5. Lesplendor dAtenes

5.1. La victria sobre els perses 5.2. Atenes domina Grcia 5.3. La fi de lhegemonia atenesa 5.4. LAcrpolis dAtenes
LAcrpolis dAtenes (illustraci)

12 5.4. LAcrpolis dAtenes LAcrpolis era un tur on es varen installar els primers atenesos i al voltant del qual es va aixecar la primitiva ciutat dAtenes. Desprs de lincendi dAtenes pels perses, els atenesos varen reconstruir la ciutat, i varen convertir lAcrpolis en un centre religis. Grans artistes (Ictinos i Fdies, entre daltres) varen participar en el projecte de reconstrucci.

12 LAcrpolis dAtenes

LAcrpolis dAtenes

6. La Grcia hellenstica

6.1. El regne de Macednia 6.2. LImperi dAlexandre

Les conquestes dAlexandre el Gran (mapa)

6.3. Els regnes hellenstics

6.1. El regne de Macednia

El rei Filip II, aprofitant lenfrontament entre les ciutats gregues (guerres del Pelopons) es va llanar a la conquesta de Grcia amb un potent exrcit (falanges). Cap a lany 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grcia. El fill de Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran) el va succeir lany 336 a.C.

12 6.2. LImperi dAlexandre Alexandre va aconseguir unificar el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de lImperi Persa. Alexandre, al capdavant del seu exrcit, no tan sols va dominar els perses, sin que va arribar als confins del mn oriental (ndia). El somni dAlexandre anava ms enll de la conquesta militar. Volia crear un nic imperi amb una base cultural grega, per on cada territori conservs les seves formes socials i poltiques.

Les conquestes dAlexandre el Gran

Les conquestes dAlexandre el Gran

Les conquestes dAlexandre el Gran

6.3 Els regnes hellenstics