Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

Josep Carner, Un gelat de xocolata

La comtessa de Nobilfiore havia darribar a ltims de juliol al castell de Montrose, a

Esccia. El qual, com sap tota la vera fashion cosmopolita, torreja sobre un dol
paisatge ondulat, grisenc, amb fistons de brucs i de falgueres, travessat tot sovint per
lnec fer. Una llum matisada per nvols argentats dna finors de set als verds de la
terra i a les clarianes del cel.

No es pot demanar ms gran contrast amb lesclatant Riviera del blau obsessionant,
del vent empolsegat, dels jardins en graderia, de les palmeres cossades de roses.
Lady Montrose es recorda de la Riviera i de la villa de la comtessa de Nobilfiore,
gaireb amb un entelament als ulls tant clars. Lentelament s de recordar aquell
extraordinari enlluernament, i la dola i profundssima felicitat animal de deixar-shi
viure, sense pensar en res. (Aquell gran balandre on lluen les flors, llua el cel entre
les branques, llua la mateixa pols damunt les fulles!). I, talment, la comtessa de
Nobilfiore s una delitosa amiga. La comtessa s mig piemontesa, mig llombarda: com
a llombarda s alta i rossa, com a piemontesa t unes cames perfectes. s veritat que
el seu ros actual no s ben b del mateix mats que el de la seva joventut, per en
canvi les seves cames semblen les mateixes dels seus primers anys de casada: la
comtessa a desgrat dels seus cinquanta i... anys, balla el shimmy com ning. Sobretot,
lady Montrose admira en la seva amiga el posat de deessa. s de la mateixa raa
pensa que les esttues del seu jard gradinat, que dna al mar, Lady Montrose s
una gran dama, per amb els ulls massa infantvols, com si fos la setena filla dun
pastor protestant. A ms, tot i ser delicada, irnica, hi ha coses senzilles, dissonncies
quotidianes, que la fan riure duna manera absurda, per b que la seva rialla sigui
sempre musical i gaireb trencadissa. Com totes les angleses del mateix
temperament, ser un encs, als seixanta anys, tota vestida de blanc.

Anem a dir que Mrs. Smith, secretria de lady Montrose, tenia la seva opini particular
sobre un mats de la comtessa dels matins. Als matins era quan la comtessa es
barallava asprament amb una vella lgur que li comprava els kakis del seu jard per
vendrels en una rncia botigueta; i quan deia hrrids penjaments, recelosa, regatona,
als seus provedors, dels quals, de vegades, rebia a la m ms frescona que no pas el
seu servei, els paquets de la carn o el peix; i quan hom podia sotjar-la, en certes
ocasions, sargint-se mitges o dhuc tenyint-se unes faldilles. La comtessa invisible en
aquells moments, no cal dir-ho per als seus hostes, per no del tot per a una persona

1
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

gaireb annima com Mrs. Smith, parlava, sobtadament, en tres dialectes barrejats
piemonts, milans i genovs i feia la cara autntica de la seva edat, amb una
agror, una implacabilitat dulls i de la boca que revelaven que la noblesa en ella, tot i
esperitzar-li la vida social i dhuc el mateix cos admirable, no li havia llevat un sol tom
de la profunda i saborosa vitalitat que compartia amb el poble.

Lady Montrose ha pensat que sap les coses per fer plaer a la seva amiga italiana, que
fou sempre tant graciosa envers ella, tan severament hospitalria. Hom far una
excursi pels llacs, hom caar la guineu. Ethel, la neboda de lady Montrose, cantar
en un itali massa dental canonetes napolitanes. I, detall insignificant aparentment,
lady Montrose oferir a la comtessa de Nobilfiore un gelat de xocolata.

Perqu la comtessa, un div capvespre inflamat, havia ofert sota una prgola un gelat
de xocolata senzillament prodigis a lamiga anglesa. Fou aquella mateixa tarda que la
comtessa va espiar-se amb la seva amiga, fent reviure el seu passat en magnfica
prosdia i en aquell estil ciceroni que s potser ms de la Itlia moderna. Havia parlat
de primer, sense esgarips, del duel entre el seu marit i el seu amant, encontre horrible
que mat el primer i fu el segon dandy acuradssim, de bell antuvi borni i,
conseqentment, sucida. I desprs li havia revelat els veritables abismes de la seva
sensibilitat en una escena pattica: el veterinari li havia ennovat formalment que, si ella
no volia que el seu gosset japons perds la vista, no tenia ms remei que .... (vacill,
esdevinguda tota pdica)... que...fidanzarlo.

Hom empr, per al gelat, la millor xocolata torinesa (Giocolatta di lusso, amb cobertes
granat i or). No hi havia, naturalment, prgola on oferir-lo, per si un rac delicis del
jard, sota un grup capricis de faigs i davant lesplanada maragda del camp de golf. El
gelat havia estat objecte de les cures ms escrupoloses. Lady Montrose esperava
igualar, almenys, el gelat que li havia ofert la seva amiga, tot i reconixer-lo tant
evidentment reeixit.

Era una hora exquisida. Havia plogut deu minuts; desprs el cel feia aquella cara de
suaument rentat que sap fer el cel dEsccia.

No hi havia massa gent. Un diplomtic de tipus escandinau que havia estat al Jap, un
general del tipus germnic que havia servit a lndia, les dues nebodes de lady
Montrose i una vdua de tipus hebraic, dun primer ministre de Canad. Com si
digussim, limperi en miniatura.

2
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

Tant se val revelar tot seguit que el gelat de xocolata fou un fracs. Lady Montrose en
romangu aclaparada, i ms estupefacta que no pas aclaparada. No podia dubtar de
la qualitat de la xocolata torinesa, ni del sucre antill, ni de la llet fresqussima i
pastosa de les seves prpies vaques. I el gelat no havia reeixit. Era una cosa
qualsevol, de gust indestriable. Era una fantasma inconvincent de gelat. Era pitjor que
dolent era: dull.

Noms grcies a moltes exhortacions, desprs de mitja dotzena de besos, i

materialment empresonada pel bra de lady Montrose en els ulls clars de la qual hom
llegia una desolaci sense nom, consent la comtessa de Nobilfiore a explicar el
misteri. Quan ella hagu murmurat a loda de la seva amiga anglesa com es feia un
bon gelat de xocolata, lady Montrose mir desconcertada, gaireb espalmada, la
bella dama olmpica; i desprs, instintivament ressegu les figures del diplomtic que
havia estat al Jap, del general que havia estat a lndia, de la vdua del primer ministre
del Canad, com per copsar-hi un refermament de la seva fe en els principis de la
civilitzaci britnica, que una suggesti maquiavllica volia fer trontollar.

La frase de la comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta:

Per a fer un bon gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del ms baratet... I,
per dissimular, es carrega de vainilla.

Publicat dins del recull La creaci dEva i altres contes, Editorial Laia (Les eines de butxaca)

1. COMPRENSI LECTORA

1.1. Tema (ha de tenir un mxim de cinc paraules).

1.2. Descriu breument a Lady Montrose i a la comtessa de Nobilfiore.
1.3. Creus que lautor mostra preferncies per alguna de les dues dames?
Justifica la resposta.
1.4. Rellegeix el 8 pargraf lnies 66 a 69 i digues quina intencionalitat creus
que vol transmetrens Josep Carner.

2. LXIC

2.1. Busca les paraules: Prosdia i exhortacions

Desgrat i dhuc

3
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

Argentats i piemontesa
Maquiavllica i aclaparada
De bell antuvi i estupefacta

Pots buscar-ho al Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans: http://pdl.iecat.net i pots

imprimir la definici.

2.2. s veritat que el seu ros actual no s ben b del mateix mats que el de la seva
joventut. Explica en termes directes quin significat tenen aquestes paraules. Per qu
creus que ho diu daquesta manera?, sabries dir com sen diu daquest tipus de
frases?

2.3. La comtessa de Nobilfiore barreja tres dialectes.

- Quina diferncia hi ha entre llengua i dialecte?
- Sabries dir quins dialectes hi ha a la llengua catalana?
- Totes les llenges tenen variants dialectals?
- Busca informaci dels dialectes que parla la comtessa de Nobilfiore.

2.4. Aqu tens dos termes dialectals, tots dos pertanyen al catal occidental: granera i
espill. Busca a ladrea http://dcvb.iecat.net (Diccionari Catal-Valenci-Balear). I
indica els sinnims que tenen en catal oriental.

- Si tu coneixes algun terme dialectal de la llengua catalana el pots anotar i el

comentarem a classe.

2.5. A la ratlla 81 llegim la bella dama olmpica explica perqu creus que lautor
empr el terme olmpica. Explica quina connotaci li vol donar.

2.6. Busca la paraula: amic/amiga al Gran Diccionari de la Llengua Catalana a ladrea

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm i selecciona quatre frases fetes que continguin
el terme amic/amiga.

2.7. Escriu quatre frases. Cada frase ha de contenir una de les segents paraules:
aspra, diplomtic, suggesti, hom. Han estat estretes del text que acabes de llegir.

2.8. El text conte algun neologisme, algun manlleu o algun cultisme? Anotals.

4
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

Els cultismes sn termes que shan introdut a la llengua sense gaireb cap
modificaci. La majoria dels cultismes del catal provenen del llat tot i que tamb nhi
ha daltres llenges, com per exemple el grec.
Llat: in fraganti, ocular, lctic, capillar, oculista, grosso modo, ipso facto, ...
Grec: optometria, geleg, hidrofbia, oftalmleg, atmosfera, cronmetre, ...
Manlleu i neologisme aquests mots sn els que passen duna llengua a laltra i shi ha
integrat. La majoria daquestes formes shan adaptat a la grafia i a la morfologia
catalana i shan incorporat fins i tot al diccionari normatiu. Tots aquests termes sn
posteriors al llat.
Germnics: ganivet, guant, guerra, elm, ...
rab: cot, quitr, garb, albergnia, ...
Castell: faldilla, buscar, amo, ...
Francs: fulard, men, consom, orfebre, beixamel, croissant, pur, ...
Itali: sonet, piano, pera,ravioli, canel, pizza, mortadella, ...
Angls: futbol, esport, vermut, pding, sandvitx, rosbif, ...
Alemany: bnquer, hmster, ...

Els mots populars o hereditaris sn els mots que han evolucionat del llat cap al
catal, que sn la majoria dels termes que emprem: ull, llet, fet, cabell per posar
alguns exemples.

2.9. Relaciona les segents expressions llatines amb el significat catal corresponent:

- Vox populi - Equivocar-se s dhumans

- Errare humanum est - Que ho sap tothom
- Mens sana in corpore sano - Una ment sana en un cos sa

2.10. Busca un mot o una expressi en catal per a cadascun daquests manlleus
anglesos.

- Hobby
- Holding
- Mountain bike
- Bypass
- Bodi
- Trveling
2.11. Busca informaci sobre la formaci de la llengua catalana.

5
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

3. ORTOGRAFIA

3.1. Llua, lluen, provedors, oda porten diresi.

- Digues en quins casos posem diresi. Posan alguns exemples.
- Hi ha algun cas o casos en qu no podem posar diresi? Escriu-ho i posan
exemples.

3.2. Esccia, dol, llum, verds, terra, cel, pot, ms, t, roses, vent.
- Fixat b en la pronuncia que fas i digues quines vocals sn obertes i quines sn
tancades. Posa una marca a sota de cada vocal oberta.

3.3. A partir del 2n pargraf del conte, escriu 10 paraules que continguin un diftong
decreixent, dues que tinguin diftong creixent i 5 que continguin un hiat.
- Explica la diferncia que hi ha entre un diftong i un hiat.

4. MORFOSINTAXI

4.1. A la 9ena ratlla trobem Lady Montrose es recorda de la Riviera i de la villa de la

comtessa de Nobilfiore, gaireb amb un entelament als ulls..

- Alerta! En la Llengua catalana tenim alguns termes que es poden confondre fcilment
i per aix cal estar molt atents. Un daquests termes s gaireb, per nhi ha ms:

gaire b / gaireb
- Quasi; no ben b per faltant-li poc. Ho he fet gaireb tot.
- Quantitatiu + adverbi: Aix, no ho has fet gaire b.

a punt / apunt
- Locuci adverbial, en el moment oport. Veniu a punt; podeu venir amb nosaltres, si
voleu.
- Dibuix; notes. He perdut els apunts de la classe de solfeig.

a lhora / alhora
- Preposici + sintagma nominal. Vindr a lhora que em diguis.
- Ensems, al mateix temps, junts. Ho han demanat alhora.

6
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

pot ser / potser

- Perfrasi verbal. Aix no pot ser.
- Adverbi. Avui potser acabar dhora.

en lloc / enlloc
- En comptes de. En lloc de la Nria, ho hauria de fer en Jordi.
- A cap lloc. No lhe vista enlloc, la pilota.

mal grat / malgrat

- De mal grat i de bon grat sn locucions adverbials. Tot ho fa de mal grat.
- Preposici. Malgrat tot, hi van anar.

no ms / noms
- Adverbi de negaci + adverbi. No ms violncia.
- Solament. Noms canto quan sc a casa.

per tot / pertot

- Preposici + indefinit. Magrada la casa per tot: pel lloc, pels diners... (per totes les
coses)
- A tot arreu, pertot arreu, per totes bandes. Trobvem bolets pertot.

si no / sin
- Conjunci condicional si + la negaci no. Si no pots venir no vinguis.
- Conjunci adversativa o distributiva. No s lAnna qui ho ha fet, sin lAngela.

sobre tot / sobretot

- Preposici + adjectiu. Deixa-ho sobre tot aix.
- Per damunt de tot, principalment: pea de vestir. Sobretot no facis marrada en
tornant.

4.2. Analitza els sintagmes de la segent frase:

- Als matins la comtessa es barallava asprament amb una vella lgur.

7
Professora: Sara Marugan Oliva Llengua i literatura catalanes

4.3. Digues quin s el subjecte de la frase.

4.4. Digues si s una frase simple o composta. Justifica la teva resposta.

4.5. Analitza les categories gramaticals de les paraules que formen les oracions
segents:

- Una llum matisada per nvols argentats.

- La comtessa de Nobilfiore havia darribar a ltims de juliol al castell de Montrose.
- La comtessa havia ofert sota una prgola un gelat de xocolata senzillament prodigis.
- Hom far una excursi pels llacs, hom caar la guineu, hom assaborir un bon pat.
- Lady Montrose mir desconcertada a la bella dama olmpica.