TREBALLS CREATIUS PROSA MEDIEVAL 21B

1. L'avarcia del mercader, de Noelia Rui 2. La salvaci de la dona, de Lau!a "i#$e!t %. Exemple de la rabosa i el conill, de Vi&'( "a!&)a *. Exemple de la papallona i les abelles, d+,nde!#on Pa -i.o /. Jaume I ven Al-Nsir Salh i con uis!a "alencia, d+A!tu!o San&0a 1. #eclaraci d'amor, de M2ni&a Mu.o 3. $iran! lo %lanc, de Lu&)a Ba!$e!o 4. L'educaci masculina, de Lau!a "i#$e!t 5. La ven&ana con!ra %landn, de "uille!-o Ma!to#

Antologia de

IES 6OANOT MARTORELL DE VAL7NCIA 8 DEPARTAMENT DE VALENCI9 8 :e$!e! de 2;1*

1! de Bat<ille!at

L'avarcia del mercader

Una vegada un mercader anomenat Vicent, que es disposava a anar al port com sempre a comprar blat i arrs, va trobar-se un vagabund pel carrer que li demanava una moneda per poder menjar. Aquell va pegar-li una empenta amb la qual el tir a terra i rodol uns metres. Vicent continu el seu cam i quan va arribar a la seua destinaci va pensar: !i compre tot el blat i l"arrs que #i #an portat i aconseguisc que no vinguen m$s vai%ells la resta de la setmana, podria posar-#i el preus que volgu$s i &er-me ric en poc temps'. (e sobte aparegu$ el diable amb un barret que li tapava quasi totalment els ulls a trav$s del qual ei%ien les seues ban)es. (uia uns pantalons blaus i una capa negra oberta per tal que es pogu$s veure la seua samarreta verda *anava modern respecte a la seua +poca,. -l mercader, en veure.l, li digu$: - /are meua, entre el barret que quasi no dei%a veure la teua cara i la samarreta verda moc,... --#, e#, e#0 Amb la samarreta no et &iques, que $s l"1ltima moda que #a ei%it a l"in&ern, i el barret el porte ai% per que m"#a ei%it acne a la cara. 2u+ passa3 4.#e estat escoltant i t"anava a proposar si volies que et conceds un desig, per si comencem ai%,... - 5o0 6o sent, per &avor, concedei%-me el desig 7 li deman Vicent. - (.acord, #o &ar$ 7acced el diable. Al cap d"una setmana, es van tornar a veure al port. -l mercader #avia aconseguit el que volia i, amb les but%aques plenes de monedes d.or, va dir al seu bene&actor: - 8rcies per ajudar-me. - (e res, $s un #onor per a mi 7 contest l"altre. 2uan Vicent se n"anava, el diable comen9 a riure &ent grans riallades. :"altre no entenia per qu+, per continu el seu trajecte. :lavors va trobar-se una altra vegada al vagabund de la setmana anterior i aquest li va dir: - ;er &avor, dna"m diners, que no tinc res per menjar. -l mercader tampoc aquesta vegada no volgu$ donar-li res, per una de les seues mans va traure de la but%aca un saquet amb monedes d"or i li l.o&er dient: - 5oooo0 5o l"aga&es, $s meu i de ning1 m$s. ;er, que em passa3 -l meu bra9 no em &a cas0 ;el cam a sa casa, va anar repartint tots els diners que #avia guan)at a la gent que en necessitava. Aquest era el cstig del diable. 5<-:=A >U=? 7 @AB

La salvaci de la dona
Francesc d'Eiximenis podria escriure...

(es del principi dels temps -ll cre tot el que ens rodeja amb la seua per&ecci, per tota la per&ecci #a sigut corrompuda per ella, la dona, una aliman)a desllenguada que es crei% si des d.un principi no se la posa en sendera i se l.adoctrina amb severitat per l.#ome. :a dona, amb la seua ast1cia i poca vergon)a, s.empolvora la cara, s.acurta els vestits i parla sense mida del que a ella per natura no li correspon perqu+ a simple vista podem observar que la seua estructura i capacitat cerebral no la doten de l.intelClecte necessari per a comportar-se com ella desitja, amb llibertat total. ;er aquest motiu el sentiment esmentat s.#a d.eradicar des del moment que la dona t$ capacitat per a ser alli9onada. ;er, a &alta d.institucions per a la majoria de dones, jo encoratge als encarregats d.elles que no els dei%en llibertat &ins que no controlen la llengua, el comportament, la lu%1ria i el desvergon)iment propis de la seua esp+cie. :es mesures que propose #an d.estar en proporci amb el seu descontrol en la manera d.actuar: una #umiliaci p1blica al carrer per la seua imprud+ncia amb la roba o una bu&etada per la seua llengua massa descontrolada, per sense trencar-li els ossos. 4otes les mesures que s.#i prenguen sn sempre pel b$ i la salvaci de la dona, tot el que &em est destinat a salvar la seua nima perqu+ el nostre !en)or ai% #o mana. :AU>A 8=!B->4 7 @AB

A l'estil de Ramon Llull: Exemple de la rabosa i el conill

Un conill que estava cansat del verd prat i la diversa &auna del camp, volia anar al bosc en busca de noves e%peri+ncies i proporcionar una nova dieta a la seua conillera i als cat%aps. !ense pensar-#o molt, decidit i amb valentia, anunci: -/e.n vaig a e%plorar noves Dones en busca d.aliments. Alg1 vol acompan)ar-me3 5ing1 va respondre i el conill rpidament ei% a descobrir nous camins sense veure-#i cap perill. (e sobte, una rabosa el va veure, li va par+i%er un bon plat per a sopar i amb cautela i precisi, segu al conill. -l conill continuava el seu cam observant totes les novetats quan, de colp i volta, la rabosa l.atur: -Bona tarda, bonic. Eom, tu per ac3- salud la rabosa amb un to simptic, al que el conill va respondre: -Volia noves e%peri+ncies, passejar i buscar aliments m$s variats. Ara tirar$ pel cam dret. :a rabosa pens com engan)ar el conill i, per la seua intelClig+ncia i ast1cia, prompte se li acud una idea. :i va dir al conill que ella conei%ia prop d.aquell bosc una Dona amb molta varietat de plantes i molt pac&ica. -l conill, con&iant en la rabosa, la va seguir. -n arribar, el conill s.adon que no #i #avia res del que la rabosa li #avia e%plicat i, ales#ores, aquesta es llan9 sobre ell. -l conill va ei%ir espaordit i corrent tant com podia. Eansat, s.atur vora un riu. <bservant al seu voltant va veure una gran esplanada amb molts tipus de vegetals, arbres i matolls, on la seua conillera i els cat%aps podrien viure de manera m$s plaent i tranquilCla. /oralitat: F2ui no s.arrisca no travessa la marF. /ai cal &iar-se totalment dels altres, perqu+ no saps quina intenci tenen. /oltes vegades un matei% troba la soluci als problemes sense Fl.ajudaF de ning1. Eada persona pot prendre la decisi correcta perqu+ ning1 es conei% millor que a si matei% i sense adonar-te.n, la soluci pot estar davant de tu. !ols tu t.en&rontes a ei%os moments i #as de tirar avant tot sol, sense dependre de ning1. V=EGH 8A>EIA ::-(J 7 @AB

Exemple de la papallona i les abelles

2uan la rabosa va veure que la seua estrat+gia de con&ondre al rei &uncion, es va decidir a contar una altra #istria que tenia davall de la mnega i que de segur dei%aria al rei tan tranquil i obedient com ella desitjava. Ales#ores la rabosa comen9 a relatar: --n un bellssim camp al costat d"un estan), solia viure una papallona molt #ermosa i admirada pels altres insectes. :a papallona era molt estimada per colnies de tot tipus men)s per les abelles, que li tenien gelosia perqu+ era molt respectada. = &ins i tot pels #umans, que quan passaven per all l.acariciaven i li parlaven com si &ra una coneguda. (e sobte, el rei ansiosament digu$: ->abosa, pots contar d.una vegada com acaba la #istria3 -5o m.interrompeu, sen)or. ;aci+ncia, -va dir la rabosa al lle i va continuar-. :es abelles estaven &artes de ser men)spreades i del &et que ning1 les volguera ja que &ins i tot els %iquets, quan les veien, corrien perqu+ els &eien &stic. Ales#ores van idear un pla per acabar amb l.encant de la papallona. -lles la volien morta, ai% $s que una nit van anar totes a l.arbre on ella dormia. :a papallona, en adonar-se.n, crid &ort i despert els seus amics, que de seguida la van ajudar. = ara s, vaig amb el &inal -va dir mirant al lle-. Van obligar les abelles a viure llun) de la resta d.insectes. ;er en acabant intervingu$ la papallona i va dir que no calia que mogueren, ja que elles tenien les seues &amlies segures all. !eguidament digu$ que seria ella la que se n"aniria per tal que tots pogueren viure en pau. 4al era la bondat de la papallona que no li import abandonar la seua llar per tal de protegir els seus amics ja que, de segur, les abelles intentarien &erir qualsevol insecte que l.ajudara. -l lle va demanar a la rabosa que li contara qu+ pretenia amb la #istria. -!en)or >ei -va dir la rabosa molt insegura-. 5om$s volia &er-vos saber que vs sou ac la papallona i que tots estem disposats a ajudar-vos en el moment que us ocorreguera qualsevol cosa. ;odeu estar totalment segur i con&iar en nosaltres. -l que ning1 sabia era que la rabosa #avia canviat el &inal del seu relat a &avor dels seus interessos. -n la #istria vertadera ning1 ajud la papallona quan cridava als seus amics encara que tots l.escoltaven com so&ria. Va ocrrer perqu+ aquells que ella considerava amics, tamb$ li tenien enveja i gelosia i l.odiaven en secret, tal com li succeKa al rei. Ai% doncs, ning1 no $s tan amic ni tan bo com aparenta i com creiem. Lnderson ;aDmiMo - @AB

Jaume I ven Al-N sir !al " i con#uista $al%ncia

Neia cinc dies que mantenem l.assetjament sobre Val+ncia i sis que vam enviar un missatge per tal que els de&ensors de la ciutat es rendiren i l.abandonaren, per amb la seua negativa ens vam veure obligats a atacar la ciutat de nou perqu+ ai% #o volem i perqu+ ai% ens #o #a manat ($u. = despr$s de cinc dies d.atacs vergon)osos i pat+tics dirigits pels nobles (on ;ero Eornell i (on 5uno que com a resultat van aconseguir la p+rdua de nombroses vides en&ront dels moros, 5s vam decidir dirigir personalment l.atac sense &er cas a les advert+ncies de l.Arquebisbe de 5arbona que temia per la nostra salut ja que &a uns dies vam ser &erits per una sageta al cap. -ns vam posar l.armadura, pujrem al nostre cavall i des&ilrem per davant de la #ost per a anunciar-los que serem nosaltres els que els acompan)arem en l.atac. -ns vam posar en mar%a amb els nostres soldats darrere nostre. A la nostra dreta ens acompan)ava -i%im$n d.Urrea i a la nostra esquerra (on ;ero NernOndeD d.A9agra, dos #mens dignes i valents que ens acompan)arien en aquesta missi per a alliberar la ciutat de les urpes dels moros i de les seues creences. (e cam a la pla9a ens trobrem amb un grup de soldats moros als quals vam o&erir clem+ncia si es rendien, per com que s.#i van negar, els ajusticirem amb prestesa. Vam arribar a la pla9a i vam veure un gran e%+rcit moro en&ront de nosaltres, ens superaven en nombre i ens van rodejar rpidament. Vam dirigir-nos cap als nostres soldats perqu+ no &ugiren i es mantingueren drets en&ront del seu rei i de ($u. -ls moros es preparaven per a atacar i ens era impossible escapar d.all ai%. Vam adonar-nos com alguns dels moros miraven a un altre de millor vestit i amb un gran turbant i vam descobrir que ell era el cap de l.e%+rcit ma#omet a Val+ncia. :lavors vam desembeinar la nostra espasa i ens dirigrem al lder moro. Bai%rem del cavall i li vam proposar que el guan)ador d.un combat celebrat entre ambds tindria el dret de autoproclamar-se sen)or de Val+ncia. /ai #aurem reptat a un moro, coneguts per ser traKdorencs i astuts, si no &ra la nostra 1ltima esperan9a. -l moro es va presentar com Al-5Psir !alP#, sen)or de les #osts a Val+ncia i anomenant-se el millor guerrer de tot Al-Qndalus. -stos ttols i gestes nom$s van aconseguir augmentar la nostra nsia per guan)ar el combat i o&erir la nostra victria a ($u. ;ressionat per no semblar un covard, el moro va acceptar el nostre repte i encomanrem la nostra nima i la nostra sort a ($u, i va ser el propi ;are Ereador qui va guiar la nostra espasa per a donar mort al moro, per no vam tindre tanta sort com per a v$ncer sense #aver sigut &erits. -n un moment del combat la seua espasa ens va &erir al bra9 i sagnvem abundantment, vam donar les grcies a ($u i vam obligar als moros a complir la paraula del seu di&unt lder. Al cap d.uns moments de caos, acordrem amb ells que #aurien d.abandonar la ciutat i nosaltres els dei%arem partir mostrant la misericrdia de qu+ nom$s podem &er ostentaci els cristians. (els cinc dies que els vam donar com a lmit per a ei%ir de Val+ncia, als tres dies ja l.#avien abandonada tots aquells que no volien pertn)er al nostre majestus i cristi regne. -l primer que vam &er en conquerir Val+ncia va ser manar que tots els nobles agraKren el triom& a ($u, ai% com tots el nostres vassalls. Arturo !anc#a - @AB

Declaraci d'amor

Quan Tirant s'assabent que Carmesina volia parlar amb ell, sense perdre temps va pensar de fer-li una declaraci d'amor amb una carta ja que no tenia valor per confessar a la cara qu sentia. Tirant es pos a escriure-la, tenia tantes coses a dir-li que no sabia per on comenar i tampoc sabia com s' o prendria Carmesina, tenia por i a la matei!a ve"ada esperances. Quan va acabar d'escriure va anar tot se"uit a la cambra de Carmesina, li va entre"ar la carta i se'n va tornar amb el pas lleu"er per tal que ella la lle"ira quan ell ja no esti"uera present. Carmesina va quedar-se un poc sorpresa per aquesta entre"a, per# va obrir la carta i la va comenar a lle"ir. Estimada Carmesina, El primer encontre que vam tenir va marcar un gran canvi en la meua histria. Des que et vaig vore per primera vegada em vaig enamorar perdudament de tu, princesa, i vaig caure en una gran melancolia. Com que sc tmid, em costa molt fer-te aquesta declaraci, per necessite que spigues el que sent per tu, Carmesina, princesa meua, no puc aguantar-ho ms en silenci. Els meus sentiments per tu sn molt grans, i cada vegada que et veig, ms grans es fan. Et necessite per tal de viure Carmesina, ets el meu cel, el meu ngel, la meua esperan a, la meua vida, ets tot per a mi i necessite passar la resta de la meua vida al teu costat sense haver de separar-nos mai. Carmesina va acabar de lle"ir la carta i es va quedar bocabadada. $a sabia que Tirant sentia coses per ella, per# el que no sabia era que els seus sentiments eren tan forts. %s va adonar de la sort que tenia, ja que sentia totalment el matei! amor per aquell cavaller, l'amava amb totes les seues forces. &a princesa no va saber qu dir-li al cavaller quan aquest va apari!er de sobte a la seua cambra, per# llavors no van fer falta paraules, Tirant li va fer un pet, el m's "ran que li avien donat mai. %stava perdudament enamorada d'ell, era el seu ome, el seu cavaller i el seu futur marit. (nica (u)o* + ,-.

Treball creatiu ''Tirant lo Blanc''

Tirant i Carmesina avien quedat aquella matei!a nit a la sala del palau on Tirant s'anava a declarar. /avia passat tot el dia molt inquiet i entusiasmat perqu arrib's l' ora. 0 mesura que s'anava acostant el moment Tirant es posava cada ve"ada m's nervis. Tirant va arribar a la sala del palau i comen a buscar la Carmesina com un boi" perqu volia declarar-li el seu amor. %s va adonar que a la sala i avia moltes dones boniques per# cap ni una com el seu amor, la Carmesina. 1espr's d'estar una bona estona buscant-la, va veure al jard2 una bella dama amb un vestit blanc precis. 1e se"uida es va adonar que aquella dama era la Carmesina. &a seua bellesa era incomparable amb qualsevol altra dama de la festa del palau. Quan la va veure es va diri"ir cap a ella amb una preciosa flor a la m i una carta on li e!plicava tot el seu amor. -3 , la meua Carmesina. /e estat esperant aquest moment des del primer dia en qu et vai" veure. %t lliure aquesta flor i aquesta carta al matei! temps que et lliure el meu amor. 4o vull que em contestes ara. 1em a aquesta matei!a ora, en aquest matei! lloc, me'n dirs la resposta. 0 la Carmesina no li va donar temps a contestar-li. 5e'n va anar i quan va arribar a la seua abitaci es va adonar que en els ptals de la flor Tirant li avia demanat matrimoni. 4o s' o va pensar ni un moment. 0l dia se"6ent va diri"ir-se al matei! lloc i li va donar la resposta. - 3 , el meu cavaller, no dubtaria ni un moment a casar-me amb tu. 5aps que pense el matei! que tu. Quan et vai" vore sabia que series el meu ome. %ls dos, molt felios, se'n van anar a fer un passei" pel jard2, molt enamorats i entusiasmats pel seu comprom2s. &uc2a .arbero + ,-.

L'educaci masculina
Una Eiximenis femenina

&' ome a si"ut creat per nostra 1eessa per a la supervivncia femenina com a espcie dominant del mn. &' ome 's un 'sser necessari, per# rude, brusc i lent perqu nostra 1eessa volia el nostre domini com a espcie superior que som les dones i va crear l' ome amb moltes imperfeccions que el fan tan 7til com un bou de crre"a que ens facilita la vida fent les tasques pr#pies d'aquests8 carre"ar amb sacs, divertir-nos amb les seues rudeses i eliminar de la nostra vida el treball dur per tal de dei!ar-nos lliures per a les nostres activitats pr#pies, molt m's intel9lectuals. :er ai!# no dei!eu als vostres marits, fills i pares que embruten els llibres amb les seues mans aspres fetes per a treballar; no intenteu que aprecien l'art o la m7sica, no perqu ells no volen sin perqu no poden. &a seua espcie est feta per a tasques inferiors, per ai!# no casti"ueu els vostres marits perqu no spi"uen distin"ir la bellesa o la intel9li"ncia; dei!eu-los fer el que per la seua natura 's propi d'ells, la crre"a de les coses pesades. Tan sols cal mirar-los per a saber a qu estan destinats, i no intenteu refinar-los i educar-los perqu provocareu un 'sser infernal, incapa de se"uir conversacions i ni tan sols d'asseure-vos a una cadira amb "entilesa. %ls #mens que tenen ei!e comportament per ells matei!os, cal allionar-los amb la cruel umiliaci pel seu propi b' i per tal que no cai"uen en l' orror de l'etern infern. ,n treball de &aura <isbert + ,-.

Blandn de Cornualla
La venjana contra Blandn
=eia ja tres an>s de la celebraci de les bodes de .land2n i <uiot quan un mat2, mentre les dues "ermanes, .rianda i ?rlanda, estaven passejant pels voltants del castell, i van apar'i!er deu poderosos cavallers, tots ben armats i buscant batalla. @an perse"uir les dos don*elles i van atrapar .rianda, mentre que ?rlanda va poder escapar i entrar en el castell.

1ins del castell, ?rlanda intentava e!plicar al seu esp#s <uiot i a .land2n el que avia passat fora8 -3 las de mi, qu i faremA Qu i farem per a salvar la meua "ermanaA 0quells cavallers que an perse"uit .rianda i a ns volen a .land2n, volen venjana. -<uiot, en canvi, es va mostrar m's tranquil i intent calmar la seua esposa. (entrestant, el 5en>or dels deu cavallers retenia .rianda per a fer ei!ir de la fortalesa a .land2n. .land2n i <uiot van pujar al cim de la torre per a parlar amb aquell cavaller que s'atrevia a raptar a l'amada de .land2n de Cornualla. :arlant tots tres, <uiot s'adon que era l' ome que l' avia empresonat i amb qui .land2n lluit a tota ultrana fins que el cavaller es va rendir8 -3 , intrpid .land2n. %m vas "uan>ar injustament, no estvem en les matei!es condicions. @ull que isques a demostrar-me que ets un "uerrer o no tornars a veure la teua estimada amb vida. -Tu, una altra ve"adaA $a et vai" "uan>ar una volta, no tinc problemes de fer- o novament, per# si li toques un cabell a .rianda, no ei!irs viu d'ac2, malparitB -Com t'atrevei!es a maleir-me, covardA .ai!a a lluitar com un ome, :enses tornar a "uan>ar-meA (al sies tu natB .land2n ja anava escales avall per enfrontar-se amb el sen>or i els seus cavallers, per# <uiot el va parar per a fer-lo refle!ionar8 -3n vas, amic meuA .usques una mort se"ura, .land2n. -(olt volenters acceptaria l'arribada de la mort per tal de salvar la meua amada i de retruc acabar amb aquest fill del dimoni. -:er ma fe que no podrs aconse"uir- o sol. Tots dos sabem que em necessites en aquesta batalla. -4o, <uiot. Tens esposa i un fill de cam2 al mn. 4o puc dei!ar-te combatre. 0 m's, tan sols em busca a mi.

-1'u n' aja "rat al meu fill, per# jo combatr' al teu costat, amic.

.land2n estava preparant-se per la batalla i <uiot s'acomiadava d'?rlanda quan el primer ei!2 del castell i encall la porta per fora per tal que <uiot no po"uera ei!ir. 0quest, maleint a .land2n, va comenar a plorar. .land2n o feia per a salvar-li la vida8 -4o faces compte de mi, vell amic, la mort m'arribar ui, per# tu as de mantindre aquest castell. %spere que al"un dia podrs perdonar-me <uiot. .land2n es diri"2 cap a on estaven tots els cavallers i els crid8 -%stic ac2, ja sc vostre. 0llibereu la meua amada, 's a mi a qui busqueu. -:ensava que no vindries, .land2n, -di"u' el sen>or-. /aurs de batallar amb aquests deu cavallers si voleu capturar-me a mi. -1e bon "rat o far' i prompte acabar' amb tu tamb'.

0les ores, .land2n amb "ran remor, es va llanar sobre els cavallers i d'un colp certer mat al primer. %ll rebia moltes ferides i sa"nava, per# anava disminuint el nombre de rivals que i quedaven. Tots ajustats mantenien una cruenta batalla amb les seues espases. 1e tant com .land2n colpejava, va trencar-ne la seua i va aver d'a"afar la que empun>ava un dels morts per a poder continuar la lluita. 1espr's d' aver lluitat aferrissadament i aver venut els deu cavallers, .land2n an a buscar el sen>or i a rescatar .rianda. @an comenar a lluitar, per# el sen>or avia millorat des de l'7ltima ve"ada i .land2n estava ferit i es"otat. 4o podia ni alar l'espasa del terra i, quan el sen>or estava a punt de matar-lo, apare"u' <uiot, que avia bai!at amb una corda per la torre i avia recorre"ut tot el camp de batalla fins encontrar al seu amic abans que fra tard.

1espr's que <uiot matara al sen>or i salvara al seu amic .land2n, anaren al castell amb .rianda. Tots ple"ats o celebraren, per# aquesta lluita avia si"ut massa per als dos cavallers,

necessitaven descansar i tindre una vida normal al costat de les seues estimades. @an refle!ionar i decidiren abandonar les armes per a dedicar-se a les seues fam2lies. $a i avia a"ut prou morts. <uillermo (artos - ,-.