You are on page 1of 16
ae ees cao Cece ese) Peet Cec) Cenc ites Bree ea tae ee) Terra. BONA ee ORI e ralesa en tres estats diferents. ean eT Ce Saps qué és l'aire i per a qué ser- veix? Qué és la pluja? Com es forma? Qué és la neu? 3. En qué utilitzeu I'aigua? Comen- © teu-ho i escriviu totes les accions en un document de l'ordinador. L'home de neu Els xiquets han fet un home amb neu; té bracos i cames i du un barret verd. Es molt molt gros, tot somrient, molt gran i compacte, i se'l pot veure des d'arreu del poble. No neva, no plou, ha eixit el sol iI'home de neu ja no somriu. L'home de neu es comenca a aprimar, els raigs del sol no li han provat. L'home de neu es va desfent i desapareix plorant com una font. LU'home de neu ja és unllac ‘on els xiquets es banyen arribat l'estiu. Gloria FUERTES (traduccié i adaptacid) Qué han fet els xiquets amb la neu? Com és I'home de neu? Per qué no li proven els raigs del sol? © 7. Qué vol dir I'expressié “plorant com una font"? En qué sha convertit el ninot de neu quan s'ha desfet? 9. Explica com faries un ninot de neu. A quina estacié de @ I'any se'n poden fer? & L'aire La Terra esta envoltada per una capa d'aire: l'atmosfera. L'existéncia de I'atmosfera permet que el nostre planeta siga habitable. © ave és I'aire? Atmosfera Liaire és una barreja de diversos gasos. Els gasos més abundants de |'aire son: * El nitrogen. Es el més abundant i és necessari per al creixement dels éssers vius. * L'oxigen. Es el segon gas més abundant de l'aire. Els éssers vius l'utilitzen per respirar. Uns altres gasos que trobem a l'aire s6n el didxid de carboni, necessari per a l'alimentacié de les ~ plantes, el vapor d'aigua i |'o26. O vatmosfera Llatmosfera és necessaria perqué conté l'oxigen | el didxid de carboni que necessitem els éssers L'atmosfera vista des de l'espai es veu de color vius per poder viure. blau. L'atmosfera regula la temperatura de la superfi- cie terrestre i evita que faca molt de fred a I'hivern i molta calor a l'estiu, i també filtra els raigs solars: no deixa passar els que sén perjudicials per als és- sers vius. 4. Quins sén els gasos més abundants que conté l'aire? L'atmosfera té un espessor de més de 1000 km i s'hi distingeixen diverses capes. 2. Quina funcié fa I'atmosfera? La capa situada més a prop de la superficie de la 3. Com seria la temperatura al nostre pla- “terra és la troposfera neta si no hi haguera l'atmosfera? La contaminacié de I'aire Contaminem I'aire atmosféric quan, per exemple, uti- litzem el cotxe o encenem la calefaccié. També contaminen l'aire el fum de les fabriques i el que es produeix cremant la brossa. L’aire contaminat afecta negativament la salut dels éssers vius. Les persones poden tindre al-lérgies i pro- blemes respiratoris, com asma i bronquiti 34 Tema3 ie i A pao Nd oS eh 2 ‘Transbordadors TERMOSFERA espacils Cassi no Bit MESOSFERA Aire molt esca CAPA D'OZO. ESTRATOSFER Hi ha po Globus a meteorolagics | |) 12 km ef \ TROPOSFERA — Es on hiha la part més important daire. La quantitat augmenta mé prop del sél m) Sthi produeixe J els fendmens atmosferics, c la pluja i el ver Avions Navols tripulats Globus Hen, 2erostatics —- Okm Digues el nom de les capes en qué es divideix l'atmosfera, On respirarer més bé, a prop del mar oa A quina capa es formen els ntivols, la @® alt d'una muntanya? Per que? pluja i el vent? : : 8. Et sembla que els éssers humans podriem Qué és I'026? A quina capa de l'atmos- Ghivireiseresetnosemarenena? fera es troba? d On hi ha aigua a la Terra? Una part molt important de la superficie terrestre es- ta coberta d'aigua. El conjunt de tota I'aigua que hi ha al planeta s'anomena hidrosfera. jigua salada Quasi tota I'aigua de la Terra és salada i es troba als mars i als oceans: * Els oceans s6n grans masses daigua que separen els continents. + Els mars son masses d'aigua salada més menudes que els oceans Cute vy) 4. En qué es diferencien els oceans dels mars? 2. Localitza al mapa els cinc oceans de la Terra, Ala Terra hiha cinc oceans; el Pacific és el més Quins continents separen? gran de tots. ELS OCEANS OCEA GLACIAL ARTIC = OceA PACIFIC s OCEA GLACIAL ANTARTIC oe L'aigua dolca Només una xicoteta part de I'aigua que hi ha al planeta és dolga. En podem trobar als rius, als llacs i als aquifers. * Els rius s6n corrents naturals d'aigua. * Els llacs sén unes masses d'aigua envoltades de terra. * Els aqiiifers sén acumulacions subterranies d'aigua. ‘També hi ha aigua dolca al pol nord i al pol sud, als cims de les muntanyes, als nivols i a la boira. Els aqiiffers es formen a causa de la filtracié de l'aigua de la pluja en el terreny. Una bona part de l'aigua que consumim és d'origen subterrani 3. En qué es diferencien els rius dels llacs? 4. D'on prové una part important de I'aigua que consumim les persones? Busca tres oceans, tres mars i tres rius en un @ atles. Escriu-ne el nom al quadern. A quins continents son? @6. Mira a quin continent esta situat el pol @ su. ~ El pol nord i el pol sud sén els llocs situats més al nord i més al sud de la Terra Els pols sempre estan cobers de gel i sénels llocs del planeta onhihamés aigua (gs dolca, perdnola | podem utiliza. = a Laigua que es diposita en un llac prové de la pluja i de la que hi aporten els rius. Dels recursos d' perficials? gua dolga, quins sén su- Et sembla si sén importants els recursos d'aigua subterrania que s'acumulen als aqii fers? Per qué? Tema 3 6 Els estats de l'aigua © Aigua en estat liquid Es I'aigua de la pluja i la que hi ha als rius, L'AIGUA EN TOTS ELS SEUS ESTATS llacs, mars, oceans i aqiiffers. Quasi tota I'aigua que hi ha a la Terra es troba en estat liquid. e Aigua en estat sdlid Es troba en aquells indrets en qué la tem- peratura és molt baixa. Es la que trobem en forma de gel ide neu als dos pols, a les glaceres j al cim de les muntanyes nevades i també quan cau pedra. © Aigua en estat gasés Es el vapor d'aigua que es troba a |'at- neu boira mosfera. L'aigua en estat gasés no es veu. © Canvis d'estat de I'aigua Laigua pot passar d'un estat a un al- tre si es calfa o es refreda: * Sies calfa el gel, es fon ies transforma en aigua liquida El pas d'aigua sdlida a aigua liquida s'anomena fusié. * Sies calfa l'aigua liquida, es transforma en gas: vapor d'aigua. El pas d’aigua liquida a vapor d'aigua s'anomena vaporitzaci6. * Quan el vapor d'aigua es refreda l'aigua torna a lestat liquid. El pas de vapor d'aigua a aigua liquida s'anomena condensat * Quan l'aigua liquida es refreda fins a congelar-se i es transforma en gel es converteix en aigua sdlida. El pas d'aigua liquida a aigua sdlida és la solidificacié. 3. Escriu el nom d'aquests canvis | d'estat de l'aigua i digues si cal calfar-la o refredar-la perqué es produisquen: - De sdlid a liquid. = De liquid a solid. | — De liquid a gas. — De gas a liquid. 4. Posa tres exemples de com pots trobar RECONEC ELS CANVIS D'ESTAT DE L'AIGUA Fusié El ninot de neu es desfa a causa de la calentor del Sol ila neu es torna aigua liquida Vaporitzacis L’aigua de la roba estesa s'evapora amb la calentor del Sol i amb el vent i passa a l'atmosfera Condensacié A l'nterior de la finestra del cotxe shhi formen gotetes d'aigua quan el vidre refreda el vapor d'aigua i el converteix en liquid. Solidificacio Liaigua de la superficie del llac es congela quan la temperatura baixa a 0°C i es converteix en gel. 6. Diries sia linterior de la classe hi ha aigua en I'aigua en cada un dels seus tres estats a la naturalesa. algun estat? Mira a través de la finestra de la classe i digues on hi ha aigua a l'exterior. Pensa dos exemples de com pots trobar 7. Quan poses a bullir un cassé amb aigua, aigua en estat solid i en estat liquid a ta ® auin canvi d'estat en produeix en I'aigua? casa. Per qué? Tema3 Quins canvis d'estat es produeixen a l'aigua durant el seu cicle? 2. En quins estats l'aigua dels nivols es pot precipitar? Escriu-ne uns quants exemples. 3. Sistevapora''aigua dei mara de locea, per qué no es queden mai sense aigua? 4. Busca la definicié del mot ci- @ cle. Per que la circulacio constant de l'aigua ala . naturalesa s'anomena cicle de l'aigua? El vapor d'aigua es refreda i es condensa en forma de xicotetes gotes d'aigua que s'agrupen i | & Els nivols es desplacen gracies formen els niivols. a l'accié del vent. L'aigua dels nuvols cau a terra en forma de pluja, neu o pedra \ eS L’aigua que hi ha al sdl també torna a l'atmosfera gracies a la calentor del Sol 77 Una part de aigua que ha caigut va a parar als rius es i als lacs.

You might also like