El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

34

DIUMENGE
23 DOCTUBRE DEL 2016

Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida

societat

El debat sobre les tasques escolars a casa

Deures,
dentrada
Els pares inicien accions per
exigir que es redueixi la
crrega de tasques escolars
MARA JESS IBEZ
BARCELONA

i laprenentatge est a tot

arreu, com asseguren la
majoria de pedagogs, si
els nens poden aprendre
sortint a passejar, anant a comprar
a una botiga prxima o ajudant els
pares a la cuina, per qu els professors segueixen entestats a posar
deures? Si les tasques que els estudiants han de resoldre a casa sn
exercicis repetitius i memorstics,
que es donen de forma general a tota una classe sense tenir en compte
el ritme daprenentatge de cada
alumne, aquests deures tenen poca ra de ser, reflexionava recentment Maria Vinuesa, membre de la
junta de lassociaci pedaggica
Rosa Sensat.
Coincideixen amb ella, i de
forma gaireb clamorosa, ms
de 12.000 associacions de pares
dalumnes, agrupades en la confederaci Ceapa, que aquesta setmana han comenat a enviar als
collegis pblics dels seus fills cartes demanant als mestres que alliberin els nens dhaver de fer tasques escolars durant els caps de
setmana de novembre. El boicot es
fonamenta en largument que els
deures sn un mtode pedaggic
injust, inefica i contraproduent.
Tamb aquesta setmana, el PSOE
ha presentat una iniciativa al Congrs per crear una comissi que reguli els deures.
EL MODEL FINLANDS / Hem demanat

moltes vegades asseurens a debatre sobre els temps escolars i els

mtodes densenyament que necessiten i mereixen els nostres fills,
argumenta la Ceapa. Sn temps i
mtodes, insisteix la confederaci, que en pasos que aconsegueixen millors resultats educatius, com Finlndia o Alemanya, fa
temps que ja tenen adoptats i que
els permeten educar millor, ensenyar millor i respectar a la vegada
els drets dels menors, afegeix
lentitat, que a Catalunya t com a
associadalafederacidassociacions
de pares dalumnes deducaci secundria (Fapaes).
Els impulsors de la innovaci pedaggica, les escoles que

NO

Els defensors de la nova

escola defensen exercicis
personals per a cada nen

HORES DEDICADES A DEURES

NENS DE 13 ANYS. MITJANA PER SETMANA

2012

2003
0

HORES

10

Finlndia
Corea del Sud
Sucia
Portugal
Jap
Alemanya
Noruega
Mitjana OCDE
Frana
Grcia
Blgica
Hong-Kong
EUA
Espanya
Irlanda

El problema s que aquests aprenentatges els fan a ritmes molt diversos segons el seu nivell socioeconmic,
reconeix el pedagog, que alerta,
com ha fet tamb lOCDE, del risc
que les tasques escolars (com les activitats extraescolars) contribueixin a ampliar la bretxa entre els estudiants de nivell socioeconmic
alt i mitj i els alumnes que pertanyen a famlies ms desafavorides.
Per aix, cada vegada sn ms
els experts que recomanen als professors que facin un pas endavant
cap a lensenyament personalitzat,
que va ms enll de laprenentatge
per competncies, que s el que
sha estat implantant aquests ltims anys, assenyala Ismael Palacn, director de la fundaci Jaume
Bofill. La personalitzaci de la formaci implicaria uns deures adaptats al ritme daprenentatge de cada alumne, en funci de les seves
necessitats educatives.
Mentrestant, lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS) ha llanat
advertncies sobre el tema, avisant
de lalt percentatge destudiants espanyols que pateixen estrs per culpa dels deures. Ho xifra en fins al
70% en les noies de 15 anys, un dels
ms alts dEuropa. De mitjana els
nens espanyols dediquen sis hores i
mitja setmanals a realitzar tasques
escolars a casa. H
LA BRETXA SOCIOECONMICA /

Itlia
Font: Informe PISA

estan implantant noves formes

densenyar, basades en mtodes
que situen lalumne en el centre de
laprenentatge, sn un altre dels
collectius detractors dels deures,
almenys en el seu format tradi
cional.
Perqu aqu, adverteixen alguns pedagogs, sobre un altre debat: de quin tipus de deures parlem? Des del moment en qu aprenen les seves primeres paraules (i
ho fan a casa) fins quan van al teatre o fan una excursi amb la seva
famlia, els nens no paren de fer
deures, perqu estan aprenent permanentment, constata el filsof
i pedagog Gregorio Luri. Aquests
sn els deures bons, segons definici de Luri. Sn les tasques que totes les famlies haurien destimular
i animar que els seus fills realitzin.

EL PERIDICO

LOCDE avisa
que uns deures mal
dissenyats amplien
les desigualtats socials
entre alumnes
LOMS assegura que
a Espanya les tasques
causen un alt estrs al
nen, que els dedica ms
de sis hores setmanals

Jana, Neus, Olatz i Laia, alumnes de lEscola del Mar, en la seva hora de treball.

Lescola no hauria
de colonitzar
la vida familiar
M. FERNNDEZ ENGUITA Socileg
M. J. I.
BARCELONA

Mariano Fernndez Enguita dirigeix el grup dEstudis i Anlisi

de Sociologia de lEducaci de la
Universitat Complutense de Madrid, on ha investigat sobre desigualtats escolars, lorganitzaci
dels centres i la professi docent.
Aquest dissabte ha participat en
les jornades Aprenentatge 360o,
organitzades pel Collegi Montserrat.
Vost est a Barcelona participant en un frum dintercanvi sobre com ha de ser leducaci del

segle XXI, creu que tenen cabuda els deures escolars en aquests
models?
No pot ser que el collegi colonit
zi la vida familiar, que les tasques
escolars envaeixin les llars noms
perqu les escoles han decidit concentrar els seus horaris i es trobin
que han de donar feina per fer a casa. Dit aix, jo opino, de totes maneres, que no existeixen frmules
homognies i que els nens tamb
poden realitzar petites tasques fora del collegi.
Com quines?
Doncs per exemple treballant fora

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

35

DIUMENGE
23 DOCTUBRE DEL 2016

gran barcelona 3 Open House

DISTRICTES 3 Els bolets tornen a la cuina

proposa visites inslites al port r P. 38

lalegria degustativa r P. 48

LLL
JOAN CORTADELLAS

Una hora per

a les tasques
LEscola del Mar dedica un temps diari
al treball personal, on es fan els deures
M. J. I.
BARCELONA

de laula un projecte. No com una

cosa que imposa el professor. Si partim del fet que lensenyament es va
fent cada vegada ms diversificat i
personalitzat, ms adaptat al ritme
daprenentatge de cada alumne, hi
haur estudiants que potser necessitaran reforar alguna rea i aix
s que es podria fer a casa.
Li sembla que les escoles i en
particular els mestres estan prepa
rats per treballar daquesta mane
ra, amb les anomenades noves me
todologies?
El sistema educatiu espanyol t recursos, est ben dotat perqu anys
enrere es va fer un esfor molt important... Amb el que hi ha ara es
poden fer moltes coses. No comparteixo el discurs que no hi ha recursos o mitjans, el problema s que
sha de saber com usar-los.
Llavors, potser shauria dincidir
ms en la formaci dels mestres,
tant pel que fa a la inicial com la per
manent?
Comparteixo lopini daquells
que defensen que laccs als estudis de Magisteri sigui ms exigent

33 Mariano Fernndez Enguita.

i selectiu. Tindrem millors professors si som capaos datraure els

ms motivats i els ms capacitats.
I respecte a la formaci permanent
dels docents que ja estan en exercici, qu vol que li digui? s una
responsabilitat individual de cada professor seguir formant-se. La
veritat s, sha de reconixer, que
lAdministraci tampoc posa les
coses fcils i que la formaci permanent sha burocratitzat molt.

Qu hauria de fer lAdminis

traci?
Dentrada, recuperar els nivells
dinversi que hi havia fa uns anys,
per per tornar a portar a terme
inversions de manera efica i eficient. I estimular la innovaci, encara que en aquest assumpte cada centre ja disfruta dautonomia
per poder-ho fer. Les direccions
dels collegis sn determinants en
aquest tema i per aix lescola concertada va, en la majoria dels casos,
per davant de la pblica en la incorporaci de noves metodologies,
perqu t plans i recursos per innovar.
Com afectaran les revlides
a aquestes experincies innova
dores?
Evidentment, les revlides imposaran en molts centres lefecte
que coneixem com dadaptaci a
lexamen, fet que condiciona la manera densenyar. Sha de canviar la
manera davaluar lalumne, per
no crec que la revlida sigui la soluci. Jo sc ms partidari de les repesques o els exmens de segona
oportunitat. H

La Jana, la Laia, la Neus i lOlatz estudien a lEscola del Mar, un dels

centres educatius que va introduir
fa gaireb un segle les noves metodologies pedaggiques a la ciutat
de Barcelona. Al collegi, situat en
una magnfica casa pairal del bar
ri del Guinard (va pertnyer a un
antic fabricant de teules, expliquen les nenes), tenen un teatre,
cinc o sis espais de pati, un estany
amb peixos de colors, una pista poliesportiva i fins i tot un planetari.
Les tardes les dediquen a realitzar
projectes interdisciplinaris, a treballar per ambients, a participar
en tallers o a celebrar assemblees
i parlar de valors... I a penes posen
deures.
B, si hem de dir la veritat, de
deures s que en tenim, perqu ens
van posant algunes tasques, po
ques, perqu les fem nosaltres pel
nostre compte, aclareix la Laia.
El que passa interv lOlatz
s que al collegi tenim una hora
destudi cada dia i gaireb sem
pre acabem els deures en aquesta
estona. Daquesta manera, molt
poques vegades cal emportar-se
feina a casa, afegeix la Neus.
Lhora destudi de la qual parlen les noies, alumnes totes elles
de sis de primria, apareix en
lhorari escolar com lhora de tre
ball personal, detalla la directora Teresa Guillaumes. s un temps
del migdia pensat perqu lalumne
aprengui de forma autnoma, en
el qual cada estudiant realitza una
activitat individual: uns aprofiten
per acabar els deures, alguns ju
guen a escacs i altres dediquen
una estona a la lectura, explica
Guillaumes.
Aquesta s una escola, prossegueix la directora, que funciona
entre tots, tamb amb els alum
nes, que tenen encomanades diferents responsabilitats. La Jana, la
Laia, la Neus i lOlatz sn membres
de lequip de Protocol, i aquest di
jous els ha tocat acompanyar
els dos periodistes que visiten el
collegi.

Centre gaireb centenari

LEscola del Mar, que es va fundar el 1922 a la platja de la Barceloneta, perqu estava pensa
da per a nens amb malalties res

piratries, diu la Jana, va recalar

en lactual edifici del Guinard el
1948, desprs dhaver estat tam
b uns anys a Montjuc, continua
la nena. Va ser una de les escoles
ideades per lAjuntament de Barcelona, a travs de la Comissi de
Cultura creada el 1916, per portar
una educaci pblica i de qualitat
als fills de les classes populars de
la ciutat, llavors amb altes taxes
danalfabetisme.
La desaparici de limmoble
originari de lescola, sota les bombes durant la Guerra Civil, no va
suposar la desaparici de la filo
sofia sota la qual es va crear, assegura la directora. Aix, al llarg
de la seva trajectria gaireb centenria, cada curs ha mantingut
un nom propi i cada nom t la se

De deures s que
ens en donen, per
els fem a lescola,
expliquen unes
estudiants
En aquesta estona
daprenentatge
individual tamb
es llegeix i es juga,
explica la directora
va histria, interv la jove Olatz.
Els de sis, per exemple, sn alumnes del Garb, que a ms de ser un
vent, era un llibre del fundador de
lescola, Pere Vergs, puntualitza la Laia.
Una altra de les tradicions del
centre s la distribuci dels alumnes per colors. Quan arribes al
colle, te nassignen un, blau o verd,
i s el teu color quan es fan activi
tats de tota lescola, com les carreres de banderes, expliquen les
nenes. A cada classe hi ha alumnes
dels tres equips. La Jana, la Laia, la
Neus i lOlatz sn del blanc, diuen
amb orgull. Aquesta frmula serveix, entre altres coses, perqu els
nens es relacionin amb companys
daltres cursos i formin equips de
diferents edats. La relaci intergeneracional es refora tamb amb
les parelles lectores i amb els apadrinaments entre estudiants. H