El Pallars Sobir s una comarca pirinenca que limita (en sentit horari i comenant per l'est) amb

Andorra, l'Alt Urgell, el Pallars Juss, l'Alta Ribagora i Occitnia. A l'edat mitjana el comtat de
Pallars Sobir incloa tamb la Vall Fosca, que actualment forma part del Pallars Juss. El seu relleu
est vertebrat per la Noguera Pallaresa i els seus afluents, que el drenen de nord a sud fins al
Congost de Collegats, que travessa la Serra del Boumort al lmit de la comarca amb el Pallars Juss.
Al nord-est compta amb el cim culminant de Catalunya, la Pica d'Estats, 3.143 m. La major part del
seu territori est protegit especialment en el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici i
Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El Pallars s una comarca plenament pirinenca, potser la ms pirinenca de totes. Comprn gaireb
tota la capalera de la Noguera Pallaresa, fins al Congost de Collegats. Al nord, on fa frontera amb
Frana, hi ha els cims ms elevats de Catalunya, entre ells la Pica d'Estats, que en ser el ms alt, en
sn molts els que l'han volgut coronar.
El Pallars Sobir ha estat tradicionalment una comarca allada de la resta. Les modernes
comunicacions no hi arribaren fins ben entrat el segle XX. Encara ara s una comarca de difcil
accs. Seguint la vall de la Noguera Pallaresa, el recorregut s llarg, i cal passar nombrosos colls
estrets. La carretera actual fa fora revolts. Fora de l'eix de la Noguera, que continua cap a la Val
d'Aran pel Port de la Bonaigua, noms hi ha algunes carreteres, que comuniquen el Pallars Sobir
amb l'Alt Urgell, per sn estretes i amb molts revolts, ja que han de salvar forts desnivells.
El fort desnivell i l'altitud han fet que les aiges i el gel hi modelessin un relleu abrupte, amb llargs
vessants molt inclinats i plens de roquissers i tarteres. El clima s d'alta muntanya en bona part de la
comarca, i els hiverns sn llargs i freds.
Tot plegat ha limitat l'ocupaci i l'activitat humana, i la poblaci hi ha estat sempre escassa. Es
registra un mxim demogrfic el 1860 amb 20.000 habitants, poblaci que es pot considerar fora
elevada tenint en compte les condicions naturals de la comarca (relleu i clima). Per a partir
d'aquesta data el despoblament s constant. El padr de 1986 registra una poblaci de 5.464
habitants, gaireb la quarta part de la que hi havia 130 anys abans.
La base econmica ha estat l'aprofitament i explotaci dels recursos naturals: agricultura, ramaderia
i l'aprofitament del bosc (silvicultura). Per aquestes activitats tradicionals han minvat molt els
darrers anys. La superfcie agrcola actual s dedicada bsicament a prats i farratges per al bestiar
bov, destinat sobretot a la producci de llet. La ramaderia ovina ha perdut importncia, com tamb
l'equina.
L'economia actual gira, a ms de la ramaderia i la silvicultura, entorn de la producci elctrica i del
turisme, que en el Pallars Sobir sembla tenir un futur esperanador, ja que el paisatge s ric i variat,
i cada vegada ms apreciat per la poblaci que viu a les ciutats.