teen ead Su Cm Suan ty CCS oo — En que es diferencien uns paisat- ges d'uns altres. See UR ec — Pee ell ce rs - Explica amb paraules teues qué és un paisatge. Et sembla que l'espai que pots veu- re des de la finestra de la teua casa és un paisatge? Per qué? wre Per grups busqueu a Internet tres = SET ges de paisatges i ensenyeu-les oe e. Qué tenen en comd i en ik a qué sén diferents? 2 e _ Bs éMeméries d'una vaca Meméries d'una vaca és l'autobiografia de Mo, u 2 negra de cinquanta anys que un dia decideix explicar a vida. A manera de diari, Mo explica com viu, qu sén els seus amics i quins pensaments té No sé quantes coses es poden veure alhora: si se'n po- den veure deu, quinze o quaranta-cinc; perd jo, si més no, baixant del bosc cap al moll vell, en vaig veure una quanti- tat enorme. Vaig veure la luna al cel net a poqueta nit i, alla lluny, una muntanya gran que en aquella hora ja era a la penom- bra; i, davant d'aquesta muntanya, una altra de més xico- teta; i davant d'aquesta muntanya més xicoteta, una altra encara més xicoteta; i davant d'aquesta muntanya encara més xicoteta, una llarga filera de turons molt suaus. Perd no vaig veure només aixd: mentre veia la lluna, el cel i totes aquelles muntanyes, també veia la vall on vaig naixer, amb el bosc, els prats i les cases; una casa a l'esquerra del rierol, una altra a la dreta i després, més a prop Balanzategui, i encara més a prop, davant meu, el moli vell. Peré no només vaig veure tot aixd: juntament amb el cel, les muntanyes, la vall, els boscos, els prats, la casa i el moli, els meus ulls van veure també quatre individus, els quatre molt a prop del cami on era jo. Bernardo ATXAGA: Memorias de una vaca (traduccié i adaptacié). Madrid, Ediciones SM, 2002. Quins elements relacionats amb la natura trobes en aquest fragment de la novel-la? Fes una llista dels elements que ha construit I'ésser hua i que ixen en aquest text. Com t'imagines que és el paisatge que descriu la vaca Mo? Dibuixa'l.e Elements naturals i humans del paisatge oO Elements naturals del paisatge Sén els que hi ha a la natura. Els més importants son aquests: © El relleu. Es el conjunt de formes que presenta un terreny: una muntanya, una vall, una plana... * Vaigua. En podem trobar als rius i als llacs, als mars i als oceans, als aquifers, etc. - eLa vegetacié. Es el conjunt de plantes que creixen en un lloc. Anomenem paisatge natural aquells paisatges en qué només hi ha o hi predominen els elements naturals. ‘Actualment hi ha molt pocs paisatges que siguen completament naturals. Entre els que podem cobservar hi ha els d’alta muntanya. Tipus de paisatges Segons la proximitat 0 la llunyania al mar iles ca- racteristiques del relleu, els paisatges es classifi- quen aixi: © Paisatge d'interior. Son els que es troben lluny del mar. Segons el relleu, poden ser de muntanya o de plana. * Paisatges de costa. Estan Muntanya situats a prop del mar. 50 Tema 4@ Elements humans del paisatge Sén els que han construit les persones: * Els pobles i les ciutats on vivim * Les carreteres i els camins, els tunels, els ponts i els ports, per facilitar les comunicacions. * Els camps de cultiu, dels quals obtenim aliments; les naus industrials en les quals s‘elaboren productes i s'hi emmagatzemen; etc Els paisatges que contenen alguns d'aquests elements sén paisatges humanitzats. Lihabitatge és un dels elements humans més freqiients del paisatge ® bia que és més abundant en un paisatge? ; I 3. Quin de tots els elements humans us sem- Feu-ne un debat a classe. Les carreteres, els ponts, els ports i els aeroports formen part de les vies de comunicacié Canvis en el paisatge Antigament I'ésser huma aprofitava els recursos de la natura per obtindre aliments. Els canvis que realitzava sobre el paisatge eren molt lents i quasi no es notaven. Actualment, construim autopistes, carreteres, xar- xes de ferrocarril i aeroports, barris nous i urba- acions. Aquests canvis es produeixen de vegades tan ra- pidament que en el transcurs de pocs anys el pa satge natural desapareix o resulta dificil de reco- néixer-lo. | 4. Un camp de dacsa és un paisatge naturalo @7. Observeu entre tots el paisatge que es veu un paisatge humanitzat? 5. On es troba situada la localitat on vius, en un paisatge d'interior o de costa? 6. Pots identificar a la teua localitat alguns elements del paisatge natural? Anota'ls al quadern. © des de la finestra de l'aula: ~Apunteu al quadern els elements del pai- satge que heu identtificat. ~Classifiqueu tots els elements en dues llis- tes, una amb els que sén naturals i una al- tra amb els que s6n humans. Tema4 §© El paisatge de muntanya Anomenem paisatge de muntanya el que esta situat a les zones més elevades de la Terra. D Com és el paisatge de muntanya? El seu relleu el formen muntanyes i valls: * Les muntanyes s6n grans elevacions del terreny. Es divideixen en tres parts: cim, vessant i peu. Un grup de muntanyes formen una serra Un conjunt de serres formen una serralada. * Una vall és una extensié de terreny pla situat entre muntanyes. Ala muntanya la vegetacié varia amb l'altitud. A les parts més baixes ia les valls hi ha boscos. A mesura que es puja pels vessants la vegetacié s'hi va fent menys abundant. Al cim de les muntanyes més altes hi ha prats o roques. 4. Onhiha més vegetacié, al cim d'una muntanya o als vessants? La vida a la muntanya Els pobles s6n menuts i estan situats a les valls o als ves- sants assolellats de les muntanyes (solana). Els habitants treballen en I'agricultura, |a ramaderia i les industries artesanes (formatge, llet, carn...) En algunes zones sén importants la producci6 d'electricitat (energia hidroelactrica) i les activitats relacio- nades amb el turisme (esports d’aventura, turisme rural, es- qui, etc.) Les carreteres sén estretes i amb revolts. Per travessar les muntanyes s‘hi fan tunels, i per travessar els rius i les valls, ponts i viaductes. focantian a: Part més alta d’'una muntanya, sant: Cada un dels costats d'una muntanya. Base d’una muntanya. 2. Quines faenes solen fer els habitants de les zones de muntanya? 3. Amb quina finalitat es construeixen ponts i viaductes i tunels? 32 Tema 4Ra cae . Localitza al dibuix els elements naturals del paisatge i defineix-los. 5. Onse situen els boscos? | els camps? 6. Enumera els elements humans del paisatge de muntanya. 7. Dibuixa al quadern un paisatge natural de Quin nom té la muntanya més alta de la muntanya. Després, dibuixa-hi cinc ele- © Terra? On esta situada? ments que humanitzen el paisatge. 10. Per grups, busqueu algun tdnel de prop 8. Explica com influeix el relleu en el tragat de de la localitat on viviu i investigueu quina les carreteres a les zones de muntanya. muntanya o serralada travessa. Tema 4K) El paisatge de plana El paisatge de plana esta format per extensos terrenys plans amb pocs desnivells i amb alguns turons aillats. El relleu de plana En aquest tipus de paisatge s'hi distingeixen planes, alti- plans i depressions: * Una plana és una extensié de terreny pla i sense canvis notables d'altitud. * Un altipla és una plana elevada en relacié amb les terres que l'envolten. * Una depressié és una plana enfonsada en relacié amb les terres que l'envolten Per la plana flueixen els rius que baixen de les muntanyes. L’aigua dels rius s'utilitza per regar els camps, per fer funcio- nar les indistries i per abastar la poblacié. Les planes han estat des de temps antic el lloc que han triat els éssers humans per viure-hi A conseqiléncia de les activitats humanes s'hi han talat bos- cos i al seu lloc hi ha camps de cultiu, pobles, carreteres, etc. Per aixd, als paisatges de plana hi ha poca vegetacié natural. 4. Un altipla i una depressié sén una mateixa cosa? oe) 0 Ry i La vida a la plana Ales planes, els pobles i les ciutats s6n més grans que a la muntanya. Els habitants dels pobles menuts fan treballs molt diversos. Hi ha persones que treballen en I'agricultura, en la ramade- ria i en xicotetes industries. Alles localitats més grans els habitants treballen en les in- dustries i en els serveis, com ara botigues, bancs, hospitals, col-legis, instituts... VOCABULARI El relleu pla facilita les comunicacions i s‘hi han construit com Elevaci6 natural del terreny moltes carreteres, autopistes i autovies. més baixa que una muntanya Treballs que faciliten la vida 2. Per qué a les planes les comunicacions s6n més facils de les persones. que a les muntanyes? | Tema 4Sat ae ury NOx) 3. Localitza al dibuix les principals formes del relleu del paisatge de plana. 4. On pots trobar la vegetacié natural? ( On et sembla que hi havia els boscos oS. Sti Pro) sbans? rk : \ a“ Q ps4 5. Busca elenents humanitzats d'aquest Sy Z paisatge i descriu-los. . Dibuixa al quadern un paisatge en que es @8. Una bona part del territori de la Peninsula vegen una plana, un turé, un altipla, una esta ocupada per una forma de relleu pla. depressié i un riu. Investiga quina és. 7. Raona per qué les planes estan molt més 9. Com arriba als camps l'aigua dels rius per habitades que les zones de muntanya. regar els cultius? Tema4 §El paisatge de costa El paisatge de costa es troba a les zones properes al mar. @O Les formes de la costa La costa pot ser de dos tipus: * Costa alta, amb penya-segats, quan les muntanyes arriben fins al mar. * Costa baixa, amb platges, quan les terres que hiha ala vora del mar sén planes. La costa en contacte amb el mar pot tindre diferents for- mes, amb entrants i eixints: * Cap: és una porcié de terra que entra al mar. * Golf: és una part de mar que entra a la terra. Un golf molt menut s'anomena badia. * Peninsula: és una porcié de terra envoltada d'aigua per tots els costats menys per un, anomenat istme + Estret: és una franja de mar que separa dues terres proximes entre si. *llla: és una porcié de terra envoltada d'aigua per tots els costats. Un arxipélag esta format per unes quantes illes proximes entre si. 4. En qué es diferencia un golf d'una badia? |1un golf d'un cap? @ La vida a la costa La costa sol ser una zona molt poblada, amb molts pobles i ciutats, La poblacié treballa en la pesca i també en I'agricultura, perd sobretot en les activitats relacionades amb el turisme, en la industria, el comerg i els transports. VOCABULARI Aquestes localitats estan ben comunicades per carretera, Penya-segat: Roques amb molt autopista i ferrocarril. desnivell a la linia de contacte entre la terra i el mar. Delta: Espai triangular de la desembocadura d'un riu format per porcions de terra i bracos de riu. A moltes hi ha ports. | 2. Quines sén les faenes principals que fa la gent dels pobles i de les ciutats costaneres? 56 Tema4Peninsula Temas 5Aprenent de geégraf@ El desboscamer Es la destruccié de grans extensions de boscos per l'accié humana Els éssers humans contaminem amb les deixalles que Talem els boscos per obtindre'n fusta o aboquem al medi natural, com ara el fem i altres materials de rebuig. fruits, 0 per substituir alguns arbres per uns altres de més productius. De vegades es provoquen focs amb la finalitat d'ampliar les terres per a la pastura del bestiar. Es el consum en grans quantitats d'alguns recursos naturals: els boscos, l'aigua, alguns minerals i alguns animals. Si el consum que en fem és excessiu, poden arribar a exhaurir-se. 58 Tema 4ee Per preservar la nostra riquesa natural, evitar-ne l'alteracié o la desaparicié i que puguen gaudir-ne les generacions futures, shan creat a Espanya diversos tipus d'espais protegits, que es classifiquen en categories diferents. Hi destaquen els parcs nacionals, els parcs naturals, les reserves naturals, els monuments naturals i els paisatges protegits. LA XARXA DE PARCS NACIONALS D'ESPANYA ‘AIGUESTORTES LESTANY DE. ATLANTIQUES / DE GALICI OCEA ATLANTIC “aE CADERA DE raanravn aft __TABURIENTE = Els pares nacionals sén espais naturals poc a (ai) oe | transformats per I'accié humana. Destaquen nied A ERICA Pe labellesa del paisatge o pel fet de tin- ©) GARAJONAY dre una vegetacié i una fauna singulars. la classe en grups. Cada grup ha d'elegir — Busqueu-ne també fotograties i mapes. @ un pare nacional i ha de buscar-ne informaci ich Uickomnapiécme x amaaenalas ~ On es troba el parc; si es troba en una zona reu un mural. Exposeu a la resta de la classe de plana, de muntanya o de costa. com és el parc nacional que heu treballat i, — Quina n’és la riquesa principal. nalment, pengeu el mural a l'aula.41. Copia aquest mapa conceptual al quadern. Els paisatges ‘estan formats per Sead Bertie ley relleu ):(aigua cases caps 9 muntanyes ) (serralades vegetacié : 2. Copia i completa al quadern. '* Els paisatges poden ser ... o humanitzats. Una illa esta voltada d’... per * Els ... transformem amb les nostres activitats el» Una peninsula esta voltada d'aigua per ... menys paisatge natural. amb la qual s'uneix al © En funcié del relleu i la situacié respecte al mar, * El golf ila ... son parts del ... que s'endinsen a els paisatges es classifiquen en muntanya, ... i la @3. Resumeix amb una redaccié. © Explica en una redaccié com transforma el paisat- * Utilitza aquestes paraules: natural, humanitzat, ge l'ésser huma. construccié, vegetacid, carreteres, cultius, turisme. 0 Tema 4® 4. Copia aquest text al quadern i substitueix les expressions subratilades amb les paraules adients. Vam eixir d'excursié a primera hora del mati. El refu- gi era a la zona més baixa de la muntanya. Un cami molt estret s'enfilava per un dels dos cos- tats de la muntanya. Encara que en tres hores vam arribar a la part més alta de la muntanya. Des d'all es podia veure una gran plana entre mun- tanyes; al fons es veia un xicotet grup de muntanyes amb neu. 5. Observa com els éssers humans transformem el paisatge ®i contesta les preguntes. a. Quina d'aquestes fotografies correspon a un paisatge natural? | quina a un d'humanitzat? b. Descriu els elements del paisatge que pots veure a cada fotografia, <. Quin d'aquests llocs triaries per anar-hi de va- cances? Per qué? JUGANTsTAMBES:APREN, #@6. Entrene la meméria. Observa les imatges segiients durant 1 minut. Després tapa-les amb un paper. Enumera les formes del paisatge costaner que s'hi veuen i indica'n les repetides.Avalue els meus resultats @1. Fixa't en les fotografies: = A quin tipus de paisatge correspon cadascuna? = Localitza les formes del relleu a cada paisatge: muntanya| vall| platja| penya-segat| delta| illa| golf) cap| estret| vessant * Identifica a cada paisatge dos elements humanitzats. 2. Relaciona al quadern els termes dels dos grups: acts continents tl Sees oo a er eo 3. Contesta les preguntes segiients: * En qué es diferencia un paisatge natural d'un paisatge humanitzat? © Per qué quan a Espanya és hivern al'Argentina és estiu? ® Per qué de la Terra en diem “el planeta blau"? @4. Busca a Internet un planisferi mut semblant a Q@ aquest i imprimeix-lo: * Situa al mapa: ~ Els sis continents: Europa, Asia, América, Africa, Oceania i I'Antartida ~ Els cine oceans: I'Atlantic, el Pacific, I'indic, Artic i l'Antartic, — Ltequador, I'hemisferi nord i hemisferi sud. * Pinta els continents i els oceans. 62S'hi concentra la major part de I'aire Fendmens atmosférics Estrela fugac D6. ®. cuants planetes hi falten? Quins? Quina posicié ocupen en relacié amb el Sol? Es troben abans o després del cinturé d'asteroides? Reprodueix el dibuix del Sistema Solar complet al quadern L’aigua ... del mar s'... amb la calor del Sol i es converteix en El vapor d'aigua es refreda i es ... en forma de gotes xicotetes que s‘agrupen i formen els Laigua dels nivols cau sobre la terra en forma de ° Una part de l'aigua que ha caigut va a parar als ... ials .... Una al- tra part es fltra al sol i forma l'aigua Laigua subterrania i la dels ... torna alies amb el pany fotografia: Granja escola Localitza la granja escola. On es troba, al poble mateix o als. voltants? Creus que podrem anar caminant al poble o esta massa lluny? Raona la resposta. @2. vindra a buscar l'iltim diz @ s‘allotjara a I'hotel del po! e ineral @ per arribar a la granja escola: A partir de la fotografia elabora un planol senzill del poble. L'exemple t'hi pot ajudar. Situa al planol aquests elements, amb el nom: hotel carretera | camps de cultiu restaurant | cami| poble | _granja escola Traca I'itinerari que ha de seguir la teua familia des de l'hotel fins a la granja escola. 64® 3. Els monitors organitzen grups encarregats de fer les @ faenes importants que cal fer: ener © Les faenes es repartiran en 4 grups. Si sou 23, quants se- . reua cada grup? * Hi haura algun grup amb menys xiquets? ® Llig les faenes. Assigna al grup amb menys xiquets la que et semble més facil. Justifica l'eleccié 4. Per assegurar una bona convivencia durant aquests dies, Bc rs @ son necessaries unes normes de comportament: * Tria les normes que afavoreixen una bona convivéncia i justifica per qué les has triat V Respecteu els horaris dels apats. V No tireu papers ni envasos a terra. Només feu les tasques que us agraden. V Aneu a dormir quan vulgueu. V Aneu sempre en grup a les excursions No participeu en les activitats si i feu cas als monitors. no teniu ganes. © Afegeix altres normes de convivéncia que et semblen necessaries. @ 5. Envia un correu electronic a a la teua familia i explica'ls com és el paisatge on @eres. Per fer-ho, segueix aquestes indicacions: * Descriu com és el relleu: muntanyés 0 pla. * Explica el que veus des de la casa. Hi ha boscos? | camps de cultiu? Sén grans? Com se separen uns camps dels altres? * Com és el poble? Estan juntes les cases? Hi ha edificis als afores? * El poble esta ben comunicat? Per qué? 6. L'tiltima nit es fara, al pati de la casa, una @activitat per observar el cel: * Per qué ala Terra hi ha unes hores del dia sense llum solar? * Quina forma té la Lluna? Per qué aquest astre presenta formes diferents al llarg d'un mes? * Com pots reconéixer I'Estrella Polar?