Tema 1.

L Islam i Al-Andalus
1. Introducci
L islam, com el judaisme i el cristianisme, s una religi monoteista que creu
en el mateix Du nic. All pels musulmans. Segons els seus seguidors, ha
estat tramesa per Du als homes per mitj d un profeta anomenat
Mahoma.
La nova religi la va comenar a predicar
Mahoma al segle VII a Arbia. D on era
originari.
Desprs de la mort del profeta, els
musulmans escamparen lislamisme per
frica, sia i part d Europa per mitj de
la jihad o guerra santa.


L 711 els musulmans van comenar la conquesta de la Pennsula Ibrica,
llavors controlada pels visigots, van ocupar el territori fcilment i es van
quedar fins a 1492. L estat que van crear va rebre el nom d Al-Andalus.
Observant l eix cronolgic ens podem adonar de la seva evoluci canviant.







2. L aparici de l Islam. Fitxa 1 i 2
L islam t el seu origen a la pennsula
desrtica d Arbia. Els seus habitants
eren bsicament caravaners, ramaders
nmades i agricultors que depenien dels
oasis. Eren politeistes, adoraven les
forces de la natura i prestaven culte a
dols i objectes. Tenien a la Meca un
centre religis important on es conserva
la famosa pedra negra de la Kaaba, on
acudien pelegrins d arreu del territori i
es celebraven fires comercials.
Mahoma va nixer a la Meca cap a l any
570 on ben aviat va quedar orfe. Va ser educat pel seu oncle i va treballar
com a pastor, assalariat i caravaner.
A 25 anys, va entrar al servei de Jadiya, una vdua rica, amb la qual es va
casar i va tenir 7 fills. Era un home molt religis i havia entrat en contacte
amb cristians i jueus. La seva posici li permetia retirar-se a meditar a la
cova d Hira, als afores de la Meca.
La tradici diu que l arcngel Gabriel li va anunciar all que era el nou
profeta d All (Du en rab) i havia de predicar una nova religi basada en
la submissi a la voluntat de Du: l islam.
Mahoma va comenar a predicar la nova religi a la Meca. Demanava que s
abandonessin les antigues creences politeistes i criticava el negoci muntat
al voltant de les peregrinacions i els dols. El seu missatge no va ser ben
acceptat i va ser perseguit igual que els seus seguidors.
Va haver de fugir de la Meca l any 622, s l anomenada hgira o fugida,
data que marca l inici del calendari musulm. Refugiat a la ciutat del
profeta, Medina (Yatrib), va aconseguir convertir els seus habitants a la
nova religi i amb la seva ajuda va atacar la Meca el 630 i va destruir tots
els dols tret de la Kaaba.






Quan va morir, l any 632, Mahoma havia dominat Arbia i la majoria d rabs
ja eren musulmans (creients).

3. L Islam. Fitxa 1 i 2
L Alcor s el llibre sagrat dels
musulmans i cont les veritats que
All va revelar a Mahoma i que
desprs de la seva mort, van ser
aplegades i escrites. El llibre
estableix les bases de la religi i
els reglaments de la vida
quotidiana i socials dels creients.
Hi ha tamb d altres llibres importants com la Sunna, que recull fets de la
vida de Mahoma.
All s l nic du, etern i totpoders, res no li s comparable i ni tant sols
es pot representar en imatges, com tampoc Mahoma, s per aix que
apareixen amb el rostre cobert per un vel blanc.
L islam no t sacerdots, per hi ha directors d oracions (imams) i doctors o
intrprets dels textos sagrats (ulemes).
L islam presenta vries branques o tendncies, les principals sn:
- El sunnisme, grup majoritari, defensa que la direcci de lislam ha d
estar en mans dels califes sense tenir en compte els llaos de sang
amb Mahoma.
- El xiisme, grup minoritari, creu que la successi de Mahoma correspon
als descendents d Al, cos i gendre del profeta.
L enfrontament pel poder ha estat constant al llarg de la histria entre
aquestes i altres branques i actualment encara persisteix.





Basant-se en l Alcor, l islam sost uns principis bsics d organitzaci
religiosa, socials, econmica i poltica:
- El poder s de Du que el delega ens els califes.
- Du s el propietari de totes les coses, els homes noms en fan s.
- L almoina s obligatria aix com l ajuda mtua. Est prohibit fer
prstecs amb inters.
- El cad s el responsable d aplicar les lleis i fer justcia i s elegit
entre els millors.
- Els textos sagrats o les seves interpretacions, parlen dels sistemes d
herncia, de la condici de les dones, la poligmia, ...
















EL ISLAM
OBLIGA
Creer en un solo Dios: AL
Orar cinco veces al da
Ayunar en el mes del Ramadm
Dar limosnas
Peregrinar a la Meca, por lo menos una vez en
la vida
PERMITE
La poligamia y el divorcio, se acepta la esclavitud,
PROHIBE

Comer carne de cerdo

Tomar bebidas alcohlicas

Practicar juegos de azar y vestir de manera
impdica
















3.1Les mesquites. Fitxa 3
Les mesquites sn, com les sinagogues jueves o les esglsies cristianes, lloc
de culte, d ensenyament i de reuni dels creients.
Els musulmans es reuneixen en ella, especialment el divendres, per estar
sota la direcci de l imam.
L estructura de la mesquita s caracterstica i molt simple: un gran pati
obert, una sala d oracions i un minaret. L estructura recorda a la casa de
Mahoma.
A la imatge pots observar les parts ms destacades d una mesquita.
Escolta ara com el muetz crida a l oraci des del minaret
http://www.youtube.com/watch?v=kiSA3ApJuI8&feature=fvwrel


Los musulmanes
distinguen entre:
IMAN Creencias
En Al
En los ngeles
En los demonios
En el juicio final
En la predestinacin
IBADAT Deberes
Profesin de fe: no hay ms dios que
Al y Mahoma es su profeta. Sahada
Ayuno
Oracin
Limosna
Peregrinacin a la Meca
















4. L expansi de l Islam. Fitxa 4
Observa aquesta animaci:
http://www.aularagon.org/files/espa/ON_Line/Historia/CMLG10EdadMed/Mapa_expansion_Islam.swf






L expansi va ser rpida, en part per la debilitat del vens ( perses i
bizantins). Totes les conquestes es feien en nom de la religi, la guerra
santa o gihad, per l objectiu principal no era convertir els pobles
sotmesos.
Es permetia que aquests pobles continuessin practicant la seva religi a
canvi de tributs o taxes.
Els musulmans gaudien per d avantatges socials i econmics i aix va
animar als habitants del territoris conquerits a convertir-se a l islamisme,
especialment entre els ms senzills, que veien en la guerra santa la
possibilitat d arribar al parads.

5. L islam a la Pennsula Ibrica: Al-Andalus . Fitxa 5
5.1 La conquesta
Al comenament del segle VIII els musulmans van iniciar la conquesta de la
pennsula des del nord d frica. Els exrcits, formats majoritriament per
berbers, dirigits per una minoria rab, van travessar l estret de Gibraltar
l any 711, van entrar per Tarifa i comenaren l ocupaci del regne visigtic.
Els visigots dividits internament no van poder frenar l avan musulm i en
poc ms de 7 anys els musulmans ja controlaven la Pennsula llevat de les
zones ms muntanyoses o despoblades i de la franja asturiana. Roderic, rei
visigot havia mort a Guadalete, i Tariq i Musa
s havien fet amb el control del territori.
La poblaci va oferir poca resistncia, es
tractava de dependre d altres senyors. La
noblesa pact amb els conqueridors per
conservar les terres i el poder.







5.2 Lemirat dependent de Damasc
Controlat Al-Andalus, va passar a ser una provncia o emirat dependent del
califat omeia de Damasc, amb capital a Crdova . Un val o governador
exercia el poder en nom del omeies.
Durant aquest perode es va continuar la conquesta travessant el Pirineus
per els musulmans van ser derrotats a Poitiers al 732 i es van replegar un
altre cop a la Pennsula. Berbers i rabs van iniciar llavors enfrontaments a
causa del repartiment de terres.

5.3 L emirat independent
A mitjan segle VIII, en qu els califes de Damasc van ser deposats pels
abbssides de Bagdad, lltim membre de la famlia omeia, Abd- al-Rahman
I (756-788), es va establir a Al-Andalus, trencant vincles poltics amb
Bagdad per no religiosos.
El creixement econmic i cultural va ser molt important per tamb durant
aquest perode les disputes entre famlies nobles van ser constants i tamb
les baralles entre musulmans i mossrabs (cristians en territori musulm).
5.4 El califat de Crdova
L any 912, en qu va accedir al poder Abd al Rahman II, l Al-Andalus es
trobava en un situaci complicada: lluites amb els cristians del nord,
baralles internes, comer martim amenaat per pirates... L emir va saber
dominar la situaci i imposar la seva autoritat, tant que va decidir
independitzar-se religiosament i es va proclamar califa dels creients d AL-
Andalus. D aquesta manera neix el Califat independent amb capital a
Crdova (929-1036). Va ser una etapa d estabilitat, expansi econmica i
cultural.
5.5 Els regnes de Taifes
A partir de 1008 la unitat del califat es va desintegrar, fragmentant-se en
ms de 25 regnes, les taifes, que funcionaven com una mena de ciutats





estat. Algunes van ser prsperes econmicament per no van poder frenar l
avan dels exrcits cristians dels nord. Els almorvits i els almohades,
procedents del nord dfrica van venir a ajudar per els cristians cap al
segle XIII ja havien conquerit gaireb totes les terres d Al-ndalus




5.6 El regne taifa de Granada. Fitxa 6
La taifa de Granada va ser l nica que va sobreviure a l avan cristi. Era
governada per la dinastia nassarita.
Ocupa l actual provncia de Mlaga, Almeria i Granada i una part de Cadis.
Era un territori amb ports comercials molt importants i una agricultura de
regadiu molt prspera. La seva riquesa li va permetre mantenir-se viva
pagant impostos extraordinaris als reis de Castella.
Finalment al 1492 va ser ocupada pels Reis Catlics.









Fitxa 10. Comparar textos.

5.7 Al-ndalus a Catalunya.
Fitxa 7
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18154&p_ex=l%27islam%20a%20
catalunya















5.8 L economia i la societat andalusines. Fitxa 8
5.8.1 les activitats econmiques

5.8.2 L organitzaci social


















5.8.3 Una ciutat hispanomusulmana


6.La cultura
Entre els segles VIII i XII la civilitzaci islmica va tenir una etapa d
esplendor en contrast amb l Europa feudal cristiana, rural i empobrida.
El fet que l rab fos llengua comuna va permetre que els coneixements es
transmetessin rpidament entre els territoris .





Es van incorporar coneixements grecollatins,
perses, egipcis, indis...i s estimularen els propis.
Cal destacar els estudis matemtics i les
cincies aplicades: nombres arbics (procedents
de l ndia), sistemes hidrulics i d irrigaci,
fabricaci de porcellana i de paper, elaboraci
de perfums, blsams i olis...Tamb tenien uns
amplis coneixements de medicina i cirurgia i van
desenvolupar l astronomia.
Van confeccionar mapes i cartes nutiques per
facilitar la navegaci i tamb van perfeccionar la
brixola i l astrolabi que permetia la navegaci
utilitzant com a referncia els astres i no la costa.
Van innovar tamb en el camp de la tcnica bllica, fabricant armes de gran
qualitat i construccions d assalt que superaven muralles. Dels mongols van
aprendre ls de la plvora i del can.
Filsofs, metges, astrnoms, agrnoms, qumics... van trobar a Al-ndalus un
espai on desenvolupar la seva activitat.
(revista pgina 140-141 llibre Teide)
7. lart islmic
l art va rebre notables influncies dels nombrosos territoris pels quals es
va estendre.
El fet que el llibre sagrat prohibeix la representaci d imatges sagrades va
generar que l art islmic dediqus especial atenci a l arquitectura i les art
decoratives.
En arquitectura predominen les construccions de ma , material pobre que
es cobreix amb una decoraci abundant amb marbres, mosaics, pintures,
temes epigrfics, geomtrics o vegetals de gran bellesa.
Es construeixen mesquites, palaus, mercats, banys, ... on sempre apareixen
arcs (especialment lobulats i de ferradura) i cpules.





Pel que fa a les arts decoratives, destaca la cermica i la decoraci de
llibres amb miniatures.