Professional Documents
Culture Documents
MAR I CEL
RESUMS DE LES ESCENES
ESCENA I
ESCENA II
Hassn i Osman Hassn parla amb Ferrn sobre Reflexi que fa Ferrn abans
Sad. Ferran creu que s un que entri Sad. Es pregunta que
parlen i tiren la teia valent. Ferran tamb afirma que li voldr dir per est tranquil.
al mar Sad no el penjaria perqu a la
ACTE 1
plaa pot valdre molts cians.
La mare es deia
SOC UN MONSTRE ()
aquest nom
ESCENA XI
ESCENA IX
Joanot t lautoestima pels
terres i es pensa que s un Ferran i Blanca estan
monstre. Mentres estn tirant conversant. Blanca senfada
morts per la borda ell amb Ferran perqu diu que s
considera que hi hauria el seu cos i ella senfada
danar tamb. Ferran i Blanca
perqu noms pot anar amb
dubten de lidentitat de Joanot
Du.
i li dicen que ell es cristi. Al
final acaba confessant i revela
que el seu nom s Joanot. ESCENA X
Sad
Sad i explica
els altres la histria
parlen amb dels seus pares.
Ferran perqu volen La seva mare era
saber o est una nau cristiana i el seu pare
amb els tributs del rei moresc. Al acabar, Blanca
semociona i es posa a plorar.
BLANCA 1 MAHOMET
FERRAN I GUILLEM
CARLES 1 GUILLEM
JOANOT 1 ROC
HASSN 1 CORSARIS
ACTE MALEK 1
1 MARINERS
Com s que tenint nima sou fera?
ESCENA XVI
Carles est
extranyat que a
Blanca li hagi
emocionat la
histria de Sad.
ESCENA XIII
ACTE 1
JA NO PUC MS: T LANIMA MS NOBLE AQU QUE TOTS !
ESCENA I
ESCENA VII
ESCENA X ESCENA XI
ESCENA XII
Sad enfadat amb les paraules de
Blanca ordena matar als cristians.
Joanot diu que no vol que els
matin per no li fan cas.
ESCENA XIII
Quan els pirates es disposen a
matar als cristians, Sad li
pregunta a Blanca que perqu
estima a Ferran. Ella li respon
que no es cert i ho jura per el
que ms vol. Sad no sho pot
creure i es dona compte que era
un malents.
Veuen que estn a punt Sad diu que ha danar a la Sad i Carles es barallen i
darribar a lAlguer i Sad no part de dalt del vaixell per Blanca sinterposa entre ells.
vol arribar-hi perqu si s aix, barallar-se per Blanca no Tothom es queda sorps.
tindria que entregar a Blanca. vol que hi vagi perqu no
Sad insisteix per Malek i els prengui mal. Cada cop estn
mariners li dicen a Sad que s ms enamorats.
un traidor. Finalment alg toca
C TE 2
el corn i el vaixell fa mitja volta.
A
ESCENA I
Ms te valdria que no Guillem i Roc conversen i es sorprenen
haguessen nascut que Blanca est protegint la cambra de
Sad.
ESCENA II
Blanca somia, quan es desperta sadona la
importncia de la realitat i pensa en Sad.
Cada vegada sent ms amor cap a ell.
ESCENA III
Joanot li explica a Blanca que no vol
viure ms i la consincia intranquila. Li
diu que es posar les robes de Sad i es
fara passar per ell. Seguidament es
llenar al mar i sofegar.
ESCENA IV
Ferran li diu a Blanca que perqu est
davant la porta de Sad.
ESCENA V
Ferran i Blanca parlen de qu faria ella si la
veiessin les monjes mallorquines. Blanca
accepta que estima a Du, com sempre
per que tamb estima a aquell home.
ESCENA VI
Carles vol matar a Sad
i rebutja a
Blanca al veure que est
del altre
bndol. Li diu que no ha
uria dhaver
nascut, la critca i es pene
deix de
haver tingut una filla aix
. Blanca diu
que ella vol viure per qu
e si maten a
Sad, ella tamb voldr m
orir.
3
ACTE
Morim plegats, ma esposa ! Abraam !
Carles est disposat a Sad surt de la cambra i llena les armes Sad i Blanca diuen tot el que
que mori la seva filla, al terra. Els soldats cristians no fan cas a farien i quant sestimen. Parlen de
Blanca per poder Carles sin a Ferran. Sad sentrega i els la mort i del sofriment . Es veuen
matar a Sad. hi diu que el matin. Ferran es posa del ells dos com el mar i el cel, que
bndol de Sad al sentir les seves sajunten en un punt de lhoritz.
paraules. Carles es desmaia.
ECENA X
ECENA XI
Continuen despedint-se i es
prometen que es tornaran a
veure. Sad diu que si ell mors
fins i tot vindria el seu cadver.
Sad torna a la finestra amb
Blanca i la besa en la boca.
ESCENA XII
SAD BLANCA
s el capit del vaixell de corsaris algerians. s afectada per una educaci repressora, feta a
Exerceix la seva autoritat sense acceptar imatge de la religiositat intolerant i fantica del
rpliques. Dentrada, sembla, que noms tingui seu pare. La seva mare va morir quan tenia
un objectiu: atacar els vaixells dels cristians per quatre anys, fins llavors a viscut tancada en la
obtenir-ne el bot, durant la histria manifesta cella del convent. Ara de gran vol consagrar la
la voluntat de venjana envers els cristians que vida a Du, per aix el seu pare la du a
li han destrossat la vida. Per ben aviat queda Barcelona. Latac dels pirates li ha fet conixer
en evidencia la seva generositat i la seva els anomenats enemics de la fe, viu amb el
noblesa. Valora la valentia i lorgull de Ferran i terror de acabar escalava de lharem.
menysprea la vanitat i la hipocresia de Carles. Experimenta la temptaci de sucidi, per
Carles li treu del capo, perqu s pecat. Ferran,
el seu cos, sadona de lactitud fantica de
Blanca i intenta evitar que visqui enclaustrada.
s en el tracte en Blanca, quan experimenta
sentiments oposats. Primer la mira amb
indiferncia , per li impressiona que es digui
com la seva mare i que plori, quan ell, explica
la historia dels seus pares. La relaci que t
amb Blanca s el factor que el fa evolucionar El plor de Blanca, en sentir la histria dels
com a personatge. Comena a estimar-la i a pares de Sad, s com una escletxa emocional
desitjar-la. Daltra banda, els pirates del vaixell en el seu mn interior. No entn el gest de Sad
se li enfronten, enfadats per el tracte que li de perdonar-la per lintent dassassinat.
dona a Blanca. Finalment, Sad, sent que el seu Comena a valorar la bondat i la capacitat de
amor ha estat finalment, possible, per no compassi dell.
existeix un mn per poder-lo viure. Es desespera quan veu larribada a Argel i li
demana a Ferran que, abans darribar, la mati.
All s quan Ferran li declara el seu amor des
de la infantesa i es produeix una escena
violenta per part del gels Sad. Alliberada de
la pressi del seu pare i del pes de la religi,
Blanca saboca a viure lexperincia amorosa.
La mort li arriba de la involuntria del seu
pare, a casa dun ltim acte dheroisme i
damor per protegir a Sad.
FERR AN CARLES
s el pare de Blanca, un home ric i vell. Sembla est al
Ferran: s el patr del vaixell servei del rei i va acompanyat duna milcia que lobeeix. Ha
cristi. Cos de Blanca, la va lliurat ala seva filla, des de ben petita, a un convent de
estimar quan eren infants. Li clausura i afirma que la vocaci de Blanca s convertir-se en
preocupa el comportament monja. Precisament, en el viatge que fan cap al convent de
de la seva cosina i la intenta Barcelona, el seu vaixell s atacat per uns pirates i es
convncer de la seva visi converteixen en presoners. Sap que ell aconseguir ser
equivocada de la religi. s alliberat pagant un bon preu, per tem per la sort de la seva
un home valent, arrogant i filla.
que no acceptar actua com a Manifesta un odi extrem envers als moriscos. s un
trador quan els pirates li personatges sense complexitat psicolgica, actua sempre
demanen infor maci. com a persona intolerant i autoritria. Soposa totalment a
Senfronta amb Sad quan es la felicitat amorosa de Sad i Blanca.
posa gels. De fet, Ferran Acaba matant, de forma involuntria, a la seva filla.
hauria set un rival amors
per Sad, per es mant
sempre discret en la seva
estimaci per Blanca. No
dubta a enfrontar-se a la
JOANOT
irracionalitat de Carles per
haver reprimit la vitalitat de
Blanca. Es presenta com un renegat del cristianisme. Viu torturat
Finalment, actua en defensa per la culpa que arrossega, va matar la seva dona perqu li
de Sad, perqu sadona de era infidel, per aix va fugir de lAlger, per por del cstig. Es
la seva noblesa i bondat. considera un trador a la fe cristiana i lobsessiona la idea de
Intenta salvar el pirata amb acabar la seva vida entre els musulmans.
un pla, per davant de la Carles i Ferran descobreixen que s cristi renegat i el
desgrcia final, noms pot menyspreen. Joanot intenta ajudar als cristians empresonats.
constata la desaparici Quan Sad lanomena com el seu segon, aprofita per
definitiva de Blanca i Sad. alliberar els cristians. Dentrada Blanca el rebutja per haver
trat a Sad, per aconsegueix commoure-la quan intenta
salvar a Sad arriscant la seva prpia vida.
CORSARIS I MARINERS