FUTBOLERES

Els equips de noies s'obren pas en el

futbol de la Catalunya central
Elles també juguen
Amb l'impuls d'un centenar de jugadores, el futbol femení
agafa embranzida a les nostres comarques i cada any són és
els clubs que aposten per les noies

● Text: Carmina Oliveras/ Fotos: Josep Rojas, Eudald Redó, FF Torroella i CE

Manresa.

De mica en mica el futbol femení es consolida al Bages i ho fa amb l'empenta d'un

centenar de noies que aquesta temporada juguen en algun dels cinc equips sènior que té
la comarca. Després de la desaparició virtual del Torroella i del descens del CE Manresa
la temporada passada, enguany els cinc conjunts bagencs coincideixen, amb objectius
diferents, a la Segona Divisió femenina. Són el FC Artés, la UE Balconada, el CF
Santpedor, el CE Súria, i l'esmentat CE Manresa.

La mitjana d'edat d'aquests equips és molt jove, al voltant dels 20 anys, però sempre hi ha
les excepcions que confirmen la regla. El fet que hi hagi pocs conjunts que tinguin equips
femenins de base en categoria juvenil i cadet fa que hi hagi nendes de 14 anys – edat
mínima per jugar amb les sènior- que estiguin competint al costat de dones de 36, que
juguena futbol per una raó molt diferent. “ Quan tenia 15 anys, a Manresa no hi havia
possibilitat ni de jugar ni d'entrenar-se amb cap equip femení, si volies jugar a futbol ho
havies de fer amb els nois”, explica Txus Culebras, capitana de la Balconada i alhora la
més veterana de l'equip. Amb la creació d'aquesta temporada, de l'equip femení dels eu
barri, Culebras no s'ho va pensar dues vegades: “jo hi vull jugar!”.
Cada vegada són més els clubs que aposten per tenir un equip femení a les seves files.
Però el veritable motor són les mateixes noies. Com la Balconada, l'Artés va néixer del
no-res, sense cap tipus d'esperiència en el futbol de fèmines. La llavor la van posar un
grup d'amigues, moltes provients del futbol sala. Ara, després de tres anys el club
artesenc, les noies s'han convertit, com reconeix Manel Parreño, actual president de
l'Artés, en “la cirereta del pastís”.
Les que van anar literalment a trucar a la porta del president del club de futbol del seu
poble són les noies del Súria. Volien jugar a futbol. Alba Cano, jugadora del Súria, explica
que “vam anar a parlar amb el president i ens va dir que quan fóssim coma mínim 11
noies tornéssim, que en parlariem”. I aixó ho van fer. Després de reunir les noies
necessàries, “vam tornar a parlar amb el club” i, a partir d'aquí, el Súria els va obrir les
portes. “Ens van posar un horari per entrenar-nos, ens van buscar un entrenador i vam
començar a jugar”.

Sigui com sigui, per iniciativa d'un grup de noies – com el Súria- o per iniciativa del mateix
club – com la Balconada-, el fet és que els equips femenins estan proliferant al Bages. I
això només vol dir una cosa: que les noies també volen i poden jugar a futbol. I el nivell?
Amb els anys, segur, ha d'anar cap amunt. De moment, la llauna ja s'ha obert.

I és que tot inici és dur i, en el cas del futbol femení, a vegades pot ser molt dur. La
surienca Eva Carmona explica, sense perdre el somriure, les pallisses que van rebre l'any
passat, quan es va posar en marxa l'equip femení: “ens golejaven partit rere partit”. El
Súria va acabar la temporada 2007-2008 en última posició, amb 4 punts. Van guanyar un
partit, en van empatar un altre i van rebre ni més ni menys que 144 gols. Enguany,a mb la
competició ja engegada, han guanyat dos dels tres partits disputats, han fet més gols dels
que han rebut i , de moment, ocupen la setena posició de la taula de classificació. “en dos
anys hem millorat molt, en posició dins el camp, en toc de pilota en tècnica..”, assegura
Carmona.

D'esquerra a dreta, Sara (Santpedor), Eva (Súria), Mireia (CE Manresa), Sofi (Artés) i Jeni (Balconada).

Amb uns objectius molt diferents, trobem els altrs dos equips femenins del Bages, el CE
Manresa i el Santpedor, cridats a lluitar per l'única plaça que dóna accés a la preuada
Primera Divisió.
De moment, els dos conjunts estan complint, ja que després de quatre jornades lideren,
amb tots els partits guanyats per àmplies golejades, la classifiació del grup 3 de Segona
Divisió.
Tot i que el Santpedor està jugant la seva primera campanya, s'ha de dir qie disposa
d'una plantilla que en la seva majoria prové del desaparegut FF Torroella i , per tant, no
són noies que s'acabin d'incorporar al mónd el futbol, sinó que tenen talent futbolístic i una
llarga experiència en camps de Primera Divisió. El fet destacat, però, és l'aposta que el
FC Santpedor ha fet per les fèmines. Començant epr la base, un aspecte en què totes les
jugadores i entrenadors coincideixen que cal potenciar, el Santpedor té enguany un equip
sènior i tres de base. En total, aplega més de 60 noies que juguen a futbol.

Sense el Torroella, l'equip femení que té l'honor de ser el més veterà del Bages és, amb
cinc anys d'antiguitat, el CE Manresa, format a partir de la desparició de la Penya
Blaugrana de Manresa. Després de militar durant els dos primers anys a Segona Divisió,
el CE Manresa va aconseguir, la temporada 2006-2007, el merescut ascens a Primera on
va ser dues campanyes seguides. L'any passat, un cúmul de circumstàncies esportives i
extraesportives van fer que l'equip anés de més a menys i, després de passar moltes
jornades al límit de l'abisme, el descens a Segona es va consumar. Ara, un renovat i
rejovenit CE Manresa té la difícil tasca d'arrabassar el primer lloc de la classifiacióa un
Santpedor que ha començat el campionat amb molta força i intimidació.
Només entrenadors. Un fet que crida l'atenció, com a mínim dins el futbol femení del
Bages, és que cap dels cinc equips actualment no és entrenat per una dona. “Elles són el
futur, han de ser les que més endavant tirin el carro del futbol femení, com a jugadores i
com a entrenadores”, afirma Pere Cano, entrenador del Santpedor. Potser, com diu Cano,
cal esperar que aquesta generació de noies futbolistes creixi, maduri i agafi amb força les
regnes del futbol femení. Però perquè això no quedi en una mera utopia, cal, com
assegura Josep Maria Català, entrenador del CE Manersa, “més implicació per part dels
clubs i un mateix tracte entre nois i noies”. I és que buscar horaris d'entrenament en un
club gran com el CE Manresa pot arribar a ser una odissea. Curiosament, són els clubs
de barri o de pobles, els anomenats petits, ls que més mimen el futbol femení.

Borrego (Balconada), Latre (Súria), Cano (Santpedor), Català (CE Manresa) i Rivero (Artés)

“ Són el futur, han de ser les que més endavant tirin del carro del futbol
femení, com a jugadores i com a entrenadores”

La compaginació entre els estudis, la feina i el futbol, sobretot entre les noies de més de
20 anys, és el motiu principal dede l'absentisme en els entrenaments i , per tant, la
principal font de queixes per part dels tècnics. Tot i això, hi ha jugadores que fan
autèntiques caramboles per tal d'arribar a temps a tot arreu. Jordi Borrego, entrenador de
la Balconada, explica que “hi ha jugadores que treballen de 6 del matí a 2 del migdia,
estudien a la tarda i , ni que sigui una hora tard, vénen a entrenar-se”. Tot i que lloa la
seva implicació, reconeix que en aquestes circumstàncies “és complicat” afrontar un partit
amb garanties.
Tot i les dificultats, l'amor i l'entusiasme que desperta el futbol fa que el centenar llarg de
jugadores bagenques competeixin sense un objectiu professional fixat. Saben de sobres
que ja no arribaran a temps de poder-se guanyar les garrofes amb el futbol. Però viuen
amb pssió, i si una cosa tenen clara és que la suor de cada partit ha de servir per a les
properes generacions. Han obert la porta i l'aire ja ha començat córrer, cada vegada amb
més força. I el futur? Passa, asseguren, per la formació d'una bona base i per una
implicació de veres de clubs, institucions i mitjans de comunicació.
 Partit de lliga entre el Taradell i el Santpedor, El derbi entre el CE Manresa i la Balconada va
al municipal Josep Guardiola inaugurar el campionat de lliga

El Torroella, el bressol
Era l'estiu del 1981 i Torroella de Baix (Sant Fruitós de Bages) ultimava els detalls per
celebrar la seva festa major. “Faltavena ctivitats per fer i va sorgir la idea de fer un partit
de futbol amb noies, perquè n'hi havia un parell a qui agradava molt jugar”, explica Jaume
Catot, artífex, fundador i president del que mesos després seria, ja oficialment, el primer i
únic club de futbol femení del bages, el FF Torroella.
Després d'aquell primer partit de festa major, celebrat el 25 de juliol d'ara fa 27 anys i
jugat a l'antic camp del Torroella, que estava ubicat just darrere de les piscines i del
restaurant, i que actualment, com diu Catot, “ja no existeix”, l'equip es va posar en marxa,
i “aquell mateix any ens vam posar a jugar”. En aquella època,a Catalunya, només
existien 7 equips de futbol femení, i per tant, només hi havia una lliga en la qual poder
competir. Com recorda Catot, “era una espècies de lliga intercomarcal. D'aquí al Bages
només hi havia el Torroella. Del Berguedà hi havia la colònia Rosal. També l'ullastrellm de
Terrassa, i el Prats de Lluçanès. Els altres tres tots eren de barcelona”. Eren pocs, però
molt ben avinguts. “Durant la lliga ens enfrontàvem dues o tres vegades amb el mateix
equip i al final de la temporada cada club posava diners per comprar els trofeus. Cap
equip no es queda sense, tote teníem premi”.
Durant la dècada dels vuitanta van anar sorgint més equips femenins, sobretot al
Barcelonès, com el Catalunya l'Atenes, mentre molts altres de les comarques de la
Catalunya Central van anar despareixent. Va ser aleshores quan el FF Torroella ho va
aprofitar per fitxar jugadores que s'havien quedat sense equip. Amb més jugadores i amb
més potencial va arribar l'època daurada del FF Torroella, la dècada dels noranta. “Vam
jugar 4 anys (del 93 al 97) a la màxima categoria d'Espanya, que aleshores era la Lliga
Nacional”, diu Catot, que recorda els desplaçaments a ciutats com Saragossa com “un
veritable calvari, era massa lluny”. Als noranta, les fruitosenques també van arribar a
disputar tres Copes de la Reina i durant quatre anys van ser les escollides per representar
a Espanya al Torneig Internacional de Setmana Santa, que es disputava en terrs
franceses. Però el títol més important que el FF Torroella guarda a la seva tribuna
d'honor és al Supercopa que van arrabassar eper un mínim 5 a 4 al Barça. “Vam jugar el
partit al camp de la Balconada perquè aquell dia el camp de Sant Fruitós estava ocupat”,
recorda Catot.

A partir del 2000, equips més poderosos qconòmicament com el Barça o l'Espanyol van
apostar amb més força pels equips femenins i el 2002 el Torroella va patir un dels pocs
descensos a Segona. Després de reflotar la situació, va estar competint amb molt bona
nota a Primera fins la temporada passada, quan la plantilla, per motius extraesportius, va
marxar en massa cap al Santpedor.
Després de sospesar totes les possibilitats, el Torroella es va acabar decidint per una
fusió amb el Marianao Poblet de Sant Boi de Llobregat. A la pràctica, però, es pot parlar
de la desparició d'un històric dins el futbol femení d'àmbit comarcal i de país. Mentre duri
la temporada actual, les noies de Sant Boi de Llobregat jugaran sota el nom de Torroella.
L'any vinent, ja no quedarà ni el nom.

Més d'un quart de segle de sacrifici i esforç

“Hem treballat molt i amb molt sacrifici per arribar fins on
hem arribat. Però quan una cosa s'acaba, s'acaba”,
explica Jaume Catot, que assegura que la desaparició
del FF Torroella, “primer em va saber molt greu. A més
de ser president, durant 15 anys també en vaig ser
entrenador i, per si no n'hi havia prou, em dedicava a
anar a buscar noies, casa per casa, perquè poguessin
venir a jugar. Eren temps molt diferents i en aquella
època hi havia molta discriminació. Molts pares no
volien que les seves filles juguessin. Els hi deien que
anessin a fregar plats no pas a jugar a futbol”.

Tot i que, com diu Catot, ·s'ha acabat”, enguany, pare i

fill col·laboren amb el CF Torroella de Baix masculí. Tots
dos, però, asseguren que aquesta vinculació té data de
caducitat. L'ny vinent es desenganxaran del tot del que durant 26 anys ha estat la seva
vida i la seva passió: el futbol.
La professionalització del futbol femení. Amb l'experiència que
donen els mé de 800 partits que uen a l'esquena, els Catot veuen amb optimisme el futur
del futbol femení, encara que en critiquen alguns aspectes. “Crec que el futbol femení ha
de canviar molt i les primeres ha reaccionar han de ser les mateixes noies. Si volen que el
seu esport avanci, que es professionalitzi, el primer pas l'han de fer elles. Han de saber
diferenciar entre la vida personal i el futbol”, diu Jaume Catot Jr.
Quant a nivell actual, Catot Jr. Considera molt escassees les actuals 4 categories que hi
ha dins el futbol femení- Superlliga, Nacional, Primera, Segona. “Algú s'hauria de
començar a plantejar el tema de les golejades que es veuen a Segona si relament volem
avançar futbolísticament”. Amb tants equips com hi ha ara, aposta en ferm “per una
Tercera Divisió”.

Els equips de base, el futur

El fet que actualment la quantitat de jugadores de les categories inferios sigui superior a
la dels equips sènior – un fet habitual i lògic en el futbol amsculí- augura un bon futur al
futbol femení de la Catalunya central. Enguany, al CE Manresa, al Santpedor, a
l'Esparraguera i al Moià se'ls hana fegit dos nous contrincants: el Gimnàstic de Manresa i
el Navàs. En total, més 145 nenes juguena futbol repartides en dues categoires, la
infantil/aleví – futbol 7- i la juvenil/cadet – futbol11-.
El club que ha fet l'increment més meteòric quant a nombre de jugadores és el Santpedor.
En dos anys, les blaugrana, amb un planter de 4a nenes, tenen un equip en la categoria
juvenil/cadet i dos més a la infantil/aleví. També el Gimnàstic de Manrresa i el Navàs han
arrancat amb força i bon futbol, amb una mitjana de 25 nenes per club. Només el CE
Manresa amb la desaparició aquesta temporada de l'equip juevenil/cadet, ha vist com el
seu planter de noies disminuïa. Per la seva banda, l'Esparraguer és l'únic dels equips
base de la Catalunya central que pot presumir de militar a la Primera Divisió infantil/aleví,
ja que la resta ho fan a Segona.

Un dels problemes més visibles en el futbol base femení és la diferència d'edat en una
mateixa categoria. El fet que hi hagi poques nenes fa que les categories s'agrupin de
dues en dues. Així, en un mateix equip trobem nenes de 9 i 10 anys i noires que ja estan
a punt de fer-ne 13, amb una alçada i corpulència molt superior. Òscar Martínez,
entrenador de l'infantil(aleví del CE Manresa, explica que “preferíem fer més quilòmetres,
anar a jugar, per exemple, un cap de setmana a Tarragona i un altre a Lleida, però poder
jugar amb nenes de la mateixa edat”, jq eu en les categories actuals considera que hi ha
“uan diferència física molt gran”. A més, continua, “això és perjudicial tant per les grans, a
le squals si els toca un equip de nenes més petites d'avorreixen, com per a les petites,
que es poden sentir cohibides”. De moment, però, les categories són les que són. En el
futur, si el nombre de nenes augmenta, haurà de canviar.

Joves promeses. Els pocs anys de presència de futbol base femenía la Catalunya
Central ja han començat a donar els seus fruits. Cada vegada més, equips grans dins el
futbol estatal de fèmines aprofiten els tornejis d'estiu per caçar algun talent. Enguany, la
jugadorea del CE Manresa Nerea Valeriano, d'11 anys, ha estat a punt de fitxar per
l'Espanyol, però els problemes per compaginar els estudis i l'esport han fet que al final
desestimés la oferta. “Potser l'any vinent, qu ja faré ESO”, diu la manresana Nerea.
La que sí ja ha fitxat per l'Espanyol és una altra jugadora sortida del planter del CE
Manresa, la portera Noelia Vizcaíno, de 12 anys, que enguany està disputant la seva
primera temporada al club blanc-i-blau.
Totes dues, a més, han estat preseleccionades per primera vegada per anar als
entrenaments de la selecció catalana. La Nerea amb la sub-12,d e futbol-7, i la Noelia
amb la sub-15, de futbol-11. També ha estat preseleccionada per la catalana sub-12 la
berguedana Queralt Torradelflot, que milita a l'equip masculí del CE Berga masculí.

NEREA VALERIANO. JUGADORA DE CE MANRESA INFANTIL/ALEVÍ

“M'agradaria que el Manresa fos més fort”

Nerea Valeriano, nascuda a Manresael 12 de amig del 1997, afronta enguany la seva
tercera temporada a l'equip infantil/aleví del CE Maresa. Inquieta, però bona estudiant,
cursa 6è de primària al Col·legi Nostra Senyora del Pilar. S'entrena amb ritme i intensitat
des del primer a l'últim minut i reconeix tenir unes ganes boges, de créixer dins el món del
futbol. Aquest estiu ha estat a punt de fitxar per l'Espanyol, un referent del futbol femení
estatal.

● L'Espanyol et volia fitxar, però al final t'has quedat al CE Manresa, què va

passar?
No podia anar als entrenaments. A l'Espanyol s'entrenen a les 5 de la tarda i
m'havia de saltar moltes classes.
● Com van anar, però, les proves amb l'Espanyol?
Molt bé. Vaig anar un dia a entrenar-me amb l'equip B i de seguida en van passar a
l'A, on la majoria de noies són de 12 i 13 anys, encara que tamb´n'hi havia alguna
d'11, com jo. Em va fer una mica de ràbia no poder fitxar per l'Espanyol, perquè
se'm volien quedar.
● Ets davantera, vas fer algun gol amb l'equip blanc-i-blau?
Sí, vaig jugar dos partits, un amb l'A i un altre amb el B. Amb el B vai fer dos gols i
amb l'A en vaig fer un.
● Ara t'han cridat per entrnar-te a la selecció catalana sub-12.
Sí, estic molt contenta. He fet dos entrenaments i m'han dit que hi torni
● Això ja és molt, no?
Sí. La selecció final la diran al desembre. Van eliminant nenes. L'últim dia a dues ja
els van dir que no tornessin.
● I et va bé per combinar-t'ho amb els estudis?
Amb la catalana només és un dia a la setmana i només m'haig de saltar una tarda
d'escola.
● T'agrada estudiar?
Sí. M'agradaria ser arquitecta
● I futbolista?
És clar! Però el femení no interessa a ningú. M'agradaria que fos més important
perquè ara nomñes ho és el amsculí.
● L'any que ve ja fars ESO i algunes tardes no tindràs escola, fixaràs aleshores
per l'Espanyol?
Si encara m'hi volen sí, perquè podria aprendre mmési jugaria amb equips més
forts. Aques any amb el Manresa ens ha tocat un grup fluix i a vegades és avorrit.
Hi estic bé, però m'agradarua que el Manresa fos més fort.