2016

I N F O R M E

FILOSOFIA
FOTOGRAFIA
L E S C O S E S

PERDEN
EL SEU VALOR ?

Oferta i demanda
En la meva foto de filosofia, es veu en primer pl, la imatge dun riu de petita amplada que va desde la

part superior de la image fins a la part final. A les dos bandes del riu es poden veure dos petits altibaixos

que donen un cam per al riu. Fa pocs dies vaig anar a Andorra a passar un cap de setmana. Estava

passejant tranquilament quan vaig veure a una senyora dedat adulta que sestava banyant al riu. Em

vaig atrevir a preguntar-li que perqu es banyava al riu i em va dir que era per no gastar aigua corent de

casa seva. Vaig pensar en una classe de socials que vam donar lany passat sobre les antigues

civilitzacions i vaig observar el paisatge. La veritat es que no tenia intenci de fer la fotografia de filosofia

en aquell moment per com tenia el mvil vaig fer-ne unes quantes. Al final em vaig decicir per aquesta

fotografia i amb la frase Les coses perden el seu valor ? Abans laigua era un b escs i els pobles es

construen al costat dels rius per poder aprofitar laigua daquests. Temps enrere, laigua anava

supervalorada i la gent no en tenia gaire. Quan hi ha poca oferta i molta demanda, el producte del que

estem parlant, es considera que t un valor ms alt, en conseqncia, puja de preu. L aigua, com s i era

vital per viure, encara la feia un b ms preciat. Avui en dia, noms apretant un bot o obrint laixeta, ja

tenim aigua corrent i potable la qual podem utilitzar. s veritat que continua havent-hi molta demanda

perqu com he dit abans, s vital per viure, per el que canvia s que ara tamb hi ha molta oferta, al

primer mn. Al tercer mn i ms concretament a lfrica, els hi passa com a nosaltres fa anys, poca oferta

i molta demanda.
 2016

UNA SOLA GOTA DAIGUA

Com tothom, els rius tamb moren, tenen un naixement on sn petits, un

desenvolupament i un creixement que segons el riu creixen molt o poc, com

les persones, i un final, una mort, el mar. Si per un moment comparesim una

gota daigua amb una persona, veuriem, que no som tant diferents. Neixem,

ens anem movent i coneixent a les persones que tenim al nostre voltant,

algunes persones fan un gir a la seva vida i sadjunten amb un afluent,

algunes no cambien i sempre van pel mateix riu, alguns tenen una vida

montoma i es queden atrapats en un pant, alguns viuen ms, alguns viuen

menys per el que s segur s que totes les persones, igual que les gotes

acaben a parar al mar, la mort.

Els rius tenen aigua dola, i nosaltres necessitem aigua dola per viure. El

mar en canvi t laigua salada i nosaltres podem subsistir sense ella. Es

veritat que podriem transformar una gota daigua salada en dola per

suposa un gran esfor econmic i de moment, poc rentable. Veient aquesta

imatge mha fet pensar que una gota daigua, pot arribar a perdre el seu

valor molt facilment. La mateixa gota que al curs alt del riu pagaries uns

diners per ella en una garrafa del supermercat, si ning shi oposa va baixant

per al riu fins arribar al mar, perdent el seu valor. Ning voldr comprar una

garrafa daigua salada perqu no s til en el mn que ara estem vivint.

PAU MARTI