Rodes s una ciutat de Grcia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecans.

T uns
55.000 habitants. El municipi cobreix una rea de quasi 20 km.

La ciutat de Rodes fou fundada el 408 aC a l'extrem nord de l'illa, sobre un pla regular creat
per l'arquitecte Hipdam, constructor de les muralles del Pireu. Fou construda com un
amfiteatre irradiant des de la costa i protegida per muralles i torres, amb dos excellents
ports; l'acrpoli era al sud-oest. Tenia tamb teatre, gimns i altres edificis pblics.

L'esttua del Cols o esttua d'Hlios, obra de Cares de Lindos (que va trigar 12 anys, i va tenir
un cost de 300 talents) era a l'entrada d'un dels ports. El 224 aC va caure a causa d'un
terratrmol, i encara que Ptolemeu d'Egipte va prometre diners per restaurar l'obra, la
predicci desfavorable d'un oracle ho va impedir. Els fragments foren venuts pels rabs
(desprs del 672) a un mercader jueu, que va usar 900 camells per portar les restes, i en va
fondre el metall.

No va ser mai una ciutat gaire gran. El 405 aC, durant el setge de Demetri Poliorcetes a la
ciutat, noms tenia 6.000 homes hbils per combatre.

Tot i aix, va ser lloc de naixement de molts personatges notables

com Paneci, Estrtocles, Andrnic, Eudem, Hiernim, Pisandre i Smmies; d'altres com Posidoni, Dions
Trax i Apolloni Rodi van viure a la ciutat i a l'illa molt de temps.

Tiberi, abans de ser emperador, hi va viure en un virtual exili.

A l'edat mitjana, la presncia dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalemli va donar el seu aspecte
actual, amb la gran fortalesa a la vora del port i el palau del gran mestre al costat. La
dominaci otomana tamb va servir per a la construcci d'algunes mesquites, de les quals
encara se'n pot veure algun minaret a la ciutat moderna.

L'entrada al port, amb les esttues que indiquen on tenia els peus el Cols segons la tradici

Al centre de la ciutat actual hi ha el nucli antic, dedicat en la seva totalitat al turisme a la

vora del port de Mandraki. El forma la ciutat medieval, amb carrers empedrats, les
fortaleses i edificis antics reformats, i alguna mesquita. Cal esmentar-ne les muralles i
fortaleses, el Palau dels Gran Mestres de l'Orde (destrut per una explosi el 1856i
reconstrut pels italians el 1940), l'Hospital (avui Museu Arqueolgic), diverses fonts, el
Mercat, el Palau de l'Arquebisbe, l'esglsia de l'Anunciaci i altres, l'edifici de Correus,
l'Ajuntament, el Teatre, la seu del Govern i l'Institut de Biologia Marina. La ciutat vella s
tota plena de botigues on treballen sis mil persones i es venen tota classe de records, amb
el centre comercial al carrer de Sokratos. La ciutat medieval de Rodes ha estat
declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La resta de la ciutat est formada per carrers i edificis moderns, amb molts parcs, per
sense cap cosa especial que la distingeixi d'una altra ciutat. A la ciutat moderna s'hi ven
or, joies i artesania, sobretot a les carreteres que porten a les platges.