VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

EL GRAN ENGANY
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

QUIN PROBLEMA O SITUACI PRETN RESOLDRE ?

va arrivar a la lluna
n dubtes si lhome
EL 94% de ls Americans tene

En aquest projecte pretenem resoldre mitjanant la informaci tant de pgines web com
de llibres, si realment, el 1969, lhome va arribar a la lluna o no. s una recerca complicada
ja que daquest fet han sorgit dos posicionaments, els que creuen que lApolo XI era una
farsa i els que obten per la possibilitat de que lhome trepitgs la lluna. Basant-me en lar-
gument de microsiervos, personalment crec que va ser fora difcil arribar al satllit natu-
ral de la terra quan un ordinador tenia la potncia actual duna calculadora. El problema
pricipal daquest projecte s que els americans i la Uni Sobitica estava en guerra, la gue-
rra freda. No sutilitzaven armes per hi havia malestar i una xarxa despionatges. Els rus-
sos estaven preparant el seu cohet, amb els seus respectius astronautes per realitzar el
primer vol a la lluna. Per art de magia, tot un seguit de fets sels hi van posar de cara als
americans i invertint una quantitat inpensable de diners, van aconseguir ser el primer pas
que trepitgs la luna.

PGINA 2
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

COM PROPOSA FER-HO ?

Els Estats Units van proposar fer-ho i van conseguir fer-ho amb quatre paraules :

MANIPULACI DE LA INFORMACI

La desinformaci s la informaci falsa comunicada de forma

intencionada, com a propaganda o per amagar uns fets. Pot
basar-se a ocultar part dels documents o dades sobre un as-
sumpte per tal de manipular l'opini pblica, en la difusi
d'imatges trucades o titulars ambigus o en repetir tpics
erronis i rumors no contrastats.

Com podem observar en les

dos portades, del mateix
pas, el diari Marca es cen-
tra en el que el Reial Ma-
drid va fallar i en canvi, el
diari Sport dna un titular
com si es tracts dalguna
cosa molt ms important.
Els Estats Units van proposar-se donar al mn la notcia de
que eren ells els pimers que havien arribat a la lluna per do-
nar-se importncia i perqu tot el planeta els veis com un
pas superior. Els tres astronautes que van pujar al suposat
coet amb uns testimonis ms o meys fiables van assegurar que
van tocar de peus a la lluna per en els ltims anys shan ob-
tingut algunes fotografies i objectes que no semblen del tot
naturals. Malauradament no va ser aquesta la nica vegada
que van distorsionar la informaci.

PGINA 3
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

ON SHI POT ACCEDIR O OBTENIR-LO

Florida 1969

Es tracta dun esdeveniment mundial que va tindre lloc als Estats Units lany 1969, quan
l'Apollo 11 junt amb els seus tripulants van partir cap a la lluna, amb lobjectiu de ser els
primers homes en trepitjar el satllit del planeta Terra.

Per obtenir informaci sobre aquest fet podem cercar informaci a internet, ja sigui
escrita o grfica, o tamb buscar informaci a llibres relacionats amb el satllit i tot
el que li envolta.

PGINA 4
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

ENS QUINS CONEIXEMENTS ES BASA LA SEVA FIABILITAT?

FIABILITAT ?

La fiabilitat daquest fet, es basa nicament en els testimonis grfics que es van emetre
en directe el dia en que l'home va arribar a la lluna, i posteriorment en les entrevistes
que se li van fer a alguns dels protagonistes de tal esdeveniment.

Tot i aix, encara hi ha discrepncies en

aquest tema, ja que es creu que tota la
informaci retransmesa aquell dia a tot el mn,
estava manipulada, s a dir, gran part
del que es va veure i que avui dia podem tor-
nar a viure, es totalment fals, es creu que
podria ser un muntatge amb fins poltics.

PGINA 5
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

JUSTIFICA LA TEVA OPINI SOBRE LEFICACIA DE LA IDEA

Personalment crec que aquest projecte espacial es real per aquest motius:

1 REFLECTOR

No noms la bandera va quedar a la Lluna desprs de la marxa d'Armstrong i Aldin. Tamb van
deixar rere seu un sismgraf i un reector lser. Aquest lPm s, de fet, una de les proves ms
contundents del allunatge de l'Apollo 11.

El LR-3, que aix es diu, s'uPlitza encara avui en dia per mesurar la distncia exacta de la Terra a
la Lluna. El reector va ser dissenyat per la NASA de tal manera que reecIs la llum en la matei-
xa direcci de la qual procedeix. Prou, per tant, amb llanar un raig lser des d'un telescopi
i comptar el temps que triga a tornar a la font per calcular la distncia entre els dos
cossos celestes. El sistema s molt simple per extraordinriament
senzill: el seu marge d'error s de sol 3 cenImetres (i estem
parlant d'una distncia d'uns 385.000 quilmetres).

2 GENT I DINERS 3 ROQUES

El Programa Apollo va costar Els astronautes de l'Apollo 11, es van por-

110.000.000.000 de dlars a les arques tar roques. Un munt. 22 quilos en total.
pbliques nord-americanes, i es calcula Per potser aquestes roques no van poder
que unes 400.000 persones van treballar ser recollides en una muntanya terrestre
en ell de manera directa o indirecta. qualsevol? Doncs no, perqu resulta que
Aix, per fer-nos a la idea, s un quart de sn molt ms anPgues que aquesta mun-
la poblaci actual de Barcelona. tanya. De fet, la roca lunar ms recent s
ms anPga que la roca terrestre ms anP-
Sembla evident, per tant, que un projec- ga que hgim trobat mai. Algunes d'elles
te que va suposar la collaboraci tenen 4.600 milions d'anys, que s ms o
400.000 persones durant gaireb una menys l'edat del Sistema Solar.
dcada diHcilment va poder ser una no-
Icia falsa.

PGINA 6
 VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

ES BASA EN CONEIXEMENTS GENERATS PER

LACTIVITAT CIENTFICA ?

S es basa en coneixements per lactivitat cientfica i segueix

els 8 criteris que diferencien la cincia de la pseudocincia.

Comena amb un problema in-

vestigable per resoldre.

Pretn explicar fenmens i in-

terpretar la realitat. Posem per cas
el procs denvelliment o el movi-
ment dels astres. EL PROJECTE

Proposa hiptesis veri>icables,

basades en un marc teric. s un projecte cient>ic >ia-
ble des del nostre punt de
Cerca lleis i principis generals per vista. Ja que la NASA es
explicar el funcionament del mn. tracta d'una agncia civil
que collabora diriament
Procura formular els enunciats amb institucions cient>i-
amb un llenguatge precs. ques civils de tot el mn. A
la seva pgina web hi ha
milers de documents sobre
Es basa en experiments o ob-
les seves missions, el que la
servacions que poden ser replicats
converteix segurament en
en condicions controlades.
l'organitzaci cient>ica ms
transparent i comunicativa
T una naturalesa canviant i est de la histria. A diferncia
en procs continu de revisi. Els de per exemple l'agncia
seus enunciats sn provisionals, espacial sovitica, la NASA
criticables i es poden modi>icar. sempre ha perms l'accs
pblic a tots els seus lla-
Cal formaci acadmica espec>ica naments i retransmet tots
per practicar-la ja que es basa en en directe des de fa dca-
un cos consolidat i extens de co- des. Desprs, s clar hauran
neixements. coses que potser es guardin
per a ells, i que no diguin
com tot en aquest mn.

PGINA 7
VA ARRIBAR LHOME A LA LLUNA ?

Informe de : Pau Mart

PGINA 8