You are on page 1of 21

Prova d'avaluaci

continuada #1

Formats dimatge

Nom Aitor Javier


Cognoms Santaeugenia Mar
Data de lliurament 26/03/2017
Assignatura Publicaci, distribuci i monetitzaci
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

INDEX
Introducci Pgina 3
JPEG Pgina 5
JPEG2000 Pgina 14
BMP Pgina 17
GIF Pgina 18
JPEG Pgina 19
PNG Pgina 20
SVG Pgina 20
Multimdia emprada Pgina 21
Multimdia emprada Pgina 21

2 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Introducci
0. Confirma que les tres imatges no estan comprimides calculant el seu pes en bytes i comparant-
lo amb el que posseeixen.
Per fer aquest exercici, ho he fet amb el programa MediaInfo tal com ens recomana lanunciat. Aix
doncs, per fer-ho, he realitzat les segents passes:
1. Installaci del programa MediaInfo
2. Obrim totes les fotografies una per una, en format HTML (personalment, crec que es la millor
opci per veure tots els parmetres).
3. Podem veure que:
1. face.bmp

2. desert.bmp

3. avenue.bmp

3 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

4. Ara farem la comparativa amb Photoshop, aqu podem observar que:


1- face.bmp

2- desert.bmp

3- avenue.bmp

Podem veure que no es el mateix pes (no del tot, ja que varien certs MB), aix ve degut a que amb
Photoshop empra diferents bits/canals que amb el MediaInfo, i per fer els mateixos clculs no els podem
crear ja que no ens deixa crear la informaci amb 24 bits (noms 8, 16 i 32 bits). De tots modes, sempre
pesar ms a Photoshop degut als bits per canal.
Aix doncs, noms ens queda fer els clculs del pes duna imatge, per fer-ho farem:
1- face.bmp
- 440*440 = 193600pixels
- 24/8 = 3
- 193600*3/1024 = 567.1875KB a MediaInfo 567KB
2- desert.bmp
- 1000*562 = 562000pixels
- 24 bits/8 byte = 3
- 562000*3/1024 = 1646,484375KB a MB = 1,646484375MB a MediaInfo 1.61MB

4 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

3- avenue.bmp
- 1000*667 = 193600pixels
- 32/8 = 4 OJO, 32BITS de profunditat
- 667000*4/1024/1024 = 2.54440..MB tal qual com el MediaInfo
Aix doncs podem dir que les imatges no estan comprimides.

JPEG
Per fer aquest apartat amb el XnConvert, el que tenim que fer primerament, a part dinstallar el programa,
carregar les imatges (ho farem amb carpetes) al programa. Per fer-ho, clicarem a Afegir carpeta... i
seleccionarem la carpeta amb les tres imatges per defecte, i apareixeran com a continuaci.

Un cop carregades, els apartats per a la creaci de la taula ho tindrem que fer amb la pestanya de Sortida,
un cop aqu, el primer ser seleccionar una altre carpeta de sortida i el format. Aix doncs farem:
1. Creaci de carpetes per cadascuna de la qualitat que ha de tenir

2. Per cadascuna de les imatges a generar ho realitzarem en cadascuna de les carpetes anteriors,
comenant per 100Q.
3. Canviar el nom segons la carpeta seleccionada. s a dir, si estem fent les imatges amb 100Q, el
nom de sortida ser el segent:

I aix amb totes les imatges (si estem fent les de 2Q, {Filename]_2Q, etc.
4. Ara, introduirem els parmetres per a la qualitat de cadascuna de les imatges que tenim que
realitzar i ho convertirem guardant-ho en cadascuna de les carpetes creades anteriorment. Aix
doncs, realitzarem:

5 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

- 100Q:

A partir daqu, totes les imatges tindran els mateixos parmetres que el 100Q a excepte de, com es natural,
la qualitat:
- 80Q:

- 60Q:

- 40Q:

- 20Q:

- 10Q:

- 2Q:

6 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Ara ja tenim totes les imatges generades i procedirem a crear la taula per cadascuna de les imatges:
1. face.bmp
Factor Q
100 80 60 40 20 10 2
(%)
Pes final
95.2 29.8 21.5 17.3 12.2 8.83 5.43
(Kbytes)
Qualitat
subjectiva 5 4 3 2 1 1 0
(0 5)
2. desert.bmp
Factor Q
100 80 60 40 20 10 2
(%)
Pes final
281 23.0 15.9 13.8 11.8 10.6 9.81
(Kbytes)
Qualitat
subjectiva 5 4 3 2 1 1 0
(0 5)
3. avenue.bmp
Factor Q
100 80 60 40 20 10 2
(%)
Pes final
680 178 120 92.3 60.9 39.4 17.3
(Kbytes)
Qualitat
subjectiva 5 4 3 2 1 1 0
(0 5)

Grfica expressada com a barra (i en KB, per aix els super-valors del eix Y):
569.4 6956.5 10062.9 11594.2 13559.3 15094.3 16309.9
200.0

150.0
Factor Q (%)

100.0
face.bmp
desert.bmp
avenue.bmp
50.0

6.0 3.2
373.5 1427.0 1.4 2116.7 1.2 2751.9 1.4 4170.8 1.4 6446.7 1.6 14682.1
0.0
100 80 60 40 20 10 2
Factor de compressi (en KB)

7 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Els valors emprats per a la taula anterior, sn els segents:

face.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Factor de compressi 6.0 3.2 1.4 1.2 1.4 1.4 1.6

desert.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Factor de compressi 569.4 6956.5 10062.9 11594.2 13559.3 15094.3 16309.9

avenue.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Factor de compressi 373.5 1427.0 2116.7 2751.9 4170.8 6446.7 14682.1

Original
face.bmp 567
desert.bmp 160000
avenue.bmp 254000

Aquests, han estats realitzats amb la formula de:

Aix doncs, procedirem a contestar les qestions de lanunciat:


1. Afecta d'igual manera la compressi a les tres imatges?
No, ja que els valors que ens donen en el factor de compressi son diferents per cadascuna de tots
els valors de qualitat i per cadascuna de les imatges realitzades.
Per exemple, en la imatge face.bmp no saprecia tant la compressi com a les altres dues, que amb
un 80% ja podem veure certs defectes.

2. Afecta d'igual manera la prdua de qualitat a les tres imatges?


No ja que JPEG s una compressi amb prdua on les imatges amb certa llum poden sofrir ms
canvis. Per exemple, la imatge de face.bmp al passar-la a face.jpg sofrir ms prdua de qualitat
que les altres dues, ja que hi ha un gran espai amb contrast a causa del color blanc de la imatge.

3. Que les tres imatges tinguin mides diferents, afecta al comparar el factor de compressi
entre elles?
Si que afecta, doncs que tinguin mides diferents influir tamb amb el pes de la imatge i per
complementaria tamb influir en el factor de compressi. A ms a ms, tamb ha de influir en la
profunditat de color, doncs la imatge avenue.bmp s de 32 bits mentre que les altres dues son de
24 bits, s per aix que he volgut fer la prova de les tres imatges, amb les mateixes mides (440x440) i
fer una compressi del 100% a JPG. Podem veure com les mides de tots son ms o menys la
mateixa, per la de 32 bits augmenta.

Conversi de les imatges a 440x440 (menys la de face.bmp que ja ho era) i podem veure el pes

Podem veure com les imatges al passar-se a la mateixa mida, que la de avenue.bmp t un pes
superior i aix es degut a la profunditat de color de la imatge, que s de 32 bits a diferncia de les
altres dues.
Ara doncs, farem la conversi a JPG amb les imatges convertides a 440x440 i podem veure que si

8 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

que hi ha diferncia.

Imatges convertides a 440x440 i convertides a JPG a 100Q

Aix doncs, com a conclusi i retornant a la pregunta principal, si que afecta, doncs si tingussim les
mateixes mides, el factor de compressi seria ms o menys similar.

4. Mitjanant Photoshop o GIMP, genera la imatge diferencia de les tres imatges entre la
imatge original i el cas Q=60%. Genera-les tamb en el cas Q=20%. A partir daquestes dues
inspeccions visuals subjectives, quines caracterstiques de la imatge sn les ms afectades per
la compressi? Enumera almenys dos.
Aquest exercici el farem com ens indica la pgina 38 del mdul 1. Per fer-ho, el que tenim que fer es,
primerament obrir totes les imatges originals i totes les imatges amb Q=60% a Photoshop.

Totes les imatges obertes a Photoshop, original i les de Q=60%


Un cop obertes totes les imatges ens posarem a treballar en el procs per fer lexercici una per una,
comenant primer per la de avenue.bmp. Per fer-ho, tenim que:
1- Seleccionam Diferencia en el men de capes i ho convertir tot a color negre (la capa 1).

2- Mirem la demostraci de que la capa es tota negra, observant els nivells de la capa.

9 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

3- Eliminem la capa 1 i arrosseguem la imatge de Q=60% de avenue.bmp a la pantalla amb la


imatge original (amb la tecla mayus clicada), tenint com a capa 1 la imatge comprimida i com a
background la imatge original.

4- Tornem a seleccionar diferencia.

5- Observem com lhistograma ja no es tan uniforme com el primer, que era tot negre.

6- Movem el gadget blanc cap a la esquerre per a ressaltar visualment els errors.
Repetim aquest procs amb les altres dues imatges i podem veure el resultat de la imatge original i les
imatges amb Q=60% com a continuaci.

10 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Diferencia face.bmp original i Q=60%

Diferencia desert.bmp original i Q=60%

Diferencia avenue.bmp original i Q=60%

Repetirem els punts del 1~6 amb les imatges originals i les de Q=20% tal com ens demana lanunciat. Podem veure la
diferencia a continuaci de les imatges amb Q=20% i les que tenim a la part superior daquest pargraf, les de Q=60%
per a procedir a resoldre les preguntes de lanunciat.

11 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Diferencia face.bmp original i Q=20%

Diferencia desert.bmp original i Q=60%

Diferencia avenue.bmp original i Q=20%

Un cop hem fet el procs amb la diferncia de les imatges amb Q=60% i Q=20% podem dir que les parts
ms afectades son els contorns i els grans contrasts de les imatges. En la imatge que ms ho podem apreciar,
sobretot, es la de avenue.bmp un cop aplicada la diferncia podem observar el contrast aplicat i els
contorns com han estat afectades per la diferncia de la imatge.

12 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

2.JPEG en mode estndard optimitzat


Realitzarem la mateixa operativa que el punt anterior per activant en aquest cas l'opci Optimitza la taula
Huffman . Representa les tres taules resultants i compara els resultats amb els de la manera estndard sobre
la mateixa grfica.

- Repetirem totes les passes que hem fet anteriorment. Primerament crearem una carpeta anomenada JPEG
estndard optimitzat en cadascuna de les carpetes anteriors ( 20Q, 40Q, <...> 100Q ) on treballarem amb les
imatges daquest apartat.

- Amb el XnConvert procedim a fer totes les passes de les imatges, amb les diferents mesures de qualitat:
1- Introdum les imatges originals a treballar
2- Afegim el nom de sortida {filename}.XQ_JPEG_estndard_optimitzat sent X la qualitat desitjada
3- Afegim la carpeta de sortida de les imatges (creada anteriorment en cadascuna de les carpetes
creades en lexercici 1).
4- Introdum els mateixos parmetres per amb la optimitzaci de Huffman

5- Repetim el procs per a totes les qualitats

Aix doncs tindrem tres imatges en cadascuna de les carpetes de JPEG estndard optimitzat amb les tres
imatges com a continuaci, cadascuna amb la seva qualitat i amb la Optimitzaci taula Huffman.

13 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Ara, procedirem a realitzar les taules com en lexercici 1.


face.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 86 28.6 20.6 16.3 11.1 7.41 3.31
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 6.6 19.8 27.5 34.8 51.1 76.5 171.3
desert.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 249 19.1 11 8.57 6.23 4.94 3.95
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 642.6 8377.0 14545.5 18669.8 25682.2 32388.7 40506.3
avenue.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 621 176 119 90.6 57.6 34.5 10.5
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 409.0 1443.2 2134.5 2803.5 4409.7 7362.3 24190.5

1. Quins beneficis s'aconsegueixen utilitzant aquesta versi optimitzada?


Primerament redueix considerablement el pes del arxiu un cop comprimit. Podem veure per exemple amb
la compressi a 100Q, on les mides passen de:
1- face.bmp a JPEG en mode estndard optimitzat de 567KB a 86KB
2- desert.bmp a JPEG en mode estndard optimitzat de 1.60MB a 249KB
3- avenue.bmp a JPEG en mode estndard optimitzat de 2.54MB a 621KB
Al mateix temps, amb les menors qualitats (20Q,10Q) podem veure una millora de qualitat que amb lanterior
mtode de compressi, sent aquesta una altre qualitat daquest mtode de compressi.

JPEG2000
3. JPEG2000 en mode amb prdues
Un cop realitzat tot el procs de compressi a JPEG2000, amb el parmetre que ens demana lanunciat com
podem veure a continuaci (per als Q=10%), podrem tamb veure la taula comparativa amb les tres imatges
com varem fer anteriorment.

face.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 139 138 122 50 3 1 1
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 4.1 4.1 4.6 11.3 189.0 567.0 567.0
desert.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 561 560 501 5 1 1 1
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 285.2 285.7 319.4 32000.0 160000.0 160000.0 160000.0
avenue.bmp
Factor Q (%) 100 80 60 40 20 10 2
Pes final (Kbytes) 1239 1237 1155 440 5 1 1
Qualitat subjectiva (0 5) 5 5 4 3 2 1 0
Factor de compressi 205.0 205.3 219.9 577.3 50800.0 254000.0 254000.0

14 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

1. Afecta d'igual manera la compressi a les tres imatges?


La compressi de les tres imatges NO es veu afectada de la mateixa manera. Podem veure que
dependent de la imatge, s pot veure millor o pitjor. Podem veure com, per exemple la imatge
avenue.bmp al passar-ho a JPEG2000 es veu molt millor en 100Q , 80Q o 60Q per tamb
observem que en baixes qualitats la qualitat s nulla.

2. Afecta d'igual manera la prdua de qualitat a les tres imatges?


No afecta digual manera. Per exemple la imatge avenue.bmp amb la compressi JPEG ja tenia
certa prdua dinformaci a 80Q, mentre que a 80Q amb JPEG2000 podem veure que la qualitat est
quasi intacta. Aix t la complementaria, ja que en baixes qualitats, com la 10Q o 2Q, la qualitat de la
imatge s nulla. s a dir, la imatge no es veu.

3. Visualitza la imatge diferencia de les tres imatges entre la imatge original i els casos Q=60%
i Q=20%. En quines zones hi ha major afectaci?
Primer introduirem les imatges amb la diferncia com varem fer en lexercici anterior.

Diferencia face.bmp original i Q=20% amb JPEG2000

Diferencia desert.bmp original i Q=20% amb JPEG2000

Diferencia avenue.bmp original i Q=20% amb JPEG2000

15 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Diferencia face.bmp original i Q=60% amb JPEG2000

Diferencia face.bmp original i Q=60% amb JPEG2000

Diferencia face.bmp original i Q=60% amb JPEG2000

Podem veure com totes les imatges han estat afectades amb la diferncia de la original. A Q=60% la
menys afectada s la face.bmp la qual es pot apreciar un poc la imatge, cosa que no podem fer
amb les altres dues imatges.
A Q=20% ocorre el mateix, sent la imatge face.bmp la menys afectada per indistingible. Amb
aquest format, la diferncia genera moltssims errors de pxels amb qualsevol qualitat si la comparam
amb la imatge original.

4. Com a conclusi, en igualtat de factor de compressi, quin format ofereix major


qualitat d'imatge? En tots els casos o en algun en particular?
En qualitats baixes de Q, JPEG ofereix millor qualitat que JPEG2000. En qualitats superiors, JPEG2000
ofereix una qualitat insuperable.

16 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

1) BMP
En aquest apartat comparem el fitxer face.bmp amb la seva versi en format gif.
1. Converteix el fitxer .bmp en gif mitjanant XnConvert (o qualsevol altre programa)
- Per fer-ho emprarem el Photoshop
- Carregarem la imatge a Photoshop, clicarem a exportar > exportar cmo i seleccionarem
lextensi GIF

- Guardem la imatge resultant i procedim amb la resta dexercicis


2. Comparar la qualitat subjectiva dels fitxers i el seu pes resultant.
Primer de tot, comprarem les dues imatges visualment.

Imatge face.bmp a format BMP Imatge face.gif

Un cop fet aix anem per parts:


- Pes de la imatge: Podem veure com la imatge original pesa uns 567KB mentre que la imatge a GIF
pesa 31.1 KB per tant suposa una millora de pes considerable, ja que pesa molt menys que la original
- Qualitat de la imatge: La imatge GIF podem veure com hi ha certs tons de color que han canviat
de color a un color ms fosc. Aix, tot i que en aquest cas suposa una millora, podria afectar amb
altres tons de colors, fent variar el color de la imatge a un color que no fos com loriginal.

17 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

3. Quines conclusions podem extreure de la comparaci? Per a quins casos pot ser til el BMP ?
BMP s un format dimatges ms simple que existeix doncs tot i que permet compressi, normalment s
sense compressi i empra una taula indexant colors de baix a dalt de dreta a esquerra. Com a problema ens
presenta el seu pes, on per exemple per el mn dInternet s un punt negatiu (per exemple per pgines web)
degut a que la crrega pot ser lenta amb aquest format.

2) GIF
En aquest apartat comparem el fitxer face.gif generat a lanterior apartat amb la seva versi en format jpg.
1. Partint del fitxer .bmp, converteix-lo en jpg amb qualitat al 90%
- Empram el programa XnConvert, obrim el fitxer face.bmp posem els parmetres com ens demana
lanunciat i executem el programa per a convertir-ho.

2. Comparar la qualitat subjectiva dels fitxers i el seu pes resultant.


Primer de tot, comprarem les dues imatges visualment.

Imatge face.gif Imatge face.jpg a 90%Q a partir del BMP

Un cop fet aix anem per parts:


- Pes de la imatge: Podem veure com la imatge face.gif pesa uns 34.1KB mentre que la face.jpg
pesa uns 40.9KB, aix que podem dir que tot i que no hi ha una gran diferncia, GIF ofereix una
menor quantitat de pes sobre JPEG.
- Qualitat de la imatge: Si comparem les imatges, podem veure ms o menys els mateixos
resultats que varem veure amb lexercici anterior, on la imatge en format GIF t certs colors
diferents a la convertida a JPEG la qual t els colors ms similars a la imatge original.

18 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

3. Quines conclusions podem extreure de la comparaci? Per a quins casos pot ser til el GIF ?
En el seu moment, GIF va ser un dels formats ms emprats per Internet. Posteriorment va caure en loblit,
per a dia davui torna a ser un format molt utilitzat en Internet grcies a que suporta transparncies i
sobretot, a la capacitat de emprar-ho per a imatges en moviment.
GIF s un format sense prdues emprat per a imatges amb pocs colors o molts colors que es poden repetir
en una mateixa imatge, per que no t la qualitat suficient per a imatges dalta qualitat o fotografies
professionals, doncs suporta fins a 256 colors.

3) JPEG
En aquest apartat comparem la imatge de avenue amb les seves versions en format jpg i .gif.
1. Partint del fitxer .bmp, converteix-lo en jpg amb qualitat al 90% i converteix-lo tamb a .gif
- Ho realitzarem amb XnConvert i Photoshop
- Obrim la imatge avenue.bmp i seleccionam els parmetres segents:
1- Per a JPG a Q=90% emprarem XnConvert amb els parmetres

2- Per a GIF emprarem Photoshop tal com varem fer en lapartat anterior.
2. Comparar la qualitat subjectiva dels fitxers jpg i gif i el seu pes resultant.
- Pes de la imatge: Podem veure com la imatge en format JPG pesa uns 257KB mentre que la
imatge a GIF pesa 533 KB. Aix doncs podem dir que JPEG millora considerablement en quant a pes
dimatge sobre GIF doncs aquest duplica el pes.
- Qualitat de la imatge: Tot i a que a 90% de qualitat no s pot apreciar molt b la qualitat duna i
altre imatge, si que podem veure com al format GIF hi ha certes prdues de qualitat enfront a JPEG.

3. Quines conclusions podem extreure de la comparaci? Per a quins casos pot ser til el JPEG?
Si comparem els dos formats que hem treballat, la principal diferncia seria dir que JPEG enfront a GIF no
suporta transparncies, per el primer tracta molt millor la qualitat dimatge grcies a que ofereix 16 milions
de colors en front dels 256 del GIF. Tamb una altre diferncia es que JPEG s un format amb prdues,
mentre que el GIF no.
JPEG s til per a imatges amb molts de colors, fotografies o imatges amb degradacions, per no saconsella
emprar per transparncies (no en t), imatges animades, fotografies amb textos, icones dentre altres.

19 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

4) PNG
En aquest apartat comparem el fitxer face.gif utilitzat en apartats anteriors amb la seva versi en format png.
1. Partint del fitxer .bmp, converteix-lo en png amb compressi 9
- Emprarem el programa XnConvert per fer-ho amb els segents parmetres.

- Podem veure la imatge generada

2. Comparar la qualitat subjectiva dels fitxers i el seu pes resultant.


- Pes de la imatge: Podem veure com la imatge en format GIF pesa 34.1KB mentre que la imatge en
format PNG pesa uns 74.2KB. Aix significa una disminuci de pes considerable en comparaci al GIF
, que s quasi el doble.
- Qualitat de la imatge: La qualitat dimatge del format PNG s molt millor al del format GIF degut a
que aquest no posseeix el lmit de 256 colors, a una compressi ms efica la qual s sense prdues.
3. Quines conclusions podem extreure de la comparaci? Per a quins casos pot ser til el PNG ?
Com a conclusi, ja iniciada en lexercici anterior, podem dir que PNG es superior a GIF doncs s un format
sense prdues i cal dir que va sortir per tal de solucionar els problemes que presentava aquest segon format.
Les seves caracterstiques son similars, per lalgoritme de compressi de PNG s millor, sense prdua
dinformaci i amb la capacitat de superar el lmit de 256 colors del format GIF.

5) SVG
En aquest apartat comparem el fitxer face.svg adjuntat amb lenunciat i la seva versi en format png generat
en lapartat anterior.
1. Comparar la qualitat subjectiva dels fitxers i el seu pes.
- Pes de la imatge: Primerament podem dir que el format PNG generat pesa uns 74.2KB mentre que
el format SVG pesa uns 54.5KB sent aquest segon menor.
- Qualitat de la imatge: s nota considerablement la diferncia de qualitat, sent SVG la de millor
qualitat.
2. Quines conclusions podem extreure de la comparaci? Per a quins casos pot ser til el SVG ?
Primerament caldr dir que SVG s un format vectorial i que al principi donava molts de problemes amb
certs navegadors (com Internet Explorer) per posteriorment va ser acceptat com a estndard. s molt til i
molt emprat sobretot per a la creaci dicones o logotips, per tamb per a imatges vectorials i/o
geomtriques, doncs podem ampliar/estirar o comprimir-la sense perdre qualitat dimatge.
Si parlem de formats raster podem dir que SVG s el que menor espai ocupa.

20 ~ 21
Publicaci, distribuci i monetitzaci PAC#1
Aitor Javier Santaeugenia Mar Universitat Oberta de Catalunya

Multimdia emprada
MediaInfo v. 0.7.93. [https://mediaarea.net/es/MediaInfo/Download]
XnConvert v. 1.73 [http://www.xnview.com/en/xnconvert/#downloads]
Adobe Photoshop CC 2017
Imatges de referncia adjuntes amb lanunciat

Bibliografia
- RIBELLES GARCA, ALEX. Mdul 1. Conceptes bsics de vdeo i udio. Introducci. Barcelona, Universitat Oberta
de Catalunya.
- (Mar, 2017). Infografia. [en lnia]. http://es.ccm.net/contents/710-infografia
- MORGAN, JOSH. (23 de Mar del 2016). XNCONVERT JPEG create (no sound). [en lnia].
https://www.youtube.com/watch?v=IQSYEfeNrB4
- TATIANA, DERLY. (20 de Septembre del 2011). Ventajas i desventajas del BMP (formato de imagen). [en lnia].
http://www.alegsa.com.ar/Diccionario/C/17799.php
- AMPARO, ADRIAN. (24 de Juny del 2009). Usos, ventajas y desventajas de: .jpeg .gif .png y .bmp . [en lnia].
http://adrianamparo.blogspot.com.es/2009/06/usos-ventajas-y-desventajas-de-jpeg-gif.html

21 ~ 21

You might also like