Manual Euromania

ndex del manual EUROMANIA
Intercomprensi, una via al plurilingisme
MDUL MATRIA NOM DEL MDUL PG.
Mdul 1 Cincies El misteri de Mormoloc 1
Mdul 2 Cincies Lespansione dlluniverso 9
Mdul 3 Matemtiques Dos pesos, dos medidas 17
Mdul 4 Histria Sus las piadas dels primirs mes 25
Mdul 5 Tecnologia Tre, due, uno, decollare! 33
Mdul 6 Matemtiques Drles de figures 41
Mdul 7 Cincies Que se passe-t-il lorsque je respire ? 49
Mdul 8 Histria Tutte le strade portano a Roma 57
Mdul 9 Cincies Diferitele stadii ale apei 65
Mdul 10 Tecnologia Tant que vira, fa de torns! 73
Mdul 11 Histria Trovadores, a primavera na europa 81
Mdul 12 Cincies Comer para viver 89
Mdul 13 Matemtiques El mundo en cifras 97
Mdul 14 Histria Nimic din ce e omenesc nu-mi e strin 105
Mdul 15 Tecnologia Fiat lux 113
Mdul 16 Cincies Quando la terra trema 121
Mdul 17 Matemtiques L'espace est en formes! 129
Mdul 18 Histria In varietate concrdia 137
Mdul 19 Cincies Ne parle pas la bouche pleine 145
Mdul 20 Tecnologia No te percas 153

cincias
cincia ciencias
ciencia cincies
cincia scincias
scincia sciences
science scienze
scienza tiine
tiin
1 Misterul
El misteri
del mormoloc
Mormolocului
euromania 1
Observa i descobreix
DOCUMENT 1
Mi sono perso nel labirinto! ...
Tra tutte queste mamme,
aiutami a trovare la mia.
la giraffa
l'uccello
la testuggine
il rinoceronte
la rana
il topo
la gatta
la lumaca
DOCUMENT 2 DOCUMENT 3
Liga com uma seta os filhotes aos pais.
a galinha
o beb
o leo
o girino
o leozinho
o macaco
o macaquinho La grenouille nest pas comme nous.
a r Les mamans grenouilles ne
ressemblent pas nos mamans
nous. Elles sont trs fatigues aprs
avoir pondu les ufs. Elles laissent
o pintainho o homem les ttards et partent se reposer.
Le ttard se dbrouille seul.
(Bastien, 8 ans)
2
DOCUMENT 4
Mormolocul noat n mlatin.

Mormolocii sunt larvele
broatelor.
DOCUMENT 5
Descripcin anatmica de la rana adulta
el ojo la cabeza
el dedo el tronco
los dedos palmados el vientre
DOCUMENT 6
Per s'acoblar, las ranas
femlas e los mascles van
dins l'aiga del pesquir.
Pendent l'acoblament,
la rana femla pond
los ovuls e lo mascle
los cobrs de
sos espermatozodes.
3
Raona i explica
1. Entre tots els animalons de les imatges 1, 2 i 3, quin no sassembla als seus pares?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Escriu totes les diferncies entre els dos animals de les imatges 4 i 5.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Segons tu, en qu consisteix el misteri del mormoloc?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Desenvolupament de la granota
1 2 3 4
5 6 7
1 26 7
larves abans de nixer del naixement a lestat adult, la larva es transforma granota adulta
Qu hem aprs?
Durant el seu desenvolupament, alguns animals experimenten canvis importants de
forma i de manera de viure. Aix s el que sanomena metamorfosi. Donem el nom de
larva a una forma embrionria que t una aparena molt diferent a la de lanimal adult.
El capgrs s la larva de la granota.
el naixement
el capgrs la granota
Paraules clau
la larva
la metamorfosi
la manera de viure
4
Anem ms enll
1. Amb les indicacions, completa la graella. Hi veurs aparixer una nova paraula.
1 1 granota (espanyol)
2 2 capgrs (romans)
3 3 lloc on viuen els capgrossos (occit)
4 4 cries petites (portugus)
5 5 pares dels capgrossos (francs)
6 6 lloc on ens perdem (itali i portugus)
7 7 com la descripci de la granota (espanyol)
8 8 capgrs (francs)
9 9 la granota quan s petita (portugus i itali)
2. Busca en el diccionari el significat daquesta nova paraula : ............................................

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
Capgrs en la fase branquial Granota fora de laigua
1. En quin medi viuen els capgrossos?

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. En quin medi viu la granota?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Quines sn les dificultats de respiraci, de desplaament i de nutrici que
comporta cada un dels medis?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5
Viatgem per les nostres llenges
Text patrimoni en llat Text itali
Rana major bove esse volens La rana che voleva essere pi grossa del bue
In prato quondam rana conspicit bovem, Un giorno, in un prato, la rana vede un bue.
Et tacta invidia tantae magnitudinis Ingelosita della sua bella corporatura,
Rugosam inflat pellem. Tum natos suos interrogat: Gonfia la sua pelle rugosa e domanda ai suoi figli:
Maiorne bove sum? Illi negant. Chi il pi grosso? Il bue! rispondono loro.
Quis nunc maior est? E adesso? Sempre il bue, mamma!
Bos etiam nunc maior est, mater! Alla fine, a forza di gonfiarsi, la rana scoppia
Tandem, dum vult validius inflare sese, rana se E il suo povero corpo ricade a terra.
rumpit Et eius miserum corpus iacet.
Fable de Phdre
Text romans
Text portugus
Broasca care vrea s fie mai mare ca boul
ntr-o zi, ntr-o poian, broasca vede un bou.
A r que quer ser maior do que o boi
Geloas fiind pe frumoasa lui corpolen,
Certo dia, num prado, a r v um boi. i umfl pielea rugoas i-i ntreab fiii:
Cheia de inveja da sua bela corpulncia,
Cine e mai mare? Boul! rspund ei.
Incha a sua pele rugosa e pergunta aos seus filhos:
Quem maior? O boi! respondem eles.
i acum? Tot boul, mam!
E agora? Ainda o boi, me! n final, de atta umflat, broasca explodeaz
Por fim, de tanto inchar, a r explode i bietul ei corp cade pe pmnt.
E o seu pobre corpo cai por terra.
Ara, escriu tu la faula

Text francs ......................................................................
La grenouille qui veut se faire plus grosse que le ......................................................................
boeuf ......................................................................
Un jour, en un pr, la grenouille voit un boeuf. ......................................................................
Tombant jalouse de sa belle corpulence, ......................................................................
Elle enfle sa peau rugueuse et demande ses fils: ......................................................................
Qui est le plus gros? Le boeuf! rpondent-ils.
Et maintenant? Toujours le boeuf, mre.
......................................................................
A la fin, force de senfler, la grenouille clate ......................................................................
Et son pauvre corps retombe terre. ......................................................................
......................................................................
......................................................................
Text occit
La rana que vl sser mai grssa que lo buu
Un jorn, dins un prat, la rana vei un buu.
Gelosa de sa bla corpulncia,
Confla sa pl rugosa e demanda a sos filhs :
Qual es lo mai grs ? Lo buu ! dison.
E ara ? Totjorn lo buu, maire !
A la fin, a fra de se conflar, la rana espeta
E son paure crs tomba pel sl.
6
la grenouille / les grenouilles
la rana / las ranas
broasca / broatele
la rana / le rane
a r / as rs
la rana / las ranas
1. Observa les paraules del quadre anterior i tamb les de les pgines Observa i
descobreix: qu creus que indica la diferncia en les formes de les paraules?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. A les pgines Observa i descobreix, algunes parelles de paraules estan en negreta.
Escriu en aquest quadre les formes que hi falten?
Llengua italiana la mamma
Llengua francesa les ttards
Llengua romanesa mormolocii
Llengua espanyola el dedo
Llengua occitana la femla
3. 3. Observa les paraules del quadre i tamb les que acabes descriure. Sabries trobar
les paraules que manquen en el quadre segent?
Text patrimoni pratum prata
Text portugus os prados
Text espanyol los prados
Text occit los prats
Text francs les prs
Text itali i prati
Text romans poienile
7
Famlia de llenges
La forma informa
1. Observa el quadre que acabes domplir. El singular i el plural estan sempre marcats?
De quina manera?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Compara les teves descobertes amb la informaci del portfolio (pgines 20 i 21).
Pont 1
1. Organitza en aquest quadre les teves observacions sobre les paraules del text de la pgina 6.
Llat Portugus Catal Occit Francs Itali Romans

rana
boi
prat
maire
peau
rugosa
corp
2. Quines conclusions treus de la teva lectura?

...............................................................................................................................................
Xerrem entre nosaltres Bonjorn !

Mapli Clara.
Bon dia! Bonjour !
Em dic
Jordi. Je mappelle
Paul.
Bun ziua!
M cheam
Mara.
Buon giorno!
Mi chiamo
Silvia.
Buenos das!
Yo me llamo
Carmen.
Bom dia!
Cheamo-me
Joo.
8
cincias ciencias cincies scincias sciences scienze tiine
2 Lespansione
delluniverso
9
DOCUMENT 1
Une histoire de lUnivers
en images
a
c d e
f g
h
DOCUMENT 2
Expanso do Universo
Tudo o que existe faz parte do Universo.
O Universo surgiu em consequncia de uma
grande exploso ou Big Bang, que originou
a matria, a energia, o espao e o tempo.
A matria foi-se agrupando em grande
velocidade, formando galxias, com as suas
estrelas e os seus planetas. No entanto,
devido fora da exploso, essas galxias
esto cada vez mais separadas entre si,
contribuindo para a expanso contnua do
Universo. As distncias no Universo so to
grandes que se medem em anos luz .
10 dois dos dos dos deux due doi

DOCUMENT 3
n aceast imagine, se pot vedea planetele sistemului solar, aezate (de la stnga la
dreapta i de sus n jos) n raport cu distana fa de Soare.
r
te
rn
pi
tu
Ju
Sa
un
nu
pt
ra
Ne
r
U
te
cu
s
nu
ar
er
rr
M
Ve
M
Te
DOCUMENT 4
Le carte geografiche del cielo : alcune costellazioni
DOCUMENT 5
Las constelaciones son agrupaciones de estrellas, cuya posicin parece ser prxima cuando miramos
al cielo, aunque, en realidad, puede que estn separadas, incluso, por ms de cien aos luz.
Los astrnomos de la antigedad trazaron lneas imaginarias entre las estrellas que vean en el
firmamento, que dieron lugar a figuras que stos asociaron con dioses o hroes de la
antigedad. En la imagen de arriba estn las constelaciones que puedes encontrar en el
firmamento. Para ello, gira la hoja de manera que el punto cardinal que desees observar
quede abajo. Anmate, mira al cielo a eso de las diez de la noche e intenta localizar alguna
de las constelaciones!
11
Raona i explica
Relaciona els textos segents amb les imatges del document 1 per posar-los en
ordre:
1. Les galxies sn grans masses formades per pols, gas, planetes i estrelles.
2. El nostre sistema solar es troba en una galxia en forma despiral anomenada Via Lctia.
3. El nostre planeta sanomena Terra encara que la seva superfcie estigui majoritriament
coberta daigua, s per aix que es veu blava quan se lobserva des de lespai.
4. Es calcula que lUnivers compta amb cent miliards de galxies.
5. Les galxies ellptiques tenen forma de cercles allargats.
6. Les galxies irregulars sn ms petites que les que tenen forma ellptica o despiral.
7. El sistema solar es compon del Sol i de tot all que gira al seu voltant: els planetes i les
seves llunes, els asteroides, els cometes, els meteors i els nvols de gas i pols.
8. La Terra s el tercer planeta del sistema solar ms proper al Sol desprs de Mercuri
i de Venus i per davant de Mart i Jpiter.
Texte
Image a b c d e f g h
DOCUMENT 6
El sistema solar
A partir de la informaci
donada en els documents
anteriors, digues els noms
dels planetes del nostre
sistema solar.
DOCUMENT 7
La nostra galxia
Qu hem aprs?
Dentre els miliards de galxies que hi ha a lUnivers, el nostre sistema solar es troba
en la part ms extrema del que anomenem la Via Lctia. El Big Bang data de fa 12000
milions danys. El nostre sistema solar va nixer fa 4600 milions danys. Les primeres
formes de vida van aparixer sobre la Terra fa 4000 milions danys.
Paraules clau
El Big Bang LUnivers Les galxies La Via Lctia Els planetes La Terra

Anem ms enll
Mira la imatge g del document 1, el document 3, el document 6.
Els planetes es troben sempre al mateix lloc en relaci als altres? I en relaci al Sol?
Ara et toca a tu fer una maqueta del sistema solar.
DOCUMENT 8
Hi havia una vegada uns nois que estaven

jugant al pati de lescola i, de cop, molt
sorpresos, van veure com el sol es
comenava a cobrir per una ombra
misteriosa.
Espantats, quan el sol ja estava mig

cobert, van decidir avisar la seva
professora per preguntar-li si els podia
explicar aquell fenomen tan estrany.
La lluna sha menjat el sol? va dir el Pere.
Un ogre pervers ha robat el sol? va preguntar la Maria. Ha vingut el rei de les tenebres? -
deia el Josep.
La professora va esclatar a riure i els va dir: No patiu, no passa res, senzillament, s un eclipsi
solar, que es produeix quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol. L'ombra de la Lluna es projecta
sobre la Terra i no deixa passar la llum solar.
Ohhh!!! Es va deixar sentir una exclamaci, i els nois van contemplar leclipsi amb admiraci.
DOCUMENT 9
Segons la situaci de la lluna, de la Terra i del
sol, es pot percebre una part de la lluna ms
gran o ms petita: aquest fenomen origina les
diferents fases lunars.
La lluna nova (quan no la veiem);
La lluna creixent, o quart creixent;
La lluna plena (quan apareix en la seva totalitat);
La lluna decreixent, o quart decreixent.
um uno un un un uno unu 13

Els nostres amics estan estudiant junts els sistema solar. Veuen aquesta imatge en un
atlas. Escolta atentament el que diuen.
Paul : Comment s'appelle cette plante-ci qui est prs du soleil ?

Silvia: Questo pianeta qui Mercurio.
Joo: E aquele que est um pouco mais longe?
Clara : Aquesta planeta es Venus.
Mara: i aceea carelli este mai departe cum se numete?
Carmen: Aquel es Marte.
Paul : La Terre est plus proche du soleil que Saturne.
UGUS
Per entendre el dileg entre els nostres TEXT PORT
st
amics, llegeix el que Bip-Bip el Marci
a e ste p la neta que e
se cham
ha tradut en cadascuna de les nostres Paul: Como l?
llenges: perto do so rio.
p laneta Merc longe?
Silvia: Este
e st u m pouco mais
e que
Joo: E ess mo se
Vnus. is longe, co
Clara: Esse e est m a
uele qu
Mara: E aq
chama? rte.
quele Ma rto do sol
do que
Carmen: A m ais pe
a est
Paul: A Terr
Saturno.

TEXT FRANCS
Paul : Comment sapp
TEXT OCCIT elle cette plante
qui est prs du soleil
?
Silvia : Cette plante-
eista planeta qu'es ci sappelle Mercure
Paul : Coss s'apla ac Joo : Et celle qui est
un peu plus loin?
prcha del solelh ? Clara : Cette plante,
a se sona Mercuri. cest Vnus.
Silvia : Aceista planet ? Mara : Et celle qui es
s un pauc mai lunh t plus loin,
Joo : E aquesta qu'e comment elle sappel
le?
nus.
Clara : Aquesta es V Carmen : Celle-l, ce
s encara mai lunh, st Mars.
Mara : E aquela qu'e Paul : la Terre est plus
proche du soleil
coss s'apla ? que Saturne.
ar.
Carmen : Aquela es M
prcha del solelh
Paul : La Trra es mai
que Saturn.
LI
TEXT ITA
ta che
m a q u e sto piane
e si chia
Paul: Com al sole? io.
TEXT ROMAN
S sta vicino et a q u i Mercur
Paul: Cum se n esto pian co pi
umete planeta Silvia: Qu o ch e sta un po
aceasta, care u e st
este aproape d
e S oa re Joo: E q
Silvia: Planeta ? lo tano?
n .
Joo: Dar acea
aceasta se num
ete Mercur. Q u es to Venere lontano, co
me
sta, care este p Clara: sta p i
uello che
departe? uin mai Mara: E q ?
Clara: Aceasta si chiama te.
este Venus. en : Q u e llo Mar a al sole di
Mara: i aceea Carm i v ic in
, care este pui erra sta p
cum se numet n mai departe
, Paul: La T
Carmen: Acee e ? Saturno.
a este Marte.
Paul: Terra este
mai aproape d
Saturn. e Soare dect
Bip-Bip ha oblidat traduir una llengua...

Pots escriure en catal el dileg entre els nostres amics? Ajudat amb els altres textos.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................

Famlia de llenges
La forma informa
1. Mira les paraules en negreta de les pgines 14-15 i inclou-les en el quadre segent:
Portugus Espanyol Occit Francs Itali Romans
Proximitat
Distncia intermediria
Allunyament
2. Mira la graella que acabes de completar i digues el que hi has descobert..
Compara els teus descobriments amb la informaci del Portfolio.
Pont 2
Observa les paraules en negreta dels documents 10 i 13. Quins punts tenen en com?
Intenta completar el quadre segent:
Portugus Espanyol Catal Occit Francs Itali Romans

liberdade libertad llibertat libertat libert libert libertate
veloci veloci veloci vlocit veloci velocitate
antigui antigui antiqui antiqui antichi antichi
reali reali reali reali rali real reali
Vs a veure
Xerrem entre nosaltres altres llenges
a la pgina
web italiana!
Ieu, aimi lo
divendres, lo
jorn de Vnus.
Me encanta la Para mim, a

luna! Por eso, el tera-feira, porque
lunes es mi da jogo futebol com
favorito. os meus amigos.
16
matemtica matemticas matemtiques matematicas mathmatiques matematica matematic
3
1 Dos pesos,
dos medidas
17
DOCUMENT 1
Balanzas
Aqu tienes diferentes balanzas. Con cul de ellas pesas el objeto ms pesado? Con
cul el ms ligero?
a b c
DOCUMENT 2
Una passejada pel camp
En Jordi es passeja pel camp. Cull la fruita segent: 700 g de prssecs de vinya / 500 g de
figues / 1 kg 250 g de peres / 800 g de castanyes.
Quina s la massa total de la fruita collida?
DOCUMENT 3
Observe cette illustration.
Selon toi, que reprsente la
femme qui tient la balance ?
Pourquoi a-t-elle un bandeau
sur les yeux ?
D'aprs toi, que pse sa balance ?
Boulbne, Les quatre fonctions des Capitouls, Toulouse, Muse des Augustins

DOCUMENT 4
Pi o meno?
Stima l'ordine di grandezza delle masse indicate qui di seguito
e fai un cerchio sulla risposta giusta.
Un' automobile pesa: 80 kg / 80 000 kg / 800 kg
Un elefante pesa: 3 t / 38 t / 300 t
Un agnello appena nato pesa: 40 kg / 400 g / 4 kg
Una lettera pesa: 2 kg / 20 g / 20 cg
DOCUMENT 5
Ghicitoare
Mara cumpr de la farmacie un tub cu medicamente care conine 20 de comprimate
efervescente. Pe tub este scris: Masa total a comprimatelor = 10 g.
Ct cntrete fiecare comprimat?
DOCUMENT 6 Sabias que?

Uma baleia que pese mais Um homem que pese 80 kg Um esquilo que pese 300
de 50 toneladas come, pelo come 3 kg de alimentos gramas come 30 gramas
menos, 2 toneladas de todos os dias. de pinhes.
camares e de plncton.

Raona i explica
1. Com pots valorar de forma estimativa la massa dun objecte?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Qu aporta de ms una balana?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Qu simbolitza de vegades la balana? Segons la teva opini, per qu?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
4. Quines balances utilitzes a casa? I en una botiga? Fes-ne un inventari.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5. Qu s un gram (g)? Qu s una tona (t)? Qu s un centigram (cg)?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7 Taula dunitats de conversi

Quilogram Hectogram Decagram GRAM Decigram Centigram Milligram
(kg) (hg) (dag) (g) (dg) (cg) (mg)
1
1 0
1 0 0
1 0 0 0
0, 1
0, 0 1
0, 0 0 1
Qu hem aprs?
Cada objecte t una massa. Per mesurar la massa dels objectes, es pot procedir per
estimaci, o b comparant-los de dos en dos: lun s ms pesant que laltre. Una
balana permet obtenir una pesada ms precisa. Has dutilitzar una balana
adaptada a la massa estimada de lobjecte que peses. Una unitat de massa
reconeguda s el gram (g).
Tamb pots llegir el pes dels objectes a les seves etiquetes.
Paraules clau
La massa El gram El quilo La tona Una balana pesar Pesant/lleuger

Anem ms enll
Un pcnic amb els amics
En Joo, la Carmen, en Paul, la Mara, en Jordi i la Silvia porten cadascun una cosa
per menjar per fer un pcnic tots junts.
Salame
Chips Jamn Melmelada
Ardei Leite 0,5 kg
12,5 dag 70 dag de castanyes
1,1 kg 1 litro Tonno in scatola
Jus de kiwi Naranjas 650 g
= 1 kg 2500 dg
1250 g 0,450 kg
1. Classifica aquests 9 productes del ms pesant (1) al ms lleuger (9) a la taula

segent. Per fer-ho, escriu a cada casella la lletra verda que designa cada aliment.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
2. Hi apareixen dues paraules misterioses: qu signifiquen?

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Qu tenen en com les paraules quilogram i quilmetre? De quina altra manera es
poden escriure en catal aquestes paraules?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
4. Qu s un quilovat? De quina altra manera es pot escriure?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................

1. Desprs del pcnic els nostres sis amics van a passejar pel bosc: hi han collit castanyes.
Paul: Mettons nos sacs sur une ligne !

Mon sac de chtaignes est moins lourd que celui de Silvia mais plus lourd
que celui de Carmen.
Joo: O meu saco de castanhas mais pesado do que o do Paul e do que o da
Silvia. Eu vou ganhar!
Mara: Rucsacul meu cu castane este la fel de greu ca al lui Carmen, dar este mai
uor dect al lui Jordi.
Silvia: Il mio sacco di castagne pi pesante di quelli di Mara, Carmen, Jordi e Paul.
Carmen: Mi saco de castaas, es ms pesado o ms ligero que el de Mara?

Parece tan pesado uno como el otro! Dnde lo debo colocar?
Jordi: El meu sac de castanyes s ms lleuger que els dels nois i que el de la
Silvia, per s ms pesat que el de la Carmen i de la Mara.
Qui nha collides ms? Ajudals a ordenar els cistells del ms pesant (1) al ms lleuger (6)
escrivint el nom de cada nen o nena a la casella adequada... Alerta! Rellegeix b el que diu
cadascun!
1 2 3 4 5 6

2. En Jordi tradueix en catal el que han dit el seus amics
En Paul ha dit: ................................................................
........................................................................................
........................................................................................
En Joo ha dit: ................................................................
........................................................................................
........................................................................................
La Mara ha dit: ...............................................................
........................................................................................
........................................................................................
La Silvia ha dit: ...............................................................
........................................................................................
........................................................................................
La Carmen ha dit: ...........................................................
........................................................................................
........................................................................................
3. La tarda continua. En Joo, en Paul i la Carmen van junts al bosc a buscar bolets.
Expliquen les seves descobertes als altres amics que shan quedat a la clariana.
Tengo .......
Eu tenho ........ championes ....... J'ai ........
cogumelos ........ Paul y .... .... Joo! de champignons ........
....... o Paul! Carmen et .... Joo !
~

Famlia de llenges
La forma informa
1. Com es forma la comparaci entre objectes i persones en les nostres llenges?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................
2. Vs a descobrir daltres exercicis al Portfolio
Pont 3
1. Durant del pcnic (pgines 22 i 23), cadascun ha trobat el mateix fruit. Quin s? Qu
remarques en la forma de les paraules?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Vs a les pgines 18, 19 i 22 i troba les formes en negreta. A partir de les teves
observacions, organitza les formes esperades a la taula segent.

castanha chtaigne
pinha pigne pigna con (de brad)
ganar ganhar guadagnare (a) ctiga
cordeiro cordero anhl agneau miel
lnea linea linie
Vs a la pgina web, a l'arxiu itali hi

Xerrem entre nosaltres descobrirs daltres llenges!
Un pequeo paso
Un petit pas para el hombre,
pour l'homme, un gran paso para
un grand pas la humanidad!
pour l'humanit !
Um pequeno passo
para o homem,
um grande passo Un pas petit per
para a a l'home, un
humanidade! gran pas per a
la humanitat!

histria historia histria istria histoire storia istorie
4
1 Sus las piadas
dels primirs mes
25
Homo erectus
500 000
DOCUMENT 1
600 000
Quando tiras o lixo do caixote, encontras primeiro os objectos deitados para l

em ltimo lugar, e no fim os objectos colocados no caixote h mais tempo. o
princpio da camada arqueolgica.
DOCUMENT 2
Capacitats comparadas de tres cervls dmes preistorics.
Hombre de Tautavel Hombre de Neandertal Hombre de Cro-Magnon

Homo erectus
(Homo erectus) (Homo neandertalensis) (Homo sapiens)
941 cm3 1487 cm3 1330 cm3

700 000
DOCUMENT 3
Observe cette frise chronologique dessine autour des deux pages. Tu y vois
indiques les poques o ont vcu les principales familles d'hominids.
NEOLITHIQUE
6 000 30 000 100 000 120 000
Homo neandertalensis
Homo sapiens

400 000
DOCUMENT 4
Tehnic utilizat
de Homo sapiens pentru
a obine lame ascuite de piatr.
Tehnic utilizat de Tehnic utilizat

Homo erectus pentru de Homo sapiens pentru
a ciopli unelte. a confeciona obiecte
din os.
DOCUMENT 5
Aiuta Silvia a datare gli utensili
trovati nello scavo archeologico.
Dalle le indicazioni perche
possa sapere quale uomo
preistorico li ha costruiti.
300 000
PA L E O L I T H I Q U E
190 000 200 000
Homo sapiens

Raona i explica
1. Qu s un objecte arqueolgic? Com es data?
...............................................................................................................................................
2. Compara els diferents cranis dhomes prehistrics. Qu observes?
...............................................................................................................................................
3. De tots els estris prehistrics observats, quin s el ms precs en la seva utilitzaci?
Per qu?
...............................................................................................................................................
4. Quina hiptesi pots fer si observes de forma parallela la fabricaci deines de pedra
o d'os i levoluci del volum cranial dels homes que els van fabricar?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 6 Homes i eines

Australopitec Homo Erectus Homo Neandertalensis Homo sapiens
a partir de 4,2 a a partir de 1,7 a - 120.000 a A partir de 190 000
2,5 milions danys 500 000 milions danys 30 000 anys anys fins avui
Homo Neandertalensis 1, 60 m
Australopitec 1, 20 m
Homo erectus 1, 50 m
Homo sapiens 1, 80 m
Qu hem aprs?
Les eines de pedra tallada (eines ltiques) es conserven en el temps. Constitueixen,
doncs, els testimonis privilegiats per reconstruir levoluci cultural de les societats
humanes. Entre els australopitecs i lhome modern (Homo sapiens), els progressos
tecnolgics han estat considerables. Es constata en general que a mesura que el cervell
s ms volumins, les eines sn ms perfeccionades. Malgrat aix, aquesta evoluci no
s lineal: per exemple, lHomo neandertalensis tenia un cervell ms volumins que els
nostres avantpassats Homo sapiens, per les seves eines eren ms rudimentries.
La cronologia Paraules clau La prehistria
La dataci El slex Una eina ltica La tecnologia

Anem ms enll
1. Observa l'eix cronolgic de les pgines Observa i descobreix. Com anomenem el
perode en qu lHomo erectus fabrica els seus bifaos?
...............................................................................................................................................
2. Per qu el perode segent sanomena neoltic?
...............................................................................................................................................
3. Vs al web a descobrir la histria den Jules.
Una destral de pedra polida Una fal de ferro
1. De qu estan fetes aquestes dues eines?

...............................................................................................................................................
2. Per a qu serveixen?
...............................................................................................................................................
3. Es pot reparar una eina de pedra?
...............................................................................................................................................
4. Quina s leina ms perfeccionada?
...............................................................................................................................................
5. Quin progrs tecnolgic va permetre a la humanitat fabricar aquesta eina?
...............................................................................................................................................
6. Troba els 9 mots associats al primer ferrer: lHomo sapiens que treballa els metalls.
A B E T G U E D D T
M E T A L L N B A M
L E C T U R C R V I
F O R J A R L O A N
P O L I C A U N N E
F E R R O N S Z T R
M A I T O G A E A A
M A R T E L L T L L
R M A N X A L E T O
A R T A B L I E R U

1. Un equip darquelegs europeus explica la seva excavaci arqueolgica. Els
excavadors en fan el resum.
FR Je m'appelle Paul. De mon ct, j'ai trouv un grattoir bien conserv dans la fosse.
ES Yo me llamo Carmen. He encontrado un hacha un poco oxidada en la fosa.
IT Mi chiamo Silvia. Ho trovato un'ascia ben tagliata nello scavo.
PT Eu chamo-me Joo. Encontrei um slex um pouco estragado no fosso.
RO M cheam Mara. Am gsit un vrf de harpon puin deteriorat.
OC M'apli Clara. De mon costat, ai trobat un chopper en pira pas gaire copat dins la jaa.
2. Observa b els objectes inventariats. Classifica els objectes del menys elaborat al ms elaborat.
a. un grattoir b. un hacha c. un'ascia
d. um slex e. un vrf de harpon f. un chopper
Menys elaborat
Ms elaborat
3. Imagina que acompanyes larqueleg catal de lequip europeu. Seguint lexemple

dels teus collegues, escriu el resum del descobriment: presentat i descriu els objectes
arqueolgics que has descobert a la fossa.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................

4. Desprs de les seves descobertes, tots els nostres amics es retroben. Parlen del seu
treball i, desprs de menjar, felios, canten. Escolta les seves converses.
jaime beaucoup
les mlodies
me gustan mucho Mi piacciono molto chantes cette
las melodas le canzonette nuit !
cantadas esta cantate questa
noche ! notte !
Gosto muito das mi plac mult

melodas cantadas
melodiile cntate
esta noite.
noaptea trecut.
aimi plan las

melodias cantadas
aquesta nuit !

Famlia de llenges
La forma informa
Has remarcat els mots en negreta de les pgines 26, 27, 30, 31? Com els podem anomenar?
Observa les seves terminacions. En quin cas sassemblen? Quan sn diferents? Ordenals al
quadre segent.
El portfolio et donar daltres indicacions i activitats.
Pont 4
Els nostres arquelegs empren un vocabulari cientfic. Els mots tcnics provenen sovint del grec
o del llat. Heus aqu la mateixa paraula en les nostres llenges romniques. Qu observes?

arquelogo arquelogo arqueolg archologue archeologo arheolog
cronolgico cronolgico cronologic chronologique cronologico cronologic
a t..ca La teca la la tecnica la te.que la teca tehnica
El francs s la llengua que ha conservat ms la traa dels seus orgens greco-llatins en

el vocabulari cientfic. La resta de llenges romniques ha simplificat lortografia. Quina
s aquesta traa? Sabries escriure la darrera paraula en les altres llenges?
Xerrem entre nosaltres

Llegeix el mots desordenats i El front Els ulls
classificals a la casella correcta Portugus Itali Portugus Itali
as orelhas
chie
le orec
El nas Les orelles
la bocca o nariz
Portugus Itali Portugus Itali
a face
os olhos
La boca
la fronte il naso
Portugus Itali
gli occhi
a boca
Vs a veure a la pgina web el fitxer en
portugus per descobrir daltres llenges!

tecnologia tecnologa tecnologia tecnologia technologie tecnologia tehnologie
5
1 Tre, due, uno,
decollare!
33
DOCUMENT 1
Debes encontrar la El soporte no
cantidad ideal de agua: debe impedir
un cuarto de litro, medio que el cohete
litro, tres cuartos? despegue.
Si queda agua en la
botella despus del vuelo,
es que haba demasiada
a en el despegue. c
Qu bonito cohete! Atencin al tapn!

Desgraciadamente, Si est demasiado
sus alerones son apretado, el
demasiado grandes cohete no
y hacen ms lenta su despega.
velocidad! Si est mal tapado,
el aire se escapa.
b d
DOCUMENT 2
Matriel ncessaire pour fabriquer une fuse eau

Deux bouteilles d'eau gazeuse vides en Une pompe vlo pour mettre la
plastique. pression dans la bouteille.
Un bouchon de lige du diamtre du Des petits bambous pour fabriquer
goulot des bouteilles. deux chelles qui vont servir de rampe
Une aiguille pour gonfler les pneus de vlo. de lancement amovible.
DOCUMENT 3
1. Per fabricar un coet d'aigua
primer cal prendre dues
a b ampolles de plstic i buidar-les
del contingut.
2. Desprs hem de tallar la part
de dalt de la primera ampolla i
enganxar-la al fons de la
segona ampolla: posar cinta
adhesiva per fixar-les ben b
juntes (dibuix a).
3. Cal agafar dos bocins de cart fi
i retallar-los en forma de 3 o 4
alerons; fixar-los sobre
l'ampolla-coet (dibuix b).
DOCUMENT 4
Per far partire il razzo:
Prendere una pompa da bicicletta, un ago per gonfiare i palloni e un piccolo tappo di
sughero.
Inserire l'ago nel tappo, e il tappo nel collo della bottiglia razzo.
Riempire a met d'acqua la bottiglia razzo, poi posarla verticalmente su di un supporto
mobile: la rampa di lancio!
Avvitare l'ago alla pompa. Pompare: il razzo comincia a decollare grazie alla pressione!
DOCUMENT 5
Princpio de aco-reaco
a. Encher o balo de ar e segur-lo com as mos.
b. Largar o balo.
c. o ar sob presso que o faz voar.
a b c
DOCUMENT 6
Cum procedeaz fetia pentru
a umfla roata bicicletei?
35
Raona i explica
1. Quin objecte tecnolgic construirs?
...............................................................................................................................................
2. Saps com es propulsa el coet espacial europeu Ariane? Proposa dos altres sistemes
de propulsi.
...............................................................................................................................................
3. Construeix un coet rudimentari que fars enlairar. Quins materials necessites?
Troba a les pgines Observa i descobreix tots els elements indispensables per a la
construcci.
Portugus Espanyol Catal Francs Itali Romans

Lampolla
4. Segons el model den Jordi, en el document 3 de la pgina Observa i descobreix

escriu ara tu en catal la fitxa tecnolgica del coet daigua.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5. A cadascuna de les tres etapes de construcci, defineix el que sigui indispensable per tal
que el teu coet senlairi. Ajudat de les observacions del document 1 i dels vdeos del web.
...............................................................................................................................................
6. Ajunta les peces. Fes enlairar el coet. Llestos? 3, 2, 1, enlairament!
7. Omple la teva fitxa de control acolorint el coet escaient a cada llanament.
Fitxa de control ++ +
Llanaments Llanament 1 Llanament 2
1. S recollir tot el material necessari
2. S muntar el coet
3. S collocar-lo a la rampa de llanament
4. Respecto les regles de seguretat per al llanament
5. El coet senlaira
8. Dibuixa o fotografia un dels llanaments i penja la teva producci al web.
36
Anem ms enll
A quina altura shan enlairat els vostres millors coets?
Omple el quadre amb el nom de cada equip de llanadors.
Equip: 1 2 3 4
Nom de lequip:
Altura estimada del
llanament en metres:
Proposa un mitj simple per estimar una altura.

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Qu estan fent aquests alumnes?
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
DOCUMENT 8
Frmula: B x C = A x D
Amb lajut del teu professor o la teva
professora pots fabricar el mateix
instrument de mesura.
Realitza una nova srie de llanaments
per calcular amb ms precisi les altures
que han aconseguit els coets daigua.
Equip: 1 2 3 4
Altura del llanament
mesurada en metres
Per quines raons el coet no puja ms alt?

...............................................................................................................................................
Per quines raons torna a caure?
...............................................................................................................................................
37
u
l: dei o me
PT Sou ti
anastra o que serve
CA Sc la germ nstre nome ao fi r
, mo r a localiza
del Minotaure OC Soi europenca : m para ajuda
a qui e b e para
de la mitologia fargan en Frana, en pginas we
rir i devorar navegar na
net.
agrada atemo Alemanha, en Itlia, en 3
es.
les seves vctim 1 Espanha. Pdi rebalar
e transportar satellits
de mai de 10 tonas.
2 IT Mi son
o innamo
di Teseo, rat
RO Sunt nalt de avventurie a
50 de della mito ro
metri i pot cntri mme une logia che
750 FR Je suis co tradirmi, vu
de tone la decolare . Je suis l abbandon ole
. De longue corde e dimentic armi
asemenea, pot face s plongeurs armi.
pour aider le
se reprer
mult zgomot. sous-marin 6
perdre
4 et ne pas se
ns le labyr inthe des mers.
da 5
38
itez de
RO Am o v
CA Tinc un nom que up dou
porten moltes 8000 km/h d nsare:
la
minute de la IT Ho pe
associacions europees i, nici visa r padre
que es dediquen a nu poi gs Minosse,
id pe il re di Cr
buscar llaos familiar ceva mai rap paiu! e mia ma
dre si chia
eta,
n s
o a crear relacions
s pmnt sau 8 Pasifae. M
io padre
ma
figlio del
entre les persones. dio Zeus
della bell e
7 a Europa
.
9
OC Ai un nom conegu
t.
L'ai donat a
d'associacions
europencas quajudan
ho um fio r qui
PT Eu ten
a trobar los ligams de FR J'ai un moteu
. Il peut
longo para
ajudar parentat genealogica
. s'appelle Vulcain
o se perder nrer
Teseu a n 11 dvelopper et g
onde vive une puissance g
ale
no labirinto
o Minotau
ro. celle de deux trs
es.
grosses locomotiv
10
12
He salvat Teseu del laberint on estava tancat el Minotaure. Com a conseqncia del meu
estratagema, han batejat amb el meu nom un fil conductor en sentit propi (en
submarinisme) aix com en sentit figurat (en la senyalitzaci dels llocs web). I s per aquest
mite que el coet europeu porta el meu nom: s ell qui envia els satllits a lespai per a les
nostres comunicacions planetries.
Qui sc?
Organitza la teva cerca per endevinar quin personatge samaga darrere de tots aquests
enigmes.
Langue
Portugus a soluo
Espanyl la solucin
Catal Tinc la soluci sc
Occit la solucion
Francs la solution
Itali la soluzione
Romans soluia
39
Famlia de llenges
La forma informa
1. Observa les nombroses formes de verbs en negreta. Aquests verbs no estan conjugats:
estan en infinitiu. Com els pots trobar?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. El quadre presenta les formes verbals en totes les nostres llenges: qu observes
com a semblana o diferncia?

fabricar fabricar fabricar fabricar fabriquer fabbricare (a) fabrica
ajudar ayudar ajudar ajudar aider aiutare (a) ajuta
Pont 5
1. Rellegeix el document 5 de les pgines Observa i Descobreix. La llengua portuguesa
utilitza una vocal ben seva!
2. Observa el quadre segent. Pots omplir les caselles buides?
A soluo La solucin La soluci La solucion La solution La soluzione Soluia
Latten Latenc Lattent Lattenz Atenia
Laco Lacc Lattent Laz Aciunea
O talo Lo talon Le talon Il talone Talonul

Coma tu, ai los ps
per trra mas lo cap
dins las nivols!
Ca i tine, am
picioarele pe pmnt
i capul n nori!
Comme toi, j'ai les

pieds sur terre et la
tte dans les nuages !
Como t, yo tengo
los pies sobre la
tierra y la cabeza
en las nubes! Vs al fitxer espanyol del web
per descobrir daltres llenges.
40
6
1 Drles
de figures
41
DOCUMENT 1
Arranja palhinhas em nmero suficiente, de 3, 4, 5 e 9 cm
de comprimento. Liga as trs palhinhas com um cordo
fino. Constri pelo menos cinco tringulos diferentes. Se
souberes, diz qual o nome desses tringulos.
DOCUMENT 2
Aquesta figura es fargada amb dotze broquetas de meteissa
longor. Quant de carrats i veses?
Quita tres broquetas per obtner dos carrats solament.
Desplaa tres broquetas per obtner solament tres carrats
superpausats.
Inventa d'autras possibilitats.
DOCUMENT 3
Observ cele opt imagini. Gsete corespondenele dintre acestea i liniile sau figurile
geometrice plane pe care le cunoti.
a b c d
e f g h

DOCUMENT 4
Costruire, con il righello graduato e la squadra, un abme, cio una serie infinita
di oggetti simili, uno dentro laltro:
tracciare un quadrato di otto centimetri di lato
segnare con un punto la met dei quattro lati
congiungere questi punti
segnare con un punto la met dei quattro lati della figura ottenuta
congiungere questi punti
ecc.
DOCUMENT 5
El Tangram es un puzle de origen chino. Est compuesto por siete figuras planas.
Construye un Tangram y recorta las siete piezas: pinta cada una con un color diferente.
Une las siete piezas para formar primero un conejo y, despus, un gato. A continuacin,
inventa otro animal.
DOCUMENT 6
Une uvre d'art collective :
Le motif de base est
constitu d'un carr dcoup
en cinq rectangles
superposables. Au centre de
chaque rectangle, dessine un
cercle qui touche les deux
longueurs du rectangle.
Colorie le motif avec des
couleurs varies.
En assemblant plusieurs
motifs, tu peux construire un
grand panneau.

Raona i explica
1. Anomena les figures planes que hi ha en els sis documents anteriors.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Quins instruments de la geometria saps utilitzar? Descriu ls que en fas?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Quina informaci et cal per construir un triangle? I un quadrat? I un rectangle?
I un rombe?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Marca amb una creu a la casella que correspongui les propietats dels quadrilters.
Parallelogram Rectangle Rombe Quadrat

Els costats parallels
dos a dos
Quatre angles rectes
Dos costats de la
mateixa llargada
Tots els costats de la
mateixa llargada
Les diagonals es tallen
al mig de la figura
Diagonals de la mateixa
llargada
Qu hem aprs?
Les figures planes sn figures geomtriques formades per lnies corbes tancades (el
cercle) o trencades (els polgons). La forma i el nom dels polgons varien en funci del
nombre de costats: triangle (tres costats), quadrilter (quatre costats), etc. Les
propietats dels costats, dels angles o de les diagonals permeten precisar el nom del
polgon.
Paraules clau
Un polgon Unes formes planes
Un quadrilter Un parallelogram Unes figures geomtriques

Anem ms enll
Poesia i geometria
Lany 1998, Joana Raspall va publicar Versos amics, Barcelona: Publicacions de l'Abadia
de Montserrat. Aquests dos poemes, Geometria l i Geometria ll estan inclosos en
aquesta publicaci.
Geometria l Geometria ll
Sota una roda rodona Si ordeneu b deu triangles,
poseu-hi un quadret quadrat aviat ho tindreu ents:
i al damunt, per acabar-ho, sobre la pgina blanca
un triangle triangular. us hi sortir un xins.
Quatre lnies rectilnies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca
amb larcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
ms eixerit i trempat.
Escriu un poema curt que parli del cercle, per sense dir-ne el nom!
Vertader o fals?
Quines daquestes frases sn correctes:
El trapezi s un quadrilter. El trapezi t dos costats parallels.
Les diagonals del rectangle sn El quadrat s un parallelogram.
sempre perpendiculars. El rectangle no s un trapezi.
El nom de les figures

Quan les figures tenen ms de quatre costats, utilitzem per anomenar-les un prefix
dorigen grec o llat que indica el nombre de costats.
Escriu el nom de la figura davant del seu prefix.
Penta Hex Oct Deca Dodec
cinc sis vuit deu dotze
Representa un hexgon i un octgon.

I els eixos de simetria?
Traa els eixos de simetria de les figures que trobars a continuaci. Explica la teva
forma de procedir. Ho pots comprovar calcant-les o plegant-les.

Els pastors, els pescadors i els caadors sn molt jugadors ara pots jugar amb ells!
1. Mira aquest espai.
Representa un prat. El
quadrat de color negre s
la unitat. Cada unitat
representa el que menja un
be per setmana.
En aquest prat hi ha pastors
i bens!
Fernando, o pastor portugus, tem vinte e quatro

carneiros.
Radu, pstorul romn, are de dou ori mai multe oi dect Fernando i
de ase ori mai multe dect Joan.
Emilio, il pastore italiano, ha diciotto montoni.
Joan, lo pastre occitan, a pas que uit motons.
Paco, el pastor espaol, ha pintado con un lpiz de color naranja
la superficie que representa lo que come su rebao
de ovejas en una semana.
2. Ara et toca a tu:
Pinta com um lpis de cor verde a rea correspondente
PT ao que pasta o seu rebanho numa semana.
RO Coloreaz cu un creion de culoare roie suprafaa care reprezint

ceea ce mnnc turma lui Radu ntr-o sptmn.
IT Colora con una matita di colore blu la superficie che rappresenta
quello che mangia il gregge di montoni di Emilio in una settimana.
OC
Colora ambe un gredon de color violet la susfcia que representa
que pas lo tropl de motons del Joan en una setmana.
3. Compte els bens !

a. Qu tenen en com lEmilio, en Raduen, en Paco, en Fernando i en
Joan?
...............................................................................................................................................
b. Quants bens t en Radu? Com ho saps? Quants bens tenen els altres pastors?
...............................................................................................................................................
c. Quants bens en Roger, el pastor francs, pot portar encara a aquest prat? 22, 28,
36, 44? Quin s el resultat correcte? Com ho has dedut?
...............................................................................................................................................
d. Si aquest prat noms fos den Joan, quants bens ms hi podrien menjar?
...............................................................................................................................................
4. I ara ets tu el pastor!
a. El prat es representa sempre en un paper quadriculat i el be ocupa un quadrat.
Inventa i dibuixa en un full una forma de prat on els ramats den Fernando, den Radu, den
Joan, de lEmilio i den Paco puguin menjar herba sense barrejar-se.
b. Intenta dibuixar un prat rectangular on els ramats den Fernando, den Radu, den Joan,
de lEmilio, den Paco i den Roger puguin formar petits quadrats de 4 bens per quadrat.
c. Si es barregen els ramats, troba un, o ms dun, prat rectangular econmic.
d. Qu vol dir un prat econmic? Que penses que vol dir?
...............................................................................................................................................
5. Si un be menja un quadrat dherba en una setmana, quants quadrats
dherba menja el ramat en diverses setmanes?
Completa el quadre segent. Per ajudar-te a fer-ho, els pastors et donen,
alguna vegada, la soluci correcta amb totes les lletres.
Fernando Paco Joan Roger Emilio Radu
uma una una setmana : une semaine : una o sptmn:
semana: semana: settimana:
duas dos doas deux due dou
semanas: semanas: setmanas : semaines : settimane: sptmni:
soixante-douze nouzeci i ase
trs tres tres trois tre trei
setenta e dois
quatro cuatro quatre quatre quattro patru
settantadue
cinco cinco cinc cinq cinque cinci
PT Diz-se que dois pescadores e dois caadores fazem quatro mentirosos. Porqu?
ES Se dice que dos pescadores y dos cazadores suman cuatro mentirosos. Por qu?
IT Si dice che due pescatori e due cacciatori fanno quattro mentitori. Perch?
RO Se zice c doi pescari i doi vntori fac patru mincinoi. De ce?
OC Se ditz que dos pescaires e dos caaires son quatre messorguirs. Perqu ?
Escriu aquest proverbi en la teva llengua!

...............................................................................................................................................

Famlia de llenges
La forma informa
Com es diuen els nombres en les nostres llenges?
10 dez dtz dix dieci zece
20 vinte vint vingt venti douzeci
40 quarenta quaranta quarante quaranta patruzeci
72 setenta e dois setanta dos soixante-douze settantadue aptezeci i doi
100 cem cent cent cento o sut
1000 mil mila mille mille o mie
mil cent mille cent
1172
setanta dos soixante douze
Vs a la pgina web per escoltar la seva pronncia!
Pont 6
1. Completa la primera lnia del quadre. Qu hi observes?
2. A partir de les teves observacions, prova domplir el quadre segent.

un berger /
un ptre
un pcheur
une couleur o culoare

un aviateur un aviator
un motor
Xerrem entre nosaltres Paco Peco, rico chico,

insultaba como un loco
a su to Federico; pero Tap tarat tapar
Un chasseur sachant pas, tap pas
chasser sans son ste le dijo: poco a poco,
Paco Peco, poco pico. tarat tapar !
chien faisait scher
ses chaussettes sur
une souche sche!
Escolta daltres
embarbussaments a la
pgina web de litali.

cincias
cincia ciencias
ciencia cincies
cincia scincias
scincia sciences
science scienze
scienza tiine
tiin
Que se passe-t-il
7
1 Misterul
lorsque
je respire ?
Mormolocului
euromania 49
Observe et dcouvre
DOCUMENT 1
Observa los dos dibujos de abajo y describe lo que ves.
a. Inspirando, el globo se desinfla, el aire entra b. Expirando, el globo situado delante de la

en los pulmones, la caja torcica se eleva. boca se infla, el aire sale de los pulmones, la caja
torcica baja.
DOCUMENT 2
Citete indicaiile n ordinea numerelor (de la 1 la 3), pentru a reconstitui etapele
inspiraiei (a) i ale expiraiei (b).
Inspiraie Expiraie
a. 1. Inspirnd, cutia toracic se umfl. b. 1. Expirnd, cutia toracic se dezumfl.

2. Plmnii se dilat. 2. Plmnii se contract.
3. Aerul intr n plmni. 3. Aerul iese din plmni.
50
DOCUMENT 3
Expirao Inspirao
descontrados contrados
msculos elevatrios
intercostais
descontrados msculos contrados

intercostais
descontrado, diafragma contrado, em

elevado baixo
msculos do
contrados abdmen descontrados
Descontraindo-se ou contraindo-se, alguns msculos permitem os movimentos da

caixa torcica durante a inspirao e a expirao. So os msculos intercostais e
elevatrios das costas, assim como o diafragma.
Radiographie des poumons Schema dell'anatomia dei polmoni
Trachea
Bronchioli
Bronchi
Polmoni
Cette radiographie montre qu'en inspirant, I polmoni sono i principali organi

les poumons se gonflent d'air (zone noire dell'apparato respiratorio. Essi sono
de la radiographie, sous les ctes). contenuti nella cassa toracica.
En inspirant, la cage thoracique se gonfle :
l'air passe par la bouche et le nez, puis
descend par la trache, les bronches et les
bronchioles l'intrieur des poumons.
En expirant, l'air fait le trajet en sens inverse.
51
Raona i explica
1. Qu passa quan respires?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Qu s el que permet els moviments respiratoris?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Quin recorregut fa laire?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 6
Els pulmons i els intercanvis gasosos
Els pulmons estan formats per diversos lbuls i contenen una multitud de sacs minsculs,
els alvols, que somplen daire durant la respiraci. A travs de la membrana daquests
alvols es produeixen els intercanvis gasosos. Loxigen passa de laire cap a la sang i ser
distribut a tots els rgans del cos. El dixid de carboni passa de la sang a laire: amb
lexpiraci surt fora del cos.
Aire
Sang rica en oxigen
Sang rica en dixid de
carboni Bronquol
Artria petita Vena petita
Alvol
Capillars
sanguinis
Qu hem aprs?
Quan respirem, la caixa torcica sinfla i laire entra als pulmons: s la fase dinspiraci.
Desprs la caixa torcica es desinfla i laire surt dels pulmons: s la fase dexpiraci.
El ritme respiratori augmenta amb lesfor.
Els moviments respiratoris sn possibles grcies a diferents msculs de les costelles i al
diafragma.
Els intercanvis gasosos entre laire i la sang es produeixen al nivell dels alvols
pulmonars.
La caixa torcica Paraules clau El ritme respiratori
Loxigen El dixid de carboni El msculs intercostals El diafragma
52
Anem ms enll
DOCUMENT 7
Laire inspirat s igual a laire expirat?
Composici de laire que entra als pulmons i de laire que surt dels pulmons, per 100
litres daire.
Aire inspirat Aire expirat
Oxigen (O2) 21 litres 16 litres
Dixid de carboni (CO2) Molt feble 4 a 5 litres
Nitrogen (N) 79 litres 79 litres
1. Compara la composici de laire inspirat i de laire expirat.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Quin tipus daire cont ms oxigen? Per a qu serveix loxigen? On ha anat a parar ?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Quin tipus daire cont ms dixid de carboni. Don pot provenir?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 8
Per qu respirem ?
Tots els ssers humans han de respirar per viure. Respirar s el primer que fa un beb
quan neix. Laire ambiental noms cont un 20% doxigen i malgrat aix, sense
oxigen, no podrem viure. A cada inspiraci els teus pulmons somplen daire i capten
oxigen. Aquest gas s necessari per al funcionament dels nostres msculs i del nostre
cervell. Utilitzant loxigen, el nostre cos produeix com a residu un altre gas anomenat
dixid de carboni.
53
Le cycle de la vie
Des de les seves arrels fins a les fulles ms altes, larbre s el centre duna activitat febril.
Llegeix atentament les tres sries de textos segents i reformula en catal el que hagis
ents de cadascun dels textos.
Texte 2 italien
Text 1 Francs
le sol leau et les sels Il fogliame la sede de
Tout en captant dans de la lla respirazione e della
de larbre produisent traspirazione dell'albe
minraux, les racines les va isseaux ro. Respirando, l'albero
monter dans notte espelle come no di
sve* brute. Elle peut i anidride carbonica e
esse de 40 km/h ossigeno. L'albero respir assorbe
de laubier** la vit s=
a anche attraverso il suo
dans les plante tronco e le sue radici.
a : vin cuit) circule Hai notato che nelle zo
la sve (du latin sap
*
par les rac ines, puis inondate, l'albero emett ne
if tir du sol
cest le liquide nutrit e radici aeree per respir
are?
ille s.
labor dans les feu tie tendre et
a : blanche) cest la par
**
laubier = (du latin alb e entre le bois dur de
me chaque ann
blanchtre qui se for
orce.
larbre (le cur) et lc
Texte 1 italien
Assorbendo dalla ter
ra l'acqua e i sali mine Texte 2 roumain
le radici dell'albero pr rali,
oducono la linfa1 grez piraiei i al transpiraiei
Essa pu salire nei va za. Frunziul este sediul res
si linfatici dell'alburn 2 orele elimin dioxid de
velocit di 40 km/h! o alla
arborelui. Respirnd, arb
arbe oxigen.
1
La linfa grezza (dal gre carbon, ca i noi, i abso
co lymphe, latino lym nchi i prin rdcini.
nelle piante; la par
te nutriente assorbita
pha) circola
Arborele respir prin tru
elaborata nelle foglie. dalle radici, poi inundate arborele i
Ai remarcat c n zonele
ne pentru a respira?
2
L'alburno (dal latino
alba: bianca) la par
biancastra che si forma te tenera e
ogni anno tra il legno formeaz rdcini aerie
dell'albero (durame) duro
e la corteccia.
ain
Texte 1 roum cinile
i sru ri minerale, rd s
Extrgnd din
sol ap
urca n vasele Text 3 franc et une mat
ire
prod uc se va1
brut. Ea poate r ce l n ergie solaire ylle*, quun
arborelui de 40 km/or. Cest g
tal, la chlorop h
se din alburn2 cu o vitez contenue dan
s le v g
it au niveau d
es feuilles
lem noa va brut este pro d u nique
cul n plante; se le x se
change gazeu absorbe alors le gaz carbo
sapa: vin ars) cir urc prin vase
1
Seva (din latin extras din sol de rdcini, careaborat (hrana). bre cd la
lichidul nutritiv nze, unde se produce seva el te stratul lemnos, de larbre. Lar n e. O n appelle ce pro
l'o xy g
lemnoase n frubule (din latin alburnum) esan ntre scoara unui et rejette de
2
Alburn, albe, al s, care se formeaz n fiecare syn ths e**.
photo phyllon, feuille
) est la
moale i albiciolui. loros, vert, et de
arbore i inima le (du grec ch ur permettant
*
La chlorophyl en ue da ns les plantes le rb on ique
rte co nt ga z ca
matire ve ter partir du
et de salimen
Text 2 francs crer du sucre sis,
quelles respire
nt. ire, et sunth
th se (du gr ec photos, lum su cre pa r la plante
Le feuillage est le sige de la resp **
La photosyn ion), est la production de la
iration et de la posit et de
runion, com nergie solaire
transpiration de larbre. En respiran n runie de l
t, larbre rejette grce lactio
comme nous du gaz carbonique et chlorophylle.
absorbe de
l'oxygne. Larbre respire aussi par
son tronc et ses
racines. As-tu remarqu que dans
les zones inondes,
larbre met des racines ariennes
pour respirer ?
54
Text 3 Romans
Texte 3 italien
are e ad una sostanza Datorit energiei solare i
E' grazie all'energia sol clorofilla1, che, a livello unei materii coninute de
i, la vegetale, clorofila1, se pro
contenuta nei vegetal io duce un schimb de gaze
ll'albe ro, si produce uno scamb nivelul frunzelor arborelui la
delle foglie de , di giorno, assorbe .
ue
gassoso. L'albero dunq nuta nell'aria ed emette Arborele absoarbe dioxid
ride carbo nica co nte de carbon din aer i elimi
l'anid ntesi.2 n
omeno si chiama fotosi oxigen. Aceasta este fotos
l'ossigeno. Questo fen inteza2.
: foglia) la
chlors: verde, e phllon
1
Clorofila (din greac: chlor
1
La clorofilla (dal greco che per me tte loro di s: verde i phllon: frunz)
este
uta nelle piante substana verde coninut
sostanza verde conten dall'anidride de plante, ce le permite s
e di alimentarsi a partire zahr i s se alimenteze produc
produrre lo zucchero cu dioxidul de carbon pe
car
. 2
Fotosinteza (din greac pho e l respir.
carbonica che respirano composizione) ts: lumin i snthesis: sin
l greco phots: luce e snthesis: producere) este procesul tez/
2
La fotosintesi (da chero con l'energia prin care planta produce
la pianta produce zuc (sintetizeaz) sub aciunea zahr
il fenomeno con cui energiei solare absorbite
solare e la clorofilla.
de clorofil.
DOCUMENT 9
Esquema de la respiraci de larbre
Un cop llegits els tres petits textos i les notes corresponents, escriu a cada gomet el
nmero de la llegenda corresponent.

Llegenda
1. Flux ascendent de saba

bruta (aigua i sals minerals)
2. Flux descendent de saba
elaborada o dola
3. 3- Albeca de larbre
4. Les arrels xuclen laigua i les
matries primeres
5. El fullatge s on selaboren
les matries orgniques. s
on t lloc la respiraci i la
transpiraci.
6. Energia solar utilitzada per
a la fotosntesi
7. Gas carbnic absorbit
8. Alliberaci doxigen
9. Aigua evaporada
55
Famlia de llenges
La forma informa
1. Observa la forma segent: Inspirant, el globus es desinfla. Com est construda aquesta
frase? Reformula-la duna altra manera.
............................................................................................................................................................
2. Recull en els textos de les pgines 50, 51, i 54 daltres formes en negreta. Sn
gerundis. Escriu-los en el quadre. Quines semblances observes entre les nostres llenges?
Portugus Espanyol Francs Itali Romans
Pont 7
Llegeix aquesta frase que est escrita en francs :
La racine produit de la sve brute qui monte dans larbre la vitesse de 40 km/h.
Com sescriuen en les altres llenges les paraules franceses acabades en e?
Llat Portugus Espanyol Catal Occit Francs Itali Romans

sapa la saba la sve
circulat circula circule
liquidus liquide liquide

Ara compreni
Ahora comprendo perque lo pap ditz Ora comprendo
por qu dice pap Je comprends que los arbres son perch pap dice
que los rboles son maintenant pourquoi los nstres amics ! che gli alberi sono
nuestros amigos! papa dit que les i nostri amici!
arbres sont nos amis !
Va voir sur le site web dans le fichier espagnol pour dcouvrir d'autres langues !
56
8
1 Tutte le strade
portano a Roma
57
DOCUMENT 1
Carta della rete stradale romana sotto l'imperatore Traiano
(imperatore romano dal 98 al 117 dopo Cristo)
Strada principale
Strada secondaria
Este um troo da famosa via Appia Estamos al borde
(Regina viarum = a rainha das estradas), de una gran
uma antiga estrada romana. calzada romana.
Como est construda? Porqu? Qu es esta
piedra? Para qu
sirve?

DOCUMENT 4
Observ asemnrile dintre aceste dou serii de imagini. Unete cu o sgeat imaginile care
evoc aceleai funcionaliti: de ieri i de azi.
Ieri
Azi
DOCUMENT 5
Carte des autoroutes de l'Europe actuelle
Confronte cette
carte avec
le document 1.
Quelles
diffrences et
quelles
ressemblances
trouves-tu ?

Raona i explica
1. De qu parla el conjunt de documents precedents?
...............................................................................................................................................
2. Els documents 2 i 3 mostren un aspecte particular de lImperi Rom: quin? Per qu
aquest aspecte s tan important per a lImperi?
...............................................................................................................................................
3. Quina relaci observes entre els documents 1, 4 i 5?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 6
Heus aqu les vies principals que unien Roma, capital de lImperi, a les grans ciutats
de lItlia romana. Aquestes vies encara existeixen.
Si tots els camins porten a
Roma, tamb s veritat dir que
tots els camins surten de Roma!
Quan anaven a la conquesta
duna terra nova, a la pennsula
itlica, a Europa, a frica o a
Lgende sia, els Romans construen
Via Aemilia Scaura
Via Aemilia noves vies per unir Roma als nous
Via
Via
Aurelia
Cassia
territoris conquerits.
Via Flaminia
Via Salaria
Via Appia
Via Popilia
Completa el text tot triant les tres paraules ms adients entre les cinc segents:
les lleis les mercaderies els vaixells els exrcits els enemics
Les vies romanes servien per transportar rpidament . contra les
poblacions que es revoltaven. Servien tamb per transportar les persones i
.. cap a Roma i des de Roma. Van servir per difondre i la
llengua de Roma per tot el gran Imperi.
Qu hem aprs?
Les grans xarxes viries que van construir els Romans sn avui encara lelement ms
significatiu de lexpansi de lImperi Rom. Mostren la seva fora de penetraci fins
a les terres ms allunyades del centre de lImperi. Des de Roma sortien 29 vies
consulars. Aquesta xarxa de carreteres, amb una longitud de gaireb 100 000 km,
unia el conjunt dels pobles dEuropa, sia i frica a Roma.
Una fita millenria

Paraules clau Les vies romanes
Lexpansi de lImperi Rom La xarxa viria

Anem ms enll
Observa el document 7. Quin s lorigen del mot itali strada? Strada prov del llat via
strata, s a dir una via feta destrats. Per construir una strada cal cavar profundament al
llarg del traat desitjat. Aleshores se superposen quatre estrats de materials especfics.
DOCUMENT 7
Esquema de construcci duna antiga strada romana :
1. Scol de base, compost de
4 grans blocs de pedra,
anomenats statumen
2. Estrat de pedres rodones
3 anomenat rudus
3. Estrat de graves anomenat
nucleus
2
4. Revestiment anomenat
pavimentum
1
Acoloreix de blau el statumen, de vermell el rudus, de verd el nucleus, de groc el pavimentum.
Els Romans no sn noms uns constructors de xarxes de carreteres! Tamb van
construir obres denginyeria hidrulica: els aqeductes, que sn canals elevats que
porten laigua potable a les ciutats i les clavegueres, que sn canals subterranis que
semporten les aiges residuals.
DOCUMENT 8 DOCUMENT 9 DOCUMENT 10
Una via romana a Leiria, a Un aqeducte Una vista de la Cloaca Maxima,

Portugal la claveguera ms gran de Roma.
Observa atentament aquests tres documents. Per qu es pot dir que els Romans van
construir un sistema de comunicacions articulat sobre tres nivells diferents?
...............................................................................................................................................
Pots indicar daltres vies de transport en el nostre mn modern?
...............................................................................................................................................
Com es diu, per exemple, el canal que transporta gas? I el que transporta petroli?
...............................................................................................................................................

Plini el Vell, escriptor i savi del primer segle desprs de
Jesucrist, s lautor de la Histria Natural (Naturalis
Historia en llat), gran enciclopdia redactada en 37
llibres. Plini hi parla, entre daltres coses, de les grans
construccions de lAntiguitat. Segons ell, els Romans van
superar els Grecs en aquest camp.
Text portugus Text occit

Os Romanos dedicaram-se Los Romans aguron sustot
sobretudo a trs aspectos que una atencion prigonda per
os Gregos tinham descurado: tres causas que los Grcs
abrir estradas, construir avin negligidas : dubrir
aquedutos, escavar esgotos rotas ; edificar aquaductes ;
no subsolo. cavar toats sosterranhs.
Text espanyol Text patrimoni en llat Text itali

Los Romanos pusieron una Romani summa cura I Romani posero grande cura
gran atencin sobre todo en maxime tria coluerunt quae soprattutto in tre cose che i
tres cosas que los Griegos Greci neglexerunt: strata Greci invece avevano trascu-
haban descuidado: abrir sternere, aquaeductus rato: aprire strade, costruire
caminos, construir acueductos, aedificare, cloacas in acquedotti, scavare cloache
excavar cloacas en el subsuelo. tellure cavare. nel sottosuolo.
Text francs Text romans

Les Romains ont surtout fait Romanii i-au concentrat atenia
attention trois aspects que ndeosebi asupra a trei lucruri, pe
les Grecs avaient nglig: care grecii le-au neglijat:
ouvrir des routes, construire construirea de drumuri, ridicarea
de aqueducs, caver des de apeducte, sparea de canale
gouts dans le sous-sol. de scurgere n subsol.
Ara escriu en catal el que diu Plini.

...............................................................................................................................................

Juli Csar conquereix la Gllia lany 52 abans de
Jesucrist. A la seva obra, De Bello Gallico (La Guerra de les
Gllies), parla de la conquesta i hi descriu tots els
costums dels pobles de la Gllia antiga.
Text portugus Text occit
Pastores ou pescadores? Pastres o pescaires ?

Conquistas e castelos Conquistas e castls
Os Gauleses so um povo de caadores e de Los Galleses son un pble de caaires e de
pescadores, mas na~o so agricultores. No pescaires, mas son pas agricultors. An pas de
tm pastagens, mas apenas grandes florestas. pasturas, mas solament de grandas forsts.
Para a conquista da Glia, Csar construiu os Per la conquista de Gllia, Cesar bastigut los
primeiros castelos: fortificaes de madeira e prumirs castls : fortificacions de fusta e de
de pedra sobre as colinas mais altas. pira sus de tucs nauts.
Text francs Text itali
Ptres et pcheurs Conqutes et chteaux Pascoli o pescatori?

Conquiste e castelli
Les Gaulois sont un peuple de chasseurs et
de pcheurs, mais ils ne sont pas I Galli sono un popolo di cacciatori e di
agriculteurs. Ils nont pas de pturages, pescatori, ma non sono agricoltori. Non
mais seulement de grandes forts. Pour la hanno pascoli, ma solo grandi foreste. Per la
conqute de la Gaule, Csar a construit les conquista della Gallia, Cesare costrui i primi
premiers castella : des fortifications en bois castelli: fortificazioni di legno e di pietra in
et en pierre sur des collines leves. luoghi elevati.
Escriu en catal el que diu Juli Cesar. Text romans

....................................................................
.................................................................... Pstori sau pescari?
.................................................................... Cuceriri i castele
.................................................................... Galii sunt un neam de vntori i de pescari,
nu i de agricultori. Ei nu au puni, ci numai
....................................................................
pduri ntinse. Pentru cucerirea Galiei, Cezar
.................................................................... a construit primele castele: fortificaii din
.................................................................... lemn i piatr, pe culmi de deal.
....................................................................
....................................................................

Famlia de llenges
La forma informa
Els prefixos
Observa els textos de la pgina 62 aix com el que has redactat tu. Com estan formades
les paraules en cursiva? Indica quin s el seu prefix. Busca daltres paraules que utilitzin
el mateix prefix. Busca daltres pistes al Portfolio.

sobrecarregar subrecargar surcharger sovraccaricare (a) suprincarca
subrepassar surpasser superare (a) surclasa
surtout
subsolo sous-sol
Pont 8
Un accent ben curis! Laccent circumflex francs.
Torna a llegir els textos de la pgina 63. Fixa't en les paraules del text francs que
tenen un accent circumflex (^) i compara-les amb les de les altres llenges.
De qu serveix l'accent circumflex? Completa el quadre segent:

castelo
conquista
pescatores
janela ventana finestra fentre finestra fereastr
O mne
cette route ?
Dove porta
questa strada?
Adnde nos
lleva este
camino?
Si vols veure on van els altres amics, vs a veure-ho a la versi portuguesa del web.

9
1 Diferitele stadii
ale apei
65
DOCUMENT 1
Trei prieteni se afl ntr-o
cofetrie. Au comandat trei
buturi diferite: un ceai
fierbinte, un suc de fructe
cu cuburi de ghea,
un pahar cu ap acidulat.
DOCUMENT 2
Carmen realiza un experimento en su casa. Ordena las etapas de dicho experimento:
a. Carmen coloca la cubitera en la parte del congelador de su frigorfico.
b. Carmen llena de agua del grifo una cubitera.
c. Carmen obtiene cubitos de hielo.
d. Carmen espera dos horas.
Elige las letras correctas para cada dibujo.
DOCUMENT 3
O que aconteceu gua da roupa
molhada?
Qual o efeito do vento sobre a roupa
estendida?
A roupa que ficou no cesto ir secar to
depressa como a roupa estendida?
Porqu?

DOCUMENT 4
termometro
Per osservare in classe il cambiamento
di stato dell'acqua, fai un esperimento.
a. In una bacinella piena di ghiaccio tritato tubo pieno d'acqua liquida
e di sale, immergi un tubo pieno d'acqua.
b. Inserisci un termometro in questo tubo.
c. Rileva la temperatura ogni minuto su bacinella piena di
una tabella di sperimentazione. ghiaccio tritato e sale
Tabella di rilevamento della temperatura

Tempo Inizio dell'esperienza 1 minuto 2 minuti 3 minuti 4 minuti 5 minuti 6 minuti 7 minuti
Temperatura
A quale temperatura l'acqua si trasforma in ghiaccio?

DOCUMENT 5
Hem realitzat dues experincies per comprendre l'evaporaci de l'aigua.
Experincia 1 Experincia 2
Dijous
Dilluns Dilluns Dijous
Quines conclusions es poden treure d'aquestes dues experincies?

DOCUMENT 6
Cycle de l'eau compris

et dessin par
Juliette, lve de 10
ans de l'cole Lakanal
Toulouse
Raona i explica
1. De qu tracten els documents de 1 al 6?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Com podem modificar lestat de laigua per passar de slid a lquid i, desprs, a lestat gass?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Observa el document 6. Per qu creus que a la Terra rep el nom de planeta blau?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
4. Observa els documents 3 i 5: quines conclusions pots extraure de les condicions de
levaporaci?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5. Quines indicacions falten al dibuix de la Juliette (document 6) per poder
comprendre tots els canvis de lestat de laigua?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Els canvis de lestat de laigua
Slid
su
bl
im

ac
si
i
fu
i
ac
co
fic
nd
i
lid
en
so
sa
ci

condensaci
Lquid evaporaci Gass
Refredament Escalfament
Qu hem aprs?
Laigua existeix en tres estats: lquid, slid i gass.
Per transformar laigua en gel, cal refredar-la. La solidificaci de laigua es produeix
als 0C. Per transformar el gel en aigua, s necessari escalfar-lo. La fusi de laigua
es produeix a 0C. La barreja aigua - gel est sempre a 0C.
Laigua es pot transformar en vapor daigua invisible per evaporaci o per
escalfament. En condicions normals, laigua bull a 100C.
Paraules clau
lestat lquid lestat slid lestat gass el gel el vapor daigua el baf

Anem ms enll
Per qu ls no t cua DOCUMENT 8
Un dia, ls, que tenia molta gana, va demanar
a lastuta Guineu que lajuds a pescar Per qu lampolla plena daigua es
trenca quan laigua es glaa?
FR Fais un trou dans la glace, tu y .....................................................................
plongeras ta queue pour pcher
a
IT Orso fa un buco nel ghiaccio e vi
immerge la sua coda.
DOCUMENT 9
Observa b els dos bols que sn al costat
de la balana.
Segons tu, si els posem sobre els platets
de la balana, qu passar?
b Fes lexperiment i respon.
RO Ajutor! Apa este rece ca gheaa! Sunt
prins aici!
c
PT Urso puxa com tanta fora que
arranca a sua cauda!
500 cl 500 cl
.....................................................................
La massa de laigua canvia quan laigua

varia destat?
d .....................................................................
I la Guineu va riure de les bestieses de ls. Qu fa un bloc de gel sobre laigua?

Pots refer aquest conte? En qu ha estat Informat i descriu un iceberg.
ms hbil la Guineu que ls? .....................................................................
La histria de la Goteta
Quin s el relat de la setmana a Europa Press?
Primer, cal llegir la increble histria de la Goteta!
Els nostres periodistes han seguit la seva extraordinria
aventura des de Lisboa a Pars, tot passant per Bucarest.
1. Llegeix els 7 textos segents que expliquen la histria del cicle de laigua a travs
de les aventures novellesques duna gota daigua anomenada Goteta.
1 PT Segunda-feira de manh, Lisboa
A Gotinha foi vista a sair da sua casinha com os amigos. Fazia muito
calor. O sol parecia uma grande chama no cu! A Gotinha
desapareceu imediatamente. Ningum viu nada: no havia nenhum
sinal de chuva no cu, nem mesmo a mais pequena nuvem! Os pais
da Gotinha, que tinham ficado na sua casinha, choraram muito
Chamaram por todo o lado Gotinha, Gotinha! O vento levou as suas vozes...
2 ES Madrid, martes por la maana
Se han podido ver en Madrid pequeas nubes llenas de gotas de lluvia
llegadas del Ocano Atlntico y de Portugal.
En una de esas nubes se encuentra Gotita. Est muy contenta porque ha
encontrado muchos nuevos amigos. Vista desde el cielo, la Tierra es magnfica.
Las montaas, tan grandes vistas desde el suelo, parecen pequeas montaas;
los rboles parecen muy pequeos; las ciudades parecen pequeos pueblos y
los grandes edificios parecen casitas.
Por el contrario, lo que desde el suelo se ve como una pequea
nube, es una gran nube, con millones de gotas de agua.
3 CA Dimecres mat, Barcelona
"Que bonic s el Mediterrani!" ha proclamat la Goteta que era en
el seu nuvolet per damunt de Barcelona! "N'hi ha per plorar! Qui
s aquest homens, sobre aquesta columna, prop del port?"
"s en Cristfor Colom, li diu una amiga. s la primera vegada que
vns aqu, noieta? Segueix-me, encara no ho has vist tot!"
4 IT Gioved mattina, Roma

"Che sono queste grandi case? Queste grandi piazze, questi
grandi monumenti? Com' grande, e bella in confronto alla
mia casetta!
Questa citt piena di meraviglie!" esclamava Gocciolina, sulla
sua piccola nuvola. Uno dei suoi amici le disse: "Si vede bene
che tu sei una piccola bimba! Non conosci niente della vita!
Non hai mai fatto il giro del mondo?"
5 RO Vineri dimineaa, Bucureti
Cerul este plin de nori mari. S-ar zice c va ploua.
Buletinul meteo anun un val de frig venind dinspre Siberia, de la est!
Un vnticel rece i puternic i poart pe Picturic i pe prietenii ei departe
de Bucureti, ctre vest, ntr-un norior.
6 FR Samedi matin, Paris
Gouttelette a beaucoup voyag. Elle est fatigue, elle commence avoir
froid. Beaucoup de ses amies sont tombes, accroches par ces grandes
montagnes qu'on appelle les Alpes, en plein cur de l'Europe. Elles ont
disparu dans du coton blanc et froid. Gouttelette, dans son petit nuage, est
au-dessus d'une trs grande ville : Oh ! cette grande tour pointue ! Je la
connais ! clame-t-elle. Comment s'appelle-t-elle, dj ? Et tous ces petits ponts
au-dessus de ce fleuve : c'est magnifique ! Mais je veux revenir chez moi !
~
7 PT Domingo de manha, Lisboa
Um grande vento frio, vindo do Norte, empurrou a Gotinha e os seus
pequenos amigos. Atravessaram a Frana, e ainda grandes montanhas
cheias de neve... Mais ao Sul, estava mais quente
Mas a Gotinha estava perdida: tantas viagens, tantos quilmetros no
ar, entre o sol e a terra! Ento, ela chorou.
E caiu da sua pequena nuvem Sabes onde? Mesmo no copo de gua
onde a esperavam os pais dela, sobre a mesa do jardim da sua casinha!
2. Coneixes els llocs i les estacions de lany de cada un dels episodis de laventura de la Goteta?
...............................................................................................................................................
3. Refs largument daquesta aventura en la teva llengua. Pots fer un reportatge
escrit per al diari o b oral per a la rdio.
DOCUMENT 10
Amb els teus coneixements cientfics i amb lajuda de laventura de la Goteta,

completa el dibuix amb els nmeros de la llegenda.

Lgende
1 condensaci
2 riu

3 llac

4 mar
5 vapor daigua
6 evaporaci
7 precipitaci
8 pluja
9 neu
10 vent

Famlia de llenges
La forma informa
1. En les aventures de la Goteta, hi ha paraules i grups de paraules escrits en cursiva. Qu
tenen aquestes paraules en com?
...............................................................................................................................................
2. Observa aquest quadre. Pots explicar com es formen els diminutius?

una goteta
una casita una caseta o csu
un petit nvol un norior
3. Vs al Portfolio per comprendre millor els diminutius i els augmentatius.
Pont 9
Observa les paraules de colors dels textos de les pgines 70 i 71. Organitza al quadre, que
hi ha a continuaci, totes les paraules de colors que hagis trobat. Qu nhas pogut deduir?

llenas plein piena plin
Xerrem entre nosaltres I tu, quina estaci de lany prefereixes?

Vs a la pgina web de les altres llenges per saber quines
~
estacions de lany prefereixen la Mara, la Silvia i en Paul.
Anch'io
preferisco
l'estate! Yo prefiero
el verano!
i eu prefer
vara!
Quelle est la saison

que vous prfrez ?
le printemps, l't,
l'automne ou l'hiver ?

10
1 Tant que vira,
fa de torns !
73
DOCUMENT 1
Nous avons ralis un mange qui
tourne ! Nous avons cach son
mcanisme d'entranement. Mais
regardez comme il tourne bien !
La classe de CM1
de l'cole Jean Jaurs, Paris
DOCUMENT 2
Observ aceste patru obiecte. Poi s spui dac micarea este aceeai la intrarea i la
ieirea din mecanism?
a b
c d
DOCUMENT 3
a roldana
a manivela
Representao do mecanismo do carrossel inventado

por Antnio (9 anos), Escola Cames, Coimbra
a correia
DOCUMENT 4
Realizar un tiovivo que gire
Lista del material necesario:
un crculo de cartn
un palo
una bobina de hilo

unas poleas
pequeos personajes
pegamento un clavo
una goma elstica Colegio Lope de Vega, Sevilla
DOCUMENT 5
a. Per fabbricare una giostra, b. Incollare poi la prima c. Fissare il cappello della
bisogna prendere una tavola puleggia sul perno e giostra sul perno.
di legno molto spessa (circa posizionare quest'
30 mm) e perforarla ultimo sul supporto.
rispettando le distanze.
d. Inchiodare la seconda e. Montare la cinghia di

puleggia rispettando le distanze. trasmissione.
75
Raona i explica
1. Quin objecte tecnolgic construirs?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Saps com funciona una bicicleta? Proposa dos altres sistemes de transmissi de moviment.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Construeix uns cavallets de fira. Quin material necessites? Busca en les pgines
Observa i descobreix tots els elements indispensables per a la construcci.
Paraules trobades en totes les llenges. Paraules tradudes en la meva llengua.
4. Fes la fitxa tecnolgica dels cavallets de fira basant-te en el document 5.

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5. En cada etapa, defineix tot el que s indispensable perqu els teus cavallets girin.
Ajudat amb les observacions de les pgines anteriors.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
6. Acobla les peces. Fes girar els cavallets de fira.
Omple la teva fitxa de control i pinta cada vegada el funcionament correcte.
Fitxa de control de...

Codi de control = No No del tot Si
Assaig 1 Assaig 2
S acoblar tot el material necessari.

S acoblar els meus cavallets de fira.
La rotaci de les politges s correcta.
La tensi de les corretges s suficient.
Els cavallets giren fcilment.
76
Anem ms enll
1. Qu vol dir cavallets de fira? Obrim els diccionaris de francs, de portugus i ditali...
FR IT ),
mange [ ] ] s.f. (la giostra
giostra [giostra on
n.m. (ital. maneggio, ntico jouste (c
dal francese a le
mange, dverbal de di -r- , deve arb
PT ampliamento )
maneggiare, dresser aux
jou st e r = g io strare, sec. XIV
carrossel [ di
exercices de mange, vo e nel
n.m. (do napo ] 1. Nel Medioe
proprem. manier , de , duello tra
litano Rinascimento ce,
mano, main, lat. manus, carosello, pelo armati di lan
XVIe s.) carrousel, ca
fr. cavalieri che,
alzarsi
rrossel) cercano di sb
Au premier sens du engenho para te da cavallo.
reciprocamen
terme, le mange est divertimento le: carosello,
une plateforme munie pe em movi
, que 2. Pi in genera e
nch
mento, torneo. Oggi a e
d'un arbre vertical qui em torno de
um eixo, e vo ca zio n e st orica in costum
veculos ou a ri
entrane des chevaux de edievali.
figurados em
nimais delle giostre m
bois, des voitures, etc. eccanica
que se 3. Struttura m ata
et les fait tourner avec sentam ou ap mente attrezz
oiam girevole, varia ini.
un accompagnement pessoas; roda
de e r il d ive rtim ento dei bamb
p ):
musical. Synonyme = cavalinhos. are alle giostre
carrousel. Al plurale (and nti, luna park.
ime
parco di divert
2. Qu signifiquen aquestes definicions?

...............................................................................................................................................
3. Ara escriu la definici curta de la paraula cavallets: la seva etimologia, els seus principals significats.
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 6
Cavallets Cavallets A Cavallets B Cavallets C Cavallets D

Nombre de voltes dels cavallets de fira 3 4
Dimetre de la politja del tambor 45 60 30 20
Dimetre de la politja del motor 15 15 15 60
Clcul del nombre de voltes dels cavallets 45/15 = 3
1. Utilitza els resultats del quadre per a explicar don poden sortir les diferncies de
velocitat de rotaci dels quatre cavallets.
...............................................................................................................................................
2. A quina velocitat giren els cavallets?
..............................................................................................................................................
3. Crea la frmula de clcul que et permetr de completar el quadre.
...............................................................................................................................................
77
Quan vas en bicicleta, el moviment de les teves cames es transmet a la roda del darrere
grcies a dues rodes dentades i a una cadena. El canvi de velocitat permet escollir
entre diverses rodes dentades tant al davant com al darrere del mecanisme.
Al darrere, les rodes dentades Una bicicleta de carreres. Al davant, a nivell dels pedals,
sanomenen pinyons. les rodes dentades sanomenen
plats.
Volta a Europa en bicicleta c.
LArnaud, en Marco, en Vctor, en Gino, en Lus i en Raimond sn sis ciclistes
aficionats. Han decidit fer un volt per Europa en bicicleta. Tot seguit podeu observar
les sis etapes en desordre.. Observa b el perfil de cada etapa i escolta els comentaris
de cadascun.
3000 400
2500 350
300
2000 250
1500 200
1000 150
500 100
50
0 0
Galibier Vigo
Embrun Distance entre 2 points : 80 km Alto de Zamans Distance entre 2 points : 13 km
FR Arnaud ES Marco
Troisime tape de notre tour d'Europe : c'est Quinta etapa de nuestra vuelta a Europa: esta
l'tape reine du Tour de France ! Attention, etapa de la Vuelta es bastante larga, con pequeas
cette monte est trs longue et trs dure ! subidas. Cuidado! El viento sopla en contra!
Jai fait les huit derniers kilomtres de nuit ! ......................................................................................
800 30
700 25
600
20
500
400 15
300 10
200
100 5
0 0
Col des Ares Estoril
Huos Lisboa
Distance entre 2 points : 30 km Distance entre 2 points : 25 km
OC Raimond PT Lus
Quatrena etapa del nstre torn d'Eurpa : Sexta etapa da nossa volta Europa: uma
lo Torn de Frana passa pels nstres Pirenus. corrida plana, mas vamos ter o vento contra ns e
Tres prts de montanha, mas una etapa corteta. estamos muito fatigados.
Faguri los uit darrirs quilomtres de nuit ! Acabei por fazer os ltimos oito quilmetros de noite!
78
500 25
450
400
350 12
300
250
200 7
150
100
50
0 3
Stia Eforie
Bibiena Distance entre 2 points : 15 km Constana Distance entre 2 points : 10 km
IT Gino RO Victor
Seconda tappa di questo tour d'Europa: Prima etap a turului nostru european: o
questa tappa del giro molto bella. etap contra cronometru foarte scurt!
C' un lungo percorso in piano, abbiamo il Trebuie s merg repede!
vento favorevole. Ultimii opt kilometri i-am parcurs pe timp de
Ho fatto gli ultimi otto chilometri di notte! noapte!
1. Ordena les 6 etapes de la Volta Elecci dels pinyons / nombre de dents dels pinyons disponibles
a Europa dels nostres amics! 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32
2. Has dajudar cadascun dels 20
Elecci dels 24
ciclistes a escollir la velocitat plats i 28
correcta (plats i pinyons) per als nombre de 32
diferents moments de letapa. dents dels 36
40
Escriu la inicial del nom de cada plats
44
ciclista a la zona possible de disponibles
48
velocitats en el quadre segent, 52
aix en Raimond (R). 54
Ho sabies?
La distncia en metres que recorre la bicicleta amb una volta de pedal sanomena
desenvolupament. El ciclista escull el seu desenvolupament en funci de la natura del
relleu, dels vents, de lestat de la ruta, per tamb tenint en compte les seves forces.
3. El cap i les cames
El dimetre de la roda de la bicicleta dels nostres ciclistes s de 700 mm.
Per a conixer-ne el desenvolupament, sha dutilitzar la frmula segent:
Dimetre exterior de la roda en metres (=0,7) x 3,14 x nombre de dents del plat dels
pedals dividit pel nombre de dents del piny del darrere.
Exemple : amb un plat de 48 dents i un piny de 16 dents, el desenvolupament
ser: 0,700 x 3,14 x 48 = 6,60 m
16
Pots calcular el desenvolupament per a cadascun dels ciclistes.
De pujada, has de portar un desenvolupament petit per no cansar-te! De baixada, en canvi,
has de portar un desenvolupament ms gran. Utilitza una calculadora! Desprs dhaver fet
els clculs, confirmes lelecci dels plats i dels pinyons de cadascun dels ciclistes?
79
Famlia de llenges
La forma informa
Busca en les pgines 78 i 79 les paraules que indiquin lordre. Qu observes en la
construcci daquestes paraules?
primeiro / -a primir / -a premier / -re primo / -a primul / -a
segundo / -a segond / -a deuxime / second / -e secondo / -a al doilea / a doua
terceiro /-a tresen / -a troisime terzo / -a al treilea / a treia
quarto /-a quatren / -a quatrime quarto / -a al patrulea / a patra
quinto /-a cinquen / -a cinquime quinto / -a al cincilea / a cincea
dcimo /-a detzen / -a dixime decimo / -a al zecelea / a zecea
Pont 10
1. LArnaud, en Gino, en Lus, en Vctor i en Raimond diuen tots la mateixa frase.
Quina? Escriu aquesta frase en catal.
...............................................................................................................................................
2. Pots classificar en aquest quadre, a partir de les paraules en llat, les paraules en
negreta daquestes frases en cadascuna de les llenges? Intenta trobar les paraules de
la darrera lnia! Comprova-les en el portfolio.
factum facto fait / fach fait fatto fapt
octo huit
noctem nuit
lactem le... la la... la... la...
Xerrem entre nosaltres Grce l'invention de

Gracias a la invencin de Graie inventrii roii, au la roue, on a pu
putut fi inventate multe inventer plein
la rueda, se han podido d'autres choses ! La
inventar otras cosas! alte lucruri! Roaba, brouette, la voiture
La carretilla, el coche... maina
Vs a la pgina web
per a descobrir
altres llenges!
80
Trovadores,
11
1 a primavera
na europa
81
DOCUMENT 1
d'amor,
Tant ai al cr
lor
De ji e de do
e sembla flor
Que l'ivrn m
ura.
E la nu verd
Bernard de Ventadorn es un trobador del sgle XII.

Perqu se pt parlar de prima amb los quatre
vrses d'aquesta canon ?
Trubadurul Giraut de Bornelh, nsoit
de un cntre popular ambulant Canon aud
(menestrel) i de un jongler, qu'es en bela
Que fo de raso tresca
reprezentai n desenul literei n espanesca
Non fo de para
ornamentale, care marcheaz ula gresesca
Ni de lenga s
errazinesca
nceputul de capitol, dintr-o culegere Dol e suau e .
s plus que bre
de cntece din epoca medieval. E plus que nu sca
l piment qu'
Qui ben la dit m mesca:
z a lei franse
Cuig-me que sca
sos grands pro
E qu'en este se s l'en cresca
gle l'en paresc
a.
Quin s aquest text?

El comenament de la Can de Santa Fe
d'Agen.
Qu s?
Una de les primeres epopeies en llengua
romnica.
Quan va ser escrita?
Va ser escrita just desprs de l'any mil.
On passa l'acci?
Agen se situa entre Conques a Occitnia i
Pamplona de Navarra, dues etapes del
cam de Santiago de Compostela.
Durante la ceremonia de homenaje,
el vasallo se pone a los pies de su
lmine
seor. En la civilizacin de lo corts, Amore corre come il fu
ne lla cenere
el homenaje es tambin amoroso: Che mantiene il fuoco
glia
en este caso el seor es la Dama. E brucia il legno e la pa
Ascoltate!
oco
Chi arso da questo fu
ve nascondersi.
Non ha pi un posto do Marcabru
Chi il soggetto di questa canzone che

accompagna la musica del trovatore occitano
Marcabru?
Dibujo realizado a partir de un cancionero medieval
DOCUMENT 6
Vida de Pire Vidal
Filho de um rico burgus de Tolosa, Pire
Vidal protegido pelo conde Raimon V.
Passa pela corte do conde Barral de
Marselha, depois pela de Afonso II de Arag.
Paris
Passa algum tempo em Montpellier, depois
vai at Castela. Casa-se com uma mulher Tolosa
HUNGRIA
grega em Chipre e instala-se no Norte de Montpelhir

Gnova NORT E
DE
ARAGA~ O
Itlia. Em 1198, acompanha Constncia, irm CAST ELA
Marselha ITLIA
do rei de Arago, que vai casar-se com o rei Roma

Constantinopolis
da Hungria. Em 1202, est em Gnova,

depois parte para a Siclia. As suas ltimas SICLIA
CHIPRE
canes so escritas em Malta. M ALTA
DOCUMENT 7
Cette chanson ne chante pas l'amour mais l'actualit politique : la croisade contre les
Cathares, dans le Sud de la France (12091229).
Je tiens pour fous gens des Pouilles et Lombards Qui ne respecte pas la loi.
Longobards et Allemands []
Qui veulent Franais et Picards Je crois finalement
Pour seigneurs et bons compagnons. Que notre seule valeur
Car tuer tort Est d'avoir parfois
Les divertit fort. Fait le bien que l'on a pu.
Moi, je ne loue aucun roi Pire Cardenal (11801278)

Raona i explica
1. Qu s un trobador? On i en quina poca viu?
...............................................................................................................................................
2. A prop de qui viu? Per qu?
...............................................................................................................................................
3. Qu s la cortesia?
Segons tu, en quin aspecte aquest comportament revoluciona la societat medieval?
...............................................................................................................................................
4. De qu parlen els trobadors?
...............................................................................................................................................
5. Segons tu, per qu es parla de primavera a Europa?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 8
Eix cronolgic
La Reconquesta
La Inquisici La gran pesta
1000 1100 1200 1300 1400
XI-e XII-e XIII-e XIV-e

poca romana poca gtica
Qu hem aprs?
Lapogeu del perode romnic se situa del segle XI al XIII. Europa coneix llavors, al
voltant de la Mediterrnia, una expansi molt important dels intercanvis i del
comer, aix com una gran circulaci de les idees.
Apareixen les primeres llenges modernes per escrit.
Des de lOccitnia, els trobadors propaguen expressions i idees noves per tot Europa.
El seu nom ve de trobar : lart de trobar lligams entre les paraules, la msica i els
sentiments o les idees humanes.
Protegits per grans senyors, contribueixen a desenvolupar comportaments nous.
Amor, regles de vida comuna codificades i molt refinades: cortesia, convivncia, per
tamb critica els poderosos i a lEsglsia.
Paraules clau
els trobadors els joglars la cort lamor corts la circulaci de les idees

Anem ms enll
Omple la graella: veurs aparixer una paraula que has aprs. Qu significa?
1
RO 1. Trubadurul este un poet-cntre din
medieval.
2 ES 2. En el amor estriba la civilizacin de lo ......
3 OC 3. Ventadorn es talament amors que l'...... ,
quand Natura es mrta, li sembla flor.
4 IT 4. Accompagna le canzoni dei trovatori.
5 PT 5. Pire Vidal encontra-se na corte de Afonso II
de
DOCUMENT 9
Imagina que ets al castell de Flamenca i que assisteixes a una festa amb joglars.
Apres se lvan los joglars !

Desprs saixequen els joglars!
Cadascun volia fer-se sentir:
Un toca larpa, laltre la viola,
Un toca la flauta, laltre xiula,
Un la gaita, laltre la flauta de canya,
Un fa jocs amb titelles,
Laltre juga amb ganivets
Un roda per terra i laltre fa tombarelles
Ning no falla al seu ofici!
Deguns a son mestir non falh !
Romana de Flamenca de 8095 versos,
annim, segle XIII.
Grup de joglars ; viola de Joglars tocant la rota i la viola de Vells de lApocalipsi tocant
roda, arpa doble, flauta de roda, ballarina contorsionista lorganistrum, Collegiata de
Pan - esglsia de Bourbon- Lacommande, Gascunya - segle Toro, Comunitat de Castella i Lle
l'Archambault, Alvrnia XII Espanya - principis del segle XII.
segle XII
Llegeix b el text de Flamenca i mira les illustracions. Ara, identifica i dibuixa tres
instruments de msica.
Segueix els rastres dels trobadors, entre Occident i Orient!
Autors annims que vivien a Itlia en el segle XIII van escriure en llengua occitana Las
Vidas dels Trobadors. Grcies a aquestes Vidas coneixem els trobadors.
Els manuscrits en els quals es van redactar aquestes Vidas es conserven en monestirs.
I OC Fontfreda
Jaufr Rudel es nble, grand
gentilme e prince de Blaia.
II ES Silos
Los peregrinos vienen del camino

de Antioqua hacia el camino de
Santiago. Hablan a Jaufr de la
condesa de Trpoli. Es muy
hermosa! Jaufr est enamorado de
ella sin haberla visto jams.
Vzelay
III IT Montecassino Santiago

Blaia
de Compostela
Fonfreda
Jaufr compose allora molti poemi
sulla Contessa : canzoni con belle Leiria
Silos
Montserrat
melodie e versi molto semplici.
IV PT Leiria
E para ir ver a Condessa, Jaufr
toma o caminho de Jerusalm. Ele
apanha um barco em Gnova.
V RO Hermannstadt VI FR Vzelay
Pe cnd lua calea mrii, ntre Genova i Quand Jaufr arrive au bout de son
Constantinopol, el cade bolnav. chemin, Tripoli, il est charg sur un
char. Il est transport dans une auberge.
Les gens de Tripoli disent : Il est mort !

Aquesta s la histria llegendria de Jaufr Rudel: s l amor de lunh, amor de lluny.
s la histria damor entre Jaufr, prncep occit, i la comtessa de Trpoli, del Lban: dos
enamorats que noms es coneixen per mitj de les canons i dels pelegrins.
XI FR Vzelay
Puis, la comtesse s'enferme pour

toujours dans le couvent de Tripoli
cause de la douleur qu'elle prouve
la mort de Jaufr, le Prince de
Blaye, son amour de loin .
X OC Fontfreda
La comtessa fa sebelir lo prince

cantaire amb grand onor dins l'ostal
dels Templirs de Tripli.
Hermannstadt
IX CA Montserrat
Gnova
Poc temps desprs, el prncep cantant
es mor en els braos de la comtessa.
Montecassino Constantinopolis
VIII ES Silos
El prncipe cantante sabe que es la

Antioquia condesa.
Tripoli De repente, abre los ojos, escucha su
Jerusalem voz y da las gracias a Dios y al Amor
por haberle mantenido con vida
hasta este momento.
VII IT Montecassino
La contessa di Tripoli viene a sapere Ara reescriu en catal la vida de Jaufr

allora dell'arrivo di Jaufr. Accorre Rudel.
presso Jaufr, e prende il principe ...............................................................
cantore tra le sue braccia. ................................................................
................................................................

Famlia de llenges
La forma informa
1. Observa el quadre segent. Intenta omplir-lo tot ajudant-te dels textos de les pgines 86 a 88.

a primavera la primavera la primavera la prima le printemps la primavera primvara
la comtessa
el prncep
2. Comtessa, Prncep Com saps quina paraula es refereix a un home o a una dona?
De quina manera les nostres llenges ens indiquen el gnere dels noms?
...............................................................................................................................................
Pont 11
Recull les paraules en negreta de les pgines 82, 83, 86 i 87 i classifica-les en aquest
quadre. Qu observes? Quin pont pots explicar entre les nostres llenges?

el cam lo camin il cammino
una cancin
Descobreix altres exercicis en el Portfolio.
De toutes les saisons,

Di tutte le stagioni,
primavera, estate, printemps, t, automne,
autunno, inverno, la hiver, c'est l'hiver que je
primavera quella che prfre !
preferisco!
De todas las estaciones

del ao, primavera, verano,
otoo e invierno, la que
prefiero es el verano!
I tu, qu en penses? Vs a la pgina web per veure el que en pensen en Joao, la Mara i en Guilhem.

12
1 Comer
para viver
89
Unete fiecare animal cu hrana potrivit.
o lobo
o sol a cabra
as plantas
Coloca as palavras cabra, lobo, plantas e

sol nos espaos:
Em primeiro lugar, o .................... fornece
energia s ..................... para elas
crescerem. De seguida, as plantas
alimentam a ..................... Depois,
a cabra serve de alimento ao ................
Forma-se assim uma cadeia alimentar:
o processo pelo qual os seres vivos se
alimentam e servem de alimento a outros.
DOCUMENT 3
Agacha los imatges. Las bstias manjan, mas
tanben servisson de mangisca per d'autras bstias.
Per quina rason lo gal davala pas de l'arbre?

DOCUMENT 4
Gli animali possono avere tre tipi di regime alimentare: carnivori, erbivori e onnivori.
Di' qual il regime alimentare di ciascuno di questi animali ?
.........................................
.........................................
.........................................
Traza el camino que tiene que seguir el Quand les tres vivants meurent, ils
conejo para salir del laberinto sin ser comido. sont dcomposs par de petits
lments. Ces organismes
(champignons, bactries, animaux de
petite taille) se nomment
des dcomposeurs. Ils se nourrissent de
dchets, de cadavres d'animaux ou de
vgtaux.
Colorie les flches qui relient les tres

vivants aux dcomposeurs.
Raona i explica
1. De qu tracten els documents de les pgines anteriors?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Per quina ra salimenten tots els ssers vius?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Escriu noms danimals per a cadascun daquests rgims alimentaris:
Herbvors: ............................................................................................................................
...............................................................................................................................................
Carnvors: ............................................................................................................................
...............................................................................................................................................
Omnvors: ............................................................................................................................
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Observa les imatges. Dibuixa dues cadenes alimentries utilitzant fletxes de dos
colors diferents.
Qu hem aprs?
Tots els animals necessiten alimentar-se, per el seu rgim alimentari pot ser
diferent.
Certs animals mengen plantes i fruites; daltres mengen animals; daltres mengen
vegetals i animals. Els animals que mengen vegetals sanomenen herbvors; els que
mengen animals sanomenen carnvors; els que mengen vegetals i animals
sanomenen omnvors.
La cadena alimentria representa les relacions dalimentaci entre els ssers vius.
Paraules clau
La cadena alimentria Els aliments Un herbvor Un carnvor Un omnvor
92
Anem ms enll
Hem trobat amb anterioritat les paraules herbvor, carnvor i omnvor. Aquestes
paraules indiquen la manera dalimentar-se de cada animal.
Existeixen altres paraules que revelen, amb ms precisi, el que mengen els animals
herbvors o carnvors. Observals en el quadre segent.
Qu mengen aquests animals? Utilitza el diccionari.
Categories Aliments Paraula de base llatina

omnvors omnia (= tot)
piscvors piscis (= )
detritvors detritus ( = )
granvors granum ( = )
DOCUMENT 8
Sabies que?
Existeixen insectes carnvors.
s el cas de la marieta, que salimenta de pug. No creguis que els carnvors noms sn animals!
Tamb existeixen plantes carnvores.
Fes recerques. Com capturen les seves preses animals aquestes plantes?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................

El barquer Texte franais

Un barquer ha de fer passar, de la riba esquerra La barque
a la riba dreta, un llop, una cabra i un munt de
cols. Dins la barca noms hi pot fer entrar un sol Dabord, le batelier embarque la chvre. Aprs
element en cada viatge. El llop no pot en cap avoir laiss la chvre sur la rive droite, il repart
cas quedar-se sol amb la cabra, ni la cabra sola chercher le loup et le dpose son tour sur la rive
amb el munt de cols! droite. Avant de repartir vers lautre rive, il prend
nouveau la chvre et la rapporte sur la rive
Com ho far el barquer? gauche. Quand la chvre se trouve sur la rive
Llegeix els textos en les altres llenges i intenta gauche, il prend les choux quil dbarque aux
descobrir com ho far. cts du loup. Enfin, il revient chercher la chvre
quil amne destination.
Texte portugais
Texte occitan
O barqueiro
Lo barcatir
Primeiro, o barqueiro embarca a cabra. Depois de
Den prumir, lo barcatir embarca la cabra.
ter deixado a cabra na margem direita, vai buscar Aprs aver daissada la cabra sus la riba dreita, sen
o lobo e deixa-o, por sua vez, na margem direita. trna qurre lo lop e lo pausa tanben sus la riba
Antes de voltar outra margem, carrega dreita del flume. Abans de tornar cap a lautra
novamente a cabra e tr-la para a margem riba, embarca la cabra e la mena sus la riba
esquerda. Quando a cabra j est na margem esqurra. Quand la cabra se trba sus la riba
esquerda, leva as couves, que descarrega junto do esqurra, lo barcatir pren lo molon de caulets
lobo. Finalmente, volta para vir buscar a cabra. que debarca a costat del lop. Enfin, trna qurre
la cabra.
94
Texte italien Texte roumain
Il barcaiolo Luntraul
Prima prende la capra. Dopo aver lasciato la Mai nti, luntraul ia capra. Apoi, dup ce a
capra, va a prendere il lupo e lo deposita sulla lsat capra, se ntoarce, l ia pe lup i l duce pe
riva destra del fiume. Prima di tornare all'altra malul drept. nainte de a pleca spre cellalt
riva, carica di nuovo la capra e la trasporta sulla mal, ia din nou capra pentru a o duce pe malul
riva sinistra. Quando la capra arriva sulla riva stng. Cnd capra ajunge pe malul stng, el ia
sinistra, prende i cavoli che scarica accanto al varza i o duce lng lup. n fine, se ntoarce s
lupo. Infine torna indietro a prendere la capra. ia capra.
1. Per aconseguir que el llop no es mengi la cabra i que la cabra no es mengi les cols,
el barquer ha de pensar de quina manera travessar el riu. Qu ha de fer el barquer?
Lliga les indicacions en diverses llenges als episodis :
Indicacions Episodis:
1. Primeiro, o barqueiro embarca El barquer torna a buscar la cabra.
PT
a cabra...
OC 2. Aprs aver daissada la cabra... El barquer deixa les cols.
3. Enfin, il revient chercher la
FR El barquer va a buscar el llop.
chvre quil amne destination.
IT 4. Prima di tornare allaltra riva... El barquer deixa la cabra.
5. Cnd capra ajunge pe malul El barquer embarca de nou la
RO cabra.
stng
2. Escriu en catal la soluci de la histria del barquer.

...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Descobreix en els textos de les pgines anteriors altres paraules en negreta que
indiquin lordre que t cada episodi a la histria.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
95
Famlia de lnguas
La forma informa
Els connectors temporals
Acabes de trobar paraules, en diferents llenges, que than perms posar en ordre
els episodis de la histria o establir relacions de temps. Algunes paraules sn
semblants, daltres sn diferents.
Descobreix en les pgines anteriors les paraules per a completar el quadre.
Portugus Espanyol Catal Occit Itali Romans
primer
desprs
abans
quan
finalment
Pont 12
1. Observa les paraules segents, escrites en les nostres llenges.
descobrir descubrir descobrir dcouvrir scoprire (a) descoperi
o desconforto la incomodidad l'incomoditat l'inconfort la scomodit disconfortul
desfazer deshacer desfaire dfaire disfare (a) desface
desqualificar descalificar desqualificar disqualifier dequalificare (a) descalifica
decompor descomponer descompausar dcomposer decomporre (a) descompune
deformar deformar deformar dformer deformare (a) deforma
2. Subratlla la primera part de la paraula. En la teva llengua, aquesta part conserva

sempre la mateixa forma? Les formes que observes en la teva llengua sassemblen a les
altres llenges? Quines sn les llenges que presenten les mateixes formes?
...............................................................................................................................................
el pit
Xerrem entre nosaltres Portugus Itali
Com ho diuen la Silvia i en Joo? el bra
Colloca les paraules italianes i portugueses Portugus Itali
en les etiquetes corresponents. la panxa
il ginocchio o peito Portugus Itali
la mano
o brao la m
ap
a rriga a mo ern
a Portugus Itali
ab el genoll
il petto de
il pie Portugus Itali
la pancia la g o p
amb
a
il braccio o joelho la cama
el peu
Portugus Itali
Vs a la pgina web per veure com la Portugus Itali
Carmen, la Clara i la Mara diuen aquestes
paraules en les seves llenges!
96
13 El mundo
Dchiffrer
en cifras
le monde
97
DOCUMENT 1
Para aprender a hacer ms grande una figura, te
proponemos primero recortar con cuidado las 5
piezas de este puzle. Las dimensiones de la figura
estn dadas en centmetros.
A continuacin, se reparte a cada nio una pieza del
puzle, que deber hacer ms grande. Es necesario
que el lado de 4 cm se convierta en un lado de 6 cm.
Cuando se hayan hecho ms grandes todas las
piezas, se debe poder reconstruir el puzle. Lo
conseguirs?
DOCUMENT 2
O reet simpl pentru aluat
de cltite (nici srate, nici
dulci)
Vom face cltite pentru o clas
de 32 de elevi. De ce ingrediente
avem nevoie?
n ce cantiti?
Vom face cltite pentru o familie
de 4 persoane. De ce ingrediente
avem nevoie? n ce cantiti?
8 persoane
litru de lapte 250 g de fin 4 ou 2 linguri de ulei
DOCUMENT 3
Riprendere la tabella di dati
Spagna 506 030 km2 45 116 894 abitanti
precedente arrotondando la misura
della superficie alle migliaia di km2 Francia 543 964 km2 63 604 551 abitanti
e la popolazione ai milioni.
Fare un grafico per la superficie Italia 301 323 km2 58 133 509 abitanti
e un grafico per la popolazione che Portogallo 91 906 km2 10 605 870 abitanti
permettano di vedere la
collocazione dei paesi secondo Romania 238 391 km2 22 303 552 abitanti
queste due serie di dati.
La collocazione dei paesi la
stessa secondo il numero degli
abitanti e secondo l'ampiezza della
superficie?

DOCUMENT 4
Nmero de 13 000 000

Cidade
habitantes 12 000 000
Madrid 6 063 400 11 000 000
10 000 000
Barcelona 4 853 308
9 000 000
Paris 11 818 503 8 000 000
Npoles 3 620 300 7 000 000
6 000 000
Roma 3 552 600 5 000 000
Lisboa 2 612 300 4 000 000
Bucareste 2 223 644 3 000 000
2 000 000
Bruxelas 2 666 011 1 000 000
Porto 1 210700 0 Barcelona Npoles Lisboa Bruxelas Valncia
Valncia 1 759 485 Madrid Paris Roma Bucareste Porto
Responde s questes do documento 5 procurando a informao no grfico, na

tabela ou fazendo o clculo.
DOCUMENT 5
Quadre Clcul Grfic
Quina s la poblaci precisa de Brusselles?
Quines sn les ciutats amb una poblaci entre

2 i 3 milions d'habitants?
Quantes ciutats hi ha amb una poblaci per
sota de 2 milions d'habitants?
L'Europa geogrfica t una poblaci d'uns 734
milions d'habitants. Quin percentatge de la
poblaci europea representen aproximadament
aquestes 10 grans ciutats europees?
DOCUMENT 6
Pour prparer un remde, on doit disposer d'eau sucre, de manire identique, dans
tous les flacons. Attention ! Un flacon n'a pas la bonne quantit de sucre ! Lequel ?
Quelle bonne quantit de sucre faut-il mettre dans ce flacon ?
Flacon 1 8 cl 2 g de sucre
Flacon 4 16 cl 3,5 g de sucre
Flacon 2 10 cl 2,5 g de sucre Flacon 5 20 cl 5 g de sucre
Flacon 3 6 cl 1,5 g de sucre

Raona i explica
1. Els documents de les pgines Observa i descobreix permeten treballar sobre
lexplotaci de les dades numriques. Explica qu vol dir aix.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Quin tipus de grfiques coneixes?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Quin procediment segueixes per fer una grfica a partir dun quadre de dades?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
4. Pots donar les noves dimensions del trencaclosques del document 1?
Mida antiga 2 4 5 6 7 9
Mida nova 6
DOCUMENT 7
Al gener de 2008, es podien canviar quatre euros per tres lliures angleses.
Omple el quadre dequivalncies de preus:
Preus en euros 4 12 2 1
Preus en lliures
3 6 36
angleses
Fes una grfica de coordenades on es representaran els euros a leix horitzontal i les
lliures angleses a leix vertical.
Qu hem aprs?
Les dades numriques es poden presentar en quadres o b llegir-se en grfiques.
Quan dues sries de dades sn proporcionals, la grfica s una recta que passa per
lorigen de la referncia.
En aquest cas es poden utilitzar les propietats de linealitat.
Paraules clau
Una grfica Eixos graduats La proporcionalitat Un quadre

Anem ms enll
Pots calcular mentalment?
Velocitat. A lautopista, un cotxe circula a una velocitat de 120 km per hora. Quants
quilmetres far en dues hores i quinze minuts?
...............................................................................................................................................
Mentalment o amb un llapis?
Mitjana de classe. El grup de 7 alumnes dun curs ha obtingut una mitjana de 6 sobre
10 en el darrer control de matemtiques. Per el professor ha oblidat de tenir en
compte el control dun vuit alumne que ha obtingut 10 sobre 10. Quina s la nova
mitjana daquest grup de 8 alumnes?
...............................................................................................................................................
Les dades numriques no sn sempre situacions de proporcionalitat !
DOCUMENT 8 Tarifes dexpedici postal

Zones tarifries
A Uni Europea, Sussa, Noruega
B Pasos dEuropa de lEst (excepte els de la Uni Europea), frica del Nord
C Pasos dfrica (excepte els dfrica del Nord), Canad, Estats Units, Orient Prxim i Mitj
D Altres destinacions
Tarifes netes Preu a pagar en euros
Pes ZONA ZONA ZONA ZONA

210
fins a A B C D
1 kg 15,00 18,20 21,00 24,00 Tarifes zona C
175
2 kg 16,50 20,00 28,00 36,00
3 kg 20,10 24,00 37,00 48,00
4 kg 23,70 28,50 46,00 60,00 140
5 kg 27,30 33,00 55,00 72,00
6 kg 30,90 37,50 64,00 84,00 105
7 kg 34,50 42,00 73,00 96,00
8 kg 38,10 46,50 82,00 108,00 70
9 kg 41,70 51,00 91,00 120,00
Tarifes zona A
10 kg 45,30 55,50 100,00 132,00 35
15 kg 50,70 62,25 118,00 156,00 Pes del paquet en kg
20 kg 56,10 69,00 136,00 180,00 0 4 8 12 16 20 24 28 32 36
Indica el preu a pagar per un paquet de 12 kg enviat al Canad. Indica quin podria ser
el pes dun paquet enviat a Itlia pel qual lexpedidor ha pagat 50,70 .
Completa la grfica dibuixant els segments de la dreta que representen el preu a
pagar dun paquet enviat en zona B.
...............................................................................................................................................
Avui s festa! Llavors, porta una coca a la plaa del barri, prop de lescola! Cada nen
porta, doncs, una coca feta a casa en un plat. La Carmen decideix cuinar un pasts
de Santiago, la Mara un cozonac, en Paul un quatre quarts, la Slvia, un pasts itali
de llimona i en Joo porta els seus pastissos de Belem.
Cadascun dels nens ha escrit tamb els ingredients de cada recepta. Llegeix-los:
u cozonac ES Ingredientes para 6 personas

RO Ingrediente pentr de la tarta de Santiago
(pentru 18 persoan e)
unt 300 g de Para hacer la masa: 1 huevo 125
1 kg de fin 200 g de g de harina
litru de lapte 125 g de azcar una cscara de
zahr pudr 10 ou Para el relleno: 4 huevos 250
limn
vrf de cuit)
50 g de drojdie sare (un cscara de limn 250 g de alm
g de azcar una
2 linguri de ulei endras peladas
1 pizca de canela
PT Pastis de Be FR Ingrdients du quatr

lm no
para 12 pessoas IT Dolce italia e quarts,
al limone, p er 6 persone pour 6 personnes
0,5 l de leite 25
0 g de acar g di zucchero 5 ufs la masse de
35 g de farinha 4 uova 200 i
s ufs en
5 ovos na 100 ml d farine (250 g) autan
1 pitada de sal
1 vagem de 200 g di fari one sucre que de farine
t de
a di lim
baunilha casca
e sumo de olio 1 scorz de beurre fondu que
autant
d i lievito de sucre
lima~o 1 bustina un peu de levure
Els nens han tastat tots aquests pastissos. Comparteixen les seves opinions i les seves
receptes. Quin dels nens fa una pregunta a la qual no pots respondre?
PT Joo: Quais so os ingredientes que todos os bolos tm em comum?
IT Silvia: Qual la durata di cottura di questi dolci?
ES Carmen: Por qu el pastel de Paul se llama quatre quarts?
IT Silvia: Quanta farina e quanto zucchero servirebbero per fare questi dolci per tre
persone?
RO Mara: De ct fin i de ct zahr este nevoie pentru a face aceste prjituri, pentru
trei persoane?
FR Paul : Pourquoi Mara a-t-elle fait un gteau pour dix-huit personnes ? C'est norme !
CA Jordi: Qu s el cozonac? No s qu s!, per s molt bo!
La Mara ha explicat als seus amics que s el cozonac :
Cozonacul este un desert care se face n Romnia de srbtori.
Aix s el que han ents:
Jordi: El cozonac sn les postres
que es fa per les festes a
Romania.
Silvia: E' una specie di brioche alla
frutta secca. Si pu
paragonare al panettone
italiano.

Joo: um bolo que demora muito tempo a fazer e de confeco difcil, porque
necessrio amassar, amassar e voltar a amassar.
Carmen: Las proporciones pueden parecer enormes, pero es normal !
Paul : En Roumanie, ce gteau est prpar en grosse quantit parce que le cozonac
sera consomm par la famille entire, partag avec les amis, les voisins et
mme distribu aux enfants qui viendront chanter des colinde devant la porte.
Carmen: En Rumana, el cozonac se prepara en grandes cantidades porque lo
consumir toda la familia; lo compatirn con los amigos y los vecinos, y se
lo darn a los nios que vienen a cantar los colinde a la puerta de la casa.
I tu, qu has ents?
Qu sn, les colinde?
Mara: Colindele sunt cntece tradiionale, cntate cu prilejul srbtorilor de Crciun
i de Anul Nou.
Paul : Ah oui ! Je sais ce que c'est car Marseille, en occitan, on appelle calendas
la priode de Nol ! Les mots sont presque pareils !
Silvia: Nol, dunque Natale?
En Jordi i la Carmen empren la paraula per. En Joo i la Carmen, la paraula porque. Aquestes
paraules estan en verd dins les seves frases. Les has trobades? Omple el quadre segent.

mas mais ma dar
perqu perch pentru c
y i i
Quin sentit lgic tenen aquestes paraules ?

...............................................................................................................................................
Aqu tens cinc frases incompletes. Al costat, cinc paraules en desordre. Llegeix b les frases.
Qu volen dir? Quina paraula has descollir per tal que aquestes frases tinguin sentit i
estiguin completes?
PT Todos os nossos amigos esto contentes . a festa do bairro. porque
IT Carmen comprende l'italiano, .... non abita in Italia. pentru c

et
ES Me gustan mucho todos los pasteles . yo soy muy golosa.
RO Mara cnt colinde . e Crciunul. porque
FR Le drapeau franais est bleu, blanc . rouge. ma

Famlia de llenges
La forma informa
1. Troba les paraules en cursiva en les frases interrogatives de las pgines 102 i 103.
Qu tenen en com? De qu serveixen aquestes paraules?
...............................................................................................................................................
2. Podries acabar domplir el quadre?
porqu? per qu? perqu ? perch? de ce? / pentru ce?
quantos? cunto? quant? quant ? combien ? ct?
o qu? qu? qu? qu ? quoi ? a chi? ce?
quem? quin? qui? qual ? qui ? chi? cine?
onde? dnde? on? ont ? o ? dove? unde?
quin? quel ? care?
Pont 13
Compara les paraules segents. Tenen la mateixa etimologia. Qu observes?
Intenta omplir el quadre!
a praa la plaza la plaa la plaa la place la piazza piaa
le plat du jour felul de mncare
blanc alb
colocar / colocar / collocar /
plaar placer (a) plasa / pune
pr poner posar
Xerrem entre nosaltres Canta ajudant-te de la pgina web!
Al final de la festa, cada nen ha ensenyat a un altre nen una

can del seu pas. Tots els nostres amics han cantat.
Podul de piatr s-a drmat,
Frre Jacques, Fra' Martino campanaro, A venit apa i l-a luat.
Dormez-vous? dormi tu, dormi tu? Vom face altul pe ru n jos,
Sonnez les matines, suona le campane, Altul mai trainic i mai frumos.
Ding ding dong. suona le campane!
din don dan,
din don dan

Homo sum, humani

nil a me alienum puto.
Terence,
Heautontimoroumenos
14
14 Nimic din ce e
omenesc nu mi-e
strin
105
Primera pgina de Retrat d'Erasme
un tratado de (14691536)
medicina impreso
Erasme s un
en 1586
gran viatger, ple
Galeno es un de curiositat, de
mdico griego del saviesa i seny,
siglo II de nuestra una figura de
era. l'humanisme
europeu.
DOCUMENT 3
Extracto de classificao dos seres vivos em latim
Homo
Xenopus Katharina
Lumbricus
b Lithobius Myriapoda
c Limulus
Ixodes Chelicerata
e Daphnia
a
Artemia
Penaeus Crustacea
0.1 d g Pagurus
Locusta
f
Anopheles quadrimaculatus
h Anopheles gambiae
Ceratitis Hexapoda
Cochliomyia
Drosophila yakuba
Drosophila melanogaster
DOCUMENT 4
Los navegadors
portugueses e
espanhls faguron lo
torn del mond. Lo
matematician e geograf
flamenc Gerhard
Kremer, alias Mercator,
concebt a la demanda
de l'emperaire Carles
Quint, la primira
projeccion plana
de la trra al mitan
del sgle setzen.
106
Il latino e le lingue derivate Graficul urmtor reprezint aria de utilizare
Dal latino parlato nelle varie regioni a limbii latine i a limbilor romanice: n jurul
dellimpero romano, ecco il ventaglio anului 1450, latina dispare, ncet-ncet, din
delle lingue romanze: corespondena scris, n favoarea limbilor
romanice.
Occitano Francese Sardo Frecvena de utilizare

Catalano Italiano
Corso n diferite contexte
Franco- de comunicare la distan
provenzale
Spagnolo Reto-romano
latin
Galiziano Rumeno
Portoghese
OVEST EST ice

an
m
LATINO ro
bi
(parlato) lim
900 1100 1400 1700 1900 timp
DOCUMENT 7
Je veux que tu apprennes parfaitement les
langues : premirement le grec ; deuximement le
latin ; puis l'hbreu pour l'Ecriture sainte, le
chalden et l'arabe ; et que tu formes ton style sur
celui de Platon pour le grec, sur celui de Cicron
pour le latin.
Des arts libraux : gomtrie, arithmtique et
musique. De l'astronomie, apprends toutes les
rgles. Du droit civil, je veux que tu saches par
cur les beaux textes, et que tu les mettes en
parallle avec la philosophie. Et quant la
connaissance de la nature, je veux que tu t'y
donnes avec soin : que rien ne te soit inconnu.
Rabelais, Pantagruel, 1532, chapitre VIII
107
Raona i explica
1. Observa els diferents documents: qu tenen en com els textos i les inscripcions?
...............................................................................................................................................
2. Pots datar cadascun daquests documents?
...............................................................................................................................................
3. Saps quin perode de la histria illustren els documents 3, 4 i 7?
...............................................................................................................................................
4. Per qu el llat s llengua de cultura?
...............................................................................................................................................
5. Analitza els documents 6 i 7. Per qu les llenges modernes sn tan importants
juntament amb el llat?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 8 Eix cronolgic
Gutenberg Els reis dEspanya i de
perfecciona Portugal es reparteixen el Erasme es comunica
el seu mn, tractat de Tordesillas amb els savis
procediment europeus en llat
dimpremta
Leonardo da Vinci, Galileo Galilei, matemtic, fsic,
Vasco de Gama cridat pel rei de Frana,
arriba al Cap de astrnom itali (1564-1642)
viu a Amboise, on mor. descriu les lleis de la gravetat
Bona Esperana
15641642
1455 1494 1497 1510 1519 1602
XVe XVIe XVIIe

El Renaixement
All que aprenc

El Renaixement, a partir de 1450, fa renixer els valors i els sabers de lAntiguitat:
parlem tamb dHumanisme.
Es fan descobriments grcies a tcniques noves i a la difusi dels experiments. La
comunitat cientfica europea viatja i es comunica. El llat s la seva llengua comuna
de cultura.
Aquests nous coneixements sn causa de confrontaci amb lEsglsia que t, fins a
aquell moment, les fonts del saber.
Les llenges romniques modernes, derivades del llat, simposen, en especial,
grcies a les noves obres literries.
El Renaixement Paraules clau Els descobriments
LHumanisme La comunicaci del saber Les llenges romniques El llat

Anem ms enll!
Amunt ! Cap a lescola !
En Romulus viu al segle lll de la nostra era
i descriu linici de la seva jornada.
Ordena els diferents moments, des que es
desperta a lalba fins que sen va a lescola.
Ante lucem vigilavi de somno. CA M'he calat.
Surrexi de lecto, sedi. OC Me penchenri.

Calciavi me. IT Mi sono svegliato prima dell'arrivo della luce.
Primo manus, deinde ES Yo me lavo primero las manos y, despus,

faciem lavo. la cara.
Extersi. IT Vado a scuola!
Accepi tunicam ad corpus. FR J'ai revtu une tunique autour de mon corps.
Pectinavi. RO M-am sculat din pat. M-am aezat.
Eo in scholam! PT Sequei-me.
DOCUMENT 9
Lespai de les llenges europees
1. Per qu anomenem les nostres

llenges llenges romniques o
llatines?
.............................................................. Llegenda
.............................................................. Llenges romniques
Llenges
2. Per qu sassemblen? anglogermniques
.............................................................. Llenges eslaves
D'altres llenges
..............................................................
3. Segons el teu parer, com sexplica la diferncia entre les nostres llenges?
...............................................................................................................................................
4. Coneixes les altres llenges dEuropa?
...............................................................................................................................................
5. Per qu el romans est ms allunyat de les altres llenges romniques?
...............................................................................................................................................

Som dos personatges excepcionals del
Renaixement europeu i capgirarem el mn. BRITANNIA
Qui som? Llegeix aquests textos per descobrir S
la nostra identitat. ANU US M AJOR
E C )
Bona sort i... grcies! OC NT I ARE
L A M
C.C. i L.V. AT UM
N
AG Paris
(M Amboise
IT 1451: Sono nato in una citt nel sud dell'Europa,
alcuni dicono a Genova e altri in Barcellona o Maiorca.
La mia citt un grande porto del Mediterraneo .
PT 1476: Parto para Portugal onde me caso.
FR 1477 : Je dcouvre la cartographie : je lis passion- Valladolid Genn
nment des livres vieux et neufs : la Gographie de Tordesillas
Lisboa Barcelona
Ptolme et Imago Mundi du franais Pierre d'Ailly. Madrid
CA 1485: Jo presento, per desgrcia vanament, al rei Sevilla

de Portugal, Joan II, el meu pla de ruta cap a les ndies, Palos de Moguer
travessant loce. M ARE
NOST
IT 1487: Il re d'Inghilterra, poi il re di Francia mi RUM
prendono per un pazzo! Nessuno crede al mio progetto.
Eppure un buon progetto! So perdutamente che ho
ragione!
ES 1490: Yo convenzo al duque de Medinaceli y a

Juan Prez, confesor de la poderosa Isabel de Castilla.
Mi proyecto es bueno. Partir de un puerto espaol. OC 12 d'octobre de 1492 : A la fin d'un viatge
Ser gobernador general de las islas y de todos los plan malaisit descobrissi la primira de las islas.
continentes por descubrir! Son las Antilhas : primir prt del monde nu !
Avii rason. Mon projcte ra lo bon !
RO 3 august 1492: Plec n grab din Palos de
PT 15 de Maro de 1493: Regresso Europa:
Moguer, un port la sud de Sevilla, cu trei caravele.
sou acolhido maravilhosamente como um heri, no
porto de Barcelona. Sou o vice-rei do novo mundo.
Em 1494, o tratado de Tordesilhas divide as novas
terras do mundo entre Portugal e Espanha.
RO 14931496: Plec ntr-o a doua cltorie spre

aceast lume nou.
OC 14981500: Partissi per un autre viatge, lo

tresen. Me vli far ric, mai poders e aver totjorn
mai de poder !
FR 1502 : C'est ma dernire expdition, car le

roi Ferdinand d'Espagne n'a plus confiance en
moi.
CA 1506: Visc exiliat a Valladolid, al centre de
Castella. Moro miserablement. Ni tan sols s que
he descobert Amrica

PT 1516: Escrevo um tratado de pintura. A
minha convica o que, para fazer um bom quadro,
necessario conhecer as leis matemticas que
regulam o mundo e a sua representaa o!
CA 1517: Imagino el projecte de lhelicpter: qui

coneix les lleis de les matemtiques i realitza
experiments tcnics es converteix en amo dels
elements
IT 1519: Muoio nel castello d' Amboise, castello

Milano
dei re di Francia sulla Loira. Veramente troppo
nova
presto! C'erano ancora talmente tante cose nuove
Vinci
Firenze da scoprire!
Roma
OC 1452 : Soi nascut a Vinci, tot prche de

Florena, en Itlia.
FR 1480 : Je me dclare homme universel. Je com-

prends que tout est li dans le monde.
RO 14821499: M duc la Milano, s lucrez n preajma

bunului prin Ludovic Maurul.
IT 15001506: Studio, ricerco, invento intensa-

mente. Sono uno dei pi grandi scienziati della
Repubblica di Firenze.
ES 15131515: Yo viajo a Roma, como todos los Has descobert qui som?
grandes artistas e ingenieros de mi poca. All me El meu gran viatge: el descobriment de la
encuentro con dos nuevos artistas : el pintor Rafael y Humanitat!
el escultor Miguel ngel.
Em dic
FR 15151519 : Je pars en France, auprs du roi El meu gran viatge: el descobriment del Nou
Mn!
Franois 1 . C'est un bon roi pour moi. Il a dcouvert
er
l'Humanisme au cours des guerres d'Italie. Je lui offre Em dic.

aimablement La Joconde. Les chteaux de la Loire sont I ara, et toca a tu explicar la histria...
devenus mon port d'attache.

Famlia de llenges
La forma informa
1. Copia les formes en blau de les pgines 110 i 111. Escriu-les al quadre segent.
Intenta omplir el quadre sencer.

apaixonadamente apassionadament appassionatamente cu pasiune
em vo vanament vanament vainement vanamente n van
2. Per a qu serveixen aquests mots? Com es diuen? Vs al portfolio per continuar amb
les teves recerques.
Pont 14
1. Vs a les pgines 110 i 111 i copia els mots en negreta tot classificant-los en el
quadre segent. Ajudat de larrel llatina del mot que apareix a la primera columna.

Bonum bom
Novum neuf
Portem o el el lo le il
Pontum o p...nte el el p...nt lo p...nt le pont il ponte p...dul
Solum o s...l el s...lo el s...l lo sl le sol il suolo s...lul
2. Qu observes en la transformaci del llat a la llengua romnica moderna?

Intenta omplir les paraules o les lletres que falten a la graella!

Nosotros hemos
Montaigne a dit : descubierto
Homo sum, Amrica y dado la
Science sans
Graas ao humani nil a me vuelta al mundo!
conscience n'est que
Renascimento, alienum puto ? Que
ruine de l'me.
ns temos os vl dire aqu ?
livros e a cincia!
Vs al web i mira el fitxer romans per descobrir d'altres llenges.

15 Fiat lux !
113
DOCUMENT 1 Trecut Prezent
Cum era nainte?
Leag obiectele din
trecut de cele din
prezent.
DOCUMENT 2
Assenyala les imatges en les quals est present lelectricitat :
S NO S NO S NO S NO
els llamps una pila una aixada un veler
S NO S NO S NO
un carro un endoll la dinamo duna
bicicleta
DOCUMENT 3
Tu tambm podes produzir electricidade: a electricidade esttica. Observa as imagens e
experimenta. Primeiro, esfrega uma esferogrfica na tua camisola de l. Depois,
aproxima-a de pequenos pedaos de papel ou de um fio de gua da torneira. O que
que acontece?

DOCUMENT 4
Pierre !! Arrte
de jouer avec
l'interrupteur !
DOCUMENT 5 + 1
2
Legenda
3 1. Cassa metallica
2. Coperchio
metallico
4 3. Separatore
Alessandro Volta.
4. Pasta chimica
Fisico italiano.
che avvolge la
Invent la pila
barra di
elettrica 5 carbonio
nellanno 5. Rivestimento di
milleottocento.
zingo
Pila elettrica di Volta Pila moderna
Che cosa vogliono dire i segni + e , nello schema della pila? Sai che vuol dire la V
che sta nella pila del documento 2? Sai che in onore del fisico Alessandro Volta?
DOCUMENT 6
Gaita aquels circuits electrics. Diga se permeton dalucar lampola.
C NON C NON C NON C NON C NON
Se pt utilizar de simbls per dessenhar un circuit electric. Marca los simbls utilizats
per representar lampola, la pila, lo fil e linterruptor.
lampola
lo fil
la pila
linterruptor
115
Raona i construeix
Per comprendre el funcionament de lelectricitat, la millor manera s construir un circuit elctric.
DOCUMENT 7
1. El circuit elctric que construirs es diu La m ferma. Quan lhagis construt, podrs
jugar amb el teus amics per saber qui t la m ms ferma.
Observa les etapes de construcci dibuixades en aquest document. A la teva llibreta de
proves, fes una llista de tot el material que necessitars. Doblega el fil de coure de manera
que tingui una forma complicada: aix ser el cam de ferro del teu joc.
a. Embolica els dos c. Uneix el segon fil

taps amb plastilina entre la pila i el
per allar-los. Fixa portabombetes. Cal
els dos extrems del que el fixis amb
cable elctric en lajuda dun
cada un dels taps. tornavs.
b. Desfila les d. Enganxa un

puntes dels dos extrem del tercer fil
extrems del al portabombetes.
cable elctric. Amb laltre extrem
Uneix un dels fes una anella i fes-la
tres fils al cam i passar pel cable.
a la pila.
Ara ja pots jugar. Has de seguir el recorregut del cam fent passar lanella sense tocar
mai el fil elctric. Quan toques el fil, qu passa? Saps per qu?
Vet aqu la resposta: quan lanella toca el fil, el circuit elctric que estava obert, es
tanca. El corrent elctric pot passar i la bombeta sencn.
2. Dibuixa amb els smbols que trobars en el document 6 el circuit complet del joc.
Recorda: lanella correspon tamb a un fil que s conductor delectricitat!
Qu hem aprs?
Lenergia Un circuit elctric Un fil Una bombeta Lelectricitat
Un allant Paraules clau Linterruptor
Un conductor Un circuit obert Un circuit tancat Una pila
116
Anem ms enll
Amb les lletres marcades en negreta, que trobars a continuaci, escriu ladjectiu
que fa referncia a una energia molt important.
volt fotovoltaica
energia font electricitat
Energia_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
aigua biomassa
vent elctric
DOCUMENT 8
1. La Humanitat busca noves fonts denergia per produir electricitat. Per exemple: lenergia
elica, lenergia solar o fotovoltaica, lenergia marina produda per la fora de les ones i les
marees o lenergia geotrmica. Escriu a sota de cada imatge el nom de la font denergia.
Consum denergia primria en el mn.
Llegenda
Trmica, fssil 78 % Energia renovable 6%
petroli 39 % - hidroelctrica, solar, elica,
carb 26 % geotrmica, biomassa,
gas natural 13 % combusti de les deixalles
Nuclear 16 % domstiques.
2. Per qu cal cercar noves fonts denergia ?

..................................................................................................................................................
3. Nosaltres tamb hem de protegir lentorn. Una
forma de fer-ho s no malbaratant lenergia i
reciclant els materials que utilitzem cada dia.
Quins sn els materials que podem reciclar?
..............................................................................
4. Observa la imatge i digues quants
contenidors de reciclatge veus. Qu heu de
dipositar en cada contenidor?
.................................................................................
117
Aquest s en Rmul, un nen que vivia a Roma, a lpoca
antiga. Rmul va trobar una mquina per travessar el
temps i va viatjar des de la seva poca fins als nostres dies.
Ara est travessant tots els pasos de llengua romnica.
All que ms el fascina de la nostra poca s tot el que
funciona amb electricitat, per no coneix cap dels perills
relacionats amb lelectricitat i aix s molt perills per a ell.
Nosaltres lajudarem. Hem dintentar elaborar una

llista de les regles que ha de respectar. A continuaci,
trobars normes de seguretat escrites en les nostres
llenges.
FR ES
Ne touche jamais No utilices un
PT PT
un fil ou une prise aparato elctrico
lectrique quand No uses um
No mexas num
tu as les mains aparelho elctrico sobre un suelo
fio ou tomada
sobre um cho hmedo o mojado.
1 mouilles. com as ma~os
hmido ou
molhadas.
5 molhado.
ES RO
IT CA Nu turna lichid n
No tires del cable
para desconectar un pahare cnd n
Non tirare mai il No posis mai un apropiere se afl
electrodomstico. filo per recipient amb aparate electrice.
2 disconnettere un lquid a prop dun
elettrodomestico. aparell elctric.
6
PT ES
No cambies la
OC FR bombilla de una
No mexas num
fio estragado ou Ne change pas lmpara cuando
descarnado. Tques pas jamai l'ampoule d'une est enchufada a
lampe quand la corriente.
3 un fil rosegat. l'appareil est reli au
courant.
7
CA OC
RO IT Desbranca totjorn
No fiquis mai
objectes metllics Nu pune niciodat Prima di pulire un un aparelh electric
apparecchio abans de lo
dins dun endoll. obiecte metalice netejar.
ntr-o priz elettrico, stacca
4
electric. sempre la
8 corrente.
118
Si segueixes aquests consells, utilitzars lelectricitat de forma adequada i evitars
molts accidents.
Rmul demana a la Carmen, a en Joo, a en Paul, a la Mara i a la Slvia si saben utilitzar

els aparells elctrics amb total seguretat.
Carmen: S, si respetas estas reglas.
Silvia: S, se rispetti queste regole !
Mara: Da, dac respeci cu atenie aceste reguli.
Paul: Oui, si tu respectes bien ces rgles !
Joo: Sim, se respeitares estas regras.
Rmul: Vosaltres no teniu por?
Carmen: No, no tenemos miedo, pero tenemos mucho cuidado.
Mara: Nu, nu ne e fric, pentru c suntem foarte ateni.
Silvia: No, non abbiamo paura, perch facciamo molta attenzione.
Joo: No, no temos medo, porque temos muito cuidado.
Paul: Non, nous n'avons pas peur, car nous faisons trs attention.
1. Ara tu has descriure les normes en catal.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Els textos que ensenyen a Rmul les normes de seguretat tenen tots una paraula de
negaci. Cerca a cada una de les llenges aquestes paraules o expressions.
3. Una de les 8 regles no fa servir la negaci: lhas trobada?

Torna a escriure aquesta regla en catal fent servir la negaci.
...............................................................................................................................................
119
Famlia de llenges
La forma informa
En els documents 2 i 6 de les pgines Observa i descobreix, hi has hagut de triar entre
el s i el no escrit en dues llenges: catal i occit.
Saps com es diu s i no en les nostres llenges? Completa el quadre amb les llenges
corresponents. Si s necessari, pregunta-ho a casa, als vens o busca la informaci a
internet.

sim s
no no
Pont 15
Observa la paraula color en les diferents llenges romniques.
cor color color color couleur colore culoare
Ara, observa les diferents formes de la paraula dolor en les diferents llenges.
douleur / dor / durere / dolor / dolor / dolor / dolore
Escriu cada paraula al seu lloc. Alerta! No et donem ms indicacions.
Xerrem entre nosaltres Esto es un

um secador.
Acesta este computador.
un frigider.
Ceci est une

machine
laver.
Eun
micro-onde
Com es diuen aquests
aparells elctrics en
les vostres llenges?
En Rmul vol saber com es diuen, en cada llengua, els
diferents aparells elctrics que fem servir cada dia.
120
16 Quando
la terra trema
121
DOCUMENT 1 Une catastrophe naturelle
Certaines catastrophes naturelles ont pour origine l'activit sismique de la Terre.
Observe le paysage davant la catastrophe et celui daprs : relie chacun d'eux. Identifie
pour chacun la catastrophe correspondante.
Avant Aprs
un tsunami
une ruption
un tremblement
de terre
DOCUMENT 2 crosta
traca~o da placa
A superfcie da terra formada por placas crista ou dorsal
tectnicas que se encontram em constante litosfera
movimento, originando uma acumulao de fossa fossa
energia. Quando se d uma libertao
astenosfera
repentina dessa energia, o cho estremece. A ncleo
manto
este fenmeno natural, chamamos tremor de manto
terra, sismo ou terramoto. ncleo externo
ncleo interno
DOCUMENT 3 chimenea crter

Observa los rtulos de la siguiente imagen:
un volcn es una abertura que pone en cono volcnico cmara
contacto la superficie del planeta con el magmtica
magma de su interior. Hay diferentes tipos
de volcanes pero, en general, todos
presentan la siguiente estructura: la
cmara magmtica, la chimenea, el crter
y, en la mayora de los casos, el cono
volcnico.
122
DOCUMENT 4
Seismele i erupiile pot produce valuri
gigantice, numite tsunami. Aceste valuri
pot traversa oceane i, atunci cnd ating
coasta, fora lor este distrugtoare.
DOCUMENT 5 Vesuvio
Le scoperte archeologiche
permettono di ricostruire
la tragedia passo passo.
La pi famosa eruzione nella storia

fu quella del Vesuvio, presso Napoli,
in Italia, nel 79 d.C. Le citt romane
di Pompei e di Ercolano furono Durante l'eruzione del
totalmente coperte da cenere Vesuvio morirono pi di
bollente e materiali vulcanici. 2000 abitanti.
DOCUMENT 6 Completa les llegendes del mapa.
1 Montanya Pelada,1902 2 Lisboa, 1755 3 Pompei, 79 d.C. 4 Los Angeles, 1994 5 Mxic,1985 6 Aceh, 2004
123
Raona i explica
1. De qu tracten els documents de les pgines 122 i 123?
...............................................................................................................................................
2. De qu est format linterior de la Terra? Com afecten les plaques tectniques la
superfcie terrestre?
...............................................................................................................................................
3. Qu passa quan un volc entra en erupci?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7 Construeix un volc
Material: un petit envs cilndric, fang, una base de fusta,
vinagre de vi negre i bicarbonat sdic.
a Posa lenvs cilndric sobre la base de fusta. Aboca el fang

pel voltant de lenvs donant-li forma de volc: ample a la base
i estret a la part de dalt. Atenci!, sha de tapar totalment
lenvs sense obstruir lobertura. Lhas de deixar assecar a
lombra durant uns dies. No el posis al sol perqu el fang
sesquerda. Quan el volc est sec, ja s a punt...
b Ara veurem com funciona el volc. Aboca el vinagre a

linterior de lenvs. Si el vinagre s blanc, lhas dacolorir amb
pintura vermella. Tot seguit, afegeix el bicarbonat sdic.
Qu observes? El teu model sassembla a un volc de veritat? Com ha sortit la lava?

Ha sortit per tots els costats o ha buscat un cam concret? Per qu?
...............................................................................................................................................
Quan afegeixes el bicarbonat sdic al vinagre, provoques una reacci qumica.
En aquest moment, sallibera un gas, que fa sortir el vinagre de lenvs igual que en
una erupci volcnica.
Qu hem aprs?
La superfcie de la Terra est formada per diferents plaques. Les anomenem plaques
tectniques. Les plaques es mouen degut a lenergia que hi ha a linterior del planeta.
El centre de la Terra s un nucli de lava en fusi. El volc s una obertura que posa en
contacte la superfcie amb les capes ms profundes. Quan hi ha erupci, la lava de
linterior s expulsada cap a la superfcie. Els sismes o terratrmols sn sotragades de
la superfcie de la Terra degudes al moviment de les plaques tectniques.
Un sisme Paraules clau Una erupci
Un terratrmol Un volc Les plaques tectniques
124
Anem ms enll
DOCUMENT 8
Els instruments que enregistren els moviments
ssmics es diuen sismmetres. Consten dun
enregistrador, o sismgraf, i produeixen un registre
o sismograma.
DOCUMENT 9
Saps qu has de fer quan arribi un sisme? Fixat b en les normes de seguretat que
has de seguir durant i desprs dun sisme.
Durant un sisme Desprs dun sisme
ES No usar el OC Respectar las indicacions del
ascensor. Servici de la Proteccion Civila.
1 4
No usar o Respecter les indications du
PT elevador. FR Service de la Protection Civile.
Stare lontano
IT ES Alejarse de los edificios que
dalle finestre e
estn muy daados o en ruinas.
dagli specchi. 5
2 Allontanarsi dagli edifici
Stai departe IT molto danneggiati.
de ferestre i
RO
oglinzi.
Se protger
FR sous le linteau
PT No passar por locais onde
d'une porte
haja fios elctricos soltos.
intrieure. 6
3 S nu treci prin locuri cu reele
Protegir-se RO electrice deteriorate.
sota el llindar
CA duna porta
interior.
Ets membre del Servei de Protecci Civil. Escriu les

indicacions daquesta fitxa de seguretat en la teva llengua.
125
Eudald s un noi que viu al
costat del volc de Santa
Margarida, un volc apagat
situat a la regi volcnica de la
Garrotxa (Catalunya). LEudald,
quan surt de classe de naturals,
puja cada dia amb els seus amics
al volc a netejar curosament les
cendres i a fer una ronda de
vigilncia per la quarantena de
cons volcnics que hi ha a la
zona. Es volen assegurar i evitar
que entrin en erupci perqu,
aix, poden gaudir dels prats que
estan a la boca dels volcans, dels
alzinars, de les fagedes de tots
aquests paisatges tan
espectaculars.
PT
Antes de sarem da aula, o Eudald e os ES
amigos limpam cuidadosamente as cinzas Cuando salen de clase, Eudald y sus
e, depois, passam revista para evitarem amigos limpian cuidadosamente las
que os quarenta cones vulcnicos entrem cenizas del volcn y hacen una ronda de
em erupo. vigilancia para evitar que la cuarentena
de conos volcnicos entren en
IT erupcin.
Quando escono di classe, Eudald e i
suoi amici puliscono accuratamente le
ceneri e fanno un giro di sorveglianza FR
per evitare che la quarantena coni Quand ils sortent de classe, Eudald
vulcanici entrino in eruzione. et ses amis nettoient soigneusement
les cendres et font un tour pour viter
que la quarantaine de cnes volcaniques
OC ne rentrent pas en ruption.
Quand sortisson de classa, lEudald
e los sieus amics lavan sonhosament
los cendres e fan una ronda de
vigilncia per evitar que la quarantena
de cns volcnics dintren pas en
erupcion.
126
1. Quan surten de classe
Escriu qu fan lEudald i els seus amics amb lajuda dels altres textos.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
2. Com quedaria el paisatge dOlot si el volcans de la Garrotxa entressin en erupci?
Per respondre, busca ajuda a les pgines Observa i descobreix.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
3. Observa amb atenci el quadre segent:

vulcnico volcnico volcnic volcanic volcanique vulcanico vulcanic
vulcanismo vulcanismo vulcanisme volcanisme volcanisme vulcanismo vulcanism
vulcanizar vulcanizar vulcanitzar vulcanitza vulcaniser vulcanizzare (a) vulcaniza
Pots trobar les paraules primitives en cada llengua? s el seu radical. Quin sn els sufixos
que suneixen al radical?
Portugus Catal Occit Francs Itali Romans
Radical
Sufix
4. Observa les paraules segents. Sn les paraules que estan en negreta en els textos
de lapartat Observa i descobreix. De quines llenges provenen? Pots traduir-les?
Les paraules dels documents Les paraules tradudes al catal

movimento
acumulao
libertao
magmtica
volcnico
distrugtoare
totalmente
vulcanici
abitanti
127
Famlia de llenges
La forma informa
1. Observa les paraules curosament. Quin s el radical daquestes paraules? Quines altres
paraules provenen daquest mateix radical?
...............................................................................................................................................
2. Experimenta construint paraules en altres llenges.
(cuidado) cuidar (cuidado) cuidar (sonh) sonhar (soin) soigner (cura) curare (a) ngriji
cuidadosa cuidadosa sonhosa soigneuse (ac)curato ngrijit
cuidadosamente cuidadosamente sonhosament soigneusement (ac)curatamente cu grij
3. Explica com construm ladverbi curosament en el conjunt de les llenges.
...............................................................................................................................................
Pont 16
1. Observa les paraules foc, llac i segur en les diverses llenges. Observa la paraula en llat,
que s la llengua mare. Quina s la consonant que trobem en les arrels llatines?
Latin Portugus Espanyol Catal Occit Francs Itali Romans

focu- fogo fuego foc fuc feu fuoco foc
lacu- lago lago llac lac lac lago lac
securu- seguro seguro segur segur sr sicuro sigur
2. Quines observacions pots fer?
Xerrem entre nosaltres Per el temps s molt variable!

Per saber el temps que fa en els
En Jordi es comunica per internet amb els seus amics Carmen, Paul nostres pasos, ho has de buscar
i Mara. Tots li pregunten quin temps fa a Catalunya i ell respon: a les pgines web.
Avui a Barcelona plou! I en el sud Carmen: en el sur de Espaa Mara: n Romnia ninge.
dEspanya? I a Romania? I al nord hace sol.
de Frana? Quin temps hi fa?
128
17
1 Lespace est
en formes !
129
DOCUMENT 1
Tenemos dos colores para colorear las caras de un tetraedro.
Cuntos tetraedros diferentes se pueden hacer?
DOCUMENT 2
Un'impresa fabbrica delle scatole per gioielli che
sono dei cubi di 5 cm di spigolo.
Il modello di fabbricazione riprodotto qui
accanto in dimensioni ridotte.
Bisogna modificare questo modello affinch
l'altezza della scatola sia di 7 cm, invece che di 5
cm (le altre dimensioni della scatola restano di 5
cm).
Disegna un modello in grandezza reale.
DOCUMENT 3
On dispose de pailles de 3
longueurs diffrentes, de
sommets en plastique
permettant d'assembler
3, 4 ou 5 pailles.
Remplis le tableau de
commande pour construire des
solides.
Sommet Sommet Sommet

Paille de Paille de Paille de
pour 3 pour 4 pour 5
longueur 1 longueur 2 longueur 3
artes artes artes
Un ttradre rgulier
Un cube
Un pav droit
Un octadre rgulier

DOCUMENT 4
Fasm un ajustament amb quatre cubs que se tcan
al mens per una fcia.
Trba totes los ajustaments possibles.
Amb un ordenador, representa-los.
DOCUMENT 5
As figuras abaixo podem ser modelos de slidos?
Se no forem, completa ou modifica. Verifica, construindo os slidos.
DOCUMENT 6
Vedei alturi un ansamblu de cubulee.
Cte cubulee trebuie adugate acestui
ansamblu pentru ca el s ia forma unui cub
mare?

Raona i explica
1. De qu tracten els documents de les pgines anteriors?
...................................................................................................................................................................
2. Digues el nom de les figures geomtriques que hi ha a les pgines anteriors.
...................................................................................................................................................................
3. Pots dibuixar tres representacions diferents dun mateix cub?
...................................................................................................................................................................
4. Quins sn els elements caracterstics dun poledre? Fes-ne una llista
...................................................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Fitxa caracterstica dun paralleleppede

Nombre darestes: 12
Nombre de vrtex: 8 Un patr
Nombre de cares: 6
Forma de les cares:
2 rectangles
2 rectangles
2 rectangles
Fes la fitxa caracterstica dun cub, duna pirmide de base quadrada i dun prisma dret que
t com a base un triangle equilter.
...................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................
...................................................................................................................................................................
Qu hem aprs?
Els cossos geomtrics o slids sn formes de lespai. Els que tenen totes les cares
planes sn poledres, es defineixen pel nombre de cares i per la seva forma, pel
nombre de vrtexs i pel nombre darestes. Sn poledres el cub, els paralleleppedes,
per tamb la pirmide i el prisma. Lesfera, el cilindre i el con no sn poledres.
Paraules clau
Els vrtexs Les arestes Les cares El cub Un paralleleppede Un poledre

Anem ms enll
Pentminos i models de cubs:
1. Un pentmino s un conjunt de 5
quadrats que es toquen per un costat.
Troba pentminos.
2. Entre aquests pentminos, quins sn

els que, afegint-hi un quadrat, formen
un model de cub?
El nom de les figures

1. Per anomenar alguns poledres sutilitza un prefix dorigen grec o llat. El prefix s
el que indica el nombre de cares:
ttra: ? Un ttradre
octa: 8
dodca: ?
icosa: 20
poly: molts
2. Un tetredre s tamb una.............................. regular; est format per 4 triangles

equilters.
El .....regular tamb es pot anomenar bipirmide perqu est format
per dues pirmides que tenen com a base uns quadrats idntics i units per les bases.
L...................... regular est format per 8 triangles equilters. Prova de
representar-lo en perspectiva.
Models doctedre
Exemple de model dun octedre regular.
Dibuixa 3 nous models daquest octedre regular (hi ha 11 maneres diferents de fer-ho).

Construeix una mquina denigmes!
Segueix b les instruccions. ES azul
El teu professor et donar el model de la
IT blu
mquina denigmes.
FR 1 Observe bien cette feuille de papier. OC blau
Corta la hoja de papel para hacer
ES 2
un cuadrado.
Posa il foglio sul tavolo, dal lato
IT 3
toglierei il cappello!
che non scritto.
passait, je n'terais
pas mon chapeau !
FR Mme si le roi
FR rouge
passasse il re, mi
PT 4 Agarra na rgua e no lpis.
IT Neanche se
FR 5 Trace les diagonales. PT vermelho
ES 6 Marca el centro del cuadrado.
RO rou
Piega l'angolo superiore destro del
IT 7 quadrato, metti la sua punta sul
centro del quadrato.
Dobra o ngulo superior direito do
PT 8 FR Notre mre nous a fait en
quadrado e coloca a ponta no centro. chantant mais nous ne sommes ni
OC 9 Qu sembla aquesta figura ? animaux ni hommes.
ES Nuestra madre nos ha tenido
Plie l'angle infrieur droit du carr, cantando, pero no somos ni
FR 10
place sa pointe sur le centre du carr. animales ni personas.
Pliega el ngulo inferior izquierdo
ES 11 del cuadrado; sita su punta sobre
el centro del cuadrado. toglierei cappello !
IT Neanche se passasse il re, mi
CA 12 A qu s'assembla aquesta nova figura? nterais pas mon chapeau !
FR Mme si le roi passait, je
PT 13 Pinta os crculos com as cores pedidas.
de cent trous sur le dos.

OC Grs coma un cap
FR Ne te trompe pas de couleur !
d'aucl, ai mai de cent

tte d'oiseau, j'ai plus
FR Gros comme une
traucs sus l'esquina.

PT No te enganes nas cores!
ES No te equivoques de color!
IT Non sbagliare colore!
IT 14 Gira il foglio. RO verde

Plega l'angle superior dret del CA vert
CA 15 quadrat, colloca la seva punta
sobre el centre. ES verde
Pliaz unghiul superior stng al
RO 16 ptratului, adu vrful acestuia n
mijlocul ptratului. IT nero
ES 17 A qu se parece esta nueva figura? OC negre
Plega l'angle inferior de la dreita FR noir

OC 18
del carrat, plaa sa punta sul centre.

Plie l'angle infrieur gauche du carr,
CA taronja FR 19
place sa pointe sur le centre du carr.
IT arancione A che cosa somiglia questa nuova
IT 20
figura?
PT cor-de-laranja
PT 21 Dobra a figura em dois.
A quoi cette nouvelle figure
FR 22
ressemble-t-elle ?
RO 23 Pliaz aceast figur.
chapu.
cavalos; e na cabea um cmico
castelo; espores tenho, mas no
PT De mulheres, cheio tenho o
curioso sombrero.
caballos, y, sobre la cabeza, un
mujeres; tengo espuelas pero no
ES Tengo mi castillo lleno de
FR rose
PT 24 A que se assemelha esta nova figura?
OC rse
Presiona bien la nueva figura, de
ES 25
CA rosa manera que est bien aplastada.
Apri il quadrato in modo tale da
IT 26
vedere apparire le zone colorate.
D volume tua figura para teres
PT 27
quatro cartuchos de papel.
Metti il pollice e l'indice in
CA Sempre camina, portant el
IT 28
ciascuno dei cornetti.
seu castell sobre lesquena.
RO El merge purtndu-i ES 29 Usa tu mquina de adivinanzas.
ntotdeauna castelul pe spate.
PT E agora vamos jogar!
FR Et maintenant jouons !
foradat com un crivell.
CA Rod com un capell IT E ora giochiamo!
e tot traucat coma un cruvl.
PT Diz um nmero numa lngua tua escolha.
OC Redond coma un capl
FR Dis un nombre dans la langue de ton choix.
IT Di' un numero in una lingua a tua scelta.
sobre la pell.
CA Tinc les dents
la peau.
FR J'ai les dents sur
Fes anar la mquina denigmes tantes

vegades com tindiqui la xifra triada.
IT violetto
PT Escolhe uma cor!
PT roxo FR Choisis une couleur !
IT Scegli un colore!
RO violet
Desplega langle corresponent i llegeix
lenigma.
Vs a la pgina web, hi trobars ajuda per
llegir-la.
ES amarillo
Busqueu entre tots la resposta.
FR jaune El primer que la trobi ser el dinamitzador
del joc
PT amarelo

Famlia de llenges
La forma informa
1. Com es diuen totes les formes de les pgines 130, 131, 134 i 135 que estan en
negreta? Per a qu serveixen aquestes formes?
...............................................................................................................................................
2. Reuneix-les, classifica-les: tadones com estan formades aquestes paraules?
Pont 17
Observa les paraules en negreta de la mquina denigmes.

os los sombreros els barrets los capls les i plriile
o el el lo le chteau il castelul
os los els los cavals les chevaux i cavalli caii
1. Classifica en el quadre la paraula cavalls, i totes les que trobis, en les diferents llenges.
2. Intenta trobar les formes que falten en el quadre.
...............................................................................................................................................
3. Fes el mxim de comentaris a partir del quadre.
...............................................................................................................................................

Mai bine s rzi ntr-o
Mieux vaut rire
cas, dect s plngi
dans une maison
ntr-un castel!
que pleurer dans
un chteau ! Val mai rire dins
Ms vale rer en un ostal que plorar
una casa que llorar dins un castl !
en un castillo!
Vs a la pgina web per saber com es pronuncien aquestes frases.

18
1 In varietate
concordia
137
DOCUMENT 1
Eu vivo na Europa, mas neste mapa do mundo sinto-me um pouco perdido(a)
Ajuda-me a encontrar o meu continente. Pinta tua vontade os seus contornos.
DOCUMENT 2
Avui hi ha 40
estats en el nostre
continent. Observa
els que sn de
color blau: aquests
sn els estats
membres de la
Uni Europea.
Quants nhi ha en
total?
Localitza en el mapa els estats segents: Espanya Frana Itlia Portugal Romania.
Escriu-ne els noms en el lloc que correspongui.
DOCUMENT 3
Ho bisogno del vostro aiuto, amici
miei: ho appena ricevuto dei essaggi
interessanti sul mio computer, ma
non so da dove vengono. Aiutatemi
a trovare di quali paesi sono riginari
i siti internet.
nuestropais.es mormoloc.ro
internetscuola.it lisboa.pt
ostaldoccitania.oc barcelona.cat
planeteterre.fr
DOCUMENT 4
Qui suis-je ? Je comprends plusieurs langues et
a. ma langue est
l'italien
b. ma langue est
le franais
c. ma langue est
le roumain
d. ma langue est
l'espagnol
e. ma langue est
le portugais
f. ma langue est
le catalan
g. ma langue est
l'occitan
Mets une croix de couleur diffrente par langue sur chaque pays o se parlent ces
langues. Invente ce code de couleur.
DOCUMENT 5
In varietate concordia
Yo soy Europa. En qu idioma se escribe mi lema? Qu significado tiene?

Raona i explica
1. Quin s el punt com dels documents 1 al 5?
...............................................................................................................................................
2. Qu s la Uni Europea?
...............................................................................................................................................
3. Segons tu, a Europa hi ha tantes llenges com pasos?
...............................................................................................................................................
4. Les llenges que es parlen a les diferents zones dEuropa corresponen sempre a les
fronteres dels pasos?
...............................................................................................................................................
5. Per qu la cita In varietate concordia es pot aplicar als pasos dEuropa?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 6
Busca en el mapa els pasos dels nostres amics: Carmen, Joo, Paul, Silvia, Mara, Jordi i Clara
Madrid
Berlin
Lisboa
Paris
Barcelona
Tolosa / Toulouse
Bucure ti Strasbourg
Roma
Bruxelles / Brussels
Praga
Andorra la Vella London
Qu hem aprs?
Avui el continent europeu el formen quaranta estats. Cada un t les seves
caracterstiques. La Uni Europea agrupa, en aquests moments, 27 estats. Des del
final de la Segona Guerra Mundial, la nostra organitzaci poltica i econmica ha
perms que els europeus visquin en pau i prosperitat tot respectant les seves
diferncies. A Europa es parlen moltes llenges i, tanmateix, els europeus necessitem
entendrens.
La diversitat Paraules clau La unitat
La Uni Europea El continent europeu La intercomprensi

Anem ms enll
1. Omple aquests mots encreuats. Veurs
1
qu uneix aquestes llenges diferents.
Definicions 2
1 PT terceira letra de portugus 3

2 OC primira letra de occitan 4
3 RO a treia liter din cuvntul romn 5
4 CA quarta lletra de catal
5 FR quatrime lettre de franais 6
6 IT quinta lettera di italiano 7
7 ES cuarta letra de espaol
2. Qu significa aquesta paraula? Investiga-ho. Redacta una frase fent servir aquesta paraula.
...............................................................................................................................................
3. Benvingut a una reuni del Parlament Europeu a Estrasburg. En els debats sutilitzen
actualment 23 llenges! Els delegats dels 27 estats europeus discuteixen al voltant duna taula
ovalada. Deu delegats citen larticle primer de la Declaraci Universal dels Drets Humans:
PT CA
Todos os sere
s humanos n s naixen lliures i
e iguais em d asc Tots els ssers human
ignidade e d em livres ets.
ireitos. iguals en dignitat i dr
FR IT
res Tutti gli esseri u
tr es hum ains naissent lib mani nascono lib
Tous les droits. ed uguali in dig eri
ga ux en dignit et en nit e diritti.
et
ES
RO
libres
Toate fiinele umane se nasc ere Todos los seres humanos nacen
os.
i egale n demnitate i n drelib e iguales en dignidad y en derech
pturi.
UK DE
Alle menschli
ch
All human beings are born free
and und gleich in e Wesen werden frei
Wrde und in
equal in dignity and rights. geboren. Rechten
BG SU
Alla mnniskor
r
jmbrdiga i v fdd fritt och
rdighet och rtt
er.
a. Comprens totes aquestes llenges? Pots parlar-les totes?
.........................................................................................................................................................................
b. Has trobat similituds entre aquestes llenges?
.........................................................................................................................................................................
c. Com es pot fer per respectar cada llengua i seguir treballant junts?
.........................................................................................................................................................................
A Europa, o nosso continente, ao mesmo tempo uno e diversificado. Os

PT
seus climas, as suas histrias, as suas lnguas, as suas tradies so diferentes.
Mas a minha convico que os europeus tm valores comuns. So estes valores que a
Unio Europeia defende, reforando a sua unidade e preservando a sua diversidade.
Extracto do discurso do Presidente do Parlamento Europeu, 2007
Europa, continentul nostru, este totodat unificat i variat. Clima

RO
sa, istoria sa, limbile sale i tradiiile sale sunt diferite. Dar
convingerea mea este c europenii au valori comune. Aceste valori apr
Uniunea European, ntrind unitatea sa i pstrnd diversitatea sa.
Extras din discursul Preedintelui Parlamentului European, 2007
Eurpa, lo nstre continent, es tot a lencp unit e diversificat. Sos climats,

OC
sas istrias, sas lengas, sas tradicions, son diferents. Praqu, ma
conviccion es que los Europencs an de valors comunas. Son aquelas valors que defend
lUnion Europenca quand renfra son unitat e quand preserva sa diversitat.
Extrach del discors del president del Parlament Europenc, 2007
L'Europe, notre continent, est la fois uni et diversifi. Ses climats, ses
FR
histoires, ses langues, ses traditions, sont diffrents. Mais ma conviction,
cest que les europens ont des valeurs communes. Ce sont ces valeurs que dfend
l'Union Europenne en renforant son unit et en prservant sa diversit...
Extrait de discours du prsident du Parlement Europen, 2007
L'Europa, il nostro continente, insieme unito e diversificato. I suoi climi, le

IT
sue storie, le sue lingue, le sue tradizioni, sono differenti. Ma la mia
convinzione che gli europei hanno dei valori comuni. Sono questi valori quelli che
difende l'UE, rinforzando la sua unit e preservando la sua diversit.
Estratto del discorso del Presidente del Parlamento Europeo, 2007
1. Quin s aquest discurs? Quan es va pronunciar? Qu ha dit el President del Parlament?

Tradueix aquest text a la teva llengua. Pots escoltar aquest extracte del discurs a la pgina web.
...............................................................................................................................................
2. El text parla de climes, dhistries i de tradicions diferents. Pots donar alguns exemples
daquestes diferncies?
...............................................................................................................................................

3. Quin inters t pertnyer a la Uni Europea?
...........................................................................................................................................................
4. Llegeix un altre cop el discurs del President del Parlament i omple la graella segent:

o nosso lo nstre
continente continent
sus climas sos climats
les seves
son istria
histries
sas lengas
ma
ma conviccion
conviction
son unitat la sua unit
sa diversitat diversitatea sa
5. Com es diuen les paraules del quadre que precedeixen els noms i que estan en
negreta? Per a qu serveixen? Quines indicacions ens donen?
...............................................................................................................................................
6. Observa com diem nostre, seves, meva en les llenges romniques. Qu hi observes?
...............................................................................................................................................
7. Quan el President del Parlament diu el nostre continent, de quin continent parla?
Quan diu els seus climes, a quins climes es refereix? Quan diu la meva convicci, de quina
convicci parla?
...............................................................................................................................................
8. Observa la forma dels adjectius possessius de les diferents llenges. Pots explicar la relaci
entre les seves formes i les persones de referncia?
...............................................................................................................................................
9. Prova domplir el quadre segent. Vigila amb ls del singular i del plural! Vs al mdul
1 per ajudar-te!
La meva llengua Ma lenga

Les seves conviccions Sas conviccions

Famlia de llenges
La forma informa
Busca les nou paraules en negreta de les pgines Observa i descobreix. Pots explicar la
relaci entre el nom i ladjectiu possessiu que el precedeix?
Busca en el portfolio daltres indicacions!
Possessius 1. O meu 2. 3. Os seus 4. 5. 6. 7. 8. Ma 9.
Nom continente contornos langue

Gnere masculin masculin fminin
Nombre I II I
Persona I III I
Pont 18
Descobrim junts un element especfic de la llengua romanesa! Aix que...
1. Observa els textos en romans. Thas fixat en els signes que tenen algunes paraules? Es
diuen signes diacrtics. Marca aquestes paraules. Quants signes diacrtics diferents has trobat?
On estan collocats?
...................................................................................................................................................................
...........................................................................................................................
2. Torna a llegir el text del President en les altres llenges. A quines llenges tamb hi ha
signes diacrtics? En catal, tamb sen fan servir? Si s que s, sn els mateixos?
...............................................................................................................................................
3. Segons tu, per a qu serveixen aquests signes?
...............................................................................................................................................

Intenta endevinar la nacionalitat dels autors daquestes frases.
9 de Maio a
data em que se El 9 de mayo se Le 9 mai est la date
9 mai este data la celebra todos os celebra cada ao o l'on clbre
care se celebreaz anos o Dia da el Da de Europa. chaque anne la
n fiecare an Ziua Europa. Journe de l'Europe.
Europei.
Il 9 maggio la
data in cui si
celebra ogni anno
la Giornata
dell'Europa.

cincias
cincia ciencias
ciencia cincies
cincia scincias
scincia sciences
science scienze
scienza tiine
tiin
19
1 Misterul
Ne parle pas
la bouche pleine !
Mormolocului
euromania 145
DOCUMENT 1
Scufia Roie
De ce ai urechile att de mari?
Ca s te aud mai bine, copila mea!
De ce ai nasul aa mare?
Ca s te miros mai bine
De ce ai gura att de mare?
Ca s pot vorbi mai bine.
De ce ai dinii aa mari?
Ca s te pot nghii mai bine!
Dup Charles Perrault
DOCUMENT 2 Dis, papa ?

Comment a marche ? Et alors
Un gnie ! Pourquoi ? Quoi ? Hein ?
Et a ? Qu'est-ce que c'est ?
Ouinnn !
Pa-pa ! Ma-man !
6 mois 1 an 5 ans
DOCUMENT 3
La Clara pren el
biber.
Benvinguda al mn, petitona! La Teresa, a la neu,
respira a fons.
146
DOCUMENT 4
Pinta de azul os rgos da
respirao. Pinta de
vermelho os rgos da
nutrio. Coloca uma cruz
sobre os rgos que
tambm intervm na fala.
DOCUMENT 5
Victr es un enfant salvatge :
es lo salvatjon de l'Avairon .
Viu sol fins a dotze ans, sens
familha, demest las bstias,
dins los bsques. Itard,
mtge que s'ocupa de sords-
muts, reculhs Victr e lo
mena a Pars. Mas Itard
capita pas a li aprene a
parlar coma un me. Victr
mors a Pars a
vint-e-cinc ans.
Doas fots del film de Franois
Truffaut, L'Enfant sauvage, 1969
DOCUMENT 6
Broca Wernicke
Immagine scanner di un'area corticale che
mostra le aree di Broca e di Wernicke
attivate durante un atto di parola.
Ne succedono di cose quando parlo!"
147
Raona i explica
1. Quines sn les grans funcions indispensables per a la vida que observes en els
documents de les pgines 145 i 146?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
2. Per a qu serveixen el nas, la boca i la trquea des del primer minut de vida?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
3. Per a qu serveixen la llengua, la boca i lesfag des del naixement del beb? I les
dents, alguns mesos ms tard?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
4. Com ho fem per parlar? Fes linventari dels rgans que fas servir. Qu observes?
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
5. De qu es compon el cervell? Qu s una rea cerebral? Fes una cerca sobre les
rees cerebrals i intenta definir-les.
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
Qu hem aprs?
No hi ha rgans especfics destinats a la parla. Per aix, hem hagut d'adaptar els
rgans de la nutrici i de la respiraci per parlar. Lespcie humana ha necessitat
centenars de milers danys per fer aquest aprenentatge del llenguatge. El nen petit
arriba a parlar en els primers cinc anys de la seva vida grcies a les interaccions
amb la seva famlia, el medi i lescola.
Els rgans de la respiraci Paraules clau Els rgans de la nutrici
Lrea de Wernicke Una rea cerebral Lrea de Broca Les cordes vocals
148
Anem ms enll
DOCUMENT 7
La Clara i en Michel ara tenen 9 anys. Han preguntat a la seva famlia en quina llengua
parlaven els seus pares quan eren petits. Aquesta s la resposta:
El iaio La iaia Lavi Lvia El iaio Lvia

Lavi La iaia
parlava parlava parlava parlava parlava parlava
parlava parlava
romans i francs i espanyol portugus francs i francs i
francs francs
espanyol espanyol i catal i espanyol occit itali
La mama
El papa parlava El papa parlava La mama parlava
parlava espanyol
espanyol francs francs
i catal
La Clara parla espanyol i catal En Michel parla francs
1. Quina diferncia observes entre en Michel, la Clara i en Vctor, linfant salvatge?

...............................................................................................................................................
2. Per qu el Doctor Itard no va poder ensenyar a en Victor a parlar?
...............................................................................................................................................
3. Qu aprendr a fer un infant entre els zero i els cinc anys amb la boca, la llengua,
les dents, el nas i les cordes vocals, per amb lajuda tamb de loda?
...............................................................................................................................................
4. Per qu li calen uns cinc anys per completar aquest aprenentatge?
...............................................................................................................................................
5. Elabora larbre genealgic de la teva famlia tot precisant les llenges parlades per cadasc.
DOCUMENT 8
1. Qu vol dir bilinge i monolinge?

............................................................................. A + +
B +
.............................................................................
2. Qu observes en aquestes dues A
representacions del cervell?

............................................................................. rea de Broca rea de Broca
............................................................................. comuna a les simple
activitats en una i
3. Quin dels dos infants aprendr ms altra llengua
fcilment daltres llenges en el futur?
............................................................................. Cervell 1 Cervell 2
............................................................................. rea de Broca de la rea de Broca del
Clara, 9 anys, Michel, 9 anys,
bilinge des de monolinge
petita
149
En Jordi rep aquests tres correus electrnics a la seva bstia.
Missatge 1 OC
Mon car Jordi,

Coss vas ?
Ieu, vau plan.
tiu per passar las
Te convidi aqueste es
vacanas a Tolosa.
Espri que vendrs ! Missatge 2 FR
ntat !
Te desiri una bona sa Cher Jordi,
ilha
Fai un poton a la fam Comment va
s-tu?
e a tota lostalada ! Moi, a va.
Respond-me lu. Cet t je tin
vite passer
Ton amiga, Paris. tes vacances

Clara Jespre que
tu pourras ve
Je te souhait nir !
e une bonne
Un bisou ta sant.
famille.
Rponds-moi
vite,
Ton ami,
Paul
150
Ara en Jordi escriu a les seves amigues
Missatge 3 PT Carmen i Silvia per explicar-los el que li
proposen els seus amics europeus.
Caro Jordi, Aquesta s la resposta que li envien:
Como vais?
Eu vou bem.
res as frias deste
Convido-te para passa
Missatge 5 ES
Vero em Lisboa.
Espero que possas vir! Hola, Jordi!
sade.
Desejo-te uma ptima Qu tal? Cmo
ests?
lia.
D um beijo tua fam Yo por mi parte
estoy bien.
.
Responde-me depressa Grcias por tu ca
rta. Lo que me cu
fantstico! Finalm entas s
O teu amigo, ente podemos ir
tu casa, en Barcel todos a
Joo ona. Tengo mucha
de volver a vert s ganas
e y tambin a
Qui escriu aquests missatges? amigos. nuestros
...................................................................... Besos a tu famili
a.
Qu diuen els missatges? Respndeme rpi
do.
...................................................................... Tu amiga,
Ara pots escriure el missatge que en Jordi Carmen
envia a la seva amiga Mara, per Internet,
informant-la de la situaci i anunciant-li
els seus plans per a les vacances!
...................................................................... Missatge 6 IT
Caro Jordi!
Come va?
Missatge 4 RO Resp
osta de la Mara Io, sto bene.
!
Drag Jordi, Grazie della tua lettera
e mi dici!
Tu ce mai faci? E stupendo quello ch
o tutti da te a Parigi?
Mulumesc pentru scris
oarea ta! E cos finalmente veniam
ere te e i nostri amici.
Sunt fericit s primesc
veti de la tine! Non vedo lora di rived
ia.
Eu sunt bine. Tanti baci alla tua famigl
Mi se pare extraordina Rispondimi subito.
r
Toulouse, Barcelona i M c te duci la La tua amica,
adrid!
Nu vrei s vii i la mine, Silvia
la Bucureti?
Transmite toate cele bu
ne
familiei tale.
Rspunde-mi repede. Qu far en Jordi?
A ta prieten, Imagina els missatges que enviar als seus
Mara amics. Escriur una mica en la llengua de
cadascun. Desprs els explicar els seus
plans per a aquest estiu.
En Jordi rellegeix atentament aquests
quatre missatges. Ajudal a anotar el que
sassembla en els missatges dels seus amics.
151
Famlia de llenges
La forma informa
1. Saps com es diuen les paraules que substitueixen els noms? Per qu els anomenen aix?
...............................................................................................................................................
2. Busca en els missatges dels amics europeus les formes diferents de pronoms.
Classifica-les. Qu observes en les formes de segona persona? I de primera persona?

Primera
persona
Segona
persona
Pont 19
Busca la paraula famlia a tots els missatges rebuts. Intenta omplir la taula segent.
Mira en el Portfolio.
la famlia
la filla fiica
la vella btrna / vechea
152
20
1 No te percas
153
DOCUMENT 1
O Joo proxima
um man de
alguns objectos.
Vejam o que acontece.
Certos objectos
movem-se sem
eu lhes tocar, mas
outros no.
DOCUMENT 2
a b c d e f g
I magneti attraggono tutti gli oggetti?
SI
Prova ad avvicinare un magnete agli oggetti
rappresentati nelle figure e registra le tue osservazioni. NO
a b c d
le graffette i chiodi il tappo di sughero la matita
e f g
la foglia la pinzatrice la gomma
DOCUMENT 3
Une dos imanes. Intenta aproximarlos uno al otro por sus diferentes extremos o
polos. Qu sucede? Describe su comportamiento.
+ + + +

DOCUMENT 4
Terra se comport ca
N
un magnet. Are doi poli:
Polul Nord i Polul Sud.
Polul Nord al Terrei atrage Polul
Sud ca un magnet.
Polul Sud al Terrei atrage Polul
Nord ca un magnet.
S
DOCUMENT 5
Una carta es utila per un
viatjaire, mas ditz pas la
direccion que cal seguir. Per
aqu, es necessari daver
una bossla. Lagulha de
la bossla es en raprt
amb lo camp magnetic
de la Trra e indica sempre
lo Nrd. La bossla du
sser establa e en posicion
orizontala.
DOCUMENT 6
La boussole est ncessaire pour s'orienter en
mer ou dans les airs. Elle est utile aussi sur la
Terre lorsque nous n'avons aucun point de
rfrence, comme par exemple dans les
dserts. Les boussoles des bateaux, des avions,
des voitures sont positionnes dans une sphre
emplie de liquide.
Certaines activits sportives ncessitent
l'utilisation d'une boussole (par exemple,
la course d'orientation).
155
Raona i construeix
A les pgines 154-155 has observat documents relatius al magnetisme i a la brixola.
1. Quins sn els objectes atrets pels imants?
...............................................................................................................................................
2. Per qu la brixola ens permet dorientar-nos?
...............................................................................................................................................
3. Per qu les brixoles dels avions, dels vaixells i dels cotxes es troben a linterior
duna esfera plena de lquid?
...............................................................................................................................................
DOCUMENT 7
Ara construirs una brixola: s molt fcil de fer. Has de llegir la fitxa de la llista del
material, observar les imatges i seguir les etapes de la construcci.
Material: uma rolha de cortia / uma taa de plstico redonda e transparente / uma agulha
de coser / um marcador resistente gua / um man / gua / fita-cola PT
a. No fundo b. Metti c. Pasa varias veces un

da taa, marca dell'acqua imn sobre la aguja,
o Norte, o Sul, nella tazza. siempre en el mismo
o Este e o sentido, comenzando
IT
Oeste. PT por la cabeza de la
aguja: hazlo despacio y
ms de veinte veces. ES
d. Avec du e. Pune, cu atenie, f. Quan l'aigua g. Vira la taa

papier adhsif, acul fixat pe bucata s'haur tornat lentament fins a
fixe l'aiguille de plut, pe clara, l'agulla que lo ple Nrd de
sur la rondelle suprafaa apei. indicar el l'agulha junte amb
de lige. Las-o s pluteasc. Nord. CA lo punt nrd
FR
de la
RO bossla.
OC
Fitxa davaluaci de la construcci de la brixola

S Sense acabar No
He construt la brixola.
Indica el Nord.
Entenc perqu indica el Nord.
Amb quins problemes mhe trobat?

...............................
156
Anem ms enll
Saps que la brixola inventada pels xinesos fa ms de 4000 anys sassemblava molt a
la que acabes de construir? Tamb constava duna agulla magnetitzada dins dun
recipient ple daigua.
Compon, amb les lletres en negreta de les paraules segents, la paraula que designa la fora
dels imants:
agulla separar nord
Terra
imant orientar-se
mar
DOCUMENT 8
Es poden fabricar imants
grcies a lelectricitat. Aquests
imants sn temporals: noms
funcionen quan els travessa un
corrent elctric.
Aquest magnetisme sanomena
electromagnetisme
DOCUMENT 9
Limant s indispensable per a la fabricaci duna brixola. Per saps per a qu ms pot
servir un imant?
157
La rosa dels vents s una figura
que indica els punts cardinals.
Nord, Sud, Est, Oest. Tamb pot
indicar els punts intermedis o la
direcci dels principals vents. La
direcci del vent sempre s
aquella d'on procedeix el
vent. Aix doncs, un vent del
Nord s un vent que bufa
del Nord cap al Sud.
Rosa-dos-ventos
Texte portugais Texte occitan

Rosa-dos-ventos Rsa dels Vents
Uma manh, vem um vento do Norte, Un matin, passa lo vent de Nrd
com muita fora a correr. Al mai crrer, frt e brave ;
Encontra um menino e uma menina: Rescontra un drlle e una drlla :
Para onde vais, Vento do Norte? Ont vas, Vent de Nrd ?
Vou do Norte para o Sul, para me Me'n vau cap al Sud, per me rescalfar.
aquecer. Un ser, te vesi passar lo vent d'st,
Uma tarde, vem um vento do Este, Tot feblt e tot flaquet.
quase a desaparecer. Rescontra unes drlles e unas drllas :
Encontra uns meninos e umas meninas: Ont vas, Vent d'st ?
Para onde vais, Vento do Este? Me'n vau cap a l'Ost, per vser se colcar
Vou do Este para o Oeste, para ver o sol lo Solelh !
adormecer.
Texte franais Texte italien

Rose des Vents Rosa dei venti
Un matin, je vois le vent du Nord Una mattina, venne un vento del Nord,
Courir avec une folle nergie. Che soffiava con molta forza.
Il rencontre un garon et une fille : Incontr un bambino e una bambina:
O vas-tu, Vent du Nord ? Dove vai?
Je vais du Nord vers le Sud, pour chercher Vado dal Nord al Sud per riscaldarmi.
la chaleur! Una sera, venne un vento dell'Est,
Un soir, je vois le vent dEst Che quasi scompariva.
Passer comme une fuse ! Encontr alcuni bambini e alcune
Il rencontre des garons et des filles : bambine:
O vas-tu, Vent dEst? Dove vai?
Je vais dEst en Ouest, pour voir le soleil se Vado dall'Est all'Ovest per vedere il sole
coucher ! addormentarsi.
158
Texte roumain
Roza-Vnturilor
ntr-o sear, zresc al Estului vnt,
ntr-o zi, zresc al Nordului vnt, Ca o boare lin adiind.
Cu o for nebun alergnd. ntlnete nite biei i nite fete:
ntlnete un biat i o fat: Unde mergi tu, Vntule de Est?
Unde mergi tu, Vntule de Nord? Merg de la Est la Vest
Merg de la Nord ctre Sud S vd apusul de soare.
S caut cldura.
1. Escolta aquesta poesia en totes les llenges a la pgina web.
2. I ara, escriu aquesta poesia en catal.
...............................................................................................................................................
3. Observa les paraules en negreta del poema Rosa dels Vents. Omple el segent
quadre amb aquestes paraules:
Portugus menino menina meninos meninas
Espanyol nio nia nios nias
Catal noi noia nois noies
Occit drlle drlla drlles drllas
Francs garon fille garons filles
Itali bambino bambina bambini bambine
Romans biat fat biei fete
4. Acabem de rebre el telegrama segent:
Mariner
Marinheiros ..... os en ....
barco / S .
barco / STOP / ..... TOP / ....
brjula / .
bssola / STOP / STOP / ..
pierde e ...
perde o Norte / l Norte /
STOP / ..
STOP / .. sereias ... sirena
en el ho s
no horizonte / rizonte /
STOP / s
STOP / socorro! PT ocorro!
ES
.. marins sur .. ..... marinari

pe Marinai su
.....
bateau / STOP / vapor / STO ..... battello / S
TOP /
P / .....
.. boussole / busol / ST .. bussola
/
OP / e il
STOP / perd le pierdem N STOP / perd
ord
Nord / STOP / ..... s ul / Nord / STO
P /
es irene la
STOP / .. sirn orizont / ST .. sirene
l'horizon / STO P OP / /
ajutor! all'orizzonte !
iuto IT
/ l'aide ! FR RO
STOP / in a
Completa els telegrames en aquestes cinc llenges. Posa els articles correctes davant les paraules!
159
Famlia de llenges
La forma informa
1. Sabem qui sn els nois i les noies dels quals parla el poema Rosa dels Vents?
...............................
...............................
2. Podries explicar per qu aquests determinants sanomenen articles indefinits?
...............................
...............................
3. Pots tornar a escriure el telegrama amb articles definits? Com canvia el sentit del
telegrama? I la forma?
...............................
...............................
Pont 20
Observa les paraules del quadre segent. Mira atentament els sufixos. Ets capa de
completar el quadre?
Consulta el portfolio
uma cano una cancin una can una canon une chanson una canzone un cntec
uma profisso una profesin una professi una profession une profession una professione o profesie
uma una una una rason une raison una un
um un un un balon un ballon un un
Xerrem entre nosaltres A reveure i Al reveire

bon viatge! Adis y
Adeus e boa e bon viatge !
buen viaje!
viagem!
La revedere
Au revoir et
i drum bun!
bon voyage !
Addio e buon
viaggio!
160

Manual Euromania

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Euromania

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ndex del manual EUROMANIA

Intercomprensi, una via al plurilingisme

MDUL MATRIA NOM DEL MDUL PG.

Mdul 1 Cincies El misteri de Mormoloc 1

Mdul 2 Cincies Lespansione dlluniverso 9

Mdul 3 Matemtiques Dos pesos, dos medidas 17

Mdul 4 Histria Sus las piadas dels primirs mes 25

Mdul 5 Tecnologia Tre, due, uno, decollare! 33

Mdul 6 Matemtiques Drles de figures 41

Mdul 7 Cincies Que se passe-t-il lorsque je respire ? 49

Mdul 8 Histria Tutte le strade portano a Roma 57

Mdul 9 Cincies Diferitele stadii ale apei 65

Mdul 10 Tecnologia Tant que vira, fa de torns! 73

Mdul 11 Histria Trovadores, a primavera na europa 81

Mdul 12 Cincies Comer para viver 89

Mdul 13 Matemtiques El mundo en cifras 97

Mdul 14 Histria Nimic din ce e omenesc nu-mi e strin 105

Mdul 15 Tecnologia Fiat lux 113

Mdul 16 Cincies Quando la terra trema 121

Mdul 17 Matemtiques L'espace est en formes! 129

Mdul 18 Histria In varietate concrdia 137

Mdul 19 Cincies Ne parle pas la bouche pleine 145

Mdul 20 Tecnologia No te percas 153

Mormolocul noat n mlatin.

Descripcin anatmica de la rana adulta

los dedos palmados el vientre

2. Busca en el diccionari el significat daquesta nova paraula : ............................................

Capgrs en la fase branquial Granota fora de laigua

1. En quin medi viuen els capgrossos?

Ara, escriu tu la faula

Text patrimoni pratum prata

Text portugus os prados

Text espanyol los prados

Text occit los prats

Text francs les prs

Text itali i prati

Text romans poienile

Llat Portugus Catal Occit Francs Itali Romans

2. Quines conclusions treus de la teva lectura?

Xerrem entre nosaltres Bonjorn !

10 dois dos dos dos deux due doi

12 dois dos dos dos deux due doi

Hi havia una vegada uns nois que estaven

Espantats, quan el sol ja estava mig

um uno un un un uno unu 13

Paul : Comment s'appelle cette plante-ci qui est prs du soleil ?

14 dois dos dos dos deux due doi

Bip-Bip ha oblidat traduir una llengua...

um uno un un un uno unu 15

Portugus Espanyol Catal Occit Francs Itali Romans

Me encanta la Para mim, a

18 dois dos dos dos deux due doi

DOCUMENT 6 Sabias que?

um uno un un un uno unu 19

DOCUMENT 7 Taula dunitats de conversi

20 dois dos dos dos deux due doi

1. Classifica aquests 9 productes del ms pesant (1) al ms lleuger (9) a la taula

2. Hi apareixen dues paraules misterioses: qu signifiquen?

um uno un un un uno unu 21

Paul: Mettons nos sacs sur une ligne !

Carmen: Mi saco de castaas, es ms pesado o ms ligero que el de Mara?

22 dois dos dos dos deux due doi

um uno un un un uno unu 23

Portugus Espanyol Catal Occit Francs Itali Romans