Professional Documents
Culture Documents
Lovejoy: cap sistema didees pot definir tot el que en la literatura o cultura
ha estat denominat romntic: La paraula romntic ha arribat a significar
tantes coses que, per si mateixa, no significa res. Hi ha una pluralitat de
romanticisme, alguns oposats entre si. s una paraula portmanteau (que t
varis significats).
Pel que fa a lamor, podem dir que no tots els que han estat considerats
romntics, o exponents del romanticisme, creien en lamor romntic.
Aquesta preocupaci per la unitat com a reacci davant als dualismes del
segle XVII i XVIII. La imaginaci adquir una importncia principal perqu
semblava unificar lescategories del sentit i lintellecte, la passi i la
racionalitat, la matria i la ment.
Coleridge: tots els ideals, fins i tot els religiosos, emanen duna recerca
duni entre bar i dona. Daquesta uni sorgeixen les relacions paternals,
filials i fraternasl de la vida; i tot Estat no s ms que una famlia
magnificada. Totes les operacions de la ment soriginen en elm s perfecte
estat de la vida domstica. Per ell tota persona sensible se sent imperfecte i
inadequada, i que per tant requereix dun company que complementi les
seves deficincies. Lamor conjugal s la uni dhomes i dones, cada un dels
quals posseeix qualitat que laltre no t. Per a Coleridge aquesta classe
duni representa un ideal que subyace a tot el que els sers humans poden
arribar: la barreja de all similar amb all dissimilar s el secret del pur
gaudi. Qui satreveix a declarar.se sol i vanagloriar-se de que s suficient?
Per a ell lamor nonoms unifica oposats complementaris sin tamb que
ho fa a travs dun procs imaginatiu que confereix a tot all natural la
plaent resposta de lamant: Els cels mateixos somriuen a luniison amb el
sentiments de lamor vertader i pur. Li dona a totes els objectes de la
naturalesa el poder del cor, sense el qual no tindrien realment esperit.
- Lamor religis porta a la uni amb una detat autnoma el ser de la qual
provoca lexperincia de fusinoar-se i no pot ser alterat per ella
- Lamor religis revela una divinitat la naturalesa de la qual pertany a la
fusi mstica, i fins i tot s definida per ella.
1. Problema de lobjectivitat
Com que els romntics negaven que lamor fos la recerca dun objecte
conegut o cognoscible la perfecci prvia del qual engendra lamor, crtics
com Babbit han arribat a al conclusi que expressaven, merament, una
actitud egoista. Babbit diu que el romntic no est enamorat duna
persona en particular sin del seu propi somni. Es refereix a Rousseau,
Shelley i Novalis. Veu al romanticista com alg que no vol transcendir el
seu propi ego... De fet, en el univers romntic no hi ha objecte, noms
subjecte.
Es justifica que Babbitt pensi que Rousseau i tots els romntics posteriors
senfrontaren al perill de lamor redut a egoisme; per per a ells fou un
perill que havia de ser examinat i superat. Babbitt no arriba a veure el grau
en qu els romntics idealitzaren lamor com quelcom que trasforma
legoisme primordian en una unitat desinteressada amb altres persones.
Rousseau, distinci entre amour proper i amour de soi.
Els romntics eren conscients del deute que tenien amb lhumanisme de
lEdat Medieval. implica tamb que lamor sexual entre homes i dones s,
en si mateix, un ideal en pro del qual val la pensa desforar-se; que lamor
ennobleix tant lamant com lamada; que s una fita espiritual que no pot
reduir-se noms al sexe; que correspon al cortejo, i que s la passi la que
crea una unitat especial. Varen defensar lamor cortes medieval, per
varen veure que requeria es una nova classe dhumanisme. En unificar la
separaci entre sentit i esperit, i entre amor i matrimoni, procuraven
assolir les metes de lamor cortes fent-les ms adequades per a un mn
que no comptava ja amb lantiga forma de cristianisme ni amb la instituci
feudal del matrimoni.
La idea que lamor en allibera de les limitacions del sexe sona com quelcom
que podria haver-se derivat d ela filosofia antiana. Per, de fet, Schlegel i
Schleiemracher estaven anant ms enll de les restriccions de Kant.
Malgrat que els Himnes a la nit sescrivissin durant els ltims mesos del
segle XVIII, dna la impressi que entrem a un nou regne de sentiment, a
un mn romntic i psicodlic que fins i tot Goethe trobava impactant i
cristians com Jacob Boehme, qui deific a una dona a la que tamb ell
estimava no noms com a Saviesa (Sofa), sin tamb com a novia en un
matrimoni espiritual descrit en llenguatge sexual.
novalis creu que lamor representa la soluci a tots els problemes humans.
Novalis escriu els Himnes a la nit com a forma de comunicar-se amb la seva
estimada morta ms enll de la mort. Descobreix que ella segueix viva per
a ell noms de nit, perqu oms llavors pot assolir una mor espiritual, si b
apassionat. Durant el dia la ra i els interessos sensorials li permeten a
lhome actuar de manera positiva en el mn empric, i el mateix Novalis
dedicava bona part de la seva vida productiva a labors administratives que
li oferia a la humanitat durant la seva existncia dirna. Per el b tlim
noms podia aprehendrel mitjanant les experincies de la nit, i eren les
niques que el posaven en contacte amb la dona a la qual havia estimat i
perdut.
La dona a la qual sestima aix, per se una deessa d ela nit s, tant per
Schlegel com per Novalis, una divinitat que sobreviu a les limitacions
mortals de la naturalesa humana. grcies a ella es derrota a la mort, i ella
mateixa simbolitza la idea que la mort pot se runa consumaci de la vida,
ms que la seva desesperaci. En estimar-la lhome troba la unitat, no
noms amb aquesta dona en particular sin tamb amb lespiritualitat que
subjau a tot sser. En Schlegel i en Novalis torbem el concepte de lamor-
mort que Wagner desenvoluparia 50 anys desprs. En S i N el concepte
prevalescent de lamor romntic segueix estant fresc i vigors. Identifiquen
lamor amb un anhel incessant, per troben pau en el fet mateix danhelar.
No tenen prcticament cap sentit de nihilisme o de desesperaci; i tot i que
es varen adonar que la societat mundana mai no comprendria lamor sexual
del seus protagonistes, descriuen laliana entre amor i mort amb un
llenguatge que sembla bojament optimista.
Durante las primeras tres dcadas del siglo XIX, prospera en Alemania, en
torno a la longeva y serena figura de Goethe, el perodo propiamente
romntico de su literatura, y haciendo casi imposible determinar una fecha
para su desaparicin, ya que todas las figuras posteriores como Mrike,
Lenau y Heine se vern seducidos por el discurso romntico, hacindose
extensivo -de alguna manera- en la obra de Hermann Hesse y Thomas
Mann. Dentro del Romanticismo europeo, la contribucin teutona se
distingue por su profundidad, que logra emparentarse con la filosofa, con
que se radicalizan los principios de la nueva tendencia.
Finalmente, hay que acotar que los dioses no han muerto, tan slo se han
dormido en la noche y reaparecen siempre, grandiosamente transformados
en Cristo y en la Virgen Mara; viven inmortales en el corazn del hombre,
pues lo que canta Novalis no sucede en la historia sino que se da perenne y
sincrnicamente en el alma humana como una acumulacin de vivencias
que le abren las puertas de la eternidad.
4.- Conclusiones
5.- Bibliografa
Notas:
[4] Ludwig Tieck (1773-1853), escritor alemn, que fue uno de los lderes del
romanticismo germnico. El ms conocido de sus cuentos populares
fue Eckbert el rubio (1796).
[6] Hemoptisis: tos severa que origina un esputo espumoso teido a veces de
sangre.
[7] Pero desde que Cristo / A mi se ha revelado / Desde que cierto estoy de
su presencia / Una vida de luz en un instante / Las tinieblas sin fondo ha
devorado / Con l por vez primera me he hecho hombre / l ha
transfigurado mi destino / Y hasta en el norte las lejanas Indias / Exultan y
florecen / En torno del amado
[8] Apartado de ella, yo me vuelvo hacia la sagrada inefable misteriosa
noche. Lejos yace el mundo -sepultado en honda cripta- desierto y solitario
est su lugar
HIMNOS A LA NOCHE
LA NOCHE
Novalis plantea la Noche como elemento romntico fundamental
que se reconoce a lo largo de la obra. Es el escenario natural,
donde transcurre su andar, su sentir, su encuentro espiritual, en el
que se basa enteramente la obra.
Segn Siebers,
LA EXALTACIN DEL YO
Hauser afi rma que en nada se refl eja el desgarramiento del alma
romntica tan directa y expresivamente como en la fi gura de el
otro yo (2004: 196). La idea de otro yo es, una bsqueda de
refugio contra la realidad. Es a travs del inconsciente que puede
huir de su cruel realidad. El inconsciente representa la fuente de
sus sueos y las soluciones que por va de la razn no puede
hallar.
EL SUEO
LA MUERTE
LA NATURALEZA
EL AMOR
MISTICISMO
CONCLUSIN
BIBLIOGRAFA
http://www.ellibrepensador.com/2010/03/12/novalis-y-la-religion-
del-amor-liebesreligion-frag/