Biotica

CONSULTORIA PERSONAL

El CEA es reuneix cada 2 mesos. Qu passa quan hi ha una problemtica biotica a peu de llit
o durgncia i cal prendre una decisi? Hi ha molts hospitals que creuen que smolt necessari
la consulta dun consultor professional que treballa 7x24. Sn persones molt semblants a un
sndic de greuges, compta amb la confiana amb lorgantizaci i del CEA, t molt bon criteri i
molt bona formaci de biotica (normalment s un membre del comit). s una persona del
staff de lorganitzaci o que hi ha estat. Normalment no sn remunerats, tot i que a EUA pot
ser-ho.

Avantatges: la rapidesa de resposta. Sn persones que no improvisen, sin que tenen molt
recorregut biotic (20 anys o ms). no deixen sol al professional a lhora de prendre una
decisi, moltes vegades s ms una figura de suport al professional. A Europa no es fan servir
gaires.

Desavantatge: viatge ideolgic o prejudicis inevitables per la seva situaci social. All bo del
CEAS s la pluralitat ideolgica.

Els CEAS neixen fonamentalment amb dos objectius:

1. Combatre el paternalisme. Canvi de paradigma basat en el pacient com a centre.

2. Defensar els drets/deures dels pacients.

Van molt lligats. El CEAS s un comit de defensa als pacients i limitaci del paternalisme
professional (hiperprotecci, sense el pacient). Tanmateix, va sortint cada vegada ms el tema
de lautonomisme: el pacient sens transforma en client i per tant qui paga mana. Cada vegada
ms es parla del concepte de decisions compartides/acompanyades amb lobjectiu dintentar
evitar lautonomisme i el clientelisme (lextrem oposat al paternalisme: hipoprotecci del
pacient, sense les indicacions/contraindicacions del metge. No protegir el pacient fins i tot dell
mateix). Es pot qestionar aix de compartides: la decisi en ltim terme s noms del
pacient, ni de la seva famlia o el personal que lassisteix. Sembla ms adient acompanyada,
en tant que els professionals i la famlia poden acompanyar al procs deliberatiu. Com que
lautonomia que tenim s massa liberal i clientelar, cada vegada van sortint expressions per
intentar evitar els dos extrems, un dells s el daquest tipus de decisions i laltre s el
dautonomia relacional.

En una decisi acompanyada ha de mantenir o augmentar el grau dautonomia del pacient, tot
garantint els seus drets i deures (de no enganyar, collaborar amb el tractament, no malbaratar
recursos, anar a les visites, etc.). aix es pot assegurar amb un procs de participaci: el
pacient participa en el procs de deliberaci, que va dirigit a crear capacitats. De manera que
tota intervenci va dirigida a crear estabilitat, capacitats i aliana teraputica. Per tant, un CEA
Biotica

quan fa recomanacions als professionals o al pacient anem buscant que aquestes no generin
malestar, no espantin o que generin escandall pblic/espectacle; volen fer pensar i
acompanyar, ajudar.

Pel que fa a les capacitats, un CEA vol ajudar a ampliar les capacitats deliberatives del pacient i
dels professionals.

Aliana teraputica, relacionada amb la voluntat de no crear mala maror. Relacions de

confiana entre el metge i pacient, una relaci dalgica i dacompanyament.

Els CEA ha de tenir en compte aix i per aix li interessa veure el seguiment de la seva
recomanaci, es a dir, veure si sha seguit o no la recomanaci, si ha tingut implicacions
eficients.

*****ELS CEAS NO NOMS VOLEN CREAR CULTURA INTRAHOSPITALRIA SIN TAMB

CULTURA CVICA; QUE ELS SEUS DOCUMENTS ARRIBIN ALS PACINETS.

Quant a lautonomia del pacient, no s la liberal o la deontolgica-Kantiana, sin ms aviat

relacional. A EUA s que s la liberal, on la preferncia del client mana. A Europa, la importncia
de la cultura deontolgica fa que lautonomia liberal no sempre triomfi. Lautonomia s
relacional: relacionada amb el pacient, la famlia i el professional. El professional ha de tenir la
capacitat de respecte cap al pacient, mirar i escoltar-lo atentament, sense interromprel. Deixar
parlar al pacient. Est demostrat que els professionals que deixen parlar ms als pacients
tenen ms eficincia teraputica, perqu parlar tamb cura. En ltim lloc, cal acompanyar al
pacient a lhora de prendre decisions.
Aix no s paternalisme, sin responsabilitat. No caure en la hipoprotecci ni lautonomisme.

Quan lautonomia s liberal i quan no? el pacient no sempre t ra. el comit ha de vetllar pels
seus drets i deures per no sempre si s que el pacient sha de fer mal a ell mateix. hi ha altres
temes en joc que el pacient no concep. El pacient no sempre t la ra, ni tampoc en lmbit
privat.

Els comits tamb fallen en el fet que el pacient continua sense participar en la presa de
decisions. No hi ha sempre aquest bon acompanyament. s veritat que es van creant
organitzacions per promoure la seva participaci en les poltiques pbliques (Unitat dels
pacients, Organtizacio de pacients experts, la Universitat dels pacients...). la despesa en salut
sempre ser daugment, per molt sana que sigui la poblaci, 1) perqu la gent envelleix, 2) cal
invertir en recerca i els nous frmacs necessiten ser remunerats 3) els cabdal la poblaci
preventiva, no noms es tracten a aquells malalts. Mai no ser la sanitat un sistema que
disminueixi. El sistema sanitari catal s n dels ms eficients grcies a la primria (que ha
evitat arribar al grau hospitalari). Tamb 4) augment de medicines alternatives o de manca de
confiana per part de la poblaci.
Biotica

Els CAE han fet una feina molt bona a dins de les organitzacions per no a nivell civil, i per aix
la ciutadania no els consulta.