Handbol

Nm.16 primavera 2005

esport

Fins sempre!

El Reportatge

Gran paper de les seleccions

catalanes a Granada

I tamb: competici, el diccionari, els rbitres, rac de lentrenador, el club, la web...

 leditorial
Una mirada al futur
D iuen que els homes que no abracen el seu passat no tenen
futur. Aix es el que hem de fer. Jaume Conejero marxa,
el president dels ltims 12 anys (la meitat de la histria de la
FCH com a tal) torna a la grada desprs de conduir amb m fer-
ma el vaixell de la nostra federaci durant un perode en qu hi
ha hagut de tot. Bo i no tan bo. Encertat o menys encertat. Per
sempre sincer. Per el que mai dubtarem s que ha estat un ho-
me vinculat, illusionat i entregat plenament a lhandbol catal.
Durant la seva llarga estada al capdavant del nostre handbol la
FCH ha viscut una transformaci increble, culminant la seva tas-
ca amb el trasllat a la nova seu de Guiera on sobren grans pers-
pectives de futur. Aquest no s un adu. s ms aviat un fins
sempre o fins ara, Jaume. Perqu no ho dubteu, seguir all
per escoltar i aconsellar a qui vulgui demanar la seva opini.
Una opini franca i desinteressada en qu sempre posar el b
lhandbol per davant de tot.
Per el mon no satura, lhandbol tampoc. Tot segueix endavant i
com molt b diu la can de Queen: Show Must Go On, les-
pectacle ha de continuar. Lhandbol catal que deixa Jaume Co-
nejero s un handbol ple dinquietuds, ple de ganes i ple de fu-
tur. La joventut i lexperincia que ell va saber ajuntar dins el seu
mandat ha de recollir el repte de seguir fent ms gran aquest esport
que tant ens estimem. Cal seguir avanant amb idees fresques dins
dun mn en qu tots junts podem fer grans coses. Lhandbol ne-
cessita la modernitat que el nostre Jaume (s, s, s nostre encara
que no li agradi) ens ha fet veure. Grcies Jaume per donar-nos
aquesta empenta. Intentarem seguir lluitant com tu ens has ensen-
yat. Fins ara.
Xavier Prez
Directiu rea de comunicaci
esport
handbol
Edita: Federaci Catalana dHandbol, Parc Esportiu Guiera,
Av. Guiera 6-8, 08290 Cerdanyola del Valls.
Tel. 93 601 01 01 Fax 93 2680897
A/e: premsa@fchandbol.com
Direcci: rea Comunicaci FCH
Consell Editorial: scar Grau, Xavi Prez, Fernando Barbeito,
i Ricard Franco
Coordinaci: Ricard Franco
Collaboren: Aniol Alsina, Clia Corres i Xavi Codina
Fotografia: Ignasi Paredes, Asobal, RFEBM i FCH
Correcci: Uni de Federacions Esportives de Catalunya
Disseny i maquetaci: Creacions Grfiques Canig,S.L.
Publicitat: FCH
Impressi: Creacions Grfiques Canig,S.L. - Tel.: 93 229 23 60
D.L.: B-50.314-2004
Federaci Catalana dHandbol
Av. Guiera 6 - 8, 08290 Cerdanyola del Valls.
Tels.: 93 601 01 01 - Fax: 93 268 08 97.
Web: www.fchandbol.com. a/e: secretaria@fchandbol.com
Sumari Primavera 2005
4. Lactualitat
Moltes han estat les coses que
han passat dins el mn de lhand-
bol en els darrers tres mesos. Des
de la nominaci de Vctor Toms
com a esportista revelaci fins a
lanunci de retirada de Xavier
OCallaghan. I tot, est recollit en
aquesta secci.
8. Perfil
Molts li demanen consells. Molts altres volen que sigui ell qui els vi-
siti. Saben de qui parlem? Josep Anton Gutirrez Rincn,
ms conegut com a Guti. Coneixerem millor la figura del metge del
FC Barcelona
10. Entrevista
Desprs de 12 anys al capdavant de la Federaci Catalana dHandbol,
el seu president Jaume Conejero i Romagosa ha decidit no presen-
tar-se a la reelecci.
14. Reportatge
Gran paper el de les seleccions catalanes desplaades fins a Grana-
da per la disputa del Campionat d'Espanya de seleccions territorials.
La selecci juvenil masculina es va adjudicar el ttol i la selecci cadet
femenina va assolir, quinze anys desprs, el subcampionat.
18. Handbol Catal
Noms va fallar el resultat perqu la nit hagus estat del tot rodona. Les se-
leccions absolutes femenines de Catalunya i Islndia van ser les protagonis-
tes duna gran nit de lhandbol catal a Parets del Valls.
20. El Club
Que un equip dhandbol neixi com a secci dun club de rem no s gai-
re habitual. s per aix que en aquesta secci ens endinsarem a la histria
del Centre dEsports Tortosa.
24. Asobal
Una vegada ms ha quedat demos-
trat que la Lliga Allianz Asobal s la
millor del mn. La meitat dels juga-
dors que van acabar al podi del
Mundial de Tunsia, amb els juga-
dors de la selecci espanyola al cap-
davant, juguen a la nostre lliga.
26. Com li va
Xavier Pascual Fuertes. Aquest porter nascut a Barcelona s un autn-
tic rodamn del nostre esport. Palautordera, Bara, Teucro, Ademar,
Guadalajara, Galdar, Chapela i Octavio Pilotes Posada han estat els
equips daquest catal.
32. rbitres
A ms de posar a prova els nostres coneixements sobre el reglament,
els rbitres fan un balan daquests tres primers mesos de lany.
 lactualitat

Adu, Oca

avier OCallaghan va anunciar la seva reti-
X rada de les pistes al finalitzar la temporada.
El 4 del Barcelona-Cifec, colors que est defe-
nent des dels quinze anys, dir adu a la seva
etapa com a jugador.
En un acte emotiu que no es va voler perdre el
president Joan Laporta, el tarragon va explicar
que hi ha quatre motius que han forat la seva
decisi. Em vull retirar jo, no que em retirin, va
assenyalar. El jugador va comentar, a ms, que la
illusi i la motivaci per continuar ja no eren les
mateixes i que el seu cos ja no aguantava el rit-
me de competici.
Feia temps que rumiava la possibilitat de retirar-se.
El catal ja havia comentat les seves intencions el
passat mes de novembre durant una reuni amb
Xesco Espar, actual tcnic del Barcelona Cifec, i
Joan Marn. El Bara, a travs de la figura de Jau-
me Ferrer, responsable de la secci dhandbol,
va oferir a OCallaghan la renovaci per una tem-
porada ms. La vaig rebutjar, tinc clar que no vull
viure de rendes. No vull que em valorin pel que
he estat, sin pel que sc, va afirmar el jugador.
Lemoci va arribar a la sala de premsa quan
OCallaghan va comenar a fer agraments. El
jugador blaugrana no va poder reprimir les ll-
grimes quan va recordar noms i situacions que
ha viscut durant 19 temporades al club. Joan
Seguer, Xesco Espar, Valero Rivera, Veselin
Vujovic, scar Grau, Eugeni Serrano, el Dre-
am Team... sn algunes de les moltes persones
que van tenir una menci especial durant la ro-
da de premsa.
Joan Laporta, president del FC Barcelona, va
anunciar que la samarreta amb el nmero 4, el
seu, restar penjada al Palau Blaugrana. I motius
no en falten. OCallaghan ha assolit 53 ttols amb
el Bara. Entre altres, el tarragon ha guanyat 6
Copes dEuropa, (cinc de les quals de manera
consecutiva), 8 Lligues ASOBAL i 6 Copes
del Rei.
La samarreta
amb el nmero 4
restar penjada al
Palau Blaugrana
El seu futur s encara un enigma. Diplomat en
Cincies Empresarials i Llicenciat en Econmi-
ques, Xavier OCallaghan estudiar les ofertes
de treball que li arribin. De moment, el Bara li ha
proposat formar part de lorganigrama del club
que ha estat casa seva durant 19 temporades.
Adu i sort, Oca!

Handbol esport
Vctor Toms,
esportista revelaci del 2004
l blaugrana Vctor Toms va ser guardo-
E nat com lesportista revelaci del 2004
en la VIII Festa de lEsport Catal, que va te-
nir lloc el passat 14 de desembre a la Sala
dActes de lInstitut Nacional dEducaci F-
sica de Catalunya.
Un jurat compost per persones de reconegut
prestigi en el mn institucional, mitjans de comu-
nicaci, empresarial i esportiu va decidir que lex-
trem del Barcelona-Cifec guanys en categoria
masculina, mentre que la nedadora Erika Villacija
va endur-se el premi a lesportista revelaci.
El gimnasta Gervasi Deferr, en categoria masculi-
na, i lequip de vela format per Natlia Via-Du-
fresne i Sandra Azn, en la categoria femenina,
van ser els guardonats amb el premi al millor es-
portista catal del 2004.
La VIII Festa de lEsport Catal tamb va premiar
a la primera selecci catalana en guanyar una com-
petici internacional, lequip dhoquei patins. El
conjunt de Jordi Camps es va adjudicar el Mun-
dial B disputat a Macau loctubre de 2004.

Horitz, opcions i reptes

de futur en lesport federat
ota aquest ttol va tenir lloc, el passat 16 de desembre, el 7 monogrfic
S de gesti esportiva organitzat per la Federaci Catalana dHandbol
(FCH) i lAssociaci Catalana de Gestors Esportius Professionals (AC-
GEP). Lacte es va celebrar a la seu de la FCH, el Parc Esportiu Guiera, i
va comptar amb la presncia de la Uni de Federacions Esportives de Ca-
talunya (UFEC) i diverses federacions.
Daquesta manera, els participants daquest monogrfic van poder conixer
de primera m les seves frmules organitzatives, el seu finanament i com en-
caixen dins del model esportiu estatal.
La primera federaci en exposar el seu model de gesti va ser la Fede-
raci Catalana de Basquetbol. El Sr. Enric Piquet Miquel, president, i el
Sr. Josep M Alberich, gerent, van ser els encarregats dobrir la sessi
de ponncies.
Aquest monogrfic de gesti esportiva va comptar tamb amb la participa- Per part de la UFEC van participar el seu president, Sr. David Moner i
ci de la Federaci Catalana de Nataci, representada pel seu president, Codina, i el seu gerent, el Sr. Josep M Lluch i Pou. El 7 monogrfic
el Sr. Llus Bestit i Carcasona, i el seu gerent, el Sr. Josep Ruiz i Urp; la Fe- de gesti esportiva va acabar amb una taula rodona entre els responsables
deraci Catalana dHandbol, amb el president Sr. Jaume Conejero i Ro- de les diferents federacions, la UFEC, la Diputaci de Barcelona i la Ge-
magosa i el gerent Sr. scar Grau i Gomar. neralitat de Catalunya.

Handbol esport
 lactualitat

La FCH, present de nou

al Sal de la Infncia
n any ms, la Federaci Catalana dHand-
U bol va ser present al Sal de la Infncia que
es va celebrar al recinte Firal de Barcelona, del
26 de Desembre al 4 de Gener. Enguany, la
FCH va comptar de nou amb el patrocini dA-
llianz Assegurances, patrocinador tamb de la lli-
ga Allianz Asobal, i va gaudir dun stand de pro-
moci a lespai de la Secretaria General de
lEsport.
Durant els deu dies que va durar el Sal de la
Infncia, van ser molts els nens i nenes que es
van apropar fins lstand de la Federaci Catala-
na dHandbol per participar de les diferents ac-
tivitats organitzades entorn el nostre esport. A
ms, tots van rebre obsequis promocionals gen-
tilesa de la Secretaria General de lEsport, dA-
llianz Assegurances i de la prpia Federaci
Catalana dHanbol.
Un dels principals atractius va ser la visita dalguns
esportistes delit com, per exemple, David Barru-
fet. El porter i capit del Barcelona-Cifec, meda-
lla dor al passat Mundial de Tunsia, va participar
de les diferents activitats aturant els llanaments
dels nens i nenes que en aquells moments es tro-
baven all.

La FCH es mobilitza
per les vctimes del Tsunami
l passat 26 de Desembre, dia de Sant Este-
E ve, ms de dues-centes mil persones per-
dien la vida a causa del Tsunami que va castigar
la zona de lOce ndic. A ms, milions de per-
sones es van veure afectats per la pitjor catstro-
fe natural de la zona que es recorda en anys. s
per aix que la Federaci Catalana dHandbol es
va sumar a les diferents accions que es van dur a
terme per recaptar diners per les vctimes del tsu-
nami.
La primera iniciativa a la qual es va sumar va
ser un partit dhandbol benfic. Concreta-
ment, el que es va disputar a Cardedeu el
passat diumenge 23 de gener entre el CB
Cardedeu i el Frisch Auf Gpingen de la lli-
ga alemanya. La gent no va dubtar a pagar els
10 euros dentrada (els menors de sis anys, la
voluntat) i el Pavell Municipal dEsports de
Cardedeu es va omplir fins la bandera.
La recaptaci en concepte dentrades i sor-
teigs es va destinar ntegrament al projecte
dajut de la Creu Roja a les vctimes de la
catstrofe al sud-est asitic. Durant el descans,
es van sortejar les samarretes dels millors ju-
gadors del mn amb la seva firma i daltre ma-
terial esportiu.
La Federaci Catalana dHandbol i el Parc
Esportiu Guiera, installaci que la prpia
FCH gestiona a Cerdanyola del Valls, tam-
b es van sumar a la proposta de lAjunta-
ment de Cerdanyola i el C.B. palo de Cer-
danyola a favor de les vctimes del tsunami.
Va ser el diumenge 30 de gener quan el Parc
Esportiu Guiera va cedir la pista de la Fede-
raci Catalana dHandbol perqu represen-
tants i jugadors de bona part de les entitats es-
portives de Cerdanyola disputessin mini
partits de futbol sala i bsquet. A ms, els ve-
terans del C.B. palo es van enfrontar a un
conjunt de veterans de la Lliga ACB.
La setmana prvia a aquesta jornada esporti-
va, es van collocar urnes a la recepci del
Parc Esportiu Guiera perqu la gent fes els
seus donatius. Els diners recaptats es van do-
nar a la Fundaci Vicente Ferrer.

Handbol esport
II Clnic dAlt Rendiment en Handbol:
superant les adversitats
ot i els problemes que van sorgir a ltima ho-
T ra, el balan del II Clnic dAlt Rendiment en
Handbol s ms que satisfactori. Aquesta va ser
la impressi amb qu van acabar els 35 tcnics as-
sistents al Clnic que es va celebrar al Parc Espor-
tiu Guiera, seu de la Federaci Catalana dHand-
bol, del 20 al 23 de Desembre de lany passat.
Dues van ser les ponncies programades que no
es van poder dur a terme. Primer, la de Xesco
Espar. Lactual tcnic del Barcelona-Cifec no es
va poder acostar, per causes meteorolgiques,
Granollers acull el II Campionat dEuropa
Masters-Veterans
mb motiu del seu 60 aniversari el KH-7 Gra-
A nollers organitzar, amb lajut de la Federaci
Europea dHandbol, el II Campionat dEuropa Mas-
ters-Veterans, que es disputar del 24 al 27 de mar.
El campionat, que es jugar en quatres installa-
cions esportives de Granollers, estar dividit en
tres categories: homes nascuts abans de
l01.01.1960, homes nascuts abans de l01.01.1970
i dones nascudes abans de l01.01.1972.
fins a Cerdanyola del Valls el primer dia de Cl-
nic i es va veure obligat a canviar el dia de la se-
va xerrada. Lactual seleccionador francs, Clau-
de Onesta, no va poder comparixer en la
segona jornada per culpa duna grip que el va
mantenir al llit.
Demostrant un gran poder de reacci, lorganit-
zaci del II Clnic dAlt Rendiment en Handbol
va substituir les xerrades anullades amb la com-
pareixena de Jos Manuel Vela, professor de
la INEFC de Barcelona i Cap de Planificaci del
rbitres de la Federaci Catalana dHandbol i
algunes parelles estrangeres seran els encarre-
gats de dirigir els partits. Els equips noms po-
dran inscriure un mxim de 18 jugadors i dispu-
taran dos temps de 15 minuts, ms 5 de
descans, en cada partit.
Equips participants: Kolding, HIK Copenhagen,
BM Sagunto, BM Granollers, Chocolate Boys,
RTU-Riga, H/K Vainode, CS Baracuda Hand-
Handbol esport
CAR de Sant Cugat, i scar Monge, Director
Tcnic del Comit Catal drbitres.
Vela va parlar de la Planificaci i la preparaci fsica
a lhandbol, mentre que Monge va basar la seva
ponncia en la relaci que sestableix entre rbitres
i tcnics. Ambdues van suscitar un gran inters.
Els altres ponents del II Clnic dAlt Rendiment en
Handbol tamb van satisfer les expectatives dels
tcnics assistents. El tercer dia, Csar Argils i Xa-
vier Pascual van fer sessions prctiques. Lex selec-
cionador espanyol va centrar la seva ponncia en
la coordinaci ofensiva del pivot amb els diferents
llocs especfics. Per a locasi, el tcnic va comptar
amb la collaboraci dalguns jugadors de la selec-
ci catalana cadet masculina. Per la seva banda, el
porter del Pilotes Posada va realitzar una magnfica
ponncia sobre lentrenament de porters.
Lltim dia va ser una marat de grans ponn-
cies. Primer va ser el torn de Xesco Espar, absent
el primer dia, que va parlar del disseny de la set-
mana o preparaci setmanal dun partit en un
equip dalt rendiment.
Desprs va ser el torn de Toni Gerona, segon
tcnic del Barcelona-Cifec, i Ana Prez, Cap
del Departament de Psicologia de la FCH. Amb-
ds van mostrar un cas prctic de la intervenci
psicolgica a lhandbol.
Per ltim, Manel Montoya, tcnic del KH7-Gra-
nollers, va venir a clausurar el II Clnic dAlt Ren-
diment en Handbol amb la seva xerrada sobre
els mtodes danlisi i observaci de partits a par-
tir de planilles, vdeo i informtica.
bal, Poland +35, Porto, ZTR Zapororozhye i
Handbol Terrassa (nois +35 anys). SVS Vien-
na, BM Granollers, MAFC old Boys, Budapest
Old Boys, Olimpus 85, Salines Boys de Bo-
chegna, Old Boys Krakow, Mestsky Hadza-
narsky Klub Martin i Trionfale Roma (nois +45
anys). FIF-Fredriksberg Idraets-Forening, BM Gra-
nollers, Flirt, Hypo, Riga Ruukki i Cracow Ladies
(noies +33 anys).
 el perfil

Josep Antn Gutirrez Rincn, Guti

El doctor de lhandbol
ugadors, ex jugadors, tcnics, esportistes
J delit... molts sn els que recorren a ell
perqu els visiti o els aconselli. Per a molts s
tota una instituci dins la medicina esportiva i,
ms concretament, en la medicina esportiva
especialitzada en handbol. Ens referim a Jo-
sep Antn Gutirrez Rincn, ms conegut
com a Guti.
Nascut a Barcelona el 18 de gener de 1956, el
metge del Barcelona Cifec t dues vocacions a
la vida: lhandbol i la medicina. Va ser a lesco-
la Sant Joan Bosco de la Meridiana que Josep
Antn Gutirrez Rincn va comenar a practicar
lhandbol. Desprs de la seva etapa com a juga-
dor es va passar a les banquetes... com a entre-
nador!
Amb el ttol dentrenador provincial sota el
bra, Guti va estar compaginant durant molts
anys la seva faceta com a entrenador amb els
estudis de medicina, primer, i amb la seva fei-
na, desprs. Probablement shagus especialit-
zat en lhandbol, per va ser el seu amic Sergi
Petit qui el va acabar dempnyer cap a la me-
dicina esportiva.
Llicenciat ja, Guti va entrar com a professor a
lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Cata-
lunya (INEFC). El seu amic Sergi Petit tamb
donava classes a Montjuch i all va conixer
Emilio Alonso, amb qui va debutar a la se-
lecci espanyola.
Ha estat 10 temporades com a metge del com-
binat estatal i assegura sentir-se molt content
per lhandbol amb el darrer xit de la selecci
a Tunsia, ja que ell va viure lpoca dels cin-
quens llocs (Espanya va acabar en cinquena
posici als Mundials de Sussa86, Repblica
Txeca90 i Sucia93).
Va ser desprs del Mundial disputat a terres
nrdiques que Valero Rivera li va oferir entrar
a formar part del Bara. Des daleshores, Guti
ja no ha tornat ms a la selecci espanyola. Dins
el club blaugrana, tamb ha exercit durant les
tres ltimes temporades com a metge de la sec- dicina de lEsport del Consell Catal de lEs- Amb el comproms dhaver descollir a alg, el
ci dhoquei patins. port. metge blaugrana contesta que amb el grup del
Fora del Palau, Guti t una consulta prpia on En tots aquests anys de dedicaci i feina han pas- Dream Team.
tamb visita esportistes delit, entre els que hi sat molts esportistes per la seva consulta. Guti re- Si li preguntes quina s la clau del seu xit pro-
trobem alguns pilots de motociclisme, i fins coneix que ha tingut molta sort per poder fessional, Josep Antn Gutirrez Rincn Guti
lany passat ha estat el Responsable de Me- conixer molts campions del mn i olmpics. ho t clar: la fidelitat amb lesport.

Handbol esport
 lentrevista
Jaume Conejero i Romagosa
On disfruto ms s a la
grada veient partits
Com i quan formes part de la Fede-
raci Catalana dHandbol? Amb quin
crrec?
Vaig entrar de la m del Sr. Joaquim Borrs i
Gonzalo Usero perqu volien que estigus al
Comit Tcnic com a responsable tcnic de la
Federaci de Barcelona. Aleshores jo era un tc-
nic de club, que treballava i amb moltes inquie-
tuds... era contestatari. A partir daqu vaig colla-
borar amb altres temes tcnics i desprs ja com
a directiu. Quan es va crear la Federaci Catala-
na dHandbol (FCH), el seu gerent i director
tcnic, el Sr. Miquel Roca va pensar que podia
aportar coses noves i em vaig incorporar a lrea
tcnica de la FCH per sense deixar de colla-
borar amb la Federaci de Barcelona quan en-
cara coexistien les dues. A partir daqu vaig ser
membre de la junta directiva, vicepresident i,
lany 1993, vaig ser president.
Com arribes a la presidncia de la FCH?
Desprs que Josep Maria Mesalles decids no pre-
sentar-se a la reelecci i que els companys de junta
i els clubs catalans, que al cap i a la fi sn els que
manen, creguessin oport que era el moment en
qu havia dassumir la responsabilitat de ser presi-
dent. Lany 1993, per, no era el meu moment.
Creia que Josep Maria Mesalles seguiria com a
president de la FCH per una srie de circumstn-
cies personals li van impedir continuar amb la seva
tasca. Era una poca molt difcil en qu Mesalles va
lluitar per una FCH ms global i unes competicions
catalanes niques. Shavia de fer un treball de con-
tinutat, i aix em va decidir a tirar endavant.
10
Handbol esport
Digues una cosa bona i una dolenta
de la teva etapa com a president.
Bona: illusi, molta illusi. Creure en els pro-
jectes que un ha de tirar endavant i aix ho
hem aconseguit. I dolenta: Alguns temes fami-
liars i personals que shan sacrificat per lhand-
bol i, potser en cert moments, prendre deci-
sions i assumir responsabilitats com a president
que com a Jaume Conejero no hagus fet mai.
Quan parlin de tu daqu a uns anys,
qu tagradaria que destaquessin?
Una persona que estima lhandbol
Seleccions catalanes: utopia o realitat?
Podran ser una realitat per els nostres poltics
han de posar molt de seny i hem de saber fins
on podem arribar. Cal buscar el pacte i la com-
plicitat.
Sha fet tot el possible pel seu reco-
neixement?
Crec que queda molt cam per fer.
Quin creus que seria el cam a seguir?
El cam. Primer, un pacte entre govern central
i la Generalitat. En segon lloc, una modifica-
ci de la Ley del Deporte i, un cop modifi-
cada, veure quines possibilitats tenen els es-
ports en diferents comunitats i a nivell dEstat.
Crec que tant uns com els altres han de ce-
dir coses i que totes les posicions extremistes
no ens portaran a res ms que enfrontaments
que ens desviaran de la complicitat que es
necessita.
Com valores lxit al Mundial de
Tunsia?
Meravells. El valoro com un xit de lhandbol
espanyol, de tots. Feia molts anys que hi anavem
darrere. Algunes vegades perqu lltim llana-
ment no entrava, per la decisi arbitral oportuna,
aquell grau de sort que tot campi ha de tenir...
aquesta vegada Espanya ha tingut el seu grau de
sort, per la sort sha de buscar. Lhandbol ne-
cessitava un xit daquest nivell.
Creus que li pot donar una empenta
a lhandbol?
Hem de ser molt conscients de les nostres pos-
sibilitats. No som el futbol, ni ens podem com-
parar amb el futbol, i no som el bsquet, ni tenim
la seva situaci. Hem de ser nosaltres mateixos i
hem dexplotar aquest xit dins les nostres possi-
bilitats. La Real Federacin Espaola de Balon-
mano (RFEBM), les federacions territorials i el
mn de lhandbol han dexplotar aquest xit.
Hem de saber qui som, on som i on volem anar
i, a partir daqu, posar el que calgui per arribar-hi.
Com creus que shauria de gestionar?
Aquestes coses shan de deixar en mans de pro-
fessionals. No pot ser la idea duna persona de
fem aix o fem aix altre... sin que han de ser
uns professionals que, veient les quotes de mer-
cat i la nostra situaci, indiquin als directius qui-
na s la millor manera dexplotar aquest xit.
Quines relacions hi ha hagut amb la
Federaci Espanyola durant el teu
mandat?
Crec que han estat correctes, bones. Catalunya
sempre ha tingut un pes especfic dins la Federa-
ci Espanyola pel que representem i pels clubs
que som. Crec que darrerament hi ha hagut al-
gunes divergncies importants per espero i de-
sitjo que tot torni al seu lloc.
Les declaracions de Lpez Ricondo a
Lleida han condicionat el vot de la FCH
en les eleccions daquesta setmana?
En el seu moment van ser unes declaracions polti-
ques que van fer molt de mal. Li he dit que no era
ni el lloc ni el moment de fer unes declaracions que
com a president de la RFEBM puc entendre que fa-
ci, per no les comparteixo. A ms, crec que la se-
va campanya electoral no ha tingut en compte la se-
va presncia a Catalunya per, com a mnim, tenir
una reuni amb els clubs catalans. Penso que aix
ha fet tamb que els clubs catalans, al no poder te-
nir un dileg obert i franc amb el candidat a presi-
dent, shagin decantat cap a una altra posici.
En qu pot afectar a lhandbol ca-
tal la reelecci de Lpez Ricondo?
Espero que en res i estic convenut que aix ser.
En el seu discurs de presa de possessi va dir sn pel benefici de lhandbol catal.
que tots havem de reflexionar de les situacions
que havien ocorregut i va dir que quan fos presi-
dent, seria el president de tot lhandbol espanyol.
De tots, territorials i clubs, i penso que ja que ho
va fer pblic, ho complir.
Qu tha dut a decidir que no et
presentes?
Lany 1993 vaig decidir, lliurement, entrar i lany
2005 decideixo, lliurement, que desprs de tot un
cam i uns objectius aconseguits s hora de marxar.
Crec que s important saber el moment en qu un
entra i el moment en qu una persona ha de mar-
xar. Penso que com a president encara podia apor-
tar alguna cosa ms, per s moment de canvi.
Marxes amb la sensaci que has fet
els deures?
S, s, s. Totalment. Lany 1993 vaig plantejar-me
professionalitzar la FCH a travs de la gerncia,
i vaig aconseguir-ho. Vaig canviar formes i ma-
11
Handbol esport
neres de com fer les coses... tasca que, per cert,
hagus estat impossible sense lajuda i dedicaci
de tots els membres de la junta directiva i del ge-
rent daleshores, el Sr. Toms Moral. Crec que
ha estat el pilar de tot el que sha anat fent des-
prs. El segon punt va ser la necessitat de bus-
car recursos propis. Daqu a poc temps, amb el
Parc Esportiu Guiera i la tasca dscar Grau, la
FCH gaudir duns recursos econmics molt im-
portants que han de ser gestionats per la junta di-
rectiva, per els clubs catalans han de dir qu
sha de fer amb aquests diners perqu aquests
Quin consell donaries al nou presi-
dent?
Es difcil donar consells. El jo faria s molt fcil
quan ests assegut a una banda o laltra. Ms si
li demanaria comptar ambs els clubs, honestedat,
illusi i saber reflexionar. Tamb rodejar-se b
de gent a nivell de junta i fora della, persones
que li expliquin les coses de deb i quin s el
sentit i la palpitaci del mn de lhandbol.
Quin s el futur de Jaume Conejero?
El futur... el futur estar escrit en alguna banda per
no el conec. Tornar a la medicina, a la pediatria;
tenir ms temps pels meus fills, que possiblement
els hi he pres durant molts anys; tenir temps per-
sonal i, si puc, no desvincular-me de lhandbol.
Sempre he dit que ser president s una cir-
cumstncia dun any, dos, deu o dotze, com en
el meu cas. Jo vaig comenar a la pista i acabar
a la grada veient partits, que s on disfruto ms.
 competicions
Sinicia el compte enrere
Arriben els mesos decisius
de la temporada i, amb
ells, les fases dascens de
categoria, les competicions
de Copa, les classificacions
pels Campionats d'Espanya
i el Campionat Infantil dels
Pirineus
stem de ple al tram ms emocionant de la
E temporada. Tres mesos en qu viurem les fa-
ses dascens de categoria, les competicions de
Copa i les classificacions pel Campionat d'Es-
panya i el Campionat Infantil dels Pirineus. Tres
mesos, doncs, dhandbol de qualitat.
Quan es porta ms de mig campionat disputat,
a la Primera Catalana Snior masculina hi ha
quatre equips amb opcions per fer-se amb una
de les dues places que donen dret a disputar el
Campionat d'Espanya. Concretament, el Load
Esports.com Gav, el GEIEG (A), lHandbol
Banyoles A i lHandbol Esplugues Mapres.
Malgrat que la Real Federacin Espaola de Ba-
lonmano (RFEBM) no ha publicat encara el
nombre dequips que es classificaran al Cam-
pionat dEspanya, gaireb segur que seran dos
els equips catalans presents a la propera edici.
A la Primera Catalana femenina, per, s hi ha
un clar dominador quan estem a lequador de
la competici. Concretament, el Castelldefels
(B) de Xavier Esteban, tcnic de la selecci
catalana cadet femenina que en la darrera edi-
ci del Campionat d'Espanya de Seleccions
Territorials va fer histria en aconseguir el sub-
campionat. Darrere del Castelldefels (B), el
CE Molins de Rei i lHanbol Vilamajor llui-
ten per adjudicar-se la segona plaa que els
classificaria per disputar el Campionat d'Es-
panya.
12
Handbol esport
Incertesa
A la Lliga Catalana Juvenil masculina, els 12 mi-
llors equips ja es troben a la fase final. Amb po-
ques jornades disputades, encara s massa dho-
ra per esbrinar quins equips es classificaran al
Campionat d'Espanya. Hi ha, doncs, incertesa de
cara als creuaments de la fase final.
Pel que fa a les noies, encara estan disputant la
prvia del Campionat. Hi ha 15 equips distributs
en dos grups. Al grup A, el KH-7 BM Grano-
llers i lAssociaci Lleidatana dominen la classifi-
caci mentre que el grup B est ms igualat. El
CH Palautordera Salicr, lE Castelldefels, El Po-
liny BM i el CH Cambrils es troben a la part al-
ta de la classificaci.
Ms representaci catalana
La propera edici del Campionat d'Espanya de la
Joventut Cadet comptar, com s habitual els da-
rrers anys, amb tres equips catalans. El ttol acon-
seguit lany passat pel FC Barcelona s el quart
consecutiu que semporta un equip catal. A les
temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser el
BM Granollers qui es va alar amb la victria final
i, en les ltimes dues temporades, la 2002-2003
i la 2003-2004, ha estat el FC Barcelona qui ha
guanyat el ttol.
Pel que fa a la Lliga Catalana, aquesta es troba,
com en el cas dels juvenils, a la seva fase final. El
KH-7 BM Granollers i el BM La Roca dominen
el grup A daquesta fase final, mentre que el FC
Barcelona lidera el grup B.
Dispersi geogrfica
La dispersi geogrfica dels equips que participen
a la fase final del Campionat Cadet Femen s una
mostra ms que lhandbol femen de base sest
treballant a tota Catalunya. Equips de Barcelona,
Tarragona i Girona estan participant en una fase fi-
nal que tot just acaba darrencar.
Segueix creixent
Amb grups propis de les Delegacions de Barce-
lona i Girona, la competici dequips infantils
creix any rera any. Enguany, seran tres, i no dos,
els equips participants a la propera edici del
 Campionat d'Espanya ja que en ledici anterior
el FC Barcelona va adjudicar-se el ttol.
Seguint amb la tasca de promoci de lhandbol
base de la Federaci Catalana dHandbol, el
quart i cinqu classificat disputaran el V Cam-
pionat Infantil dels Pirineus que es celebrar a la
ciutat francesa de Nmes, el proper mes de juny.

Bona tasca de promoci

Per segon any consecutiu, la Delegaci de Lleida
est portant a terme una bona tasca de promoci
de lhandbol entre les infantils femenines amb un
grup propi on participen 6 equips. Concreta-
ment, lAssociaci Lleidatana (A), lAssociaci
Lleidatana (B), el CEACA Trrega, el CH
Agramunt, el CH Alcarrs i lH Guissona.
A la Fase final del Campionat Infantil hi participen
quatre equips: dos que provenen de les compe-
ticions de la UCEC, i els dos millors de les com-
peticions de la FCH.
Des del passat mes de febrer sestan disputant les
competicions de Copa de les diferents categories
masculines i femenines. Aquestes competicions ser-
veixen perqu els equips que no tenen opcions a dis-
putar Campionats d'Espanya o fases dascens visquin
i experimentin una competici competitiva.

CATEGORIA FASE DE SECTOR FASE FINAL

Campionat de Segona Divisi Del 20 al 22 de maig de 2005

Nacional Snior Masculina

Campionat d'Espanya Del 13 al 15 de maig

Del 29 d'abril a l'1 de maig de 2005
Juvenil Mascul i del 28 al 29 de 2005

Campionat d'Espanya
De l'11 al 15 de maig de 2005 Del 9 al 15 de juny de 2005
Cadet Mascul

Campionat Infantil Mascul Del 25 al 30 de maig de 2005 Del 17 al 23 de juny de 2005

Campionat de Segona Divisi

Del 4 al 8 de maig de 2005
Nacional Snior Femenina

Campionat d'Espanya
Del 22 al 24 d'abril de 2005 Del 25 al 29 de maig de 2005
Juvenil Femen

Campionat d'Espanya
De l'11 al 15 de maig de 2005 Del 9 al 15 de juny de 2005
Cadet Femen

Campionat Infantil
Del 25 al 30 de maig de 2005 Del 17 al 23 de juny de 2005
Mascul

13

Handbol esport
 reportatge

Gran paper de les seleccions

catalanes a Granada
La selecci catalana juvenil
masculina es va proclamar
campiona dEspanya desprs
de derrotar contundentment
(35-44) a Andalusia
Resultat histric de la
selecci catalana cadet
femenina (subcampiones) i
la selecci cadet masculina
va acabar en quart lloc

a delegaci catalana desplaada fins a Gra-

L nada per la disputa del Campionat d'Es-
panya de Seleccions Territorials va fer un gran
paper. A ms del ttol aconseguit per la selec-
ci juvenil masculina, la selecci cadet femeni-
na va protagonitzar un resultat histric en asso-
lir el subcampionat.
De menys a ms
Les actuacions de la selecci juvenil masculina,
dirigida per Ricard Franch i Sebasti Alcaide, van
anar de menys a ms a mida que anaven passant
els dies. En la primera jornada van empatar davant
Galcia (37-37) un partit que no havia comenat
gens b pels seus interessos. La selecci gallega
va comenar el partit aconseguint un parcial molt
ampli que desprs van ser incapaos de mante-
nir. El partit, per, no es va decidir fins als ltims
minuts. La intensitat de joc mantinguda per amb-
ds equips va fer que lavantatge al marcador sa-
ns alternant a favor duna o altra selecci.
A la segent jornada, lequip de Ricard Franch i
Sebasti Alcaide va demostrar la seva qualitat en
desfer-se, sense problemes, de Castella i Lle
(59-28). La selecci catalana va sortir molt moti-
vada desprs de lempat del dia anterior i va jugar
tot el partit amb molta intensitat i concentraci. Els
onze gols de diferncia amb qu es va arribar al
descans, es van veure incrementats fins a 31 al fi-
nal del partit.
En lltim partit de la primera fase, la selecci ju- Histric
venil havia de guanyar a Andalusia, equip amfitri,
si volia classificar-se per les semifinals com a pri- Aix ha estat el resultat obtingut per la selecci ca-
mera de grup. I aix va ser. En un partit bastant talana cadet femenina, que en les ltimes edicions
igualat, els catalans es van acabar imposant per sis del Campionat d'Espanya havia acabat en cinqu
gols de diferncia (39-33). i sis lloc, respectivament. Hem de viatjar fins la
Amb el primer lloc del grup a la butxaca, el rival temporada 1995-1996 per trobar lltima selecci
a les semifinals seria la Comunitat Valenciana, fins catalana cadet femenina en classificar-se per dis-
aleshores vigents campions. El partit es presenta- putar les semifinals. Aix que el subcampionat
va com loportunitat de treures el mal gust de bo- denguany s, senzillament, un resultat histric.
ca de la final de Legans del 2004 perqu va ser Nou de les setze convocades per Xavier Esteban
aleshores quan els valencians van derrotar per la i Marc Forns provenen dels centres de tecnifi-
mnima (19-18), a Catalunya. Les semifinals den- caci que la Federaci Catalana dHandbol t a
guany, per, no es van decidir per pocs gols de les Terres de lEbre i Segri.
diferncia sin que els catalans van aconseguir el Euskadi va ser el primer rival de Catalunya. Des-
seu passi a la final amb autoritat (41-23). prs duna primera part fora igualada (12-13), la
Noms quedava un partit per aconseguir el ttol selecci catalana es va distanciar a la segona part
de campions. I aquest partit shavia de jugar da- fins establir els vuit gols davantatge amb qu va
vant Andalusia. La selecci juvenil catalana va sor- acabar el partit (26-34).
tir molt concentrada i, encara que els primers quin- A la segona jornada del Campionat, les noies en-
ze minuts van ser fora igualats, va marxar al trenades per Xavier Esteban i Marc Forns van
descans amb quatre gols davantatge. A la repre- aconseguir el seu passi a les semifinals desprs de
sa, la superioritat catalana es va fer ms evident i derrotar a Canries. El partit davant el conjunt ca-
es van acabar adjudicant la final per nou gols de nari va tenir un clar color catal (35-21).
diferncia (35-44). Amb la classificaci per les semifinals assolida, ara

14

Handbol esport
 Selecci Cadet Femenina
Gina Brull Albiol CE Tortosa
Carol Carmona Vilar Immaculada Gav
Laura Cobo Garca Assoc. Lleidatana
Andrea de la Torre Prez BM La Roca
Edurne Galindo Sese E. Castelldefels
Nria Gracia i Arderiu BM Granollers
Tamara Lpez Criado BM Granollers
Victoria Lpez Trilles E. Castelldefels
Thais Muoz Purroy Assoc. Lleidatana
Anna Noguera Viladrich Assoc. Lleidatana
Berta Rodrguez Tutusaus BM La Roca
Julia Romero Moscoso CE Ciutat Cooperativa
Maria Santaella Mendoza CHR Cornell
Laura Subirats Rodriguez CE Tortosa
Africa Valls Toledo CE Tortosa
Xavi Esteban 1er Entrenador
Marc Forns 2on Entrenador

Selecci Cadet Masculina

Ruben Alarcon Gonzalez FC Barcelona
Gerard Prat ACE Fornells
Jaume Vias BM Granollers
Jordi Corcera Serrano Fund. BM Granollers
Marc Escoda Ramn CH Martorell
Esteve Ferrer Llobet FC Barcelona B
Miquel Flores Travera Fund. BM Granollers
Alejandro Herrera Molina FC Barcelona B
Javier Humet Gaminde Corazonistas ST-Marti
Seid Kevljanin Haczic Fund. BM Granollers
Joan Manzanares Subira FC Barcelona
shavien de jugar el primer lloc del grup davant un segon lloc al Campionat dEspanya. Sembla, Alberto Miralles Anguera Corazonistas ST-Marti
Castella i Lle, que tamb havia guanyat els seus doncs, que lhandbol femen catal t un gran fu- Alvaro Perez-Ortiz Acedo BM Granollers
Ivo Rocher Ruiz FC Barcelona
enfrontaments davant Euskadi i Canries. Lem- tur per davant. Andreu Viladevall Cuss H Bordils
pat a 30 gols amb qu es va arribar al final del par- Eduard Corbacho Icart FC Barcelona
tit, va afavorir a Catalunya ja que tenia millor gol Quart lloc Lorenzo Rueda
Chus Prez
1er Entrenador
2on Entrenador
average que les lleoneses.
A les semifinals, les catalanes es van enfrontar a Dos partits que van acabar en derrota. Aix s el Selecci Juvenil Femenina
Esther Buira Adern UE Lleida
Astries en un partit molt igualat que no es va de- que va acabar amb les aspiracions de la selecci Maria Cadens Roca Assoc. Lleidatana
cidir fins a la segona part. Al final dels primers tren- cadet masculina, que fins aleshores comptava els Saray Coca Bueno BM Granollers
Dolors Esterri Comes Assoc. Lleidatana
ta minuts, Catalunya guanyava per dos gols de di- seus partits per victries, de revalidar el seu ttol. Carla Fernandez Ventura CH Les Franqueses
ferncia (14-12). A la represa, les catalanes van Lequip que dirigeix Lorenzo Rueda i Chus Prez Paula Gordillo Carpinell CH Palautordera
Guiomar Huguet Pane E. Castelldefels
seguir jugant amb la mateixa intensitat i es van aca- van acabar en quart lloc. Irina Pop Assoc. Lleidatana
bar imposant per set gols de diferncia (28-21). La primera fase, la de grups, va ser catalana. Els Jenifer Navarro Alcaide E. Castelldefels
Sandra Prez Fust BM Granollers
Noms quedava la final. Lltim partit duna gran catalans van guanyar els seus primers tres enfron- Anna Pi Sola CH Les Franqueses
actuaci a Granada. Duna brillant participaci al taments davant Astries (30-18), Madrid (30- Raquel Vargas Caballero CHR Cornell
Alba Segarra Francs BM La Roca
Campionat d'Espanya. I la rival, Andalusia. 24) i Valncia (22-23). A les semifinals, per, Laura Serrat i Marimon CHR Cornell
El partit entre ambdues seleccions va ser duna la selecci catalana no va poder doblegar a An- Alba Sevilla Montilla CH Palautordera
Marta Valverde Serra BM Granollers
enorme qualitat i, sobretot, igualtat. Cap dels dos dalusia, que es va adjudicar el partit per 27-30. Xavier Trib 1er Entrenador
equips va aconseguir marxar al marcador durant la Valncia, amb qui ja havien jugat a la primera fa- Ramn Plans 2on Entrenador
primera part, que va acabar amb empat a 14 gols. se, era el rival dels catalans al partit pel tercer i Selecci Juvenil Masculina
A la segona, per, la selecci catalana va acon- quart lloc. Com a la fase de grups, el partit entre Moises Blanchart Moreno BM Granollers
seguir una lleugera avantatge al marcador que les ambdues seleccions va ser fora igualat per la se- Eloi Felez Reyes FC Barcelona
Adria Figueras Trejo FC Barcelona
andaluses, encoratjades pel pblic, van aconse- lecci de la Comunitat Valenciana va gaudir, du- David Ginesta Montes BM Granollers
guir igualar. Al final dels seixanta minuts regla- rant els seixanta minuts, dun cert avantatge al mar- Alex Llorens Bernal FC Barcelona
Jorge Maqueda Pea FC Barcelona
mentaris es va arribar amb empat 22. cador. Al final, 29-23. Francesc Martinez Garcia FC Barcelona
La final, doncs, shavia de decidir en la prrroga. Per la seva banda, la selecci catalana juvenil fe- Oriol Olivera Riera FC Barcelona
Alejandro Perez-Ortiz Acedo BM Granollers
Va ser al primer temps de cinc minuts quan An- menina, dirigida per Xavier Trib i Ramon Plans, Guillermo Redondo Torrecilla FC Barcelona
dalusia va aconseguir una renda de dos gols (25- no va poder passar de la fase de grups en perdre Eduard Reig Guillen FC Barcelona
David Resina Forns BM Granollers
23), que no va deixar escapar fins al final (29-27). dos dels tres partits. A la primera jornada, per, Cristian Ugalde Garcia FC Barcelona
Un subcampionat sense gust de derrota. Un se- les catalanes es van imposar amb autoritat, i en un Pol Vila Xufre BM Granollers
Joan Vilanova Costa BM Granollers
gon lloc que sha de celebrar com una victria. gran parit, a Euskadi (23-15). Davant Canries i Didac Villar Alejo ACE Fornells
Feia quinze anys (temporada 1989-1990) que una Andalusia, les altres rivals, les juvenils femenines Ricard Franch 1er Entrenador
Sebasti Alcaide 2on Entrenador
selecci catalana cadet femenina no aconseguia van caure per 34-26 i 34-22, respectivament.

15

Handbol esport
 intallacions
Sant Adri
es vesteix de gala
El Polisportiu Municipal
Bess va organitzar
el I Torneig Juvenil
dHandbol diari
Sport Ciutat
de Sant Adri
ant Adri de Bess, i ms concretament el Po-
S lisportiu Municipal Bess, que est gestionat
per Femes XXI (agrupaci dinters econmic for-
mada per la FCH i ASME), es va vestir de gala en-
tre el 20 i 23 de desembre de lany passat amb la
disputa del I Torneig Juvenil d'Handbol diari Sport
- Ciutat de Sant Adri. I motius no en faltaven.
El Torneig comptava amb la presncia dels equips
juvenils del FC Barcelona, KH-7 BM Granollers,
BM La Roca, Liceu Francs de Barcelona i el
Sant Mart Adrianenc A i B, com a equip amfi-
tri. A ms, lltim dia de competici es va cele- equips Asobal, la selecci cadet catalana mas-
brar un partit dexhibici entre una selecci dels
millors jugadors del Torneig que no disputaven la
final i la selecci catalana cadet masculina.
Per no tot lespectacle estava a la pista. El grup de
ball ACR La Pau va animar els temps morts amb les
seves coreografies, mentre que els The Incorregi-
bles Blues Band van protagonitzar una actuaci sen-
se precedents en una pista d'handbol ja que van
actuar en directe durant la jornada final. Durant les
mitjes parts, els equips benjamins i allevins del club
local disputaven partits de mini handbol.
Els dos primers dies es van disputar les prvies. Es
van formar dos grups de tres equips i els dos pri-
mers es classificarien per jugar les semifinals. Al
Grup A van quedar emparellats el FC Barcelona,
el Liceu Francs i el Sant Mart Adrianenc A, men-
tre que al Grup B hi havia el KH-7 BM Granollers,
el BM La Roca i el Sant Mart Adrianenc B.
A les semifinals, els juvenils del FC Barcelona van
derrotar al BM La Roca per 11 gols de diferncia
(38-27) i el KH-7 BM Granollers es va imposar
de set (30-23) al Sant Mart Adrianenc A.
Abans de la final entre els juvenils dels dos
Linici del partit va ser espectacular. Un joc rpid
culina va jugar un partit dexhibici davant un
combinat del Torneig format pels millors jugadors
que no havien de jugar desprs. Va ser un en-
16
Handbol esport
contre molt igualat amb forces alternances al mar-
cador que finalment es va decantar del costat de
la selecci catalana per un ajustadssim 31-30.
Lancdota de la final la van protagonitzar els rbi-
tres. Pare i fill van ser els jutges de lenfrontament.
Concretament, Jordi Martorell, rbitre internacio-
nal i de la Lliga Allianz-Asobal, i Jordi Martorell fill,
jugador en actiu i rbitre del club adrianenc.
i sense concessions permetia als dos equips
aprofitar les poques errades que tenien els rivals.
Noms la bona connexi entre la defensa i la
porteria barcelonista aturava els impulsius atacs
del KH-7 BM Granollers, ben dirigit pels seus
centrals, i secundat per la resta de jugadors. Al
final dels primers 30 minuts, els vallesans domi-
naven el marcador per un gol davantage.
A la represa, l'equip barcelon va aprofitar les ex-
clusions que els vallesans van rebre per, amb una
forta pressi i rpids atacs, aconseguir quatre gols de
renda. El KH-7 BM Granollers va poder reaccio-
nar per el conjunt blaugrana no va deixar escapar
un partit que va acabar guanyant per 35 a 31.
Lentrega de premis va ser presidida per Ignasi
Olivera, vicepresident de la Federaci Catalana
dHandbol; Paco Vzquez, regidor dEsports de
Sant Adri; Joan Maria Prez-Ortz, president
del KH-7 Granollers; Joan Fras, president de
lASME; i ngel Bustamante, president del Sant
Mart Adianenc, club organitzador. Alex Llorens
(FC Barcelona) va ser escollit millor jugador del
Torneig i David Ginesta (KH-7 Granollers), mi-
llor porter. El tamb jugador del conjunt valles
David Resina, va ser el mxim golejador.
 intallacions

Per qu
fer exercici?

- Augmenta la capacitat respiratria

- Millora el to muscular, la mobilitat articular i
la resistncia de lesfor
- Ajuda a mantenir el pes ideal
- Millora laspecte fsic i la nostra autocon-
fiana
- Millora lestat dnim i produeix benestar
- Ajuda a combatre lestrs i lansietat
- Ajuda en la deshabituaci al tabac, alcohol
i altres drogues.
- Permet conixer gent nova i fer amistats
Lexercici fsic una part Quins sn els factors de risc de la - s un element integrador i afavoreix les tro-
essencial de la nostra nostra societat? bades entre amics i coneguts
societat i bsica per cada
un dels ssers humans. - Sedenterisme Podem dir que lexercici fsic s un bon medica-
- Alimentaci inadequada ment per prevenir i disminuir els efectes dalgu-
Contribueix al manteniment - Tabaquisme, alcohol,i noves addiccions nes malalties, i segons el tipus dexercici que fem
de la salut i a la millora - Estil de vida estressant obtindrem diferents beneficis.
del benestar general.
Daltra banda, la bona forma fsica i petits canvis
en els nostres hbits poden allargar la vida i dis-
racticat de forma regular no noms promou minuir les malalties crniques ms freqents (obe-
P la salut fsica, si no que te gran importncia
per a la salut mental, actua com un element de
sitat, hipertensi, artritis, dolors musculars, etc.)

desenvolupament integral de la persona. Quins sn els beneficis de lexerci-

ci fsic?
La inactivitat fsica i la manca dexercici estan pro-
vocant diversos trastorns de salut i sn una cau- - Disminueix el risc de patir malalties cardio-
sa important de mortalitat i dincapacitat. vasculars, osteoporosi, diabetis.

17

Handbol esport
 handbol catal

xit rotund
El Pavell Municipal de Parets del Valls es va omplir per presenciar
un apassionant Catalunya-Islndia femen que es va haver de decidir en la prrroga

Islndia, per la seva banda, arribava al partit amb

una selecci de futur. Noms hi havia quatre ju-
gadores, de les catorze convocades per Stefn
Arnarsson, amb ms de 25 anys. Dagny Skla-
dttir, que milita al Tus Weibern alemany, va ser
la jugadora ms desequilibrant del conjunt nrdic
i va ser escollida MVP del partit, amb 11 gols.

Partit molt igualat

Lespectacle que es va viure la tarda nit del dimarts
21 de desembre va comenar a les 18.00 hores. Va
ser aleshores quan la selecci cadet femenina, que
dies ms tard faria histria al Campionat d'Espanya
assolint el subcampionat, es va enfrontar a lequip
juvenil femen del BM Granollers.
Abans de linici del partit entre les seleccions ab-
solutes de Catalunya i Islndia, els espectadors que
es van aplegar al Pavell Municipal van poder gau-
dir de lespectacle de lescola de dansa Elite Dan-
xit rotund. Aix podrem qualificar el que es lunya va ser el 23 de juny de 2002, quan es va en- ce, que tamb va actuar durant els temps morts.
va viure el passat 21 de desembre a Parets
del Valls amb motiu de la disputa del partit in-
frontar a la selecci japonesa al Polisportiu Munici-
pal Can Noguera de la Garriga. Durant aquests
Les ganes amb qu van saltar a la pista, van fer
que les nostres jugadores comencessin el partit
ternacional dhandbol femen entre les seleccions anys, les noies que entrena Toni Gerona han dis- amb un contundent parcial de 4-0, mentre que
de Catalunya i Islndia. xit perqu ms de putat campionats internacionals arreu del mn. Islndia no va aconseguir el seu primer gol fins al
1.000 persones van presenciar en directe len-
frontament. xit perqu el partit va ser molt vi-
brant i es va haver de decidir en la prrroga. xit
perqu va tenir un gran ress meditic. xit per-
qu a Parets, que estava de festes, es va respirar
handbol...
Amb lorganitzaci daquest partit internacional, la
Federaci Catalana dHandbol es va voler sumar
a les celebracions que durant lany 2004 shan
dut a terme a Parets del Valls pel milcentenari
de la poblaci i els 50 anys del CH Parets.
El partit, per, no hagus pogut fer-se realitat sen-
se el suport del Consell Catal de lEsport i la
Uni de Federacions Esportives de Catalunya,
el patrocini de Salerm, i la collaboraci de Bar-
nasfalt, Autocars Juli, Catalunya Rdio, Televi-
si de Catalunya Sport, Puma i Potens.
Feia dos any i mig que la selecci catalana femeni-
na no disputava un partit a casa seva i no hauria
pogut tenir un millor retorn. Lltim partit a Cata-

18

Handbol esport
 handbol catal

minut cinc de partit. A partir del minut 20 de la

primera part, les islandeses van comenar a im-
posar la seva millor condici fsica i, a base de r-
pids contraatacs, van superar lavantatge de les
catalanes al marcador amb un parcial de 0-6.
Amb tot, les noies de Toni Gerona van saber
respondre i la primera part va acabar amb un ajus-
tat 17-19 a favor dIslndia.
Durant el descans, els jugadors alevins del CH Pa-
rets van disputar un partit de minihandbol a la ma-
teixa pista mentre que les jugadores duna i altra
selecci eren als vestidors.
Linici de la represa va ser idntic al comena-
ment del partit ja que lempenta de les catalanes
es va traduir amb un parcial favorable de 7-2 que
les collocava 24-21 al marcador. Grcies, en
part, a la qualitat de Dagny Skladttir (millor ju-
gadora del partit i mxima anotadora amb 11 gols)
lequip de Stefn Arnarsson va recuperar terreny
i va tornar a dominar el marcador. A falta dun mi-
nut per arribar als seixanta reglamentaris, Islndia va
aconseguir el 32-33 i noms vint segons desprs,
Catalunya va aconseguir lempat a 33.
A la prrroga, la millor condici fsica del conjunt
nrdic va acabar de desequilibrar el partit. Tot i
que les catalanes van marcar primer, les islandeses
es van acabar adjudicant el partit per 34-36. Mal-
grat el resultat final, la selecci femenina va de-
mostrar que t un gran nivell, i millor futur.

SELECCI CATALANA SELECCI ISLANDESA

N NOM CLUB POSICI N NOM CLUB POSICI

20 Laura Jimenez Esportiu Castelldefels Pivot 1 Helga Torfadttir Haukar Portera
13 Sonia Martin Esportiu Castelldefels Extrem E. 12 Berglind Hansdttir Valur Portera
4 Nati lvarez Esportiu Castelldefels Lateral D. 2 Drfa Skladttir TVG Berlin Lateral E.
11 Laura lvarez Esportiu Castelldefels Lateral E. 3 G. Osk Kristjnsdttir Stjarnan Lateral D.
10 Estel Gatell Associaci Lleidatana Pivot 17 E.Gunnarsdttir Stjarnan Pivot
16 Begoa Iglesias Associaci Lleidatana Portera 15 Hanna Stefnsdttir Haukar Extrem D.
6 Yolanda Maldonado Handbol Gav Extrem D. 4 Augusta Bjrnsdttir Valur Central
8 Sefi Paladella Handbol Gav Lateral E. 7 R. Gudmundsdttir Haukar Central
17 M Angeles Cerezo Handbol Gav Extrem E. 11 Kristin Clausendttir Stjarnan Extrem E.
14 Jessica Bertomeu Handbol Amposta Pivot 8 G.Hlmgeirsdttir FH Extrem D.
7 Silvia Domingo Handbol Amposta Central 13 Gunnur Sveinsdttir FH Pivot
15 Basi Maturana Handbol Vilanova del Cam Central 9 Dagny Skladttir Tus Weibern Extrem E.
9 Jessica Bonilla Mar Alicante Lateral D. 5 Jan M.Ragnarsdttir Tus Weiben Lateral D.
1 Noem Prez Mar Alicante Portera 14 H. Skladttir SK Arhus Lateral E.
5 Rosa Plaza Les Franqueses Extrem D.

Entrenador: Toni Gerona

2n Entrenador: Anna Fillat Entrenador: Stefn Arnarsson
Delegada: Isabel Rabasa 2n Entrenador: Karl G. Erlingsson
Metge: Jordi Comaposada Delegada: Iorbjrg Gunnars
Fisioterapeuta: Ramn Navarro Metgessa: Veigur Sveinsson

19

Handbol esport
 el club

De laigua
a les pistes

CENTRE DESPORTS TORTOSA

E ls inicis del CE Tortosa com a club dhandbol sn ben curiosos. Le-

quip va nixer com una secci del Club de Rem Tortosa, entitat es-
portiva creada lany 1946. Linters dalguns dels seus membres pel nostre
esport va provocar que un dia de lany 1973 es forms un equip dhand-
bol.
A la primera temporada noms es va formar un equip snior mascul que
va jugar el Campionat Provincial. Durant les quatre primeres temporades el
conjunt tarragon es va anar consolidant i es va proclamar, a la temporada
1976-1977, Campi Provincial. A la posterior fase dascens a categoria na-
cional, lequip no va aconseguir el seu objectiu ja que va acabar en terce-
ra posici.
Lequip snior mascul va tenir de nou loportunitat dascendir a la tempo-
rada 1979-1980. Aquell any el conjunt tortos es va tornar a proclamar
Campi Provincial i, encara que al sector disputat a Sabadell no va obte-
nir la primera plaa, l'equip va pujar a Segona Divisi Nacional. Lalegria,
per, noms va durar un any ja que es va perdre la categoria la temporada
segent.
A la temporada 1984-1985 lequip va aconseguir de nou lascens a Sego-
na Divisi Nacional i aquest cop no van perdre la categoria en una tem-
porada. El conjunt tarragon va estar disputant competici nacional durant
tres temporades.
El dia 8 de juliol del 1988 s una data significativa per a la histria del club.
Aquell dia es va crear el que fins avui coneixem com a Centre dEsports
Tortosa. Van ser quinze persones les que es van reunir per dur a terme la
fundaci del club. Concretament, Antoni Gimnez Agramunt, Antoni
Arasa Baila, Miquel Pegueroles Foz, Donato Gmez Garcn, Jos Luis Pi-
no Albino, Ernesto Carcell Anguix, Dolors vila Domingo, Maria Tere-
sa Fav Gabarr, Maria Pilar Prncep Mayo, Inmaculada Carcell Anguix,

20

Handbol esport
Andreu Lapuerta Roig, Josep Manel Castell Pafila, Joan Carles Alemany
Gasol, Maria Cinta Jarque Aud, i Joan Querol Trulln.
Una aposta clara
Quan encara formava part del Club de Rem, lequip dhandbol ja ha-
via tingut algun equip snior femen, per no va ser fins la seva consti-
tuci com a CE Tortosa que el club va apostar clarament per lhandbol
femen.
La temporada 1989-1990 es va formar el primer equip femen de la
nova era i des daleshores sest treballant de manera continuada. De 9
equips que t actualment en competici, comptant les categories infe-
riors, tres sn femenins. Concretament, el cadet femen, linfantil feme-
n i lalev femen.
Aquesta tasca amb lhandbol base ja comena a donar els seus fruits. Una da-
da: actualment 9 de les seves jugadores cadets estan treballant al CATH (Cen-
tre dAlta Tecnificaci en Handbol) que la Federaci Catalana dHandbol t
a Amposta des del setembre de 2004. Concretament, frica Valls, Gina
Brull, Laura Subirats, Estefi de la Iglesia, Cinta Gisbert, Silvia Fontanet, Mari Pau,
Clara Marqus i Aida Rieres.
A ms, les tres primeres han format part de la selecci catalana cadet fe-
menina que ha assolit, quinze anys desprs, el segon lloc del Campio-
nat d'Espanya de seleccions territorials que es va disputar a Granada del
3 al 7 de gener.
Handbol esport
Els equips del CE Tortosa i els seus xits a la temporada
2003-2004
Snior mascul: La temporada passada va jugar la fase dascens a
Segona Catalana desprs dacabar segon al Grup de Tarragona/Llei-
da de Tercera.
Juvenil mascul: Campi de la Copa Tarragona i de la Copa Prima-
vera de Tarragona. A ms, sotscampi de la Copa Federaci.
Cadet mascul: Campi de la Copa Tarragona i de la Copa Fede-
raci. Sotscampi de Tarragona desprs dacabar segon a la fase prvia
de la Lliga Catalana Grup Tarragona.
Infantil mascul A: Campi de Tarragona i del Campionat de Ca-
talunya dels JEEC.
Infantil mascul B: Tercer classificat de Tarragona i participant de la
fase sector de Catalunya a Santa Maria de Palautordera.
Alev mascul: Campi de Tarragona i tercer classificat al Campionat
de Catalunya dels JEEC.
Cadet femen: Tercer classificat de la Copa Federaci.
Infantil femen: Campi de Tarragona i del Campionat de Ca-
talunya dels JEEC.
Alev femen: Tercer classificat de Tarragona.
21
 el diccionari

S
TS S T
En aquest nmero
seguirem explicant
conceptes de lhandbol

S
que comencen amb la
lletra S i encetarem la
lletra T. Concretament,
els conceptes sn:

Sistema de joc:
Tctica de joc, ofensiva o defensiva, que es basa
en la disposici dels jugadors en uns llocs espe-
cfics i en lexecuci dun pla dacci determinat.

Superioritat numrica:
Situaci en qu es troba un equip quan juga amb
ms jugadors que laltre a causa duna exclusi, de
lexpulsi dun jugador adversari, de laplicaci
duna tctica que alla del joc alguns dels jugadors
contraris, etc.

Tctica collectiva:
Tctica, ofensiva o defensiva, que un conjunt de
jugadors posa en prctica per superar lequip ad-
versari.

Tctica individual:
Tctica, ofensiva o defensiva, que un jugador po-
sa en prctica per superar lequip adversari.

Tcnica:
Conjunt de coneixements i dhabilitats que ha
de tenir un jugador per a practicar lhandbol.

Amb el suport de:

El millor equip del mn
Espanya assoleix el seu La selecci nipona va ser la primera rival dels es-
primer ttol mundial en panyols. Els asitics poc van poder fer davant le-
derrotar a Crocia per sis quip de Pastor, que els va guanyar per un con-
tundent 41-22. El segon partit d'Espanya en
gols de diferncia (40-34) aquesta primera fase tamb va acabar amb gole-
Quatre dels setze herois de jada. Concretament, la que van protagonitzar da-
Tunsia convocats per Juan vant la selecci australiana, que va caure per 32
Carlos Pastor sn catalans gols de diferncia (19-51).
El primer comproms seris va arribar davant Sucia.
El conjunt nrdic, mescla de joventut i veterania, arri-
l 6 de febrer de 2005 s una data que di- bava a Tunsia amb ganes de repetir els xits de finals
E fcilment sesborrar de la memria. Va ser
aquell dia quan la selecci espanyola dhandbol
dels 90. Espanya va haver de remuntar fins a vuit
gols per adjudicar-se un partit que no pintava gaire
igualar al marcador al final de la primera part (15-15).
A la represa, Crocia no es va deixar sorprendre pel
conjunt de Juan Carlos Pastor i es va acabar adju-
dicant el partit per un ajustat 31-33.
Lltim partit daquesta primera fase era davant la
selecci argentina del catal Jordi Ribera. La pri-
mera part va acabar amb un ajustat 15-14 a favor
d'Espanya, que no va decidir el partit fins la se-
gona part. A la represa, el conjunt espanyol va
sortir ms concentrat que lequip sud-americ i va
aconseguir un cert avantatge al marcador, que al
final dels seixanta minuts reflectia un 35 a 28.

es va convertir a Tunsia en el millor equip del
mn. Lxit va arribar desprs de completar un
excellent Mundial i derrotar Crocia, vigent
campiona olmpica i fins aleshores tamb del
mn, per sis gols de diferncia (40-34).
8 victries, un empat i una
derrota
Aquest ha estat el balan de la selecci espan-
yola al Mundial de Tunsia. A la primera fase, el
sorteig els va aparellar al Grup C amb Argenti-
na, Austrlia, Crocia, Jap i Sucia.
b. Al descans, lequip de Pastor perdia de tres gols
i no va ser fins ben entrada la segona part que es van
posar per davant al marcador. Al final, la selecci
espanyola es va fer amb la victria per 26 a 33.
Desprs de patir davant els suecs i aconseguir el pas-
si a la segona fase, era el torn de Crocia. Vigent
campiona olmpica i del mn, el conjunt dirigit per
Lino Cervar era, a ms, la bstia negra dels es-
panyols els ltims anys. Els primers quinze minuts
de partit van tenir un clar dominador: Espanya. Els
sis gols de renda del minut 14, per, no van ser su-
ficients davant els croats, que amb una gran actuaci
dIvano Balic (MVP del torneig) van aconseguir

Quatre catalans campions del mn La Lliga Allianz Asobal,

Quatre dels setze herois de Tunsia convocats per Juan Carlos Pastor sn
catalans. Concretament, David Barrufet, porter del Barcelona-Cifec; Albert
Rocas, extrem esquerre del Portland San Antonio; David Davis, extrem dret
del BM Valladolid; i Mariano Ortega, lateral esquerre del Ciudad Real.
Lexperimentat David Barrufet (ha superat les 200 internacionalitats) va
ser, una vegada ms, pea clau pel triomf espanyol amb les seves inter-
vencions sota la porteria. Laltre dels veterans, Mariano Ortega, va arribar
a la selecci desprs que Belaustegui es lesions. Tot i aix, ha demostrat
de nou que s el complement ideal per Mateo Garralda. Rocas, nascut
a Palafrugell, va debutar amb nota en un gran torneig com s el Mundial
de la m del tcnic que el va fer gran al BM Valladolid, Juan Carlos Pas-
tor. David Davis, per contra, no ha disposat de gaires minuts a Tunsia.
Els quatre campions sn, a ms, habituals a les convocatries de la se-
lecci catalana absoluta. En lltim partit de Catalunya, que es va en-
frontar a Srbia el 8 de juny de 2004 al Palau Blaugrana, David Barru-
fet i Albert Rocas no hi van ser per una lesi dltima hora. Mariano
Ortega i David Davis, per la seva banda, s van participar.
Tant de bo arribi el dia en qu, des de les pgines dHandbol Esport,
puguem celebrar un xit semblant de la nostra selecci: Catalunya.
la millor del mn
A ms de coronar la selecci espanyola dhandbol com la millor
del mn, el Mundial de Tunsia tamb ens ha demostrat que hi ha
motius suficients per assegurar que la Lliga Allianz Asobal s la mi-
llor del mn.
Primer. Els setze herois de la selecci espanyola, i el tcnic que els ha
dirigit fins lxit, militen en clubs de la Lliga Allianz Asobal.
Segon. Dels 48 jugadors que van pujar diumenge al podi de Tunsia,
24 juguen a la Lliga Allianz. A ms dels 16 de la selecci espanyola,
hi havia cinc de Crocia (Balic, Losert, Dzomba, Metlicic i Dominiko-
vic), segona clasificada, i tres de Frana (Richardson, Dinart y Jerome
Fernandez), tercera classificada.
Tercer. El millor jugador del mn i escollit millor jugador del Mundial,
el croat Ivano Balic, juga al Portland San Antonio.
Quart. Al 7 ideal del torneig hi havia 4 jugadors de la Lliga Allianz
Asobal. Concretament, Mateo Garralda (Portland San Antonio), Ar-
pard Sterbik (BM Ciudad Real), Mirza Dzomba (BM Ciudad Real) i
Ivano Balic (Portland San Antonio).

24

Handbol esport
Alemanya, Srbia
i Noruega, els segents
El primer partit daquesta segona fase, davant Ale-
manya, tenia un cert gust de revenja desprs que le-
quip teut ens elimins als quarts de final dels pas-
sats Jocs Olmpics dAtenes. Lenfrontament va
estar marcat per una gran imprecisi en el joc damb-
dues seleccions. Tot i aix, el conjunt de Juan Car-
los Pastor va dominar el marcador gaireb tot el par-
tit i va acabar guanyant per quatre gols de diferncia
(32-28). Amb aquesta victria, Espanya havia de
guanyar a Srbia i Montenegro per classificar-se a
semifinals i optar, doncs, a les medalles.
El partit va comenar amb moltes alternances al
marcador. Cap dels dos equips acabava de do-
minar un partit que va arribar a lequador amb
avantatge de tres gols (16-19) a favor dels es-
panyols. Linici de la represa va ser un calc. Le-
quip dirigit per Vujovic va escurar diferncies avantatge al marcador, que al minut tretze de la Lor, contra
fins a collocar-se un avall, per la selecci va sa- segona part reflectia un contundent 25-17. A par-
ber reaccionar i va aconseguir una renda de tres tir daleshores, el conjunt nrdic no va reaccionar
la bstia negra
gols. Lentrada del porter Sterbick va ser revulsi- i els espanyols van acabar guanyant per 31-24. Havien de guanyar a la seva bstia negra si vo-
va. Les seves parades i lencert de Stojanovic en lien penjar-se la medalla dor. Lltim precedent,
atac va fer que els serbis remuntessin, fins i tot, Les semis, el partit de la primera fase, no era gaire bo. Els
capgiressin el marcador. A falta dun minut, un croats havien tornat a derrotar a la selecci es-
gol de Mateo Garralda (incls al set ideal del
contra els amfitrions panyola. La final, per, va ser una altra histria.
Noms quedava un partit per arribar a la final. Per El conjunt de Juan Carlos Pastor va dominar la se-
aconseguir-ho, havien de derrotar a lequip revela- lecci de Crocia des dels primers instants. Prova
Espanya va marcar ci, i amfitri, daquest mundial, Tunsia. Encara daix que al final dels primers trenta minuts Espanya
40 gols a Crocia que les estadstiques deien que noms havien guanyava per vuit gols de diferncia (21-13). Amb 11
guanyat als espanyols en una de les catorze oca- gols, lextrem de lAdemar Len Juann Garca es va
a la final sions en qu shavien enfrontat, no es podia do- erigir com lhome del partit. A la represa, els espan-
nar el partit per guanyat. Per qu? Doncs perqu la yols no es van deixar remuntar el partit i es van adju-
Mundial) va establir el definitiu empat a 28. victria dels africans davant Espanya va arribar el dicar el seu primer Mundial per un clar 40-34. La se-
Desprs daquest empat no podien fallar. Si guan- 2001 en un partit que es va jugar a... Tunsia!. lecci espanyola havia aconseguit acabar amb la seva
yaven a Noruega estarien a semifinals ja que Lequip entrenat per Sead Hasanefendic, ex tcnic bstia negra.
Crocia va guanyar dun gol a Srbia (lempat en- del Granollers, va posar les coses molt difcils. Al
tre ambdues seleccions hagus deixat als de Pas- descans, els homes de Juan Carlos Pastor domina- Fotografies: ngel Casas/Marcamedia.
tor fora de la lluita per les medalles). I aix va ser. ven el marcador per dos gols (16-18). A la represa,
Espanya va sortir molt concentrada per es va veu- els espanyols van defensar millor els rpids contraatacs
re sorpresa per Noruega. Un parcial de 9-1 va ser- dels tunisians i aix els va permetre un major domini
vir perqu el conjunt espanyol marxs al descans del partit. Va ser a partir del minut 20 de la segona
amb una renda de tres gols a favor. Els nois de part que Espanya va comenar a encarrilar el seu
Juan Carlos Pastor no van deixar escapar el seu triomf per 30 a 33.

Pontevedra, seu de la Copa del Rei

La ciutat gallega de Pontevedra acollir la XXX Copa del Rei dHandbol que es disputar del
25 al 29 de maig. Ledici denguany ser disputada pels 7 primers classificats de la Lliga Allianz
Asobal, que acaba el 21 de maig, i el S.D. Teucro Ence, com a equip organitzador. El 22 de maig
s la data escollida per a sortejar els aparellaments de quarts de final, que es disputaran el 25 i 26
de maig. El dissabte 28 de maig es jugaran les semifinals i, el diumenge 29, la gran final.

25

Handbol esport
 com li va
Com li va a Xavier Pascual
Potser em retiro
a final de temporada
Pasqui, teu Aquesta era lnica frase que
es sentia a la pista cada cop que hi havia un pe-
nal contra el seu equip. En Carles Fontanals, el
delegat de lequip del Voramar va ser qui va
instaurar aquesta espcie de frase mgica ja fa
ms de 25 anys, i la veritat s que funcionava.
Les seves estadstiques des de els set metres
eren gaireb tant bones com les de David Ba-
rrufet amb el Bara. En Xavier Pascual Fuertes,
Pasqui pels amics, va ser un dels millors juga-
dors formats a la pedrera del collegi Voramar
on, de la m de Rafa Garca, va anar creixent
esportivament fins convertir-se en un autntic
crack de lhandbol.
La seva trajectria ha estat marcada per un cons-
tant anar i venir per diferents equips on sempre
ha estat una pea clau. Des de la seva infantesa
fins arribar a Divisi dHonor en Pasqui sempre
sha caracteritzat per dues coses. Una, la seva
humilitat en el treball. I dos, la gran capacitat das-
similaci i una increble visi de laprenentatge.
De petit ja feia planilles dels equips rivals, veia v-
deos i estudiava els moviments de porters com
Lorenzo Rico (amb qui va coincidir desprs al
Bara).
Alguns diuen que li mancava alada per ser el
nou Rico o el nou Pagoaga de lhandbol espan-
yol, per el cert s que la seva qualitat sempre ha
estat fora de qualsevol dubte. Ha estat a molts
equips i en tots ha destacat. Estimat pels seus
companys, admirat per lentrenador i lafici. En
Pasqui s un daquells jugadors que no acostu-
men a tornar a sortir.
Quins van ser els teus inicis al mn
de lhandbol?
Vaig comenar a jugar als 9 anys amb lequip
de lescola Voramar, on vaig jugar fins a cadet
de primer any perqu desprs ja vaig canviar
de centre.
Quina va ser la teva progressi?
Quan era cadet de segon any vaig jugar al FC
Barcelona per lany segent, quan era ja juvenil
de primer any, recordo que amb lequip de les-
cola vam decidir que jugarem a Premi de Mar.
Desprs daquell any vaig tornar al juvenil del
Bara... tenem molt bon equip! recordo que al
26
Handbol esport
costat de jugadors com David Barrufet, Iaki Ur-
dangarn, Fernando Barbeito, Chema Par i Ar-
mand Rubio ens vem proclamar campions d'Es-
panya de clubs.
I el salt al primer equip?
Va arribar quan encara era juvenil. Recordo que
un dia en Valero Rivera em va cridar per anar a
jugar un partit amb el primer equip, jo encara
era juvenil de segon any. En acabar, es va acos-
tar a parlar amb mi i em va dir que comptava
amb mi per formar part del primer equip la tem-
porada segent.
Com a rodamn de lhandbol, qui-
na ha estat la teva trajectria?
Desprs de jugar al primer equip del Bara vaig
marxar dues temporades al Palautordera. El pri-
mer any vaig tenir a Quico Lpez Balcells com
a entrenador i, a la segona, a Josep Maria
Guiteras. Dall vaig tornar a jugar al FC Bar-
celona dos anys ms. A partir daqu ja va co-
menar la meva carrera fora de Catalunya. Pri-
mer vaig jugar al S.D. Teucro durant tres
temporades i desprs vaig fitxar per lAdemar
Len i el Guadalajara, on vaig ser-hi una tem-
porada respectivament. Desprs vaig coincidir
amb Jordi Ribera, que ja em coneixia de les
categories inferiors de la selecci catalana, al
Galdar. Dall vaig jugar al Chapela i aquesta
s la sisena temporada que estic a lOctavio
Pilotes Posada.
Veient la diversitat dequips on
has militat, amb quin tcnic et
quedes?
Uff... he tingut molts tcnics i, evidentment, de
tots aprens coses bones i daltres que no ho
sn tant. Com a record especial em quedo
amb el primer tcnic que vaig tenir ja que va
ser qui em va treure de lequip de lescola. Va-
lero Rivera ha fet histria com a tcnic dins el
mn de lhandbol i vaig aprendre moltes coses
dell. Tot i que pot haver alg que pensi que
Xesco Espar s un tcnic ms, haig de dir que
per mi s, i ser, el mestre. Sempre lanome-
no aix perqu veritablement em va ensenyar
moltes coses. Tamb he aprs molt de Josep
Maria Guiteras. Encara que noms el vaig te-
nir un any a Palautordera, va ser una experin-
cia ms que profitosa.

I de tots els companys que has tin-

gut, amb quin et quedes?

Vujovic. Veselin Vujovic, el millor. Crec que

va ser un jugador increble. Sota els pals haig
de dir que Lorenzo Rico em va ensenyar un
munt de coses i tamb em quedo amb David
Barrufet, amb qui muneix una relaci molt es-
pecial.

Has jugat amb la selecci catalana?

A les categories inferiors, s. La primera vegada

que vaig jugar amb Catalunya va ser quan era
cadet de primer any. Saps qui era el seleccio-
nador? Jaume Conejero. Tamb vaig estar els
tres anys com a juvenil. A la selecci absoluta,
malauradament, no he jugat. Mhan trucat per
disputar partits per mai he pogut anar perqu
el club no em deixava.
Qu penses del Mundial de Tunsia?
Me nalegro molt per lhandbol espanyol i pels
amics que tinc a lequip, com per exemple David
Barrufet. Crec que lelecci de Juan Carlos Pas-
tor ha estat, encara que no era gens fcil, tot un
encert i que han pogut jugar sense la pressi que
hi havia anys anteriors. Realment mhe identificat
molt i, sobretot, he gaudit molt amb el joc d'Es-
panya a Tunsia.
Com veus el teu present?
Professionalment lequip est lluitant per pu-
jar de categoria i jugar la temporada vinent a la
Lliga Allianz-Asobal. s el nostre objectiu. Fo-
ra de les pistes sc lactual director tcnic de
lOctavio Pilotes Posada. Mencarrego de
lorganitzaci i coordinaci de les categories
inferiors de lequip.
I el futur...
Queden quatre mesos per acabar la tempo-
rada i, tot i que tinc una idea al cap, mestic
donant un temps. En aquesta vida mai se sap
qu passar per potser em retiro a final de
temporada.

Fitxa personal
Nom i cognoms:
Xavier Pascual Fuertes

Lloc i data de naixement:

Barcelona, 08/03/1968

Altres dades:
Llicenciat en Cincies de lActivitat Fsica i
Educaci (INEFC)
Mestre especialista en educaci fsica
Entrenador Nacional dhandbol
Doctorat a la Universitat de Vigo (actual-
ment)

27

Handbol esport
 el rac de lentrenador

Defensa 3:3
Consideracions inicials
per a configurar una defensa zona
de dues lnies
urant les primeres etapes diniciaci ensen-
D yem lhandbol mitjanant una progressi
que va dun defensa individual nominal a una da-
judes. Quan hem completat la formaci defensi-
va dels jugadores les jugadores ens proposem
donar ms tasques als jugadors i evolucionar cap
a un sistema defensiu zonal obert. Habitualment
trobem que sn els equips de categoria infantil
els que passen duna defensa individual a una zo-
nal. Lexplicaci la trobem en el canvi reglamen-
tari (passar de jugar a minihandbol a lhandbol).
s paradoxal per amb el canvi defensiu els juga-
dors-les jugadores es troben amb menys espai per
defensar i ms companys per collaborar. Co-
mencem a donar un valor significatiu a lespai de-
fensiu i a la gesti del temps dacci dels atacants.
Aquest nou plantejament els ha de permetre len-
riquiment de les seves habilitats coordinatives, tc-
tiques i socials.

En aquestes categories, el que ens donar la

qualitat defensiva ser el treball de lanticipaci
a partir de:
lorganitzaci de les accions dels jugadors
(collaboracions)
les regles de funcionament
Consideracions generals de la defen-
sa 3:3
Una bona forma per a intentar millorar les com-
petncies del defensor ser a travs duna defen-
sa zonal amb dues lnies, amb un 3:3 (grfic 1).
La defensa 3:3 s una defensa que presenta una
disposici idnia per poder mantenir la intensitat,
la responsabilitat dels defensors les defensores
i protegir millor lespai de culminaci. Segons les
normes que estableix pel seu funcionament po-
dem regular els parmetres damplada, profundi-
tat i densitat de la defensa.
s el moment diniciar als jugadors-les jugado-
res en lassimilaci de funcions especfiques
per sincronitzar la collaboraci i fer ms com-
bativa la defensa. Aquesta definici de tasques
no s sinnim despecialitzaci, ja que haurem
de fer que tots els jugadors passessin per tots
els llocs especfics, sin de donar collectivitat
a la defensa.
Els defensors-les defensores han de ser capaos
responsabilitzat-se de diverses tasques en una
mateixa fase defensiva. Com a entrenadors- en-
trenadores hem densenyar a encadenar dife-
rents intencions tctiques. Hem de fugir de la
idea de formar a jugadors jugadores que ac-
tuen noms per reaccions a accions dels atacants
i no porten la iniciativa del joc en cap moment.
En iniciar el treball amb una defensa 3:3 cal te-
nir en compte que en aquesta predominen els
segents comportaments:
Subordinaci dels aspectes individuals als
collectius. Treball sobre la responsabilitat in-
dividual i la collectiva. Es fa ms patent el con-
cepte de disciplina tctica.
Es fa imprescindible descentralitzar-se de lo-
ponent per fer altres tasques de caire collectiu.
La percepci permanent de la situaci pilota i
loponent durant tota la fase defensiva.
La comunicaci ser clau per establir: el sistema
daparellaments i decidir sobre accions del joc.
Dna la possibilitat de portar la iniciativa: tan-
car trajectries i lnies de passada.
Reducci dels espais a la zona on est la pi-
lota mitjanant la superioritat numrica de-
fensiva. Aix pot implicar defensar un es-
pai limitat, amb poca profunditat, per una
gran densitat a lhaver poc espai entre els
defensors.
Prioritzaci de la defensa en les zones centra-
des en la zona de culminaci.
Ajuda: per corregir les errades. Sicronitzaci
solidria de tota lactivitat defensiva per formar
un bloc homogeni. La defensa ha dactuar
molt compacta per permetre tamb arriscar en
els accions sobre la lnia de passada. Recupe-
raci collectiva de la pilota.
Responsabilitat individual en el marcatge sobre
la lnia de tir: domini de la defensa a partir dun
espai.
Facilita lajust de les accions en el temps til.

28

Handbol esport
Regles bsiques del funcionament defensiu. Ob- Per acabar de conformar la defensa caldr definir Domini dels diferents desplaaments.
jectius especfics: els segents aspectes: Intervencions als llocs especfics colindants.

1. Respectar els llocs durant tota la fase defensiva.
2. Mantenir latenci durant tota la fase de-
fensiva.
3. Situar-se en lnia de tir tancant el punt fort.
4. Regular la distncia del marcatge segons la si-
tuaci de joc (acuit, despossessi, control,...)
5. Realitzar un marcatge estricte a ladversari amb
pilota al costat del bra de llanament.
6. Dissuadir permanentment les lnies de passa-
des sobre el pivot o qualsevol jugador juga-
dora que estigui a la lnia de 6m.
7. Fer oportunament les ajudes als companys que
ho necessitin.
8. Tenir un ritme continuat i sostingut dactuaci.
9. Organitzar-se a partir de lespai, no de loponent.
1) Lestructuraci de la defensa en el terreny de
joc, per tal destablir una organitzaci:
Principis docupaci del terreny de joc.
Sistema demparellaments.
Principi de sincronitzaci de les accions in-
dividuals defensives.
2) Ladaptaci del sistema davant de ladversari:
Principi de marcatge
Principis relatius a lencadenament dac-
cions.
Collaboracions defensives
3) Responsabilitat de cada jugador dins del seu
lloc especfic:
Posici de base per poder intervenir en el
moment adient.
Quan lequip comena a jugar amb una defensa
zonal cal tenir clar que comporta un canvi en la fi-
losofia en la forma dentendre la defensa. La
collectivitat guanya importncia, per aquesta mai
ha dinhibir als jugadors- les jugadores de les res-
ponsabilitats individuals, sin tot el contrari, ja que
una bona defensa es fonamenta en leficcia indi-
vidual. Per tant, la defensa zonal ens ha de servir
com un grau ms en la formaci defensiva dels ju-
gadors les jugadores, els quals haurien de sumar
i/o adaptar les intencions tctiques que ja domina-
ven de la fase anterior.
Gabriel Daza
Professor dhandbol INEFC

Apuntat, ara, al club dentrenadors

APUNTAT, ARA, AL CLUB DENTRENADORS Inscripci gratuta a la revista Handbol Esport
Omple el segent formulari i inscriu-te al Club dentrenadors. Aprofita els Descomptes en les activitats de formaci organitzades per lEscola de Tcnics
avantatges i serveis que toferim: Accs lliure illimitat a la nova pgina Web del Club dEntrenadors.

Cognoms: Nom:

Adrea: CP:

Poblaci: Telfon:

NIF: Data Naixement:

E-Mail:
Titulaci mxima obtinguda:

Monitor Entrenador Catal Nacional

Lloc dobtenci: Data dobtenci:

Altres titulacions:

Dades bancries:

Nmero Compte:

Titular:

Des del dia davui i fins a nova ordre, manifesto el meu desig dsser inscrit al Club dEntrenadors
per la qual cosa dono la meva autoritzaci a que em siguin carregats els rebuts corresponents a la
quota anual (15 anuals)

Data i signatura del Titular

29

Handbol esport
 el rac de lentrenador

LA DEFENSA IV
TEXT: ANIOL ALSINA
Continuant amb les propostes sobre el treball de defensa presentades els n-
meros anteriors, en aquesta nova entrega us mostrarem diverses tasques per tre-
ballar i entrenar el concepte bsic defensiu de lajuda. En nombroses ocasions
els defensors es veuen superats pels atacants als quals marquen, s llavors quan
lajuda dun company es fa imprescindible per aturar lavan de latacant.

Exercici 1:
Inicialment presentem una tasca encaminada a treballar el desplaament,
un aspecte genric de la defensa, per alhora molt important en el con-
cepte de lajuda defensiva.
Amb 7 jugadors fem un 4X3 on els 4 atacants, disposats en creu entorn
un cercle, han de passar sempre la pilota als companys del costat, mentre
els 3 defensors han de desplaar-se en funci de la situaci de la pilota.
El defensor de latacant amb pilota ha de sortir a contactar amb el seu ad-
versari, mentre que els altres dos defensors han de cobrir als oponents
contigus al que t al pilota.
En aquest exercici insistirem en aspectes relacionats amb el desplaament
i les orientacions:
El desplaament en lnia recta i endavant s ms rpid i efica que
el realitzat en passos laterals
No fer desplaaments en salt, i mantenir sempre els peus en contacte
amb el terra per poder reaccionar a qualsevol canvi de direcci.
Exercici 3:
Per acabar, realitzarem un treball de cobertura, en el que treballarem so-
bre la lnia de passada. En aquest cas tamb aprofitarem lestructura or-
ganitzativa dels dos exercicis anteriors, tot i que ara treballarem amb un 5x4
situant un atacant.
En aquesta tasca lobjectiu de la defensa s evitar que latac aconseguei-
xi passar la pilota a latacant que es troba dins del cercle. Per aix, la de-
fensa haur de treballar de forma organitzada i a partir del concepte de la-
juda defensiva.
Les ordres defensives, serien les segents: a. El defensor de latacant amb
pilota surt a defensar en proximitat. b. El defensor de latacant ms allun-
yat, es far crrec del marcatge de latacant interior (pivot). c. Mentre
que els altres dos defensors dels atacants sense pilota treballaran en lnia
de passada (tan la del seu oponent directe com la del pivot).
Normes inicials, per afavorir el treball defensiu:
Latac ha de passar als companys contigus.
Latac no es pot desmarcar endavant ni fer grans desplaaments amb pi-
lota. El bot prohibit.
El pivot no es pot desmarcar ni moure dins el cercle, tan sols orien-
tar-se a la pilota.

Com a variants podrem afegir:

Exercici 2: Que el pivot interior es pugui desmarcar per dins el cercle
A partir de la proposta de lexercici anterior, passarem a treballar de for- Que els atacants exteriors tamb intentin penetrar amb pilota.
ma ms especfica lajuda defensiva. En aquest cas treballarem sota el con-
cepte dajuda defensiva preventiva, a partir de la cobertura.
Amb lestructura distributiva de lexercici anterior, realitzarem un 4x4
amb un con dins del cercle.
A partir daqu, lobjectiu de la defensa s desplaar-se en funci de la
pilota intentant que latac no penetri dins del cercle i toqui el con amb la
pilota. En aquest sentit, el treball de la defensa ser el de cobrir els espais
a partir de les ajudes defensives.
Dentrada, latacant noms podr penetrar dins el cercle si tan sols rep el
contacte del seu defensor. s a dir, si ell supera al seu defensor i no tro-
ba cap ms defensor que el contacti abans dentrar el cercle. La penetraci
ser, aleshores, vlida. En el segent nmero presentarem diverses tasques per treballar di-
Com a variants podem modificar o introduir alguns aspectes a la tasca inicial: ferents mitjans bsics collectius datac. Esperem les vostres aporta-
Els defensors shan de moure amb les mans rera lesquena (major tre- cions i els vostres suggeriments per tal de fer ms rica i participativa
ball a nivell de desplaaments) aquesta pgina. Us recordem que si voleu enviar les vostres propos-
Els atacant poden entrar dins el cercle amb la pilota, tot i ser contactats tes, ho podeu fer a escolatecnics@fchandbol.com , indicant-hi a las-
per varis defensors (oposici ms directa i real) sumpte: Revista Handbol Esport

30

Handbol esport
 la web

Arriba la web
del CEH
Noves adreces
de correu electrnic

Les delegacions de Girona,

Lleida i Tarragona de la Fede-
raci Catalana dHandbol te-
nen noves adreces de correu.
Amb elles, la FCH unifica aix
el seu domini a la xarxa.
Les noves adreces de correu
electrnic sn :
girona@fchandbol.com
tarragona@fchandbol.com
lleida@fchandbol.com

ncara no est operativa, per ja queda menys. En breu tots podrem Com fer-se soci per a tots aquells que encara no shan inscrit en el nostre Club
E gaudir de la nova pgina web del Club dEntrenadors. Des de fa uns
mesos, lescola de Tcnics de la Federaci Catalana dHandbol (FCH) ha
Notcies i informacions generals

estat treballant, juntament amb el tcnic dedici i creaci de pgines web
Fernando Guerra (www.fguerra.com.es), en aquest projecte amb la inten-
ci de crear un nou espai a internet pels entrenadors dhandbol catalans.
Amb aix, la FCH persegueix que es fomenti la formaci i lestudi de l-
handbol per tal daconseguir i garantir que els nostres entrenadors gaudei-
xin dun nivell altssim. La pgina web s un servei pensat i elaborat pels tc-
nics inscrits al Club dEntrenadors. En aquest sentit, els continguts
presentaran un marcat carcter tcnic i especfic enfocat a lhandbol i a len-
trenament esportiu.
Tot i que la pgina inicial ser de carcter obert, hi haur una zona daccs
restringit destinada nicament als socis del Club. Lestructura i els continguts
que shi presenten persegueixen que la pgina es converteixi en una eina
til per a tots els entrenadors, des dels que cerquen un punt dinformaci
i dintercanvi dopinions, fins pels que demanden un espai de formaci i de
desenvolupament tcnic i professional.
En aquest sentit, a continuaci es detalla una petita mostra dels continguts i
serveis que oferir la pgina:
Una men dinici daccs lliure en qu sinforma de la pgina i del club
dentrenadors
Informaci dels avantatges de ser soci
Daltra banda, hi hauria una zona daccs restringit pels socis. Aquesta con-
tindr informaci ms especifica i rellevant com:
Informaci dofertes, cursos, i avantatges
Borsa de treball.
Zona per penjar i baixar articles i vdeos tcnics. Aquest ser un dels apar-
tats ms rellevant i interessants de la pgina. En ell shi podran trobar un gran
nombre de documents i treballs rigorosos entorn de lhandbol i lentrenament.
Enllaos dinters. Punt de referncia per a tots els entrenadors, on soferir lac-
cs a pgines dhandbol, dentrenament, de preparaci fsica, dorganismes p-
blics com ajuntaments, diputacions, consells esportius, escola catalana de les-
port, dorganismes privats com clubs, federacions i un gran etctera.
Frum de debat. Pensat per afavorir una comunicaci ms directe entre
els tcnics.
Tot i que la pgina no est operativa, hem volgut fer-vos conei-
xedors de la seva imminent aparici, per tal que tots estigueu
atens a la seva entrada en funcionament. Esperem poder oferir-
vos tots el serveis ben aviat.
Consulteu la nostra pgina web actual (www.fchandbol.com), ja
que all anirem informant la seva entrada en funcionament

31

Handbol esport
 els rbitres

La correcta realitzaci
dels llanaments
ornada rera jornada ens trobem en les pistes
J dhandbol incorreccions en lexecuci dels
diferents llanaments que conformen el nostre
joc. Per aix, una de les activitats de formaci
del collectiu arbitral catal va estar dirigida a ana-
litzar aquesta faceta especfica de lhandbol. En
aquest nmero volem compartir un resum de la
xerrada Execuci de Llanaments que lrbitre
de categoria ASOBAL, Sr. Javier Pastor va im-
partir amb motiu de la segona activitat del Comit
Catal drbitres.
En primer lloc, Pastor va sostenir, com norma ge-
neral per a tots els llanaments de servei de cen-
tre, porteria, banda, cop franc i 7 metres, que la
pilota ha destar en la m del llanador abans de
lexecuci i TOTS els jugadors (atacants/defen-
sors) han destar i, romandre, en les posicions
correctes fins a que la pilota hagi sortit de la m
del llanador (excepte servei de centre). Si exis-
ts una posici incorrecta inicial no ha de ser co-
rregida si no influeix o perjudica al llanament.
Noms s necessari el toc de xiulet de lrbitre
quan:
Servei de centre
Llanament de 7 metres
Servei de banda, de porteria o cop franc:
Desprs de Time-Out
Cop franc per interrupci de temps de joc
sense infracci de cap equip (ex: tocar la pilota
el sostre)
Retard en lexecuci de qualsevol servei o
llanament
Correcci en la posici dels jugadors
Desprs de qualsevol sanci disciplinria
pilota fins que no lhagi tocat un altre jugador la lnia de cop franc de lequip defensor, me-
o la porteria i un gol pot marcar-se directament
des de qualsevol llanament (excepte servei
nor ser el marge que existeix perqu el cop
franc sigui executat des duna distncia pro-
de porteria que no est perms fer un gol en pera al lloc exacte dinfracci. Daquesta ma-
prpia meta). nera si el cop franc ha dexecutar-se en proxi-
s important recordar que si malgrat una situaci mitat a lrea defensiva de lequip atacant
incorrecta dels defensors lrbitre autoritza lexe- aquest tindr un marge de fins a 3 metres del
cuci del llanament amb un toc de xiulet, els lloc on es va produir la infracci. A mesura
jugadors que estan malament situats poden in- que saproxima a lrea de lequip defensor
tervenir. Per a realitzar un servei de centre a lini- aquesta distncia ha descurar-se de manera
ci de cadascuna de les parts o prrrogues tots tal que si la falta es produs en les proximitats
els jugadors han de romandre en el seu propi de lrea de lequip defensor, aquesta ha de
camp. El servei pot realitzar-se en qualsevol di- realitzar-se en el mateix lloc on es va cometre
recci i en el moment del toc de xiulet, els juga- la infracci (fora de la lnia de cop franc de le-
dors atacants poden traspassar la lnia de centre quip defensor).
encara que la pilota no hagi sortit de la m del
llanador.
Al reiniciar-se el joc desprs dun gol el servei
de centre es pot realitzar amb una tolerncia
de +/- 1,5 metres a banda i banda sempre cap
als laterals. Per a donar-li major agilitat al joc
existeix lanomenat triangle de tolerncia per
a lexecuci dels cops francs. Aix significa
que com ms lluny sigui el lloc dexecuci de

El llanament es considerar executat quan la

pilota hagi sortit de la m del llanador a ex-
cepci del servei de porteria (la pilota ha de
sobrepassar la lnia imaginria de lrea de
porteria). Com a mnim un peu del llanador
ha destar constantment en contacte amb el te-
rra en el moment de lexecuci (excepte servei
de porteria), la pilota no pot lliurar-se de m a
m o ser tocada per un company quan sexe-
cuta un llanament, el llanador no pot jugar la

32

Handbol esport
Xerrades dalt nivell
es activitats de formaci del Comit Catal
L drbitres continuen desenvolupant-se ca-
da quinze dies en les installacions del Parc Es-
portiu de Guiera. Aquestes activitats serveixen
perqu el collectiu arbitral catal analitzi, dis-
cuteixi i unifiqui criteris per a millorar la seva tas-
ca. Des daquest comit es convida a participar
daquestes activitats a un ventall de persones
lligades de diferents maneres a lhandbol. Entre
els expositors es va comptar amb la presncia
de lrbitre Asobal Sr. Jess Fliz.
Plantejada des dun principi com una xerrada
entre companys, el Sr. Fliz va voler saber qui-
nes eren les motivacions que van dur a con-
vertir-se en rbitres i les perspectives de futur
de cadascun dels presents. A continuaci, va
compartir les dades duna enquesta realitzada
als jugadors de la Selecci Espanyola d-
Handbol respecte al que valoren de la labor
arbitral.
Els aspectes principals que es valoren sn le-
quanimitat i la possibilitat de dileg i es desvalo-
ren les actituds xulesques i prepotents. Tamb
va remarcar la necessitat didentificar en la pare-
lla arbitral quins sn els punts forts i febles de
manera de potenciar els primers i corregir els se-
gons amb lobjectiu daugmentar la confiana i
cooperaci entre ambds.
La primera activitat de lany 2005 va estar a
crrec de lentrenador de lequip Asobal del
FC. Barcelona, Sr. XESCO ESPAR, que va
parlar sobre qu sobserva en un bon arbitrat-
ge. En primer lloc va valorar com a positiu que
els rbitres siguin educats, realitzin una bona
preparaci fsica i mental abans de cada partit
i que siguin coherents en les seves decisions.
Al seu torn va sostenir que li agradaven els r-
bitres valents per no arrauxats i els humils per
no tmids. Tamb va sostenir que en general
mai protesta les decisions ja que el seu objec-
tiu s fer un equip dhandbol campi i no
guanyar un determinat partit. Sempre busca la
collaboraci de lequip per a no protestar ja
que prefereix ser ell qui decideix quan i com ha
de protestar buscant sempre no tirar el pblic
en contra dels collegiats. Finalment va sostenir
que tant entrenadors com rbitres es troben en
el mateix vaixell pel que no veu als rbitres com
els seus enemics sin com un component ms
del partit.
El passat 27 de gener el metge de la FCH,
Sr. Jordi Comaposada, va ser lencarregat de
lactivitat de formaci orientada a aprendre
com actuar enfront dalguns imprevists que
poden ocrrer en una pista dhandbol. En
aquesta primera sessi prctica els ms de 50
rbitres presents van aprendre la forma de
brindar primers auxilis davant una possible pa-
rada cardio-respiratria duna persona. El Dr.
Comaposada a ms dimpartir la sessi teri-
ca va posar a disposici quatre ninots sobre
els quals cadascun dels collegiats va poder
assajar la forma correcta de la realitzaci del
massatge cardac i la respiraci boca-boca.
Altre punt important que es va assajar en
aquesta sessi va ser la forma de situar a una
persona inconscient en la denominada posi-
ci de seguretat de manera tal que aquesta
corri els menors riscos possibles mentre ses-
pera larribada dajuda.

Com ja s tradici al finalitzar un cicle olmpic, la International Handball Federation (IHF) analitza i proposa canvis en el reglament dhandbol. Si b
aquests canvis entraran en vigncia a partir de la temporada 2005-2006, alguns dells van ser provats en el recent Campionat del Mn celebrat en
Tunsia. Els mantindrem informats en els propers nmeros.
El dilluns 21 de febrer de 2005 els rbitres de les plantilles de Primera i Segona catalana van realitzar, a Barber del Valls, una nova avaluaci del seu
estat fsic. En aquesta avaluaci de meitat de temporada els collegiats realitzaran el denominat Test de Cooper.
Encara que en aquesta ocasi no hi ha TEST, no deixeu de repassar les regles de joc perqu us tornarem a posar a prova en el segent nmero

33

Handbol esport
 ltima hora

Les Lligues qu classificat de la Fase Final Infantil catalana. En-

dels Pirineus,
perfilades
es diferents Lligues dels Pirineus que en-
L frontaran equips catalans i francesos de di-
verses categories masculines i femenines ja estan
perfilades. Per dates, la primera cita en arribar ser
el V Campionat Infantil dels Pirineus.
Ser aleshores quan dos equips afiliats a la Ligue
Languedoc-Roussillon senfrontin al quart i cin-
guany, el campionat es disputar a la ciutat fran-
cesa de Nmes, el proper mes de juny.
Desprs ser el torn de la IX Lliga dels Pirineus
Masculina. Ser el cap de setmana del 27 i 28
dagost quan el FC Barcelona i el KH-7 Grano-
llers, en representaci catalana, senfrontin a dos
equips francesos. Aquesta edici, que es dis-
putar a Catalunya, compta amb el patrocini de
Caixa Laietana.
La competici femenina, que enguany arriba
a la seva VI edici, es disputar el cap de
setmana segent (3 i 4 de setembre) a la po-
blaci francesa de Toulouges, a prop de Per-
piny.
A ms, el cap de setmana del 21 i 22 de maig es
dur a terme lintercanvi amb el Languedoc-Roussi-
llon. Tres seleccions catalanes femenines (dos de
jugadores nascudes els anys 1988 i 1989 i laltre de
jugadores nascudes els anys 1990 i 1991) disputaran
a Montpellier sis partits. Membres de la selecci
catalana cadet femenina que el passat mes de gener
va assolir el subcampionat d'Espanya a Granada hi
seran presents. Parallelament, es far intercanvi dr-
bitres en totes i cadascuna de les competicions que
enfrontin equips catalans i francesos.

Eslovnia,
rival de El cor
Catalunya del Dream Team
El proper dilluns 4 dabril es presentar el llibre El cor del Dre-
es seleccions absolutes masculines de Cata- am Team, editat per RBA La Magrana. A travs de 260 p-
L lunya i Eslovnia senfrontaran la primera set-
mana del proper mes de juny. El conjunt dirigit
gines, el periodista Mario Ruiz i lex jugador Enric Masip re-
passen la vida daquest ltim al Bara. Histries, ancdotes i
per Tone Tiselj va acabar segon a lEuropeu que vivncies duns anys gloriosos per un equip, el Dream Team,
es va celebrar lany 2004 a casa seva, Eslovnia, que va tenir en Masip, el seu cor.
desprs de caure a la final davant Alemanya per
cinc gols de diferncia (25-30).

Fes teva la revista Handbol esport

Aquesta s una secci pensada per a tu, perqu ens facis les preguntes que creguis convenients, els suggeriments que vulguis o, sim-
plement, perqu la facis servir com un cartell danuncis en el que cercar amics per fer sortides o intentar vendre aquella moto o casc
que ja no et serveixen. Adrea les teves cartes a:
Av. Guiera 6-8, 08290 Cerdanyola del Valls Fax: 93 268 08 97

Cognoms:................................................................................

Subscriu-te! Nom:................................NIF.........................Edat:.................

Adrea:...................................................................................

enviar la butlleta juntament amb Localitat:.......................................................CP.:....................

la fotocpia de la transferencia Provncia:..............................................Tel.:............................
per fax al nm. 93 268 08 97 o
per correu a: Formes de pagament.
Federaci Catalana dHandbol Metl.lic
Handbol Esport Transferencia al compte:
(Av. Guiera 6-8, 08290 Cerdanyola del Valls) 2100 -0679-16-0200524495
desitjo subscriurem als propers tres nmeros (un any)
Subscriu-te a de la revista Handbol Esport, i pels segents anys prego
me la carregin al compte corrent nmero:
Handbol esport
entitat oficina D:C: Nmero del compte
per noms
Titular del compte:......................................................
5 euros a lany,
i rebrs a casa teva els
Signatura del titular
3 nmeros de la revista
 PUBLICITAT

INSTITUT
OFTALMOLOGIC
INTEGRAL
PUBLICITAT

CEPSA