La novel.la de cavalleries."Curial e Giielfa".

"Tirant lo Blanc"

Combat a cavall. Calendari flamenc de comencaments del segle xvr.

JoanotMartorell
Vida
queJonNor MARToRELIs molt possible nasqus a GandiaI'any l4l 3 o 1414,en el si d'una noble famlia valenciana.El seu avi va ser consellerreial i el seu pare exerc com a cambrer del rei Mart l'Hum. Fu llargues estadesa Anglaterra, Portugal i Italia com a conseqncia de diverseslluites cavalleresques a les quals, com a bon cavaller,era afeccionat. Mori I'any 1468.

Obra
"Guillem de Varoic" El Guillem de Varoic s un relat inacabatque Martorell ampli i modific en els trenta-nou primers captols del Tiranl. El protagonistas un noble que, avorrit i desenganyat del mn, es retira en una ermita a fer penitncia.Mentrestant, els moros ocupen Anglaterra i ell, esdevingutper uns estranysdesigniscap dels exrcits anglesos,allibera el pas de I'ocupaci sarraina. Acomplerta ta seva missi, torna a la vida ermitana i aconsella un escudersobreles maneresde comportament d'un cavaller.L'aspecte didcticdelGuillem de Varoicprocedeixdel Llibre de l'orde de cavalleria, trtentre que I'aspectenovel.lescprocedeix de la prosificaci francesa del Guy de Warwycke,relatanglonormanddel seglextlt.

85

Tema 9

Lletres de batalla La lectura de les quinze lletres conservades ens mostren dues actituds ben diferents. que no s'exclouensin que es complementen: el tarann lluitador de Martorell per tot all que afectsels seusinteressos o el seu honor i una segonaactitud, ms subtil, que s el que Mario Vargas Llosa anomena"la passiper les formes", s a dir, la passiper I'ambientcreata I'entorn de la mort, el cerimonialestablert per la cavalleriamitjangant cartells afixats a les ciutats, cartesentre els cavallers, etc. s la matangaentesa com a gran espectacle. en el qual, probableUn espectacle ment, el menys important sigui la presncia inevitable de la mort.

"Tirant lo Blanc"
Data
No tenim una data segurade redaccide la novella pero semblaque Martorell I'escrivi entreel 1460 i el 1468,any de la sevamort. El Tirant fou publicata Valncia el 1490 i reeditata Barcelona el 1497. Les traduccionsal castell i a I'itali no es (seglexvttt). A partir d'aquesferen esperar.La versi al francsfou molt Lardana tes traduccionsel Tirant aparegu com a material de ficci d'altresobres:l'Orlando d'Ariosto, Muclt ado about nothingde Shakespeare, elQuijotede Cervantes, .furioso etc.

Autoria
Ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabatla seva obra; el que s sabem segur s que quan es public a Valncia el | 494 fou ms o menys retocadaper Marti Joan de Galba. El filoleg Joan Coromines opina que la intervencide Galba es limit a,:d interpolar algun episodidurant I'estadade Tirant a l'Imperi Grec: b) refer alguns captolsde I'estada del protagonistaa Barbaria;c) ampliar I'eplegi, d) dividir el text en captolsals quals posd ttol. Fixem-nos, doncs, que el treball de Galba fou el d'un "poiidor" que en cap moment no alter de manera substancial el contingut de la novel.la.

Argument
La novel.la s'inicia amb les aventuresdel cavallerermita Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. que es dirigeix a un torneig amb motiu de les nocesdel rei d'Anglaterra.Alliqonat per I'ermit sobrela cavalleria. Tirant marxa amb els seus Rodes. Tirant acompanyants a Franqa.Siclia i on arriba a ser cap dels exrcits bizantins.Desprs d'una sried'aventures al nord d'Africa. torna a Constantinoble on es casaamb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina,i s nomenatCsar de I'lmperi. El matrimoni mor poc desprs; Tirant victima d'una malaltiai Carmesina a causadel dolor per la mort del seu marit. Al costatde I'acci militar de Tirant corre l'acci amorosa;acci amorosa no nicament de Tirant i Carmesina sin la dels altres personatges: la de Diafebus i del palau, la Estefania.la de I'emperadriui Hipolit. la de l'emperadori les donzelles 86

La novel.la de cavalleries."Curial e Gelfa". "Tirant lo Blanc

humanesdel princep Felip amb Ricomana i les extraordinries -per Viuda i la Reposada. Aquesta multiplicitat d'accol.laboracions de Plaerdemavida cions mant el lector sempreatent i evita de caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capitols massafeixucs,a causadels convencionalismes retrics de l'poca.

Modernitat de la novel'la
amb ms o menys entitat L'obra s el resultat de la suma de moltes novel.letes propia cadascuna, vertebradesper la presnciadel protagonista,per una llengua comuna i per una visi totalitzadoradel mn. Es pot parlar, doncs,d'un cert fragmentarismeestructuralque no afectael sentit unitari de la novel.la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencamentque el Tirant representa de la narrespecte rativa anterior. En efecte,I'obra de Martorell suposaI'abandgairebdefinitiu dels ideals medievals (religi, cavalleria). i l'apropiaci rpida dels ideals burgesos (plaer,ra, humor) per la qual cosano podem considerarel Tirant lo Blanc com convencional.A ms. el seu protagonistano s un cabauna novel.lade cavalleries llero andantesin un hdbil capitrin,com diu MenndezPelayo. Un altre signe de modernitat s, com en Curial e Gi.ielfa,I'explicitacidels fets mitjangantla logica i la ra i no mitjangant la fe i els seusmisteris.Aix, la novel.la s un compendi extraordinari d'estratgia militar i d'utilitzaci cientifica dels elements de la naturalesa. -tan detalladaMs importants que les escenes de batallesi de festescortesanes quals ment explicades-, sn les escenes els protagonistes de la vida diria. en les de tot artifici. amb tota la senzillesa i es mostren tal i com sn realment,despullats Aquestesescenes vnen recolzades espontaneitat de qu els homes sn capagos. en el sensualisme de qu estdimpregnadaI'obra, amb incursionsfreqentsen I'erotisme, i per I'alternanqanarraci-dileg.La sensualitati l'erotisme responena una filosofia vitalista totalment allunyadade la immorahtat i a la condici d'adolescents principals. L'alternanganarraci en tercerapersona/dileg i joves dels personatges part de I'autor de crear una atmosfera de versemblanga per respon a la voluntat mitjangant la rapidesa,I'expressivitat, la ironia i la naturalitat. En el Tirant la cavalleriabaentrat en crisi; en restenencarales formes externes, els la ficci per deixar pas torneigs,els idealsde la fe i de I'honor, pero ha desaparegut a la historia contempornia(la profanaci de Santa Sofia de Constantinoble,els la geografiaprecisa.etc.). Tamb s nova la manera noms d'alguns personatges, d'expressar-se, araja segonsles normes de la prosa renaixentista a la qual era tan societat valenciana afectaI'alta del segleXVi to solemnei oratori, llargs parlaments intercanvisde preguntesi respostes, retorics,lamentacions. etc. Contrriament,I'ideari burgs.modern, s expressat en un to col.loquial,dinmic i mordaq que dna al lectors la pauta de comportament-la psicologia- dels personatges. El Trant lo Blanc s. per tot el que hem dit. una fita important en la historia de la literatura universal.iA cavall de la tradici artrica i la novella moderna, ens preque malda per escapar-se sentauna societatdesgavellada dels lligams medievalsi participar que li ofereix I'ideari burgs,perqu.,"Io s'afanyaa de la nova vida temps perdut no es pot cobrar.'

87