LA DEPORTACI ALS CAMPS DE

CONCENTRACI I DEXTERMINI
NAZIS

Eric Muoz
Vanessa Botello
1 Batx D
Prof.: Isabel Prez
Data: 11/05/17

1
NDEX:

1. Introducci: el feixisme a Europa

2. Detenci
3. Deportaci
4. Arribada al camp
5. La vida al camp
6. Els alliats guanyen la guerra
7. Els republicans i republicanes espanyols als camps de
concentraci nazi
8. Conclusions

2
 1. INTRODUCCI: EL FEIXISME A EUROPA
El feixisme s una ideologia i un moviment poltic que va sorgir a
l'Europa d'entreguerres (1918-1939).El terme feixisme prov de
l'itali fascio (Feix rom) i del llat (fascis). El projecte poltic del
feixisme s instaurar un sistema estatal totalitari i una economia
dirigida, mentre la seva base planteja una obedincia de la ra a la
voluntat i l'acci, un
nacionalisme fortament
igualitari amb
components victimistes que
condueixen a
la violncia contra els
enemics (esquerres o
dretes), de aquesta manera
es situa el feixisme a
l'extrema dreta. Es presenta
com una "tercera via" o "tercera posici que s'oposa a la democrcia
liberal en crisi (la forma de govern que representaven els valors dels
vencedors en la Primera Guerra Mundial) com al moviment obrer
(anarquista o marxista).
El concepte de rgim feixista pot aplicar-se a alguns rgims poltics
totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres.
D'una manera destacada i en primer lloc hi ha el feixisme
itali de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i inculca el
terme; seguida per l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler (1933), i
l'Espanya Nacional de Francisco Franco (des de 1936 fins a 1975).
Les diferncies principals d'aquests rgims sn el feixisme a
l'Alemanya nazi hi ha un important component racista que no hi ha a la
resta de rgims feixistes. Es pot considerar que el feixisme itali s un
totalitarisme centrat en l'Estat, mentre que el nazisme alemany est
centrat en la raa.
Tamb es poden trobar elements del feixisme fora del perode
d'entreguerres, tant abans com desprs. Un clar precedent del
feixisme va ser l'organitzaci Action Franaise (Acci Francesa, 1898).

3
 2. DETENCI
Frana va ser lltim pas a entrar a la Segona Guerra Mundial.
Finalment, es creen els camps de presoners, que era un pas previ a
traslladar als presoners als camps dextermini nazi. En aquest camp
no noms hi havien francesos, tamb hi havia per exemple espanyols
com Miquel Pont i Llobera.

3. DEPORTACI
Per a les deportacions, els funcionaris ferroviaris alemanys utilitzaven
vagons de carga i de passatgers, els vagons eren de fusta i sense
seients, eren tancats per fora hermticament i tot just contava amb
unes petites finestres per la aeraci.

Si volien descansar havien de fer torns doncs no cabien tots tirats.

Suportaven intensos calors a lestiu i temperatures molt baixes a
lhivern. Les autoritats alemanyes generalment no els i donaven
menjar, per beure els hi donaven un cub daigua al dia per a tots, un
cub era tamb el que tenien per fer les seves necessitats fisiolgiques.
La pudor era insuportable. Sovint molts morien abans darribar als
camps degut a infermetats o inanici.
Els alemanys no retiraven els cadvers pel que es veien obligats a
viatjar amb ells dintre del vag, amb tot el que aix suposava. La gent
perdia la noci del temps en aquells vagons; cal dir que els funcionaris
dels camps de concentraci tan sols treballaven de dilluns a dissabte,
pel que si arribaven el dissabte a la nit no obrien els vagons fins al
demat del dilluns.

4. ARRIBADA AL CAMP
Els camps de concentraci nazis foren els camps que s'utilitzaren
inicialment a l'Alemanya nazi davant la possible oposici comunista. El
sistema totalitarista del nazisme no tolerava cap manifestaci en
relaci a la ideologia del rgim. Els camps de concentraci servien per
a l'eliminaci de la societat alemanya de les persones declarades
enemigues del rgim. Amb el temps el nombre de detinguts va anar
creixent aix com el nombre de camps. Alguns d'aquests camps,

4
formen part de la Soluci final (especialment aquells construts fora
d'Alemanya). En els camps d'extermini, les installacions sn
destinades a la recepci de presoners, execuci i eliminaci
dels cadvers en un procs industrial de l'economia de guerra nazi on
les pertinences eren llevades dels cadvers per tenir mes diners a la
guerra.
Entre 1933 i 1939 es desenvolupa el sistema de camps de
concentraci nazi, on es porten els enemics (reals o suposats) del
rgim (comunistes, socialistes, demcrates...). Sn detinguts pels
poders que Hitler concedeix a la policia. A l'inici de la guerra, el 1939
als camps de concentraci nazis ja hi havia unes 8.000 persones.
Al principi l'organitzaci i manteniment dels camps ho fan les SA
(Sturmabteilung -tropes d'assalt-), per a partir de 1937 passen a ser
responsabilitat de les SS (Schutzstaffel - escamots de protecci-). El
seu cap era Heinrich Himmler. La investigaci general dels camps es
troba en aquest moment a Orianenburg, de la que depenen els tres
camps existents, Sachsenhausen, Dachau i Buchenwald. A partir
de 1938 comencen a ser deportats els resistents dels territoris.
Els camps estaven envoltats de tanques espinoses electrificades, amb
diverses torretes de vigilncia amb metralladores. Els presoners hi
arribaven en combois de tren. Un cop all, els ms forts i sans eren
usats com a fora de
treball i la resta eren
eliminats. Als presoners
se'ls marcava amb un
nmero identificatiu al
bra o al clatell. El seu
vestit consistia en un
uniforme a ratlles, en el
qual s'estampava la
inicial de la nacionalitat
del pressoner. Els jueus
hi duien una estrella de
David groga. El triangle
negre era per als asocials. El triangle rosa pels homosexuals. El morat
o porpra per als Testimonis de Jehov. Els espanyols duien una S
cosida al triangle blau. Els deportats eren integrats en esquadrons de
treball sota les ordres d'un kapo. Els cstigs corporals eren freqents i
extremadament cruels. La manca d'alimentaci i la intensitat del treball
eren tamb causa de l'alta mortalitat. En diversos camps els presoners
tamb van ser vctimes de l'experimentaci mdica, especialment
dirigides a la inoculaci de malalties i l'esterilitzaci.

L'esclat de la guerra estendr per tota Europa el sistema dels camps

nazis, i modifica els seus objectius. S'obren nous camps: a Stutthof,
prop de Danzig el 1939, Flssenbrg i Auschwitz el 1940, Gross-
Rosen, a Struthof
(als Vosges), Majdanek i Theresienstadt el 1941, Belzec i Treblinka el
1942, o Bergen-Belsen el 1943. Als alemanys o ciutadans de pobles
vens. Al 1938 - 1939, s'hi afegeixen polonesos, belgues, holandesos,
francesos, grecs, iugoslaus i els presoners de la guerra sovitica.

5
El 1941 representa un any decisiu en la histria dels camps de
concentraci. La necessitat de que nous guerrers, suposa un problema
de m d'obra que transforma els camps en una reserva de
treballadors: l'explotaci del treball dels detinguts esdev la prioritat
absoluta. Desprs el 1941 s'experimenta amb els presoners sovitics
el gas cyclon B, que permet l'exterminaci sistemtica de grups
sencers.

Fullet contemporani del 1936 conservat

pel Bundesarchiv amb les codificacions dels
emblemes dels uniformes dels presoners
(vermell= poltic, verd = pres "professional", blau
= emigrant, violat = presoner religis (usat per
exemple en Testimonis de Jehov) rosa =
homosexuals, negre = incapa pel treball o
discapacitat

Finalment amb el decret

anomenat Nit i boira, de desembre
de 1941, es preveu l'exterminaci
immediata en els camps on sn
amagats en secret els resistents
dels pasos ocupats.
Entre 1942 i 1945 els camps de
concentraci reben el nom de
camps de la mort per l'increment de morts entre els presoners. Una llei
que es va posar el 30 d'abril de 1942 prescriu el recurs sistemtic del
treball dels detinguts, sense lmit de temps, per tal d'obtenir la mxima
producci. Els dirigents nazis van augmentar l'eficincia del procs
d'assassinat en massa.
Els jueus foren objecte d'exterminaci sistemtica, i certs camps foren
especialment determinats per aquesta
tasca: Auschwitz, Chelmno, Treblinka, Belzec, Majdanek, Sobibor... La
major part dels jueus sn assassinats des de la seva arribada, asfixiats
amb cyclon B a les cambres de gas o en camions de gas. Els seus
cossos eren cremats en forns crematoris. Al voltant de 6 milions van
morir d'aquesta manera, aix com gitanos, i altres grups diversos.

5. LA VIDA AL CAMP
Els nazis van imposar treballs forats als jueus, tant per dintre com
fora dels camps de concentraci, encara abans de la guerra.
Per als jueus, la capacitat de treballar a menut significava la possibilitat
de sobreviure. Els jueus estimats incapaos de treballar eren els
primers en ser afusellats.

6
A loctubre de 1939, tots els homes jueus i molts polonesos van ser
obligats a fer treballs forats sense pagament en benefici de les
autoritats de ocupaci alemanyes.
Els nazis tamb van seguir una poltica conscient de aniquilaci a
travs del treball, sota la qual certes categories de presoners
literalment treballaven fins morir, s a dir, eren posats a treballar sota
condicions que resultarien en infermetats, ferides i morts.

Per exemple, a Mauthausen, els presoners eren forats a pujar

corrent, carregats de pedres pesades, els 186 escalons que portaven
a fora de la cantera.
La diana acostumava a sonar entre les 4 i les 5 de la matinada. Havia
que ocupar-se de la neteja personal, per en moltes ocasions es
mancava daigua. A continuaci es distribua un recipient daigua bruta
eufemsticament anomenada Caf, del qual la mxima virtut era estar
calent.
Lnic moment de reps era el del menjar; un plat de sopa i les
anomenades porcions, que consistien en 300 grams de pa de salvat
o de serradures de fusta.
A mesura que passava el temps augmentava el nmero de presoners
als camps, les porcions de menjar anaven disminuint.
Per als famolencs, qualsevol cosa era comestible, ja foren peles brutes
o patates crues, en alguns camps, fins i tot es van donar actes de
canibalisme.
Cmeres de gas, crematoris
Eren recintes subterranis generalment disfressats o simulats com
dutxes collectives.
Estaven completament allats y contaven amb un sistema que
introdua monxid de carb. La capacitat variava en aquestes
installacions, per cabien de 1000 a 2500 reclusos. La freqncia d's

7
depenia del provement que dons el crematori o srie de forns de
tipus fosa alemany. La mort total de la multitud exposada sobrevenia
abans de 25 minuts. Com el gas actua inhibint el cicle metablic
cellular respiratori, les vctimes patien per asfxia mentre patien
espasmes i convulsions.

Un cop morts, la cmera era ventilada i els presoners empleats com a

m d'obra en treballs forats, entraven i rentaven els cossos amb
mnegues per retirar la sang, orina i excrements, i aix facilitaven la
recerca d'objectes valuosos en oficis corporals, abans de procedir a
cremar-los. Les parets estaven allades acsticament i l'operador
mirava el desenvolupament del procs per un espiell de vidre molt
gruixut..

6. ELS ALLIATS GUANYEN LA GUERRA

L'ofensiva final aliada va comenar el 9 d'abril de 1945, van

aconseguir trencar amb el front alemany i ocupar tota la plana del Po.
Els alemanys es van retirar cap als Alps. L'exrcit alemany a Itlia es
va rendir el 2 de maig de 1945. Durant els mesos de febrer i mar de
1945 els aliats van aconseguir avanar fins al Rin, des dels Pasos
Baixos fins a la frontera sussa. Arribats al Rin, va ser crucial la
captura del pont de Remagen (Alemanya). Durant l'abril, la defensa
alemanya es va enfonsar i tot el territori entre el Rin i l'Elba, des
del mar del Nord fins
als Alps, va ser
capturat pels aliats.
El comandant
suprem de les forces
aliades a Europa, el
general Dwight D.
Eisenhower, va
decidir deixar la
captura de Berln als
sovitics. Els
exrcits aliats van
aturar el seu avan a
l'Elba, on el 25
d'abril van connectar
amb l'exrcit sovitic.
Les tropes aliades
tamb van entrar
a ustria i a
la Repblica Txeca on tamb es van trobar amb els sovitics. Desprs
d'estar uns quants mesos aturats al Vstula, el 12 de
gener de 1945 l'exrcit sovitic va rellanar l'ofensiva per
conquerir Polnia. En poques hores, el front alemany es va enfonsar
completament i els sovitics van poder avanar de forma
sorprenentment rpida. Prssia oriental va ser ocupada i milions dels
seus habitants, d'tnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap

8
a Alemanya. El dia 19, l'Exrcit Roig va creuar la frontera
germanopolonesa anterior i a finals de mes va arribar a l'Oder. All es
va aturar per reagrupar-se.
Mentrestant, a la resta del front oriental, els sovitics avanaven a tot
arreu. A Budapest va ser capturada el 13 de febrer. Van continuar cap
a ustria i van entrar el 30 de mar, ocuparen Viena el 13 d'abril. A la
vegada, estaven avanant a travs d'Eslovquia en direcci a
la Repblica Txeca.
El 16 d'abril va comenar l'atac final a Berln. L'exrcit sovitic va
avanar des del nord, l'est i el sud encerclant la ciutat. La defensa
alemanya estava formada en part per civils, molts joves. Els nazis van
amagar i fer desaparixer els testimonis inquietants dels seus crims i
els possibles aliats dels vencedors. A les ltimes setmanes del rgim,
van assassinar desenes de milers de persones durant 410 crims de la
fase final, dels quals els ms coneguts sn les marxes de la mort per a
evacuar els camps de concentraci. L'Alemanya de Hitler fou venuda
pels aliats el maig 1945. Hitler va fugir i es va amagar en el
seu bnquer amb alguns dels seus generals. El 30 dabril Hitler es va
sucidar.
Els sovitics van anar prenent el control de la ciutat. El successor de
Hitler va ser Karl Dnitz, va donar la seva autoritzaci al general Alfred
Jodl per signar la rendici incondicional d'Alemanya.

7. ELS REPUBLICANS I REPUBLICANES

ESPANYOLS ALS CAMPS DE
CONCENTRACI NAZI

Amb locupaci de Frana per part de lexrcit alemany, molts

daquests republicans foren capturats per les forces alemanyes i
internats en camps de concentraci. La majoria dells moririen en
aquests camps, especialment al de Mauthausen.

Bona part dells serien capturats per lexrcit alemany durant les
setmanes posteriors a la invasi de Frana, el maig de 1940. Aquests
republicans van ser capturats per la Gestapo amb el consentiment de
la dictadura franquista. Va ser llavors quan els van traslladar a camps
de concentraci i els van collocar un triangle blau per distingir-los.

El primer comboi de poblaci civil que va sortir des de territori francs

fins als camps nazis va partir dAngulema lagost de 1940, format per
famlies republicanes. Als anys 1942 i 1943, siniciaren les detencions
de dones i homes que actuaven al si de la resistncia contra locupaci
alemanya. Molts dells van anar a parar a diversos camps del Reich,
mentre que a les dones les van enviar al de Ravensbrck.

La majoria dels 9.446 (aprox.) republicans que foren deportats a

camps de concentraci van ser destinats al camp de Mauthausen.

9
Altres camps amb presncia dexiliats foren els de Dachau,
Buchenwald, Sachenhausen, Bergen-Belsen i el de Ravensbrck.

La majoria dels deportats no van

ser enviats a camps dextermini. En
conjunt, ms del 60% van deixar-hi
la vida a causa de les terribles
condicions de vida: van morir per
els treballs forats que havien de
fer, per les malalties, a la cambra
de gas o a causa dexperiments
mdics. A aquestes defuncions, cal
sumar-hi els morts durant les
setmanes posteriors a
lalliberament.

Neus Catal amb la indumentria de

deportada a la sortida del camp de
concentraci alemany de Ravensbrck.

Lola Casadell amb la indumentria de

deportada a la sortida del camp de
concentraci alemany de Ravensbrck.

10
Mercedes Nez Targa declarant al judici
que es va fer a Carcassone contra Ren
Bach, intrpret de la SD-Gestapo (a
Carcassone), que la va interrogar i
torturar, a ella i a molts altres espanyols.
Va ser condemnat a mort i afusellat el 6
de setembre de 1945.

El fotgraf catal Francesc Boix al

camp de concentraci de Mauthausen.
Grcies a les seves fotografies, es van
poder jutjar els responsables nazis del
camp.

11
 8. CONCLUSIONS

La segona guerra mundial s fins ara el conflicte armat ms gran de la

histria del mn, en aquest combat es van enfrontar les potncies de
l'eix contra les potncies aliades i en el qual van morir el 2% de la
poblaci total mundial que sumen al voltant d'uns 60 milions de
persones; aquesta es va donar entre els anys de 1939 i 1945 on les
forces armades de ms de setanta pasos van participar en combats
aeris, navals i terrestres. Existeixen moltes causes que van originar
aquest conflicte i entre les quals destaquen les invasions per part dels
alemanys a Polnia, els atacs per part dels japonesos a Xina, Estats
Units, i les colnies britniques i holandeses a sia, aix com tamb la
derrota de Alemanya en la Primera Guerra Mundial. Com ja esmentat
anteriorment, La Segona Guerra Mundial quedar marcada com un
dels conflictes internacionals ms massius i destructius a tot el mn ja
que en base a aquesta, gran quantitat de pasos van quedar sense un
suport econmic, van haver de unir-se a altres pasos per aix anar
creixent a poc a poc, fins arribar al que avui dia veiem o podem
anomenar pasos ms desenvolupats

12