Histria de la Literatura.

Tema 1. Els orgens. Ramon Llull. Les quatre grans crniques.

ELS ORGENS DE LA NOSTRA LITERATURA.

La prosa Les obres ms antigues escrites en la nostra llengua sn del segle XII quan apareixen: Liber iudiciorum o Forum Iudicum (Llibre dels judicis)1 (1150) que s una traducci de lleis dels visigots. Un altre recull important de lpoca sn les Homilies dOrgany (1190), resums de sermons o homilies, que va ser trobades al poble dOrgany, a la comarca de lAlt Urgell. Tamb hi ha textos hagiogrfics, s a dir de vides de sants traduts del llat.

La poesia Al principi, els escriptors de la nostra llengua van escriure en llengua provenal, llengua que es parlava a la Provena (pas del sud de Frana) i que usaven tots els trobadors de lpoca per escriure la poesia encara que no parlassen la llengua provenal, aix dentre tots els poetes primerencs destaca Guillem de Bergued que senfronta amb els seus senyors i que va ser una persona important tamb des del punt de vista social en aquells anys. Dentre les obres annimes hi destaquen La can de Santa Fe de 1050, un poema de 593 versos octosllabs; Versos religiosos del 1250 encara amb influncia provenal.

LA VIDA DE RAMON LLULL (1232-1315) El pare de Ramon Llull era un barcelon que s'establ a Mallorca. Hi ha una etapa cortesana en qu va ser senescal de taula del rei de Mallorca. Es va casar i va tenir dos fills. Escriu poemes amorosos, per no se'n conserva cap, perqu ell mateix els va fer desaparixer ja que no els va considerar dignes. Segons conta, en diversos escrits, en aparixer-se-li Jesucrist en la creu cinc vegades, decideix deixar la vida mundana i es retira a la vida contemplativa i comena la seua etapa religiosa. Comena a estudiar llat i fins i tot compra un esclau sarra per poder aprendre rab. Prengu part en deliberacions, universitats, concilis, etc. Viatj molt per totes les terres del Mediterrani (que era el mn d'aleshores): Gergia, Nord d'Africa, Pars, Gnova, Tunis, Roma, Barcelona, Tunis, Xipre, Bugia, Viena i es diu que mor a Tunis el 1315. Per les terres musulmanes predica i discuteix entre ells la religi cristiana.

Liber iudiciorum (Llibre dels judicis). Compilaci de lleis formada el segle VII, al regne visigtic, per iniciativa de Recesvint al vuit concili de Toledo (653) per tal dunificar la legislaci dels gots i dels hispans. Abasta els drets poltic civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesistic; el jurista Bonhom en fu una gran tasca de divulgaci, en publicar-ne una edici, amb el ttol de Liber iudicum popularis (Llibre popular dels jutges). El monestir de Montserrat conserva fragments duna versi en catal del Liber de mitjan segle XII, que precedeix gaireb en un segle la traducci castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret. (Josep M Pons i Guri) (G.E.C.)

- 295 -

Histria Literria.

L'OBRA DE RAMON LLULL. L'obra s extensa i sobre diverses matries i ms tenint en compte que va escriure sense tenir un residncia fixa: 243 obres autntiques i algunes d'elles molt gruixudes. Utilitz l'rab, el catal i el llat en prosa, i un provenal catalanitzat en poesia. Ell es cregu inspirat per Du aix va escriure "Llibre de Contemplaci", i altres llibres del mateix estil de l'art lulli. Les obres en prosa Com a exemple de llibre cientfic: "Llibre de quadratura e triangulatura de cercle". "El llibre de gentil" s un llibre on hi ha una admirable correcci i respecte entre les tres religions predominants del mediterrani i en aquella poca, jueus, cristians i musulmans. "El llibre de l'orde de cavalleria" Tractat sobre la formaci del cavaller: influenci en l'obra de l'autor del "Tirant Lo Blanc". El "Llibre de contemplaci en Du", primer el va escriure en rab, desprs en catal. s quatre vegades ms llarg que "El Quixot", cada dia s'ha de llegir un captol. Est ben estructurat, t 365 captols. Apareixen notes autobiogrfiques i t un carcter enciclopdic. El "Blanquerna" (1285) Apareixen trets reals que van succeir durant l'poca: s com una novella sn cinc llibres i un epleg: Primer: Sobre el matrimoni (d'Evast i Aloma), Segon: Sobre la vida religiosa: (vida de Natana i Blanquerna), Tercer: Sobre els prelats (Blanquerna), Quart: sobre l'estament apostlic (Blanquerna, Papa) Cinqu: Vida ermitana (Blanquerna es retira de ser Papa). El "Llibre de meravelles" Es divideix en deu parts (Du, Angels, Cels, Elements, Plantes, Metalls, Bsties, Home, Parads, Infern): L'obra s com una enciclopdia de trama narrativa basada en el pelegrinatge d'un jove Flix (au Fnix) per totes les parts esmentades dalt. La part ms famosa el "Llibre de les Bsties" que s una apologia poltica i sociolgica sobre els homes. El "Llibre d'Amich e Amat" i "L'Arbre de Filosofia d'Amor" sn llibres sobre l'amor a Du amb l'amic que s l'home i l'Amat que s Du. Al segon apareix el simbolisme de l'arbre com a uni de la terra i el cel. Les obres en vers Les seues intencions eren didctiques. De vegades se serveix de canons populars. Tendeix a la rima fins i tot en les seues proses. "El cant de Ramon" t una impressionant i dolorosa confessi personal. "Lo desconhort" Poema de 828 versos alexandrins, hi ha dades autobiogrfiques. "Plany de la Verge" Mateixa rima que l'anterior 31 estrofes relat de la passi i mort de Jesucrist des del punt de vista de la Mare de Du. "Los cent noms de Du", "Hores de Nostra Sancta Maria" "Medicina de pecat" "Concili" (aprofitant el Concili de Viena de 1311). Rimes i estrofismes Pobresa de rimes (verbs, adjectius i repeticions de paraules, comprensible si s monorrima). Variades estrofes: alexandr, heptasllab, tetrasllab. La llengua i l'estil de Ramon Llull En fer poesia es veu molt influenciat per la llengua provenal que ser la llengua usada per tots els poetes de l'poca fins Ausias March. La llengua de la prosa s molt ms moderna, prosa perfecta, tant en la sintaxi com en el lxic: mots tcnics, pocs dialectalismes i pocs arabismes, consta de 7.000 paraules diccionariables (Cervantes, 4 segles ms jove, en gasta 12.372) 72% del catal, 18% llatinismes, 1% provenalismes, 2% noms propis, 7% paraules usades noms pel nostre autor.

- 296 -

Tema 1. Els orgens. Ramon Llull. Les quatre grans crniques.

LES QUATRE GRANS CRNIQUES. La Crnica de Jaume I anomenada Llibre dels Feyts, escrita en dues tandes la primera a Xtiva (el 1244) i laltra a Barcelona (el 1274), per Jaume I que segurament dictaria els seus records. Hi ha vacillacions, repeticions i certs desordres sintctics propis de lestil viu i espontani que la caracteritza. La Crnica de Bernat Desclot (redactada entre 1283 i 1288) es titula Llibre del Rei Pere e dels seus antecessors passats s una de les millors crniques dentre les quatre grans crniques, tant pel seu mrit literari com per la confiana que mereix en general la informaci que dna. Relata els fets del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i ms minuciosament, els del seu fill Pere el Gran, per a lestudi del qual constitueix la millor de les fonts. Est plena de vivncies personals, hi ha una forta presncia darcaismes i dialectalismes encara que esvades per lestndard cancelleresc. La ms literria potser siga la de Ramon Muntaner (1265-1336) que va viure diversos fets de lpoca i els conta en primera persona. Apareix la llengua popular, la ms llarga i la ms popular de les quatre grans crniques. Historia un ampli perode que va des de lengendrament de Jaume I (1207) a la coronaci dAlfons el Benigne (1328). El seu testimoni augmenta de vlua a mesura que avana la crnica. Finalment la quarta gran crnica s la del Rei En Pere IV El Cerimonis o el del Punyalet (1336-1387). s la ms curta de totes. No s tan espontnia com les altres i es caracteritza per tenir descripcions precises i coloristes.

LECTURES DE RAMON LLULL I LES GRANS CRNIQUES:

Llibre de les bsties. Ramon Llull. Edicions 62 i la Caixa. (versi antiga) Llibre de les meravelles. Ramon Llull. Edicions 62 i la Caixa. (antiga) Evast e Blanquerna. Ramon Llull. Edicions 62 i la Caixa. (antiga) El llibre de lorde de cavalleria. Ramon Llull. Edicions 62. (antiga) La vida coetnia. Ramon Llull. Editorial Palestra. (antiga) El llibre dels fets. Jaume I. Edicions 62 i la Caixa. (antiga) Crnica I i II. Ramon Muntaner. Edicions 62 i la Caixa. (antiga) Crnica. Bernat Desclot. Edicions 62 i la Caixa. (antiga) Llibre de meravelles. Ramon Llull. Editorial Teide (versi modernitzada) Llibre de les bsties. Ramon Llull. Edicions Bromera (modernitzada) El llibre dels fets. Jaume I. Editorial tres i quatre. (modernitzada) El llibre dels fets. Jaume I. Editorial Teide (modernitzada) Crnica. Ramon Muntaner. Edicions Bromera. (modernitzada) Crnica. Ramon Muntaner. Editorial Teide. (modernitzada) Crnica. Bernat Desclot. Editorial Teide. (modernitzada)

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE RAMON LLULL I LES GRANS CRNIQUES:

Histria de la literatura catalana. volum I Riquer/Comas/Molas Editorial Ariel. Literatura 3.er. de B.U.P. Vicent Salvador/Vicent Escriv. Editorial Gregal. Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies. Diversos. Editorial Edhasa.

- 297 -

Histria Literria.

ACTIVITATS
a) Busca en una enciclopdia les paraules joglar i trobador i escriu-ne un resum i quina diferncia hi ha entre els dos conceptes. b) Consultant una bona enciclopdia fes un resum de la vida de Ramon Llull. c) Escriu una ampliaci sobre les quatre grans crniques seguint la Gran Enciclopdia Catalana o qualsevol introducci o prleg de les obres que apareixen esmentades en aquesta mateixa pgina com lectures recomanades.

ACTIVITATS SOBRE UN TEXT DE RAMON LLULL

a- Lectura comprensiva del segent text. b- Escriu el text per transformant les formes arcaiques en modernes de la segent manera: ...Diem amb vertadera intenci i paraula que aquest llibre s bo i profits per a alegrar... c- Es tracta d'un fragment escrit per Ramon Llull, per de quin llibre s? Comentari escrit, tot seguint els apunts, la bibliografia o l'explicaci del professor. d- L'objectiu principal de la vida de Ramon Llull es correspon exactament a l'objectiu del llibre de Ramon Llull? Explica-ho per escrit consultant apunts o explicacions o bibliografia. e- Escriu el lxic dubts i comenta'l en equip i desprs entre tota la classe. f- Ramon Llull usa molt en el fragment les enumeracions, marca-les i digues com ha construt les enumeracions que ha fet.

...nos dem ab vertadera entenci e paraula que aquest llibre s bo e profits a alegrar, e a consolar, e a dar consell, e a dar saber e saviea, a amar, e adorar, et a contemplar, e a fortificar, e a menysprear aquest mn, e amar vs e la celestial glria, e confiar e a esperar en vs; e per aquest llibre pot hom haver sanitat sensualment e entellectualment, e pot hom sser sanat de malautia sensual e entellectual; car aquest llibre s la via e la carrera per lo qual e en lo qual hom pot haver e usar de les set vertuts e pot hom venre e destruir tot pecat mortal e venial...Tant s bo, Snyer aquest llibre, que ell s bo a veer, e a oir, e a odorar, e a gustar e a sentir, e a cogitar, e a percebre, e a haver conscincia e subtilea e animositat, car enaix com lo cavall s bo a cavalcar, e l'astor (Ocell de rapinya de la famlia dels falcnids (Accipiter gentilis), semblant a lesparver, per ms gros, apreciat en falconeria.) a caar, e lo ferre a tallar, e lo foc a coure, e lo pa a menjar, e lo sol a lluir, enaix aquest Llibre de Contemplaci s bo a usar e a endrear totes les sensualitats a les entellectutats qui sn en home...

- 298 -

Histria Literria. Tema 2. L'poca daurada (segles XIV i XV).

BERNAT METGE (1340-1413) Bernat Metge va ser un dels secretaris de la Cancelleria Reial, els quals van ser els primers grans traductors d'obres llatines clssiques al catal. La seua actitud davant la vida va ser original i innovadora i manifest el seu modernisme i humanisme: crtica, ironia, escepticisme, exaltaci de la bellesa com a finalitat. Quan falt la reina Elionor de Siclia, Bernat Metge fou adscrit en qualitat d'escriv al servei del futur rei Joan I. Quan va morir el rei s acusat d'haver estat un dels collaboradors de la seua mort i per tant empresonat i, a la pres, escriu l'obra ms famosa "Lo Somni". Lo Somni consta de quatre parts o llibres: Al primer, l'autor tancat a la crcer rep en somnis la visita del rei Joan I, mort feia poc, escptic davant la immortalitat de l'nima. Al segon hi ha comentaris de l'actualitat i se li apareix el rei acompanyat per dos personatges que representen les seues afeccions: Orfeu (msic) i Tirsias (endev). Al tercer l'endev Tirsias comenta els amors illcits de Bernat Metge i ataca les dones. Al quart s'elogien les dones, des de les reines antigues fins les ms modernes. El llibre ms original s el segon. Hi ha un munt de llatinismes, i fins i tot calcs sintctics del llat. SANT VICENT FERRER (Valncia 1350 - Vannes 1419) Nombrosssims els testimonis de l'eficcia multitudinria de les predicacions de Sant Vicent, que es van produir per tota la Corona d'Arag: Barcelona, Valncia, Tamarit de Llitera, Casp, Mallorca, Perpiny, Tolosa, Castras, etc. Va intervenir en alguns esdeveniments decisius histrics de l'poca, com per exemple al comproms de Casp (on es decid lelecci del rei castell Ferran dAntequera per a la Corona dArag). Va ser canonitzat el 1455. L'obra important, tamb des del punt de vista literari, sn els "Sermons", dels quals se'n conserven 280. N'hi ha un centenar publicats. I els coneixem grcies als reportadors que eren clergues, telegs i juristes de m rpida per escriure que prenien paraula a paraula els sermons. Hi havia, fins i tot, qui tradua al llat. Tenim un retaule que ho testifica. Tots els sermons publicats sn resums (els sermons duraven ms de 3 hores) i segons els textos no podem dir que duraven tant. T certa influncia de Francesc Eiximenis. S'adrea als oients i moltes vegades alludeix a persones concretes. Usa molt la gesticulaci. Intercala dilegs, onomatopeies i adaptaci popular de textos bblics. T molta animadversi als escriptors profans. El seu llenguatge de vegades s sintcticament desgavellat.

- 299 -

Histria Literria.

ANSELM TURMEDA (Ciutat de Mallorca,1350 - Tunis,1427) Biografia La seua vida potser ofereix ms inters que els seus escrits. Estudia a Mallorca, Lleida i ingress en l'orde de Sant Francesc. El 1385 influenciat per un mestre seu de Bolonya s'embarca cap a Tunis i all es casa, es converteix al musulmanisme i s nomenat cap de duanes i va exercir de traductor. El 1394 arrib a Tunis un clergue amb l'encrrec de convncer Turmeda que torns al cristianisme. El Papa Benet XIII, des de Penscola, li escriu tamb una carta, per segurament tenia por de morir a la foguera per apstata. La biografia de Turmeda palesa clarament que era un home tingut en molta consideraci tant pels musulmans com pels cristians. Una cosa sembla evident: el nostre autor era un incrdul, el qual perd la fe cristiana i abra la mahometana com a recurs o fugida. Pstumament va tenir un fort prestigi segons una llegenda cristiana va ser capturat pels moros, per abjur de la religi musulmana i el mateix rei de Tunis li tall el cap. Segons la llegenda musulmana mor entre ells en olor de santedat, desprs d'haver escrit "La Tuhfa". La seua producci literria: "El llibre de bons amonestaments" (1398) sn 428 versos (estrofes de tres octosllabs que rimen i un tetrasllab de rima independent. Tracta de bons ensenyaments. El fragment ms fams s l'"Elogi dels diners". Les cobles de la divisi del regne de Mallorques: (1398) Poema de 123 estrofes de vuit heptasllabs rimant en abab, bccb. Original composici. Autobiogrfica i conversa amb la reina (que representa Mallorca), la reina li diu que torne i ell contesta que t por de morir socarrat. "Disputa de l'ase contra frare Encel Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals" (1418) Va estar prohibida des de l'ndex de Madrid de 1583. Demostraci de la inferioritat de l'home respecte a l'animal, per per altra banda proclama la dignitat humana en atenci a l'encarnaci del fill de Du. Fa unes profecies al final de l'obra: el prxim Papa que havia de ser de la famlia dels Colonna, Cisma d'Occident i la destrucci de Barcelona. "La Tuhfa o Refutaci dels sequaos de la Creu" (1420, 823 de l'hgira) escrita en rab. Ataca al tercer captol (consta de tres) ataca la condici de Du de Jesucrist, el baptisme, l'eucaristia.

- 300 -

Histria Literria. Tema 2. L'poca daurada (segles XIV i XV).

JAUME ROIG (1410-1478) Vida Nascut a Valncia, a primeries del segle. Estudi medicina a Lleida i a Pars. Fou metge de la reina Maria de Castella (dona del rei Alfons V de la Corona d'Arag). Va ser conseller de la ciutat, administrador d'un fams valenci i examinador de metges. Va morir el 1478. Obra "L'Espill o llibre de les dones" va ser redactat pel 1460 a Callosa d'En Sarri on s'havia refugiat fugint de la pesta que assolava la ciutat de Valncia. s escrit en 16.359 versos de quatre sllabes i del qual tenim exemples en els apunts i exercicis de poesia. Noms en conservem un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou imprs tres vegades. Argument de lEspill o llibre de les dones Prefaci: El narrador anuncia la seua intenci. 1 part (o primer llibre): "La Joventut", orfe de pare i foragitat de casa per la seua mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprn un viatge aventurer, primer per Catalunya i desprs per terres de Frana. 2 part (o segon llibre): "De quan fon casat", narra una peregrinaci a Sant Jaume (Santiago de Compostella) i els successius fracassos matrimonials. 3 part (o tercer llibre): "De la lli de Salom", el nostre protagonista, desesperat, vol casar-se amb una parenta i se li apareix Salom, el qual gran coneixedor dels defectes femenins, profereix una crtica destructiva contra les dones. 4 part (o quart llibre): "D'enviudar", desprs de pelegrinar per diversos monestirs catalans es retira a Valncia i duu una vida de pietat. Al final salva de la crtica general a la Verge Maria i la seua muller Isabel Pellisser, aquesta apareix amb aquella citaci enigmtica: "Dellam record:/ Is primer mort,/ lo peix llisser/ hac nom primer/". Caracterstiques generals de lEspill o llibre de les dones: Misognia: Aversi a les dones. No representa cap originalitat perqu aquest tema apareix en el Corbaccio de Boccaccio. Realisme en descriure, al qual sotmet en un procs de deformaci grotesca. La limitadssima longitud dels versos determina l'estil del llibre, i de vegades fa la lectura difcil. La sintaxi en ocasions ix perjudicada. El lxic s una de les aportacions de l'obra de Jaume Roig, fent servir un llenguatge col.loquial de la Valncia de l'poca.

- 301 -

Histria Literria.

SOR ISABEL DE VILLENA. (1430-1490) Sn poc freqents els casos medievals de literatura femenina. La seua nica obra coneguda, "Vita Christi", s una vida de Jesucrist. Va ser imprs el 1497, set anys desprs del Tirant perqu la reina Isabel la Catlica deman una cpia, pel que es dedueix, no tenia dificultats en llegir obres en la nostra llengua, malgrat ser reina castellana. Isabel de Villena va viure molt de temps a Valncia on fou abadessa d'un convent de monges. Sorprenen moltes afirmacions i conta amb molta imaginaci per suplir la manca de notcies evangliques la vida en els darrers anys de Maria. Ofereix notes d'intimitat: descripci de la casa de Sant Josep i la Verge Maria. Sn abundants els diminutius: raonetes, fillet, closet, xiquet, cabet. Mentre que la descripci dels llimbs2 i el cel s feta de manera molt solemne. Podem dir que s molt feminista i ms tenint en compte que volgu respondre al misoginisme de l'obra de Jaume Roig "L'Espill o Llibre de les Dones".

LECTURES CORRESPONENTS AL PRESENT TEMA:

Lo Somni. Bernat Metge. Edicions 62 la Caixa. (versi antiga) Lo Somni. Bernat Metge. Editorial Teide. (versio moderna) Sermons. Sant Vicent Ferrer. Editorial Teide. (versi moderna) Lespill o llibre de les dones. Jaume Roig. Edicions 62 i la Caixa. (versi antiga) El llibre de les dones. Jaume Roig. Editorial Laertes. (versi moderna) Lespill. Jaume Roig. Edicions Tres i Quatre. (versi moderna)

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE BERNAT METGE, SANT VICENT FERRER I JAUME ROIG I ISABEL DE VILLENA:

Histria de la literatura catalana. Volums 2 i 3. Mart de Riquer. Editorial Ariel. Literatura de tercer de B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. L'esplendor del segle XV. Diversos. Ajuntament de Gandia.

llimbs m pl 1 catol Lloc on estaven detingudes les nimes dels justos esperant la redempci del gnere hum i on van les nimes dels infants morts sense baptisme. 2 estar als llimbs fig No estar gens informat tocant a una qesti, ignorar notcies conegudes de tothom, etc.

- 302 -

Histria Literria. Tema 2. L'poca daurada (segles XIV i XV).

ACTIVITATS a) Trascriu en versi moderna el fragment dAnselm Turmeda titulat Elogi dels diners: Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes Diners, magres fan tornar gords, e tornen lledesmes3 los bords, si dirs "jas" a hmens sords, tantost4 se giren. Diners tornen los malalts sans, moros, jueus e cristians lleixant a Du e tots los sants, diners adoren. Diners fan avui al mn lo joc e fan honor a molt badoc5, a qui diu "no", fan-li dir "hoc". Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'haurs pors tornar papa de Roma.

b) Explica, per escrit i en versi modernitzada els versos segents de Jaume Roig:

Des que s nat, no viu en fembra6. que fon casada molt instruda pel marit seu, molt ben morir; desconsolat, fora de si. subplantador blanc e vermell Della em record: lo peix llisser

tanta bondat Daquesta em membra7 e ben criada e tal nodrida lo qual la vu rest (s-us dir) alienat8, Bl conegu e lluitador; s lo nom dell. Is, primer mort, hac nom primer.

lledesmes: legtims tantost: immediatament 5 badoc: ximplet 6 fembra: dona 7 membra: recorde 8 alienat: desequilibrat
3 4

- 303 -

Histria Literria.

c- Llig el fragment del "serm sobre Santa Margarita" de Sant Vicent Ferrer i contesta les preguntes que s'hi formulen desprs. d- Escriu resumint en un mxim de cinc lnies el fragment del Serm. e- Quina s la principal caracterstica que fa servir Sant Vicent Ferrer en el serm de santa Margarita? f- Explica el significat de les segents paraules: prefet, alln, curava.

Un dia ella, estant amb les ovelles, veus que el prefet (crrec rom) de Roma passava per alln (adv laltra banda), que s'apellava Olimbrius, ab molta gent; e ell vu-la, e retingu lo cavall dient: -Ooh, com s bella aquesta creatura! E tots los altres digueren: -Que guardau (mireu), senyor, aquella criatura com s bella? E estant aix parlant, dix lo prefet: -Lo cor me diu que la prenga per muller. Respongueren aquells: -Ooh senyor, ella s filla d'algun llaurador, pobre hom, e vs, qui sou tan gran senyor, que la prengau per muller, que podeu pendre tal donzella, filla de tal gran senyor, o tal! E ell dix: -No pot sser que sia filla de pobre hom, que tan bella sia. E Santa Margarida oa a, i no es movia ne curava d'all, mas filava, ni els guardava, mes estava aix amb lo cap baix. E lo prefet dix: -Feu-la'm venir! E la u d'aquells an i dix-li: -Bona filla: lo senyor vos demana. Ella sol no es mogu, s, torbant-se, mes vingu davant ell, e quan fo davant lo prefet, dix lo prefet: -Ben siau venguda. Ella resps: -Dus vos d bona vida. E ell dix: -Digau filla: de quin llinatge sou? Ella li resps: -Jo s filla del patriarca d'aquesta ciutat. Dix lo prefet: -Haa! No ho deia jo ja a vosaltres que no devia sser filla de pobre hom? g- Lectura comprensiva i contextualitzada del fragment del llibre primer de "Lo Somni" de Bernat Metge h- Qui parla? Amb qui parla? Consulta els apunts per saber-ho. i- Quina de les seues actituds davant la vida queda ben reflectida en el fragment llegit? Comentala. j- Assenyala una imatge potica del fragment i explica de quin tipus s tot seguint la teoria potica on s'explica. k- Quina creus que s la ra per la qual escriu aquest fragment l'autor barcelon? Explica-la. Nostre Senyor Du, havent gran compassi de la tua nima, la qual era disposta a perdici perpetual (per tal com no solament dubtaves, ans, seguint l'opini d'Epicuri, havies (tenies) per clar l'nima morir qualque jorn ab lo cors, lo contrari de la qual cosa desss (damunt) t'he fet atorgar), ha ordenat que jo vengus a tu, per mostrar-te clarament per experincia que per scriptures e inducci mia no havies volgut saber ne creure. Tu saps b quantes vegades ne parlest e en disputest estretament ab mi mentre vivia, e jamai no't pogu induir a creure-ho fermament, ans difugies ab evasions colorades, e a vegades atorgaves sser possible, a vegades ho posaves en gran dubte; e finalment jo coneixia ben que en lo teu cor de dura pedra era sculpit ab puncta de diamant tot lo contrari. E si no fos per lo bon voler que t'havia, per los agradables serveis a mi per tu fets e per tal com esperava raonablement que t'allunyaries d'aqueixa vana opini, jo per zel de justcia te n'haguera castigat. - 304 -

Histria Literria. Tema 3. L'poca daurada (segle XV).

AUSIAS MARCH (Gandia,1397-1459) Vida: Fill del tamb poeta Pere March. Pertanyia a la noblesa i va senyor del lloc de Beniarj i i de les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Particip militarment al servei del rei Alfons el Magnnim. El 1425 s nomenat falconer major del rei. Es cas dues vegades: Isabel Martorell (germana de Joanot) i amb Joana Escorna, no va tenir cap fill legtim. Per s de naturals, segons els seus testaments. Obra: La poesia d'Ausias March supos el trencament amb la tradici trobadoresca. En la seua poesia ens conta tot all que l'obsessiona: l'amor, les relacions amb Du, la mort, l'tica. La seua obra ser impressa vuitanta anys desprs de mort: 46 poemes. Ms avant es publicaria tota la seua producci 128 poemes. Cants d'amor: Dir amor en Ausias s dir dona, i sn dones reals que sestimen o sodien per unes raons concretes i no per un afany d'idealitzaci ni tampoc per misognia. Utilitza el "senyal" trobadoresc per amagar el nom de la dona, s a dir fa servir una mena de pseudnim en comptes descriure el nom autntic de lestimada. Primera etapa: Plena de seny -19 poemes. Segona etapa: Llir entre cards -35 poemes. Tercera etapa: Oh foll amor -11 poemes (maduresa i senectud) Quarta etapa: Amor, amor -12 poemes (avorriment i fstic). Cants morals: Tradici contradiccions i realitzacions. filosfica, analitza sentiments,

Cants de mort: Els escriu quan ja era vell. El dest de l'nima i la justcia de Du. Cant espiritual: Comunicaci amb Du, perqu l'ajude a vncer la seua falta de religiositat. Estil: Popular pel que fa a la sintaxi i el lxic. Apareixen objectes de la vida quotidiana (bugada, cassola en forn, vents, ciutats, etc.) Sol fer comparacions, imprecacions i interrogacions com a recursos d'aproximaci del lector a l'obra.

- 305 -

Histria Literria.

LA NOVELLA DE CAVALLERIES. La cavalleria com a tema feudal:

Tenia una estructura i una reglamentaci molt rgides que havien de ser respectades per tot aquell que hagus estat armat cavaller. Lideari de la cavalleria es fonamentava en les segents bases: -Defensa de la religi. -Atenci i protecci als ms dbils. -Fidelitat al rei. -Menyspreu per la mort i el dolor. -Recerca de l'honor i de la glria. Ramon Llull va escriure el "Llibre de l'orde la cavalleria" i Pere el Cerimonis "Tractat de cavalleria", ambds amb finalitat didctica i amb grans dosis de realisme.

"Curial e Gelfa" (Segle XV).

El 1876 Manuel Mil parl per primera vegada d'un manuscrit del segle XV, annim i sense ttol (lactual ttol sha tret dels dos protagonistes), trobat a la Biblioteca Nacional de Madrid. Es va pensar que era una traducci. Per tots els investigadors afirmen la seua catalanitat. En el congrs Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a la Universitat d'Alacant el mes de Setembre de 1991 el Sr. Jaume Riera, responsable de l'Arxiu del Regne de la Corona d'Arag, va declarar que l'obra medieval s falsa i que el seu descobridor del segle XIX, Manuel Mil i Fontanals, era realment l'autor. La majoria, per dels historiadors de la literatura encara defenen lantigitat primera de lobra.

Argument i estructura:
-1er. llibre: Curial, protegit i educat pel Marqus de Monferrat s'inicia en el mn de l'aventura cavalleresca. Gelfa s una viuda jove enamorada de Curial. -2on. llibre: Ms rpid en quant a l'acci. Hi apareixen tornejos cavallerescos, viatges, i el personatge femen Festa, donzella de Gelfa que acompanya Curial per informar a la seua senyora sobre tot el que fa el cavaller, les escenes del convent de monges, la donzella Laquesis que enamora Curial, etc. -3er. llibre: Viatge al prxim orient, captiveri a Tunis (la donzella Camar se sucida per ell, Gelfa l'esquiva. Obt finalment el perd de Gelfa i s'hi casa.

Les fonts de lobra:

La part narrativa, sobretot al comenament basat en una obra titulada "Petit Jean de Saintre". Tradici clssica: Plat, Aristtil, Ovidi. De la tradici europea ms prxima: Dante, Boccaccio, trobadors. De la catalana: Ramon Llull, de la "Crnica" de Ramon Muntaner.

L'estil:
Atmosfera sensual, personatges femenins: Laquesis, Festa, Camar. Fludesa dels dilegs, metfores, imatges, proverbis i modismes populars. Interrogacions i imprecacions a fi d'aproximar-se al lector.
- 306 -

Histria Literria. Tema 3. L'poca daurada (segle XV).

TIRANT LO BLANC Joanot Martorell (1413-1468) va nixer l'any 1413 a Gandia. Fill de funcionari reial. Pertanyia a la noblesa. Emparentat amb el poeta Ausias March. Va ser senyor dels llocs de Murla i Benifabrim. Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itlia, com a conseqncia de diverses lluites cavalleresques. Primerament va escriure "Guillem de Varoic" relat inacabat. El protagonista del qual s un noble que avorrit i desenganyat del mn es retira en una ermita viu a Anglaterra que s ocupada pels moros i ell torna a defensar la ptria. s basat en dos llibres: la part didctica en el "Llibre de l'orde de cavalleria" de Ramon Llull, i la part novellesca procedeix del "Guy de Warwyck" relat anglonormand del segle XIII. Entre 1460 i 1468 escriu "Tirant lo Blanc". (Darrerament el crtic Josep Guia ha posat en dubte lautoria de Joanot Martorell i pensa que lautor s el tamb valenci Joan Ros de Corella) Publicat el 1490 a Valncia i el 1497 a Barcelona. Es van traduir molt prompte al castell i a l'itali. Al francs en el segle XVIII. Va influenciar en altres obres com "L'Orlando Furioso" d'Ariosto, Shakespeare i a Cervantes (qui va dir sobre la novella de Martorell que es el mejor libro del mundo). Quan es public a Valncia va ser retocada per Mart Joan de Galba. Argument del Tirant: La novella s'inicia amb les aventures del cavaller "Guillem de Varoic que passa Tirant a Anglaterra, on s armat cavaller. Allionat Tirant per Guillem de Varoic, marxa a Frana, Siclia i Rodes. Va ser cap de l'exrcit bizant i, desprs d'una aventura pel nord d'Africa, es casa amb Carmesina, finalment Tirant mor vctima d'una malaltia i Carmesina fineix pel dolor que li produeix la mort del seu marit. L'acci amorosa corre al costat de la militar i mant atent al lector. Modernitat del Tirant: Sabandona definitivament els ideals medievals (religi, cavalleria) i sapropia d'ideals burgesos (plaer, ra, humor). Els fets sn explicats mitjanant la ra i la lgica, i no per la fe i el misteri ni per la mgia. Els protagonistes es mostren tal com sn. Hi ha escenes plenes de sensualisme i d'erotisme. La cavalleria entra en crisi. No es crtica directament la cavalleria per tampoc sen fa elogi.
- 307 -

Histria Literria.

Joan Ros de Corella (Gandia? 1433/43 - Valencia 1497)

Biografia: Sintitulava cavaller i mestre en teologia. Fill dAusias Ros de Corella i dAldona, la seva famlia estava en estreta relaci amb les dAusias Marc i de Joanot Martorell. Entre el 1455 i el 1461 ja tenia el suficient prestigi literari per a canviar lletres de casustica amorosa amb el prncep Carles de Viana, el qual ostentava aleshores el ttol de duc de Gandia. Entre la darreria del 1468 i el comen del 1471 obtingu el grau de mestre en teologia. Heret dels seus pares una fortuna que li permet de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura. Tingu amors amb una dama dita Isabel Martnez de Vera, a la qual pass la seva herncia i de la qual tingu un fill, dit tamb Joan Ros de Corella, que fou cavaller de Sant Jaume de lEspasa, i una filla dita Estefania. Obres religioses: Fou un escriptor prolfic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. A la fi de la seva vida dugu a terme la llarga tasca de traduir la Vita Christi del cartoixa Ludolf de Saxonia i imprim a Vencia (potser per tal desquivar la inquisici valenciana) una bellssima i literal versi dels Salms feta sobre la Vulgata. Les seves vides de Santa Anna i de la Magdalena i la seva histria de Josep, el fill de Jacob, sn excellents mostres de bella prosa i dhabilitat narraffva, en qu sexpressa amb certa llibertat pel que fa al tracte de lassumpte i recorre a llegendes i tradicions dels apcrifs9. Obres profanes: Cert inters tenen les seves breus proses de circumstncies, aix com el seu epistolari de tema sentimental amb el Prncep de Viana (el qual li respon en castell), i la seva presncia, com a relator, en les sessions de la tertlia que Berenguer Mercader presidia en el seu palau de Valencia, on diversos nobles glossaven temes mitolgics. En aquest sentit sn molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa, seguint Ovidi, faules mitologiques, com les de Mirra, Narcs, Tisbe, Biblis, Hero i Leandre, el judici de Paris o Jas i Medea. Pero el cim del seu art en prosa s una obra brevssima intitulada Tragedia de Caldesa, encertada descripci dun desengany amors bastida damunt duna ancdota tan tnue com densa, que sens dubte reflecteix un fet real. La seva prosa s sempre elevada dignssima, culta, amb mfasi i retrica declamatria, per sense caure en el ridcul ni en la pedanteria. Usa llatinismes de bella factura i recargolada ressonncia, Ielegncia i el bon gust presideixen les seves audcies sintctiques i sap donar a la frase una encertada harmonia, el seu estil ha estat denominat valenciana prosa. Poesia: s el millor poeta valenci de la segona meitat del segle XV, i un autntic artfex del vers al qual dna una moderna i sumptuosa sonoritat. El seu ofici es palesa a la famosa Oraci a la Mare de Du, la fredor de la qual s compensada per la intellectualitat de les imatges, el nobilssim to declamatori i per versos que sn vertaders encerts. Lexpressi condensada i solemne dels mltiples epitafis10 que escriv s duna bellesa autenticament marmria. Els seus versos estramps, o sia sense rima, per de sonoritats molt calculades constitueixen lencert ms gran daquest poeta. s molt elegant, delicada i fins i tot sensible la seua balada de la garsa i de la merla .

10

m pl bbl Grup de llibres religiosos que no sn considerats cannics. epitafi m Inscripci sepulcral.

- 308 -

Histria Literria. Tema 3. L'poca daurada (segle XV).

BIBLIOGRAFIA I LECTURES CORRESPONENTS AL PRESENT TEMA, Histria de la literatura catalana. Volums 2 i 3 Mart de Riquer. Editorial Ariel.
L'esplendor del segle XV. Diversos. Ajuntament de Gandia. Guia didctica d'Ausias March i altres poetes. Josep Palomero. Generalitat Valenciana. Joanot Martorell, segons Tirant lo Blanch. Josep Palcios. Ajuntament de Gandia. Antologia potica d'Ausias March. A cura de Joan Fuster. Editorial Tres i Quatre. Col.lecci l'Ham. Poesia. Ausias March. Edicions 62. Antologia potica. Ausias March. Editorial Teide. Annim. Curial e Gelfa. Editorial Laertes. (moderna) Tirant lo Blanc. Joanot Martorell. Editorial Teide (antiga i moderna) Annim. El Misteri d'Elx. A cura de Llus Quirante. Editorial Gregal.

ACTIVITATS
a) Personatges del poema poema de Ros de Corella. b) Mtrica i rima. c) Quin s lobjectiu del poema ser doctrinal, moralitzador, o senzillament potic. d) La descripci dels ocells s realista o idealista. Fes una descripci diferent dun ocell que conegues elaborant un poema.

LA BALADA DE LA GARSA11 I LESMERLA12

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres. I, al seu costat, estava una esmerla, amb un tal gest, les plomes i lo llustre, que no s al mn poeta tan illustre que pogus dir les llaors de tal perla. I ab dola veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada: Del mal que pas no puc guarir si no em mirau amb los ulls tals, que puga dir que ja no us plau que jo per vs haja amorir. Si muir per vs, llavors creureu l'amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu. Que el mal que pas no em pot jaquir, sl no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que jo per vs haja a morir. (jaquir - deixar)
(pennatge - plomatge) (esparsa - sola, separada)

(pas - passe)

(haja amorir - haja de morir)

Rois de Corella

garsa ornit Ocell de lordre dels passeriformes i de la famlia dels crvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc. 12 esmerla f ornit Ocell de lordre dels falconiformes, de la famlia dels falcnids (Falco columbarius), el ms petit dels falcons europeus.
11

- 309 -

Histria Literria.

e) Transcriu en versi moderna el fragment del poema Veles e Vents dAusias March. Quin s el tema de les dues primeres estrofes? f) Quins sn els vents que ajudaran el jo lric al retorn. Quins els vents que no lajuden. Fes un esquema on quede clar la situaci del jo lric i els vents. Quina s lexplicaci que dos vents no ajuden a tornar a casa? g) Per qu diu Ausias March que els peixos eixiran en terra per gran remei? h) Quina relaci hi ha al poema entre el tema de la mort i el de lamor. i) Escriu dues de les comparacions que fa servir el poeta en aquesta composici.

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. (faent - fent) Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant los deuen subvenir (subvenir - ajudar) amb llurs amics lo grec e lo migjorn, (grec - gregal o vent del Nord-Est) fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bollir el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrar voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on sn nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. .... Jo tem la mort per no ser-vos absent perqu amor per mort s anullats mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo s gels de vostre escs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mn delit, car, ns vivint, no creu se pusca fer: ... Amor, de vs, jo en sent ms que no en s, de qu la part pitjor me'n romandr, e de vs sap lo qui sens vs est: a joc de daus vos acomparar.

(res - cosa)

(recors - recurs)

(creu - crec) (pusca - puga)

(sobrats - venut) (departiment - separaci) (meta mi en oblit - moblide) (tol - talle, lleve)

(delit - plaer)

Ausias March

- 310 -

Tema 4. La Decadncia (segles XVI, XVII i XVIII).

Introducci. La decadncia s el perode cultural i literari que transcorreix durant els segles XVI, XVII i XVIII. Sanomena decadncia perqu la nostra literatura, comparada amb la dels segles anteriors i posteriors, pateix una etapa de baixa i escassa producci. La realitat s que molts dels nostres escriptors fan servir el castell i la producci en la nostra llengua est plena de castellanismes. s un declivi degut a mltiples factors socials, poltics i culturals, dentre els quals podem esmentar: La uni amb Castella: Amb el rei Ferran II el Catlic s'uneix la corona castellana i l'aragonesa, amb la qual cosa les institucions prpies de la corona aragonesa, i per tant les valencianes, es veuen interferides per les de la corona castellana, per exemple la introducci de la Inquisici, organisme eclesistic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigantlos pblicament, dorigen castell a la corona aragonesa que signific un atac a la cultura autctona. La noblesa es castellanitza seguint els exemples de la monarquia. Aix signific tamb que l's pblic del nostre idioma a la cort i als organismes rectors va anar minvant i la noblesa s'incorpor als designis imperials de les monarquies de Carles I i Felip II. Encara que la nostra llengua va ser oficial fins el 1716 quan sacab la Guerra de Successi i sestableixen els decrets de Nova Planta13. Una certa desconnexi social, humana i poltica entre Catalunya, Valncia i les Illes Balears que don lloc a una escassa cohesi entre la poblaci de les diferents regions de la nostra rea lingstica. La guerra de les Germanies (1519-23) al Pas Valenci, que supos la derrota de les forces populars valencianes que defenien els furs i les lleis prpies valencianes. La prdua de la Catalunya del Nord (El Rossell i la seua important capital Perpiny) que pel tractat dels Pirineus l'any 1659, passar de la Corona dArag a la Corona de Frana. La guerra de Successi (1707-14) amb l'enfonsament i prohibici dels nostres furs, lleis, costums i oficialitat de la nostra llengua. A pesar de les dificultats socials, culturals i poltiques de lpoca, la nostra llengua com a llengua literria, de cultura i de tradici continu cultivant-se i desenvolupant un marc literari que encara que no tan esplenders com els segles XIV i XV, tingu la seua importncia.
13

Sn un conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-16 per les quals abolia lantiga organitzaci constitucional dels pasos que integraven la corona catalano-aragonesa i hi establia, duna manera ms o menys completa, lorganitzaci poltica prpia de Castella. Com a conseqncia de la victria que havia assolit a Almansa (1707), Felip V decid labolici del rgim constitucional de la Corona dArag.

- 311 -

Histria Literria.

La poesia del Renaixement (segle XVI) La poesia culta presenta tres aspectes fonamentals: -Perviu la tradici del poeta de Gandia, Ausias March, per tot el domini lingstic. -Sintenta renovar la mtrica per a adaptar el decasllab itali. -Simita la poesia popular i tradicional. Els principals poetes sn: Pere Seraf (1505-1567) que t diverses obres potiques (en castell i en catal) com un Llibre de poemes amorosos i un segon llibre de poemes espirituals. Continua la tradici del segle d'or (s. XV) per les formes i pels temes. Molt influenciat per Ausias March. Joan Timoneda (1510-1583) que est vinculat al "Cancionero llamado Flor de Enamorados" llibre on es reuneixen romanos, canons, endevinalles, lamentacions. De 277 peces, 54 estan escrites en valenci. Llus Mil (1500-1561) que descriu l'ambient de la cort de Germana de Foix en un llibre titulat "El Cortesano", obra bilinge que constitueix una miscel.lnia o barreja de relats, versos, canons, teatre, ancdotes picants i narracions procedents de la influncia de Boccaccio. Tamb va imitar Ausias March. Joan Baptista Anyes vinculat a la casa dels comtes dOliva compongu poemes, en lloana dels nobles valencians implicats en la guerra de les germanies (anomenats mascarats pels seus adversaris agermanats). La prosa del Renaixement (segle XVI) Cal ementar l'obra de Cristfor Despuig (1510-1580) titulada "Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa" acabada d'escriure el 1557, segurament no va ser publicada per por a la Inquisici, perqu el llibre ataca certs aspectes de l'Esglsia i de la jerarquia eclesistica. L'obra s composta per sis converses entre tres personatges Lbio, cavaller tortos, don Pedro, cavaller valenci i Fabio de l'estament reial de Tortosa. Els temes sn: Tortosa, histria, costums, geografia, etc. Catalunya, la Corona d'Arag i l'Esglsia. El Teatre del Renaixement (segle XVI) Va ser molt important a la cort valenciana de la virreina Germana de Foix. El citat autor Joan Timoneda public tamb obres teatrals. Es perden les formes prpies d'expressi d'expressi dramtica com els famosos drames religiosos anomenats "misteris" i apareixen els "autos" prpis de la literatura castellana. Algunes obres de lpoca com La vesita de Joan Ferrandis dHerdia sn bilinges.

- 312 -

Tema 4. La Decadncia (segles XVI, XVII i XVIII).

La Literatura del Barroc. (segle XVII) El segle XVII esdev literriament i estilstica influenciat pel barroc castell (s el segle d'or de les lletres castellanes). Els temes literaris sn semblants a les que s'usen a la Meseta: fugacitat del plaer, voluntat asctica, sentiment de la mort, desengany de la vida i obsessi per la predestinaci. Poesia: El principal autor del segle s Francesc Vicent Garcia (Tortosa 1579 Vallfogona de Riucorb 1623) conegut com el rector de Vallfogona. El 1703 s'imprim la seua producci potica amb el ttol de "L'harmonia del Parns". Poemes de caire amors, amb agosarades metfores i retrica molt treballada i el poemes de caire escatolgic que sn els que li han proporcionat ms fama. Va escriure una pea religiosa. Narrativa: destaca la titulada "El Viatge de Pere Portes a l'Infern", d'autor annim i influncia medieval; tracta dun llaurador que va a l'infern a buscar un notari que l'havia enganyat. Tamb hi ha nombrosos dietaris i crniques de fets de lpoca com per exemple el de Pere Joan Porcar titulat Coses evengudes a la ciutat i Regne de Valncia. El Segle de la Illustraci (s. XVIII) La vida cultural va tenir un considerable auge a la segona meitat del segle. Hi hagu una tasca erudita i investigadora, realitzada per, gaireb exclusivament en castell. Poesia: Destaca ls generalitzat del tema de la mort. Prosa: "Rondalla de Rondalles" (1769) de Llus Galiana, s un conjunt de refranys, adagis, locucions, proverbis i metfores. El dietari "Calaix de sastre" del Bar de Mald, 60 volums que van des del 1769 a 1816 i que parlen des de la gastronomia a les ancdotes ms trivials. Abunden els castellanismes i no tots els volums han estat publicats encara que es conserven tots els volums manuscrits. Tamb destaquen els autors valencians Antoni Ort, poeta, filleg i historiador. I sobretot Carles Ros (1703-1773) que va escriure diversos tractats sobre el nostre idioma aix com colloquis de carcter popular. Teatre: Les caracterstiques principals del teatre del segle s ls del vers aix com els temes histrics, mitolgics i bblics. Hi ha dos centres de producci: El Rossell: on hi ha un nombrs grup d'autors: Josep Balanda, Miquel Rives, etc. tradueixen obres del francs al catal. I a Menorca, que va estar sota poder francs i angls durant el segle, va arrelar ms el mn cultural neoclssic, hi havia la Societat de Cultura de Ma on destac Joan Ramis principal autor teatral del segle XVIII: "Lucrcia" s la seua obra ms famosa que presenta un drama d'amor conjugal que esdev un atac a la tirania i una defensa de la llibertat.

- 313 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA I LECTURES SOBRE LA DECADNCIA:

Histria de la literatura catalana. Volums 3 i 4. Mart de Riquer. Editorial Ariel. La decadncia al pas valenci. Joan Fuster. Editorial Curial. Histria i literatures. Oleza, Joan. Sirera, Josep Llus. Instituci Alfons el Magnnim. I. El quinientos valenciano. Diversos autors. Diputacin Provincial. Rondalla de rondalles. Llus Galiana. Universitat de Valncia. Antologia potica. Diversos autors. Edicions Alfons el Magnnim. Coses evengudes a la ciutat i Regne de Valncia. Pere Joan Porcar. Edicions Alfons el Magnnim.

ACTIVITATS
a) Realitza un informe sobre quatre autors de la Decadncia, buscant la font en una bona enciclopdia. Poden ser dentre els anomenats en el tema: Pere Seraf, Joan Pujol, Joan Timoneda, Llus Mil, Cristfor Despuig, Francesc Vicent Garcia, Pere Joan Porcar, Llus Galiana, Bar de Mald, Carles Ros, Joan Ramis... ACTIVITATS DELS TEXTOS de Llus Galiana i Pere Joan Porcar. b- Lectura del text de "Rondalla de rondalles" del pare Llus Galiana publicat el 1769. c- Activitat individual: Fes un resum del fragment. Personatges i tipus social de llenguatge. d- Activitat en grup redut. L'obra de Llus Galiana t el valor d'estar plena de refranys, adagis i locucions, etc. En el fragment assenyala els refranys que n'hi ha i explica'ls. e- Activitat individual-grup redut-grup classe: Assenyala com a mnm tres expressions que no hages ents i desprs en equip consulteu-vos i aclariu els significats. f- Activitat individual-redut: La intenci de l'escriptor s oferir una instantnia de la manera de parlar a la Valncia de mitjan segle XVIII. Assenyala les expressions o lxic que ara ja no es fan servir i que apareixen en el text.

...Primer de tot tragueren un grandssim plat de pollastre, ple de trossos de llomello a coromull, que un gat no el saltaria; i en un sant-i-amn se l'embocaren tot en la garjola, com si foren uns alarbs. L'Auela (que menjava de baldraga) (menjava debades) apretava el suret que era un encant, i tot eren tenallades sense temor de Du, que pareixia una gran escaramussa, dient a dos per tres: "A carn dura, dent aguda" i "vaja el mos". Desprs isqu un perol d'arrs al forn (que els ngels li cantaven i el rei li feia so), i, aplicant-se tots a ell, en menys d'un credo el deixaren tremolant i en pinganelles, (a punt de caure) sense un gra tan solament per a un pardal. "Com va, tia Bajauna (deia l'Oncle), hi ha ganetes? I ella responia: "Tot siga per amor de Du; pa i trossets no en falten, que digam". De quan en quan s'oa Pere el Gros (que era un galdirot (fart) i un embuder (que menja molt i est flac) que es menjaria els ferros de la pres), i deia:

- 314 -

Tema 4. La Decadncia (segles XVI, XVII i XVIII).

"Ego me colo. Fam, no em deixes". Eufracieta no s'explicava d'altra manera, sin que estava bo el suquet. I sa mare, Lleudmia de la Trena: "Sopa, cau-me en la boca". En estes i estatres, la carabassa (usada com a recipient) anava que rabiava de m en m, sense deixar-la resollar (solatge). Ning li feia tantes festes com l'auela Bajauna, dient, sempre que acabava de besar-la "Bo, poquet i assovintet s al cos profitoset". L'altre la prenia, i, a la salut de vosts, tocava la trompeta que era un gust, i desprs deia: "El vi fa sang, i l'aigua fang". I per a no cansar-los ms, tots tiraven al negret com a peneques (embriacs) i la jugaven de "Quodore, hasta verte, buen Qess! i no vol ms ndia que esta, perqu tot lo dems s borraguera", com saben vosts que deia aquell. Tamb tragueren una ollassa de condmio, que tenia una cafila de coses, i un olor tan bo que podia retornar un malalt pernoliat (Extremunciat, a punt de morir); i agarrant-se de bell nou, no en deixaren pntol (tros), ni qued rastre ning, ni tal que ho fu. Uns als naps, que se'ls engolien sense tocar en aros, tan apressa com qui amortalla sogres; altres, als cigrons i a la verdura com a llops; i tots arreu als trossos, i el darrer que escure el plat. ltimament tragueren per postres mel i figues, i, havent begut a la darreria alguns traguets de palladeta (licor), all de bo, quedaren quasi pirris (embriacs), fent-los els ulls llanternetes i parlant tots en llat sense haver- ne estudiat.
g) Comentari escrit de laspecte formal del dietari de Pere Joan Porcar. h) Escriu els castellanismes que apareixen al text. i) Comentari escrit dels vestigis decadentistes que apareixen.

490 Festa del bateig de sant Vicent Ferrer / Diumenge a 27 de giner 1608, se celebra en la parroquia de Sant Esteve lo bateig del gloris patr nostre Sant Vicent. I est any fonc la primera volta que sha celebrat i predic en valenci lo rector de dita esglsia dit Jeroni Escolano14. 497 Monstruo, un gat / Dijous a 19 de mar 1608, dia de sant Josep, a la vesprada, feren la process de sant Gregori i en lo carrer de verge Maria de Grcia, a la tornada, vrem en una casa un gat mort ab quatre mans, i quatre peus, i un cos, i un cap i de mig avall era ab dos coes i dos cames cada part. El vrem molts capellans. 501 Process de sant Jordi / A 5, dilluns [maig] se fu la process de sant Jordi i manaren los senyors jurats la festa.

14

Escolano, Gaspar (Valencia 1560 - 1619) Historiador. Llicenciat en teologia. Rector de la parroquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat (1606). Fou un dels fundadors de lAcadmia dels Nocturns, (1591) i a la qual present alguns discursos (indits). Particip en diversos certamens potics amb poemes en castell (el 1588 i el 1600). La cort del 1604 el nomen cronista del Regne de Valncia per a la confecci de les Dcadas de la historia... de Valencia, la seva obra principal, considerada lobra clssica de la historiogafia valenciana (EDG) (GEC).

- 315 -

Histria Literria.

506 Acte de la Santa Inquisici i l'esttua de Joan Dions Gasull, notari / Diumenge a 27 de juliol 1608, hi hagu acte pblic de la Santa Inquisici en lo monastir de Predicadors ab gran majestat i cadafals de penitents i n'hi havia ms de cinquanta-huit; acompanyaren los frares de Predicadors als penitents i entre ells hi havia una estatua que dia " Joan Dions Gazull, notario de Valencia, reconciliado por la secta de Luthero y de Calvino, a 27 de julio 1608". I en lo any 1619, a 23 de octubre posaren la dita samarreta en la Seu damunt la porta dels Apostols a part de dins. 508 Dimats a 2 de setembre fonc feriat; hi hagu justa potica en Predicadors i lo Micalet fu grans focs. 522 Sentncia de Martnez, venedor de forment, i dien que sens culpa / Dimats a 23 de deembre 1608, sentenciaren a Sebastia Martnez, venedor de forments de l'almod, perqu dien que tresquilava los reals. I espanta que sobre haver-li donat turments tamquam cadaver sempre nega, i lo mateix fu al peu de la forca a on li donaren un garrot, perqu estava en una cadira per la volta. Fonc-li advocat misser Joan Baptiste Just, doctor en cincia i conscincia i sempre dix que no ho mereixia; sentencil lo Justcia Criminal. 525 Process general per aigua / Dimecres a 28 de giner 1609, se fu process general per aigua a Sant Salvador i es prosseguiren aquelles.

- 316 -

Tema 5. La Renaixena (segle XIX).

Definici de la Renaixena. La Renaixena designa l'poca entre la Decadncia i el Modernisme, podem dir que comena el 1833 quan es public el poema titulat "Oda a la Ptria" de Carles Bonaventura Aribau (Barcelona 1798 -1862), poema on selogia la nostra llengua i es proposa la identificaci entre llengua i ptria, i que acaba el 1877, quan es premiaren els autors Jacint Verdaguer i Angel Guimer en els Jocs Florals. La Renaixena afect a tot el nostre territori lingstic, ms fort a Catalunya, per tamb a Mallorca i el Pas Valenci. El 1841 Joaquim Rubi i Ors (Barcelona 1818 - 1899) va escriure un manifest que havia publicat al "Diario de Barcelona" on exposava les principals reivindicacions del moviment renaixentista: -Reconstruir la histria de l'Edat Mitjana. -Depurar la llengua, lortografia i el lxic. -Crear literatura, premsa i editorials. -Potenciar les prpies institucions i crear-ne de noves. Romanticisme i Renaixena. El Romanticisme literari recorda el temps passat com una pre-existncia. Era la ideologia de la nova societat i expressava la concepci del mn d'una generaci que no creia en cap valor absolut. Va aparixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i durant les primeres dcades del XIX. I al nostre territori entrar a partir del 1820 i per mig de revistes com El Vapor, El Europeo i desprs en diverses obres . El romanticisme va ser molt influent en la nostra literatura perqu els ideals romntics: subjectivitat, el jo ntim, els somnis, les tradicions, els viatges, etc, van acomodar-se molt b amb els de la Renaixena. Poesia. La poesia segueix les tradicions ms autntiques. A Catalunya destaca l'esmentada "Oda a la Ptria" dAribau i altres autors com Joaquim Rubi i Ors que fa servir temes buclics, gestes heroiques, llegendes, etc. en la seua poesia. Manuel Mil (Vilafranca del Peneds 1818-1884), que va ser crtic i escriptor. Antoni de Bofarull (Reus 1821 - Barcelona 1892) poeta i narrador romntic conservador i Vctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901) poeta romntic liberal i reivindicatiu. A Mallorca, Mari Aguil (Ciutat de Mallorca 1825 - Barcelona 1897) va influir, per la seua obra, en altres poetes de lpoca. Joan Pons i Gallarza (Sant Andreu del Palomar 1823 - Sller 1894) autor molt intimista i en la seua poesia predominen els temes sobre la natura. A Valncia la primera tanda de poetes romntics i renaixentistes sn Josep Maria Bonilla (Valncia 1808-1880), Toms Villaroya (Valncia 1812-1856), Vicent Boix (Xtiva 1813 - Valncia 1880), poeta progresista, i Teodor Llorente (Valncia 1836-1911) amb lobra Llibres de versos, i ms conservador que lanterior. Vicent Wenceslau Querol (Valncia 1837 - Btera 1889) sobre la majoria dels quals tindr influncia lobra del mallorqu Mari Aguil. Constant Llombart (Valncia 1848-1893) pseudnim de Carmel Navarro va ser tamb un poeta progressista.

- 317 -

Histria Literria.

Els Jocs Florals. Van ser restaurats el 1859 i es consoliden el 1877. Eren uns premis literaris tradicionals que en aquesta poca es tornen a convocar i els temes ms importants eren donats pels lemes de Fe, Ptria i Amor. El guanyador aconseguia el ttol de "Mestre en Gai Saber". Foren criticats per antiquats i retrgrads, per per altra part van posar en marxa editorials i publicacions i en ells van participar tant els poetes conservadors com els progressistes. Les relacions entre les tres principals regions de la nostra llengua van enfortir-se en aquesta poca, un exemple daix el tenim quan lany 1859 a la Universitat de Valncia, se celebr una festa literria en qu participaren el mallorqu Mari Aguil, el catal Vctor Balaguer i el valenci Teodor Llorente. Jacint Verdaguer (Folgueroles 1854 - Barcelona 1902) Va ser eclesistic i escriptor. Autor del gran poema pic: "L'Atlntida" (1877), obra dedicada a enaltir la gesta del navegant Cristfor Colom que es transforma finalment en un poema pic sobre la desaparici del mitolgic continent de l'Atlntida, i rebr diversos premis. Tamb destaquen altres obres potiques com "Canig" on explica els origens llegendaris de Catalunya, "Cants mstics", i d'altres. El teatre del segle XIX. Hi ha dues lnies: la culta, basada en la lnia del romanticisme que usar un llenguatge arcaic i medievalitzant. La lnia ms popular que aprofita l'herncia del sainet tan popular al Pas Valenci. Per aquestes dues lnies aniran aconseguint una sntesi progressiva i a partir del 1860 apareixen obres realistes. Angel Guimer que ser el principal autor teatral retardar aquesta tendncia realista en fer obres de caire romntic. Per amb la seua obra ms famosa "Terra Baixa" destaca una via realista original. Pel que fa a autors els principals sainetistes representants de la lnia popular sn: Josep Robrenyo (Barcelona 1780- Carib 1838) que escriu sainets poltics i costumistes. Frederic Soler (Barcelona 1839 - 1895), que firmava amb el pseudnim de Seraf Pitarra i ser l'iniciador del teatre modern i del sainet pardic. Josep Bernat i Baldov (Sueca 1810- Valncia 1864) obres irniques i escptiques. I Eduard Escalante (El Cabanyal 1834 - Valncia 1895) que va escriure moltes obres criticant les formes i expressions de les persones que volen pujar de categoria social.
- 318 -

Tema 5. La Renaixena (segle XIX).

ngel Guimer. El ms gran autor dramaturg de la Renaixena s ngel Guimer. (1845 Santa Cruz de Tenerife-1924 Barcelona) que comen escrivint poesia de fets concrets, no gens abstracta. Hi ha poemes de tipus histrics, religiosos, experincies prpies, civils etc. EL primer teatre que escriu s d'estil romntic, mentre a Europa triomfa ja el naturalisme i el realisme. Per s un innovador del romanticisme. Encara que les seues obres segueixen l'estructura clssica del teatre en tres actes: plantejament, nus i desenlla. La seua producci es pot dividir en quatre etapes: 1 Etapa histrico-romntic. Influenciat per Vctor Hugo i Shakespeare. Obra representant: "Mar i cel". 2 Etapa realista: 14 obres, destacades "La Filla del mar" i sobre tot "Terra Baixa". Hi veiem esttica modernista. 3 Etapa de noves formes. Destaca "Arran de Terra". 4 Etapa de davallada: En qu hi ha sis obres sense cap novetat. La prosa de la Renaixena. El Naturalisme. El primer narrador de la Renaixena s Antoni de Bofarull, esmentat ja en poesia, que va escriure la primera novella romntica Lorfeneta de Menargues. El naturalisme, moviment literari creat pel francs Emile Zola, que volia retratar el ms exacte possible de la realitat, va ser introdut a Catalunya pel crtic literari Josep Yxart i els principals novellistes naturalistes van ser: Emili ViIanova (Barcelona 1840 - 1905) que escriu sobre els costums de lpoca. Josep Pin i Soler (Tarragona 1842 - 1927) qui per mig de Josep Yxart public la seua novella ms coneguda La famlia dels Garrigas. Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Moll 1831 - La Jonquera 1897) va ser un narrador costumista rural. Mari Vayreda (Olot 1858 Barcelona 1903) de qui recordem la seua novella costumista, psicolgica i modernista La punyalada. Narcs Oller. D'entre tots els narradors del segle XIX destaca Narcs Oller (Valls 1846 - Barcelona 1930). Es troba amb una manca de tradici de narradors i amb una llengua molt corrompuda plena de castellanismes, la qual cosa fa que hi haja inseguretat en les seues primeres produccions. Les principals obres sn: "La Papallona" (1882), histria amorosa amb elements romntics i naturalistes, influenciat per Emile Zola escriptor francs principal representat del moviment naturalista. "L'escanyapobres" (1884), novel.la realista i naturalista narra la vida dissortada d'un home molt avar. "Vilaniu" (1885), on apareix el tema de la calumnia sobre dos enamorats. "La febre d'or" (1890), novel.la de costums, que ha estat portada al cinema. "La bogeria" (1898), estudi d'un procs de bogeria condicionada per l'herncia i el medi ambient. "Pilar Prim" (1906) Novella psicolgica amb tcniques modernistes s lestudi psicolgic d'una dona vdua que s'enamora en contra de l'opini de la seua famlia. Memries literries, escrites a partir del 1906, on repassa i explica tota la seua producci. Narrativa curta, o contes, molts ttols dels quals sn famosos o han servit de base per a novelles ms llargues.

- 319 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE LA RENAIXENA

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 7. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. OBRES COMPLETES. ESTUDI CRTIC 1. Narcs Oller. Editorial Selecta. OBRES COMPLETES 2. Narcs Oller. Editorial Selecta. LES GENERACIONS LITERRIES EN LA RENAIXENA. Manuel Sanchis Guarner. Editorial Lo Rat Penat.

LECTURES
CANIG. Jacint Verdaguer. Edicions 62 i la Caixa LATLNTIDA. Jacint Verdaguer. Edicions 62 i la Caixa. TOTES LES RONDALLES. Jacint Verdaguer. Edicions Pirene Proa. MARIA-ROSA. ngel Guimer. Edicions 62. TEATRE (MAR I CEL, TERRA BAIXA, LA FILLA DEL MAR). ngel Guimer. Edicions 62 i la Caixa. CONTES. Narcs Oller. Edicions 62 i la Caixa. L'ESCANYAPOBRES. Narcs Oller. Edicions 62. LA BOGERIA. Narcs Oller. Editorial Laia. LA FEBRE DOR. I i II. Narcs Oller. Edicions 62 i la Caixa. LA PAPALLONA. Narcs Oller. Editorial Selecta. MEMRIES LITERRIES. Narcs Oller. Editorial Aedos. PILAR PRIM. Narcs Oller. Editorial Selecta. VILANIU. Narcs Oller. Edicions 62.

ACTIVITATS sobre el fragment de Terra Baixa dngel Guimer. a- Realitza un informe sobre quatre autors de la Renaixena, buscant la font en una bona enciclopdia. b- Fes un resum escrit del fragment segent de Terra Baixa dngel Guimer. c- Un tret propi dels textos escrits per al teatre s el que anomenem acotaci (sessi 7 de teatre). Quin dels dos tipus predomina ac? Assenyala les acotacions del text i explica-les enllaant-les amb el resum que has fet en l'activitat a. d- Comenta el lxic difcil que apareix al text. e- Fes una llista de castellanismes. Has d'assenyalar-ne com a mnim tres. Per qu trobes que n'apareixen tants. f- Fes una llista de frases o expressions que et semblen difcils d'entendre o que creus que sn barbarismes i desprs comenteu-les en grup redut i finalment ho discutirem en el grup de la classe. g- Comenteu l'espai i l'poca on creieu que passa l'acci del text. L'obra ms famosa d'ngel Guimer t com a protagonista Marta que es veu obligada pel seu amo Sebasti, a qui estima, a casar-se amb un pastor que no coneix. En l'escena que llegirem hi apareixen els segents personatges: NURI: Xiqueta molt amiga de la protagonista. ANTNIA I PEPA: Sn venes de la Marta una mica xerradores i criticones. XEIXA: s un bon xicot, amic de Marta que li sap mal tot el que passa ja que veu que lamo abusa de la innocncia della. Com veiem tot l'assumpte del fragment i tamb de l'obra completa gira al voltant de la protagonista Marta, encara que ella no aparega en aquesta escena.

PEPA, ANTNIA, XEIXA I NURI, que ve fent una samarra de punt de mitja.

- 320 -

Tema 5. La Renaixena (segle XIX).

NURI(de la porta): Ja he dut a jc els indiots, jo. Que vinc? ANTNIA: I Vine, dona! NURI: Com que sempre em renyeu perqu m'estic amb la Marta. s que ella m'estima ms que vosaltres. Ai, ai. PEPA: B, digues d'all, d'all. (En Xeixa entra i surt del porxo fent feina.) NURI: De primer... De primer colliu-me aquestos punts de la samarra. M'hi he enganxat per uns rebolls de tant de pressa... (Los hi cull l'Antnia) PEPA: B, qu saps? NURI: De qu? PEPA: Per qu t'han fet anar a l'ermita, doncs? NURI: Oh, no hi era el Toms! L'ermitana s, que m'ha dit unes coses!... I quines coses m'ha dit l'ermitana! PEPA: (a l'Antnia, que anava a parlar): Deixa dir a la Nuri. NURI: Doncs m'ha dit: "Mira't, Nuri: tot aix que veus, tot, tot s de l'hereu Sebasti. La caseta en qu viviu vosaltres -vol dir la nostra, Pepa-, aquesta ermita, el mol -aquest, aquest-, el mas gran a on viu l'hereu Sebasti, tot aix que sembla un poblet escampat, tot, tot s de l'hereu Sebasti". Ves, si me n'ha dit, de coses! PEPA: Aix ja ho sabem. ANTNIA: B, s! PEPA: I d'aqu, d'aqu, qu t'ha dit? NURI: Doncs jo tot aix no ho sabia, i ella, l'ermitana, i l'ermit, que fa quatre dies que han vingut, ja ho saben. PEPA: I on era l'ermit? NURI: L'ermit? L'ermit se n'havia anat a buscar el pastor; un pastor que s de molt lluny, de molt lluny, per casar-lo aquest vespre amb la Marta. PEPA: (alant-se): Ja m'ho temia jo. ANTNIA: Aquest vespre? XEIXA: (tornant al garbell. A part): T; elles ho han sabut! ANTNIA: I qui l'hi ha fet anar, al Toms? PEPA: El Sebasti. Oi, Nuri? NURI: (que vol fer samarra): Ai, que m'amoneu! ANTNIA: Digues, digues. PEPA: I que no te'n passis res! NURI: L'hi ha fet anar l'hereu Sebasti. Com que ell s l'amo de tu, i de mi, i de l'ermit, i de la Marta, mira't, ell fa els casaments, i mira't, se casen, i... mira't... s l'amo. Plega'm aquest punt, corre. (No li fan cas.) ANTNIA: (al Xeixa): I aquest que no ho volia que ho sapigussim! PEPA: Doncs hi anirem, hi anirem al casament, mal que tots se rebentin. XEIXA: A mi s que...! NURI: Jo ja fa temps que ho sabia que la Marta ho deia que era de l'hereu Sebasti; sin que no ho entenia aleshores, ves. (Riu amb candidesa) PEPA: Qu diu aquesta! NURI: Jo, jo. Que ho vaig sentir un dia; sin que no us ho vaig dir a vosaltres perqu me'n donava vergonya; me'n donava! PEPA: Vejam, qu s aix; vejam. NURI: Doncs una tarda, jo que tenia els indiots a l'ombra dels castanyers, me veig venir pel cam de baix a l'hereu Sebasti i a la Marta, i jo que m'amago; i ells que passen poc a poc, poc a poc, com si fessin "passeio", i sento que deia ella plorant: "Ja ho s, ja que sempre tindr de ser teva". I ell, l'amo, l'amo que li va fer contesta: "Jo, encara que tu et casessis, i encara que jo em cass, sempre ser teu". Teu vol dir que ell sempre seria de la Marta. Oi que s estrany? PEPA: Qu te deia jo, Antnia? ANTNIA: Aix deien? NURI: S que ho deien, s; i ella plorava, i ell srio. XEIXA: (a part): Fins les criatures s'han d'enterar d'aquestes coses! Jo no ho hauria de permetre que passs avant, aix! NURI: Pepa, explica-m'ho, aix. Que la Marta siga del Sebasti, com tu i com jo... ja ho entenc; per que ell siga de la Marta... PEPA: B; deixa-ho crrer. XEIXA: Al menos calleu, ara que ve la Marta. PEPA: Veurs; ja ho coneixer jo de seguida si est contenta.

- 321 -

Histria Literria.

Concepte i Cronologia. Com que el moviment de la Renaixena, amb el pas del temps, havia esdevingut un moviment conservador i tancat a les innovacions que hi eren arreu dEuropa, els nous artistes i intellectuals intenten obrir-se pas amb una nova concepci de lart i de la vida, aix ser el "Modernisme, s a dir la voluntat de posar-se al nivell d'una modernitat absoluta. Quan parlem de Modernisme ens referim al perode de la histria de la cultura i per tant de la literatura catalana que va del 1890 al 1910. Lescriptor i crtic valenci Joan Fuster fou qui don una definici adequada al terme en el seu llibre "Literatura Catalana Contempornia" en dir que el modernisme s el procs de transformaci de la cultura catalana, en el canvi de segle, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna. La caracterstica ms important i que s'hi pot trobar en qualsevol manifestaci modernista, i en obres literries sobretot, s la de l'enfrontament de l'individu amb la societat, l'individu que representa l'home intellectual, l'home artista, l'home pensador com a contrari de l'home-massificat que no pensa, que s solament un individu que segueix les normes socials sense discernir tan sols si seria millor canviar-les o podrien ser millorades. Caracterstiques generals del Modernisme. Algunes revistes com Joventut i Avens tenen una importncia cabdal en el modernisme. La paraula modernisme s usada, per primera vegada, en un article publicat a la revista 'Avens el 1884 i s una declaraci de principis de la revista. Per en realitat ser en la segona poca de la revista esmentada, per l'any 1889, quan s'hi nota un intent de modernitzar. Raimon Casellas feia la crtica d'art i descarrega una certa agressivitat contra la cultura tradicional i establerta. La majoria dels modernistes sn fills de la burgesia comercial i industrial. Lgicament hi ha una fricci entre els pares, encara renaixentistes i conservadors i els fills, ms modernistes i liberals, aix passa en els casos de Joan Maragall i Santiago Rusiol. Van ser centres de tertlia i de reuni de modernistes la cerveseria "Els Quatre Gats", la revista "Catalonia", el Teatre Intim, entre altres. La dissoluci lenta i confusa es dna ja a primeries de segle, es dissol. Es produeix el canvi de mentalitat o d'ideologia de molts modernistes. I finalment l'abjuraci d'alguns artistes dels seus orgens modernistes cas de Joan Maragall amb la seua obra "El Comte Arnau" i la parbola que fa Raimon Casellas en la seua novella "Els sots ferstecs". El modernisme es transforma ara noms en indumentria, costums, conductes, aficions etc. La revista "Joventut" s el principal rgan dels darrers modernistes. Finalment pels volts del 1906 hi ha, ja una liquidaci definitiva del modernisme que queda absorbit pel noucentisme, que en un principi no s noms que el modernisme que canvia de nom, desprs ja es veuran canvis ms radicals. En morir lany 1911 Joan Maragall, principal escriptor representant del modernisme, podem dir que sha acabat el moviment modernista.

- 322 -

Tema 6. El Modernisme (1890-1910).

Principals obres literries del modernisme. En poesia Joan Maragall (1860 - 1911) recoll la tradici de l'Europa del segle XIX (Goethe, Novalis, Nietzsche). Era partidari de la paraula viva o espontanetat en la creaci literria. A Mallorca apareix lanomenada escola mallorquina amb dos grans poetes capdavanters: Miquel Costa (1854-1926) que escriu els seus ms famosos versos sobre el paisatge romntic (Lo pi de Formentor) (pg.326) i Joan Alcover (1862-1932) Poeta del sentiment del dolor (Desolaci, La Balanguera). La Novella sofreix una profunda renovaci, la majoria de la producci gira al voltant de la problemtica de la lluita de la persona individual enfront de la gent massificada i amorfa. Se sol denominar novella naturalista rural, perqu segueix la teoria naturalista encetada a casa nostra per Narcs Oller, el representant ms important europeu va ser Emile Zola, i perqu l'espai on es desenvolupen la majoria de les novelles modernistes s rural. Principals novelles de l'poca modernista sn: "Els sots ferstecs" (1901) de Raimon Casellas, que presenta la lluita d'un capell per despertar uns adormits camperols atrapats en la xarxa de la tradicionalitat i de la rutina. "Solitud" (1905) de Vctor Catal (pseudnim de lescriptora Caterina Albert i Parads), histria d'un personatge femen (Mila) que guerreja per la seua prpia realitzaci. "Josafat" (1906) de Prudenci Bertrana on ens presenta una persona aixafada entre el sistema religis i el laic i que acaba transtornat. Lauca del senyor Esteve (1907) de Santiago Rusiol on shi exemplifica la lluita generacional entre els pares renaixentistes i els fills modernistes. Hi ha una versi teatral estrenada el 1917. "La vida i la mort d'en Jordi Freginals" (1912). Apareixen les teories voluntaristes: la lluita contra el dest imposat per la tradici. Fins acabar amb el sucidi que resulta ser tamb un triomf de la voluntat del protagonista. El Teatre va ser un gnere predilecte del modernisme i tamb va sofrir una renovaci profunda en incorporar les tcniques naturalistes i rebre les influncies del teatre d'Erick Ibsen (teatre de la realitat amb problemes). Cal mencionar l'obra de Joan Puig i Ferrater: "Aiges encantades" on denuncia una injustcia social, lobra s influenciada per la d'Ibsen "Un enemic del poble". Per altra banda hi ha un teatre influenciat per Maeterlinck amb una certa ambientaci ms fantstica, aix com la influncia de Wagner, el msic de lpera, molt estimat pels modernistes. Destaquen entre altres els autors dramaturgs segents: Santiago Rusiol, Apelles Mestres i Adri Gual. LAssaig s molt conreat per tota Europa en aquesta poca. La majoria descriptors modernistes, Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, Gabriel Alomar..., escriuen articles sobre temes com la poltica, la literatura, el civisme, la societat, etc. Excelleix per damunt de tots Joan Maragall que escrigu sobre literatura: Elogi de la paraula, Elogi de la poesia i sobre els successos de la Setmana Trgica del 1909: La ciutat del perd i La iglesia cremada.

- 323 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE EL MODERNISME

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 8. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial.

LECTURES MODERNISTES.
ANTOLOGIA POTICA. Joan Maragall. Edicions 62. OBRES COMPLETES. Joan Maragall. Editorial Selecta. ELOGI DE LA PARAULA. Joan Maragall. Edicions 62. EL COMTE ARNAU. Joan Maragall. Edicions 62. VISIONS I CANTS. Joan Maragall. Editorial Laia. HORACIANES I ALTRES PROSES. Miquel Costa i Llobera. Edicions 62 i la Caixa. CAP AL TARD. POEMES BBLICS. Joan Alcover. Edicions 62 i la Caixa. NARRATIVA. Raimon Casellas. Edicions 62 i la Caixa. ELS SOTS FERSTECS. Raimon Casellas. Editorial Laia. JO! MEMRIES DUN METGE FILSOF. Prudenci Bertrana. Edicions 62 i la Caixa. CONTES. Prudenci Bertrana. Edicions 62 i la Caixa. OBRES COMPLETES. Prudenci Bertrana. Editorial Selecta. PROSES BRBARES. Prudenci Bertrana. Editorial Bruguera. JOSAFAT. Prudenci Bertrana. Edicions 62. OBRES COMPLETES. Estudi sobre l'obra de Prudenci Bertrana. Prudenci Bertrana. Editorial Selecta. L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE. Santiago Rusiol. Edicions 62. DRAMES RURALS. CAIRES VIUS. Vctor Catal. Edicions 62 i la Caixa. OBRES COMPLETES. Vctor Catal. Editorial Selecta. SOLITUD. Vctor Catal. Edicions 62. DRAMES RURALS. CAIRES VIUS. Vctor Catal. Edicions 62. LA VIDA I LA MORT DEN JORDI FREGINALS. Josep Pous i Pags. Edicions 62 i la Caixa. TEATRE (AIGES ENCANTADES. LA DAMA ENAMORADA. EL GRAN ALEIX). Joan Puig i Ferrater. Edicions 62 i la Caixa.

ACTIVITAT
a) Realitza un informe sobre quatre autors del Modernisme, buscant la font en una bona enciclopdia o en prlegs, introduccions o presentacions de llibres, novelles dels autors respectius.

ACTIVITATS sobre un fragment de la novella de Josep Pous i Pags La vida i la mort den Jordi Freginals.
b- Fes una relaci d'expressions o paraules difcils d'entendre i comenteu-les en grup redut. c- Explica de qu va la histria del fragment. d- El narrador fa servir algunes imatges potiques en el fragment, assenyala-les. e- Hi ha diversos consells del pare als fills. Escriu-los, enumerant-los, de manera sinttica. Comenteu-los. N'hi ha un que reflecteix una mica la teoria voluntarista que s'exposa als apunts terics. Digues quin s i explica'l. Feu un debat en grup redut segons la vostra prpia experincia sobre els esmentats consells. f- Relaciona el comportament del protagonista amb la caracterstica principal del modernisme.

- 324 -

Tema 6. El Modernisme (1890-1910).

La vetlla era quieta, suau, tota embalsamada d'olor de primavera. El mar sospirava dolament all en el fons, nima ferida de mal d'amor, planyent-se en la fosca. I en Jordi digu als dos nois, posant-se'n un a cada banda: -Ja sabeu com i per qu me n'he d'anar. Pot ser que tot vagi b, pot ser que vagi malament. Aix s impossible assegurar-ho. I com que dem dormireu quan jo marxar, escolteu les darreres advertncies que vull fer-vos. Els dos nois, remoguts per la solemnitat d'aquelles paraules, pressentint-hi vagament quelcom de terrible abraaren el pare, plorant. L'Alberta call esmaperduda, com si hagus rebut un gran cop que cuids atuir-la, i esper, amb el cor oprimit, la revelaci del secret que sentia a la vora. -Qu sn aquests plors? -reny en Jordi-. No s cosa de plorar, fills meus. L'un i l'altre gaireb sou dos homes. Tu, Llus, passes dels setze anys, en Joan ja va pels catorze, i en aquesta edat s cosa de saber mirar de fit la vida sense acovardir-se. Vaja, no ploreu ms i escolteu-me. Els nois s'eixugaren els ulls i en Jordi reprengu, passant-los els braos per les espatlles: -Si, malaventurat, em vingus un mal punt, ja us he dit qu heu de fer. Tu, Llus, pel Setembre anirs a la Granja agrcola a aprendre de ser un bon pags. En Joan de primer acabar el batxillerat, i desprs vindr a fer-t'hi companyia. No us sap pas greu no seguir la carrera? -No, pare -respongueren els nois a l'una. -Millor. I per si mai us venia recana de no haver seguit grans estudis, penseu que en el mn hi ha d'haver gent que faci tota mena de feines perqu els homes puguin viure. Tan til i necessari s un pags, com el savi que inventa coses. Si vosaltres, aplicant-vos al conreu de la terra, estudiant les millores que s'hi puguin fer, aconseguiu que siguin ms abundants i ms bons cada dia els fruits que se'n treguin, sereu mereixedors de l'estima i el respecte de tothom, perqu haureu contribut a fer ms gros el benestar dels qui visquin a la vostra vora. I no hi ha pas tasca de ms mrit en la vida. En Jordi s'atur un moment, com rumiant quins encrrecs havia de fer-los. Desprs reprengu: -Fora d'aix, poc us he de dir. La vostra mare, l'un i l'altre l'estimeu prou. Si vinc a faltar, estimeu-la ms encara. I seguiu sempre els seus consells. Jo li he demanat parer de tot i me n'he trobat b moltes vegades. La part que vosaltres teniu de ms estudi, ella ho t de claredat de seny i d'experincia. I ara, fills meus, aneu-vos-en a dormir, que prou cansats deveu estar de crrer tot el dia. Quan dem us desperteu, ja haur marxat de casa. Sigueu sempre bons minyons i no us guieu mai pel dir de la gent, sin pel que us dicti la conscincia. Fent-ho aix sereu respectats de tothom i viureu en pau amb vosaltres mateixos, que s la primera cosa que conv per a tenir una vida assossegada. Els dos nois li besaren la m com cada vespre. Per ell, agafant-los tots dos alhora, els va estrnyer convulsivament damunt del pit, amb la desesperada fria de l'avar que sap que li van prendre el seu tresor i en vol gaudir una darrera volta. Altra vegada els dos nois esclataren en gran plor, agafats a llur pare, com si pressentissin que mai ms no l'havien de veure. El coratge d'en Jordi defall. Sembl que dintre seu tot s'aclofs en una massa gelatinosa i un sanglot li puj pit amunt de les entranyes lacerades. Aconsegu, per redreant tota la seua voluntat, ofegar-lo a temps, al mateix punt en qu anava a eixir-li de la gola. Desprs, amb un esfor que li cost com si hagus d'arrencar-se trossos de carn viva, va desfer-se dels braos dels nois, tot dient-los lentament, igual que si fos cada paraula una muntanya impossible de somoure. -Aneu, aneu a descansar, fills meus. Ja s hora de dormir, desprs de tot un dia de trngol. I no vull que ploreu ms, que el plorar sense molta ra no s el fet d'home. Els dos nois travessaren l'era eixugant-se les llgrimes. En Jordi els seguia amb la vista fixament, sentint part de dintre una dolor com si les entranyes se li esquincessin. Desprs, quan els nois s'hagueren perdut en la fosca de la portalada, tot ell s'estrem de cap a peus, igual que si endintre del cor se li hagus romput alguna cosa, i, tapant-se els ulls un instant, mormol entre dents, en veu tan baixa que ni la seua mateixa dona podia oir-lo: -Pobres fills meus quan dem es despertin!... Fora ja els nois, l'Alberta s'aixec resoluda, encarant-se amb el seu home. -Jordi! La veritat! Qu vol dir tot aix? Per qu parles d'aquesta manera? Per qu fas aquestes coses? Ell li agaf les dues mans i digu amb veu sorda: -Sigues valenta, Alberta! Ha vingut l'hora de saber el secret que t'he amagat fins ara. El meu mal no t remei. Sc mort com els morts del cementiri. Tot i pressentint aquella desgrcia, el cop que la dona en reb fou tan terrible, que va caure aplomada damunt del pedrs, desfeta en llgrimes.

- 325 -

Histria Literria.

EL P DE FORMENTOR Electus ut cedri. Mon cor estima un arbre! Ms vell que l'olivera, ms poders que el roure, ms verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Du ung d'aroma sa testa consagrada i li don per trone l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'guila marina, o del voltor qui passa sent l`ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, t pluges i rosades i vents i llum ardenta, i com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n`s ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l`infinit; per ell la terra s dura, mes besa son ramatge el cel qui l`enamoras i t el llamp i l`oratge per glria i per delit. Oh! s: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l`escuma que tombi el seu penyal llavors ell riu i canta ms fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa dur jo el teu record. Lluitar constant i vncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt, nima forta! Traspassa la boirada i arrela dins laltura com larbre dels penyals. Veurs caure a tes plantes la mar del mn irada, i les canons tranquilles niran per la ventada com l'au dels temporals.
Del recull de poesies titulat Primeres Poesies de Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

- 326 -

Tema 7. El Noucentisme (1911-1920).

Definici. El noucentisme s el contrari del vuitcentisme: defn lordre contra el caos, la cultura contra la natura, les coses urbanes en lloc de les rstiques. Per a Eugeni d'Ors, el pensador oficial del noucentisme, la vida no s altra cosa que perfecci. I la paraula ser viva si arriba a ser perfecta, s a dir es tracta d'una perfecci formal, la qual cosa significa estar en contra de la teoria de la paraula viva de Joan Maragall, el poeta i pensador modernista, que defenia l'espontanetat en la comunicaci literria. La idea d'ordre, del cnon, el gust per la regla, les coses ben fetes, era la base dels noucentistes, el classicisme era tamb bandera que enlairaven i des del punt de vista poltic la majoria s'allistaven als partits conservadors. Principals representants noucentistes Assaig: Va ser un dels gneres preferit pels noucentistes. Eugeni d'Ors, filsof i pensador, va escriure moltes comunicacions a congressos i escrits publicats als peridics, com la "Glosa" que era una srie darticles i comentaris sobre les diverses activitats i esdeveniments de lactualitat que primer envi al diari i desprs es publicaren en forma de llibre. Prat de la Riba va ser el principal poltic noucentista perqu arrib a ser el President de la Mancomunitat Catalana, espcie de Generalitat daquells anys. Va escriure assaigs poltics, el ms destacat: La nacionalitat catalana. Pompeu Fabra, gramtic i lexicgraf, va ser el principal forjador de les normes ortogrfiques i autor del Diccionari General, va collaborar amb nombrosos articles i publicacions assagistes a la normativitzaci del nostre idioma: Converses filolgiques. Poesia destaca Josep Carner, que tamb va ser periodista, narrador, traductor, autor dobres de teatre i dassaig, les principals obres potiques del qual sn "El fruits saborosos" (1906) "Auques i ventalls" (1914) i "El cor quiet" (1925). Carner seguir les normes generals del noucentisme com latemporalitat, la mtrica correcta, la perfecci formal, i en ser el representant ms genu. Va fer una gran aportaci lingstica sobretot en crear molts neologismes. Altres poetes del noucentisme sn: Guerau de Liost que escriu La muntanya dametistes i La ciutat divori on predomina el tema urb. I Josep-Maria Lpez Pic que fa una poesia molt intellectual i mstica. Novella la producci noucentista s ben escassa i el mateix Eugeni d'Ors intenta fer-ne per no li ix una narraci sin un estudi filosfic, ms b un assaig en l'obra "La ben plantada". Pel que fa a la resta de la novellstica, fins i tot s considerada com un gnere nfim, no gens adient a les formes noucentistes. Les obres ms importants escrites en l'poca sn encara producci de modernistes. El narrador i historiador valenci Ernest Martnez Ferrando public moltes narracions breus com Primavera inquieta, Laltre geperut i altres contes... El novellista Carles Soldevila fa narracions psicolgiques, que potser ja no haurem de classificar com noucentistes, com Fanny, Valentina i altres.

- 327 -

Histria Literria.

Delimitaci. Com quasi sempre passa en els moviments socials i culturals, la delimitaci cronolgica del Noucentisme no s exacta. Uns diuen que va del 1911 al 1931 i d'altres fins el 1920. Sobre l'inici podem dir que tots estan dacord, perqu coincideix amb la mort de Joan Maragall, principal poeta del modernisme, i per altra banda l'any 1911 tamb s l'any de l'ascensi d'Eugeni d'Ors (principal representant ideleg i filsof del noucentisme) a la secretaria de l'Institut dEstudis Catalans (I.E.C.). De totes maneres no podem definir aquests anys de noucentistes i prou, van predominar les idees noucentistes, per aix no vol dir que no hi haguessen altres esttiques o moviments culturals parallels, com per exemple encara el romanticisme, el realisme, el naturalisme, l'avantguardisme, o fins i tot persones independents de qualsevol moviment o emmarcament literari. Normativitzaci de l'idioma. Fins aquell moment no hi havia unes normes ortogrfiques clares per a la nostra llengua: s a dir no tots seguien els mateixos criteris a l'hora d'escriure. Es feia necessari una codificaci i aix arrib amb el noucentisme. Prat de la Riba recolz la iniciativa i Pompeu Fabra15, enginyer qumic, que des de ben aviat es va dedicar a l'estudi lingstic va escriure unes normes ortogrfiques el 1913 que ms avant es divulgarien per tot el domini lingstic i que al Pas Valenci van arribar a acordar-se en les Normes de Castell l'any 1932 signades per 14 entitats culturals de l'poca com la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, el seminari de Filologia de la Universitat de Valncia, Lo Rat-Penat, Uni Valencianista, Agrupaci Valencianista Republicana, Centre d'Actuaci Valencianista, etc. El 1918 Pompeu Fabra va escriure la Gramtica catalana i el 1932 el Diccionari General. Totes dues obres bsiques per a la normativitzaci del nostre idioma. La professionalitzaci de l'escriptor. Apareix durant el noucentisme un signe de maduresa en la literatura nostra: l'home de lletres com aquell que fa d'escriure un ofici. En les poques passades els homes que es dedicaven a escriure tenien altres oficis i desprs es dedicaven a escriure com un passatemps. Ara lescriptor es dedica noms a escriure, per, com que normalment dels seus llibres sols no podia viure, es dedicava a escriure en peridics, en revistes,a fer traduccions i tamb a rebre ajudes de persones riques (mecenes) que sufragaven les despeses dels escriptors.

15

Pompeu Fabra i Poch, (Grcia, Barcelona 1868-Prada, Conflent 1948) Va ser gramtic i lexicgraf. Estudi la carrera denginyer industrial, i ocup una ctedra de qumica a lescola denginyers de Bilbao, on resid durant deu anys (1902-1911). De molt jove va escriure les seves obres primerenques: Ensayo de gramtica del cataln moderno (1891) i Contribuci a la gramtica de la llengua catalana (1898), Sillabari catal (1904) i un Tractat dortografia catalana (1904), i tingu una participaci destacada en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906). Escrigu Gramtica de la lengua catalana (1912), la ms solida des dun punt de vista lingstic. Cridat per Prat de la Riba, es trasllada a Barcelona, on fou nomenat professor a la ctedra de catal creada per la diputaci de Barcelona. Les Normes ortogrfiques (1913) eren principalment obra dell i public, per encrrec de lInstitut, que ladopt com a oficial, la Gramtica catalana (1918), de la qual han estat fetes set edicions. Ell mateix redact el conegut Curs mitj de gramtica catalana, articles, conferncies, discursos (en part recollits dins El catal literari, 1932), les Converses filolgiques, Diccionari general de la llengua catalana (1932). Va ser nomenat catedrtic de la universitat de Barcelona. (Antoni Maria Badia i Margarit) (G.E.C.)

- 328 -

Tema 7. El Noucentisme (1911-1920).

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE EL NOUCENTISME

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 9. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial.

LECTURES NOUCENTISTES.
GLOSARI. Eugeni dOrs. Edicions 62 I la Caixa. LA BEN PLANTADA I GUALBA LA DE MIL VEUS. Eugeni d'Ors. Edicions 62 i la Caixa. LA NACIONALITAT CATALANA. Enric Prat de la Riba. Edicions 62 i la Caixa. LA LLENGUA CATALANA I LA SEUA NORMALITZACI. Pompeu Fabra. Edicions 62 i la Caixa. DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA. Pompeu Fabra. Editorial Edhasa. LA CONJUGACI DELS VERBS EN CATAL. Pompeu Fabra. Editorial Barcino. INTRODUCCI A LA GRAMTICA CATALANA. Pompeu Fabra. Edicions 62-Abast. TEATRE. EL BEN COFAT I LALTRE. Josep Carner. Edicions 62 i la Caixa. POESIES ESCOLLIDES. Josep Carner. Edicions 62. LES BONHOMIES I ALTRES PROSES. Josep Carner. Edicions 62 i la Caixa. AUQUES I VENTALLS. Josep Carner. Edicions 62. OBRA COMPLETA. POESIA. PROSA. TEATRE. Josep Carner. Editorial Selecta. EL COR QUIET. Josep Carner. Edicions 62. ELS FRUITS SABOROSOS. Josep Carner. Edicions 62. ANTOLOGIA POTICA.Guerau de Liost. Edicions 62 i la Caixa. NARRACIONS. Ernest Martnez Ferrando. Edicions de la Diputaci Provincial de Valncia. LALTRE GEPERUT I ALTRES CONTES MS. Ernest Martnez Ferrando. Editorial lEstel. VALENTINA. Carles Soldevila. Edicions 62 i la Caixa FANNY. Carles Soldevila. Editorial Selecta. TEATRE: BOLA DE NEU. CIVILITZATS, TANMATEIX. Carles Soledevila. Edicions 62 i la Caixa.

ACTIVITAT
a) Realitza un informe sobre quatre autors del Noucentisme, buscant la font en una bona enciclopdia o en prlegs, introduccions o presentacions de llibres dels autors respectius.

- 329 -

Histria Literria.

ACTIVITATS sobre el poema 1714 de Josep Carner.

a- Digues quin tipus d'estrofa utilitza el poeta en aquesta composici. Comentari escrit sobre la mtrica i la rima. b- Estructura del poema. Relaci del tema amb el ttol. Fes una explicaci del tema i dels motius secundaris. c- Assenyala les imatges del Text i explica la manera de formar-se i el seu significat. d- Comenta la formaci de les oracions i sintaxi: encavallaments, ellipsis, parallelismes, etc. i el lxic difcil. Consulta l'apartat de Nivell Morfosintctic de la teoria potica. e- Comentari escrit sobre les caracterstiques noucentistes del poema.

171416 Oh valentia funeral del setge, bandera que esparraca el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer; la mort arriba que el seu mal li metja17. Cau la ciutat. El fratricidi petja18 un vell dest mentre que el nou ja ve. La boira fuig pel foradat carrer com una glassa19 dolorosa i lletja. Sinistre sona, travesant les places, el martelleig d'unes feixugues passes. El vent se'n du la cendra de les lleis. Homes callats, coberts de sang i sutge20 Alcen l'esguard impenitent, que jutja: poble venut que sobreviu als reis.

Lany 1714 va ser quan les tropes borbniques entraren a la ciutat de Barcelona, desprs de sitiar-la i van aconseguir posar-la sota les seues ordres, desprs imposarien les lleis castellanes a la corona dArag amb els decrets de Nova Planta. (Vegeu el tema 4). 17 Paraula que no apareixia al diccionari. En les darreres edicions apareix lentrada metjar com un verb transitiu que significa Medicar. 18 Acci, manera, de posar el peu a terra en caminar. Xafar. 19 Gasa: Tela molt clara i subtil, de lligat tafet, caracteritzada per la separaci amb qu hi sn collocats els fils d'ordit i els de trama. 20 Brutcia. Substncia negra dividida en finssimes partcules que prov de la combusti incompleta de les matries orgniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.
16

- 330 -

Tema 8. Lavantguardisme.

Definicions Lavantguardisme s un conjunt de corrents esttics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produda en el mn occidental al comenament del segle XX. Els moviments d'avantguarda volen revolucionar lart en general i napareixen sota diversos noms: cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme, i es desenrotllaren entre 1909 (primer manifest futurista de Marinetti) i el 1940 (invasi dels nazis a Paris on treballaven molts grups d'avantguardistes que es van dispersar a partir de llavors). Tots estan a favor de trencar amb la tradici, la importncia dels nous invents, defensar la destrucci del passat. Barcelona intervingu rpidament influenciat per Paris, Mil i Florncia en el moviment avantguardista. La implantaci dels avantguardismes va ser molt localitzada a Barcelona i alguns llocs com Reus, Sitges i Cadaqus, per a Mallorca va ser episdica i a Valncia va ser molt tardana i descol.locada. Lavantguardisme no va anullar els altres moviments, sin que hi va conviure, amb el modernisme primer i amb el noucentisme desprs. El cubisme era un moviment artstic desenvolupat principalment al comenament del segle XX, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretaci de lespai, en la renovaci de les tcniques i en ls dun llenguatge formal geometritzant. El seu ms genu representant en pintura va ser Picasso, en literatura, Josep-Maria Junoy. El futurisme va ser un moviment artstic, literari i musical davantguarda que rebutjava la tradici i la conservaci del passat, exaltava les innovacions --sobretot mecniques-- presents i futures i propugnava la guerra, la velocitat i la violncia. Segons el poeta mallorqu Alomar el futurisme consisteix en negar tot el que hi ha i a partir d'aquesta gran negaci s'entreveu la realitat futura. Segons Marinetti el futurisme consisteix en l'anti-academicisme, imaginaci sense fils, la llibertat absoluta de la imaginaci i les paraules en llibertat, la destrucci tradicional de la pgina. Segons altres diversos terics s'identificava amb el terme cubista: a partir de Picasso i altres pintors, consisteix en supressi de tot argument, la descomposici de la realitat en diversos plans, la recomposici en una de nova, ms que sensorial, intel.lectual. El dadaisme s el moviment artstic i literari del segle XX caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situaci social coetnies. El surrealisme, moviment que afect primordialment la poesia i la pintura, per tamb la prosa, el teatre, el cinema i lescultura, i que proposa lautomatisme psquic, mitjanant el qual hom pretn dexpressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient. Revistes i manifestos avantguardistes Podem dir que el futurisme s'inici per l'any 1916, va tenir els moments ms brillants pels 1918-21 i desaparegu entre el 1922 i el 1925, degut a la mort dels seus principals conreadors. "Trossos" revista que public Josep-Maria Junoy, i que tamb dirig Joan Salvat Papasseit. "Un enemic del poble" publicada perJoan Salvat Papasseit de clara influncia d'Ibsen. "Arc-Voltaic" un sol nmero amb un dibuix de Joan Mir. Tamb dirigida per Salvat Papasseit. Els manifestos de Torres-Garcia sn els ms interessants, havia estat pintor del noucentisme, a partir del 17 se'n pass a l'avantguardisme per a ell l'art ha de ser quelcom en concordncia amb el curs de la vida. Els manifestos de Salvat i d'altres resulten ser ms convencionals.

- 331 -

Histria Literria.

Josep Maria Junoy Introductor del cubisme literari. Va ser el director de la revista Trossos i el primer que introdu el cal.ligrama (composici potica que executa plsticament, per mitj de lescriptura o de la tipografia, un tema que suggereix el del poema), els collages, (composicions artstiques fetes delements diversos -retalls de diari, teixits, etc.- enganxats sobre tela o fusta.) aix com la composici japonesa el haikai (poemes de tres versos de 5, 7 i 5 sllabes, s una reducci de la tanka, poema de 31 sllabes distribudes en 5,7,5,7,7). La seua obra s breu per molt significativa i la seua poesia mostra un sentit de llibertat i una prodigiosa imaginaci grfica. Joan Salvat-Papasseit Orfe als set anys, va haver de dedicar-se a diversos oficis desprs de passar per l'asil naval. Del 1917 al 1921 va viure els seus anys ms decisius. Va patir una crisi pulmonar que finalment no va poder superar i mor jove (als 30 anys) (1894-1924). L'obra de Salvat reprodueix, per una part, la lluita que ell sost contra la realitat quotidiana, i per l'altra, la fe en els programes esttics radicals i desprs la progressiva prdua d'aquesta fe. Assajos: "Humo de fbrica" sn articles publicats a la premsa revolucionria. "Mots propis" s una reflexi de tipus moral sobre l'home i ms en concret sobre el seu entorn social, amb influncies de Nietzsche i de Torres-Garcia. "La ploma d'Aristarc" sn assaigs que giren al voltant del futurisme pretenen justificar una posici. La poesia: La seua poesia s'organitza formalment sobre unes pautes rtmiques de tipus hexasl.labs, decasl.labs i alexandrins i els temes voltaran sobre l'amor, el comproms poltico-social. "Poemes en ondes hertzianes" (1919) sn poemes futuristes, per amb un intent de recerca d'una potica personal. Intenta crear, com els cubistes, un equivalent potic de la realitat, col.loca majscules de manera arbitrria, destrueix l'estructura tradicional del discurs, incrusta textos preexistents com versos de canons populars. "L'irradiador del port i les gavines" (1921) s un llibre dual perqu intensifica extremadament les troballes futuristes i per altra part realitza una potica rigorosament personal. "La gesta dels estels" (1922) s un recull on destaca ja la seua potica personal ben consolidada. "Les conspiracions" (1922) sn vuit composicions nacionalistes. "El poema de la rosa als llavis" (1923) constitueix un resum de tot el que havia assatjat anteriorment, s la histria d'una iniciaci amorosa entre un molt experimentat enamorat i una innocent enamorada. Finalment escrigu "Ossa menor" que s un mostrari de tota la potica salvatiana (cal.ligrames, temes amorosos i quotidians i apareix un tema nou el de l'angoixa de la mort). El Surrealisme A finals del 1924 apareix el primer manifest del surrealisme, desprs Josep-Vicen Foix poeta futurista public a la "Revista de Poesia" un balan de les avantguardes, rebutja el cubisme i el futurisme com a anacrnics i es decant favor del surrealisme. Fins els anys 1928-30 no arrib a tenir xit la tendncia surrealista i es convert en una autntica revoluci de tipus moral i social. "El Manifest groc" constitueix, malgrat els seus anacronismes, una de les sntesis ms brillants de l'avantguarda catalana pre-surrealista: condemn la cultura establerta, propugn la vida moderna i les seues manifestacions: el cinema, l'esport, el jazz, desfilada de maniquins, etc.

- 332 -

Tema 8. Lavantguardisme.

Salvador Dal: Va ser un gran teric, gran pintor i tamb l'escriptor ms important del surrealisme, conegu de jove a Garcia Lorca i Buuel amb qui va fer dues pel.lcules, el 1928 va publicar "El Manifest groc". Desprs del 39 va ser expulsat de la disciplina surrealista. A partir del 82 es va retirar de les activitats pbliques en morir Gala. Es un escriptor internacional, igual com pintor internacional. Ha conreat i barrejat molts gneres, ha utilitzat moltes llenges: primer la castellana, desprs la catalana i ms avant la francesa i l'anglesa. La seua producci catalana consta d'una srie de proses onriques, meitat programtiques, meitat autobiogrfiques que en conjunt sn d'una gran complexitat simblica i d'un lirisme ple de violncia.

J.V.Foix Des d'un primer moment se li planteja el problema d'haver de frenar l'atracci que sent per l'experimentaci avantguardista a causa de la precria situaci de la literatura catalana, que pugna per superar la lacra que li suposa la Decadncia. Fa experiments futuristes per sn acompanyats de reflexi sobre els lmits als quals s'ha d'ajustar la tasca de creaci: "Algunes consideracions sobre la literatura i l'art actuals". "Gertrudis" (1927) i "Krtu" (1932) el tema de les quals s la solitud de l'home contemporani situat en un lloc ple de productes de les seues fabricacions i manipulacions. Poesia: Foix vol, dins el seu mn potic, tornar visible tot all que s invisible. El poeta es mou en l'mbit comunament adms com a real, per amb els seus escrits dna testimoni del carcter il.lusori d'aquesta opini. La seua obra ms representativa s Sol i de dol elaborat entre 1913 i 1936, es publica el 1947, per ja el tenia preparat el 1936, per no es va publicar degut a l'inici de la guerra. Hi havia una novetat radical: s un llibre de setanta sonets clssicament formals, per amb contingut barrejat de medievalisme i modernisme. La prosa dels anys 1930 Joan Puig i Ferrater (1812-1956) escrigu Camins de Frana novella autobiogrfica i amb influncies modernistes. Josep Maria de Sagarra (1894-1961) va escriure Vida privada novella sobre la decadncia de laristroccia de Barcelona. Miquel Llor (1894-1966), lobra ms coneguda del qual s Laura a la ciutat dels sants que ha estat portada tamb al cinema. Sebasti Juan Arb (1902-1984), escriu novelles ambientades a les Terres de lEbre. Josep Pla (1897-1981), autor de dietaris, memries, articles periodstiques, la caracterstica principal del qual s la claredat i lordre de la seua sintaxi. Teatre El principal representant va ser Josep Maria de Sagarra que va ser molt representat en tots els teatres de lpoca i posteriorment. Les obres ms importants del qual sn: El Caf de la Marina, LHostal de la Glria. Autors valencians de lpoca Hi hagu la coneguda Generaci potica de 1930 composta per Carles Salvador (18931955), Bernat Artola (1904-1959), Francesc Almela i Vives (1903-1955). Els narradors ms destacats sn: Eduard Lpez Chavarri (1871-1970), Joaquim Amo, Josep Pasqual i Tirado.

- 333 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE L'AVANTGUARDISME

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 9. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial. LITERATURA CATALANA. DELS INICIS ALS NOSTRES DIES. Diversos. Edhasa. UNA GENERACI SENSE NOVELLA? Alan Yates. Edicions 62.

LECTURES DELS AUTORS DE LPOCA AVANTGUARDISTA

LIRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINES. Joan Salvat Papasseit. Edicions 62 i la Caixa. POESIES. Joan Salvat Papasseit. Editorial Ariel. ANTOLOGIA POTICA. J.V.Foix. Edicions 62 i la Caixa. DIARI 1918. J.V.Foix. Edicions 62 i la Caixa. SOL I DE DOL. J.V.Foix. Edicions 62. Escorp. DIVUIT SONETS DE SOL I DE DOL. J.V.Foix. Edicions 62. El Garbell. CLSSICS I MODERNS. Carles Riba. Edicions 62 i la Caixa. ANTOLOGIA POTICA. Carles Riba. Edicions 62 i la Caixa. ALL I SALOBRE. Josep-Maria de Sagarra. Editorial Proa. VIDA PRIVADA. Josep-Maria de Sagarra. Editorial Proa. TEATRE: LHOSTAL DE LA GLRIA. EL CAF DE LA MARINA. LA FORTUNA DE SLVIA. Josep-Maria de Sagarra. Edicions 62 i la Caixa. MEMRIES I i II. Josep-Maria de Sagarra. Edicions 62 i la Caixa. POEMES SATRICS. Josep-Maria de Sagarra. Editorial la Campana. TEATRE: AIGES ENCANTADES. LA DAMA ENAMORADA. EL GRAN ALEIX. Joan Puig i Ferreter. Edicions 62 i la Caixa. CAMINS DE FRANA I i II. Joan Puig i Ferreter. Edicions 62 i la Caixa. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. Miquel Llor. Edicions 62 i la Caixa CONTRABAN I ALTRES NARRACIONS. Josep Pla. Edicions 62 i la Caixa. EL GRAN GENI DEL PAS I ALTRES PROSES. Josep Pla. Edicions 62 i la Caixa. EL CARRER ESTRET. Josep Pla. Edicions 62 - Orbis. EL QUADERN GRIS. UNA TRIA. Josep Pla. Edicions Destino. EL QUADERN GRIS. Josep Pla. Edicions Destino. HOMENOTS, 1, 2, 3, 4. (Biografies) Josep Pla. Edicions Destino. GRAMTICA VALENCIANA. Carles Salvador. Edicions de lo Rat Penat. 4 ELOGIS I 4 CUES. Carles Salvador. Editorial Gorg. POESIA. Carles Salvador. Edicions de la Diputaci Provincial. BARBAFLORIDA, PROFESSOR. Carles Salvador. Edicions Nostra Novella. PROSES DE VIATGE. Eduard Lpez Chavarri. Edicions Alfons el Magnnim. LONCLE CANYS, ESTAMPES DEL VELL MONVER. Editorial LEstel.

- 334 -

Tema 8. Lavantguardisme.

ACTIVITAT
a) Realitza un informe sobre quatre autors de lpoca de lAvantguardisme, buscant la font en una bona enciclopdia o en prlegs, introduccions o presentacions de llibres dels autors respectius. b) Feu un resum cronolgic dels moviments d'avantguarda i esmenteu un nom dalgun autor que represente al camp artstic de la pintura, de la msica i de la literatura. Aix per exemple: CUBISME (1907-1914) Pintura: Picasso; Msica: Stravinsky; Literatura: Apollinaire.

ACTIVITATS DEL TEXT a- Lectura del poema "Com s que es besa" del llibre "El Poema de la Rosa als Llavis" de Joan Salvat-Papasseit. b- Quina forma t el poema? Les ratlles ms obscures (a loriginal, la tinta s de color blau) que volen significar? I les oracions en majscula que sn corbades? I Les oracions escrites en posici vertical? Els versos que sn en minscula i en situaci oblqua als verticals? I finalment qu forma sembla tenir els versos en minscula i que sn perpendicular als verticals? I Per qu els de lesquerra s en francs i la dreta en catal? c- Sadequa la definici de calligrama al poema? Expliqueu-ho per escrit. El poema sinscriu en una part del llibre quan el poeta vol expressar la felicitat que ha aconseguit. Al poema original apareix la tinta de color blau. Salvat concedeix molta importncia al mar i a lofici de mariner, sublimaci dell mateix. d- On queda localitzat largument del poema? e- Quantes veus hi trobes? Comenta lactitud lrica.

- 335 -

Histria Literria.

f- Lectura del poema de J.V. Foix, que correspon al seu poemari Sol i de dol g- Fes una anlisi mtrica del poema. La rima. h- Veges quin estrofisme ha fet servir l'autor. S'adiu perfectament el tipus d'estrofa amb l'explicaci terica? Explica-ho. i- Quin s el tema principal? T relaci amb el problema que se li planteja al poeta segons la teoria d'histria?

Em plau d'atzar, d'errar per les muralles Del temps antic, i a l'acost de la fosca, Sota un llorer i al peu de la font tosca, De remembrar, cellut, setge i batalles. De mat em plau, amb frries tenalles I claus de tub, cercar la pea llosca A l'embragat, o al coixinet que embosca21 L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. I enfilar colls, seguir per valls ombroses, Vncer, rabent, els guals. Oh mn novell! Em plau, tamb, l'ombra suau d'un tell22, L'antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d'avui! Cndid rampell23: M'exalta el nou i m'enamora el vell. J.V.Foix

embosca: entra. tell: arbre. 23 rampell: Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa.
21 22

- 336 -

Tema 9. La postguerra i Salvador Espriu.

Introducci En acabar la guerra civil els principals autors de la nostra literatura van haver de buscar el cam de lexili, la majoria de les vegades exterior, a daltres pasos, i altres voltes exili interior que vol dir amagar-se, i per tant emmudir, i no publicar. Sorganitzen publicacions i fins i tot Jocs Florals a Amrica. Principals autors de la postguerra POESIA: Agust Bartra, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Bartomeu Rossell-Prcel, Mrius Torres, i els valencians Xavier Casp, Joan Valls i Jord. NARRATIVA: Destaquen entre altres: Joaquim Amat-Pinella, Llus Ferran de Pol, Vicen Riera Llorca, Avell Arts i Gener, Jordi Sarsanedas, Xavier Benguerel, Joan Sales, Maria Aurlia Capmany, Josep Maria Espins, Joan Perucho, Baltasar Porcel, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Merc Rodoreda, Lloren Villalonga, Jordi Valor, Mart Domnguez, Enric Valor, Beatriu Civera i Maria Beneyto. Salvador Espriu (1913-1985) Va nixer el 1913 a Santa Coloma de Farners on son pare exercia com a notari. La seua famlia, per era originria d'Arenys de Mar (que convert en la seua obra en Sinera) s'instal.l a partir de 1915 a Barcelona (la Lavnia de la seua obra), on visqu fins la seua mort el 22 de febrer de 1985. El 1930 enceta la seua vida universitria i es llicenci en Dret (1935) i en Histria antiga (1936). El 1933 va fer un creuer d'universitaris pel mediterrani (entre els seus companys a la Universitat hi havia el poeta mallorqu Bartomeu Rossell-Prcel) i es decid per fer estudis d'egiptologia. La mort, l'any 1938, del seu amic poeta mallorqu, i la de son pare l'any segent aixi com el triomf dels sublevats en la guerra civil motiv una autoreclusi de Salvador Espriu. Posteriorment ell havia de referir-se a l'inici de la guerra com a la data de la seua mort. Ja l'any 1936 Salvador Espriu era autor d'una obra solidssima en la qual imperava el to de record, melangis, elegac i la reflexi sobre la mort. Va estar proposat diverses vegades per a premi Nobel de Literatura.
- 337 -

Histria Literria.

La prosa narrativa Entre 1929 i 1937 apareixen les primeres versions de la major part de la seua obra narrativa: de la novel.la al relat breu. La seua tendncia s a la concisi i a la condensaci. "El doctor Rip", s un monleg interior intensssim, un metge malalt de mort, cancers, que es diagnostica amb lucidesa el seu mal i medita davant la mort. "Laia", novel.la amb tcniques variades, s de la tercera persona narrativa, el temps intern s tota la vida d'una xica, lespai un poble mariner, diversos personatges (tot un poble de pescaires), temes: la mort, la infantesa, la pesta, la Setmana Santa (que evoca el seu poemari). "Aspectes" i "Ariadna al laberint grotesc" sn narracions curtes que moltes vegades, segons crtics, sn novel.les-resums, per exemple, "Tereseta-que-baixava-les-escales". "Miratge a Citerea" on apareix el tema de l'amor entre dones. "Petites proses blanques" sn poemes en prosa: un mn vegetal, animal i hum, tamb presidit per la mort, cruel per treballat d'imatges i calculat de mots i de ritme, s'agita en l'univers realment una mica modernista. "Les roques i el mar, el blau": els grans temes de la seua obra travs de l'entrellat laberntic d'una srie de mites grecs. "Les ombres" obra pstuma cont algunes de les narracions ms esplndides. El Teatre "Antgona" (1939) Obra de la fatalitat, una xica que es nega, fins a la mort, a admetre que desprs d'una guerra fratricida hi haja vencedors i venuts i que els primers han de ser honorats i els segons esborrats de la memria collectiva amb el menyspreu. Com s lgic hi ha el rerafons de la guerra civil de l'any 1936. "Primera histria d'Esther" (1947) En qu Esther representa l'ambigitat de la dona. La dona s un smbol de tot el mn. "Una altra Fedra, si us plau" (1977) Sembla plantejar la possibilitat d'una acci teatral (actors, pblic, autor) que diga amb paraules el silenci i dirigida, com tot el que viu, cap a la mort. La poesia "Les canons d'Ariadna" (1945) Un centenar de poemes. Format per tres parts, en les dues primeres parts apareixen els temes de la mort, del record, de lectures bbliques, del teatre, de la metafsica, i la tercera part hi ha homenatges, dedicatries a msics, poetes, pintors. "Cementiri de Sinera" (1945) 30 poemes relacionats entre ells que constitueixen un sol poema. El poeta combina l'objectivitat de la tercera persona amb la presncia del jo potic i la irrupci de la segona persona, que s la mort. "Les hores" (1952) Tres parts, record de l'amic mallorqu, la segona dedicada a la seua mare i la tercera poemes de to civil. "Mrs. Death" (1952) On vol expressar el senyoriu o el domini absolut de la mort. "El caminant i el mur" (1953) Llibre tripartit, primera part dels records (les ombres), la segona canons del temps, i la tercera abunda el tema cvico-social. "Final del laberint" (1955) Continuaci de la tercera part del llibre anterior. "La pell de brau" (1960) s el ms extens de Salvador Espriu. Es refereix a Sepharad (Espanya). I el tema predominant el cvil i el de la guerra. Altres obres sn: "Llibre de Sinera" (1962), "Setmana Santa" (1962). I poemes diversos.

- 338 -

Tema 9. La postguerra i Salvador Espriu.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE LA POSTGUERRA I SALVADOR ESPRIU

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 10. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial.

LECTURES SOBRE LA POSTGUERRA I SALVADOR ESPRIU

ANTOLOGIA POTICA. Salvador Espriu. Edicions 62 i la Caixa. ARIADNA AL LABERINT GROTESC. Salvador Espriu. Edicions 62 i la Caixa. NARRACIONS. Salvador Espriu. Edicions 62. PRIMERA HISTRIA DESTHER. ANTGONA. Salvador Espriu. Edicions 62. LAIA. Salvador Espriu. Edicions 62. CEMENTIRI DE SINERA I ALTRES (LA PELL DE BRAU I PRIMERA HISTRIA DESTHER). Salvador Espriu. Edicions 62-Orbis. EL CAMINANT I EL MUR. Salvador Espriu. Edicions 62. Escorp. MARINGELA LHERBOLRIA I ALTRES NARRACIONS (EL DOCTOR RIP). Salvador Espriu. Edicions Avui. OBRES COMPLETES 1. Salvador Espriu. Edicions 62. OBRES COMPLETES 2. Salvador Espriu. Edicions 62. OBRES COMPLETES 3. Salvador Espriu. Edicions 62. K.L.REICH. Joaquim Amat Piniella. Edicions 62-Orbis. PARAULES DOPOTON EL VELL. Avell Arts i Gener. Edicions 62. ELS GOSSOS DACTE. Avell Arts i Gener. Edicions Avui. MITE DEL FARA I ALTRES CONTES. Jordi Sarsanedas. Editorial Barcanova. ELS VENUTS. Xavier Benguerel. Edicions 62-Orbis. ICRIA, ICRIA... Xavier Benguerel. Edicions del Mall. INCERTA GLRIA I i II. Joan Sales. Edicions 62 i la Caixa. VIATGE DUN MORIBUND. CARTES A MRIUS TORRES. Joan Sales. Edicions Avui. LO COLOR MS BLAU. Maria-Aurlia Capmany. Editorial Planeta. UN LLOC ENTRE ELS MORTS. Maria-Aurlia Capmany. Editorial Avui. EL TEU NOM S OLGA. Josep-Maria Espins. Editorial La Campana. OBRA COMPLETA. COMBAT DE NIT. LLTIM REPL. LA COLLITA DEL DIABLE. Josep-Maria Espins. Editorial La Campana. OBRA COMPLETA. VOL I. DOTZE BUMERANGS. COM GANIVETS O FLAMES. LA TRAMPA. Editorial La Campana. OBRA COMPLETA. VOL II. EL GANDUL. TOTS SOM IGUALS. LHOME DE LA GUITARRA. Editorial La Campana. LES HISTRIES NATURALS. Joan Perucho. Edicions 62-Orbis. CRNIQUES DE LA VERITAT OCULTA. Pere Calders. Edicions 62 i la Caixa. AQU DESCANSA NEVARES I ALTRES NARRACIONS. Pere Calders. Edicions 62. UNITATS DE XOC. Pere Calders. Edicions 62-Orbis. LOMBRA DE LATZAVARA. Pere Calders. Grans xits. JOC BRUT. Manuel de Pedrolo. Edicions 62. ACTE DE VIOLNCIA. Manuel de Pedrolo. Edicions 62-Orbis. DES DUNS ULLS DE DONA. Manuel de Pedrolo. Edicions Avui. TOTES LES BSTIES DE CRREGA. Manuel de Pedrolo. Edicions 62 i la Caixa. COPS DE BEC A PASADENA. Manuel de Pedrolo. Edicions 62. 7 RELATS DINTRIGA. Manuel de Pedrolo. Editorial lAtzar. DETALL DUNA ACCI RUTINRIA. Manuel de Pedrolo. Edicions Galba. MOSSEGAR-SE LA CUA. Manuel de Pedrolo. Edicions 62. Cangur. EL PREMI LITERARI I MS COSES. Manuel de Pedrolo. Editorial Bromera. UN CAM AMB EVA. Manuel de Pedrolo. Edicions 62. TRAJECTE FINAL. Manuel de Pedrolo. Edicions 62.

- 339 -

Histria Literria.

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN. Manuel de Pedrolo. Edicions 62. BEARN O LA SALA DE LES NINES. Lloren Villalonga. Edicions 62 i la Caixa. MORT DE DAMA. Lloren Villalonga. Edicions 62 i la Caixa. JULIETA RCAMIER I ALTRES NARRACIONS. Lloren Villalonga. Edicions 62. EL MISANTROP. Lloren Villalonga. Edicions 62-Cangur. UN ESTIU A MALLORCA. Lloren Villalonga. Club Editor. ANDREA VCTRIX. Lloren Villalonga. Edicions 62. Destino. LAMBICI DALEIX. Enric Valor. Editorial Gregal. MERAVELLES I PICARDIES. RONDALLES VALENCIANES. Enric Valor. Editorial LEstel. RONDALLES VALENCIANES. Enric Valor. Editorials Gregal. Federaci Valenciana. Bullent. SENSE LA TERRA PROMESA. Enric Valor. Editorial Tndem. TEMPS DE BATUDA. Enric Valor. Editorial Tndem. ENLL DE LHORITZ. Enric Valor. Editorial Tndem.

ACTIVITAT
a) Realitza un informe sobre quatre autors de lpoca de la postguerra, buscant la font en una bona enciclopdia o en prlegs, introduccions o presentacions de llibres dels autors respectius. b) Feu un treball resum dels principals autors valencians de lpoca de la postguerra.

ACTIVITATS DEL TEXT

a- Lectura de la narraci "Conversi i mort d'en Quim Federal" del llibre "Ariadna al laberint grotesc" (1935), de Salvador Espriu. Dos/dues alumnes llegiran/interpretaran la primera part de l'obra. Tres alumnes llegiran/interpretaran la segona part de l'obra. Quatre alumnes llegiran/representaran la tercera i darrera part. b- Qestions sobre la comprensi: Quants personatges ixen? Quin s el personatge principal? Relacions entre els personatges? Qu vol dir que Quim s federal de tota la vida? Assenyala unes cinc expressions del dialecte cal. Quina moralitat o conclusi podem traure de la narraci? c- Ara escriu una histria semblant o diferent a la de Salvador Espriu per usant expressions prpies de la nostra parla dialectal geogrfica i social com per exemple: Pagant Sant Pere canta. Vas fet un Ecce-Homo. Ests albercocat, etc. Per a ms illustraci hauries de rellegir el text de "Rondalla de Rondalles", que apareixia al tema quart. d- Intenta transformar la histria que has escrit en lactivitat anterior en text teatral. Has de posar noms dels personatges, acotacions i explicar el decorat i adaptar una mica el teu text narratiu al teatral.

- 340 -

Tema 9. La postguerra i Salvador Espriu.

I En Quim Federal, ests damunt la mrfega rebregada, endevina que li arriba l'ocana24 que no t retorn i ho comunica a la Rossenda, dreta i despentinada al seu davant. El dileg s'allargassa a crits en el desordre de l'alcova. -Ai que em moro, Rossenda! -Ta mare! -Et dic que em moro, reina que no em tocaran les mateixes de dem. -No m'espantis, que estic delicada i el sotrac25 no em conv. -La dinyo. -Assass! -Aquesta si que no la conto. -Per qu et passa, Federal? Que va pel ram del negre, aquest paraulejar, o s gresca?26 T'ho juro, Rossenda, em veurs fer el sardina a les meues altures, cinquanta-tres d'encara no fets. -Estafes el compte a la fe, descregut, rondes la multiplicaci del deu per sis, ganpia27, prou que ho s. Mestra, jo, amb tants anys d'arrossegar aquella inexperincia amb en Pinxo Arruga, malaguanyada. -No s l'hora de treure un clcul fi, Rossenda. All va que trona i res no varia si sn tres de ms o tres de menys. La qesti, que m'arriba l'instant del catacrec. Ai, Rossenda, el ventre! -Aguanta ferm, Quim, almenys fins que una servidora et faci una tisana. Que no diguessin que, perqu no et sc massa res, no vares anar a can Pistraus amb tots els ets i uts28. -No te'n rigues, Rossenda, que va de valent. -Assass, que estic sola amb tu i m'arribars a treure de polleguera29. On et fa mal? -Aqu, Rossenda, al ventre, ja t'ho he dit. No em remenis, que els esperits no estan per estovar el matals. -Ai, Jess, la paraulada va de veritat, ara ho conec. Quim, procura, a la darrera, esbufegar30 a dret en la sort d'aquesta venturadeta que t'ha sacrificat anys i panys i una carn de poc rebrec. No et dir que l'estrenessis, per s que vares actuar de set. Honradesa, Quim, considera que em deixes molt plorosa i poc viuda. I si arreglvem els paperots de la convivncia? Un escrpol de m alada, i tot va millor. -Ai que em moro! -Apa, Quim, dna'm el gust de poder-me disfressar de dol legtim. -Rossenda. -Qu? -Es diu "qu mana". -Qu mana. -Clou de continent la mui31 i recorda que tractes en Quim Federal. -Ai, mare, que una faci d'escarrs32, total per ensenyar a les acaballes les vergonyes pels carrers! Egoista, lladre! Malaguanyada de mi! -No em viguis amb ms brocs33. Prou, fes el que vulguis mentre callis, bruixa. -Aix, s de conscincia. Anir a avisar mossn Apagallums. La Rossenda surt, i el Federal es rebolca pel llit, en el prleg dels Novssims.

24 25

Que li arriba la mort. Paraula del dialecte social cal, propi dels gitanos. Sacsejada. Moviment. Esdeveniments imprevistos. fig Fet dsser afectat greument per una desgrcia, per una prdua, etc. 26 1 Antic joc de daus. 2 Tabola, gatzara. 3 Baralla, avalot. Parles seriosament o va de broma? 27 Persona adolescent o adulta que fa coses prpies duna criatura. 28 Que no diguen que, perqu no estem casats, et vaig deixar anar a l'altre mn sense haver tingut cura de tu. 29 Arribars a posar-me nerviosa. 30 Respirar molt de pressa, per efecte de fatiga. 31 Terme cal que significa boca. 32 Persona que es carrega molta feina i a ms pesada. 33 Coses de poca importncia, insignificants, romanos, excuses, raons capcioses.

- 341 -

Histria Literria.

II En sortir, la Rossenda topava en Ventura el sagrist, el qual l'obliga a recular i pel cam l'assabentava de la momentnia absncia de mossn Apagallums: mentre torna, ell prepararia la lamineta 34 d el F ederal. E n e ntrar t ots d os a l 'alcova, a questa v a s er l a s alutaci d el s agrist. -Pax t ecum! -Fora, f ora e scarabats35, j o s c f ederal 36 d e t ota l a v ida. -Jo no sc un escarabat. s possible que no em reconeguis, passo de llarg per la teua memria? Quimet, q ue n 'ests, d 'atrapat! -Ah, ets en Ventura. Sagrist o no, noi, xoca-la. Encantat de reveure't, s senyor, els amics sn els a mics. En V entura, r establerta l a v ella a mistat, a ssenyalava l a R ossenda: -Que t 's c oncubina, d igum l a s uposici? -Tcnicament s . -Uix, d esconsiderats, q uines v ardes 37! J o s c u na d ona d ecent. -Afluixa i para, calma't, noia. Que no cingles i entrelluques que sn brvies 38? Aqu senzillament em p reguntava s i t e m 'aproximaves d e s enyora. -Ah, l a m alpensada, p erdoneu-me. A questa m 's l a c reu d e n o h aver a nat m ai a c ostura. -Aix m'agrada, que no us barallessiu, sobretot. Ara feia mesos que no t'havia vist, Quim, per avui e l c or e m d eia d e v enir, i a qu e m t ens. I t u q u, c onseqent e ncara a mb e l t eu c redo? -S, c om s empre, j a h o s aps, p aiet: m orta l a c uca, l libertat i t apa't. -Prou que em necessites, blasfem, ja ho ensumava 39. Pels senyals, ja et veig convertit d'un moment a l'altre en calcomania, i tan damnat, de cap al considerable sobre del benguistan 40. Penedeix-te, q ue e ncara h i e ts a t emps. -Aix s que s un serm cristi. Si a una no li costava tant, deixaria escapar un rajolinet. I no et commou, hertic, fill del dimoni? Au, prepara't amb el sagrist, perqu quan arribi mossn Apagallums ens executi el sagrat de la uni, amb una benedicci d'una gran eficcia, aix ho espero, per r pida i d e d eu r als, q ue t 'envidries, i j o n o h i v ull d espendre m s e nll d e m ig c resp. -Malvats, c oaccioneu l a c onscincia l liure. D eixeu-me e sterrejar 41 e n p au. -Tanoca 42, a mb b en p oca c osa q uedaries b . -De tot el meu record i del teu, Ventura, que no crec en res. Tu et vas mofar, en canvi, de la causa. -Em tocaven i m'estovaven l'entranya, i em vaig salvar. Si ara prepares l'esbaldida 43, tamb ho aconseguirs, h o p icaras a t emps. -Ventura, e ts e l m eu a mic, p er s i m 'empipes t 'etzibar a p astar f ang. -Encomana't a D u, t anoca. -Me'n f aig l 'estella, p er n o c rec e n r es. -Aquest h ome s p oc e spanyol. F ill, b on g erm, p enedeix-te. -Geni i figura. No he vist ni mai he filustrat 44 cap filagarsa d'Andebel 45: com vols que hi cregui? Em m antinc f erm. A mb u na c ondigna m esura d e c anguis 46, p er f erm. La boca del Federal s'omple de bromera. Les siluetes de la Rossenda i el sagrist es reflectien, aterrides i a llargassades, a l es p arets d e l 'alcova e n p enombra.

L'nima. Fa referncia l'escarabat als capellans que anaven vestit tot de negre. 36 Vol dir que ell s republic i per tant anticlerical. 37 Paraules, en dialecte cal. 38 Expressi cal que vol dir: no te n'adones que aix que diu sn coses rons? 39 Sinnim d'olorar, de notar, de sentir. 40 Paraula del dialecte cal que significa infern. 41 Menejar la terra. Ac vol dir: deixeu-me morir en pau, o deixeu que m'enterren en pau. 42 Babau, curt d'enteniment. 43 Sinnim de Netejada. En aquest cas de pecats. 44 Vist. 45 Filagarsa d'Andebel: Representant de Du: ngel, sant. 46 Acompanyat tamb d'una miqueta d'esglai, d'ensurt o canguis.
34 35

- 342 -

Tema 9. La postguerra i Salvador Espriu.

III Pam, pam, pam: uns quants trucs a la porta. La Rossenda va a obrir, i ara entrava en Pancra, l'ataconador de la mateixa escala. -Amb prems. La dona em deia suara que no estem potser prou bonets. -Ai, Pancra Ataconador, a les acaballes. -A les acaballes i rprobe. L'home vol tufejar 47. -Ai, Jess, Maria i Josep! La pietosa exclamaci fa nixer de sobte una idea en el mag d'en Ventura. Preguntava a l'ataconador: -Que tens principis? -Home! -De primera. Se m'ha acudit un pas de seriosa comdia per convertir el Federal. Que te'm disfressaries de delegat Patop 48? Jo t'invoco, i tu apareixes per la finestra. Et fa, per una orquidueta 49? La Rossenda ajuda: -Au, s compare ataconador, que mossn Apagallums el trobi a punt, quan arribi. I feu-me tamb el favor d'enviar una canalleta 50 de les vostres a la rectoria. Si mossn Apagallums hi s, que s'afanyi. En Pancra, un bon jan 51, concedia: -B, sigui, avui no puc tanmateix anar a la taverna, que s el primer de maig. Torno de seguida. Quan sortia, el Federal preguntava: -Qu deia, en Pancra? -Res, que sap una untura i l'ha anada a buscar. -Ai, ai, que em moro. -Tanoca, converteix-te i fes neteja. -No em vinguis amb ms bestieses, sagrist, frena la barrila. -Anem a pams, Federal, que s el meu deure. Ara ens afirmaves que no havies clissat mai una trista filagarsa d'Andebel. Si la guipaves, o encara que no fos ms que la d'un modest representant, hi creuries? -Manu 52, si fos de veritat, ben de veritat, tant dirs! -Et prego, doncs, Patop, de considerar el meu honor i el pndol 53 d'aquesta colomossa 54 d'ortxieta 55 en greu perill. Mostra el teu poder a l'empedret i fes-me quedar b, en trametre'ns sense dilaci al teu autntic prestigi per darrera de la balconada. -Ai, ai, no em facis riure, que em moro! La Rossenda xisclava: -Riure? Mi-te'l. El balc s'obre amb terrabastall. Esclat de llum. La vera efgie de Patop, retallada a la finestra. El missatger benea: -Salut. En Quim Federal tenia por i s'escridassava: -Tremolo, hi veig, crec, em vull reconciliar. -Espera mossn Apagallums, tanoca, que no tinc cap potestat.
Cremar-se a l'infern. Delegat de Du: ngel, sant. 49 Animeta. 50 Un xiquet. 51 Sinnim d'home. 52 Paraula del dialecte cal que significa home. 53 Govern d'una casa. 54 Femta de colom. 55 Paraula del dialecte cal.
47 48

- 343 -

Histria Literria.

-En deu tenir aquest sant del xar, vull que la reconciliaci sigui ben pblica. Ai, pecador, federal, del morro fort, impenitent, quantes ofenses! I no s si tindr temps d'escorcollar-me a fons i d'abocar-les totes sobretot una, Patop: fa ms de trenta anys que mantinc rssecs de conferncies 56 amb la prpia 57 de l'ataconador de baix. Gran trasbals. Patop renegava: -ndia! I per sentir-me dir aix m'heu disfressat de Patop Al llit, les ltimes i oportunes sotragades del moribund. Tots hi corrien. En Ventura observa el Federal, li acluca els ulls i comunicava desprs a la Rossenda: -Ai, i mossn Apagallums sense haver vingut! Ai, qu ser de mi, pobreta? Reina, sola, amb dol i no en toco res! -Tranquillitza't, que encara fas prou goig. Vols venir amb mi, mig de sagristana, mig del que sigui? La Rossenda s'asserenava i acceptava els tractes: -Ai, que te n'estic agrada! S'abraaven, i ara s'esbadellava58 el plant59 de l'ataconador. -Ai, pobre, pobre de mi! Trenta anys de nogus60 que m'endinyava el Federal, i jo que vivia tan feli, sense sospitar-ho! El sagrist i la Rossenda el consolaven: -Els roms61 sn els darrers a caure-hi, ja se sap. I d'altra banda has fet una obra de misericrdia. En Pancra concedia: -Aix s. Aquest va ser el profund comentari final d'en Ventura: -Una luctuosa escena, ai las! No som ning. En Pancra remugava: -Trenta anys! El que s aquella, es recordar en endavant de les eines d'un pegot, ho juro. I es disposava a franquejar la porta. Caritatiu i sorneguer62, en Ventura li desitja: -Compte a no xocar ara, esborneiat63, amb la llinda64, que al damunt no se t'escarxs65 la trontollada txitx66. L'ataconador ja havia aprs a bramular amb fora traa i abandonava amb dignitat i sense ms dany l'habitacle. Ja sols, en Ventura i la Rossenda es posaven a vestir el mul 67, i la faula popular i edificant acaba aqu.

Relacions. Dona. 58 Es feia ms gran. 59 Plany, dolor. 60 Dialecte cal: banyut. 61 Truncat, tallat o escapat de la punta. 62 Que dissimula la seua mala intenci. 63 Desanimat. Venut. 64 La travessera que tanca la part superior d'una porta o d'una finestra. 65 Esclafar, trencar, rompre per pressi violenta. 66 En dialecte cal les banyes. 67 En dialecte cal: mort.
56 57

- 344 -

Tema 10. Vicent Andrs Estells (1924-1993).

Vida de lescriptor Va nixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924, al si d'una famlia humil de forners. Al seu llibre de poemes "Llibre de Meravelles" ens recorda amb enyorana l'ofici familiar. Va fer diversos treballs com el de forner, orfebre i mecangraf. Estudi a lescola oficial de periodisme. Va comenar a escriure teatre i poesia, sense saber de mtrica; els versos de la guerra eren combatius. Quan la guerra comen tenia dotze anys i la va viure amb terror i intensitat trgica dels infants. Amb la postguerra s'instaura la repressi a tots els nivells: afusellaments, presons, persecucions, privacions de tota mena, fam, misria, alienaci i degradaci collectives. Recorda que per a ell va ser pitjor la postguerra que la mateixa guerra. Els seus inicis com a escriptor va ser per l'any 1943 quan va comenar a escriure al diari. Va estudiar periodisme a Madrid, un Madrid amarg, trist de la postguerra. L'any 1945 va fer el servei militar a Navarra, all va fer versos. Desprs va llegir poetes com Aleixandre, Neruda, Lorca i Alberti. L'any 1948 comena la seua feina al peridic "Las Provincias", el 1958 fou nomenat redactor en cap del diari. Com a periodista va fer de tot treball d'arxiu, retallar notcies, etc. El 1955 es cas amb Isabel, que tantes vegades apareix en els seu poemari. El 1956 se'ls mor la primera filla quan tenia quatre mesos. Els pares i la seua germana Carme tamb apareixen ben sovint entre els versos ms ntims i personals del poeta. La mare, aquella criatura humil i vivacssima que visqu pel carrer Borrull. Va morir a Valncia el 1993. Obra Quan comen a escriure hi havia un buit potic al panorama literari valenci. El primer llibre publicat per Vicent Andrs Estells va ser el 1953 Ciutat a cau dorella, desprs La nit (1956) i Donzell amarg (1958), Lamant de tota la vida (1965). Per no va ser conegut pel gran pblic fins la dcada dels 1970 quan es publiquen la majoria dels seus llibres: Lletres de canvi; Primera audici; Linventari clement; Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys i el primer volum de la seua Obra Completa. A partir d'aquell moment publica llibres moderns i antics "L'Hotel Pars" (1954) publicat el 1973 "Hamburg" (1972), "El corb" (1978), "Festes llunyanes" (1978). I per altra banda l'editorial Tres i Quatre inicia l'edici de l'Obra Completa. s considerat el poeta ms gran que ha donat el Pas Valenci des del segle XV. Confessa que sempre ha escrit per la por de morir-se sense poder dir les coses que volia dir. La seua dria s escriure, contar tot el que sent i veu. Podrem aventurar que ha escrit ms versos que tots els altres poetes valencians junts dels ltims vint anys. Lany 1965 va guanyar el premi Ausias March de poesia. El 1975 comena a escriure "Mural del Pas Valenci", obra monumental, conjunt de ms de dos mil versos sobre la histria, els pobles, els rius, les muntanyes, els personatges valencians. El mateix any obt "La Lletra d'Or" amb el segon volum de les Obres Completes "Les pedres de l'mfora" El 1978 s nomenat "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes". El 30 de juny de 1979, patrocinat per l'Associaci de Vens i l'Ajuntament de Burjassot, s'inaugura un monument al poeta en el seu mateix poble, conservat als locals de l'Ajuntament. El 1984 li van concedir el Premi de les Lletres Valencianes.
- 345 -

Histria Literria.

Els temes de la seua poesia La poesia de Vicent Andrs Estells ha estat escrita d'una manera visceral o irracional, prolficament, amb el recurs deliberat i constant a la realitat i l's de la sinceritat. Algun crtic ha parlat del carcter de la seua obra de comdia humana, de crnica de la realitat, d'inventari del seu entorn social. Ens parla de si mateix amb desvergonyida sinceritat. El tema de la mort recorre i galvanitza els seus poemes, deia que s'havia criat en un ambient de morts, de dols, els morts de la guerra i de la postguerra. Els temes tenen l'elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort, la por. L'amor s una amor somniat, desesperat i incontrolat. Tamb abunda la poesia patritica. Per el tema central s la realitat, la quotidianitat. Com va dir Joan Fuster s un poeta de realitats. Poesia de testimoni, documental, de la qual un dels millors exponents s el "Llibre de Meravelles" crnica impressionant d'un temps de crisi. El Llibre de meravelles Forma part d'un cicle de quatre obres titulat "Els manuscrits de Burjassot", reconstrucci potica de l'ambient dels anys de la guerra i dels primers anys de la dictadura. Segons Sanchis Guarner tot el llibre s una inconfessada per ben autntica manifestaci de fidelitat a la gent i a l'esperit del seu pas, a les lleis ntimes del seu esperit collectiu, a la seua fesomia actual, viva, a la seua llengua recobrada. Aquesta fidelitat, la sinceritat i el to popular l'han convertit en un dels llibres ms populars de la literatura. Se'ns presenta com un llarg passeig enamorat pels barris i carrers ms populars de la ciutat. La gent amb els seus problemes, amb les seues petites o grans passions, els carrers bruts; s la Valncia vista des del poble, la Valncia d'un entre tants, poema que inicia el llibre i dna el to i el punt de vista del recull. Sn els anys ms cruels de la dictadura franquista. Estells no idealitza, descobreix "les meravelles" quotidianes. El seu llenguatge potic. La llengua potica de Vicent Andrs Estells es forja sobre una triple base: a) la llengua dels clssics del segle XV (Ausias March) b) La literatura catalana del segle XX c) La llengua del carrer, de l'Horta de Valncia. Usa preferentment la variant valenciana, per exemple gesmil en lloc de llessam, got per vas, poal per galleda etc. T fidelitat a la parla popular com a recurs expressiu. El poeta retroba els mots, s'apropia de les coses, dignifica poticament els llenguatge popular i crea un mn personal l'encuny ben propi. Usa sovint els topnims o noms de lloc. Els reivindica, els fa sentir propis del lector. Pel que fa al nivell social, esperarem que uss un nivell sempre culte en poesia. Precisament s la virtut d'Estells, transformar el llenguatge colloquial i a vegades ms baix que el colloquial al nivell culte, al nivell potic, perqu tenen unes connotacions que s caracterstica de la poesia.
- 346 -

Tema 10. Vicent Andrs Estells (1924-1993).

Les comparacions utilitzades molt, tenen un cert sabor arcaic i ausiasmarqui ("aix com cell..."). Les imatges tenen un caire ertic i aplicats de vegades a sers de la natura. L'adjectivaci s un punt interessant en l'estil del poeta. Trobem una considerable profusi d'adjectius: qualificaci doble, anteposada i postposada. L'Amor s paraula major, s una abstracci que cal individualitzar en un amor situat en el temps i en l'espai. Els quantificadors sn especialment usats per Estells: un glop de vida, un dit de vida etc. Estem en un mn de coses petites, quotidianes, escrites en minscules. La polisndeton o repetici exagerada de conjuncions de coordinaci. Recursos fnics com les alliteracions (repetici de sons al comenament de dos o ms mots consecutius), paronomsies (Joc de paraules en qu soposen dos mots que noms es diferencien en algun fonema, o s usat el mateix mot en dos sentits diferents) i efectes rtmics, encavalcaments. L'estructura poemtica Estells s un poeta fonamentalment plural, multiforme, heterolineal, passem de llargues glogues a poemes brevssims, de sonets clssics a versificaci lliure. Un s extens s el del dileg entre el jo i el tu, el tu passa a ser el mateix jo, s el que podem denominar tamb imatge a l'espill. Domina a la perfecci tots els recursos tcnics: clssic o experimental, el seu vers t sempre un regust caracterstic, marcat pel to colloquial, gens forat per la retrica. Excelleix, per, per una adaptaci del decasllab i de l'alexandr i aconsegueix unes estructures rtmiques i sintctiques d'una habilitat sorprenent. Tamb empra formes clssiques com l'gloga, l'epstola o l'oda, aix com haikais i tankes. (definicions al tema 8 - Lavantguardisme) El que s difcil s parlar d'influncies. Poeta no gens tradicional, arrelat al poble i amb un llenguatge popular, per al mateix temps amb una cultura literria pregona i extensssima. Transgredeix tots els convencionalismes literaris, socials i fins i tot lingstics.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE VICENT ANDRS ESTELLS

HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 10. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial.

LECTURES DE VICENT ANDRS ESTELLS.

LLIBRE DE MERAVELLES. Vicent Andrs Estells. Editorial Tres i Quatre. OBRA COMPLETA-1. RECOMANE TENEBRES. Vicent Andrs Estells. Editorial Tres i Quatre. OBRA COMPLETA-2. LES PEDRES DE LMFORA. Vicent Andrs Estells. Editorial Tres i Quatre. ANTOLOGIA POTICA COMENTADA DE VICENT ANDRS ESTELLS. Llus Alpera. Editorial Aguaclara.

- 347 -

Histria Literria.

ACTIVITAT

a- Amplia la vida de lescriptor, tot consultant una enciclopdia o un llibre de la bibliografia bsica que hi ha a la pgina anterior. b- Escriu ms detalladament sobre alguna obra de lautor, tot seguint la introducci que hi haur en el llibre.
ACTIVITATS DEL TEXT

a- Comenta el llenguatge potic que tens en la teoria, aplicant-lo al poema de Vicent Andrs Estells. b- Busca les variants valencianes que trobes al poema. I comenta les expressions de la parla popular. c- Quin s el tema principal del poema? Cita altres grans autors que facen servir el tema del present text potic. d- Compta les sllabes dels versos i digues quin tipus de vers fa servir ac Vicent Andrs Estells.
Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua noms. Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment. Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Noms tinc la meua Mort i no necessita res. Jo tinc una Mort petita i s, d'all meu, el ms meu. Molt ms meua que la vida, amb mi va i amb mi se'n ve. s la meua ama, i s l'ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger.
Vicent Andrs Estells. Octubre, 1953.

- 348 -

Tema 10. Merc Rodoreda (1908-1983).

La joventut. Anys d'aprenentatge

Merc Rodoreda i Gurgui va nixer el 10 d'octubre de 1908. Filla nica. El seu pare li inculc de ben petita l'afecci pels grans autors catalans: Angel Guimer, Joaquim Ruyra i sobretot Jacint Verdaguer. Quan tenia nou anys el seu avi va tenir un atac d'apoplexia, i va haver de deixar l'escola per ajudar sa mare, la qual cosa la convert en una xica solitria que es lliur amb deler i passi a la lectura. Molt jove, vint anys, es cas amb el seu oncle, Joan Gurgui, de trenta-quatre anys, l'estiu segent va nixer el seu nic fill, Jordi. Parallelament s'integr en la vida cultural, collabor en revistes i form part del club dels novellistes. Les quatre primeres novelles han estat desprs rebutjades per l'escriptora i no han estat publicades mai ms: "Sc una dona honrada?" (1932), "Del que hom no pot fugir" (1934), "Un dia en la vida d'un home" (1934) i "Crim" (1936). De les quatre novelles les dues primeres anuncien el cam d'"Aloma", se situen en el corrent psicolgic, personatges femenins amb sensibilitat, imaginaci i sobretot una gran afecci per les lectures -caracterstiques biogrfiques de l'autora-. "Un dia en la vida d'un home" podrem relacionar-la amb una obra de Francesc Trabal : "Hi ha homes que ploren quan el sol es pon". Histria d'amor des del punt de vista de l'home que s'enamora apassionadament d'una altra dona que no s la seua muller. Crim s una novella policaca. "Aloma" (1938) s una novella psicolgica i ciutadana, centrada en un personatge femen, possiblement la novella seua ms autobiogrfica. Es representa el simbolisme d'unes edats: la infantesa, somni i felicitat, l'adulta, relacionada amb la realitat i el desencs. El narrador adopta el punt de vista de la protagonista de la novella. Els personatges principals sn Joan amb connotacions negatives, Anna, figura rutinria. El nen Dani s que s positiu. Apareix l'oposici entre Aloma i Robert, una xica somniadora i un home ms gran i amb experincia. La narraci abraa un any: comena en la tardor, perode ple d'esperances. Amb la primavera arriba Robert. Les seues relacions es consumen en la nit mgica i amorosa de Sant Joan (estiu) i quan Aloma es queda sola s l'hivern i s'acaba la histria. Novella simblica, subjectiva i per tant molt potica. Principals smbols: la flor (prdua de la virginitat) i el jard (parads) que s'oposen al gat (mort i solitud). Apareix tamb el colom que apareixer ms avant en la "Plaa del Diamant". Es nota una indiscutible sensibilitat en connectar amb les novelles que es feien a la resta d'Europa (Marcel Proust, James Joyce, Virginia Woolf).

- 349 -

Histria Literria.

La maduresa i l'exili.
El 1939, acabada la guerra civil, s'exilia amb altres components de la seua generaci, viu a Tolosa, Pars, Llemotges, Bordeus. Sense temps material per a escriure es dedic al conte, molts dels quals apareixeran desprs publicats en els reculls "Vint-i-dos contes" (1958) i "Semblava de seda i altres contes" (1978). A partir dels cinquanta viur a Ginebra i on escriur La "Plaa del Diamant" publicada el 1962. I Desprs publicar "El carrer de les Camlies" (1966) i "Jard vora el mar" (1967). Vint-i-dos contes Escrits en l'exili desolat, s una obra d'un gran pessimisme. El punt de vista s el de la dona/home major. El tema principal, el del fracs amors. Abunda la supressi del narrador. La Plaa del Diamant Novella psicolgica centrada en un personatge femen. L'evoluci de la protagonista porta el parallelisme del canvi del nom. Natlia, Colometa i Senyora Natlia. Els setze primers captols tracta de la vida corrent i quotidiana. Els captols 18 al 32 passa la guerra i tot canvia en el mn de la protagonista i la soledat s caracterstica. L'ltima part del 33 al 49 es veu allada del mn real i es crea un mn de somni irreal i de records. L'ltim captol s'acosta al monleg interior. Els principals smbols les balances: equilibri, quadre de les llagostes: smbol del sexe mascul destructor i el ganivet smbol fllic i mortal. Els ms profunds, per, sn: els coloms i l'arbre. El primer imatge de llibertat, intermediari entre el cel i la terra, aix com l'arbre (a voltes invertit, imatge de la tradici jueva). L'arbre resumeix l'univers total. "El Carrer de les Camlies" Va guanyar premis que la "Plaa del Diamant" no havia aconseguit incomprensiblement. Els 12 primers captols expliquen els orgens de Ceclia C (la protagonista). El nucli (13-39) conten les relacions amoroses prostitudes, benestar econmic, per d'angoixa fsica i psicolgica. Els ltims 11 captols Ceclia narra la seua emancipaci i una tmida felicitat apareix, hi ha una figura benefactora: Esteve, semblant a l'Antoni de la "Plaa del Diamant". Smbols constants: miralls (smbol polivalent: soledat del personatge i el pas del temps) i flors (infantesa) arbres (tiller, arbre mgic). Smbols de la novella: la flama, smbol de la mort, l'ngel, semblant al colom, per relacionat amb el ms enll, religis i esotric. Els colors relacionats amb el dol: lila, blanc, morat, negre. "Jard vora el mar" Protagonitzada per un vell jardiner, la vida deixa de ser una vivncia i s un espectacle, una nova realitat va perfilant-se: la mort. L'aigua, smbol universal, connotar la mort. El narrador espia en el jard les relacions amoroses entre Eugeni i Rosa-Maria. El jard ara s esplndid i cultivat per un professional.
- 350 -

Tema 10. Merc Rodoreda (1908-1983).

La vellesa: la mort i el mite.

En aquesta etapa apareixen un recull de contes unitaris i suggeridors: "La meva Cristina i altres contes" (1967) i la llarga i potica novella: "Mirall Trencat" (1974). La mort s un tema predominant. El subjectivisme s'hi accentuar ms. La presncia del tema de la metamorfosi. La meva Cristina i altres contes s la creaci d'un mn mtic, els escenaris sn el mn obert, vegetal, presidit per la lluna, smbol de mort, per tamb de renaixement. Abunda la imaginaci i la fantasia. Dominen els personatges masculins, per pels seus carcters s'assemblen als femenins. La metamorfosi que apareix en els contes de Rodoreda encara que potser tinguen influncia de Franz Kafka acostuma a ser ms alliberadora i potica, mai degradant o repulsiva. Mirall Trencat Novella llarga i complexa narra la histria ascendent i declinant d'una famlia. Obra tancada i dessolada. Tot s finalment destrut pel foc i una rata repugnant que tanca la narraci. Primera Part: narra esdeveniments, escenes, presenta ci. Existncia d'un mn indit: el de les criades o minyones capitanejades per Armanda. Diversitat de personatges fa necessari un narrador omniscient. Segona Part: intimitat dels personatges, el mn infantil marcat per la mort, Ramon, Maria i Jaume. La Tercera Part: descripci de la desfeta familiar, parallela a la Guerra Civil. Personatges, socialment benestant, gran quantitat tant de femenins com masculins, les ms ben dibuixades, tractades i herones, per seran les femenines. El temps del discurs no s lineal. Imatges i smbols: la rata: destrucci, el mirall: el pas del temps, i el trencament la mort, l'aigua, smbol maternal de la puresa i de la mort. L'arbre (llorer smbol de la immortalitat), el jard (la vida, vegetal).

Enll de la vida (L'altra banda del mirall)

Al final de la dcada dels setanta torna a Catalunya (Romany de la Selva) on es constru una casa i un jard i va viure-hi fins l'abril de 1983, any en qu va morir. s una etapa msticasimbolista, l'esoterisme, l'alqumia tindran papers rellevants. Viatges i flors (1980) Integrat per dos apartats: 1- "Viatges a uns quants pobles", el protagonista peregrina pel mn per buscar cors obscurs i costums ignorats; i 2- "Flors de deb" descripci poemtica de trenta-vuit flors, apareix una flora i una fauna antropomrfica. Quanta, quanta guerra... (1980) Viatge del protagonista Adri Guinart, d'ordre ntim i personal. s un viatge nocturn. S'hi veu influncia del llibre "Manuscrit trobat a Saragossa" de Jack Potocki. Apareixen personatges misteriosos, benefactors: l'ermit, Pere Ardvol, Aran, i sobretot Eva figura ideal de la dona des del punt de vista masculina. Espai obert especialment vegetal, l'arbre, smbol d'uni entre la terra i el cel, arrelat i enlairat. La mort i la primavera (1986) s una novella pstuma i inacabada, hi ha una voluntat de presentar el ms enll. El protagonista s un adolescent innocent. Es divideix (al contrari de les anteriors novelles, que ho feien en tres) en quatre parts i que corresponen als quatre elements: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. La imatge del riu (aigua) el principi i final de la novella que encarna el cam de l'existncia humana que va de la vida a la mort. L'arbre esdev tat. Per l'aire i el foc, elements ms eteris, invisibles on queda concretat l'esoterisme de la novella, figures sense cos, nimes i ombres, el foc s smbol de la llum i de la veritat. s una ficci simblica profundament dessolada i alhora potica, mena de testament personal i literari de Merc Rodoreda. - 351 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE MERC RODOREDA HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 11. Mart de Riquer. Editorial Ariel. INTRODUCCI A LA NARRATIVA DE MERC RODOREDA. Carme Arnau. Edicions 62. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LECTURES DE MERC RODOREDA ALOMA. Edicions 62. EL CARRER DE LES CAMLIES. Club Editor. HOMENATGE A MERC RODOREDA. 5 CONTES. Editorial Avui. LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTE. Edicions 62-Cangur. LA PLAA DEL DIAMANT. Club Editor. MIRALL TRENCAT. Club Editor. MIRALL TRENCAT. Edicions 62 i la Caixa. OBRES COMPLETES 1. Edicions 62. OBRES COMPLETES 2. Edicions 62. OBRES COMPLETES 3. Edicions 62. TOTS ELS CONTES. Edicions 62 i la Caixa VIATGES I FLORS. Edicions 62-Balanc.

ACTIVITAT

a- Amplia la vida de lescriptora, tot consultant una enciclopdia o un llibre de la bibliografia bsica que hi ha a la pgina anterior. b- Escriu ms detalladament sobre alguna obra de lautora, tot seguint la introducci que hi haur en el llibre.

ACTIVITATS sobre el conte Tarda al cinema de Merc Rodoreda.

a- Lectura atenta i silenciosa. Posteriors comentaris del lxic i d'altres caracterstiques lingstiques. b- Les caracterstiques generals del llibre "Vint-i dos contes" assenyalades en la teoria pots comentar-les tot seguit: En primer lloc el pessimisme. Segon el punt de vista del narrador. I finalment, hi ha supressi del narrador? c- Digues algunes caracterstiques generals de l'obra de Merc Rodoreda que apareixen en el text. d- Quina conclusi es pot treure del fragment escrit entre parntesi? e- Et recorda a algun altre personatge de la novellstica rodorediana el principal del fragment del conte?
- 352 -

Tema 10. Merc Rodoreda (1908-1983).

Diumenge, 2 de juny.- Aquesta tarda amb en Ramon hem anat al Rialto. Quan hem entrat ja est.vem desavinguts i mentre ell comprava les entrades jo tenia ganes de plorar. I tot ha vingut per una ruqueria68, ja ho s. Ha comenat aix. Ahir em vaig ficar al llit a la una. Havia vetllat fins a les dotze per culpa del fil blau elctric que s'havia perdut i sense fil no podia acabar l'smok69. I la mare anava rondinant: -No saps mai qu et fas de les coses, com el teu pare- per acabar-me de fer posar ms nerviosa. El pare li va donar una mala mirada i s'anava traient els barbs 70 del nas assegut davant de la taula amb el mirall de m arrepenjat a l'ampolla del vi. A l'ltim vaig trobar el fil i vaig poder acabar l'smok. Per encara m'havia de planxar la brusa i la faldilla. Em vaig ficar al llit baldada i vaig pensar una mica en en Ramon fins que em va venir la son. Avui, havent dinat, quan ha trucat jo ja estava vestida, amb tres roses al cap i tot. Ha entrat com un boig i sense ni mirar-se la brusa i la faldilla, tanta feina que havia tingut a planxar-les, se n'ha anat de dret cap al pare, que seia en el balanc mig endormiscat, i li ha dit: -En Figueres diu que ms val que no omplim cap fitxa: ja m'ho pensava jo que l'havien ensarronat-. El pare ha obert un ull, l'ha tornat a tancar de seguida i s'ha posat a gronxar-se. Per ell ha anat enraonant com si no veis que el feia empipar 71 i vinga dir que els refugiats havien de fer aix i all i en tota l'estona ni m'ha mirat. A l'ltim m'ha dit: -Anem, Caterina-. I m'ha agafat pel bra i hem sortit al carrer. Jo li he dit: -Sempre dius coses per molestar-lo, tamb. Ets molt pesat-. Per aix no s res. A mig cam anvem sense enraonar i tot d'una em deix anar el bra. Oh, de seguida me n'he adonat del que passava: per la nostra vorera, en sentit contrari, venia la Roser. Ell sempre em diu que la Roser noms havien fet broma. S, s, broma. Per m'ha deixat anar. Ella ha passat tibada72, sense ni mirar-nos. Jo li he dit: -En lloc d'sser jo sembla que sigui ella la teva promesa-. (Ara m'adono que he escrit tot aquest tros seguit, i la mestressa sempre em deia que de tant en tant fes punt i apart. Per com que aix noms ho escric per mi s igual.) Jo doncs tenia ganes de plorar mentre ell comprava les entrades, i el timbre del cinema encara em feia estar ms trista. Jo tenia ganes de plorar perqu, en Ramon, me l'estimo i m'agrada quan fa aquella olor de quina el dia que va a casa del barber a fer-se tallar els cabells, encara que m'agrada ms quan els porta una mica llargs i sembla el Tarzan, de perfil. Jo ja ho s que em casar, perqu sc maca, per vull casar-me amb ell. La mare sempre ho diu que acabar a la Guaiana amb tant mercat negre. Per no en deur pas fer tota la vida i ell diu que aix ens podrem casar ms de pressa. I potser t ra.

Sinnim de burrera. Derivat de ruc, sinnim de burro. Anglicisme que vol dir jersei. 70 Petites masses blanquinoses de substncia sebcia, amb les puntes negres, localitzades generalment a la cara i a l'esquena. 71 Sinnim d'enfadar. 72 Sinnim d'erta.
68 69

- 353 -

Histria Literria.

VIDA DE LESCRIPTOR Joan Fuster va nixer a Sueca el 1922. Estudi la carrera de Dret a la Universitat de Valncia, prompte va publicar el seu primer article en catal. Va exercir dadvocat uns quants anys a la seua vila nadiua Comena la seua activitat literria en el periodisme. Pel 1948 decid professionalitzar-se com a escriptor. Exerc de periodista el 1952 comena a escriure en el diari "Levante". La seua tasca an fent-se cada vegada ms polmica amb els seus llibres "Nosaltres els valencians" (1962), "Qesti de noms" (1962) i la guia "El Pas Valenci" (1963). Va exercir la docncia a la Universitat de Valncia. El 1975 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Introducci a lobra L'obra de Fuster es caracteritza per l'arrelament directe a la realitat histrica del seu pas i als problemes que planteja el present. El conjunt de la seua obra passa de la cinquantena de ttols, als quals cal afegir un munt d'articles, una vintena de prlegs, col.laboracions en obres col.lectives, edici de textos, antologies i traduccions. Va ser un escriptor polifactic: estudis culturals i literaris, escrits socials i poltics i finalment podem dir que s la figura culminant del gnere de l'assaig. Poesia Poc coneguda i poc estudiada, s'insereix en una lnia existencialista i aspra que reflecteix les preocupacions del moment histric. S'inicia el 1948 amb la publicaci d'un llibre titulat Sobre Narcs. I acaba el 1954 amb el llibre "Escrit per al silenci", llibre on evoca un amor juvenil. Va publicar set volums. Estudis d'histria cultural: Se centraren primer en els clssics valencians: Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausias March, Ros de Corella. Diversos estudis de l'poca de la Decadncia (segles XVI-XVIII), Llibres que porten per ttol els segents: "Poetes, moriscos i capellans" (1962), "El bandolerisme catal. La llegenda" (1963), "Heretgies, revoltes i sermons" (1968), "La decadncia al Pas Valenci" (1976), etc. D'una altra banda Fuster tamb ha estudiat la literatura contempornia en llibres com "Literatura Catalana Contempornia" i "Contra el Noucentisme". Escrits scio-poltics: Una part considerable de l'obra de Joan Fuster tracta de temes relacionats amb el Pas Valenci: "Nosaltres els valencians", "El Blau de la Senyera", etc. El seu llibre cabdal d'aquesta temtica s "Nosaltres els valencians" on estableix com a element definidor la catalanitat del Pas Valenci tot i remarcant les diferncies amb Catalunya.

- 354 -

Tema 12. Joan Fuster (1922-1992).

L'assaig humanstic La tasca d'escriptor assagstic ser la d'una operaci perptua, reiterativa, insaciable que caldr iniciar cada instant, amb una excusa o amb una altra amb l'objectiu d'obtenir de nosaltres mateixos un esfor de comprensi envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers el temps. D'acord amb aquesta tradici, practica com a mtode el racionalisme crtic i ha lloat l'escepticisme com a actitud. En conjunt les seus obres d'assaig oscil.len entre la meditaci sobre l'actualitat i l'especulaci moral amb valor permanent. Ttols destacats de l'assaig sn: "El descrdit de la realitat" (1955), "Judicis Finals" (1960), "Diccionari per a ociosos" (1964), "Causar-se d'esperar" (1965), "L'home mesura de totes les coses" (1967), "Examen de conscincia" (1968), etc. Segons Josep Iborra al seu llibre titulat "Fuster Porttil" l'assagista Fuster opera de la segent manera: 1- Examina la seua conscincia. 2- En principi no est convenut de res. 3- Pensa que el dogmtic es recolza en creences incommovibles. 4- L'assaig es resigna a ser humansticament provisional. Segons Fuster l'assaig s literatura d'idees o no s assaig. En realitat, diu Josep Iborra en el llibre citat dalt, en realitat, l'assaig no t una forma literria especfica, sin que en permet moltes, s'adapta pel seu mateix carcter circumstancial i obert a qualsevol tema, a qualsevol suggesti. Els ltims dies de la seua vida, Joan Fuster va escriure poc. El Juny de 1992 Joan Fuster va morir a la vila que l'havia vist nixer i al desembre del mateix any el seu llibre "Diccionari per a ociosos" va estar tradut a l'angls i un dels darrers comentaris sobre el nostre escriptor fet pel mateix traductor, que s professor de Llengua i Literatura Catalanes en una universitat anglesa, diu que si Joan Fuster hagus estat ciutad francs segur que a totes les universitats europees seria llegit, estudiat i comentat pel seu pensament original i lcid. ALTRES ESCRIPTORS ACTUALS Poesia: Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Pere Quart (pseudnim de Joan Oliver), Gabriel Ferrater, Miquel Mart i Pol, Pere Gimferrer, Josep Piera, Joan Navarro. Narrativa: Terenci Moix, Montserrat Roig, Jess Moncada, Jaume Cabr, Jaume Fuster, Carme Riera, Quim Monz, Maria Antnia Oliver, Joan F. Mira, Isa Trlec, Isabel-Clara Sim, Josep Lozano, Joan M. Monjo, Ferran Torrent. Assaig: A ms de Joan Fuster, els tamb valencians Joan F. Mira i Josep Vicent Marqus. Teatre: Companyies com Els Joglars fundats per Albert Boadella i Dagoll Dagom. Autors dobres com Jordi Teixidor, Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Josep-Lluis Sirera, Manuel Molins.

- 355 -

Histria Literria.

BIBLIOGRAFIA BSICA SOBRE JOAN FUSTER

FUSTER PORTTILJosep Iborra. Editorial Tres i Quatre. HISTRIA DE LA LITERATURA CATALANA. Volum 10. Mart de Riquer. Editorial Ariel. LITERATURA CATALANA CONTEMPORNIA. Joan Fuster. Editorial Curial. LITERATURA DE TERCER DE B.U.P. Vicent Salvador. Editorial Gregal. LECTURES DE JOAN FUSTER ANTOLOGIA DE LA POESIA VALENCIANA. (1900-1950). Edicions Tres i Quatre. ARA O MAI. Editorial Eliseu Climent. COMBUSTIBLE PER A FALLES. Editorial Bromera. DESTINAT (SOBRETOT) A VALENCIANS. Edicions Tres i Quatre. DICCIONARI PER A OCIOSOS. Edicions 62-Cangur. INDAGACIONS I PROPOSTES. Edicions 62 i la Caixa. LALBUFERA DE VALNCIA. Editorial Bromera. LA DECADNCIA AL PAS VALENCI. Edicions Curial. NOSALTRES ELS VALENCIANS. Edicions 62. OBRES COMPLETES. VOLUM 3. Edicions 62. SAGITARI. Editorial Bromera. SER JOAN FUSTER. ANTOLOGIA DE TEXTOS. Editorial Bromera.

LECTURES ALTRES ESCRIPTORS ACTUALS

PERE QUART. Poemes escollits. Edicions 62 i la Caixa. Vacances Pagades. Editorial Proa. Poesia i Prosa. Edicions 62-Orbis. GABRIEL FERRATER. Les dones i els dies. Edicions 62 i la Caixa. MIQUEL MART I POL. Antologia potica. Edicions 62. Poemes I. Selecci. Avui. Poemes II. Selecci. Avui. Crnica del dem. Editorial Mall. La Fbrica. Edicions 62. TERENCI MOIX. El dia que va morir Marilyn. Edicions 62 - Grans xits. MONTSERRAT ROIG. Ramona, Adu. Edicions 62. La veu melodiosa. Edicions 62-Balanc. El temps de les cireres. Grans xits. Lhora violeta. Avui. JESS MONCADA. El caf de la granota. Edicions la Magrana. Cam de Sirga. Edicions la Magrana. JAUME CABR. La Teranyina. Editorial Proa. Fra Junoy o lagonia dels sons. Avui, 62. JAUME FUSTER. De mica en mica sompli la pica. Edicions 62. Tarda, sessi contnua, 345. Avui. La Corona Valenciana. Editorial Tres i Quatre. CARME RIERA. Jo pos per testimoni les gavines. Editorial Laia. Te deix amor, la mar com a penyora. Editorial Laia. Una primavera per a Domico Guarini. Grans xits. QUIM MONZ. Lilla de Maians. Editorial Crema. MARIA ANTNIA OLIVER. Joana E. Editorial Avui. JOSEP PIERA. El cingle verd. Editorial Destino. En la ciutat dels jocs. Gregal. Antologia de poesia. Gregal. El parads de les paraules. Edicions 62. Rondalla del Retorn. Editorial Tres i Quatre. JOAN F.MIRA. Els cucs de seda. Editorial Eliseu Climent. Borja Papa. Editorial Tres i Quatre.

FERRAN TORRENT.

Un negre amb un saxo. Editorial Crema.

- 356 -

Tema 12. Joan Fuster (1922-1992).

JOSEP VT. MARQUS. RODOLF SIRERA. MANUEL MOLINS.

Penja els guants Butxana. Editorial Crema. No emprenyeu el comissari.Editorial Eliseu Climent. No s natural. Editorial Tres i Quatre. Indian Summer. Editorial Bromera. Blody Mary Show. Edicions 62-Escorp. El ver del teatre. Lassassinat del doctor Moraleda. Edicions 62. Ni tan alts, ni tan rics. Edicions Bromera. Els viatgers de labsenta. Edicions Ams Belinchn.

ACTIVITAT a- Amplia la vida de Joan Fuster, tot consultant una enciclopdia o un llibre de la bibliografia bsica que hi ha a la pgina anterior. b- Escriu ms detalladament sobre alguna obra de les lectures de lautor, tot seguint la introducci que hi haur en el llibre. ACTIVITATS DEL TEXT

a- Lectura i comprensi. Interpreta i escriu en quatre o cinc lnies qu trobes que vol dir Joan Fuster (quina finalitat o quina moralitat hi veus) en el text que has llegit. b- Segons Josep Iborra l'assagista Joan Fuster actua amb una metodologia que s'explica en la teoria. S'adequa amb el que diu ac l'autor de Sueca? c- Comenta les actituds lriques (a qui es dirigeix, amb qui parla, com parla: si ho fa de manera dogmtica, senzilla, humil, etc.) que fa servir Joan Fuster en el text. I per qu trobes que les fa servir, sempre tenint en compte l'ajustament del que diu amb com ho diu. d- Quins senyals o marques gramaticals hi trobes en el fragment? Per exemple, les oracions sn llargues o curtes? No n'hi ha o s molts signes de puntuaci? Com s el lxic, complicat o senzill? Hi trobes algun camp semntic determinat? Marca aquests senyals i relaciona'ls amb l'actitud lrica i amb el tema i moralitat que vol transmetre Joan Fuster.

CONVICCI

Tota convicci -convicci seriosa- se us convertir en prejudici per a les conviccions ulteriors. Penseu-hi. Cada convicci que adquiriu s un prejudici ms que acumuleu. I ja sabeu qu vol dir un prejudici: un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat individual, si aspireu a conservar la "disponibilitat permanent" que n's el pressupsit, heu d'esforar-vos per ser homes d'escasses conviccions. El fantic s un convenut: un individu que est convenut de tot, que t moltes conviccions. No crec que el fanatisme sigui una perspectiva gaire amable. La prudncia, virtut cardinal, aconsella evitar aquestes exasperacions mentals i morals. I al capdavall, per a circular per la vida, no calen massa conviccions. N'hi basten tres o quatre. Noms.

- 357 -