Competncies bsiques

La finalitat de leducaci s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessaris (el saber, saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes Ser competent implica i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorpoutilitzar de manera rar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos dadaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge efectiva coneixements, permanent al llarg de la vida.

habilitats i actituds en contextos diferents.

La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficcia fa que sigui imprescindible centrar el currculum en les competncies bsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competncies afavoreix que lalumnat integri els seus aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, aix orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procs densenyament i aprenentatge. La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competncies bsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del treball en distintes rees. Per tant, leficcia en la consecuci de les competncies bsiques depn duna bona coordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars. I per aconseguir-ho s clau lorganitzaci del centre i de les aules; larticulaci dels diferents mbits dorganitzaci del professorat, com els cicles i cursos; la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el procs daprenentatge propi; la complementaci del treball individual i del treball cooperatiu; ls de determinades metodologies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci i funcionament de la biblioteca escolar; lacci tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i finalment la planificaci de les activitats complementries i extraescolars. Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dos grups de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives, per comprendre i expressar la realitat, les metodolgiques, que activen laprenentatge i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques, relacionades amb la cultura i la visi del mn, que faran que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiques i adequades.

Competncies bsiques 14

Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan en estreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la comunicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no somple de significat, de contingut significatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual cosa els ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha de desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable, en el mn plural i divers que s la societat del segle XXI. Per a leducaci obligatria, sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit competncies segents:
Competncies transversals Competncies comunicatives 1. Competncia comunicativa Competncies especques per conviure i habitar el mn

Competncies metodolgiques

Competncies personals

lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana

7. Competncia en el coneixement

Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes les rees es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i, de les especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criteris davaluaci serveixen de referncia per valorar el progressiu grau dadquisici de les distintes competncies. Per tenir una Cada rea contribueix a visi ms precisa de com en cadascuna de les rees curricules competncies bsiques lars es plantegen aquestes competncies bsiques, en la introducci de cadascuna cal especificar com contribuir a deseni cada competncia volupar-les. A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes de cada rea. competncies, la visi global dels quals cal completar amb el que apareix en cada rea curricular, on es precisa la seva contribuci al desenvolupament daquestes competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de les competncies que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers nivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot lalumnat.

sassoleix des del treball

Competncies bsiques 15

COMPETNCIES TRANSVERSALS Les competncies comunicatives

implica comprendre les informacions per construir els coneixements.

Ats que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre s una activitat social, i saber comunicar esdev una competncia clau per a laprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant, s fonamental per a la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements cada vegada ms Saber comunicar complexos. Aquesta competncia suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicaci, amb gesti de diverses llenges i amb ls de les eines matemtiques (operacions fonamentals, eines aritmtiques i geomtriques o tils estadstics). El desenvolupament de tots aquests mbits facilitar el de la competncia intercultural per poder valorar la diversitat cultural, que fa comprendre i expressar la seva percepci del mn, la daltri i la de la seva prpia realitat.

Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fonamental lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat dinteractuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqncies que comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de forma significativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capacitat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la informaci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comunicaci i, per tant, modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits en les relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupament de les altres competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la informaci. Treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretaci de la realitat i habitar el mn i conviure, en definitiva, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament i de la identitat propis. Les dues competncies comunicatives que es consideren a continuaci sn: la lingstica i audiovisual, i lartstica i cultural.
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

Com sha dit abans, la competncia lingstica i audiovisual s saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) i per escrit, i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicaci (competncia digital), amb gesti de la diversitat de llenges, amb ls adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequaci a les diferents funcions. La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum, ja que en totes shan dutilitzar els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible laccs i gesti de la informaci, la

Competncies bsiques 16

construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.

Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta competncia en les diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les rees curriculars. Cal que en tots aquests mbits es trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena destereotips i a prendre actituds crtiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que les associen a imatges tpiques que es converteixen en vehicle de segregaci o desigualtat, aix com els continguts violents que representen accions dagressi directa o indirecta a la integritat de les dones. Noms aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en lexpressi i comprensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que sintercanvien en situacions comunicatives diverses que es generen a laula, i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es vol que siguin eficaos en la comprensi del mn que els far actuar amb coherncia i responsabilitat. Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se, utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i aprofundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es potencia el desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciutadana responsable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.

La competncia comunicativa s la base de tots els aprenentatges i responsabilitat compartida entre totes les rees.

Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament social crtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees que han de facilitar la comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats, per exemple: Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc, duna situaci, dun personatge, dun objecte, fullet informatiu Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text, reportatge, notcia periodstica Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari, banc de dades, glossari

Competncies bsiques 17

Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que, en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer; tamb cal preveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents que shan de considerar en el procs daprenentatge. En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus dinteracci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i comprensi dels missatges orals que sintercanvien amb la activa Cal aprendre a parlar, efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de utilitzaci prpiesi les regles de lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. A partir duna bona escoltar, exposar i interacci oral saprn a llegir i comprendre millor els textos i a escriudialogar per aprendre. re, reflexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar. En aix juguen un paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han daprendre a formular els nois i les noies. Per aprendre en la llengua parlada, el paper central s per a qui aprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu ls de les habilitats de la llengua parlada vagi generant lhbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses. En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura, lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents rees curriculars es generin situacions comunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representarse mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i lacci dotant-los de coherncia. Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de la informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en la comprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos, aix com la coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques per resoldre les situacions prpies de cada mbit curricular. A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com ls adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporals De manera especial cal reflexionar sobre les representacions grfiques especfiques de cada construcci disciplinria. Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexi sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lnia poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculum de les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn competents i que en la de llengua sha desenvolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun dells. Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situaci comunicativa i en diferents contextos socials i culturals implica el coneixement dalguns aspectes de la diversitat lingstica i cultural, aix com algunes de les estratgies necessries per interactuar duna manera adequada en contextos plurals. Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci suposa poder comunicar-se

Competncies bsiques 18

en diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb la qual cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. El coneixement daltres llenges i cultures dna, a ms, una major obertura cap a laltre, fet que s clau per al desenvolupament duna societat solidria i que senriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes. La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectar opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confiana en un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorn i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la mesura que es coneixen. Per aix, la competncia de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes. En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa el domini, tant oral com escrit, de llenges diverses en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
2. Competncia artstica i cultural

La competncia artstica i cultural s un complement necessari de la competncia comunicativa i, com a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crtica i solidria, de la nova societat del segle XXI. Aquesta competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerarles com a part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva, les representacions i anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona per viure i conviure en societat. Tot i que es pot relacionar especialment amb rees de leducaci artstica i amb alguns camps de les cincies socials o la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i que cal desenvolupar en les activitats de totes les rees i en la vida del centre escolar. Apreciar el fet cultural, en general, i el fet artstic, en particular, porta implcit disposar daquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les diferents manifestacions, aix com capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit esttic per poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.

Aquesta competncia implica posar en joc habilitats de pensament divergent i convergent, ja que comporta elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensi i expressi, i planificar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en lmbit personal com en lacadmic. Es tracta, per tant, duna competncia que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del mn de lart i de la cultura, considerats en el sentit ms ampli del terme.

La competncia artstica i cultural facilita lexpressi i la comunicaci; la percepci, la representaci, i la comprensi i la valoraci de les realitats culturals i artstiques.

Competncies bsiques 19

Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant codis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat final. La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i manifestacions ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms, comporta identificar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics han tingut, i tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats. Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escniques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix tamb valorar el dileg intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en un marc de respecte i empatia per les persones. En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix a ls daquells recursos de lexpressi i representaci que faciliten la realitzaci de les creacions individuals i socials; el coneixement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amb lart i daltres manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treball collaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora, i, finalment, un inters a participar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la prpia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen persones de lentorn del centre educatiu.
Les competncies metodolgiques

Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes que sn comuns a la competncia comunicativa. Fan referncia a desenvolupar mtodes de treball eficaos i adequats a les situacions escolars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la resoluci de problemes que es plantegin en situacions i entorns diferents. Es tracta, en essncia, de competncies per convertir la informaci en coneixement efica per guiar les accions, per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb la capacitat dorganitzar-se en les feines i tamb amb determinades actituds, com el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potencia linters i el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre al llarg de la vida. Parlem de tres competncies metodolgiques: a) la del tractament de la informaci i competncia digital; b) la matemtica, que se centra en aquest mbit concret, i c) la competncia per aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.
3. Competncia del tractament de la informaci i competncia digital

La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la informaci fins a la seva transmissi, tot usant distints suports, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

Competncies bsiques 20

Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les rees curriculars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfics de les rees i, per contra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activitats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils daprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i que, per tant, el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms, la comunicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupament daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una eina daprenentatge efica. Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprs, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i de les seves pautes de descodificaci i transferncia, aix com laplicaci en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus dinformaci, fonts, possibilitats i localitzaci, i dels llenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se aquest coneixement. Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de distint nivell de complexitat; en definitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa, recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tcniques especfiques, sin Transformar la informaci tamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci. en coneixement implica Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau en comprendre-la i comunicar-la el desenvolupament de totes les competncies, per en amb les possibilitats que lmbit del tractament de la informaci t una rellevncia especial, ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a parofereixen les tecnologies tir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar dels de la informaci. sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen en el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i reflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta competncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de processos, matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius ampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives. El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet incorporar amb eficincia ls interactiu daquestes eines en les prctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsits collectius i personals. Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint, aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci) de manera eficient. En especial, cal tenir en compte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format multimdia, la qual cosa exigeix

Competncies bsiques 21

Cal potenciar actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci digital.

ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades estratgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que la mateixa tecnologia potencia.

En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, eficaces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular ls de la informaci.

4. Competncia matemtica

La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de les eines matemtiques pot ser un instrument efica. Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemtics sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que cal tenir en compte en totes les rees del currculum i activitats daprenentatge. La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir i interpretar distints tipus dinformaci com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i social. s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics (distints tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfics) per poder-la interpretar, i posar en prctica processos de raonament que condueixin a la soluci de problemes Cal posar en joc els elements o a lobtenci de la informaci. Aquests processos permeten aplicar la informaci a una gran varietat de i raonaments matemtics en situacions i contextos, seguir cadenes argumentals, i situacions de la vida quotidiana. identificar-ne les idees fonamentals, i estimar i jutjar la lgica i validesa dargumentacions i informacions. Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pensament (com la inducci i la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de la lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vlids. Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana vers la informaci i les situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en la seva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca per mitj del raonament.

Competncies bsiques 22

Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i actituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinents daltres camps del coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la participaci efectiva en la vida social.
5. Competncia daprendre a aprendre

Aprendre a aprendre implica disposar dhabilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, sser capa de continuar aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats. s la competncia metodolgica que, dalguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competncies bsiques. Aquesta competncia t dues dimensions fonamentals: duna banda, ladquisici de la conscincia de les prpies capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries per desenvolupar-les, aix com del que es pot fer amb ajuda daltres persones o recursos; duna altra banda, disposar Aprendre a aprendre suposa dun sentiment de competncia personal, que redunda en el desenvolupament de les actituds, la motivaci, la con- adquirir habilitats per conduir fiana en un mateix i el gust daprendre. el propi aprenentatge i Per desenvolupar aquesta competncia cal ser conscient continuar aprenent de forma del que se sap i del que cal aprendre, de com saprn i de efica i autnoma. com es gestionen i controlen de forma efica els processos daprenentatge per tal doptimitzar-los i orientar-los a satisfer objectius personals. Tamb requereix conixer les prpies potencialitats i carncies; treure profit de les primeres i tenir motivaci i voluntat per superar les segones des duna expectativa dxit, fet que augmentar progressivament la seguretat per afrontar nous reptes daprenentatge. Comporta, per tant, tenir conscincia i regulaci conscient daquelles capacitats que entren en joc en laprenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica, entre daltres. Tamb es planteja ls de tcniques facilitadores daquest autocontrol, com les bases dorientaci, els plans de treball, per obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de diferents estratgies i tcniques destudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resoluci de problemes, de planificaci i organitzaci dactivitats i temps de forma efectiva. Implica tamb fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estratgies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crtica, amb la informaci disponible. Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci tant individualment com en collaboraci i, molt especialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informaci amb els coneixements previs i amb la prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos. Aquesta competncia ajuda a plantejar-se fites assolibles a curt, mitj i llarg termini i complir-les, fet que eleva els objectius daprenentatge de forma progressiva i realista i alhora suposa el control de lassoliment daquestes fites, amb la reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.

Competncies bsiques 23

Fa necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci com un element que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix. Comporta ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones. En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats i coneixements des dun sentiment de competncia o deficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com collectives.
Les competncies personals

La competncia personal est vinculada al desenvolupament i a lafirmaci de la identitat personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds dobertura, flexibilitat i de comproms vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadasc desitja i, de laltra, usar la prpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la construcci de la identitat femenina i de la masculina. Implica, aix mateix, el desenvolupament de les competncies emocionals, adreades a un mateix (per exemple, el coneixement de les prpies emocions i les daltri, la regulaci emocional i lautoestima) i adreades a les altres persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el dileg, lanimaci de grups, la presa de decisions i la resoluci de conflictes, entre daltres). Lestructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia del lloc que ocupa en el seu mbit familiar i integrant els valors del seu entorn ms proper. En arribar a lescola, cal que els nois i les noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus valors, acceptin la diferncia i sobrin a la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia, el pensament crtic i el desenvolupament dhbits responsables. Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autnoma la seva prpia biografia, dacord amb les seves voluntats i amb tots els referents culturals i histrics disponibles del seu entorn. Tots els mbits daprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de lalumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant-ne els seus horitzons, mobilitzant-ne les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la societat, perqu aix construir la seva identitat.
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal

Aquesta competncia, en lmbit de les competncies bsiques, es refereix, duna banda, a ladquisici de la conscincia i aplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionats, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, de calcular riscos i dafrontar els problemes, aix com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacci immediata, daprendre de les errades i dassumir riscos. De laltra banda, remet a la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i de portar endavant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans personals en el marc de projectes

Competncies bsiques 24

individuals o collectius responsabilitzant-se, tant en lmbit personal com en el social i laboral.

Suposa poder transformar les idees en accions, s a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o collectius. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portarles a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions, conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.

Lautonomia i la iniciativa personal ajuden a transformar les idees en accions i a emprendre i avaluar projectes individuals i collectius.

Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals. A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-shi crticament i constructiva i que pressuposa flexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis es poden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen. En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta competncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible. Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social, est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci, lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafirmar i defensar drets o lassumpci de riscos. En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.
COMPETNCIES ESPECFIQUES CENTRADES A CONVIURE I HABITAR EL MN

Desprs de parlar de les competncies transversals es passa ara a un mbit ms focalitzat: el daprendre a conviure i habitar el mn, fonamental perqu els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres actius en una societat democrtica i participativa. Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial, el dileg intergeneracional i la valoraci de les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la humanitat. Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la realitat que lenvolta, que es reconegui en la seva pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es comprometi a la seva millora.

Competncies bsiques 25

Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu viu i facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha de preveure les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solucionar en els camps concrets de leducaci cientfica i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al medi ambient i per al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania. Si volem ms cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers la comunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunitria, el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic dels hbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com. Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que han de permetre a lalumnat comprendre la societat i el mn en qu es desenvolupa. Fa que aquest superi la simple acumulaci dinformacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqncies i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida prpia, les de les altres persones i les de la resta dels ssers vius. En definitiva, actualitza el conjunt de competncies per fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donin sentit als fenmens quotidians, la percepci adequada de lespai fsic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment, tamb cal tenir en compte lhabilitat per interactuar en lentorn ms proper: moures en ell i resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la seva posici. El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia interdisciplinria en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnolgics, etc.) i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci dels conceptes i principis bsics que permeten lanlisi dels fenmens des dels diferents camps de saber que hi estan involucrats. Tamb duu Shan dassolir habilitats per implcit ser conscient de la influncia que t la presncia desenvolupar-se en mbits de la de les persones en lespai, del seu assentament, de les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, vida i del coneixement molt aix com la importncia que tots els ssers humans es aquest ha de prodiversos i per interpretar el mn. beneficien del desenvolupament i quediversitat natural i curar la conservaci dels recursos i la mantenir la solidaritat global i intergeneracional. Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la interacci dels homes i les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqncies dels diferents

Competncies bsiques 26

modes de vida i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social que tamb ho sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de la salut i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix. Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiques bsiques prviament compreses, per exemple, identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis; identificar el coneixement disponible, i comunicar conclusions. Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i al maneig de solucions tcniques seguint criteris deconomia, eficcia i sostenibilitat per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i del mn laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic al costat daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. En definitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i laplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic sn molt rpids i tenen una influncia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. En coherncia amb tot el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable i la protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones i de les societats.
8. Competncia social i ciutadana

Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com comprometres a contribuir en la seva millora. S b aquesta competncia mant vincles ms estrets amb les rees de cincies socials i deducaci per a la ciutadania, mobi- Shan dassolir habilitats per participar litza recursos daltres rees del currculum. activament en la vida cvica i construir La competncia social i ciutadana integra i practicar normes de convivncia coneixements, habilitats i actituds que permedacord amb els valors democrtics. ten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Pren com a referncia un model de persona que pugui ser un element actiu en la construcci duna societat democrtica, solidria i tolerant, i comproms a contribuir en la seva millora. Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per triar i prendre decisions i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.

Competncies bsiques 27

Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en contextos distints; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posarse en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies i reconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones, i practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en lmbit individual com en el social. La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-se en coherncia amb aquests valors en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposa entendre que tota posici personal no s tica si no est basada en el respecte als principis o valors universals com els que cont la Declaraci universal dels drets humans. La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per elegir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania. Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per reflexionar-hi de manera global i crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat. Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, a ms de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i progrs de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global, compatible amb la identitat local. Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors construda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi, pas o comunitat. La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora que exigeix el coneixement i comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics, dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet reflexionar crticament sobre els conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenci particular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola i en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions; tamb permet mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada comporta disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i accions, i el control i autoregulaci. Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvica; significa construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics; exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.

Competncies bsiques 28

En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els processos densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents: Aprendre a ser i actuar de manera autnoma Aprendre a pensar i comunicar Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Aprendre a conviure i habitar el mn ser i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la mateixa vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per aprendre a ser i actuar de manera autnoma. construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de diferents fonts i suports; utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, i treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament propis.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es disAprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informacions i la Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia manera de

posa per interpretar la realitat i establir dilegs interactius sobre fets i situacions afavoreixen la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos i el comproms per implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.
Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes

actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes i el desenvolupament de projectes en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de persones compromeses i solidries.

Competncies bsiques 29