El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

26

DISSABTE
5 DE NOVEMBRE DEL 2016

Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida

societat

Nou debat a les escoles

Vaga de deures en positiu

Les famlies dalumnes criden els professors a no
posar tasques els caps de setmana de novembre
MARA JESS IBEZ
BARCELONA

isitar museus, preparar

junts el sopar, fer una ruta
en transport pblic, veure
una pellcula Els pares
que aquest cap de setmana secunden el boicot als deures escolars convocat per la confederaci espanyola

dassociacions de pares dalumnes

de lescola pblica (Ceapa) han adquirit alguns potser sense ser-ne
gaire conscients un comproms
implcit: hauran dorganitzar una
agenda educativa alternativa per als
seus fills aquest dissabte i diumenge. Es tracta, afirma la Ceapa, dun
tema de coherncia.

La iniciativa comporta el comproms dels pares

de realitzar activitats educatives amb els fills

Els caps de setmana de novembre tenim previst realitzar activitats

familiars que es veurien afectades
greument si sencarreguessin deures, argumenta lentitat en la carta
que va divulgar fa uns dies perqu
les famlies la utilitzessin com a model i la fessin arribar, al seu torn, als
mestres dels seus fills.

Sense deures, considera lentitat, els pares podran disfrutar dun

temps lliure precis per compartir
amb els seus fills i, de passada, per
formar-los en aspectes que van ms
enll de lacadmic. s obvi que
hem de realitzar aquestes activitats
perqu sentengui la coherncia de
la nostra petici i es pugui compro-

var que fem el que diem, subratlla

la Ceapa.
Al marge de les valoracions negatives que altres entitats i agrupacions de pares dalumnes han fet respecte a la crida al boicot la confederaci de famlies de les escoles
catliques, per exemple, veu increble que sencoratgi els alumnes

propostes educatives accessibles i de baix cost

LVARO MONGE

MNICA TUDELA

33 Marc Nez, de 14 anys, prepara unes postres en presncia dels seus pares.

33 Una guia explica al pblic la situaci social de Ciutat Vella, lestiu passat.

Anar junts al mercat

i cuinar en famlia

De ruta turstica per

la prpia ciutat

CINCIES I HABILITATS COMUNICATIVES

Dissabte al migdia s un
moment ideal per compartir un dinar en famlia, entre
altres coses, perqu en moltes cases la resta de la setmana s difcil fer-ho i el diumenge solen sorgir altres
compromisos, com anar a
dinar amb els avis, observa
Pau Arens, periodista especialitzat en gastronomia a
EL PERIDICO. No es tracta
noms de seures a la taula
a menjar (que tamb), sin
daprofitar locasi per sortir a comprar i cuinar junts,
aposta.

Anar a un mercat municipal s una oportunitat perqu

els adolescents prenguin nota del valor de les coses, a ms
dhaver de mantenir un tracte directe amb el venedor, cosa que pot ajudar a millorar
les seves habilitats comunicatives, afegeix Arens. s bo,
suggereix, que abans de sortir de casa hi hagi una planificaci i es faci un pressupost
i que, una vegada al mercat,
es distribueixin les tasques i
ladolescent assumeixi alguna responsabilitat.
Una opci ms, molt reco-

manable per als que viuen

a la ciutat, s el cultiu a casa de, per exemple, plantes
aromtiques, que sutilitzen com a condiment. Lexperincia, a ms, pot ser
una classe prctica de Cincies Naturals.
Qu es pot cuinar amb
adolescents? Doncs plats
collaboratius, com ara pizzes o algun guisat, en qu
cadascun t una missi per
complir, mentre els uns pelen cebes, uns altres poden
anar trossejant els altres ingredients, proposa. I tamb pastisseria, com ara els
panellets, que sn molt
daquests dies, aporta el periodista, que tamb s pare
de dos joves de 14 i 16 anys.
Aix s, si es posen a fer pastissos, que siguin saludables, apunta. H

UNA PRCTICA DHISTRIA I GEOGRAFIA

Noms fa falta portar un calat cmode, tenir una mica

de curiositat pel teu entorn
i portar a sobre un telfon
mbil. Les rutes, guiades
o no, per la prpia ciutat
(o per una localitat vena)
sn una altra de les alternatives doci educatiu de ms
acceptaci entre els adolescents. Encara que els acompanyants siguin el pare o la
mare. Aix s, millor encara
si la ruta de descobriment
es fa en grup, amb altres
joves si pot ser. Al principi als adolescents potser els

costa animar-se, per a mesura que avana lactivitat tots

shi acaben implicant, assegura Meritxell Carreres, de
lempresa AdaptamBCN, que
organitza visites culturals
adaptades al gust o les necessitats dels participants.
El mbil s necessari perqu proposem als assistents
que realitzin una gimcana i
s necessari que vagin fent fotos de determinats llocs per
poder superar cadascuna de
les proves, explica Carreres.
Aix, mentre la guia es queda tranquillament assegu-

da prenent un caf, pendent

del telfon i dels missatges
que van arribant, els exploradors de la ciutat van descobrint racons desconeguts
(que aqu no revelarem).
s una idea que tamb poden aplicar els pares pel seu
propi compte, suggereix
el psicopedagog i expert en
adolescncia Jaume Funes.
Es poden realitzar passejades pel barri, per exemple,
mentre es fan fotografies denncia de coses que estiguin
malament o fotos ms artstiques, que desprs es van penjant a Instagram, suggereix
Funes.
A Matar, una de les alternatives s visitar els principals monuments de la ciutat
mentre es juga a Pokmon
Go, explica Toni Aguilar. Tot
un xit. H

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

27

DISSABTE
5 DE NOVEMBRE DEL 2016

gran barcelona 3El mercat de llibres

DISTRICTES 3La periodista Ana Boadas,

torna al nou Sant Antoni r P. 30

una vena de Sarri-Sant Gervasi r P. 34

LLL
a no complir amb les seves obligacions educatives, entre les quals hi
ha els deures, per a molts progenitors el propsit no ser senzill. Sobretot per a aquells que tenen fills a
lESO.
Quin s loci
educatiu que interessa a un xaval de
13 o de 14 anys, per que de fet aspira a tenir-ne 17?, es pregunta Jaume
Funes, psicopedagog i expert en adolescents. Els caps de setmana sn,
precisament, el territori en qu
aquests adolescents comencen a
practicar la seva emancipaci, on
exigeixen tenir un temps propi, per
aquest motiu qualsevol intervenci paterna sha de fer amb molt de
compte, reflexiona Funes, que esQU ELS AGRADA FER /

t a punt de publicar un llibre titulat Educar adolescents... sense perdre la

calma.
Sha de propiciar certs equilibris,
opina lexpert. Per exemple, si un
pare o una mare aconsegueixen que
el seu fill ajudi a la cuina, estaria b
que un altre cap de setmana, ms endavant, els adults acceptessin anar
a dinar tots junts a un restaurant
de menjar rpid, daquells que tant
agraden als joves, suggereix.
Aquest equilibri entre ladolescent que rebutja qualsevol intervenci dels seus pares i uns pares que
han de fer igualment de pares, mal
que els pesi als fills, s realment complex, prossegueix Toni Aguilar, director de lEscola Pia de Matar i autor, per la seva part, de la investiga-

Les activitats amb

ms xit entre els nois
sn les esportives i les
que els provoquen
emocions fortes

ci Adolescents enganxats al mbil, on

sanalitzen les tendncies ds dels
dispositius tecnolgics. La part positiva, afegeix Aguilar, s que sense deures escolars es crea un ambient de ms relaxaci a les cases, en el
qual hi ha ms predisposici a compartir experincies.
Quin tipus dexperincies? Les
que tenen ms xit entre la gent jove sn les esportives i les que impliquen emocions fortes. I les que
reforcen la seva autonomia, assenyala Edna Albareda, gerent de Colnies Jordi Turull. Tenint sempre
en compte lalt sentit del ridcul
que tenen els adolescents, indica
Albareda, s important que lactivitat que shagi de realitzar en famlia
hagi sigut consensuada prviament

amb els menors. Perqu per ms

que un pare semocioni amb una cosa, si al seu fill no li interessa, lnic
que aconseguir s el ms absolut
rebuig, indica.
No sha de perdre de vista que, a
aquestes edats, entre els 12 i els 15
anys, lunivers adolescent t unes
pautes molt clares, observa Jaume
Funes. Latracci pel risc, els amors
o enamoraments, la necessitat del
grup i internet sn, juntament amb
lescola, malgrat que aquesta ja en
un segon terme, les seves prioritats. Els pares, aqu, hi pinten ms
aviat poc, per han de seguir acompanyant. Aix s, no cal que el pare
acabi comportant-se duna manera
ms adolescent que el seu fill, afegeix Aguilar. H

ELISENDA PONS

JOAN PUIG

33 Dos joves fullegen un cmic a la botiga de Norma Cmic a BCN.

33 Adolescents fan cua per entrar en un cine a Barcelona.

Llibres? Tots els

que ells vulguin

Sessi de cinefrum
al sal de casa

LLENGES I LITERATURA

Si alg t verdader poder

perqu un adolescent no
deixi de llegir sn els seus
amics, els seus companys
de collegi. Ladolescncia
s ledat ms crtica per a la
lectura... No serveix qualsevol cosa, encara que aix no significa que no hi
hagi materials molt vlids
per a aquestes edats, afirma Ismael Palacn, director
de la fundaci Jaume Bofill,
que impulsa, entre altres
programes el Lexcit de foment de la lectura.
Del que es tracta, insis-

teix Palacn, s que aquells

que en la infncia van adquirir una certa afici per la lectura no la perdin i que els que
no van aconseguir aficionarshi durant la primria, sinicin ms tard en el mn dels
llibres, malgrat que noms
sigui per poder comentar-los
desprs amb els collegues.
lex Cosials, coordinador
del Lexcit, explicava fa un
temps a aquest diari que el
focus sha de concentrar en
el preadolescent, s a dir,
en el menor dentre 10 i 13
anys, perqu s en aquesta

etapa quan els llibres han

de competir per fer-se un forat en un mn en qu els joves tenen ms oportunitats
doci que mai.
Qu poden fer els pares? Animar, proposar, recomanar... En funci dels
gustos del fill, per que no
tractin dimposar el seu criteri, que els deixin llegir, si
el noi ho decideix, aquella
novella de moda que ells repudien o un cmic, perqu
del que es tracta s dadquirir aquesta passi, opina
Palacn. Actualment, recorda lexpert, els llibres per
a joves compten amb una
quantitat ingent de recursos complementaris a la pgina web, promocionats
per les editorials o impulsats pels mateixos joves lectors. H

ART I CULTURA AUDIOVISUAL

Per experincia personal

Quim Casas, crtic cinematogrfic, sap que s difcil
que un adolescent accepti
anar a una sala de cine amb
els seus pares si sospita que
existeix la possibilitat, per
remota que sigui, que all
shi trobar algun dels seus
amics. I per descomptat,
no volen ni sentir parlar
danar amb tots dos alhora,
amb el pare i la mare... Com
a molt, toleren anar-hi amb
noms un dells, explica.
s aquest alt sentit del ridcul que tenen els xavals el

que els ho impedeix. Una altra cosa s, assenyala el crtic

dEL PERIDICO, veure cine
en la intimitat de casa. Aix
ho accepten bastant millor.
I lexperincia sol ser enriquidora.
La possibilitat de recrear
una sessi de cinefrum a casa obre a ms tot un ventall
denfocaments educatius. Es
poden veure les ltimes novetats, per descomptat, per
tamb hi ha propostes per repassar per exemple la Histria. La versi de Maria Antonieta de Sofia Coppola s una

bona manera de conixer la

Revoluci Francesa, amb un
tractament modern, suggereix.
Malgrat que no li sembla
malament que els estudiants
complementin amb cine all
que estan aprenent a classe,
Casas desaconsella que les
pellcules que es mirin en famlia siguin versions cinematogrfiques dels llibres que
els xavals tenen com a lectures obligatries a linstitut.
Mai o gaireb mai sn el mateix, avisa.
Ladolescent que pretengui passar-se de llest mirant
un Hamlet o un Macbeth en lloc
de llegir-sel, adverteix el crtic daquest diari, coneixer la trama, s, per no els detalls i aix, lamentablement,
molt probablement no li servir per aprovar. H