Resum captols de Comunidad de Bauman

1. Lagonia de Tntal

Tntal va ser amic dels dus de lOlimp fins que els tra. Hi ha vries
versions del seu crim, per totes coincideixen en culpar-lo dadquirir o
comunicar coneixements que ni ell ni altres mortals no haurien de tenir. No
shavia conformat amb ser participant de la divina beatitud, i en la seva
altivesa i arrogncia desitj apropiar-se dall que noms es pot gaudir com
un do. Sel va castigar enfonsant-lo en un riu amb el cap a la superfcie, de
tal manera que quan abaixava el cap perqu tenia set laigua descendia, i si
tenia gana, a sobre del seu cap hi havia fruita que tamb desapareixia quan
lintentava agafar.

El missatge de Tntal s que un noms pot ser feli mentre conservi la

innocncia: mentre un gaudeixi de la seva felicitat en tant que es mant
ignorant dall que el fa precisament feli, sense intervenir-hi.

Un missatge semblant trobarem en el mite dAdam i Eva El coneixement

va ser la causa de lexpulsi del Parads. En ell vivien sense preocupacions i
no havien de fer eleccions de les quals la seva felicitat depenia. Lexpulsi
va suposar la prdua daquella felicitat pura, de la mateixa manera que
Tntal.

La prdua de la innocncia s un punt sense retorn. Un noms pot ser feli

mentre no spiga el grau de felicitat que est vertaderament
experimentant.

Tnnies: all que distingeix les comunitats dantany amb la societat

moderna actual s un enteniment compartit per tots els membres. No un
consens, ja que un consens s un ard que assoleixen persones amb formes
de pensar essencialment diferents, un producte de dures negociacions i de
compromisos, de mombrosos altercats, contrarietats i ocasionalment cops
de puny. Lenteniment de tall comunitari no precisa de ser buscat, construt
ni guanyat per la lluita: lenteniment sens brinda, est all (zuhanden, com
diria Heidegger; es produeix de forma natural i immediata. No hi ha
malentesos entre els individus. Serigeix com la condici de possibilitat de
la resta dacrds i desacords s el punt de partida de tota convivncia. s
un sentiment recproc vinculant, lautntica voluntat daquells que estan
units entre si. Aix s el que nicament permet a la gent sentir-se unida.

Rosenberg encunya el terme de cercle clid per parlar del mateix tipus
dimmersi ingnua en la convivncia, que abans potser era quelcom com
a la condici humana per ara es constitueix com un somni. No hi ha un
espai per al clcul i les estratgies i, per tant, les persones noten simpatia i
ajuda respecte als altres facin el que facin i sense demostrar res.

En ser tan natural aquest enteniment, se substrau de la percepci (Tonnies:

tcit; Rosenberg: intutiu); no cal que sigui reflexionat, vigilat o
controlat. Aquest acord s intutiu per la seva naturalesa, en essncia, a
diferncia daltres tipus denteniments.

PER TANT: si la comunitat significa un tipus denteniment comparat de

tipus natural i tcit, no sobreviuria a partir del moment en el qual
lenteniment es torna autoconscient. Lenteniment passa de lestat de
Zuhanden a Vorhanden i es converteix en lobjecte de contemplaci. La
comunitat noms pot ser inconscient o est morta.

La comunitat ha deixat dexistir o encara no existeix si es parla della. La

comunitat de la qual es parla (o una comunitat que parla de si mateixa)
s una contradicci en els termes.

Redfield estaria dacord amb Tonnies en el fet que en una autntica

comunitat no hi ha cap motivaci per a la reflexi, la crtica o
lexperimentaci per s aix perqu la comunitat s fidel a la seva
naturalesa (o al seu model ideal) noms en la mesura en qu sigui

1. distintiva respecte als altres grups humans. La divisi entre el

nosaltres i ells, sense intermedis. No hi ha confusi cognitiva ni
conductual.
2. petita (tots els membres es coneixen directament).
3. autosuficient (proveeix totes les activitats i necessitats de les
persones que la constitueixen). La gent forma part de la comunitat
des que neixen fins que moren.

La comunitat es mant unida per la homogenetat, la mismidad. La

mismidad es veu en perill quan es comena a anivellar la comunicaci
interna i externa, de manera que es va difuminant el nosaltres i lells.
Parlem en especial de laparici dels mitjans de transport, on es propaga
rpidament la informaci, i sobretot de la informtica. Ja no es pot sostenir
la frontera entre interior i exterior.

A partir de llavors la homogenetat havia de ser escollida a m, entre una

massa de varietat mitjanant la selecci, la separaci i lexclusi: tota
unitat sha de fer. Lenteniment com noms pot ser un assoliment, que
saconsegueix al final dun procs de discussi i persuasi en una
agotadora competncia amb un nmero indefinit de potencialitats
diferents, totes les quals rivalitzen per latenci i prometen una millor
distribuci de les tasques de la vida i millors solucions als problemes
daquesta.

La comunitat mai no ser immune a la reflexi, crtica i discussi ulteriors.

En tot cas pot assolir lestatus de contracte continuat, un acord per posar-
se dacord que necessita renovaci peridica, sense que cap daquestes
renovacions no porti la garantia de la segent.

La comunitat de lenteniment com seguir essent frgil, vulnerable,

sempre necessitada de vigilncia, fortificaci i defensa.
Una vegada desfeta, la comunitat no pot tornar a recompondres.

Hobsbawm: sha banalitzat el terme de comunitat, susa per tot quan avui
en dia s difcil de trobar comunitats reals. Homes i dones busquen grups
als que poden pertnyer, de certa forma i per sempre, en un mn en qu
tota la resta de coses canvien i es desplacen, en el qual res ms s segur.
Young: La identitat sinventa just quan es collapsa la comunitat.

La identitat s un terme succedani de la comunitat. No es pot accedir a cap

de les dues en el nostre mn rpidament privatitzat i individualitzat, en
rpid progrs de globalitzaci. La paradoxa s que per oferir ni que sigui
una quantitat mdica de seguretat i per poder aix curar o calmar el dolor,
la identitat ha de negar el seu origen; ha de negar que s un succedani.
Avui, identitat significa destacar, se diferent i nic, per la qual cosa la seva
recerca implica necessriament dividir i separar.

Parla de comunitats de perxa es creen per tal de donar certa seguretat

collectiva davant la vulnerabilitat de les identitas individuals i la
precarietat de la construcci didentitats en solitari. Intenten aportar cert
assossec en la soledat.

Friedman: en la globalitzaci el que no est passant s que es difuminin les

fronteres, sin que semblen aixecar-se en cada cantonada de cada barri en
decadncia del nostre mn.

Barth: les identitats comunals ostensiblement compartides sn els efectes

secundaris o subproductes dun traat de fronteres inacabable. Noms
quan es claven els pals divisoris i sapunten els canyons als intrusos, es
forgen els mites de lantiguitat de les fronteres i samaguen amb ura,
mitjanant les histries de gnesi, els recents orgens culturals i poltics de
la identitat.

Els buscadors de comunitats estan condemnats a compartir la sort de

Tntal. La comunitat realment existent ser diferent a la dels seus somnis,
si no oposada. Intensificar les seves pors i inseguretat en comptes
danullar-lo o tancar-los. Exigir lluitar dia rere dia les fronteres per
mantenir els estrangers fora. Noms mitjanant tota questa bellicositat,
viglia i blandir despases es pot evitar que desaparegui i protegeixi de la
seva evaporaci el sentiment destar en una comunitat, de ser una
comunitat.

Volem arribar a lEdn, per per molt que lluitem la porta de la innocncia
comunal, la mismidad i la tranquillitat primitives roman tancada.
Benjamin, descriu lngel de la histria: Des del Paras bufa una tempestat
que atrapa les seves ales i que s tan forta que ja no li deixa tancar-les.
Aquesta tempestat larrastra constantment cap al futur, al qual dna
lesquena, mentre que el pilot de runes que t davant dell creix cap al
cel.
Lngel de la histria mant els ulls en el passat. Avana perqu des que va
deixar el paras no pot parar. No ha vist res prou agradable com per
desitjar parar-se i admirar-ho. El que el mant en moviment s el disgust i
la repulsi pel que veu. Benjamin dna a entendre que el progrs no s una
persecuci dels ocells del cel, sin una necessitat frentica de fugir dels
cadvers tirats pels camps de batalla del passat.

La histria no s ni una lnia recta ni un procs acumulatiu. s la repulsi i

no latracci la principal fora motriu de la histria, el canvi es produeix
perqu els humans es veuen mortificats i irritats pe que perceben com a
dolors i desagradable en la seva condici, perqu no desitges que
romanguin aquestes condicions i perqu busquen la forma per miticar o
remeiar el seu patiment. Ens produeix assossec alliberar-nos del que ens
mortifica, per s efmer perqu la condici nova i millorada rpidament
desvela la seva merda, prviament invisible i imprevistos, i produeix nous
motius de preocupaci. A ms, mai no plou a gust de tots i la gent que fuig
rares vegades s unnime en seleccionar les realitats que requereixen
atenci i reforma.

Llibertat i seguretat sn difcilment reconciliables sense friccions. Sn

complementries i incompatibles: la probabilitat de que entrin en conflicte
sempre ha estat i sempre ser tan alta com la necessitat de que es
reconcilin. Mai no hem trobat la situaci. Promoure la seguretat sempre
exigeix el sacrifici de la llibertat, en tant que la llibertat nomes pot ampliar-
se a expenses de la seguretat. Per la seguretat sense la llibertat equival a
lesclavitud (seguretat insegura), mentre que la llibertat sense seguretat
equival a estar abandonat i perdut (esdevenint una llibertat esclava).
Conviure s conflictiu, ja que a vegades la seguretat sacrificada en nom de
la llibertat tendeix a ser la seguretat duna altra gent, i la llibertat
sacrificada en nom de la seguretat tendeix a ser tamb la llibertat duna
altra gent.
 2. Rearrelar all desarrelat

Fitoussi i Rosanvallon paren sobre lambivalimse modern dels nostres

temps: Vivim en uns temps centrats en la emancipaci dels individus, que
ptencia la seva autonomia i els converteix en subjectes de drets. No
obstant, a la vegada aix implica un augment en la seva responsabilitat
perqu ara sn ells que han de donar un sentit a la seva vida.

La individualitzaci del procs de civilitzaci va ser, pel que fa als valors

humans, un procs dintercanvi. Els articles que es varen intercanviar en el
seu curs varen ser la seguretat i la llibertat: la llibertat soferia a canvi de
la seguretat si b no va ser necessriament evident que fos aix el que
passava.

Als altes i als poderosos els sembla que s la llibertat la millor garantia de
seguretat imaginable. La llibertat no sembla gaire arriscada mentre les
coses segueixen amb docilitat el rumb que un desitja que segueixin.
Desprs de tot, la llibertat s la capacitat dassolir que les coses es facin
conforme als propis desitjos, sense que ning no estigui en condicions
doposar-se al resultat, i molt menys de desfer-lo.

La individuaci podia ser prdiga i generosament indiscriminada en arrojar

el do de la llibertat personal a cada persona, per el paquet de seguretat a
travs de la llibertat no soferia de forma generalitzada (ex: alg que no
arriba a final de ms, t uns dretes i llibertats que els sn negats per
aquest motiu). Loportunitat de gaudir de la llibertat sense pagar el dur
preu de la inseguretat era el privilegi duns pocs; per aquests pocs varen
donar el to a la idea demancipaci durant els segents segles, fins a
laparici del proletarit.*

Els pocs privilegiats que podien gaudir de forma simultnia de llibertat

personal i seguretat existencial no tenen perqu no tenir motius de
descontentament. Freud: El malestar de la cultura: fa pals que per
gaudir del doble do de la llibertat social i la seguretat personal, un ha de
jugar el joc de la sociabilitat conforma a regles tals que neguen un
escapament lliure als desitjos i passions Repressi i sublimaci sexuals.
Les fortificacions defensives de la vida civilitzada, ostensiblement
necessries, shavien convertit rpidamenten el prxim objectiu estratgic
de les guerres demancipaci en marxa; en altre obstacle que eliminar el
cam del progrs imparable cap a la llibertat.

Amb lAdveniment duna illusi, desenvolupa una tesi a favor de la

inevitabilitat de les contriccions socials a la llibertat humana basada en
lanlisi objectiva de les tribulacions de tots aquells que mai visitaran les
clniques psicoanaltiques. Parteix del supsit que mentre que alguns
indvidius de la humanitat podien arribar a dominar lart de lautocontrol, la
resta, la majoria, necessitaven ser controlats per mantenir-nos vius i per
deixar de viure els altres. La seva hiptesi s que tota civilitzaci ha de
construir-se sobre la repressi i la denncia a linstint. Distingeix entre les
privacions que afecten a tots i cadasc (patiments. Es seves caues se
suposen independents de al classe i per tant universalment compartides) i
les privacions que afecten noms a grups, classes o incls individus allats.
Aquestes ltimes es deriven del fet que en una cultura donada la satisfacci
duna part dels seus membres depn de la repressi de laltra part, potser
major. A Freud li sembla que la civilitzaci era lgicament incoherent i per
tant inconcebible. Per tampoc semblava mantenir lesperana que una
cultura assols desenvolupar-se sense recrrer a la repressi del segon
tipus, i aix s perqu les masses sn mandroses i ignorants [...] noms
per mitj de certa repressi poden ser mantingudes les institucions
culturals [...] i aix es mostra perqu als homes esl falta amor al treball i
no hi ha arguments contra les passions.

La rebelli de les masses no s en absolut semblant a les neurosis

individuals patides en societat pels clients sexualment reprimits de les
clniques psicoanaltiques. No s una ssumpte de psicoterpia, sin de llei i
dordre, de policies.

Lorganitzaci moderna capitalista una de les seves cartes era

emancipadora i laltra coerciva, i estaven dirigides a uns grups diferents.
per a les masses la civilitzaci significava en primer lloc i sobretot un
distanciament de les morboses predileccions que se suposava que tenien i
que, en parar-se, alimentarien la cohabitaci ordenada. Pels dos segments
de la societat moderna, lautoafirmaci oferta i la disciplina requerida es
barrejaven en proporcions clarament diferents. lemancipaci duns exigia
la repressi dels altres.

Com tamb es veu sobretot a la Revoluci industrial. Aqu la qesti no era

tant com despertar lavidesa pel treball en les persones, sin com fer-los
disposats a treballar en un entorn repressiu totalment nou i desconegut.
Per adaptar-los era necessari convertir en una massa als futurs
treballadors. La guerra declarada a la comunitat sassoli en nom de
lalliberaci de lindividu respecte a la inrcia de la massa. Finalitat:
desmuntar els poders comunitaris creadors de pautes i rols, de tal manera
que les unitats humanes despullades de la seva individualitat poguessin
condemnar-se en la massa treballadora.

El segle XIX s el segle de les grans dislocacions, del desarrelament, de la

desintegraci.

Veblen: parla a favor de linstint del treball efica que est present en tots
els homes i que safirma en circumstncies molt adverses per buscar la
reparaci del danys comesos. s el gust pel treball efica i el disguts per
lesfor ftil. Al contrari de Freud, per a ell la gent tenia un sentit del mrit
de la utilitat o eficcia i del demrit dall ftil, del malbaratament o de la
incapacitat. Tenim tots una repulsi innata cap al treball rutinari, lesfor i
intil i les presses sense sentit. el mateix es podria dir de les masses: ha
hagut de passar alguna cosa perqu hi hagi una visi delles daquesta
manera. Aquest quelcom s lenfonsament de la comunitat. Aquella xarxa
de interaccions humanes que aportaven el treball un significat,
transformant-lo a mer esfor en un treball dotat de sentit, en una acci
amb un propsit, aquella xarxa que constitua la diferncia entre les fites i
la rutina.

Weber: Lacte fundacional del capitalisme modern va ser la separaci entre

la producci i la casa. La separaci dels productors de les fonts del seu
mitj de vida va buidar totes les accions dirigides a lobtenci de benefici
de tots els significats que comportaven prviament. Ja no quedava clar qu
podria significar el treball ben fet, ra per la qual no es vinculaven dignitat,
valor i honor a fer-ho b. Seguir la rutina en el taller. Qualsevol esfor es
convertia en ftil i un esfor ftil era el que sempre i en tot moment han
avorrit i all del que es resisteixen els humans degut al seu instint de
treball efica. Els efectes que comportava el nou entorn social antinatural
eren justificats per la suposada naturalesa peresosa dels obrers de la
fbrica. Els gestors de les indstries i els predicadors morals sinventaren
ltica del treball per inspirar els obrers a executar tasques ftils amb la
mateixa dedicaci i abandonament de si amb la que acostumaven a portar a
terme el seu treball ben fet.

Per a lempresari, la separaci entre la producci i la llar era una autntica

emancipaci. No obstant, la desvinculaci entre els mitjans de vida i la
casa, laltra cara de la primera separaci, no shavia concebut com a
emancipaci, ni es va percebre com a tal, com a deslligament de les mans i
com a alliberaci de lindividu. es va concebre com un acte de
despossessi, com a desarrelament i expulsi duna llar defensable.

El capitalisme modern a fondre tots els slids (Marx i Engels); les

comunitats que sautomantenien i sautoreproduen ocupaven un dels
primers llocs den la llista delements destinats a aquesta fusi. Si per als
pocs escollits ladveniment de lordre modern signific lapertura dun
horitz vast per a lautoafirmaci individual, per la gran majoria assegur
que fossin reassignats en un entorn rgid i estret. La majoria havia de ser
sotmesa a una rutina totalment diferent a la de la seva comunitat trencada,
patentment dissenyada, recolzada per la repressi, i que ha tenia poc sentit
pel que fa a dignitat, valor o honor.

Un regim disciplinador sever i estrictament supervisat havia domplir el

buit que havia obert, on una vegada el consens i lenteniment natural
havien governat el curs de la vida humana.

Tocqueville: defensa que la comunitat local es trobava en avanat estat de

descomposici molt abans de que de veritat tingus lloc la construcci del
nou ordre. Potser s, per de totes maneres la comunitat local segu
percebent-se com a perillosament poderosa durant els anys que es
necessitaren per ensinistrar els camperols i artesans dahir en la nova
disciplina fabril.
Mill: les classes superiors es varen posar com a pares dels pobres i els
indolents al que no els podia donar la preciosa joguina de la llibertat. El
deure dels pares s guiar i acontentar, per primer de tot vigilari
supervisar. Aix, durant molts anys la modernitat va fer el seu treball com si
dun poder panptic es tracts. El principi essencial de panptic s la
creena de que els presos que estan sota observaci permanent i que cap
desviaci de la rutina, per minscula i trivial que sigui, sigui passada per
alt. Lliga als subordinats al lloc en el qual poden ser vigilats i
instantniament castigats per qualsevol trencament de la rutina. Per
tamb lliga als vigilats al lloc de vigilncia.

Lera de la gran transformaci va ser una era de vinculaci. Els governats

depenien dels governants, com tamb al revs. s un matrimoni conflictiu,
perqu la possibilitat que les dues parts opinin de forma igual s escassa
com tamb que una delles cedeixi a la voluntat de laltra. Hi haur
nombroses confrontacions, baralles declarades. No obstant, les accions
blliques noms portaran al desgast definitiu duna o de les dues parts: la
conscincia que tal desgast pot produir-se i la preferncia per evitar-lo ser
amb tota probabilitat suficient per portar la cadena cismognica ustament
abans que passi all irreparable: com que estem obligats a romandre junts
passi el que passi, fem suportable la nostra convivncia. Moments de
negociaci i intents de aconseguir un comproms sobre la base dun conjunt
compartit de normes acceptables per a tots.

Dues tendncies acompanyen al capitalisme modern:

1. Lesfor sostingut per substituir lenteniment natural de la comunitat

extinta, el ritme camperol regulat per la naturalesa i la rutina
regulada per la tradici de lartes, per una rutina artificialment
dissenyada i imposada i controlada de forma repressiva.
2. Intent de ressuscitar o crear del no res un sentiment de comunitat,
aquesta vegada dins del marc duna nova estructura de poder.

Era precs reduir al mnim el paper de la iniciativa, la dedicaci i la

cooperaci. <3 mquina. Loptimitzaci i rutinaci del procs de producci,
la impersonalitat de la relaci obrer/mquina, leliminaci de totes les
dimensions del rol productiu alienes a les tasques establertes i la
homogenetat resultat de les accions dels treballadors es combinaren en el
contrapunt exacte de lentorn comunal en el qual sinscrivia el trebal
industrial.

La segona tendncia es desenvolupar de forma parallela a la primera i es

fund en un principi de les viles model duns quants filantrops que
associaren lxit industrial al factor del benestar dels obrers. Apostaren
pels estndars morals dels treballadors, la seva pietat religiosa, la plenitud
de la seva famlia i la seva confiana en el patr. Laposta consistia en
recrear la comunitat centrada entorna l lloc de treball i en convertir el
treball a la fbrica en la perseverana de tota una vida.

Es va necessitar un segle perqu la segona tendncia torns a ressorgir,

aquesta vegada com esfor per salvar la periclitant eficincia del treball
fabril en la victoriosa indstria capitalista, ja sense rivals, i no, com un
segle abans, per defensar lapisonamiento de la tradici comunal per
lavan de lordre capitalista.

30s, Mayo: cap dels aspectes fsics de lentorn del treball, ni tampoc els
incentius materials influen en lincrement de la productivitat ni suprimien
els conflictes tant com els factors espirituals. Una atmosfera amable i
casolana en el lloc de treball, latenci prestada pels gestors i capatassos
als canviants estats dnim dels treballadors i la cura amb el que
sexplicava als treballadors la importncia de les seves contribucions als
efectes globals de producci. Es torna a considerar la importncia de
lacci en la comunitat com a treball ben fet i amb sentit. si els patrons
intentaven evocar als seus treballadors el sentiment que tot estem en el
mateix vaixell amb el fi de promoure la lleialtat a lempresa i
impressionar-los amb la importncia del rendiment individual per a lesfor
conjunt. En suma, si respectaven les nsies de dignitat, valor i honor dels
treballadors i el seu ressentiment innat davant ta la rutina intil i sense
sentit. la satisfacci en el treball i latmosfera casolana podien fer ms que
la imposici estricta de les normes i la vigilncia ubiqua per promoure
leficcia en el treball. A ms, tb tenien ms sentit econmic.

Les dues tendncies, luna estricta i explcitament anticomunal, i laltra,

que flirtejava i jugava amb la idea dun nou avatar de la comuntat,
representaren dues formes de gesti alternativa.

La modernitat va ser una poca denginyeria social en la qual no es podia

confiar en lemergncia i producci espontnia de lordre.
 3. Temps de desvinculaci o la gran transformaci, segona
versi

Tan aviat com van poder, els empresaris capitalistes varen encarregar les
tasques de gesti a empleats contractats. Revoluci gerencial (Burnham),
shavia produt i estava a punt de culminar en la victria dels gestors. El
poder els pertanyia a ells. El poder modern tracta, en primer lloc i sobretot,
sobre el dret a gestionar persones, a ordenar, a establir les normes de
conducta i a imposar lobedincia de normes. Burnham va don tribut a la
passi per la construcci i el manteniment de lordre com a fora impulsora
de la societat moderna; i al tracte directe amb la gent, a lactivitat
dimposar pauses, vigilar, controlar i dirigir les seves accions com el
mtode eminent el disseny, construcci i manteniment de lordre.
Substitueix el model de la modernitat capitalista impulsada per la recerca
del benefici pel del capitalisme modern impulsat per lnsia de substituir la
tradici sostinguda comunalment per una rutina construda i dissenyada.

Desprs de la era de la gran vinculaci, havien arribat els temps de la gran

desvinculaci. Les poques de lalta velocitat i lacceleraci, de reducci
dels termes de comproms, de flexibilitat, reducci del treball i
externalitzaci. DESREGULACI s el terme de moda per qualsevol que
tingui poder. Les poderosos no desitgen ser regulats: tenen limitada la seva
llibertat delecci i constrenyida la seva llibertat de moviments; per tamb
perqu ja no tenen inters en regular als altres.

En els nostres dies, la dominaci no es basa fonamentalment en la

vinculaci i comproms, en la capacitat dels governants dobservar de prop
els moviments dels governats i imposar-los obedincia. Incertesa dels
governats respecte a quina maniobra faran a continuaci els seus
governants, si s que en fan. Bordieu: lestat de permanent inseguretat del
nivell social, incertesa respecte al futur dels mitjans de vida i abrumador
sentiment de no controlar el present, es combina amb una incapacitat de
fer plans i actuar segons ells. En aquest context sn mnimes les
oportunitats de resistncia a les maniobres dels que ostenten el poder, ie n
particular la resistncia continuada, organitzada i solidria. Entre la
incertesa i la inseguretat, la disciplina (o el sotmetiment a la condici de
que no hi ha alternativa) sautoimpulsa i sautorreprodueix i no requereix
ni capataos ni sergents per supervisar els seus efectius.

El desmantellament del panptic augura un gran salt endavant en el cam

duna major llibertat per a lindividu. no obstant, sexperimenta com una
combinaci de ventatges i inconvenients, i no es gaudeix. El rgim panptic
era cruel, per aportava beneficis que no es percebien abans i que ara han
quedat al descobert amb la seva desaparici.

A permanncia que se li preveia feia de la vinculaci mtua un marc digne

de confiana en el qual els que es trobaven sotmesos a lorganitzaci
panptica tamb podien inscriure les seves esperances i somnis dun futur
millor. La solidesa de la vinculaci mtua feia que mereixs la pensa lluitar
per millorar les condicions. Hi havia possibilitat de negociar entre les dues
parts.

Avui en dia els poders establerts han perdut linters en la supervisi i

control de la rutina i prefereixen fiar-se de lendmica falta dautoconfiana
dels subordinats, les limitacions que restringeixen la llibertat daquests no
shan fet sensiblement ms laxes; la dominaci des de dalt sha fet amorfa
sense perdre res del seu vigor. Les forces responsables del mal segueixen
pressionant per a mes shan fet invisibles i s prcticament impossible
assenyalar-les per enfrontar-se a ells i combatre-les.

En el mn que habitem a inicis del XX, els murs no sn ni molt menys slids
i, indubtablement, no estan establerts duna vegada per totes, sin que son
eminentment mbils. Es podria pensar en un mn que ha passat de ser un
rbitre rigorosament imparcial a convertir-se en un dels jugadors, jugador
al que, com la resta, els gusta les triquiuelas, oculta la seva jugada i
lencanta enganyar si t locasi.

Abans, en el marc social com un marc dacer, un es podia guanyar la vida.

slidament tancat en aquest marc, era raonable considerar el treball com
una vocaci o la missi que un tenia a la vida, com leix en torn al qual
girava la resta de lexistncia i al llarg del qual es traava la resta
dobjectius vitals. Per ara quest eix ha quedat irreparablement trencat. En
comptes de fer-se flexible, com els seus portaveus volen que es percebi
aquesta nova condici del nostre nou mn feli, ha quedat frgil. Res no
pot fixar-se a aquest eix amb confiana: confiar en la seva perdurabilitat
seria ingenu i podria tenir un desenlla fatal.

El marc social del treball i el mitj de vida no s, no obstant, lnic que

sest desmoronant. Tot el que lenvolta sembla tamb trobar-se en un
remol. Res seguix essent el mateix durant molt temps, i res roman prou
com per adaptar-se plenament a aix, per familiaritzar-se i per converit-lo
en un envoltori acollidor, seguir i confortable que les identitats
famolenques de comunitat i assedegades de casa han buscat i esperat
trobar.

En resum, sha acabat la majoria dels punts de referncia constants i

slidament establerts que suggerien un entorn social ms durador, ms
segur i ms digne de confiana que el temps que durava una vida
individual. Sha acabat la certesa del tornarem a veurens i, per tat, i de
que pot suposar-se que la societat t una llarga memria que el que avui
ens fem mtuament ens confrontar o atromentar en el futur; de que el
que ens fem recprocament tindr una importncia ms enll de ser un mer
episodi, ja que les conseqncies de les nostres accions ens acompanyaran
molt de temps desprs de les accions, en aparena hagin finalitzat,
sobrevivint en la menti en els fets dels testimonis que no van a
desaparixer.
Aquests supsits constituiran els fonament epistemolgic de lexperincia
de la comunitat. . cap agregat de sers humans sexperimenta com a
comunitat si no est estretament lligat a partir de les biografies
compartides al llard duna histrica i duna expectativa encara ms llarga
dinteracci freqent i intensa. s aquesta experincia la que avui es troba
a faltar, i la seva absncia es descriu com a decadncia, mort o eclipsi de la
comunitat.

El tipus dincertesa, de premonicions i pors respecte al futur que assetgen

els homes en lentorn social fluid, en perpetu canvi, en el que les regles del
joc canvien a meitat de la partida sense previ avis o sense una patua
legible, no uneix als que pateixen: els separa i els alla. No es crea una
conscincia duna causa comuna. La decadncia de la comunitat, en aquest
sentit, es perpetua a si mateixa.